Llegir comprendre aprendre by Editorial Científica 3Ciencias

LLEGIR, COMPRENDRE, APRENDRE Pràctica de comprensió lectora PISA per a lectors de 10 a 13 anys

Ana Conejos Vicente Mª José López Calderón Maria Mesejo Conejos

Editorial Área de Innovación y Desarrollo,S.L.

Quedan todos los derechos reservados. Esta publicación no puede ser reproducida, distribuida, comunicada públicamente o utilizada, total o parcialmente, sin previa autorización. ÁREA DE INNOVACIÓN Y DESARROLLO, S.L. © del texto: Los autores C/ Els Alzamora, 17 - 03802 - ALCOY (ALICANTE) info@3ciencias.com Primera edición: noviembre 2017 ISBN: 978-84-947848-5-9 DOI: http://dx.doi.org/10.17993/DideInnEdu.2017.29

Índex Introducció .................................................................................................................................................. 9 1. El 9 d’octubre ........................................................................................................................................ 18 2. La carabassa de Tots Sants ................................................................................................................... 20 3. Coneixem Europa… Hongria ................................................................................................................ 23 4. Coneixem Europa… Regne Unit ........................................................................................................... 25 5. El consum responsable ......................................................................................................................... 27 6. Coneixem Europa… Polònia ................................................................................................................. 30 7. Coneixem Europa… Turquia ................................................................................................................ 32 8. Coneixem Europa… Itàlia ..................................................................................................................... 34 9. Treball infantil ....................................................................................................................................... 37 10. Ací no paga ni Déu! ............................................................................................................................. 39 11. Pesquis i Baliga ................................................................................................................................... 41 12. Juny ...................................................................................................................................................... 43 13. El preciclatge ....................................................................................................................................... 45 14. Els tres filtres ...................................................................................................................................... 47 15. Esports extrems .................................................................................................................................. 49 16. El camell .............................................................................................................................................. 52 17. Correu electrònic ................................................................................................................................ 54 18. Cargols ................................................................................................................................................. 56 19. Propaganda supermercat ................................................................................................................... 59 20. Menú xinés .......................................................................................................................................... 62 21. Mas l’Era .............................................................................................................................................. 66 22. Final de curs ........................................................................................................................................ 69 23. La Muixeranga ..................................................................................................................................... 74 24. Protegint la natura .............................................................................................................................. 76 Plantilla de respostes per a l’alumnat ..................................................................................................... 80 Plantilla de respostes per al professorat ................................................................................................. 88 Bibliografia ................................................................................................................................................ 91

Introducció En la vida quotidiana la lectura es succeeix en gran varietat de formes i dificultat de manera natural. Sense adonar-nos llegim per entrar al metro, per comprar el pa o per parlar amb un amic pel mòbil. No obstant açò, en l'àmbit acadèmic solem treballar diferents tipus de texts com els narratius o expositius i molt poc els de transacció o els instructius. Aquest quadern pretén millorar la comprensió lectora en tots els textos impresos treballats en el programa PISA. El programa PISA per l'avaluació internacional dels estudiants és una investigació triennal que té l’objectiu de valorar si els estudiants són capaços d'extrapolar allò après dins les aules a la seua vida diària. PISA avalua el coneixement científic, matemàtic i la comprensió lectora, a més d'altres temes més innovadors com ara la resolució col·laborativa de problemes o el coneixement econòmic. Més de mig milió d'alumnes de 15 anys representen 72 països d'economies heterogènies. Els estudiants són avaluats en la mateixa llengua vehicular del seu centre educatiu. Aquesta prova no els exigeix que repetisquen dades memoritzades, sinó més bé que interpreten textos per resoldre un problema matemàtic o per explicar científicament un fenomen utilitzant els seus coneixements i capacitat de raonament. Malgrat el que ressona als mitjans de comunicació després de la publicació dels resultats, PISA no està dissenyat per classificar centres educatius, sinó per avaluar si els sistemes educatius són cada vegada més efectius preparant estudiants per al món laboral o acadèmic. Espanya ha participat en el programa ininterrompudament des de l'any 2000 en les seues sis edicions. No obstant açò, la Comunitat Valenciana va participar per primera vegada al 2015. En l'edició de 2015, Espanya millorà lleugerament, encara que la mitjana de l'OCDE va empitjorar. La puntuació en ciències va ser la mateixa que la mitjana, encara que va ser pitjor resultat que l'última prova. En matemàtiques es va aconseguir també millor puntuació que en l'edició de 2012, encara que lleugerament per sota de la mitjana i finalment, en lectura es va millorar lleugerament i es va aconseguir estar per damunt de la mitjana de l'OCDE. En la majoria dels països, Espanya inclosa, els xics obtenen millors resultats que les xiques en ciències i matemàtiques mentre que les xiques superen als xics en lectura. L'informe assenyala que també incideix en el rendiment dels estudiants la condició social i econòmica dels pares. Els estudiants amb menors recursos econòmics tenen tres vegades més probabilitats de tenir un rendiment més baix que els estudiants amb majors recursos. El context familiar també incideix enormement en el rendiment dels estudiants. Hui dia, no tindre ordinador amb connexió a internet i el nombre de llibres per llar sol correspondre a les menors puntuacions en ciències. Per aquest motiu, és crucial per a l'equitat social a Espanya el paper de les escoles, que han de tenir una clara funció compensatòria de desigualtats i proveir una bona educació per a tots els alumnes sense importar la formació professional dels seus pares. En 2015, els alumnes immigrants va tindre el doble de probabilitats d’obtenir pitjor rendiment que els alumnes nadius. Encara que aquest resultat és similar al de la mitjana, s'hauria de treballar en aquest sentit per a oferir les mateixes oportunitats d'educació als estudiants immigrants, especialment aquells que parlen llengües diferents a les oficials i cooficials d'estat.

L'avaluació dels resultats a PISA servirà d'orientació per als milers de docents de la Comunitat. Així doncs, considerem que aquesta és una oportunitat per a avaluar la situació en la qual ens trobem, aprendre de les bones pràctiques d'altres regions i països i revisar les nostres pràctiques docents per a oferir una educació cada vegada més equitativa i de qualitat.

Lectura, comprensió i PISA. El concepte d'alfabetització ha canviat amb la societat, l'economia i la cultura. L'alfabetització ja no és aquella habilitat que s'adquireix durant els primers anys d'escola. Avui dia, alfabetització és el coneixement, l'habilitat i les estratègies que els individus construeixen durant tota la seua vida en diversos contextos, mitjançant la interacció amb els altres. Les teories cognitives sobre alfabetització lectora emfatitzen la naturalesa interactiva de la lectura i la naturalesa constructiva de la comprensió en textos impresos i digitals. La lectura implica “comprendre, usar, reflexionar i interactuar amb textos escrits per a aconseguir metes personals, adquirir nous coneixements i desenvolupar potencialitats personals per a participar en la societat” (OCDE, 2015). Aquesta definició de lectura té una clara orientació a la tasca i a la funcionalitat de la lectura. Què és comprendre?

Comprendre i utilitzar allò que s'està llegint és un procés dinàmic en el qual estan implicats molts factors relatius al lector, com el coneixement de l'idioma, la capacitat de memòria de treball o la motivació, i altres factors que no depenen d'ell, com la situació de lectura, l'estructura del text o la tasca que s'ha de realitzar després de la lectura. Procés 4: Es pot afirmar que comprendre implica quatre operacions mentals formar Procés 1: que es realitzen cíclicament al llarg del text (Vidal-Abarca, 2000). formar macroidees idees o Primer, per a comprendre hem de formar les idees, és a dir, captar síntesi el que el text diu. Segon, aquestes idees s'han de connectar unes amb altres (per exemple, X es refereix a Y; X és la causa de Y; X és Procés 3: Procés 2: un esdeveniment que inicia que ocórrega Y, etc.). La connexió a activar conectar coneiximen idees voltes està en el text (idees explícites), però moltes altres no ho ts previs està (idees implícites) i hem de connectar el que llegim amb el que ja hem llegit (inferència anafòrica), o el que llegim amb els coneixements previs (inferència basada en el coneixement). Tercer, per a comprendre les idees hem d'activar els coneixements previs del tema. Aquests es connecten amb les idees noves i alhora relacionem el que llegim amb el que ja sabem. L'activació pot ser relativament fàcil i automàtica quan sabem molt sobre un tema, però molt difícil quan no sabem quasi gens d'un tema (situació en la qual es troben els alumnes). Finalment, formem una macro-idea o síntesi al llarg de la lectura de forma continuada i dinàmica. Ens formem una representació mental organitzada en la ment (allò que anomenem “fer-se una idea”) frase a frase, paràgraf a paràgraf, text a text... Açò no succeeix al final del text, sinó durant tota la lectura.

En aquest sentit, els millors estudiants en lectura són capaços d'extraure la informació que necessiten localitzar i organitzar de segments integrats dins d'un text o una gràfica. Mentre que

els alumnes de baix rendiment en lectura tenen dificultats per a reconèixer la idea principal d'un text. Què és PISA lectura?

Per la naturalesa dinàmica de la lectura, l'avaluació de la lectura a PISA se centra en habilitats com trobar, seleccionar, interpretar i avaluar informació de diversos tipus de textos tant de l'aula com de la vida quotidiana. Per a l'avaluació de la lectura a PISA es tenen en compte tres grans característiques de la situació de lectura: la situació, el text i l'aspecte.   

Situació fa referència als diferents contextos o finalitats per als quals té lloc la lectura. Text fa referència al material que es llig. Aspecte fa referència a l'enfocament cognitiu que diu com els lectors aborden un text.

SITUACIÓ

Les variables de la situació a PISA es van adaptar del Marc Comú Europeu de Referència (MCER) desenvolupat pel Consell d'Europa i es van dividir en quatre grups: personal, públic, educacional i professional. La situació de lectura no es refereix al lloc en el qual es llig, sinó més bé al context i a l'ús per al qual l'autor va crear el text.

SITUACIÓ DE LECTURA (PISA 2015)

Professional 15%

Personal 30%

Educativa 25%

Pública 30%

La situació personal té relació amb textos que ens serveixen per a mantenir o desenvolupar relacions personals tant de manera pràctica o intel·lectual. Aquesta categoria inclou blocs d'estil diari, missatges instantanis, cartes o correus electrònics, biografies, ficcions o textos informatius llegits per satisfer la curiositat personal. La situació pública està relacionada amb tots els esdeveniments socials que assumeixen cert grau d'anonimat en el contacte amb els altres com ara els esdeveniments públics, documents oficials, notícies en pàgines web o blocs de caràcter públic. Els textos educacionals estan dissenyats amb el propòsit d'ensenyar o instruir. Aquest tipus de lectura implica adquirir informació com a part d'un procés d'aprenentatge més extens. Els materials no són triats pel lector. Aquests textos formen part de manuals d'escola o programari interactiu. La situació professional requereix la realització d'una tasca immediatament. La cerca d'ocupació o seguir instruccions de treball són el tipus de textos que es troben en aquesta situació. Segons la situació per a les tasques de lectura, PISA recomana una distribució ideal d'elements de la lectura. Els textos personals i públics han de cobrir un 60% de la mostra, els educacionals el 25% i els professionals el 15%. Com el públic objectiu d'aquest quadern és troba a Educació Primària, s'ha determinat deixar fóra la mostra de textos professionals i la resta de la distribució de situacions queda repartida en: personals 37%, públics 40% i educacionals 23%.

TEXT

Els textos siguen del tipus que siguen han de tenir coherència en si mateixos encara que siguen extractes i es troben en suport paper o digital. PISA classifica els textos dos grans grups: format textual i tipologia textual. Format textual

Els textos poden ser continus i discontinus. Els textos continus FORMAT TEXTUAL (PISA 2015) estan formats per frases organitzades en paràgrafs que poden ser Múltiples introduïts en seccions més llargues com a capítols i llibres. Els 5% Discontinus Mixts 30% textos discontinus s'organitzen amb més freqüència en forma de 5% matriu i estan composats per diverses llistes (Kirsch i Mosenthal, 1990). Aquests textos requereixen estratègies de lectura diferents Continus 60% als continus. Exemples de textos discontinus són les taules, gràfics, diagrames, publicitat, horaris, catàlegs, índexs i formularis. Alguns textos es consideren mixtos i presenten característiques de continus i discontinus, com per exemple, un article amb una taula o un gràfic. Aquests tipus de textos són molt comuns en revistes, formularis electrònics, fòrums o correus electrònics. Finalment, els textos múltiples es defineixen com aquells que són generats de forma independent i tenen sentit de forma independent però que es juxtaposen per a una ocasió determinada. Poden ser complementaris o contradir-se. Per exemple, diverses pàgines web que proporcionen informació sobre un mateix tema. Segons l'OCDE, la distribució desitjada dels textos segons el seu format és del 60% de textos continu, el 30% de discontinus, el 5% de textos combinats i el 5% de textos múltiples. Aquest quadern està dissenyat per a ser utilitzat en l'aula de primària, per aqueix motiu, s'ha reduït la presència de textos múltiples i s'han distribuït la resta de la següent forma: 54% continus, 38% discontinus, 6% mixts i 2% múltiples. Tipologia textual

La classificació dels textos és molt coneguda pels professors de llengües. És ben sabut que els textos no són purs en la seua tipologia, però malgrat açò, s'ha de garantir que en l’aula es treballe una representació dels diferents tipus de lectura, per aquest motiu s'han categoritzat els textos segons l'adaptació de Werlich (1979) que utilitza PISA. Els tipus de textos són la descripció, la narració, l'exposició, l'argumentació, la instrucció i la transacció. La descripció fa referència a les propietats dels objectes en l'espai i responen a la pregunta “què”, per exemple, la descripció d'un lloc d'un fullet, un mapa geogràfic, un horari de vols o un manual tècnic. La narració fa referència a les propietats dels objectes en el temps i sol respondre a les preguntes “quan”, “en quina seqüència” i “per què els personatges es comporten d'una manera determinada”. Les novel·les, les biografies, les tires còmiques, les cròniques periodístiques d'un esdeveniment són narracions tant de ficció com de no ficció. L'exposició és el tipus de text que presenta informació conceptual o d'elements en els quals es poden analitzar conceptes o constructes mentals. Sol respondre a la pregunta “com”. El text proporciona una explicació sobre la manera en la qual els elements s'interrelacionen en un tot

dotat de sentit. Els assajos acadèmics, un diagrama que mostra un concepte, un gràfic de pluges, un mapa conceptual o una entrada d'enciclopèdia són textos expositius. L'argumentació presenta la relació entre els conceptes i les argumentacions. Sol respondre a la pregunta “per què”. Textos d'opinió com una carta a l'editor, un comentari a un fòrum, una crítica d'un llibre són exemples d'aquest tipus de textos. La instrucció és el tipus de text que dóna indicacions sobre els quals s'ha de fer o determinades conductes que s'ha de realitzar per a dur a terme una tasca com una recepta, el fullet de primers auxilis de l'avió o les instruccions d'un aparell. La transacció representa un text dirigit a aconseguir un objectiu concret indicat en el text com fer alguna cosa, organitzar una reunió o confirmar un compromís social. Abans de la comunicació digital, les cartes o les trucades de telèfon eren pràcticament els únics textos de transacció. Hui dia, els intercanvis de correu electrònic o els missatges de text pel mòbil per a confirmar plans són textos tan quotidians que ni pensem que estem fent lectura. En aquest quadern s’han distribuït els de la següent manera: hi ha un 15% de descripció, un 48% de narració, un 15% d'exposició, un 6% d'argumentació, un 6% d'instrucció i un 10% de transacció. ASPECTE

L'aspecte té a veure amb l'enfocament cognitiu que determina com els lectors aborden un text. Els aspectes són les estratègies mentals, enfocaments o finalitats que els lectors utilitzen per a negociar la manera d'introduir-se en un text i moure's per ells.

TIPUS PREGUNTES (PISA 2015) Reflexiona Accedir i r i valorar obtenir… 25%

La comunitat científica va convindre que per a major comoditat en l’elaboració dels exercicis de la prova PISA organitzarien les Integrar i interpretar… preguntes en tres categories que estan interrelacionades i són interdependents: accedir i obtenir, integrar i interpretar i reflexionar i valorar. De fet, des d'una perspectiva cognitiva del processament de la comprensió podrien considerar-se semijeràrquiques, ja que no és possible interpretar o integrar informació sense haver-la obtingut abans i no es pot reflexionar sobre ella o valorar-la sense haver realitzat una interpretació. Així i tot, es poden redactar les preguntes fent més relleu en un aspecte o en un altre. Accedir i obtenir

Accedir i obtenir suposa acudir al text i navegar per ell per a localitzar i obtenir una o més dades diferents. Les preguntes poden abastar des de localitzar i obtenir dades literals on la resposta es veu de forma immediata i el lector selecciona la informació en un espai clarament definit; passant per accedir a informació utilitzant els títols i subtítols per a obtenir informació menys definida en els paràgrafs. Integrar i interpretar

Integrar i interpretar suposa processar el que es llig perquè un text tinga sentit intern i desenvolupar una comprensió global.

De manera més complexa, la integració es centra en demostrar que es comprèn la coherència d'un text i suposa la connexió de diverses dades per a elaborar el significat bé siga identificant el tema o missatge principal del text, identificant la finalitat o aplicació general del text, identificant similituds i diferències, realitzant comparacions o comprenent la causa-efecte. Així mateix, també està present l'elaboració d'una interpretació que amplia la impressió general inicial. Açò fa referència al procés d'elaboració del significat a partir d'alguna cosa que no s'ha esmentat. Per exemple:    

Identificació i enumeració de proves la informació de les quals és explícita (més senzill) o implícita (més complex) Comparació i contrast d'informació on s'ha d'agrupar dues o més dades del text explícits (més senzill) o implícits (més complex). Extracció de la intenció de l'autor mitjançant la localització d'una frase o paraula. Extracció de la conclusió d'un text.

