VIURE
DISSABTE, 18 JULIOL 2015
Aparadors amb ànima
Un pacifista molt bel∙licós Domingo Marchena El client va entrar desesperat. Havia anat a una altra llibreria per regalar un llibre a l’avi, un vell anarcosindicalista republi cà. Li van aconsellar un títol de Pío Moa. “Sisplau, necessito un antídot amb urgència”. És el pe rill de recomanar autors que no es coneixen o llibres que no s’han llegit, expliquen Xon Pa gès, Àlex Lerís i Pedro Touzón, la santíssima trinitat de la llibre ria Etcètera. Pío Moa es caracte ritza per la seva defensa ultra muntana de Francisco Franco. Etcètera(etcllibres.com), que no s’entén sense el seu bar ri, el Poblenou, on va obrir les portes ara fa 40 anys, podria es criure la guia de supervivència del llibreter en els temps del cò lera. No només perquè aquí es llegeix i s’estimen els llibres i els escriptors, sinó perquè es co
neix l’ofici. La botiga, petita no més en metres quadrats i enor me en ambicions, té una base in formàtica de 17.127 clients que acudeixen periòdicament al lo cal o que sol∙liciten llibres per internet. Les parets estan plenes de fotografies i dedicatòries d’escriptors, des d’autors inter nacionals de supervendes a re ferents de la literatura catalana actual. Perdoneu que traguem pit: almenys nou integrants d’aquesta laica galeria de sants treballen o han treballat a La Vanguardia, amb especial men ció als enyorats Josep Maria Huertas, Fabià Estapé i Paco González Ledesma. La dedica tòria del pare de l’inspector Méndez diu: “Els llibreters són uns herois de la cultura. Els d’Etcètera mereixen la Laurea da pel seu esforç. Els admiro”. Una visita a Etcètera pot ofe rir mil sorpreses, com empor tarse a casa un tros d’una llança d’obsidiana o descobrir per què els comanxes col∙locaven les
A
LA VANGUARDIA 5
L'ESTIU
Llibreria Etcètera. Carrer Llull, 2003. Un far de cultura i una de les senyes d’identitat del Poblenou. Obre de 10 a 14 i de 17 a 20 hores (i els dissabtes al matí). Farà 15 dies de vacances durant l’agost
De dalt a baix, Àlex Lerís, Xon Pagès i Pedro Touzón, a l’aparador de la llibreria
fletxes de dues maneres, amb la punta plana per caçar homes i vertical per als bisons. Per què? “Per la configuració diferent dels costellams dels bípedes i els quadrúpedes”, explica Àlex Le rís: “Només una fletxa de punta plana podia entrar entre les cos telles d’un enemic”. Costa d’imaginarse algú més pacífic que aquest llibreter, que tot i ai
xò és una enciclopèdia ambu lant sobre, entre molts altres as sumptes, la història de la guerra i dels bel∙licosos aborígens dels Estats Units. Nombroses edito rials li han demanat assessora ment. RBA ho va fer per a un projecte d’una enciclopèdia per fascicles sobre els indis nord americans. Àlex Lerís també va ser l’autor de les acotacions, es
JORDI PLAY
menes i millores de tres llibres d’Ediciones B, Agualarga i l’an glesa Parragon sobre el salvatge Oest, les guerres índies i les mà quines de matar, des dels carros hittites als drons. Quan li pre gunten com és possible unir tants i tan vastos coneixements, l’Àlex respon el mateix que po drien dir la Xon o el Pedro: “Sóc un malalt dels llibres”.c