TIPOGRAFIA
Oda A La Tipografia de Pablo Neruda Cartell de la pl·licula Children of Men Especiment Tipografic Segodnia Vetxerom Tipos Mòbils Horari Interrail Programa De Mà Caligrafia
L’any 1983, l'empresa Linotype la va redissenyar per fotocomposició. Es va millorar la l l e g i b i l i t a t i l'espaiat i es va reordenar en pesos i amplades utilitzant un sistema numèric. Va ser la base per la posterior versió digital de l'Helvetica, just quan la proliferació massiva dels ordinadors personals. Els dissenyadors es van veure dotats d’unes eines capaces de deixar de costat tot l’establert en la tipografía fins al moment i deixar pas a
l’experimentació.
helvetica neue Black ABCDEFGHIJ KLMNOPQRS TUVWXYZ abcdefghijkl mnopqrstuv wxyz 0123456789 ÁÀÇÉÈÍÏÌÑ ÓÒØÚÜÙÆŒ áàçéèíïìñóòø úüù朡!¿?&, .;:”’¨*+[]()/\«» ®©@€¥¶§#½ fifl
Bold ABCDEFGHIJK LMNOPQRST UVWXYZ abcdefghijklm nopqrstuvwxyz 0123456789 ÁÀÇÉÈÍÏÌÑÓÒ ÚÜÙÆŒ áàçéèíïìñóòø úüù朡!¿?&, .;:”’¨*+[]()/\«» ®©@€¥¶§#½ fifl
Italic ABCDEFGHIJK LMNOPQRST UVWXYZ abcdefghijklm nopqrstuvwxyz 0123456789 ÁÀÇÉÈÍÏÌÑÓÒ ÚÜÙÆŒ áàçéèíïìñóòø úüù朡!¿?&, .;:”’¨*+[]()/\«» ®©@€¥¶§#½ fifl
Roman ABCDEFGHIJK LMNOPQRST UVWXYZ abcdefghijklm nopqrstuvwxyz 0123456789 ÁÀÇÉÈÍÏÌÑÓÒ ÚÜÙÆŒ áàçéèíïìñóòø úüù朡!¿?&, .;:”’¨*+[]()/\«» ®©@€¥¶§#½ fifl
Light ABCDEFGHIJK LMNOPQRST UVWXYZ abcdefghijklm nopqrstuvwxyz 0123456789 ÁÀÇÉÈÍÏÌÑÓÒ ÚÜÙÆŒ áàçéèíïìñóòø úüù朡!¿?&, .;:”’¨*+[]()/\«» ®©@€¥¶§#½ fifl
E ZONA
Francia Bélgica Holanda Luxemburgo
PARÍS NORD
Amsterdam
Berlín Ostbahnhof
4h
Bruselas
11 h
Londr
(Eurost
1:30 h
Salidas Llegadas 6.55 7.55 8.55 11.06 12.38 9.55 10.55 11.55 14.06 15.38 12.55 14.55 15.55 17.06 19.38 16.55 17.55 18.55 21.06 22.38 23.16 7.09
Salidas Llegadas 13.38 8.55 10.55 12.55 17.52 19.52 21.57 8.07 16.38 21.55 20.38 23.06 Este tren lleva compartimentos, por lo que deberá acudir con tiempo para hacerse con uno. Los revisores aleLos trenes hacia Alemania y Holanda manes le despertarán en mitad de la suelen ir atestados de mochileros por noche. lo que es recomendable que llegue media hora antes de la partida para ocupar un compartimento sin reservar. De lo contrario, tendrá que acomodarse donde pueda
Salidas 6.25 6.55 9.55 10.55 15.55 16.55 18.25 18.55 8.55 10.55
7.31 11.55 17.00 19.55 12.55
7.55 12.55 17.22 20.55 21.55
8.55 14.55 17.55 21.55
Llegadas 7.49 8.20 11.20 12.20 17.20 18.20 19.48 20.20
8.57 13.20 18.47 21.20
9.20 14.20 18.47 22.20
Salida 7.16 12.19 18.19
10.20 16.20 19.20 23.20
El tren InterR TVG a suben toma u to . De suben