Reflexionar i valorar

Reflexionar i valorar consisteix a recórrer a coneixements, idees o actituds externes al text per a relacionar la informació facilitada en ell amb fonts externes al text com l'experiència vital i coneixements del lector. Les preguntes de reflexionar i valorar obliguen al lector a distanciar-se del text i ser capaç de comprendre’l, què es pretén dir, contrastar eixa representació mental amb els seus propis coneixements i creences, saber localitzar proves en el text que refuten o confirmen les seues opinions. En definitiva, són les preguntes més complexes. Les preguntes de reflexió demanen al lector que consulte les seues experiències o coneixements per a comparar, contrastar o formular hipòtesis. Les preguntes de valorar demanen al lector que realitzen una valoració recorrent a criteris externs del text. Per exemple,

  

Comparar l'experiència personal amb allò descrit al text (més senzill ja que no implica valoració). Defensar el seu propi punt de vista en relació amb el tema del text (més complex ja que implica valoració). Descriure l'estil de l'autor (més complex ja que implica valoració). Identificar el propòsit i l'actitud de l'autor (més complex ja que implica valoració). Accedir i obtenir

Competència lectora



Ús del contingut del text

Obtenir informació Desenvolupar comprensió global

Integrar i interpretar Elaborar una interpretació

Ús de coneixements externs al text

Sobre el contingut del text Reflexionar i valorar Sobre la forma del text

Font: Informe PISA 2015.

Tasques: però… què acabes de llegir? Resumei x-ho. Imagina un mestre fent classe de Ciències Naturals dins un aula de 6è de Primària. Per a reforçar l'explicació que ha donat sobre el procés de la fotosíntesi, li demana a un alumne que llegisca en veu alta un text sobre el tema. En acabar, l’interessa saber si han comprès l'explicació i li pregunta a un altre alumne: — Què és la fotosíntesi? — No ho sé —diu el xiquet. — Però… què acabes de llegir? Resumeix-ho, per favor —demana el mestre. — Si jo el text el comprenc, però no sé com contestar —es lamenta el xiquet. “Resumeix-ho, per favor”. Quantes vegades han sentit els alumnes aquesta frase del seu professor de ciències, socials o llengua! Els professors ens preocupem perquè els alumnes comprenguen allò que llegisquen i siguen capaços d'aprendre. Desafortunadament, no sempre realitzem les preguntes més adequades al seu nivell de comprensió lectora. Fer un resum és un procés senzill o complicat? Si l'alumne no sap fer-ho, significa que l'alumne no comprèn gens en absolut de la fotosíntesi? Com es pot preguntar de manera més senzilla per comprovar la comprensió tant d'alumnes més competents com menys competents en comprensió? És a dir, què se li està veritablement exigint al lector quan el mestre li demana que resumisca allò que ha llegit? Hem vist com molts factors afecten la comprensió. Els docents han de ser conscients fins a quin punt es pot ajudar als lectors a comprendre i a aprendre a comprendre. Sent pràctics, es pot adaptar la complexitat de l'estructura del text i les tasques a realitzar després d'una lectura perquè les preguntes incloguen tots els processos de comprensió, des del més senzill al més complex. D'aquesta manera, es garanteix una vertadera gradació de dificultat d'activitats, projectes o exàmens i una major atenció a la diversitat d'aprenentatge. La dificultat dels textos ve principalment determinada pels coneixements previs del lector, l'extensió, l'estructura i les tasques o resolució de problemes sobre el text. La forma més habitual d'avaluar els coneixements és formulant preguntes o tasques després d'una lectura bé siga amb el text davant (activitats de classe) o no (exàmens). Durant la resolució, un lector ha d'engegar els processos mentals explicats amb anterioritat (formar les idees, connectar unes idees amb unes altres del text o de fora del text, activar els coneixements previs sobre el tema i formar una macroidea o síntesi). Així doncs, a continuació es proposen quatre tipus de preguntes per a la creació d'activitats i la seua correspondència amb els processos de comprensió. Les preguntes més senzilles són sobre idees explícites, les més complexes són les de causalitat, comparació i contrast, mentre que la dificultat de les preguntes anafòriques i les macro-idees depenen de la quantitat d'informació que es requerisca processar. a. Preguntes sobre idees explícites del text. Les preguntes poden ser literals o sinonímiques, sent les primeres més senzilles. Amb aquestes preguntes pretenem avaluar el procés de formació d'idees (procés 1).

b. Preguntes sobre inferències anafòriques emprant el contingut del text on el lector ha de connectar idees que estan presents en el text però separades unes d'unes altres ja siguen causals, de comparació i contrast. Com més separades estan i més àmplia és la informació preguntada, més difícil és el procés (procés 2). c. Preguntes sobre inferències basades en el coneixement extern al text que impliquen activar idees de coneixement previ per a establir connexions causals, de comparació i contrast. La diferència crucial és que aquestes inferències no estan marcades en el text. Primer, hem de formar una idea (procés 1) del que el text pretén suggerir. A continuació, hem de contrastar aqueixa representació mental amb el que nosaltres mateixos creiem (processos 2 i 3). d. Preguntes sobre macro-idees. Es dirigeixen a avaluar la capacitat del lector per a fer síntesi d'idees. Aquesta síntesi pot referir-se a diverses idees, a extraure idea principal d'un paràgraf, o fins i tot sintetitzar informació de tot el text (procés 4). Procés mental P1. Formar idees

Aspecte en PISA

P2. Connectar idees

Integrar / interpretar  Desenvolupar una comprensió global  Elaborar una interpretació

Accedir / obtenir  Obtenir informació

P3. Activar coneixeme nts previs

Reflexionar / valorar  Sobre el contingut del text  Sobre la forma del text

P4. Formar macroidees

Integrar / interpretar  Desenvolupar una comprensió global  Elaborar una interpretació

Tipologia de pregunta en el quadern Idees explícites  Literals  Sinonímiques Inferències anafòriques (dins del text)  Causa  Contrast  Comparació Inferències basades en el coneixement extern al text  Causa  Contrast  Comparació Síntesi d’idees

Exemple de pregunta Com aconsegueix la planta la clorofil·la? De què tracta l'article en general? En quines d'aquestes idees es basa la taula? Són perillosos els volcans? Per què s'esmenta la clorofil·la en el text?

Quin és el tema principal del text? Per què és més gran el volcà 1 que el 2? Pensa en una planta que tingues a casa, té suficient sol per a fer la fotosíntesi?

Reflexionar / valorar  Sobre el contingut del text  Sobre la forma del text

Com està dissenyat el quadern Aquest quadern consta de 24 textos redactats originalment en valencià. La situació ideal d'ús dels textos és en un aula de primària amb alumnat d'entre 10 i 13 anys. Els textos estan pensats per a ser realitzats en gran grup ja que d'aqueixa manera facilita l’explicitació dels processos de comprensió de l'alumnat amb major capacitat de comprensió lectora i d'aquesta manera l'alumnat amb majors dificultats es beneficia de l’explicitació d’aquests processos de comprensió. És a dir, aprenen estratègies de resolució de tasques. L'ordre dels textos no reflecteix una progressió cronològica de treball. El mestre té la llibertat d'escollir qualsevol text en qualsevol moment del curs segons la idoneïtat i la necessitat del moment. Un dels objectius d'aquest quadern de lectura és adequar els textos a les diverses tasques que planteja PISA, per aquest motiu, hi ha textos tant continus com discontinus de totes les situacions de lectura significatives per a l'alumne de primària i de totes les tipologies textuals. Cada text té deu tasques, sis de resposta múltiple i quatre de resposta oberta. Les tasques de resposta múltiple estan redactades per treballar tots els processos de comprensió, tractar tots els aspectes de redacció de tasques PISA i del test estandarditzat ACL (Avaluació de la Comprensió Lectora). Les respostes obertes són de recerca i raonament. A més, per a major comoditat en la gestió de l'aula de primària, s'ha restringit el quadern al disseny de tasques amb text fix en suport paper i es proporciona la plantilla de correcció al final del quadern. Els textos també afavoreixen l'adquisició de vocabulari de molts àmbits. Tradicionalment en l'escola s'adquireix bastant vocabulari de textos narratius (com ara personatges de fantasia o llocs ficticis). Per contrarestar aquesta situació, s'han triat temàtiques que siguen extrapolables a la vida quotidiana de l'alumne, donant així un valor didàctic afegit al quadern.

Distribució per tipologia textual: Tipologia Número Percentatge textual Descripció 7 15% Narració 23 48% Exposició 7 15% Argumentació 3 6% Instrucció 3 6% Transacció 5 10% Total 48 100%

Distribució per format textual: Format Número Percentatge Continu 26 54% Discontinu 18 38% Mixt 3 6% Múltiple 1 2% Total: 48 100% Distribució per situació de lectura: Situació Número Percentatge Personal 18 37% Educacional 11 23% Ocupacional 0 0% Pública 19 40% Total: 48 100%

1. El 9 d’octubre

El 9 d’octubre És tradicional al cap i casal, la celebració de la Mocadorà de Sant Donís, l’equivalent valencià al dia dels enamorats. L’ha de regalar l’home a la seua parella, i consisteix en una safata que conté uns dolços de massapà cuit (la Piuleta i el Tronador), i dolços de massapà cru en forma de fruites i verdures, tot embolicat en un mocador per al coll. La tradició ve de quan a l’edat mitjana les ciutats homenatjaven els convidats, sobretot els reis, amb una vaixella d’argent plena de viandes. A partir del segle XV, la ciutat de València va començar a regalar vaixelles de ceràmica de Manises i Paterna contenint els dolços de sucre que començaven a fer-se a terres valencianes arran de la introducció del cultiu de la canya de sucre al regne, com ara confits i massapans. Amb els temps aquest costum es va popularitzar entre els valencians derivant en un regal per Sant Dionís, però diu la llegenda romàntica que representen els fruits de l’horta de València que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant D’Hongria el 9 d’octubre de 1238 quan entraren a València. També era especialment tradicional a les celebracions del 9 d’octubre els festivals pirotècnics des de la popularització de la pólvora de forma festiva. Fins i tot, la vespra del 9 d’octubre de 1526 va haver-hi un accident en el que van morir 9 persones i van cremar 20 cases a la zona del Mercat. No està clar si va ser amb la suspensió de les celebracions del 9 d’octubre arran del Decret de Nova Planta, o a partir de la prohibició de fabricar pirotècnia per part de Carles III, quan els pastissers van començar a donar forma de petards, piules i trons als massapans, naixent així la Piuleta i el Tronaor. A partir del segle XIX es va afegir el mocador envoltant els dolços, donant nom al conjunt.

PREGUNTES AL VOLTANT DEL TEXT 1. El 9 d’octubre és... A. Una tradició popular de moltes comunitats autònomes. B. Un dia de celebració del Decret de Nova Planta. C. El dia que es celebren festivals pirotècnics. D. El dia que es celebra l’arribada de Na Violant D’Hongria. E. Un dia de celebració a la Comunitat Valenciana. 2. La tradició és regalar... A. Un mocador. B. Un Tronaor i una Piuleta. C. Una safata de dolços de massapà cuit. D. Una safata de dolços de massapà cru. E. Un mocador ple de massapà. 3. El mocador es va afegir a partir de l’any... A. 1900. B. 1800. C. 1238. D. 1526. E. 1400. 4. L’origen de la Piuleta i el Tronaor és... A. El decret de Nova Planta. B. La prohibició de fabricar pirotècnia. C. El regnat de Carles III. D. No està massa clar l’origen. E. No hi ha cap resposta correcta. 5. Quin és l’ingredient principal del massapà? A. La canya. B. Els confits. C. El sucre. D. Els fruits de l’horta de València. E. Les viandes. 6. Què vol dir “utilitzar la pólvora de forma festiva”? A. Fer festes per Sant Donís. B. Fer castells de focs artificials per celebrar alguna festa. C. Utilitzar pólvora per a les pistoles. D. Tirar coets als carrers. E. El text no ho diu. 7. Inventa un títol nou per a aquest text. 8. Per Sant Donís els valencians celebren el seu dia dels enamorats. Quin dia es celebra a la resta de Comunitats Autònomes? 9. Quants anys han transcorregut des de l’entrada de Jaume I a la ciutat de València? 10. Què és una vaixella “d’argent”?

2. La carabassa de Tots Sants Els orígens de la carabassa de Tots Sants.

é que si us parle de la carabassa de Halloween us estranyarà, però què em diríeu si us digués que el fet de buidar una carabassa per posar-hi una espelma a dins és una tradició que no és dels Estats Units, que és molt més antiga del que us imagineu, i que prové del vell continent? I si us digués també que aquesta tradició ja es feia molts anys abans de que arribara Halloween? És ben veritat, i us n’explicaré el principi de tot. Tot ve d’una antiga tradició celta que diu que en el mes de Samon es celebrava la festivitat pagana més important de tota Europa durant el període Celta, el Samhain. El Samhain era considerat l’Any Nou celta, es tractava del final de l’època de les collites i de l’abundància. El calendari no era fixe, ja que la cultura celta es basava en el calendari lunar per a les seues celebracions. Suposava una apertura a l’altre món, al món dels difunts. La festa durava tres nits, i durant aquell període es considerava que els difunts tenien l’autorització de poder caminar entre els vius, donant a la gent l’oportunitat de reunir-se amb els seus éssers estimats. Per tal de mantenir els esperits contents, se’ls deixava menjar davant de la porta de les cases, i és una tradició que ha acabat evolucionant en el que els xiquets anglosaxons fan anant de casa en casa demanant caramels i altres dolços. Era costum també en aquesta festa buidar naps (posteriorment carabasses) per tal de posar-hi espelmes en el seu interior que recordaven els esperits dels familiars morts. Foren els irlandesos que al segle XIX varen fer immigrar la tradició cap a Estats Units, ja que al seu país estaven passant la Gran Fam Irlandesa (1840) i van haver de marxar a la recerca de noves oportunitats. I va ser allà on començaren a explicar una llegenda molt antiga d’origen celta que explicava el per què de les llums a dins de les carabasses “Jack-O’-lantern”.

Llegenda de Jack-O’-Lantern

questa és la història d’un granger molt avar. Es deia Jack. Era un granger que enganyava i mentia als seus veïns i amics. Era tan dolent que tothom el coneixia, i era tan negra la seva ànima que el propi diable el va voler conèixer. El diable vestia com un home normal i va estar durant hores parlant amb Jack bevent en un bar. Quan Lucífer li va confessar que venia per emportar-se’l, per fer-lo pagar per tots els seus pecats, Jack li va demanar una ronda més com si fos la seva darrera voluntat. A l’hora de pagar, cap dels dos tenia diners, i Jack li va proposar al diable que es convertira en una moneda per pagar i així que li demostrara els seus poders. Així ho va fer el diable. Jack, en comptes de pagar amb la moneda, se la va guardar a la butxaca on hi tenia una creu de plata. El diable li va ordenar que el deixara lliure, però Jack no li anava a permetre això fins que prometera que no el molestaria en un any. Passara el que passara no anava a donar la llanda en un any.

Així van complir el seu tracte i a l’any el diable va tornar a aparèixer per emportar -se’l. Jack va demanar un darrer desig: que el diable li baixés la poma que hi havia dalt del pomer que tenien just al davant. El diable al anar a baixar va veure que en jack hi havia gravat una creu en el tronc per a que no en pogués escapar. Aquesta vegada va demanar que el deixara estar durant 10 anys, a més de que mai pogués demanar la seva ànima per a l’infern. Satanàs va accedir i Jack es va veure lliure. Jack va morir abans de que passessin aquests deu anys i disposat a anar al cel, no li van deixar entrar, i va ser enviat a un infern en el que tampoc va poder entrar pel seu pacte amb el diable. Fou així com va quedar condemnat a deambular pels camins amb un nap buit amb un carbó cremant a dins com la seva única guia per vagar entre el bé i el mal eternament. D’aquí el nom de la història, i és que Jack l’Avar es va acabar convertint en Jack el de la Llanterna. Us he explicat com va arribar la tradició de Halloween als Estats Units, però no us he explicat el per què que aquesta també es pot considerar una tradició a Catalunya, València i Balears. A la franja Est de la Península Ibèrica, hi havia aquesta tradició de buidatge de carbasses i altres fruits durant la Nit de Tots Sants per posar-hi una espelma en el seu interior. Una tradició que es remunta molt més enrere a l’arribada de la tradició del Halloween a les nostres contrades.

Refranys de Tots Sants 1.

De Sant Joan a Tots Sants passa el pastor sos afanys.

De Sant Miquel a Tots Sants, nuvolades de mal pas.

De Tots Sants a Advent, molta pluja i poc vent.

De Tots Sants a Nadal hi ha dos mesos per igual.

De Tots Sants a Nadal justa una passa de gall.

De Tots Sants a Nadal, gel i pluja i vendaval.

De Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar, tant s'hi val.

De Tots Sants a Sant Andreu vent o pluja o fred o neu.

De Tots Sants a Sant Martí, onze dies hi comptí, i de sant Martí a Nadal un mes i mig cabal.

10.

De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir.

11.

De Tots Sants enllà, agafa la manta i no la deixes anar.

12.

De Tots Sants fins a l'Advent, ni massa pluja ni massa vent.

13.

De Tots Sants fins a Nadal, el flequer perd son cabal.

14.

Des de Sant Pere a Sant Miquel tots els culs caguen bé, i de Sant Miquel a Tots Sants caguen, però

no tant. 15.

Ditxós mes de Déu, que comença amb Tots Sants i acaba amb sant Andreu!

16.

El bon any ha de ploure per tres sants: per Setmana Santa, per les Lledanies i per Tots Sants.

17.

El bon favar per Tots Sants s ha de sembrar, i pel Gener s ha de cavar.

18.

El raïm penjat fins a Tots Sants s'ha de menjar de dos en dos grans; de Tots Sants enllà, de gra en

gra. 19.

De Sant Joan a Tots Sants passa el pastor sos afanys .

20.

De Sant Miquel a Tots Sants, nuvolades de mal pas.

21.

De Tots Sants a Advent, molta pluja i poc vent. Però altres diuen, de Tots Sants a l'Advent, ni massa pluja ni massa vent.

22.

De Tots Sants a Nadal hi ha dos mesos per igual.

23.

De Tots Sants a Nadal justa una passa de gall.

24.

De Tots Sants a Nadal, gel i pluja i vendaval. També diuen: de Tots Sants a Nadal, pluja, gel o vent

cabal.

