Sant Jordi 2013
Cor Cants Direcció: Joan Lluís Ceprià
Quòdlibet Grup Coral Direcció: Esteve Costa
“Poetes”
1
Què faríem sense poesia? Aquest Sant Jordi homenatgem als nostres poetes. Ells han preservat les vivències -individuals i col·lectives- d’un poble i sovint ens han salvat les paraules. Avui us oferim una selecció de cançons amb poemes de Pere Quart, Màrius Torres, Pere Serafí, Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Miquel Desclot, Josep Maria de Sagarra, Joan Maragall, Miquel Costa Llobera i d’altres importants escriptors catalans. Primera Part Cor Cants
Segona Part Quòdlibet Grup Coral
El Narcís. Joan Amand Finestra al mar. Josep Lleonard Cançó. Josep Maria de Sagarra Cala Gentil. Miquel Costa i Llobera Cançó de l’amor mariner.Guillem Colom Cançó del forner, Cançó de patinar i Cançó de la sabatera. Miquel Desclot Sol, solet i L’ametller. Joan Maragall
El testament d’Amèlia. Popular Madrigal. Pere Serafí Confidència. Carles Sala Poema sense acabar. Joan Salvat Papasseit Amor mariner. Pere Quart Molt lluny d’aquí. Màrius Torres
Final Conjunt Cor Cant i Quòdlibet Cançó del faroner. Miquel Desclot Oració a Sant Jordi Patró. Salvador Espriu
Cor Cants 2
El narcís Joan Amand Brilla el narcís com una estrella blanca en la humida verdor de l’herba tendra; el goig del prat somriu, somriu en sa corol·la i arriba i neix amb ell, i neix amb ell la primavera. Esvelt, gentil i perfumat a l’hora, amb el cap inclinat, amb el cap inclinat ha vist a dins l’estany la seva imatge i ha quedat encisat i ha quedat encisat. Brilla el narcís com una estrella blanca en la humida verdor de l’herba tendra; el goig del prat somriu, somriu en sa corol·la i arriba i neix amb ell, i neix amb ell la primavera.
Finestra al mar Josep Lleonard Veles blanques sobre el mar, com us veig aquesta tarda no us diré com aquell rei: “la mar n’era tota blanca”, més sí que de sa blancor aigua i cel se n’enriallen. Veles blanques sobre el mar, com us veig aquesta tarda. Veles blanques virginals que d’un no res sou rosades i a voltes us esblaimeu com si les ginestes altes us coloressin de lluny, veles blanques, veles blanques qui tingués la vostra llum per cantar la vostra gràcia.
3
Cançó de rem i de vela. Josep Mª de Sagarra Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Dramaturg, periodista, novel·lista, traductor i poeta, és un dels grans escriptors catalans del segle XX. Tant en les seves obres teatrals com en les novel·les i poemes, va saber connectar amb el públic i el lector popular i va assolir èxits clamorosos, com La corona d'espines (1930), L'Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933) o La Rambla de les floristes (1935). Com a poeta cal destacar Cançons de rem i de vela (1923), El comte Arnau (1928) i El poema de Nadal (1931).
Vinyes verdes vora el mar ara que el vent no remuga, us feu més verdes i encara teniu la fulla poruga. Vinyes verdes, dolç repòs, vora la vela que passa, cap al mar vincleu el cos sense decantar-vos massa. Vinyes que dieu adéu al llagut i a la gavina, i al fi serrellet de meu que ara neix i que ara fina.
Miquel Costa i Llobera Cala Gentil Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 – Palma, 1922) Poeta, traductor, orador i prosista. A mig camí entre el S. XIX i el S. XX es considerat una de les figures cabdals de l'anomenada Escola Mallorquina. També és una figura cabdal en l'evolució de la poesia catalana moderna. Va iniciar-se com a poeta influenciat pel Romanticisme que es va deixar entreveure en el seu primer recull Poesies (1885) destacant d'aquest període el conegut poema El pi de Formentor (1878). Va continuar amb els reculls De l'agre de la terra (1897) i Tradicions i fantasies (1903) on va recrear els costums i les llegendes mallorquines. Va traduir algunes composicions de Virgili, Dant Alighieri, Petrarca, i Victor Hugo. Miquel Costa Llobera va superar la poesia de la Renaixença i dels Jocs Florals.