Se trata de un tren Thalis de gran velocidad similar al TVG. Los interraileros deberán reservar plaza y pagar un suplemento (5 a 18 euros)
PARÍS LYON
PARÍS
Ginebra
Roma Termini
(TGV) 3 :40 h
Milán Central
(TGV, EN) 21: 50 h
Salidas Llegadas 7.12 8.24 10.18 11.06 12.38 13.36 14.34 17.18 14.06 15.38 17.06 19.38 19.12 21.06 22.38 7.09
13.38 16.38 20.38 23.06
Munic
(TGV) 9/10 h
Salidas Llegadas Salidas Llegadas 7.41 12.48 18.18 22.34 6.20 9.50 7.411 2.48 22.16 22.43 16.50 20.50 8.45 10.15 19.33 20.06 22.43 9.57 12.30 16.30 Trasbordo en Lausana o Zurich Trasbordo en Lausana, Milán, Verona, Boloña o Zurich
8h
Salidas 7.49 8 13.47 2
BRUSELES MIDI
Amsterdam
Amberes
Llegadas Salidas 6.45 7.34 9.38 10.38 8.28 8.45 11.06 11.38 9.45 10.45 12.38 13.38 11.28 11.45 14.06 14.38 12.45 13.45 15.38 16.38 14.28 14.45 17.06 17.38 15.45 16.45 18.38 19.38 17.45 18.28 20.38 21.06 18.45 19.45 21.38 22.38 20.28 20.34 23.06 23.38 20.45 23.38
Salidas 6.09 6.21 6.53 7.08 7.34 7.52 8.20 8.31 20.52 21.09 21.52 22.09 22.52 23.34
2h
Brujas
50 m
50/55 m Llegadas 6.34 7.06 7.09 7.21 7.44 8.06 8.08 8.20 8.44 8.52 9.09 9.20 21.21 21.44 22.06 22.21 22.44 23.06 23.44 0.29
Salidas 7.20 6.10 6.37 8.09 7.10 7.37 9.06 8.10 8.37 9.44 cada hora 22.09 22.37 23.10 23.09 23.40
Copenhague
Colonia
Salidas Llegadas 10.25 12.25 21.59 23.59 19.10 23.38 9.59 11.59 Trasbordos en Colonia o Hamburgo
Salidas 6.52 8.25 8.39 10.25 10.52 12.25 12.52 14.25 14.52 16.25 16.52 18.25 20.25
11:35 h Llegadas 7.01 7.27 8.01 8.27 9.01 9.27 cada hora 23.27 0.01 0.49
Lieja
2:55 h
1:27 h Llegadas 9.47 10.57 11.47 12.57 13.47 14.57 15.57 16.57 17.47 18.57 19.47 20.57 22.57
Salida 6.28 7.28 8.25 8.39 9.28 10.25 10.52 11.52 12.28 13.28 14.25 14.52 15.52 16.28 17.28 18.25 18.52 19.52 20.28 21.28 22.28
res Waterloo
Luxemburg (Thalis) 4:38 h
tar) 2 h
as Llegadas Salidas Llegadas 8.07 9.10 10.19 11.43 9.09 10.27 11.13 12.09 13.43 6.55 7.55 8.55 9.55 10.55 11.33 12.33 13.33 14.33 15.33 13.04 15.19 16.07 17.10 14.09 15.09 17.09 18.13 19.13 12.46 14.55 15.55 16.55 19.10 16.50 19.33 20.33 21.33 23.43 19.19 20.07 20.09 21.13 22.13 Transbordo en Bruselas-Midi n Eurostar cobra un precio reducido a los usuarios de Rail (pero aún así es caro). La altrernativa es tomar un a Lille y desde alli un regional a Calais; en la estación se n a un autobus que lleva a la terminal de ferries, donde se un ferry a Dover tras pagar el correspondiente suplemenesde Dover, otro autobus a la estación de trenes y allí se n a un regional a Londres.