PREGUNTES AL VOLTANT DEL TEXT 1. Segons el text… A. Halloween és una tradició només dels Estats Units. B. Halloween és una tradició que ve de Catalunya, València i Balears. C. Halloween és una tradició irlandesa. D. És una tradició de la franja Est de la Península Ibèrica. E. Cap resposta és correcta segons el text. 2. Quin és “el vell continent”? A. Europa. B. Àsia. C. Amèrica. D. Àfrica. E. Oceania. 3. Què és el Samhain? A. L’any nou. B. L’any nou iber. C. L’any nou romà. D. L’any nou celta. E. L’any nou de la Península Ibèrica. 4. D’on ve la tradició de donar caramels i dolços durant aquest dia? A. De que els xiquets anglosaxons demanaven caramels als veïnats. B. De que els esperits caminaven pel carrer. C. De que era un dia de menjar bunyols i ossos de sant. D. No es sap mb certesa d’on ve la tradició. E. De que es deixava els esperits menjar a la porta de les cases. 5. Jack, el protagonista de la llegenda, era un granger molt avar. Això significa que… (marca la resposta que siga més correcta). A. Enganyava. B. Mentia. C. Enganyava i mentia. D. Volia tot per a ell. E. Volia tot per a ell (i a més, enganyava I mentia). 6. Jack va demanar una ronda al diable. Què és una ronda? A. Una beguda més per a ell. B. Una volta pel carrer. C. Una beguda més per a tots. D. Un menjar. E. Un favor. 7. Pensa quin va ser el destí de Jack quan va morir. 8. Dedueix què deu significar “O’Lantern”. 9. Informa’t de quin dia es celebra Sant Joan i per quina raó és un dia especial de l’any. 10. Explica el significat del refrany “De Tots Sants enllà, agafa la manta i no la deixes anar”

3. Coneixem Europa… Hongria

Grans rius del món: el Danubi El Danubi és un riu de l'Europa Central, el segon en longitud després del Volga. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunái (a Eslovàquia i Ucraïna), Duna (en Hongria), Dunav (a Croàcia, Sèrbia i Bulgària) i Dunăre (a Romania). Històricament el Danubi va ser una de les fronteres del l'Imperi Romà. Des de fa segles és una important via fluvial, és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més xicotets fins a Ulm (Alemanya). Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. El delta del Danubi és una zona molt important des del punt de vista ecològic, ja que constitueix un extens aiguamoll utilitzat per moltes aus migratòries des de finals de la primavera fins a començaments de la tardor.

Cota del naixement Naixement Desembocadura Longitud Cabal mitjà

678 msnm A la Selva Negra (Alemanya) Mar Negre (Romania i Ucraïna) 2.860 km 6.400 m³/s

Superfície de la conca

801.463[1]km²

Territoris de la conca

Romania (29,0%), Hongria (11,6%), Àustria (10,0%), Sèrbia (11,1%), Alemanya (7,0%), Eslovàquia (5,9%), Bulgària (5,9%), Bòsnia i Hercegovina (4,6%), Croàcia (4,4%), Ucraïna (3,8%), República Txeca (2,9%), Eslovènia (2,0%), Moldàvia (1,6%), Suïssa (0,2%), Itàlia (<0,1%), Polònia (<0,1%), Albània (<0,1%), Macedònia (<0,1%)[1]

PREGUNTES AL VOLTANT DEL TEXT 1.

El Danubi és: A. El riu més llarg d’Europa Central. B. El segon riu més llarg del nostre continent. C. Un dels rius més cabalosos d’Europa. D. El segon riu més cabalós d’Europa Central. E. El segon riu més llarg i cabalós d’Europa Central.

2. A la llegenda, l’abreviatura “msnm” indica… A. La longitud del riu. B. El cabal del riu. C. El metres de proximitat a la mar. D. Els metres sobre el nivell de la mar. E. Els metres fins la desembocadura. 3.

Calcula la superfície de la conca que pertany a Hongria: A. Aproximadament 801.463 km². B. Exactament 801.463 km.² C. Exactament 801.463 m.² D. Exactament 801.463 l.² E. Exactament 81.000 km².

El noms Donau, Dunái , Duna, Dunav i Dunăre corresponen a: A. Afluents del Danubi. B. Poblacions d’Alemanya, Àustria, Eslovàquia, Ucraïna, Croàcia, Sèrbia, Bulgària i Romania. C. Poblacions del naixement i la desembocadura del Danubi. D. Diferents noms que la gent d’Europa Central dóna al Danubi. E. Els diferents noms que rep el Danubi segons el país per on passa.

El naixement del Danubi es troba a: A. Una selva. B. A prop de la mar. C. A una de les planures d’Europa Central. D. Entre Alemanya i Ucraïna. E. Segurament a una muntanya, a una zona anomenada “Selva Negra”.

Que el cabal mitjà del riu siga de 6.400 m³/s significa que: A. Discorren 6.400 m³/s en tots els cursos del riu. B. Discorren 6.400 m³/s de mitja (en algunes zones més i en altres menys). C. Discorren més de 6.400 m³/s en tots els cursos del riu. D. Discorren menys de 6.400 m³/s en tots els cursos del riu. E. No hi ha cap resposta correcta.

7. Explica per què creus que al text es diu que “el delta del Danubi és una zona molt important des del punt de vista ecològic”. 8. Què és un aiguamoll? 9. Què és un delta? 10. Investiga de quins països són capital Viena, Budapest i Belgrad.

4. Coneixem Europa… Regne Unit Curiositats del Regne Unit El Regne Unit està format per les regions d’Anglaterra, Escòcia, Irlanda del Nord i Gal·les. És l’illa més gran d’Europa i l’octava més gran del món. Són molts els tòpics que coneixem dels seus habitants. La seua puntualitat, l’afició per beure te amb pastes a les 5 de la vesprada, la pluja constant, els castells escocesos o la gran quantitat d’ovelles són tan coneguts com part de la seua historia. En canvi, hi ha altres curiositats que no són tan famoses. 1.- Es perden 120.000 paraigües cada any al metro de Londres, capital del Regne Unit. 2.- Hi ha una dotzena de rius secrets que discorren pel subsòl de Londres i formen grutes i coves amb estalactites i estalagmites. 3.- A Anglaterra hi ha més pollastres que persones. 4. L’any 1945, el conegut rellotge de Londres “Big Ben” es va retardar 5 minuts perquè una bandada d’aus va formar un niu dins el seu mecanisme i aquest fet va provocar un caos en una ciutat acostumada a la puntualitat més absoluta. 5.- Hi ha aproximadament 30.000 persones que s’anomenen John Smith, com el capità encarregat d’explorar nous territoris a Amèrica durant el segle XVII i que és conegut per la seua relació amb Pocahontas. 6.- Els homes escocesos porten una falda de quadres tradicional (anomenada kilt). Cada família utilitza un estampat diferent. Aquesta falda va ser prohibida de 1745 fins 1832. 7.- Quan, l’any 1286, va ser construït el Castell de Harlech a l’oest de Gal·les, es trobava a vorera de mar. Ara està quasi 1 quilòmetre endins. Això es deu a que la terra que l’envolta està elevant-se lentament. 8.- Qualsevol punt del Regne Unit està a menys de 121.5 km de la mar. 9.- Els britànics són els habitants que consumeixen més faves cuinades (bakedbeans) per persona del món. 10. El Regne Unit no té el nom del seu país als seus segells. És l’únic país del món.

PREGUNTES AL VOLTANT DEL TEXT 1.

Quines regions formen el Regne Unit? A. Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Londres. B. Anglaterra, Escòcia, Irlanda i Gal·les. C. Anglaterra, Escòcia, Irlanda del Nord i Gal·les. D. Anglaterra, Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord i Londres. E. Hi ha dues respostes correctes.

2. Aquest text ens explica: A. Els aspectes més significatius del Regne Unit. B. Les característiques dels habitants del Regne Unit. C. El mapa del Regne Unit. D. Els costums dels habitants del Regne Unit. E. Algunes curiositats desconegudes del Regne Unit. 3. Quants paraigües es perden, aproximadament, cada mes al metro de Londres? A. Aproximadament 120.000. B. Exactament 120.000. C. 20.000. D. 50.000. E. 10.000. 4. Pel text puc deduir que el Regne Unit és un país on… A. Una gran quantitat de persones que es dediquen a la ramaderia. B. Una gran quantitat de persones es dediquen a la pesca. C. Una gran quantitat de persones es dediquen a l’agricultura. D. Una gran quantitat de persones es dediquen al sector primari. E. No puc saber a què es dedica majoritàriament la població activa. 5. Els pobles i ciutats del Regne Unit es troben: A. Tots al costat de la costa. B. La majoria a la costa i molt pocs a zones d’interior. C. Tots a l’interior. D. Les ciutats a la costa i els pobles a l’interior. E. Alguns a la costa i altres a l’interior, però cap lluny de la mar. 6. Per què cada família utilitza un kilt diferent? A. Perquè l’estampat és el símbol de la seua família, com els nostres cognoms. B. Perquè tots els integrants de la família tenen els mateixos gustos. C. Perquè depèn de la moda. D. Hi ha dues respostes correctes. E. El text no ho especifica. 7. Quina diferència hi ha entre les “estalactites” i les “estalagmites” del subsòl? 8.

Coneixes algun personatge històric del Regne Unit?

9. Explica per quina raó creus que els habitants britànics són els que consumeixen més “bakedbeans” del món. 10. Explica per què creus que el terreny de la vorera del Castell de Harlech s’està elevant.

5. El consum responsable

PREGUNTES AL VOLTANT DEL TEXT 1. Què significa consum responsable? A. És el que té en compte els drets del medi ambient i els efectes sobre les persones. B. És el que fa que no s’esgoten els recursos ni afavoreix la contaminació del medi ambient. C. És el que es basa en el comerç just. D. És el que realitza un consum ètic. E. És el que es basa en tres principis: consum ètic, consum ecològic i consum solidari. 2. Qui edita el fulletó informatiu que has llegit? A. L’Ajuntament de Torrent. B. El consum responsable. C. La delegació de Consum. D. La associació Què passa quan compre?. E. La Generalitat Valenciana. 3. Observa el fulletó. Es tracta de… A. Una carta. B. Un díptic. C. Un tríptic. D. Un cartell. E. Un anunci de publicitat. 4. Què vol dir: “ser consumista”? A. Comprar coses. B. Comprar coses innecessàries. C. Consumir menjar, roba i diversos productes i serveis (transport, oci…). D. Pagar un preu injust per les coses. E. Consumir responsablement. 5. Què vol dir: “ser crític amb la publicitat”? A. No creure’s res del que ens diu. B. Parlar dels anuncis amb la gent que coneixem. C. Conèixer tots els productes que ens ofereixen. D. Comprar allò que ens mostra la publicitat, ja que ens informa del que ens convé. E. Valorar críticament la informació publicitària que ens dóna la televisió, la ràdio, Internet, els cartells, els diaris… 6. Què vol dir: “consum responsable des del punt de vista ecològic”? A. Que consumir responsablement fa que no hi haja explotació infantil. B. Que consumir responsablement fa que no es produeixen desigualtats socials. C. Que consumir responsablement fa que es pague el preu just per les coses. D. Que consumir responsablement fa que no s’abuse dels recursos naturals. E. Que consumir responsablement fa que es recicle. 7. Què pots canviar tu per tal de fer un consum més responsable? 8. Què significa “explotació infantil”? 9. Què vol dir “pagar el preu just de les coses”? 10. Explica per què els constants canvis de moda fa que consumim més del que és necessari.

6. Coneixem Europa… Polònia

La llegenda del drac de Wawel

a molt i molt de temps, hi havia una fera que no deixava dormir els habitants de Cracòvia. Era un drac cruel, el drac de Wawel, que vivia en una cova a prop dels murs de la ciutat i atemoria la població dels voltants. No només raptava i devorava les ovelles i altres animals, sinó també les dones boniques de la cort reial. Les dones i tots els habitants en general patien per la seva vida, però no sabien com fer front al drac i vèncer-lo. El rei Krak, desesperat i desitjós de salvar el seu regne i tots els seus súbdits, va anunciar: «Aquell que tingui prou valor per combatre el drac i derrotar-lo serà recompensat amb la mà de la meua jove i bonica filla i la meitat de la meva fortuna.» Molts foren els valents que gosaren lluitar contra el drac, atrets per la fabulosa recompensa de la immensa fortuna i la possibilitat d'aconseguir la mà de la princesa, la dona més bella de tot el regne. Molts cavallers, vestits amb les seves cuirasses brillants i damunt dels seus cavalls, estaven convençuts de poder sortir airosos de la seua batalla amb el cruel drac. Desgraciadament cap d'ells va poder vèncer-lo —alguns van perdre la vida al camp de la batalla intentant lluitar-hi, altres tornaren malferits i uns altres no gosaren ni començar la batalla en veure el foc que li sortia dels queixals. El rei, amoïnat pels fracassos dels cavallers, es trobava desesperat davant d'aquesta situació. Semblava que ningú no podria batre mai el drac. Un dia, un jove aprenent de sabater, que es deia Szewczyk Dratewka, va tenir una idea genial: «Mataré una ovella i l'ompliré de sofre. Ja veurem si el drac encara tindrà gana després d'aquest àpat suculent.» I va engegar el seu pla. Després de posar-li l'ovella falsa al costat de la cova, el drac la va veure i se la va cruspir d'una queixalada. El sofre li va provocar una forta cremor a l'estómac i va sentir la necessitat immediata de beure molta aigua. Va córrer cap al riu i va beure tant que va explotar. Així va ser com el jove aprenent de sabater va vèncer el drac!. Tothom estava molt content perquè, per fi, la ciutat s'havia alliberat del monstre cruel. El rei va complir la seva promesa i el jove victoriós es va casar amb la seva filla. I van viure molts anys amb felicitat.

PREGUNTES AL VOLTANT DEL TEXT 1. Quin era el gran problema del habitants de Cracòvia? A. Que prop d’una cova vivia un drac. B. Que les ovelles es morien i les dones estaven atemorides. C. Que els habitants no podien dormir per les nits pel soroll de les ovelles. D. Que dins dels murs de la ciutat vivia un drac. E. Que al costat dels murs de la ciutat vivia un drac que causava molts problemes. 2. Qui va decidir actuar per tal de solventar el problema? A. Szewczyk Dratewka B. Cracòvia. C. Wawel. D. Krak. E. El cavaller. 3. El drac atacava: A. Les ovelles i altres animals. B. Els habitants de la ciutat. C. Les dones i les ovelles de la ciutat. D. Els animals i les dones boniques de la ciutat. E. Les ovelles i els habitants de la ciutat. 4. Quina qualitat personal creus que va ser la més important per tal de batre el drac? A. El valor. B. La intel·ligència. C. Les ganes d’obtindre la recompensa. D. L’amor per la filla del rei. E. La saviesa. 5. Què va matar el drac? A. El sofre. B. L’aigua. C. L’ovella. D. El sofre i l’aigua. E. Va esclatar de tant de beure. 6. El jove aprenent de sabater va pensar que el drac voria l’ovella com: A. Un menjar apetitós i atractiu. B. Un enemic per a atacar. C. Un entreteniment. D. Un joc. E. Cap resposta és correcta. 7. Què opines del fet que un rei puga oferir la mà de la seua filla com a premi per matar un drac? 8. Inventa un títol alternatiu per a aquesta llegenda. 9. Pensa altres possibles solucions al problema del rei. 10. Explica què vol dir “aconseguir la mà”

7. Coneixem Europa… Turquia

Estambul: porta d’orient

Estambul (Istanbul, en idioma turc) està localitzada a un lloc molt peculiar. Es troba al nord-est de Turquia, entre la part Europea del país i l’asiàtica. Tècnicament, la meitat de la ciutat és Europa, i la meitat és Àsia. Tot i que la capital de Turquia és Ankara, ningú posa en dubte que la capital extraoficial és Estambul. Els sultans otomans no van estalviar a l’hora de decorar els magnífics palaus i mesquites d’aquesta ciutat encisadora. Partida en canal per l’estret del Bòsfor, que encara és la sang vital de la ciutat: travessat per dos ponts enormes, petits vaixells i ferris transporten milers de persones entre els dos continents cada dia. Un viatge en ferri a la posta del sol admirant la silueta de la vella Estambul és la quinta essència d’una experiència a Estambul. Amb els seus prop de deu milions d’ànimes, Estambul és una de les ciutats més vitals i, per descomptat, bella de tot el planeta. Amb un peu recolzat a Europa i l’altre a Àsia, és la porta entre Orient i Occident. Una ciutat que enamora. És imprescindible visitar la Mesquita Blava i la de Santa Sofia. Al vespre es pot contemplar una estampa inoblidable: l’ocàs del sol mentre el mujahidin crida a l’oració des del minaret de la mesquita, creant una atmosfera indescriptible. Hi ha altres monuments que no podem deixar de veure com la Torre Gàlata, des de la qual es pot gaudir d’una panoràmica de 360º de tota la ciutat, els Palaus de Dolmahbache i Topkapi. Aquest opulent edifici és testimoni d’innombrables històries. També cal perdre’s pel Gran Basar, amb prop de 4.400 botigues alineades al llarg de galeries cobertes. És considerat el més antic centre comercial del món, amb un laberint de carrerons laterals. Un dels llocs més característics d’Estambul.

PREGUNTES AL VOLTANT DEL TEXT 1. Per quina raó creus que es diu d’Estambul que és “La porta d’Orient”? A. Perquè és la capital de Turquia. B. Perquè és l’única ciutat del món que es troba entre dos continents, Europa i Àfrica. C. Perquè es troba entre Europa i Àsia. D. Perquè és un país oriental. E. Perquè es troba al nord-est de Turquia. 2. Estambul… A. És menys important que Ankara, ja que no és la capital. B. Té tanta importància com la capital del país. C. Comparteix la capitalitat de Turquia amb Ankara. D. És la capital del país. E. És una gran ciutat del país, potser amb més importància que la pròpia capital. 3. La ciutat és “encisadora” perquè… A. Té palaus. B. Té mesquites. C. Té palaus i mesquites. D. Encanta a tots quants la visiten. E. Va tindre sultans otomans. 4. L’estret del Bòsfor… A. És la sang vital. B. És un accident geogràfic. C. Té vaixells i ferris. D. Et transporta d’un país a un altre. E. Transporta milers de persones. 5. Què vol dir “edifici opulent”? A. Que és ric i ostentós. B. Que és molt gran. C. Que és preciós. D. Que és testimoni d’innombrables històries. E. Que és residencia dels sultans. 6. A Turquia… A. Hi ha exactament 10 milions d’habitants. B. Hi ha aproximadament 10 milions d’habitants. C. Hi ha menys de 10 milions d’habitants. D. Hi ha més de 10 milions d’habitants. E. No podem conèixer la quantitat d’habitants segons el text. 7. Què vol dir “Es pot gaudir d’una panoràmica de 360º de tota la ciutat”? 8. Observa la imatge de la dreta del final del text (Gran Basar), on pots vore les espècies que allà es venen. Pots anomenar el nom de 3 que podries trobar-hi? 9. Reflexiona sobre l’oració ” El mujahidin crida a l’oració des del minaret de la mesquita”. Sabent que el mujahidinés una persona: Què deu ser el minaret? 10. Investiga quins dos mars separa l’Estret del Bòsfor.