Sobre la cinta de blanca arena, que besa l’aigua de cèlic blau, grans pins hi vessen a copa plena olor de bàlsam, ombra serena, remor suau...
Cançó de l’amor mariner Guillem Colom Mare, mare meva, mariner el voldria, mare! Mare, mare meva, mariner el voldria, mare! Mariner el voldria jo, mariner el voldria jo, mariner el voldré, mariner el voldré. Calla, filla, calla! Si el mal temps l’afona, filla! Del vaixell què en resta, del patró rumbós, filla! Mariner el voldria jo, mariner el voldria jo, mariner el voldré, mariner el voldré. Mare, mare meva dins la mateixa ona, mare! Ens enfonsaríem plegadets tots dos, mare! Mariner el voldria jo, mariner el voldria jo, mariner el voldré, mariner el voldré. 4
Cançó de forner
Miquel Desclot
Cancó de patinar
El Forner de Vallfogona té una filla com de lli que fa olor de coca tèbia i de mica de comí.
Aquest matí de mes de març, a la cua de l'alba, jo patinava sobre et glaç de l'estany de Meranges.
Si l’atrapo a la pastera o la beso d’amagat
Volava com un deu del gel i feria ta gebre amb el punyal de cada peu a la dansa guerrera. Però de cop se m 'ha badat la clofolla de l'aigua i m'han caigut al fons del llac les pupil·les gelades.
m’empolsino de farina i d’olor de pa torrat. Quan després me’n vaig a casa o rumbejo per Ripoll tothom sap que he fet passada per la fleca d’en Grifoll.
Cançó de la sabatera La sabatera de Sant Pere de Torelló té la rialla de cervesa si fa calor. És una escuma de foguera si fa fredor, i es filtra al cor de la tristesa si fa grisor. Té la mirada de la lluna si fa foscor, i canta amb llavis de pollancre si fa dolor. Faré que em posi mitges soles o bé un taló. la (sabatera) de Sant Pere de Torelló... La sabatera de Sant Pere de Torelló té la rialla de cervesa si fa calor.
Miquel Desclot és el pseudònim del poeta, filòleg i escriptor Miquel Creus (Barcelona, 1952), que va triar el malnom en saber que “En Bernat Desclot es deia Escrivà. Era del mas "Es Clot" del Rosselló... Jo sóc del Clot, vet aquí d'on va sortir això de Desclot” . La seva obra compta amb més de 40 llibres per a infants i joves pels quals ha guanyat prestigiosos guardons com el Màrius Torres, de poesia, el Lola Anglada, de narrativa infantil o el Nacional de Literatura Infantil per la seva obra Més música, mestre. Desclot sempre ha tingut relació amb la música, bé com a traductor d’òperes o autor de cantates per a infants com Un concert desconcertant o El bestiolari de la Clara, amb Albert Guinovart.
5
Ha estat llavors que he descobert que només patinava, amb mitja lluna a cada peu, pel teu cos de primala(*). (*) Animal oví, boví o cabrum d'entre un i tres anys de vida, (Diccionari de la Llengua Catalana. IEC
Joan Maragall Sol, solet Quan jo era petit vivia arraulit en un carrer negre. El mar hi era humit, pro el sol hi era alegre. Per lla a Sant Josep el bon sol, solet, lliscava i lluïa pel carreró estret. I en mon cos neulit llavors jo sentia una esgarrifança de goig i alegria.
Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911), conegut popularment com a poeta, també va escriure assajos d'interès ideològic, cultural i polític. D'esperit romàntic va participar en el moviment modernista. Maragall defensava la teoria de la "paraula viva" en poesia entenent el fet poètic com a manifestació natural, no elitista, pròxima a la societat i capaç d'influir-hi. Això atorga a la seva obra no només una significació estètica sinó també humana. La seva producció poètica compta amb poemes tan difosos com Cant espiritual, El cant de la senyera, La vaca cega, La sardana, Oda a Espanya i El comte Arnau. Destaquen les seves traduccions de Goethe, Novalis, Píndar, Homer i Nietzsche. Arran de la crisi de la Setmana Tràgica (1909), i gairebé sol entre els intel·lectuals, reacciona amb els articles Ah, Barcelona..., La ciutat del perdó i L'església cremada, insistint en la part de responsabilitat que pertoca a la burgesia catalana. Proclamat Mestre en Gai Saber (1904), fou membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
L'ametller florit A mig aire de la serra veig un ametller florit: Déu te guard, bandera blanca, dies ha que t'he delit! Ets la pau que s'anuncia entre sol, núvols i vents... no ets encara el millor temps, però en tens tota l'alegria.
Cada any, familiars, lectors, escriptors i amants de la poesia de Joan Maragall s'apleguen el segon diumenge de febrer per recordar la figura del poeta. Ho fan sota la bellesa de l'ametller florit que, des del 1924, vetlla la tomba de Maragall al cementiri de Sant Gervasi. L’ametller era per al poeta una icona de la joventut, de la renovació de cada any i d’una promesa de futur. “Així jo declararia l’ametller arbre de la llibertat nostra; i la seva flor, flor nacional. Ja sé que un altre dia em vaig proposar una altra: la ginesta. Però, què hi fa? En tindrem dues. I de flors mai n’hi ha prou en l’esperit d’un poble.”
Joan Maragall, “Ja hi som”, de “El pas de l’any”
6
El testament d’Amèlia Popular
Madrigal Pere Serafí
N’Amèlia està malalta, la filla del bon rei, dames l’en van a veure comtes i noble gent.
"Mon cor tinc pres, catiu en mig d'un verd boscatge mon cor està catiu en mig d'un bosc joliu. Mon cor tinc pres, lligat en mig d'una muntanya i esta desemparat tot ple de pena estranya, sols en amar s'afanya que no sé de què és viu
Ai! Que el meu cor se’m nua com un pom de clavells. També la seva mare, com no n’hi ha més remei. “Filla, la meva filla, de quin mal vos doleu?”
Mon cor està ferit per una gentil nina que mai non sent delit ni troba medicina puix d'amar non s'indina ans fuix com la perdiu."
Ai! Que el meu cor se’m nua com un pom de clavells. Mare, la meva mare prou que vós ho sabeu: metzines me n’heu dades que em cremen el cor meu. Ai! Que el meu cor se’m nua com un pom de clavells
Carles Sala Confidència
Pere Serafí, poeta i pintor renaixentista, era conegut com “Lo Grec”, probablement per la seva procedència forana. Va publicar Dos Llibres, un conjunt de 170 poesies amb temàtiques profanes i espirituals. Entre les primeres hi tracta els afers amorosos, dels quals aquest Madrigal n’és una bona mostra. Carles Sala, polític i escriptor, va ser un dels fundadors de Ràdio Associació de Catalunya i va ocupar el càrrec de director de director general de ràdio de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra. Ja a l’exili va formar part del grup que va mantenir vius els Jocs Florals.
7
Fressa suau que en plena nit penetres, Cauta i ardida, dins les cambres closes Vine!. Recull el meu missatge I porta’l a l’amada Els meus neguits A cau d’orella explica-li, Quan ta remor li hagi esvaït el somni Bell com la nit I enternidora digues que em moro.