S ESTE
ch
Estrasburgo (EC) 3:50 h
Viena Westbf (EC) 13:30 h
s Llegadas Salidas Llegadas 8.54 12.46 16.17 17.21 21.24 7.49 8.54 17.49 21.20 23.20 8.42 22.43 22.17 8.51 14.20 22.27
Salidas Llegadas 7.49 12.46 13.47 17.49 11.41 17.05 17.44 21.48
Trasbordo en Manheim y/o Munich
Guillemins
as 6.52 7.52 8.28 8.52 9.52 10.28 11.28 12.25 12.52 13.52 14.28 15.28 16.25 6.52 17.52 18-28 19.28 20.25 20.52 21.52 22.52
Llegadas 7.55 8.11 8.55 9.11 9.30 9.55 10.04 10.11 10.55 11.11 11.30 11.55 12.11 12.55 13.11 13.30 13.55 14.11 14.55 15.11 15.30 15.55 16.11 16.55 17.11 17.30 17.55 18.11 18.55 19.11 19.30 19.55 20.11 20.55 21.11 21.30 21.55 22.11 22.55 23.11 23.55
Berlin Ostbahnhof 8:30 h
Salidas 6.52 8.39 10.25 10.52 12.25 12.52 14.25 14.42 23.38
Llegadas 14.52 16.52 17.52 18.52 19.52 20.52 21.57 23.06 8.07
Londres Waterloo (Eurostar) 2:50 h Salidas 7.02 8.03 8.57 11.02 13.02 14.56 17.02 17.56 18.56 21.02
Llegadas 8.50 9.39 10.39 12.43 14.43 16.39 18.43 19.39 20.39 22.42
París Nord
Rotterdam
Salidas 6.46 7.11 7.40 8.40 9.11 9.40 10.40 11.40 12.40 13.40 14.40 15.40 16.40 17.19 18.11 18.40 19.40 20.40 21.40
Salidas 6.45 7.34 8.28 8.45 9.45 10.45 11.28 11.45 12.45 13.45 14.28 14.45 15.45 16.45 17.45 18.28 18.45 19.45 20.28 20.34 20.45 21.45 22.45
(Thalis) 1:25h Llegadas 8.11 8.35 9.05 10.05 10.35 11.05 12.05 13.05 14.05 15.05 16.05 17.05 18.05 18.44 19.35 20.05 21.05 22.05 23.05
1:55 h
Frankfurt (Main) hbg 5:25 m
Salidas Llegadas Llegadas 10.52 12.25 12.14 14.14 8.39 9.39 10.09 10.39 12.52 14.52 16.14 18.14 11.39 12.39 16.52 18.25 19.14 20.14 22.14 23.14 13.09 13.39 14.39 15.39 Trasbordo en Colonia 13 16.09 16.39 minutos 17.39 17.39 18.39 19.39 20.09 20.39 21.39 22.09 22.39 22.39 23.39 0.45
PROGRAMA 11
Oue Oirector Titular | Christian Zacharias Director del Festival Mozart Primers violins
Contrabaixos
Vicent Balaguer* concertino /
Christoph Rahn solista / Enric Ri-
Tuba
Cristian Chivu assislent concertino / Maria José Aznar / Sarah
gau assislent / Jonathan Camps / Apostol Kosev / Josep Mensa
Pablo Manuel Fernàndez / Timba-
Bels / José Valentín Centenero / Walter Ebenberger / Ana Isabel / Galán Raúl / García Natalia /
Matthew Nelson / Nenad Jovic*
Mediavilla Katia Novell / María Pilar Pérez / Anca Ratiu / Jordi Salicrú / Jozef Toporcer / Kerstin
Flautes
Albert Prat /
Beatriz Cambrils / assistent Judith
Sala 1 Pau Casals
DESEMBRE 2010
les Gratiniano Murcia / Percussió Joan Marc Pino assistent / Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila / Arpa Magdalena Barrera
DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE DIMARTS
Encarregat d’Orquestra
18 21h 19 19h 20 11h 22 21h
Joan Miró
Gidde* / Annedilia Riestra*
Oboès
Segons violins Alexandra Presaizen solista / Jindrich Bardon assistent / Emil Bolozan assistent / Maria José Balaguer / Hug Bosch / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Assumpta Flaqué / Mireia Llo-
Disa English solista / José Juan Pardo / Dolors Chiralt / assistent Molly Judson corn anglès
Begoña Pérez / Regidor José Antonio García
Clarinets
Personal d’escena
Larry Passin solista / Francesc Navarro / Josep Fuster assistent i clari-
Joan Luis Ignasi Valero
rens / Melita Murgea Antoni Pena / Josep Maria Plana / Joan Tomàs Robert Tomàs
net en mi b / Alfons Reverté clarinet baix / Fagots Silvia Coricelli solista / Noé Cantú / Thomas Greaves assistent / Slawomir Krysmalski con-
Violes
trafagot
Ashan Pillai / solista Josephine Fitzpatrick /assistent Joaquín
Trompes
Riquelme assistent / Franck Heudiard / Christine de Lacosta / Sophie Lasnet / Michel Millet / Joan Miró / Miquel Serrahima /
* col·laboradors ** durant aquesta temporada
Ludwig van Beethoven
Entre clàssics i romàntic
EL PRIMER ROMANTICISME
(Bonn 1770 - Viena 1827) Simfonía núm. 1 en do major, op. 21 (1800) 25min