8. Coneixem Europa… Itàlia

Què saps de la pasta italiana? Hi ha una gran quantitat de formes i colors distints de pasta. Podem diferenciar bàsicament entre la pasta seca, que és la que utilitza la majoria de la gent per la seua fàcil conservació i el seu baix preu, i la pasta fresca, que es fa a casa, encara que últimament han proliferat en els supermercats i grans superfícies distintes marques i diferents tipus. La gent s’ha animat a fer o cuinar plats amb pasta fresca més a sovint, perquè realment la diferència entre ambdues és notable. Hi han diferents desavantatges i avantatges. Desavantatges: És més cara si es compra. Fer-la a casa és molt més fàcil del que la gent creu. S’ha de consumir relativament prompte una vegada l’has comprada pels seus ingredients: farina de sèmola de blat i ous. Avantatges: La seua textura, el seu menor temps de cocció i la seua versatilitat. D’altra banda, també cal dividir la pasta segons: el color i la forma. 1. EL COLOR. Negre o gris amb tinta de calamar, vermella amb extracte de tomaca, verd amb polpa d’espinacs, rosa intens amb remolatxa, taronja amb polpa de safanòria, verd clar amb julivert, blanca de farina sense ou, la groga clàssica amb ou… i altres com la blava que s’aconsegueix ja amb tints alimentaris. 2. LA FORMA LLARGUES: spaghetti, tagliatelli, fetuccini, linguini, fusilli lunghi, bucatini, pappardelle, tonnarelli… TUBS: garganelli, caneloni, rigatoni, macarrons, cavatappi, elicoidali, plomes, gigantoni… CURTES: a més dels macarrons i plomes, les que es reserven a sopes que es denominen en general “pastini” FARCIDES: tortellini, tortelloni, canelons, lassanya, ravioli… FORMES ESPECIALS: orecchietti, radiatori, farfalle, gnocchi…

Les salses per a acompanyar SALSA CARBONARA: 3 talls de cansalada magra d’un cm. de gruix cada un, 1 ceba mitjana, 2 alls, 2 ous, 1 got de vi blanc suau, 100 gr. de formatge ratllat parmesà o pecorino, oli, sal, julivert picat i pebre negre mòlt; suc de cocció de la pasta. SALSA BOLONYESA: 4 cullerades d'oli, ¾ de kg de carn picada, meitat de porc i meitat de vedella, 1 ceba i 1 safanòria grossetes, salsa de tomaca, ½ litre de brou de carn o verdures, 1 got de vi blanc; formatge ratllat, pebre mòlt, orenga i sal. SALSA NAPOLITANA: 2 cebes, 2 alls, 1 Kg de tomaques madures, si pot ser de pera, olives negres, tàperes, 6 anxoves, orenga fresca i oli; formatge ratllat. Opcional: sal i mantega. SALSA 4 FORMATGES: formatges gruyere, pecorino, Gorgonzola i Padano sec, tots ratllats; 1 gotet de llet, 1 gotet de crema de llet, 1 gotet de vi blanc sec; herbes aromàtiques: romaní, herba sana, julivert, etc; pebre negra mòlt, sal i mantega. SALSA LANGÜEDOCIANA: 1 albergínia, 2 alls, 4 tomaques madures, 50 gr. de bolets frescos (millor si són ceps); oli (o llard), sal, pebre, farigola en pols; mantega, 150 gr. de formatge ratllat. SALSA AURORA: S’aconsegueix afegint salsa de tomaca (millor feta a casa) a la salsa beixamel, en una proporció de 1-2. Perquè resulte excel·lent, no podem oblidar de tirar nou moscada a la beixamel. SALSA DE MARISCOS: 150 gr. de gambes, 300 gr. de musclos; julivert; els ingredients necessaris per preparar una salsa aurora. SALSA VEGETAL: 50 grams de soja germinada, 1 branqueta blanca d'api, 1 safanòria, 1 nap tendre, ½ got de brou de verdures, oli, sal i pebre mòlt; formatge ratllat. Per la salsa beixamel especial: 1 ceba mitjana, 2 cullerades de farina integral fina, 1 got de llet, 1 culleradeta rasa de curri, oli d’oliva. SALSA DE FRUITS: 1 poma, 50 gr. de pinyons, 50 gr. d’ametlles pelades, 6 orellanes d’albercoc; oli, crema de llet, vi ranci; formatge ratllat. SALSA MORNAY (variant): S’aconsegueix afegint una safanòria, a més de la ceba, en l’elaboració de la salsa beixamel, que haurà de quedar prou fluïda per aquesta ocasió. La passarem pel colador xinès i, encara calenta, li afegirem 60 gr. de formatge gruyere i parmesà ratllats, remenant-la fins que queden els ingredients amalgamats. La tornarem a escalfar, sense que arribe a bullir, i ja fora del foc la lligarem amb 50 gr. de mantega . BON PROFIT!

PREGUNTES AL VOLTANT DEL TEXT 1. Podem distingir entre els diferents tipus de pasta segons: A. El color, la forma i les salses per a acompanyar. B. Si és pasta fresca o pasta seca, el color i la forma. C. El color i la forma. D. Els avantatges i els desavantatges de cada tipus de pasta. E. Si és pasta fresca o seca. 2. Segons el text, podem aconseguir fer pasta de qualsevol color: A. Vertader, amb tints alimentaris. B. Fals. C. Només negra, vermella, verd, rosa intens, taronja, verd clar, blanca, groga i blava. D. Vertader, mesclant amb altres aliments o amb tints alimentaris. E. El text no parla de si podem o no fer pasta de tots els colors possibles. 3. Els gnocchi: A. Tenen forma de tub. B. Tenen forma allargada. C. Tenen forma allargada i estan farcits. D. Tenen una forma especial i s’utilitzen per a la sopa. E. Cap resposta és correcta. 4. Quines herbes aromàtiques s’anomenen al text? A. Julivert, orenga, romaní, herba sana, farigola, nou moscada, oli, sal. B. Julivert, orenga, romaní, herba sana, farigola, nou moscada, oli, mantega. C. Julivert, orenga, romaní, herba sana, farigola, nou moscada, oli, sal, llard. D. Julivert, orenga, romaní, herba sana, farigola, nou moscada. E. Julivert, orenga, romaní, herba sana, farigola. 5. La diferència entre la “salsa Aurora” i la “salsa de mariscos” són: A. Els mariscos. B. Els musclos, les gambes i el julivert. C. La salsa de tomaca. D. No hi ha diferència, ja que la “salsa de mariscos” es prepara amb els ingredients de la “salsa Aurora” E. La beixamel. 6. La “salsa Mornay” ha de quedar fluïda. Açò significa que ha d’estar: A. Molt sòlida. B. Molt líquida, com si fora llet. C. Entre líquida i sòlida i sense grums. D. Entre líquida i sòlida amb el formatge per damunt. E. Calenta, sense arribar a bullir. 7. Explica què vol dir que “La salsa Aurora s’aconsegueix afegint salsa de tomaca a la salsa beixamel, en una proporció de 1-2”. 8. Quina salsa hauria de triar en cas de que no m’agradara el formatge? 9. I si fora al·lèrgic a la llet? 10. Explica per què “pebre mòlt” porta tilde a la “o”, si és una paraula aguda.

9. Treball infantil

present el treball infantil. Treballen des de molt menuts per assegurar la pròpia alimentació i la de la seua família. Podem veure menors fent rajoles, fabricant material esportiu (sabatilles o pilotes), teixint estores, muntant joguines o empaquetant caramels. Resulta curiós que les sabatilles i pilotes que els xiquets dels països rics utilitzen per a practicar esport hagen estat fabricades per xiquets pobres a canvi de menjar o de salaris ínfims.

urant molt de temps s'han considerat els xiquets com una mena d'hòmens en menut. Es pensaven que les diferències entre els xiquets i els adults eren de tipus quantitatiu (menor edat i menor tamany), però que els xiquets podien realitzar les mateixes tasques que els adults, excepte aquelles que els ho impedia la seua falta de capacitat física.

L'explotació beneficia les empreses que els contracten, perquè estalvien en salaris. En canvi, els xiquets que treballen prematurament, possiblement tota la seua vida realitzaran tasques molt mal pagades. Estan condemnats a la pobresa de per vida.

Aquesta concepció del menor va servir com a justificació per a que els xiquets començaren a treballar des de molt menuts, sofrint jornades de dotze hores i en llocs tan perillosos com les mines. El seu tamany els permetia extraure el mineral allà a on no hi podien arribar els adults. Aquests xiquets eren explotats i, amb freqüència, l'únic salari que rebien pel seu treball era una alimentació de subsistència que només els permetia sobreviure. Aquestes condicions generaven malalties, vellesa prematura i analfabetisme.

Per altra banda, l'obligatorietat d'assistència a l'escola fins als setze anys redueix de manera dràstica la taxa de treball infantil i incrementa els llocs de treball entre la població adulta. Així, quan els xiquets s'incorporen al món laboral, estan més preparats, reben salaris més alts i treballen en millors condicions

La situació descrita no està superada. Existeixen països on encara està

PREGUNTES AL VOLTANT DEL TEXT 1. Abans els xiquets treballaven des de molt menuts perquè… A. No tenien problemes físics. B. Els països no estaven ben educats i els explotaven. C. Eren de menor tamany i treballaven bé. D. Eren menors d’edat. E. Així aprenien millor a ser adults. 2. Per què treballar a les mines generava analfabetisme? A. Perquè generava malalties entre els xiquets. B. Perquè eren explotats. C. Perquè no guanyaven molts diners amb els minerals. D. Perquè si els xiquets treballaven no anaven a l’escola a aprendre. E. Que els xiquets treballen a les mines no genera analfabetisme. 3. Segons el text, actualment, en alguns països, els xiquets encara treballen… A. En les mines, teixint estores, fabricant material esportiu i muntant joguines. B. Teixint estores, fabricant material esportiu, muntant joguines i empaquetant caramels. C. Fent rajoles, fabricant material esportiu, teixint estores, muntant joguines o empaquetant caramels. D. Els xiquets actualment no treballen, estudien. E. Alimentant a les seues famílies gràcies a les mines. 4. Qui es beneficia de les sabatilles que fan els xiquets explotats? A. Les empreses que els contracten. B. Els xiquets que les compren. C. Qui les fa, perquè també se’n compren. D. Les famílies dels xiquets que les fan. E. El text no ho diu. 5. Quines característiques tenen els xiquets dels països que es preocupen de la educació? A. Estan més preparats quan treballen d’adults i els salaris i les condicions laborals són millors. B. Treballaran més perquè sabran més. C. Tindran salaris inferiors perquè hi haurà molts adults ben preparats. D. Seran igual que els dels altres països. E. Estan menys preparats quan treballen d’adults i els salaris i les condicions laborals seran pitjors. 6. Què redueix la taxa de treball infantil? A. Que els governs milloren les condicions dels xiquets que treballen. B. Que els pares deixen treballar als xiquets des de molt menuts. C. Que els xiquets deixen d’estudiar prompte. D. Que els xiquets estudien voluntàriament fins els 16 anys. E. Que els xiquets estudien obligatòriament fins els 16 anys. 7. Què penses dels països on encara exploten als xiquets? 8. Et compraries unes sabatilles esportives si et diuen que les ha fet un xiquet de 6 anys? Per què? 9. Com et sentiries si en lloc d’anar a l’escola treballares en una mina de carbó? 10. Per què les famílies dels països pobres necessiten que els seus fills treballen? 38

10. Ací no paga ni Déu! “Ací no paga ni Déu!” és una obra teatral de Dario Fo (1926-2016), actor i escriptor italià, que ens proporciona una divertida lectura a través d'aquesta obreta còmica. Basada en fets reals, conta com durant una època de greu crisi econòmica a Itàlia, en una xicoteta població, unes dones indignades es porten coses d'un supermercat sense pagar. Antònia és una d'elles, i farà allò que calga (inclòs passar més d'un compromís), per tal d'amagar-ho al seu home. Us escrivim un fragment... ACTE PRIMER ESCENA PRIMERA (Entra Antònia, seguida per Marga. Vénen carregades amb unes bosses plenes de menjar que deixen damunt la taula.) ANTONIA.— Ai, Margarida, filla, gràcies per ajudar-me! MARGA.— A mi, m’agradaria saber d'on has tret els diners per a comprar tant de menjar. Ahir et queixaves que no et quedava ni un euro. ANTONIA.— Ja t'ho he dit. M'ha tocat tot en el "carro-cupó". I en el detergent m'he trobat una moneda d'or. MARGA.— Sí, sí! Una moneda d'or...? ANTONIA.— No t'ho creus? MARGA.— No, me'n vaig. Adéu. ANTONIA.— Ai, no! Espera, que et contaré la veritat. Tanca la porta, tanca! MARGA.— (Tanca) Vinga, conta-m'ho! ANTONIA.— Mira, resulta que he anat al supermercat i me l'he trobat ple de dones que protestaven per l'augment dels preus. I el director, per tal de calmar-les: "Que jo no puc fer res; és la direcció qui estableix els preus i ha decidit apujar-los..." "Amb permís de qui?, li preguntaven. "Amb el permís de ningú. Perquè és legal: lliure comerç, lliure competència". "Lliure competència? Amb qui? Amb nosaltres? I haurem d'aguantar-nos sempre? La bossa o la vida, no?". "Bandolers! Desvergonyits!"- vaig cridar jo- i, de seguida, em vaig amagar. MARGA.— Ben fet. ANTONIA.— En això, una dona va i diu: "Ja n'hi ha prou! Des d'ara, els preus els fixarem nosaltres: pagarem el mateix preu que l'any passat. I si algú es posa farruc, comprarem debades. Està clar? No cal parlar-ne més!" Si hagueres vist el director... Es va fer blanc com la neu. "Esteu boges! Cridaré la policia!". I se'n va anar com una fletxa, cap a la caixa, a telefonar... Però el telèfon no funcionava; algú havia tallat el fil. "Per favor, per favor! Facen el favor de deixar-me passar, he d'anar al meu despatx." Però no podia passar perquè totes les dones l'havien revoltat. I, clar, començà a empentar la gent i una dona va fer el paperot: que li havia fet mal i es va deixar caure a terra, tan llarga com era.

PREGUNTES AL VOLTANT DEL TEXT 1. Segons el text, a Antònia... A. No li preocupa que tothom s’entere del que fa. B. Li preocupa que la gent s’entere del que fa. C. Li preocupa que el seu home s’entere del que fa. D. No li preocupa que el seu home s’entere del que fa. E. El text no ens dóna cap informació sobre això. 2. Què trobes de l’actitud de la dona? Tria la resposta que trobes més correcta. A. Adequada, confia en la seua amiga i li conta les coses. B. Adequada, aconsegueix menjar, que és una necessitat per a tothom. C. Inadequada, no vol confiar en la seua amiga. D. Inadequada, diu mentides tant a l’home com a l’amiga. E. Ni adequada ni inadequada. 3. La paraula “Marga” és... A. Un sinònim de Margarida. B. Un topònim de Margarida. C. Un antònim de Margarida. D. Un substantiu de Margarida. E. Un diminutiu de Margarida. 4. Les dones del supermercat volen... A. Comprar al mateix preu que l’any passat i si no, no pagar res pels productes. B. Robar els productes. C. Que les regalen els productes. D. Que les rebaixen els productes. E. Que les facen oferta de 2x1 als productes. 5. Segons el text, sabem que la història acaba... A. Amb les dones portant-se els productes debades. B. Amb les dones pagant un preu just per la compra. C. Amb les dones robant els productes. D. Amb Antònia guanyant el “carro-cupó” amb molts productes. E. La història està inacabada. 6. Tria la resposta més correcta. A. Marga es creu la història del “carro-cupó”, la de la moneda d’or i també el que passa amb l’encarregat del supermercat. B. Marga no es creu la història del “carro-cupó”, ni la de la moneda d’or ni tampoc el que passa amb l’encarregat del supermercat. C. Marga no es creu la història del “carro-cupó”, ni la de la moneda d’or però sí el que passa amb l’encarregat del supermercat. D. Marga no es creu la història del “carro-cupó”, però sí la de la moneda d’or i també el que passa amb l’encarregat del supermercat. E. No puc saber el que es creu amb la informació que em dóna el text. 7. Explica l’expressió “la bossa o la vida”. 8. Explica què vol dir el text amb “lliure comerç, lliure competència”. 9. Quants d’anys té actualment l’escriptor de l’obra, Dario Fo? 10. Inventa un nou títol per a aquesta obra.

11. Pesquis i Baliga

PREGUNTES AL VOLTANT DEL TEXT 1. Quants personatges apareixen al còmic? Tria la resposta més correcta. A. Tres xiquets. B. Dos. C. Dos protagonistes i un personatge secundari. D. Un xiquet i una xiqueta. E. Quatre. 2. Podem deduir que la persona major que dóna les explicacions és... A. El iaio del xiquet. B. El iaio de la xiqueta. C. El iaio dels dos xiquets, ja que són germans. D. El guardaboscos, ja que coneix la zona. E. Una persona que sempre ha viscut per la zona. 3. Els protagonistes són: A. Pesquis, que és un xiquet i Baluga, que és una xiqueta. B. Pesquis, que és una xiqueta i Baluga, que és un xiquet. C. Pesquis i Baliga, que són dos xiquets. D. Pesquis i Baliga, que són dues xiquetes. E. No sabem si són xiquets o xiquetes. 4. Segons el text... A. Pesquis està prou d’acord amb el que li expliquen. B. Pesquis està totalment en desacord amb el que li expliquen. C. Pesquis no està totalment d’acord amb el que li expliquen. D. Pesquis està totalment d’acord amb anar a caminar. E. No sabem si està d’acord o en desacord. 5. Quantes vinyetes té el còmic? A. 9 (les tres últimes unides entre sí). B. 7. C. 8. D. 7, però la 6 no és una vinyeta perquè no està dins un quadre. E. 7 i el títol. 6. Que existisquen roques amb formes tan paregudes a la realitat és: A. Possible. B. Impossible. C. Segur. D. Probable. E. Improbable. 7. Inventa un títol diferent pel còmic. 8. Investiga què és un turó. 9. Explica amb les teues paraules què vol dir “conèixer com la mà”. 10. Què vol dir l’expressió “no tenir ni solta ni volta”?.

