SEMINARI DIOCESÀ DE SOLSONA. LLEIDA. CATALUNYA El Tomás Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés en el llarg camí que ens portaria des de Vallès Occidental fins a la capital de la comarca de l’Urgell on assistiríem al lliurament dels premis Culturalia 2017, ens aturàvem a recollir imatges de la ciutat de Solsona i del seu Seminari Diocesà.
Llegia que fou el bisbe Dr. Ramon Riu Cabanes (Solsona, Solsonès, 1852 - Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1901) qui emprengué la construcció d'aquest edifici al turó de Sant Magí, per els alumnes de Humanitats i seminari menor. El pressupost per fer l'obra era de 25.390 pessetes . i el termini de construcció de 8 mesos. L'obra projectada per Claudi Duran i Ventosa, arquitecte de la diòcesi de Solsona, càrrec que posseí fins a la seva mort l’any 1925, es subhastada el març de 1896 i el 24 de setembre de l'any següent , l'edifici ja estava inaugurat. L'obra fa falla degut al temps escàs de construcció, s'hi feren obres de restauració, un cop acabades foren traslladats els estudiants, així com els alumnes de l'antic edifici dels Dominics. El bisbe Dr, Vicent Enrique i Tarancón (Borriana, Plana Baixa, 14 de maig de 1907 - València, 28 de novembre de 1994) feu construir l'any 1947, una nova ala adossada al cos del menjador i cuina del seminari menor que venia a ser com un gran pedestal a la creu, destinada a seminari major. S'inaugurava el 13 d'agost de 1948. No trobava dades del seu autor, sou pregats de fernos saber a l’email coneircatalunya@gmail.com Patrimoni Gencat ens el descriu així; edifici de planta rectangular molt allargada en forma de creu llatina i una torre al centre dels tres braços. Tot l'edifici es de pedra picada excepte les tres cares de la creu i els vans de llum de les golfes que estan decorats amb pedra artificial. Té tres plantes, ocupant un espai de quatre mil metres quadrats. Tota la façana està ocupada per grans finestrals rectangulars, excepte els de la planta baixa que són d'arc de mig punt. Està orientat est-oest. La porta primitiva es troba al mur oest. Posteriorment se'n obrí un altra mur sud. Solsona no disposa d’un Catàleg de patrimoni en línia.
Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això, èticament, no podem però, tancar els ulls davant dels fets que estan succeïen ; els dies passen, idissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerarcom fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), i Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964) , trobem lògica – dit en termes estrictament legals - la llibertat condicional amb fiança de: Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), i preguem perquè s’apliqui idèntic criteri amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.
Ha començat la campanya electoral que clourà amb les eleccions del dia 21-D, amb els informatius emmordassats – no diguis, no parlis -, la llibertat d’expressió de la ciutadania ‘condicionada’ – groc no, please - , la situació de presó i/o exili dels líders catalans, .., podem afirmar que serà qualsevol cosa menys democràtica.
Ens explicava – ja fa molts anys un excel·lent catedràtic de Dret Administratiu de la U.A.B - que l’Holocaust Nazi l’imposava un ESTADO DE DERECHO, i que en termes estrictament jurídics era ‘ legal’.
Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II
República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent. https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf
El ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera (Utiel, Valencia, 15 de octubre de 1945), Cardenal Arquebisbe de València, fidel al ‘sostenella y no enmendalla’, en nom de Déu, llença més llenya al foc.
Recordeu sempre.
El REINO DE ESPAÑA com no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’?
Antonio Mora Vergés