Eiji Oue director Nemanja Radulovic violí
Adagio molto. Allegro con brio Andante cantabile con moto Menuetto: Allegro molto e vivace Finale: Adagio. Allegro molto e vivace
Ferran Sor (
Barcelona 1778 - París 1839)
Hercule & Omphale. Suite. (1826) 15 min
Juan Conrado García solista** / Joan Aragó / David Bonet assistent** / David Rosell assistent solista** / Leticia Díaz*
Miquel Serrahima Cañadas /Jennifer Stahl / Andreas Süssmayr
Trompetes
Violoncels
Àngel Sanbartolomé* solista invitat / Mireia Farrés solista / Francesc
José Mor solista / Nabí Cabestany assistent / Vincent Ellegiers
Morales / Angel Serrano assistent / Adriàn Moscardo
assistent / Núria Calvo /Lourdes Dunó / Jaume Güell / Olga Manescu / Linda d’Oliveira / Joan Palet / Jean-Baptiste Texier
Responsable de Documentació Musical
Trombons Eusebio Sáez solista / Vicent Pérez / Gaspar Montesinos assistent / Raul García trombó baix
Obertura Andante Serenata Marche religieuse Finale
Felix Mendelssohn-Bartholdy
(Hamburg 1809 - Leipzig 1847) Concert per a violí i orquestra núm. 2 en mi menor, op. 64 (1844) 27 min Allegro molto appassionato Andante Allegretto non troppo - Allegro molto vivace
8
Programa 11 Xavier Cester Crític musical
· Ferran Sor Hercule et Omphale ·
· Ludwig van Beethoven · per un contrast entre cordes i vents que aconsegueix crear una atmosfera bucòlica. En el tercer moviment, tot i que Beethoven encara fa servir el terme “minuet”, en realitat es tracta d’un veritable Scherzo. D’altra banda, els poderosos acords de l’orquestra al complet, els contrastos dinàmics o les embranzides de les timbales mostren ja la signatura del Beethoven madur, mentre que el Finale comença amb un altre tret original, com és una breu introducció lenta en la qual el temps sembla alentir-se, tot creant una expectació en l’oient
Simfonia núm. 1 en do major, op. 21 Si Sor i Mendelssohn van viatjar per tot el Vell Món portant la seva música, en el cas de Beethoven va ser la seva música la que va viatjar des de la Viena on vivia, despertant l’admiració dels melòmans. Sobretot les seves simfonies, les obres que més han contribuït a consolidar la seva fama. I això que el mestre es va iniciar relativament tard en el gènere, perquè ja tela seva Simfonia núm. 1 en do major op. 21. Tot i que l’estructura d’aquesta obra és la de Haydn, tant pel que fa al nombre dels moviments, quatre, com pel fet d’obrir-se amb una introducció lenta, el seu esperit comença ja a apuntar tímidament cap a altres horitzons. La introducció Adagio molto del primer moviment, per exemple, s’obre amb un acord dissonant, estrany a la tonalitat principal. També la instrumentació és novedosa, amb una preponderància dels instruments de vent sobre les cordes purament beethoveniana. El moviment inicial és una forma-sonata amb dos temes contrastants, el primer vigorós i d’un ímpetu rítmic que porta la signatura del mestre, i un segon més líric, colorejat te cantabile con moto que és una miniatura plena de gràcia, marcada en el plànol sonor
violins del fugisser primer tema. Des d’aquest moment, tot el moviment es transforma en un esclat d’alegria, de vitalitat, que porta la simfonia cap a una joiosa conclusió plena d’enginy orquestral. Tot i que aquesta Prímera simfonia té encara un peu en el segle XVIII, els seus trets moderns van fer que fos rebuda amb hostilitat en la seva estrena a Viena el 2 d’abril de 1800: “Ens esquinça brutalment l’oïda, sense arribar mai a parlar al cor”, van dir d’ella. Avui, en canvi, la veiem com el que és: la sòlida i lluïda primera pedra del porten-
4
Obertura Orquestra de Cadaqués Sir Neville Marriner, director / Tritó (2008)
· Felix Mendelssohn-Bartholdy ·
· Ludwig van Beethoven ·