12. Juny JUNY Per la fira de Sant Joan comprem mel i confitures i herbes collides caminant que curen moltes malures. El juny és un mes molt dolç, tots els camps treuen florida i esclata per tot el món un desig de nova vida. Vinga, correm a jugar tots plegats i amb alegria, la mare no ens renyarà perquè s'ha allargat el dia. I els deures prou que els farem havent sopat de seguida i després reposarem amb una bona dormida. El juny és molt generós i ens incita a fer viatges perquè encén amb mil colors, tendrament, tots els paisatges.

I encara que a vegades plou tot s'eixuga amb poca estona, després hi ha un cel tan lluminós que mirar-lo ens emociona.

Per la fira de Sant Joan comprarem llaminadures i herbes collides caminant per curar-nos les malures. Autor: Pere Quart

PREGUNTES AL VOLTANT DEL TEXT 1. Segons el text, el mes de juny... A. On els dies són més llargs, plou de vegades, viatja tothom i es va a la fira de Sant Joan. B. On els dies són més llargs, es celebra la fira de Sant Joan, algunes persones viatgen i altres cullen herbes del camp. C. On es celebra la fira de Sant Joan, algunes persones cullen herbes del camp, es fan sempre els deures i plou de tant en quant. D. On es celebra la fira de Sant Joan, les nits són més llargues i algunes persones cullen herbes del camp. E. On es celebra la fira de Sant Joan, a vegades plou però s’eixuga ràpidament, els dies són més llargs i ningú viatja perquè tenim escola. 2. Quantes estrofes i versos té aquest poema? A. 7 estrofes i 4 versos. B. 7 estrofes i 30 versos. C. 30 estrofes i 7 versos. D. 28 estrofes i 7 versos. E. 7 estrofes i 28 versos. 3. Segons el text, “una bona dormida” és... A. Dormir bé. B. La siesta. C. La sesta. D. Descansar bé. E. Dormir moltes hores. 4. Aquest poema té un tipus de rima... A. Assonant, perquè coincideixen les vocals finals a partir de l’última tònica. B. Consonant, perquè coincideixen les vocals finals a partir de l’última tònica. C. Consonant, perquè coincideixen totes les lletres finals a partir de l’última tònica. D. Assonant, perquè coincideixen totes les lletres finals a partir de l’última tònica. E. Ni assonant ni consonant, no rima. 5. Segons el text, el mes de juny... A. És un mes trist, fosc i apagat. B. És un mes on es respira optimisme. C. És un mes ple de feines i exàmens finals. D. És el primer mes de l’estiu. E. És un mes molt llarg. 6. “Treure florida” vol dir... A. Que naixen plantes. B. Que naixen arbres. C. Que naixen plantes i arbres. D. Que les plantes existents floreixen. E. Que tot s’omple de colors. 7. Explica breument quins sentiments et provoca llegir aquest poema. 8. Investiga quan es deu celebrar la festa de Sant Joan. 9. Explica què vol dir el text amb “esclata per tot el món un desig de nova vida”. 10. Inventa un títol adequat diferent per a aquest poema.

13. El preciclatge El 1989, L’Ajuntament de Berkeley, Califòrnia, va iniciar una campanya per a animar els consumidors a comprar menjar empaquetat amb materials reciclats. Aquest fet va ser denominat preciclatge. L’explicació va ser aquesta: es reciclen els articles una vegada comprats, però podem preciclar quan comprem. El que comprem té una relació directa amb el que llancem, de manera que és hora que pensem seriosament què és el que ens emportem a casa. Per què no reduïm els residus deixant de comprar certes coses? Aquesta pot resultar la manera més senzilla de salvar la Terra: simplement, escollint correctament el que cal comprar. Mitjançant el preciclatge podem, doncs, evitar que els materials perjudicials i poc apropiats acaben a les nostres escombraries. No tan sols als supermercats, sinó també en qualsevol lloc on comprem, els embalatges suposen una tercera part del que es llança. El preciclatge és, per tant, una part important del reciclatge. CONSELLS PER AL PRECICLATGE: La clau és pensar en el futur. Abans de comprar un producte, i l’embalatge corresponent, pensa què llançaràs. Pensa en l’embalatge com a part del producte. Pagues el que t’emportes, per tant, si l’embolcall està pensat per a llançar-ho, el que obtens amb els teus diners són “fems ben presentats”. Busca recipients que es puguen tornar a utilitzar o que es puguen reciclar (vidre, alumini), o que puguen servir de compost (allò que tirem a les plantes per a que cresquen més), per exemple els embolcalls de paper. Compra tot el que pugues sense empaquetar. Evita comprar articles que es llancen després d’utilitzar-los (fulletes d’afaitar, encenedors, llanternes). Busca productes que es puguen utilitzar moltes vegades (piles recarregables).Evita comprar productes que porten substàncies tòxiques, ja que són difícils de llançar sense que això implique un perill. Utilitza bosses de tela per a posar-hi la compra. UTILITZA LA TEUA INFLUÈNCIA: Potser no creus que la teua opinió pot ajudar a canviar la manera com s’empaqueten els productes, però no t’infravalores, la teua opinió té influència. Per a aconseguir que es compre pensant en el medi ambient, la participació de cada individu és important. Les indústries gasten molt diners en publicitat, a vegades per a aconseguir un increment del mercat molt baix; per tant, tindran en compte el que diga el consumidor. D’alguna manera, quan gastem els nostres diners, “votem” pels productes que reflecteixen els nostres valors. Què passa amb els productes que es queden a les prestatgeries? Són substituïts per uns altres de millors. PARLA: Si no estàs d’acord amb el tipus d’embalatge que veus en els productes quan vas a comprar, parla amb l’encarregat o amb qui corresponga. Pregunta si venen els productes propis empaquetats i amb materials reciclables. Demana que comencen la seua pròpia campanya a favor del reciclatge. Utilitza les targetes de suggeriments del client per a demanar que sols accepten productes amb un embalatge mínim i ecològic. Font: THE EARTH WORK GROUP. Manual pràctic de reciclatge de Blume (adaptació)

PREGUNTES AL VOLTANT DEL TEXT 1. Què significa “preciclatge”? A. És reduir, reutilitzar i reciclar. B. És reutilitzar. C. És escollir el que volem comprar per tal de reduir els residus que generem. D. És realitzar un “consum ètic”. E. És comprar poc. 2. Per quina raó és important el preciclatge? A. Perquè és la clau del futur mediambiental. B. Perquè ens fa estalviar diners. C. Perquè ens ajuda a reciclar. D. Perquè ens ajuda a reutilitzar. E. Perquè ens ajuda a salvar la Terra. 3. El compost serveix per a… A. Salvar la Terra. B. Cuidar el medi ambient. C. Reduir els residus. D. Evitar l’ús d’embolcalls. E. Alimentar les plantes. 4. Segons el text, comprar productes que no es reutilitzen és... A. Perjudicial per al reciclatge. B. Perjudicial per al preciclatge. C. Perjudicial pel medi ambient. D. Hi ha tres respostes correctes. E. No hi ha cap resposta correcta. 5. Quin benefici té utilitzar bosses de tela per a la compra? A. Que es creen menys residus. B. Que es creen més residus i que se reutilitza moltes vegades. C. Que es creen menys residus, es reutilitzen més vegades i són més resistents. D. Que es creen menys residus, es reutilitzen més vegades, són més resistents i són de material reciclable. E. No hi ha cap resposta correcta. 6. A quin país es troba l’Ajuntament de Berkeley? A. A Califòrnia. B. A Estats Units. C. A Espanya. D. No ho sabem. E. A Amèrica. 7. Què passaria si ningú consumira productes que produeixen molts residus? 8. Què significa “targeta de suggeriment”? 9. Explica què vol dir l’expressió “fems ben presentats”? 10. Explica altres propostes per a millorar el medi ambient.

14. Els tres filtres

Conten que un deixeble de Sòcrates, el savi filòsof, va arribar a casa i li va dir: - Estimat mestre, es diu que un amic teu ha estat parlant malament de tu. - Espera!- el va interrompre el filòsof. Has fet passar pels tres filtres el que ara vas a explicar-me? - Els tres filtres? – va dir el deixeble. - Sí. El primer filtre és la veritat. Estàs segur de que el que vas a dir és absolutament cert? - Bé, no ho sé directament. M’ho han dit uns veïns. - Al menys –va dir el savi- ho hauràs passat pel segon filtre que és la bondat. A veure, això que vas a dir és bo per algú? - No, realment, no. Més bé al contrari. - Ah…mirem aleshores el darrer filtre. El darrer filtre és la necessitat. Creus que és realment necessari fer-me saber això que tant t’inquieta? - De fet, no. - Aleshores –va dir el savi somrient- si no és veritat, ni és bo ni és necessari, millor l’enterrem a l’oblit.

PREGUNTES AL VOLTANT DEL TEXT 1. Què significa “deixeble”? A. És una persona que deixa coses als altres. B. És un amic. C. És una persona de caràcter feble. D. És un aprenent. E. És un jove. 2. Tria la resposta més adequada. Segons el text, Sòcrates era... A. Un mestre important. B. Un alumne intel·ligent. C. Un filòsof i mestre molt intel·ligent. D. Un amic que donava bons consells. E. Un filòsof. 3. El deixeble ha mostrat una actitud... A. Incorrecta perquè anava a contar una mentida. B. Incorrecta perquè anava a ofendre algú. C. Incorrecta perquè anava a informar el mestre. D. Correcta perquè reflexiona abans de parlar. E. Correcta perquè reflexiona després que li facen pensar. 4. Quins són “els filtres” segons Sòcrates? A. La veritat, la bondat i la correcció. B. La certesa, la bondat i la necessitat. C. La certesa, la bondat i la correcció. D. La certesa, la bondat i la contrarietat. E. Hi ha dues respostes correctes. 5. El comentari que anava a fer el deixeble al principi, abans de parlar amb Sòcrates, era... A. Mentida i incert. B. Mentida, incert i innecessari. C. Incert, dolent i innecessari. D. Innecessari i mentida. E. No hi ha cap resposta correcta. 6. Quina característica destacaries de Sòcrates per damunt totes les altres? A. Que era sabi. B. La sabiduria. C. El seu físic. D. La saviesa. E. No hi ha cap resposta correcta. 7. Si Sòcrates era el mestre, per quina raó diu que parla amb l’aprenent “quan arriba a casa”? 8. Què significa “enterrar a l’oblit”? 9. Busca informació per a saber què és la filosofia. 10. Descriu una situació real en la qual hagueres pogut passar els tres filtres.

15. Esports extrems

l'aventurer ha obert el paracaigudes als 4 minuts i 19 segons i l'anterior rècord estava en 4 minuts i 36 segons.

Felix Baumgartner culmina amb èxit un salt al buit des de 39.068 metres d'altura i trenca la barrera

Dimarts s'havia aturat la missió per culpa del vent, però, aquest diumenge, les condicions eren les idònies. Tot preparat, lentament, el globus d'heli ha començat a pujar i ha arrossegat cap a l'espai la càpsula amb l'aventurer austríac.

del so. 15/10/2012

A les 20.07 s'ha obert la porta de la càpsula i Baumgartner s'ha preparat per al salt. Després d'uns moments d'incertesa, perquè semblava que estava fora de control, s'ha reequilibrat i ha estat capaç d'enviar una salutació en ple salt. En total, l'austríac ha necessitat gairebé nou minuts per tocar terra ferma després d'un aterratge perfecte i ha desfermat l'eufòria de la seva família, present a la localitat de Roswell, a l'estat nord-americà de Nou Mèxic, lloc escollit per aterrar.

Felix Baumgartner s'ha convertit en el primer home a trencar la barrera del so. L'austríac ha saltat al buit des de 39.068 metres d'altura. Ha realitzat, per primera vegada a la historia, un salt des de l’estratosfera. A les 20:07, hora espanyola, s'ha llançat al buit dins d'un vestit especial per a l'ocasió per protegir-lo de la baixa pressió i les baixes temperatures. L'enlairament de la càpsula ha durat dues hores i 36 minuts, moment en què s'ha llançat i ha agafat velocitats de més de 1.100 quilòmetres per hora que li han permès trencar la barrera del so. En total, el salt ha durat 8 minuts i 58 segons.

"Durant uns segons he pensat que perdria el sentit" però "des del punt de vista de la consciència, sempre he sabut el que passava". Baumgartner es referia als primers 40 segons de la caiguda, en què ha arribat a una velocitat de 1.173 quilòmetres per hora i ha notat una "gran violència" per la velocitat de descens. En una entrevista en exclusiva a la televisió austríaca Servus, el saltador ha admès que la prova "ha estat més difícil del que esperàvem". A pesar del moment crític, Baumgartner ha explicat que no ha volgut obrir un paracaigudes especial per estabilitzar el descens.

Baumgartner, de 43 anys, també ha batut el rècord del salt més llarg amb paracaigudes i el rècord de pujar amb globus al punt més allunyat del planeta. El que no ha pogut aconseguir, però, és el rècord de temps en caiguda lliure, ja que

PREGUNTES AL VOLTANT DEL TEXT 1. Qui és el protagonista de la noticia? A. Felix Baumgarner, un aventurer austríac. B. Felix Baumgartner, un aventurer australià. C. Felix Baumgartner, un paracaigudista i esportista extrem. D. Felix Baumgartner, un aventurer de l’estat de Nou Mèxic. E. Hi ha dues respostes correctes. 2. Des d’on ha realitzat el seu salt? A. Des de l’estratosfera, que està dins l’atmosfera B. Des de l’estratosfera, que està fora de l’atmosfera C. Des de l’espai exterior D. Des d’un altre planeta E. Des del punt més allunyat del planeta 3. A quina hora ha posat els peus a la Terra? A. A les 20:07, hora espanyola. B. A les 8:58, hora espanyola. C. Aproximadament a les 4:19, hora espanyola. D. Aproximadament a les 20:16, hora espanyola. E. A les 4:36, hora espanyola. 4. Quins rècords ha batut? A. El salt més llarg amb paracaigudes, la pujada amb globus més allunyada del planeta, el temps en caiguda lliure i trencar la barrera del so. B. El salt més llarg amb paracaigudes, trencar la barrera del so i el temps en caiguda lliure. C. Trencar la barrera del so, el temps en caiguda lliure, la pujada en globus més allunyada del planeta i el salt més llarg en paracaigudes. D. Trencar la barrera del so, la pujada en globus més allunyada del planeta i el salt més llarg en paracaigudes. E. Trencar la barrera del so, el temps en caiguda lliure, la pujada en globus més allunyada del planeta, el salt més llarg en paracaigudes i la velocitat en el descens. 5. Per al nostre aventurer, el salt ha resultat: A. Fàcil, ja que ho ha aconseguit al primer intent. B. Fàcil, ja que ho ha aconseguit només al segon intent (la primera vegada es va suspendre perquè feia massa vent). C. Difícil, ja que saltar des de l’estratosfera és una fita que no s’havia aconseguit mai. D. Més difícil del que esperava, per això no ho varen aconseguir al primer intent. E. Més difícil del que esperaven, perquè pensava que perdria el sentit. 6. Quina és la velocitat del so a l’estratosfera? A. Més de 1100 quilòmetres per hora. B. Aproximadament 1100 quilòmetres per hora. C. 1173 quilòmetres per hora. D. Més de 1173 quilòmetres per hora. E. El text no ho diu.

Inventa un altre titular adequat per a aquesta noticia.

8. Per què les frases “Durant uns segons he pensat que perdria el sentit” i “Des del punt de vista de la consciencia, sempre he sabut el que passava” estan escrites entre cometes (“”)?

Per què en el text es diu “hora espanyola”?

10. Una persona que realitza salts en paracaigudes es diu paracaigudista i una persona que explora l’espai exterior es diu astronauta. Felix Baumgartner ha realitzat una aventura amb paracaigudes des dels límits de l’atmosfera i l’espai exterior. Inventa un nom (substantiu) per a una persona que realitza aquestes aventures.

16. El camell

Que si plou, que si no plou, el camell no passa pena; ni el sol, ni l’aigua, ni res, ell tot s’ho tira a l’esquena.

Que el camí dura cent dies per l’arena i sufocat, sense albirar la palmera que és de l’aigua la senyal.

Amostrant els poms de dàtils baix d’aquell airós plomall engronsant, molt satisfet el seu cap despentinat.

El camell fa la petjada sense angoixa de cap mena l’aigua ni el sol li fan pes, ell tot s’ho tira a l’esquena.

Autor: Enric Soler i Godes Font: Marc Granell, M., Ballester, J."Antologia poètica”. Tàndem Edicions. València, 1999. Col·lecció La Bicicleta Groga.

PREGUNTES AL VOLTANT DEL TEXT 1. Segons el text, el camell té una actitud... A. De preocupació. B. Alegre. C. Angoixant. D. De satisfacció. E. Despreocupada. 2. Al camell no li molesta: A. El sol. B. No tindre aigua. C. El sol i no tindre aigua. D. El sol, no tindre aigua i portar pes. E. El sol, no tindre aigua, portar pes, la llargària del camí. 3. Segons el text, el camell viu en... A. Llocs on no hi ha aigua. B. Llocs on hi ha palmeres. C. Llocs on hi ha dàtils. D. Llocs on hi ha arena. E. Cap resposta és correcta. 4. Podem deduir que “albirar” significa... A. Arribar a un lloc. B. Conquerir. C. Divisar. D. Assenyalar. E. Mirar. 5. Segons el text, el camell... A. Pot estar exactament 100 dies sense beure aigua. B. Pot estar més de 100 dies sense beure aigua. C. Pot estar aproximadament 100 dies sufocat. D. Cap animal pot estar 100 dies sense beure aigua. E. Camina angoixat. 6. Segons el text, a l’hàbitat on viu el camell... A. No plou. B. Plou molt. C. Plou poc però quan plou, plou prou. D. El text no ho diu, però plou poc. E. El text no ho diu, però plou prou. 7. Què penses de la capacitat d’adaptació del camell al seu hàbitat? 8. Explica l’expressió “l’aigua ni el sol li fan pes”. 9. Explica què vol dir el text amb “sense albirar la palmera que és de l’aigua la senyal”. 10. Què significa l’expressió “tirar-se una cosa a l’esquena”?