Poema sense acabar Joan Salvat-Papasseit Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre, i la lluna s'afanya a pujar la carena! I ronda el ca fidel a la serena perquè al seu amo capritxós i destre plau-li besar l'amada sota la lluna al vol en el porxo del barri de la masia quieta adormida pels grills, missenyors de la cleda i dels pins. Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre, i el vent també és a jóc. I els romanins només, desperts, escolten, perquè demà al matí puguin parlar d'amors amb les farigoleres fins l'hora de la sesta, que és quan reposa e! pou i canten les cigales esguardant la ginesta, i ells agafen el son.
Quin doll d’aigua a la font ara que és vespre, i la lluna ha assolit les cimes cobejades, i l'estrella primera lluerna dels camins és perduda entremig les immenses miríades i als confins de la terra tots els enamorats es besen i s'estrenyen, de l'una a l'altra serra.
Quin doll d'aigua a la font ara que tot és nou perquè la lluna és plena.
8
Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924). Inconformista i idealista, la malaltia marca la seva obra i la seva vida i el duu a una mort precoç. El seu pare, fogoner de vaixell, mor d'accident en alta mar. Amb set anys, Salvat-Papasseit passa a viure a l'Asilo Naval Español, instal·lat a les corbetes Mazarredo, Consuelo i Tornado. Mor de tuberculosi el 1924. Al Moll de la Fusta el recorda un monument, al peu del qual hi ha reproduït el poema "Nocturn per a acordió", que fa referència a l'època en què hi va fer de vigilant nocturn. Malgrat la duresa de la seva vida i la malaltia, la seva poesia destil·la l’ànsia de viure, és lluminosa i optimista. L’autor de la música d’aquest tema és Xavier Sans Fortuny.
Amor Mariner Pere Quart I com que la donzella ha resat tant al mar un dia veu les veles del seu desig tibant a l’horitzó on s’abraça un blau amb l’altre blau.
Davant l’aigua infinita el mariner somnia un viatge d’amor. A la cala petita la donzella sospira d’esperança i enyor. El mariner a llevant la donzella a ponent i entremig la mar gran mirall del firmament.
Al pont de la goleta vegeu el capità com fita la mirada al fons d’aquells ulls clars. Pel blau marí que tenen l’amor coneixerà!
Cantava enfervorida la veu del mariner “en tràngol o bonança la mar travessaré! La plana que camina! El blau desert! Les mòbils serralades cerquen terra i gent!”
El mariner a llevant, la donzella a ponent i entremig la mar gran l’empenta el vent furient i la glòria del sol triomfant! A la platja petita La donzella exultava De gaubança i fervor. El mariner complirà El seu somni d’amor!
Cantava enfervorida la veu del mariner “Oh, proa detrurera, segueix el rumb del cor i mena’m a la riba on trobaré la sort”
Joan Oliver (1899-1986), conegut com Pere Quart, va néixer a Sabadell en el si d’una família burgesa. Anticonvencional, irònic i original és considerat un dels cinc poetes catalans més importants del segle XX. La seva poesia, àgil, anecdòtica i realista, reflecteix l’experiència de la Guerra Civil. Un exemple clar són “Les corrandes de l’exili”. Oliver, poeta, dramaturg i narrador es va caracteritzar pel seu inconformisme i actitud crítica que el va dur a rebutjar la Creu de Sant Jordi. “Amor mariner”, el poema que us oferim, amb música de Manuel Oltra, està carregat d’una extrema tendresa i sensibilitat.
9
Molt lluny d’aquí Màrius Torres Sé una ciutat, molt lluny d’aquí,dolça i secreta, on els anys d’alegria són breus com una nit; on el sol és feliç, el vent és un poeta, i la boira és fidel com el meu esperit. L’Orient hi deixà la seva sang de roses, la mitja lluna càlida del seu minvant etern i, enllà d’un gran silenci de persianes closes, un riu profund que corre per una nit d’hivern. Als seus vells carrerons, plens de fervor, arriba jo no sé de quins segles un gris d’amor i encens; el so de les campanes hi té una ànima viva i el seu batec és lliure com el del cor dels nens. Allí, més bells encara que els parcs en primavera, els camps humils i alegres s’obren al capaltard; en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera com enmig de la vasta paciència del mar. Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara, que aquells camins fondals de xops i de canyars. El seu record fa un ròssec de recança al meu pas; torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.