Concert per a violí i orquestra núm. 2 en mi menor, op. 64 Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig Anne-Sophie Mutter, violí Kurt Masur, director / Deutsche Grammophon (2008) Orquestra Simfònica de Chicago Itzhak Perlman, violí, Daniel Barenboim, director / Erato (1994) Orquestra de Cambra Mahler Renaud Capuçon, violí Daniel Harding, director / Virgin (2004) Orquestra Filharmònica de Berlín Midori, violí, Mariss Jansons, director / Sony (2003) Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig Janine Jansen,
Simfonia núm. 1 en do major op. 21 Orchestre Révolutionnaire et Romantique Sir John Eliot Gardiner, director / Archiv (1994) Orquestra Filharmònica de Berlín Herbert von Karajan, director / Deutsche Grammophon (1976) Orquestra de la Tonhalle de Zuric David Zinman, director / Arte Nova (1999) Orquestra Simfònica de Londres Bernard Haitink, director LSO Live (2006) Orquestra Filharmònica de Munic Günter
violí, Ricardo Chailly, director / Decca(2006)
5
El classicisme
és la recerca d’una bellesa basada en l’equilibri i la perfecció de la forma.
Nemanja Radulovic
El romanticisme,
en canvi, és individualisme, subjectivitat, emoció i passió; un moviment que troba la seva essència quan toca en l’oient els resorts del terror i el dolor. Semblen, doncs, dues propostes antagòniques, però, com seinpre en l’art, res no és tan evident com, d’entrada, pot semblar. Els tres compositors que escoltarem avui en són una mostra: tres mestres que van despertar l’admiració més enllà de les fronteres de la seva pàtria i que van conrear un estil en què la construcció formal pròpia del classicisme s’enriqueix amb elements expressius d’inequívoca arrel romàntica. Juan Carlos Moreno
·Ferran Sor Hercule et Omphale · Suite Al setembre de 1826, Moscou era plena d’animació. Un nou tsar, Nicolau I, estava a punt de pujar al tron de totes les Rússies i artistes de tot el món s’aprestaven a donar el millor del seu geni per celebrar la seva glòria. Entre ells hi havia un músic català que el 1814, un cop derrotat Napoleó, s’havia vist obligat a abandonar Espanya per la seva condició d’afrancesat i a errar per tota com a guitarrista i compositor. París i Londres van ser alguns dels escenaris dels seus èxits, així com la capital russa. El seu nom era Ferran Sor. Avui, si es recorda Sor és per la seva importància en la història de la guitarra, que va convertir en instrument de concert. Però reduir-ho així és no fer justícia a un mestre que, al llarg de la seva existència itinerant, va escriure de tot: òperes, simfonies, quartets de corda, peces de saló per a piano… També ballets, gènere al qual va prestar gran atenció amb títols com Cendrillon (1822), Alphonse et Léonore (1823) o aquest Hercule et Omphale (1826) que va composar per al nou tsar. Formalment, l’obertura d’Hercule et
Omphale segueix el model que es practicava a Itàlia a començaments del XIX, és a dir, un moviment en forma-sonata precedit d’una introducció lenta, en aquest cas un solemne Andante largo caracteritzat per l’alternància del tutti amb les intervencions de les fustes solistes. La secció Allegro que s’obre a continuació comença amb un primer tema fugat presentat per les violes, tema que es pot veure com un homenatge a Mozart, el qual, en l’obertura de
Violí
la Simfonia “Júpiter”, va donar també gran relleu als procediments contrapuntístics. Per contra, el segon tema, a càrrec de les fustes, té una inconfusible gràcia italiana, ben bé rossiniana. El complex desenvolupament i, sobretot, la destresa orquestral de què fa gala Sor, que en un posicionament ja clarament romàntic insisteix a dir que “cap instrument no pot ser suprimit sense fer malbé l’efecte”, acaben de donar alè a aquesta obertura i desperten la curiositat per conèixer més fragments del ballet.