17. Correu electrònic Assumpte: Excursió diumenge 21 d'octubre DE: Ana Carrera anac@yahoo.es PER A: Consu Valor consuv@yahoo.es Divendres 19 d’octubre de 2018 20:14 Hola Consu, Com estàs? T’escric perquè hui de matí he oblidat recordar-te que demà hem quedat per anar d’excursió. Te’n recordes que havíem parlat d’anar a l’Albufera a berenar? He parlat amb Reme i m’ha dit que ella s’encarregaria de portar els entrepans i els sandvitx de formatge. Hem acordat que tu portaràs la beguda. Et sembla bé? Som 7 persones (Jose, MªJosé, Reme, Ana Martínez, Natàlia, tu i jo), així que calcula aproximadament 1 got de Coca-cola per persona i un barral d’aigua de 5 litres. Jose i MªJosé s’encarregaran dels postres, diuen que fan un pastís de formatge fresc i gerds que és deliciós! Estic desitjant tastar-lo. No sé si els gerds seran frescos o congelats, ja que no estem en l’estació de recol·lecció (és quan fa més fred que ara). Per una altra banda, hauries de pensar si t’abelleix que lloguem una barca per fer un passeig per l’Albufera. He vist les previsions meteorològiques i no són massa bones. S’anuncia pluja al matí i potser convé més deixar la volta albuferenca per a una altra ocasió. Què en penses? Bé, ja diràs què trobes. Recorda que hem quedat a les 10:00 del matí a l’escola i que tu has de passar a buscar a Reme ¾ d’hora abans, així que ves- te’n a dormir d’hora i demà no planxes l’orella fins molt tard! Una abraçada, ANA

Assumpte: Re: Excursió diumenge 21 d'octubre DE: Consuelo Valorconsuv@yahoo.es PER A: Ana Carrerra anac.@yahoo.es Divendres 19 d’octubre de 2018 20:39 Hola Ana, Tanta sort que m’has recordat l’excursió perquè no ho recordava i pensava anar a la platja a fer una volta. M’encarregaré de la beguda, d’acord! Així serà 1 botella de 2 litres de Coca-cola i el barral d’aigua, no? Respecte de la volta en barca, crec que no és el millor moment, tal vegada podem aplaçar-la fins que arribe la primavera. Ens veiem demà! CONSU

PREGUNTES AL VOLTANT DEL TEXT 1. Quin tipus de text és? A. Una carta. B. Un SMS. C. Un correu electrònic. D. Una nota. E. Un WhatsApp. 2. Qui envia el primer missatge? A. Ana. B. Consu. C. Les dues alhora, ja que són missatges del mateix dia. D. No ho podem saber, perquè no han posat la data en el seu missatge. E. Hi ha dues respostes correctes. 3. Pensant que un got de beguda és un quart de litre. Ha calculat correctament Consu les botelles que ha de comprar? A. No, perquè ha de portar 1 litre i ¾ de litre per a 7 persones, més l’aigua. B. No, perquè ha de portar 5 litres d’aigua més 7 litres de Coca-cola, 1 per a cada un. C. Sí, perquè ha de portar 1 Coca-cola de 2 litres i un barral d’aigua. E. Hi ha dues respostes correctes. 4. Quin tipus d’aliment és un gerd i durant quina estació es recol•lecta? A. És una fruita que es recol•lecta durant l’hivern. B. És una hortalissa que es recol•lecta durant la tardor. C. És un fruit sec que es recol•lecta durant la primavera. D. És un fruit del bosc que es recol•lecta durant l’hivern. E. És una verdura que es recol•lecta durant la tardor. 5. A quina hora han quedat Reme i Consu? A. A les 9:34. B. A les 9:15. C. A les 10:00. D. ¾ d’hora després de les 10. E. A les 20:15. 6. Quan va ser l’última vegada que Ana i Reme van tenir contacte? A. Hui, de matí. B. Ahir. C. No ho sabem, però sabem que es voran demà. D. No ho sabem, però sabem que Consu i Ana s’han vist hui de matí. E. Hui, però no sabem a quina hora. 7. Quines el títol del missatge? 8. Al text hi ha una frase feta. Quina és? 9. Quina és la ciència que estudia les previsions meteorològiques? 10. Les previsions meteorològiques han anunciat pluja per a demà de matí. Creus que és un fet segur, possible o improbable? Justifica la teua resposta.

18. Cargols

PREGUNTES AL VOLTANT DEL TEXT 1. Elegeix la resposta més correcta. Els protagonistes de les tires còmiques... A. Són animals. B. Són persones. C. Són animals que fan accions de persona. D. No són animals ni persona, són éssers fantàstics. E. Cap resposta és correcta. 2. Assenyala quina frase resumeix millor la tira 5: A. Ser previngut és prou important. B. Si som previnguts, mai ens passa res. C. Ser previngut és prou important, però també depenem de l’atzar. D. Ser previnguts és poc important, però també depenem de l’atzar. E. Ser previngut és el més important del món. 3. A la tira 3, al protagonista... A. Li han posat una dentadura que somriu tant si està content com si no. B. Li han posat una dentadura que somriu quan està content. C. No li han posat cap dentadura, només és que somriu molt perquè està content. D. No li han posat cap dentadura, només és que somriu molt però no està content. E. No li han posat cap dentadura, només és que somriu perquè te una crisi. 4. En la tira 4, les quatre primeres vinyetes expressen que... A. El protagonista té son. B. El protagonista va a començar a plorar. C. El protagonista té conjuntivitis. D. El protagonista té moltíssimes ganes de riure. E. Al protagonista no li agrada el que veu. 5. En la tira 7, per què deu voler amagar-se el drac? Tria la resposta més adequada. A. Perquè té por que el maten pel dia de Sant Jordi (com diu la llegenda). B. Perquè té vergonya de trobar-se amb altres caragols que no siguen els seus amics. C. Perquè té por i vergonya. D. El text no ho diu. E. Hi ha 2 respostes correctes. 6. Segons la tira 7, el caragol... A. Coneixia el drac però no eren amics. B. No coneixia de res el drac. C. Coneixia el drac i eren amics perquè ja l’havia ajudat en una altra ocasió. D. Coneixia a un amic del drac i per això el va ajudar. E. No ho podem saber. 7. Dedueix què vol dir “àpats copiosos” segons la tira 6. 8. Explica com ens fan entendre en la tira 8 que el caragol està suant. 9. El còmic es titula “La tira dels cargols. Humor baboso”. Inventa un altre títol adequat. 10. Explica com a la tira 1 ens fan entendre que el caragol ha ascendit i descendit molt ràpidament.

19. Propaganda supermercat

PREGUNTES AL VOLTANT DEL TEXT 1. Segons el text, què és una bateria? A. Una paella antiadherent B. Un instrument musical C. Una peça de vestir D. Un conjunt de cassoles i paelles E. Una cassola d’inducció 2. Com podem aconseguir un punt? A. Per cada 6 euros de compra en un supermercat de Mercadona B. Per cada 6 euros de compra en un supermercat de Carrefour C. Per cada 6 euros de compra en un supermercat de Consum D. Per cada 6 euros de compra en un supermercat E. Per cada 8 euros de compra en un supermercat de Consum 3. Com podem aconseguir un joc de 3 utensilis de cuina de regal? A. Adquirint 3 o més productes Castey i amb la targeta de soci-client B. Adquirint 3 o més productes Fagor i amb la targeta de soci-client C. Adquirint 3 productes Castey i amb diners D. Pagant el 40% de la bateria E. Pagant 30 euros i amb 20 punts 4. De quin material està feta la bateria? A. Alumini de fosa B. Acer inoxidable C. Silicona D. Ferro d’altíssima qualitat E. El text no ho diu 5. A quines olles, paelles i perols podem desmuntar els mànecs? A. A l’olla exprés i les paelles B. A l’olla Fagor ràpid exprés C. A l’olla exprés i les cassoles D. A tota la bateria E. A les paelles i cassoles 6. Què puc aconseguir amb 20’50 euros i 20 punts? A. El grill 27 mànec color B. La cassola alta 20 amb tapa C. El grill 27 mànec color i la cassola alta 20 D. El grill 27 mànec color o la cassola alta 20 E. La pella 28 mànec color 7. Què està fet amb silicona? 8. Fins quina data podem aconseguir punts? 9. Fins quina data podem bescanviar els punt per productes? 10.

Quines característiques té la bateria Castey?

20. Menú xinés

plats principals

aperitius

胃菜

3.5 €

桂林辣牛肉

Vedella amb salsa picant de Guilin

9,5 €

核桃炸雪菜

蔥姜牛肉

Vedella amb ceba tendra i gingebre

9,5 €

炸辣蝦片

Cruixents de gambes picants

2.5 €

Mandonguilles de vedella amb bolets xiitake

9,5 €

香脆鴨卷

Rotllet d’ànec cruixent

3.5 €

Pit de pollastre amb salsa de pinya (fregit o a la planxa)

8,5 €

素菜包

Farcellets de verdura cruixents**

3.5 €

芝麻炸雞

Pit de pollastre fregit amb sèsam

8,5 €

韭脆卷

Minirotllet de ceba xinesa i formatge*

1.2 €

宮保雞丁

Pollastre a l’estil Kongbao lleugerament picant

9,5 €

椒鹽蝦

Gambes a la sal i pebre aromàtica de Sichuan

9,5 €

芝麻蝦

Gambes fregides amb sèsam

9,5 €

Wok de gambes i carabassó al curri cremós

香脆豬排

香菇牛肉圓波羅雞排 (煎或炸)

湯類

Verdura fregida amb nous caramel·litzades**

sopes

酸辣湯

Sopa agrepicant

9,5 €

餛飩湯

Sopa de wonton

7.5 €

Costelles de porc cruixents amb espècies

9,5 €

雞絲湯面

北京鴨卷

Crepes d’ànec a la pequinesa

9,5 €

咖哩蝦餅

Sopa de pollastre i fideus Hamburguesa de gambes i castanya d’aigua amb (les sopes salsa de curripoden ser vegetarianes si vosté ho desitja)

6.5 € 3.5 €

上海醬鴨

Ànec amb salsa de soja i gingebre

15 €

麻油毛豆

Edamame amb oli de sèsam**

3.5 €

Filet de porc ibèric fregit amb salsa agredolça

14 €

Bacallà al vapor amb salsa de soja i oli de ceba xinesa

14 €

Rap al wok amb vi d’arròs

14 €

Sípia amb salsa X.O.

12 €

泰式咖哩蝦

古老黑毛豬裡脊肉清蒸鱈魚五柳炒魚片 X.O.墨魚五香小素球泰式咖哩豆腐

Mandonguilles vegetals amb salsa de cacauet** Tofu fresc amb verdures al curri**

素菜和主食炒什錦

9 € 9 €

7.5 €

茄子梅幹菜

Wok d’albergínia i verdura aromàtica**

8.5 €

菠菜炒香菇

Wok d’espinacs amb xiitake**

7.5 €

Wok de tomaca amb ou a l’estil de Shanghai

7.5 €

Fideus E-fu amb ceps i oli de tòfona

9.5 €

Fideus udon amb trompetes de la mort**

8.5 €

Fideus d’arròs o fideus cruixents tres delícies

7.5 €

香檸檬甜不辣

Tempura de verdures amb salsa de llimona i mel

7.5 €

香橙豆腐色拉

Ensalada de tofu, taronja i nous caramel·litzades**

7.5 €

* plat vegetal & lactis ** 100% vegetarià

Informe’ns abans si vosté és celíac o té al·lèrgies alimentàries!

蕃茄炒蛋黑松露伊麵三鮮米粉

* plat vegetal & làctis ** 100% vegetarià

IVA inclòs

Informe’ns abans si vosté és celíac o té al·lèrgies alimentàries!

altres entrants Wok de verdures del temps**

黑菌炒烏東面

IVA inclòs

7.5 €

蒸點心

拼盤蒸籠鮮蝦雞肉燒賣翡翠素餃迷你叉燒包蝦餃燻鰻粉粿

煎點心牛肉南瓜餃

Dim sum al vapor

本店特菜

Assortiment en cistella de bambú

8.5 €

Shaomai amb pollastre, gambes i salsa d’ostres

8.5 €

Ravioli de verdures i bolets**

7.5 €

Mini panets de porc lacat

Ravioli d’ànec i foie a la planxa

8.5 €

Fideus amb gambes i formatge

8.5 €

蟹粉蛋

Ou trencat amb salsa de gingebre

8.5 €

北京鴨

Autèntic ànec lacat

16 €

Xiajiao

8.5 €

松子鱸魚

Llobarro cruixent amb salsa agredolça i all

16 €

Fengguo d’anguila fumada

9.5 €

糖醋排骨

Costelles de porc agredolces

9.5 €

蔥油麵包

Pa de ceba tendra a la planxa*

2.5 €

Dim sum a la planxa Ravioli de vedella i carabassa

7.5 €

韭菜肉餃

Ravioli de llom i ceba xinesa

7.5 €

蔥油魚餃

Ravioli de bacallà i porro

8.5 €

鮮蝦餛飩

Wonton de llagostí i llom

8.5 €

炸點心

鴨肝餃奶酪蝦仁面

飯類

Rotllets de primavera amb pollastre i verdura

7.5 €

素絲春卷

Rotllets de primavera vegetarians**

7.5 €

五鮮炸餃

Ravioli d’arròs cinc delícies

7.5 €

千絲蝦球

Bunyols de gambes amb fideus

8.5 €

ASSORTIMENT DE DIM SUM: 2 AL VAPOR, 2 A LA PLANXA I 2 FREGITS

per acompanyar o com a primer plat (a base d’arròs blanc o integral)

Dim sum fregit

雞肉春卷

點心拼盤

Li recomanem

叉燒青菜炒飯

Arròs fregit amb verdura i porc

7.5 €

蝦仁椰絲炒飯

Arròs fregit amb gambes i coco torrat

7.5 €

蘿蔔幹梅菜飯

Arròs fregit amb verdura aromàtica

7.5 €

松子海帶炒飯

Arròs fregit amb algues i pinyons

7.5 €

海鮮糯米炒飯

Arròs glutinós fregit amb marisc

8.5 €

Arròs fregit amb pollastre al curri

7.5 €

炸面包

Pa xinés fregit*

1.5 €

蒸面包

Pa xinés al vapor*

1.5 €

咖哩雞炒飯

(es fan ½ racions d’arròs)

9€

PREGUNTES AL VOLTANT DEL TEXT 1. Quin tipus de text és aquest? A. B. C. D. E.

Una recepta. Un llistat de preus. Un menú. Un menú del dia. Un llistat d’aliments amb preu.

2. Què significa el símbol A. B. C. D. E.

Que no té blat, per tant ho poden menjar els celíacs. Que té blat, per tant ho poden menjar els celíacs. Que és un plat parcialment vegetarià. Que és un plat totalment vegetarià. Que té blat, per tant no ho poden menjar els celíacs.

3. Què deu significar “dim sum” en xinés? A. B. C. D. E.

Un plat a la planxa. Un plat al vapor. Un plat fregit. Un plat a la planxa, al vapor o fregit. Una porció xicoteta de menjar cuinada de diferents formes.

4. Com s’escriu en xinés “Arròs fregit amb gambes i coco torrat”? A. 松子海帶炒飯 B. 海鮮糯米炒飯 C. 蝦仁椰絲炒飯 D. 咖哩雞炒飯 E. 海鮮糯米炒飯 5. Quins peixos podem menjar en aquest restaurant? A. B. C. D. E.

Anguila, llobarro, bacallà i rap. Anguila, llobarro, bacallà, rap i tofu. Anguila, llobarro, bacallà, rap i ceps. Anguila, llobarro, bacallà, rap i foie. Anguila, llobarro, bacallà, rap i gingebre.

6. Els plats recomanats són... A. B. C. D. E.

Plats principals i algun acompanyament. Primers plats. Acompanyaments. Plats principals, entrants i acompanyaments. Postres.

7. Investiga què vol dir “celíac”.

8. Elabora un menú per a vegetarians equilibrat (amb entrant o sopa, plat principal o dim sum i un acompanyament). No pots gastar més de 30 euros, tenint en compte que la beguda val aproximadament 3 euros.

9. Explica què vol dir l’expressió “IVA inclòs”?

10. Intenta esbrinar quins tipus d’aliments són la soja, el curri, el gingebre i la tòfona (verdures, hortalisses, llegums, carn, peix, lactis...).

21. Mas l’Era MAS L’ERA Turisme Rural – Casa completa Montagut (Garrotxa – Girona) Capacitat: 8-14 pax. Preus: De 19 a 32 € persona/nit Tel. 650430798 Casa: interior i exterior. Casa de pedra, totalment restaurada, situada a l’eixida del poble de Montagut, al costat d’ horts de conreu. Tota la tranquil·litat d’una casa de pagès amb la comoditat de tenir el poble al costat. La casa està distribuïda en dos ambients: un a cada planta. Descripció per plantes: Planta baixa: era de pedra, aparcament cotxes i jardí. Planta primera: 3 habitacions dobles, 1 bany complet, 1 lavabo, cuina, sala estar menjador amb TV, terrassa i accés al jardí. Planta segona: Sala d’estar amb TV i vistes panoràmiques, 2 habitacions triples i un bany complet. En total a la casa hi trobareu: 5 espaioses habitacions, 2 banys i lavabo, cuina equipada, menjador i dues sales d’estar (amb dues TV i llar de foc). Hi ha l’opció d’aire condicionat al menjador sala d’estar. Hi ha calefacció a tota la casa. Exteriors: Una bonica terrassa que dona al jardí, amb fantàstiques vistes on podreu prendre el sol o fer els àpats al aire lliure. Gran jardí privat amb arbres fruiters, barbacoa, gronxadors, porteries de futbol i piscina privada. Té una gran era on deixar els cotxes amb accés directe a la casa. Finca tancada. Fàcil accés. Característiques: Superfície: 200 m2 Dormitoris: 5 Banys: 2 Lavabos: 1 Ll. Matrimoni: 2 Ll. Individuals: 8 66

Serveis Disponibles: Aparcament

Aire Condicionat

Obert tot l’any

Piscina

Jardí

Rentadora

Rentavaixelles

Mantes

Tovalloles

Terrassa

Llar de Foc Calefacció

Microones

Discapacitats Tv

Forn

Barbacoa Llençols

Activitats: El municipi de Montagut es troba en el cor de la Garrotxa, dins l’Espai protegit i declarat d’interès Natural de l’Alta Garrotxa. Des de la mateixa casa hi ha diverses rutes de senderisme i un carril bici. Es recomana també, visitar el Parc Natural de la Zona Volcànica (i la seua Fageda d’en Jordà). La zona és un paradís per l'amant de l'excursionisme, esports d'aventura i la cultura popular. La vila Medieval de Besalú, el romànic de Beuda, la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca i Sant Joan les Fonts i Olot, la capital de la Comarca. Un altre plaer que no podeu oblidar és la gastronomia de la comarca. A prop hi ha restaurants on podreu degustar la “cuina volcànica”. La casa disposa de servei de menjar a domicili. També us podem oferir rutes guiades per la Garrotxa i activitats de tot tipus.

