2 minute read
Arquitecte de l’any
El festival d’arquitectura 48h Open House BCN 2021 destaca l’obra de José Antonio Coderch de Sentmenat (Barcelona, 1913 – Espolla, 1984), arquitecte que, juntament amb Manuel Valls, va adaptar la tradició arquitectònica mediterrània (la tradició constructiva, funcional, i els costums mediterranis) als paràmetres del racionalisme (una arquitectura simple, sense ornaments, que feia servir nous materials, com l’acer i el vidre). En l’obra d’aquest arquitecte s’aprecia un esforç per unificar l’arquitectura anònima mediterrània, l’arquitectura modernista (de J.M. Jujol i Antoni Gaudí) i l’arquitectura internacional, i, com a resultat, hi ha una humanització de l’arquitectura del moviment modern.
Advertisement
Els inicis professionals de l’arquitecte van passar per la vila de Sitges, d’on va ser arquitecte municipal (1942 - 1945). Als anys cinquanta, destaquen les cases unifamiliars que va construir per a la burgesia catalana, una arquitectura de valors vernaculars que, entre altres aspectes, treballava l’espai exterior (el jardí, els patis tancats, les terrasses superiors, amb vistes al mar, i les pinedes...), tenia en compte el recorregut del sol (apareixen porxades i porticons de llibret), estudiava les circulacions (separant els recorreguts del servei i els propietaris), creava diferents ambients interiors (distribucions amb espais proporcionats, amb racons, llars de foc...) i introduïa paràmetres moderns, com la composició lliure de façana. Una arquitectura de murs i senzilla, de buits i plens, de llum i ombra ( “llum i ombra”, tema del concurs Opengram 2021 #LlumiOmbraOHB, #Opengram21 i #OHB21).
Als anys seixanta, l’arquitecte comença una nova etapa amb encàrrecs d’edificis més grans, on intenta fer compatible els nous sistemes de producció i construcció per crear espais agradables. Construeix edificis com les Torres Trade (1968), el bloc d’habitatges de les Cotxeres de Sarrià (1968) i l’Institut Français de Barcelona (1975). Apareixen solucions arquitectòniques per alliberar-los del trànsit rodat i acostar al màxim l’espai verd als habitatges, i solucions com l’ús de finestres obliqües per orientar les vistes dels usuaris en diagonal i per evitar la sensació d’estretor dels carrers. De manera transversal, l’arquitecte va experimentar amb la forma, un fet que es pot veure en la introducció d’espais fluids en edificis com les Torre Trade (1968) o l’ampliació de l’ETSAB (1978). J.A. Coderch va aconseguir un caràcter internacional reivindicant la cultura local: va participar en els congressos del CIAM, va ser membre del TEAM X i va ser un dels responsables que l’arquitectura espanyola de postguerra tingués un interès internacional en temps franquistes (quan l’arquitectura era de caràcter conservador i monumental). No va implicar-se públicament en política i, tot i ser fundador del GRUP R, va abandonar-lo de seguida per reivindicar, lliurement, l’ofici d’arquitecte. Un dels seus textos més coneguts és “No son genios lo que necesitamos ahora” (revista Domus, 1961), on reivindicava la tradició moral i l’ofici de l’arquitecte.