amb solistes com ara Marielle Nordmann, Susan Manoff, Dominique Plancade i Laure Favre-Kahn
estudis musicals al 1992 i al 1996 ja va rebre el Premi d’octubre de la ciutat de Belgrad. El 1998
ciutats europees, del Japó i de les Filipines, sota la batuta de directors com ara John Nelson, Kristian
es va traslladar a Alemanya per continuar els seus estudis al Conservatori de Saarbrücken amb Joshua
Mandeal, Eiji Oue, Jesús López Cobos, Lawrence
Epstein i el 1999 a la Facultat d’Arts de Belgrad va estudiar amb Dejan Mihailovic. Més tard, al
Foster, Kirill Karabits, Peter Vronsky, Michel Plasson, Vladimir Fedoseyev, etc. El juny del 2008, a
2000, es va perfeccionar amb Patrice Fontanarosa al Conservatori de París. Radulovic ha estat
París, va tocar en directe des del Museu del Louvre per a la cadena CNN i a la Sala Pleyel el concert
guardonat, entre d’altres, amb el primer premi del
de Sibelius amb l’Orquestra Filharmònica de Radio França amb el mestre Myung-Whun Chung. El mes
Concurs d’Stresa (Itàlia), el premi especial del jurat del Concurs Yehudi Menuhin de Boulogne-sur-
de setembre del mateix any va interpretar el concert
Mer, el primer premi George Enescu de Bucarest i el primer premi del Concurs d’Hannover. També ha estat nomenat Revelació internacional (Premi del MIDEM) de les Victòries de la Música 2005 i
de Khatxaturian amb l’Orquestra d’Hyogo al Japó amb Yutaka Sado i, recentment, el concert de Bee-
reconegut per la Fundació del Grup Banc Popular. La temporada 2006-2007 va actuar al Concert-
i Myung-Whun Chung. També ha enregistrat dos CD per al segell Transarf Live/Naïve, el primer amb
gebouw d’Amsterdam, al Megaron d’Atenes a la Cité de la Musique de París, a la Filharmònica de
obres d’Ysaye, Bach i Paganini i el segon amb obres
thoven amb l’Orquestra Tonhalle de Zuric i el mestre Klaus Peter Flor i amb la Nacional de França
de Mendelssohn i l’Orquestra de Cambra de Praga. Toca un violí de J. B. Vuillaume de 1843. Nemanja
Colònia, al Palau de Belles Arts de Brussel·les i al Carnegie Hall de Nova York i va guanyar la nominació Rising Star. Actua regularment en recital
2
Director
i amb orquestres com la Nacional de l’lle de France, la de Cannes i la Nacional de Lilla per diverses
Nascut a Sèrvia l’any 1985, va començar els
Radulovic col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert. 7
2003, va ser nomenat director titular de l’orquestra Filharmònica d’Osaka al Japó. Entre els nombrosos premis rebuts cal ressaltar el Koussevitzky de Tanglewood (1980), el primer premi i la medalla d’or Hans Haring en la competició de direcció musical Mozarteum de Salzburg (1981) i el premi Praetorius de l’Estat de la Baixa Saxònia (2005). Oue ha dirigit orquestres tan importants com les
Nascut a Hiroshima, va rebre les primeres classes de piano als quatre anys i als quinze va començar, a l’Escola de Música Taho, els estudis de direcció musical amb Hideo Saito, professor de Seiji Ozawa. Va arribar als EUA per primer cop l’estiu de 1978, quan Ozawa el va invitar per estudiar al Centre de Música de Tanglewood. Allí, Oue hi va coincidir amb Leonard Bernstein, que es va convertir en el seu col·lega i mentor, i amb qui va compartir el podi en gires internacionals per La Scala, Vienna State Opera i Opera de París-Bastille, a més de Moscou, Leningrad, Berlín, Roma i d’altres capitals europees. El 1990, Oue va assistir Bernstein en la ro al Japó, com a director resident de l’Orquestra del Festival. Entre 1991 i 1995 va ser director titular de la Filharmònica Erie de Pensilvània i de 1995 a 2002 ho va ser de l’orquestra de Minnesota. De 1997 a 2003 va ser director musical del Festival de Música Grand Teton de Wyoming. Altres compromisos estiuencs van incloure aparicions als festivals de música de Ravínia, Tanglewood, Grand Park, Wolf Trap, Round Top i Midland. Després d’aconseguir un gran èxit en la gira de 1997 amb la NDR Radiophilharmonie de Hannover, Oue es va