Contacte: - Telefonant-nos al 656984587

- Enviant-nos un correu electrònic a info@ambitrural.cat - Visitant-nos a MAS L’ERA Carretera Vella de Sant Jaume s/n 17855 Montagut (Garrotxa – Girona)

PREGUNTES AL VOLTANT DEL TEXT 1. Què anuncia el text? A. Una casa en venda. B. Una casa en lloguer. C. Una casa que es lloga per habitacions. D. Una casa que es lloga per habitacions o completa. E. Una era. 2. Quantes persones hi caben? A. De 19 a 32. B. De 8 a 14. C. Hi ha 5 dormitoris. D. Hi ha 2 llits de matrimoni i 8 individuals. E. Hi ha 3 habitacions dobles i 2 triples. 3. Com pots contactar amb la casa? A. Per telèfon. B. Per correu electrònic. C. Per correu o telèfon. D. Anant a la casa. E. Per correu electrònic, telèfon o visita directa. 4. Com són les habitacions? A. Espaioses amb calefacció i aire condicionat. B. Espaioses amb calefacció. C. Espaioses amb aire condicionat. D. Espaioses amb calefacció i llar de foc. E. Espaioses amb calefacció, aire condicionat i llar de foc. 5. Què és la cuina volcànica? A. La gastronomia de la zona. B. Els plats que es cuinen als volcans. C. El menjar torrat damunt roca volcànica. D. El menú dels restaurants que hi ha a prop de “Mas l’Era”. E. El menjar a domicili que ofereix la casa. 6. A quina comunitat autònoma es troba el Mas? A. A Girona. B. A la Comunitat Valenciana. C. A Montagut. D. A Garrotxa. E. A Catalunya. 7. T’agrada el Mas l’Era per anar a passar les teues vacances? Justifica la teua resposta. 8. Quins tipus de turisme creus que sol visitar Mas l’Era? El turisme gastronòmic, el turisme d’aventura, el turisme cultural, el turisme rural…? 9. Penses que la casa té elements que fan que siga adequada per a visitar-la amb xiquets? 10. Quines activitats pots realitzar durant la teua estança a la casa? Cita’n almenys dues.

22. Final de curs (Escenari: Una classe:, amb una pissarra, taula de professor i taules i cadires pels alumnes, mapes i treballs escolars a les parets. Apareixen 2 alumnes, Guim i Ariadna) GUIM: Ho veus? Això... (Assenyala el públic) ARIADNA: Jo només veig xiquets. GUIM: Ja…xiquets… aquests xiquets som nosaltres. ARIADNA: Mirant els xiquets d’aquí, pensava en els anys que hem passat a l’escola. Te’n recordes de quan vam arribar a l’escola, a primer? GUIM: I tant, recorde el primer dia, que teníem una mestra que… ARIADNA: Espera, espera. Millor que ho miren. (música)

CLASSE DE PRIMER (Entren cantant la cançó Sol solet, i es posen de cara al públic) MESTRA: Hola, xiquets i xiquetes…. bon dia a tothom. CLASSE: : Bon dia, professora. MESTRA: Comencem un nou curs, però ara ja no sou els xiquets xicotets de parvulari. Ara ja us heu fet grans; ja veniu al col·legi dels grans, i això vol dir que haurem de treballar i portar-nos com a grans, no? CLASSE:: Sí, professora. MESTRA: A veure per on comencem avui…? Per les matemàtiques… com anem de números?. ALBERT: Jo sé comptar, fins a 20, profe. MESTRA: Molt bé, Albert, doncs, Quants dits hi ha entre les dues mans? (mostra les dues mans amb dits i amb tres dits aixecats) JOAN: Jo ho se, jo ho sé! MESTRA: Mira que espavilat ell. Digues, Joan, quants dits hi ha en total? JOAN: Deu, senyoreta. MESTRA: Deu? Vols dir que els has comptat bé? JOAN: Sí, senyoreta perquè els altres cinc els té amagats… MESTRA: Molt bé, xiquets… Ara farem una fitxa (reparteix una fitxa a cadascú)

(s’encén el focus damunt d’ells) GUIM: Va ser molt fort, allò de passar de ser els grans de baix a ser els xicotets de dalt. ARIADNA: Sí, i ara que havíem aconseguit tornar a ser els grans de primària haurem de tornar a ser el menuts de secundària. GUIM: Quan sortíem a fora ens feien donar la maneta de dos en dos, i en canvi ara no ens hi deixen fer…. GUIM: Però, després de primer vam passar a segon... i després a tercer! ARIADNA: I tant, recorde que… GUIM: no, no, millor que ho recordem amb imatges. CLASSE DE TERCER (canten TRES POMETES TÉ EL POMER) MESTRA: Hola, xiquets i xiquetes…. bon dia a tothom. CLASSE: : Bon dia, mestra. MESTRA: Comencem un nou curs, però ara ja no sou els xicotets de cicle inicial. Ara ja us heu fet grans; i això vol dir que haurem de treballar i portar-nos com a grans, no? CLASSE:: Sí, mestra. MESTRA: A veure per on comencem avui…? A veure qui sap resoldre aquest problema. Si tinc 10 cireres i me’n menge 4, quantes me’n queden? JOSSELIN: Jo ho sé, jo ho sé, mestra. MESTRA: Molt bé, Carlota, quantes en tinc després d’haver-me’n menjat quatre? JOSSELIN: 10 cireres mestra. MESTRA: Com que em queden 10 cireres? JOSSELIN: Sí, mestra. Sis a la mà i quatre a la panxa. MESTRA: A veure, Clara, diguem-ho d’una altra manera. Si tinc 10 cireres, me’n menge tres i les altres me les pose a la butxaca, què em queda a la butxaca? A veure, Núria, a veure si ho saps. MARIONA: Una pasterada, mestra, perquè a la butxaca es xafaran totes. MESTRA: Va, va, deixem-ho estar. Valdrà més que feu aquesta fitxa… (s’encén el focus damunt d’ells) ARIADNA: Està clar que si recordem que va passar dos cursos després, quan vam passar a cinqué…. (s’encén el focus damunt d’ells) GUIM: Allà on es nota el canvi de veritat és a l’hora de pujar a cicle superior. ARIADNA: Vols dir que canvien tant les profes, a cicle superior?

GUIM: No, les profes potser no; però nosaltres sí. ARIADNA: Ens diuen que ens tornem un poc bledes, sí. GUIM: I que ja comencem a entrar en allò que en diuen l’edat del pavo. ARIADNA: Sí perquè jo recorde que a cinquè… GUIM: Calla, calla, que val més que ho vegin com va anar aquell cinquè. CLASSE DE CINQUÈ (canten LA CUCARACHA) MESTRA: Hola, xic i xiques…. bon dia a tothom. CLASSE: : Bon dia, profe. MESTRA: Comencem un nou curs, però ara ja sou a cicle superior, és a dir que ja sou els grans. Ara ja us heu fet grans; i això vol dir que haurem de treballar i portar-nos com a grans, no? CLASSE:: Sí, profe. MESTRA: Ara estudiarem la gravetat. Totes les coses tendeixen a caure i si són rodones no s’aguanten. Per exemple, si jo tinc aquest cub i el pose pla s’aguanta perfectament… si en lloc del cub agafem una bola, aquesta es manté inestable… però si agafem un ou, ja no podrem fer que es mantinga dret. JOSSELIN: I si el podem fer aguantar dret, profe? MESTRA: No, no és possible, perquè sempre ens caurà cap a un costat. (Ho proven una i altra vegada) MARIONA: Profe, a mi em sembla que amb un poquet de paciència es pot aconseguir. MESTRA: Ho vols provar, Júlia? Va, que t’aprovaré si ho aconsegueixen. (Mariona ho prova una i altra vegada) MARIONA: A veure…. ja està, profe! (l’esclafa damunt la taula) MESTRA: Però què fas! MARIONA: No es tractava de fer-lo aguantar dret? MESTRA: Va, va aquí teniu aquesta fitxa. (s’encén el focus damunt d’ells) GUIM: I així va ser com, a tranques i barranques…ens vam trobar fent sisè ARIADNA: I aquesta vegada sí que érem els grans, GUIM: Els grans dels grans. ARIADNA: i amb un curs que ha passat volant. GUIM: Ho voleu veure?

CLASSE DE SISÈ MESTRA: (Fent una cantarella) Hola, bon dia tothom. (Mariona i Josselin es posen a parlar entre elles, i només se la miren de reüll) JOAN: Hola. ALBERT: Què hi ha, tia?. MESTRA: Comencem un nou curs, però ara sí que ja sou els grans de l’escola. Ara ja us heu fet grans de veritat; i això vol dir que haurem de treballar i portar-nos com a grans, no ? CLASSE:: Sí, tia. MESTRA: A veure, per on començarem avui… Per les matemàtiques… Com anem de problemes? Si de Barcelona a París hi ha 900 quilòmetres, i el tren de París té l’hora d’eixida a les vuit del matí, igual que el que ix de Barcelona, a quin quilòmetre i a quina hora es trobaran si els dos van a 120 quilòmetres per hora?. JOSSELIN: Què se’ns hi ha perdut a nosaltres a París?. MESTRA: Ja ho sé, que no hem d’anar a París, només és una suposició…es tracta que feu el càlcul. JAUME: Tenint en compte que el que ix de Barcelona segur que ho farà amb retard, que és molt probable que abans d’arribar a Girona hi haja una avaria, i que hi pot haver una vaga de maquinistes, jo crec que es trobaran a les dos i quart. MESTRA: I com ho has calculat, això? JAUME: Si multipliquem l’índex d’ineficiència dels treballadors de Renfe, pel percentatge de falta de manteniment de les instal·lacions, aplicant-hi el coeficient de ganduleria i la contenció salarial que provoca el descontentament dels maquinistes… a mi m’ix això, tia. MESTRA: Bé, jo no he entés res, però, potser sí. Ara, com que ja vam anar a la Fundació Miró i vam aprendre la tècnica del Mural, hauríeu de fer un dibuix pensat com a mural per a l’escola. GENÍS: I no el podem fer directament a la paret, tia? MESTRA: Va ràpid, que teniu tres minuts justos per fer-lo. (es posen a dibuixar) MESTRA: A veure, ens l’ensenyes. Molt interessant… i això deu representar l’esperança de cara a un futur més verd… JOSSELIN: Però de què vas, tia, això és una taca que m’ha fet en Joan que és un burro. JOAN: La burra seràs, tu. Tu m’has empipat primer. (Es comencen a esvalotar de mala manera) MESTRA: Prou, prou, i prou! (es treu la bata i comença a cantar: “Hui és l’últim dia”, s’hi van afegint tots, inclosos els de sisè que no són a l’escenari).

PREGUNTES SOBRE EL TEXT 1.

Aquest text és... A. Una descripció. B. Una narració. C. Un diàleg. D. Una obra teatral. E. Un monòleg.

Els personatges principals són: A. Guim i Ariadna. B. Guim, Ariadna i la mestra. C. Guim, Ariadna i les diferents mestres. D. Guim, Ariadna, les diferents mestres, Josselin i Genís. E. Guim, Ariadna, les diferents mestres i tots els alumnes de l’escola.

El tema principal de l’obra teatral és... A. El pas del temps i els canvis que això produeix. B. La vida a l’escola. C. La classe de Guim i Ariadna. D. La manera de comportar-se a l’escola. E. Les activitats de final de curs.

Al text es conten històries de... A. Una classe de cada cicle. B. Una classe de primer cicle i una altra de segon cicle. C. Una classe de primer cicle, una altra de segon cicle i dos de tercer cicle. D. Totes les classes de Primària. E. Totes les classes de Primària i Infantil.

Segons el text, els protagonistes de la història es troben... Elegeix l’adjectiu més apropiat. A. Tristos. B. Contents. C. Alegres. D. Deseperats. E. Malencòlics.

A mesura que passa el temps, s’observa que l’actitud dels xiquets cap a les mestres és... A. Més educada. B. Menys educada. C. Més amable. D. Més responsable. E. No podem saber com és l’actitud.

Què penses que ens volen indicar quan diuen, en la classe de 6é, que els alumnes es miren la mestra “només de reüll”?

Busca al diccionari el significat del verb “esvalotar”.

Inventa un títol diferent per a l’obra teatral.

10. Què significa l’expressió “tornar bleda”?

23. La Muixeranga v

El ball de la Muixeranga d'Algemesí va ser un dels grans protagonistes de la 27 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, que va tindre lloc el passat 22 d'abril de 2013 en aquesta localitat de la Ribera Alta, segons van han acordar representats de l'Ajuntament d'Antella i de l'agrupació Muixeranga d'Algemesí. En concret, la participació de la Muixeranga en la 27 Trobada es va materialitzar en la realització de diverses figures i quadres plàstics pels carrers d'Antella, acompanyades sempre pel so muixeranguer característic de la dolçaina i el tabalet. Van participar a Antella un centenar de membres de la Muixeranga de diferents edats. A més a més, els membres de la Muixeranga d'Algemesí van organitzar durant la 27 Trobada un taller dirigit als xiquets on van tindre la possibilitat d'aprendre les tècniques bàsiques per a formar les populars i vistoses figures que any rere any s'erigeixen durant la celebració de les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, declarades recentment Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Fonts de la Muixeranga d'Algemesí van anunciar que està previst que entre els quadres plàstics que es van poder veure a Antella durant la 27 Trobada “figuren l'altar, la marieta, la morera o l'alta de cinc”, entre d'altres. Respecte a l'edat de les persones que poden participar en la formació de les figures i torres tradicionals de la Muixeranga, les mateixes fonts van afegir que “no hi ha edat, ni per dalt, ni per baix”. La Muixeranga d'Algemesí va considerar “molt positiva” la seua participació en la Trobada d'Antella ja que, segons fonts d'aquesta agrupació, “nosaltres sempre estem oberts participar en tot allò que ens siga proposat”. La declaració, el darrer mes de novembre de 2011, de Patrimoni de la Humanitat de les Festes de la Mare de Déu de la Salut per part de la UNESCO va provocar un allau de sol·licituds a la Muixeranga d'Algemesí per participar en destacats esdeveniments culturals i turístics.

PREGUNTES SOBRE EL TEXT 1. A quina comarca es balla “La Muixeranga”? A. A Algemesí. B. A la Ribera. C. No sabem exactament a quins pobles. D. A Antella. E. A la Ribera Alta. 2. Quina és l’edat dels balladors? A. No hi ha edat, només es mira si eres alt o baix. B. Són balladors joves. C. Són balladors majors. D. Hi ha joves i majors. E. Hi ha gent de totes les edats, des de xiquets fins gent de la tercera edat. 3. L’agrupació “La Muixeranga” va participar en la Trobada d’Escoles... A. Fent figures. B. Fent quadres. C. Fent figures i quadres plàstics. D. Fent figures i quadres plàstics al so del tabalet i la flauta. E. Fent figures i quadres plàstics al so de la dolçaina i el tabalet. 4. La 27 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià... A. És la vint-setena vegada que es va fer. B. És la vint-seté vegada que es va fer. C. És la vint-i-seté vegada que es va fer. D. És la vint-i-setena vegada que es va fer. E. Hi ha dues respostes correctes. 5. Segons el text, l’actitud de l’agrupació és... A. Intransigent. B. Oberta, participativa i col·laboradora. C. Amable i simpàtica amb tots els pobles. D. Positiva. E. No ho podem saber. 6. La declaració de la UNESCO de Patrimoni de la Humanitat es va produir... A. A 2011. B. Fa 2011 anys. C. L’hivern passat. D. Fa aproximadament 5 mesos (ha passat de novembre a abril). E. No hi ha cap resposta correcta. 7. Observa la fotografia que apareix al text. Creus que es representa el ball de La Muixeranga? 8. Investiga què vol dir UNESCO. 9. Què vol dir l’expressió “un allau de sol·licituds”? 10. Valora i raona si, després d’haver llegit el text i conéixer més sobre La Muixeranga, t’agradaria veure una de les seues representacions.

24. Protegint la natura Discurs de Seattle, cap de la tribu Duwamish (Estat de Washington, 1855) Aquest discurs és la resposta que Seattle, el cap dels indis Duwamish, va donar als representants del Govern dels Estats Units l'any 1855, quan aquests últims volien comprar el territori de la tribu, derrotada i esgotada després d'anys de guerra. En el seu discurs, Seattle dóna a entendre que és conscient de les poques opcions que té davant l'oferta de l'home blanc i deixa ben pal·lesa la seua sorpresa pel fet que vulguin comprar el seu territori. La decisió és difícil i el Gran Cabdill Seattle sap que, en qualsevol cas, el seu poble hi té molt a perdre. Els Duwamish estan desamparats i són conscients de la situació d'inferioritat en que es troben respecte l'home blanc. Són conscients que la seua concepció del món és totalment diferent a la de l'home blanc.

“El gran cabdill de Washington ha parlat, desitja comprar la nostra terra. El gran cabdill ha dit també unes paraules d’amistat i de pau. Està molt bé de la seua banda, ja que nosaltres sabem que a ell no li cal la nostra amistat. Però considerarem la seua oferta, perquè sabem que si no venem la nostra terra, l’home blanc vindrà amb els seus fusells i en prendrà possessió.” Com us és possible, a vosaltres, de comprar, o a nosaltres, de vendre, l’aire, l’escalf del nostre sòl? Nosaltres no posseïm l’aire vibrant ni l’aigua que clapoteja; com, aleshores, ens els podeu comprar? La nostra vida és diferent de la vostra. L’aigua no és simplement aigua per a nosaltres, sinó la mateixa sang dels nostres avantpassats. Ja sabem que els homes pàl·lids no comprenen la nostra manera de viure. La terra no és la seua germana, sinó la seua enemiga. I quan l’ha conquerida, se’n va lluny. Això no li és problema. La seua voracitat li farà devorar tot el que existeix a la superfície de la terra i, darrera d’ell, no deixarà més que un desert. Jo no sóc sinó un salvatge i no comprenc. He vist milers de búfals morir al prat, abandonats per l’home blanc que els havia batut d’un tren estant que rodolava. Que esdevindrà a l’home sense els animals? Quan ja no hi haurà animals, l’home morirà amb un gran sentiment de solitud. Heu d’ensenyar als vostres infants que el terreny que ells trepitjaran és compost per les cendres dels nostres avantpassats. Ensenyeu-los a respectar aquest terreny, i digueu-los que si l’home escup a la terra, és damunt d’ell mateix que escup. Com podem comprar o vendre l’aire, l’escalf de la terra, la rapidesa de l’antílop? Com podem nosaltres vendre-us aquestes coses i com podeu vosaltres comprar-les? Tindreu el dret de fer tot el que voldreu de la terra, simplement perquè l’home roig haurà posat la seua signatura sobre un paper i l’haurà donat a l’home blanc? Acceptarem la vostra oferta de retirar-nos a una reserva que haureu destinat al meu poble, per consideració. I allà podrem viure en pau i en l’isolament. És indiferent l’indret on passarem els nostres darrers dies. No serem massa nombrosos.