Màrius Torres (1910-1942). Nascut a la ciutat de Lleida, el seu pare, Humbert Torres, metge de professió i polític- vicepresident del Parlament de Catalunya- va ser-ne l’alcalde. Màrius Torres es va llicenciar en Medicina per la UB. L'any 1935, una infecció gripal es complica greument i ha d'ingressar al sanatori antituberculós de Puigdolena, on morirà. Les seves restes reposen a Sant Quirze Safaja. És considerat un dels millors poetes en la nostra llengua. “Molt lluny d’aquí” recorda la seva Lleida natal, rememorada des del sanatori on coneix Montserrat Figueres -la Mahalta dels poemes- amb qui comparteix lectures i passejades. L’any 47, Joan Sales, des de l'exili a Mèxic edita els seus poemes fins llavors inèdits.
10
Cancó de faroner Miquel Desclot
Oració al patró Sant Jordi Salvador Espriu
El faroner del Cap de Creus Encén el foc amb llum de lluna. Du barba llarga fins als peus I mai no menja ni una engruna.
Senyor sant Jordi, patró, cavaller sense por, guarda'ns sempre del crim de la guerra civil. Allibera'ns dels nostres pecats d'avarícia i enveja, del drac de la ira i de l'odi entre germans, de tot altre mal. Ajuda'ns a merèixer la pau i salva la parla de la gent catalana. Amén.
Fa tres mil anys que vetlla el far I ja ha viscut set-cents naufragis. Té la mirada al fons del mar I sempre canta mals presagis. El faroner del Cap de Creus Tant sols espera una donzella. “Vindrà vermella fins els peus, En una barca amb bona estrella” “Potser ja no es fondrà als esculls Ni es desfarà contra la terra. Portarà l’alba al fons dels ulls I avançarà cap a la serra” El faroner del Cap de Creus Encén el foc amb llum de lluna. Du barba llarga fins als peus I mai no menja ni una engruna. Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985). És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Va començar com a narrador amb novel·les com El doctor Rip i Laia. Tot i la seva incursió tardana en la poesia va aconseguir un ràpid reconeixement en les lletres catalanes i la literatura universal. També va tenir un paper important en la recuperació del teatre català. La seva obra poètica compta amb els reculls Cementiri de Sinera (1946), Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint (1955), Les cançons d'Ariadna (1949), La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963) i Setmana Santa (1971). Enguany es celebra el centenari del seu naixement. 11
Els Músics Passat, present i futur. Músics consagrats, molts d’ells fonamentals per la pervivència de la música i la cultura al nostre país en temps de foscor i que ja formen part de la història de la música catalana com Enric Morera, Joaquim Serra, Cristòfor Taltabull, Josep Prenafeta, Manuel Oltra o Baltasar Bibiloni es troben, aquest vespre, amb el present de la música coral a Catalunya, compositors com Josep Vila i Casañas o Xavier Sans i també amb valors de present i futur com Josep Ollé i Sabaté. En resum, un viatge que ens portarà des del segle dinou fins als nostres dies.
Els poetes
Aquest vespre us convidem a un recorregut poètic que ens portarà des del segle XVI fins al nostres dies amb poetes com Pere Serafí o Miquel Desclot, passant per l’exquisida paraula del poeta que guardava fusta al moll, Joan Salvat-Papasseit, el verb de Joan Maragall, les visions marineres de Joan de Sagarra, la insòlita dolçor del sempre càustic Pere Quart, la somniada Lleida de Màrius Torres, el potent ametller de Joan Maragall o la contundent poesia de Salvador Espriu, l’home que va preservar les paraules en temps de calabruix. 12