Montreal, Toronto, la Nova Filharmònica del Japó, l’Orquesta Nacional de Espana, la Simfònica de la Ràdio de Suècia, la Santa Cecília de Roma i les alemanyes Filharmònica de Munic, Simfònica de la Ràdio de Frankfurt, la Deutsche Oper de Berlín i la WDR de Colònia. L’any 2009 va fer una gira pel Japó amb la NDR Philharmonic i va debutar al Teatre Colón de Buenos Aires. El 2005 va debutar al Festival de Bayreuth com a director de Tristany i Isolda. Ha col·laborat amb el Leipzig Gewandhaus i les simfòniques de Gulbenkian, Malaisia i Sào Paulo i ha enregistrat el Concert per a violí núm. 1 de Paganini i el Concert per a violí núm. 8 de Spohr amb la Simfònica de la Ràdio de Suècia i Hilary Hahn per al segell Deutsche Grammophon. Des del 2000 és professor de direcció a la Hochschule d’Hannover. Eiji Oue és director titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
Eiji Oue
6
· Felix
Mendelssohn-Bartholdy ·
Concert per a violí i orquestra núm. 2 en mi menor, op. 64 De Mendelssohn es diu que va ser un romàntic clàssic i un clàssic del romanticisme. I és cert, perquè la seva obra va respectar sempre l’ideal d’equilibri i bellesa de la tradició anterior, la de Mozart i Haydn, enriquida amb la passió per Bach. Però, que la seva música sigui d’una qualitat serena, lluminosa i feliç no vol dir que no estigui també plena d’una nostàlgia, un dolor i un drama inequívocament romàntics, sobretot en les seves darreres creacions. Estrenat el 13 de març de 1845 a Leipzig, el Concert per a violí en mi menor op. 64 és una de les obres d’inspiració més feliç del mestre, tot i que la seva composició no va ser gens fàcil, ja que li va suposar sis anys de lluites i treballs. Res d’això, però, no
violí solista que, sobre un discret acompanyament de les cordes i timbales, presenta una de les melodies més sentides i envolupants del compositor. Només després l’orquestra fa la seva aparició al complet i fa seu aquell primer tema. El segon, amb el caràcter d’un coral, ve tot seguit introduït per les fustes i és reprès immediatament pel violí. Abans de la reexposició, el solista aborda una gran i virtuosística cadència, després de la qual l’orquestra fa noment cap a una brillant conclusió. En un altre tret original, una nota de fagot enllaça amb un Andante que segueix l’estructura d’un lied en tres parts i que pot ser considerat com una “romança sense paraules” a l’estil de les que Mendelssohn va dedicar al piano. Una mena
gairebé miraculosa. Com marca la tradició clàssica, el concert es divideix en tres moviments, però des del començament Mendelssohn demostra que no és gens esclau de les formes, ja que l’obra, en lloc d’iniciar-se amb una introducció orquestral que exposa els temes, s’obre directament amb la intervenció del
racions del violí. En una carta de 1843, Mendelssohn confessava quin era el seu principi fonamental a l’hora de composar; “No escriure una sola pàgina en funció dels desitjos de tal o tal públic, sinó donar tan sols allò que considero que és el millor, allò que em procura plaer”. A ell, i a nosaltres. Aquest concert n’és una bona prova.
3
Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Com unicaci贸