I, per què caldria plorar la desaparició del meu poble? Les tribus són compostes d’éssers humans. I res més. Els homes van i vénen com les ones de la mar. I l’home blanc serà també anorreat i potser més de pressa que les altres races. Aquesta trista fi, és per a nosaltres un misteri, perquè no arribem a comprendre per que els búfals són destrossats, els cavalls salvatges domats; per que els indrets més llunyans dels nostres boscos són envaïts per una superpoblació d’homes. On són els matolls, els plançons? Desapareguts! On és l’aire? Desaparegut! Hem de dir adéu als poltres ràpids i a la caça. Què significa això? Això significa la fi de la vida i el començament de l’extinció. Jo no ho comprenc. Els nostres camins són molt diferents dels seus. La vida de les vostres ciutats fa mal als ulls de l’home pell roja. A les ciutats de l’home blanc no hi ha cap indret on reposar. Cap lloc on l’home pugui, a la primavera, sentir com s’obren les gemes i el vol dels ocells. Aquest rebombori de les vostres ciutats em fa mal a les orelles. I, quin sentit li resta a la vida de l’home quan ja no pot sentir l’ulular de l’òliba a la nit, el raucar de les granotes en el canyar al capvespre? No sóc més que un pell roja, sóc un animal. Un indi estima el dolç murmuri del vent damunt del llac i li agrada la flaire del vent purificat per la pluja del migdia que li duu l’olor dels avets.” “Heu de tenir en compte que per a nosaltres l’aire és preciós, que l’aire aporta la vida a tot allò que es troba damunt el nostre sòl. Si decidim d’acceptar la vostra oferta, hi posem una condició: cal que l’home blanc considere com a germans seus els animals d’aquesta terra. Els homes blancs no han estimat mai la terra, els arbres, els animals. Quan nosaltres, els indis, matem per obtenir carn, ens ho mengem tot perquè respectem l’animal que hem abatut. Quan arrenquem arrels, fem petits forats. Quan cremem l’herba per les llagostes, no destruïm res. No emprem més que fusta morta. Fins i tot en els boscos més espessos no abatem mai un arbre. Però l’home blanc conrea la terra, capgira i atropella els arbres, ho mata tot. L’arbre diu: “No ho facis. Això fa mal. No em facis mal”. Però ells l’aterren a cops de destral i l’esmicolen. Extirpen els arbres del sòl fins a la darrera arrel. L’indi s’esforça a no fer mal a res ni a ningú, però els homes blancs ho destrueixen tot.

Dr. Henry A. Smith, 1887. Discurs atribuït al cabdill indi Seattle (1855).

PREGUNTES SOBRE EL TEXT 1. El cabdill indi Seattle accepta l’oferta de venda de les seues terres... A.

Perquè li ofereixen un bon preu.

B. Perquè el seu poble ja no vol viure a aquelles terres. C. Perquè si no accepta, portarà el seu poble a la guerra i creu que perdrà. D. Perquè l’home blanc construirà grans ciutats allà. E. Perquè creu que l’home blanc cuidarà dels seus animals. 2. Per quina raó és important històricament aquest text? A. Perquè és un símbol de Pau. B. Perquè és un símbol de protecció del medi ambient. C. Perquè explica com els indis són capaços de lluitar per la seua terra. D. Perquè és molt poètic. E. Perquè està molt ben escrit. 3. El gran cabdill (el president) dels Estats Units demostra una actitud… A. D’amistat, pau i voluntat de que la venda de les terres s’efectue amb normalitat. B. De prepotència. C. De cura del medi ambient. D. D’amistat i pau en les seues paraules però de prepotència en la realitat. E. D’enteniment entre cabdills. 4. Segons el text, la natura... A. És el més important pel cabdill indi i prou important pel cabdill de Washington. B. És prou important pel cabdill indi. C. No és massa important pel cabdill de Washington. D. No és massa important pel cabdill indi. E. És el més important pel cabdill indi i gens important pel cabdill de Washington. 5. Segons el cabdill indi... A. Els indis no maten animals, no arrenquen arrels, no tallen herba ni cremen fusta. B. Els indis maten animals, arrenquen arrels, tallen herba i cremen fusta com els blancs.

C. Els indis utilitzen els recursos naturals d’una manera sostenible i justificada. D. Els blancs són respectuosos amb el medi ambient. E. Els indis cremen herba quan hi ha llagostes. 6. Com creus que es deu sentir el cabdill indi? A. Indefens i incomprés. B. Indignat. C. Atemorit. D. Acabat. E. Eufòric. 7. Reflexiona si els teus valors o interessos s’assemblen més als del cabdill indi o als del cabdill de Washington.

8. Investiga (pots buscar en wikipèdia) que vol dir “Duwamish”, el nom de la tribu.

9. Quines penses que serien les principals activitats per a la subsistència d’aquesta tribu?

10. El cabdill indi constantment diu que ell és un salvatge, que no sap ni entén res. Què opines d’això?

Plantilla de respostes per a l’alumnat

TEXT

_________________________

A–B–C–D–E

7._____________________________

_____________________________

_______________________________

____________________________

8.____________________________

_______________________________

_____________________________

9._____________________________

_______________________________

_____________________________

______ _______________________

_____________________________

10.____________________________

_______________________________

____________________________

Plantilla de respostes per a l’alumnat

TEXT

_________________________

A–B–C–D–E

10.

A–B–C–D–E

10.

A–B–C–D–E

11.

A–B–C–D–E

11.

A–B–C–D–E

12.

A–B–C–D–E

12.

A–B–C–D–E

7._____________________________

_____________________________

_______________________________

____________________________

8.____________________________

_______________________________

_____________________________

9._____________________________

_______________________________

_____________________________

______ _______________________

_____________________________

10.____________________________

_______________________________

____________________________

Plantilla de respostes per a l’alumnat

TEXT

_________________________

A–B–C–D–E

13.

A–B–C–D–E

13.

A–B–C–D–E

14.

A–B–C–D–E

14.

A–B–C–D–E

15.

A–B–C–D–E

15.

A–B–C–D–E

16.

A–B–C–D–E

16.

A–B–C–D–E

17.

A–B–C–D–E

17.

A–B–C–D–E

18.

A–B–C–D–E

18.

A–B–C–D–E

7._____________________________

_____________________________

_______________________________

____________________________

8.____________________________

_______________________________

_____________________________

9._____________________________

_______________________________

_____________________________

______ _______________________

_____________________________

10.____________________________

_______________________________

____________________________

Plantilla de respostes per a l’alumnat

TEXT

_________________________

A–B–C–D–E

19.

A–B–C–D–E

19.

A–B–C–D–E

20.

A–B–C–D–E

20.

A–B–C–D–E

21.

A–B–C–D–E

21.

A–B–C–D–E

22.

A–B–C–D–E

22.

A–B–C–D–E

23.

A–B–C–D–E

23.

A–B–C–D–E

24.

A–B–C–D–E

24.

A–B–C–D–E

7._____________________________

_____________________________

_______________________________

____________________________

8.____________________________

_______________________________

_____________________________

9._____________________________

_______________________________

_____________________________

______ _______________________

_____________________________

10.____________________________

_______________________________

____________________________

Plantilla de respostes per a l’alumnat

TEXT

_________________________

A–B–C–D–E

25.

A–B–C–D–E

25.

A–B–C–D–E

26.

A–B–C–D–E

26.

A–B–C–D–E

27.

A–B–C–D–E

27.

A–B–C–D–E

28.

A–B–C–D–E

28.

A–B–C–D–E

29.

A–B–C–D–E

29.

A–B–C–D–E

30.

A–B–C–D–E

30.

A–B–C–D–E

7._____________________________

_____________________________

_______________________________

____________________________

8.____________________________

_______________________________

_____________________________

9._____________________________

_______________________________

_____________________________

______ _______________________

_____________________________

10.____________________________

_______________________________

____________________________

Plantilla de respostes per a l’alumnat

TEXT

_________________________

A–B–C–D–E

31.

A–B–C–D–E

31.

A–B–C–D–E

32.

A–B–C–D–E

32.

A–B–C–D–E

33.

A–B–C–D–E

33.

A–B–C–D–E

34.

A–B–C–D–E

34.

A–B–C–D–E

35.

A–B–C–D–E

35.

A–B–C–D–E

36.

A–B–C–D–E

36.

A–B–C–D–E

7._____________________________

_____________________________

_______________________________

____________________________

8.____________________________

_______________________________

_____________________________

9._____________________________

_______________________________

_____________________________

______ _______________________

_____________________________

10.____________________________

_______________________________

____________________________

Plantilla de respostes per a l’alumnat

TEXT

_________________________

A–B–C–D–E

37.

A–B–C–D–E

37.

A–B–C–D–E

38.

A–B–C–D–E

38.

A–B–C–D–E

39.

A–B–C–D–E

39.

A–B–C–D–E

40.

A–B–C–D–E

40.

A–B–C–D–E

41.

A–B–C–D–E

41.

A–B–C–D–E

42.

A–B–C–D–E

42.

A–B–C–D–E

7._____________________________

_____________________________

_______________________________

____________________________

8.____________________________

_______________________________

_____________________________

9._____________________________

_______________________________

_____________________________

______ _______________________

_____________________________

10.____________________________

_______________________________

____________________________

Plantilla de respostes per a l’alumnat

TEXT

_________________________

A–B–C–D–E

43.

A–B–C–D–E

43.

A–B–C–D–E

44.

A–B–C–D–E

44.

A–B–C–D–E

45.

A–B–C–D–E

45.

A–B–C–D–E

46.

A–B–C–D–E

46.

A–B–C–D–E

47.

A–B–C–D–E

47.

A–B–C–D–E

48.

A–B–C–D–E

48.

A–B–C–D–E

7._____________________________

_____________________________

_______________________________

____________________________

8.____________________________

_______________________________

_____________________________

9._____________________________

_______________________________

_____________________________

______ _______________________

_____________________________

10.____________________________

_______________________________

____________________________

Plantilla de respostes per al professorat 1. EL 9 D’OCTUBRE 1. D 2. C 3. B 4. D 5. C 6. B 7. El día de la Comunitat Valenciana 8. 14 de febrer 9. Fer la resta amb la data actual i l’any 1238 10.Plats i coberts d’argent. 2. LA CARABASSA DE TOTS SANTS 1. E 2. A 3. D 4. E 5. E 6. C 7. No va anar ni al cel ni a l’infern. Es va quedar deambulant amb la llanterna. 8. La llanterna. 9. 24 de juny i és especial perquè és la nit més llarga de l’any i és el dia que comença l’estiu. 10. Que a partir de Tots Sants ja fa fred. 3. HONGRIA (EUROPA) 1. B 2. D 3. E 4. D 5. E 6. B 7. Resposta lliure 8. Aiguamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, i altres plantes en un medi d'aigües someres. 9. Delta és un accident geogràfic que consisteix en

una acumulació de sediments, que es forma en una àrea de la boca d’un riu. 10. Resposta lliure

7. Resposta lliure. 8. Resposta lliure. 9. Resposta lliure. 10. Resposta lliure.

4. REGNE UNIT (EUROPA) 1. C 2. E 3. B 4. A 5. B 6. A 7. Una estalactita és una concreció amb forma de caramell de carbonat de calci que penja del sostre o de la paret d'una cova calcària. Una estalagmita (del grec stalagma, gota) es forma al terra d'una cova calcària a causa de la decantació de solucions i la deposició de carbonat de calci. 8. Resposta lliure 9. Resposta lliure 10. Resposta lliure

7. TURQUIA (EUROPA) 1. E 2. A 3. D 4. B 5. E 6. A 7. Resposta lliure. 8. Resposta lliure. 9. Resposta lliure. 10. Resposta lliure.

5. EL CONSUM RESPONSABLE 1. E 2. A 3. C 4. B 5. E 6. D 7. Resposta lliure. 8. El treball infantil és l'ús de nens per realitzar treball a canvi de remuneració econòmica o en espècies. 9. Resposta lliure. 10. Resposta lliure. 6. POLÒNIA (EUROPA) 1. E 2. A 3. D 4. B 5. E 6. A

8. ITÀLIA (EUROPA) 1. B 2. E 3. B 4. E 5. B 6. C 7. Resposta lliure. 8. Aurora i mariscos. 9. Resposta lliure 10. Resposta lliure. 9. TREBALL INFANTIL 1. B 2. D 3. C 4. B 5. A 6. E 7. Resposta lliure 8. Resposta lliure 9. Resposta lliure 10. Resposta lliure 10. ACÍ NO PAGA NI DÉU 1. B 2. D 3. E 4. A 5. E 6. C

7. Els diners o la mort. És el que diuen els bandolers de l’Oest quan atraquen algú. 8. Que cada comerç pot vendre els productes que vullga al preu que vullga. 9. 88 anys. 10. Resposta lliure. 11. PESQUIS I BALIGA 1. C 2. E 3. A 4. C 5. B 6. E 7. Resposta lliure. 8. Una muntanya baixa i xicoteta. 9. Conèixer perfectament. 10. No tenir cap sentit. 12. JUNY 1. B 2. E 3. C 4. A 5. B 6. D 7. Resposta lliure. 8. El 24 de juny. 9. Que per juny tots tenim més ganes d’eixir al carrer perquè els dies són més llargs, etc. 10. Resposta lliure. 13. EL PRECICLATGE 1. C 2. A 3. E 4. D 5. D 6. B 7. Que els fabricants no els vendrien. 8. És un escrit per a explicar les teues queixes o propostes. 9. Embolcalls que no fan més que presentar el producte d’una manera més atractiva. 10. Resposta oberta.

14. ELS TRES FILTRES 1. D 2. C 3. E 4. B 5. C 6. D 7. Perquè en l’època de Sòcrates els estudiants anaven a viure a la casa del mestre (Acadèmia). 8. No parlar mai més d’un tema. 9. És la ciència que estudia la saviesa. 10. Resposta oberta. 15. ESPORTS EXTREMS 1. A 2. B 3. D 4. D 5. E 6. B 7. Resposta lliure 8. Resposta lliure 9. Resposta lliure 10. Resposta lliure 16. EL CAMELL 1. E 2. E 3. E 4. C 5. B 6. D 7. Resposta lliure. Que és una sort que puga aguantar tant sense beure ni menjar 8. Que pel camell és igual ni no beu o si passa calor. 9. Sense veure cap oasis per poder beure aigua. 10. No importar res. 17. CORREU ELECTRÒNIC 1. C 2. A 3. C 4. E 5. B 6. C

7. Excursió diumenge 21 d’octubre 8. Planxar l’orella 9. Meteorologia. 10. Resposta lliure 18. CARAGOLS 1. C 2. C 3. A 4. D 5. A 6. C 7. Menjar molt abundant. 8. Dibuixant gotetes que li brollen de la cara. 9. Resposta lliure. 10. Amb els símbols de la línia que puja i les línies curtes que baixen. 19. PROPAGANDA CONSUM 1. D 2. C 3. A 4. A 5. B 6. E 7. Les dos pinces. 8. 6 de gener de 2013. 9. 20 de gener de 2013. 10. Resposta lliure. 20. MENÚ XINÉS 1. C 2. E 3. E 4. C 5. A 6. D 7. Que té al·lèrgia al gluten. 8. Resposta lliure. 9. Que al preu ja està sumat l’Impost del Valor Afegit. 10. Soja: planta lleguminosa; cep i tòfona: fongs; gingebre: vegetal 21. MAS L’ERA 1. D 2. B 3. E

4. B 5. C 6. E 7. Resposta lliure 8. Resposta lliure. 9. Resposta lliure. 10. rutes, bici, l'excursionisme, esports d'aventura i la cultura popular. 22. FINAL DE CURS 1. D 2. A 3. A 4. C 5. E 6. B 7. Que no estan atents a allò que diu.

8. Alborotar-se. 9. Resposta lliure. 10. Estar pre-adolescent, fer begenades contínuament 23. LA MUIXERANGA 1. C 2. E 3. E 4. D 5. B 6. A 7. Sí, perquè és un ball al qual es formen castells humans. 8. Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura -United Nations Educational, Scientific

and Cultural Organization (UNESCO). 9. Que els han demanat de molt llocs que vagen a actuar. 10. Resposta oberta. 24. PROTEGINT LA NATURA 1. C 2. B 3. D 4. E 5. C 6. A 7. Resposta lliure 8. Gent de l’interior. 9. La caça, la pesca, la recol·lecció de fruits. 10. Resposta lliure.

Bibliografia Kintsch, W. (1988). The role of knowledge in discourse comprehension: A constructionintegration model. Psychological Review, 95, 163-182. Mañá, A., Vidal-Abarca, E., Domínguez, C., Gil, L. y Cerdán, R (2009). Papel de los procesos metacognitivos en una tarea de pregunta-respuesta con textos escritos. Infancia y Aprendizaje, 32 (4), pp. 553-565. Martínez, T., Vidal-Abarca, E., Sellés, P. y Gilabert, R. (2008). Evaluación de las estrategias y procesos de comprensión: el Test de Procesos de Comprensión. Infancia y Aprendizaje, 31 (3), pp. 319-332. Moreno, R., Martínez, R.J. y Muñiz, J. (2004). Directrices para la construcción de ítems de elección múltiple. Psicothema 2004. Vol. 16, nº 3, pp. 490-497. Orden de 4 de julio de 2001, de la Conselleria de Cultura y Educació, por la que se regula la atención al alumnado con necesidades de compensación educativa (DOGV 17/07/2001). PISA 2015 Assessment and Analytical Framework: Science, Reading, Mathematic and Financial Literacy. PISA 2015 Reading Framework. DOI:10.1787/9789264255425-4-en Vidal-Abarca Gámez, E. (2000): Las dificultades de comprensión I: Diferencias en procesos de comprensión entre lectores normales y con dificultades de comprensión. En Miranda, VidalAbarca y Soriano (Eds). Evaluación e intervención psicoeducativa en dificultades de Aprendizaje. (Capítulo 5, pp. 129-156). Madrid: Pirámide.