Felix rodriguez de la fuente animals llops, guineus

Page 1

Félix Rodríguez de la Fuente Tot sobre ell i els llops


El Felix Rodríguez de la Fuente va estudiar els llops, va fer que prohibissin matar-los i que estiguessin protegits. Ara us ensenyaré tot el que va estudiar amb els llops: Costums, menjar, cos, característiques, mesures, pes etc... I tot lo que après dels llops.


Els llops Nom científic és:(Canis lupus) És Carnívor? Si. És mamífer? Si. La família dels llops quina es? Son els gossos. Classe: Mammalia. Subespècie: Canis lupus baileyi.


Alimentació: Aquest llop és un dels pocs grans carnívors que existeixen actualment a la

Península Ibèrica. És un carnívor depredador però ocasionalment menja també fruits silvestres i altres vegetals. El doctor Félix Rodríguez de la Fuente va fer diversos estudis sobre la seva dieta i va determinar que a més de senglars, cérvols i altres grans i petits mamífers, les ovelles representaven un 35% de la seva dieta.


El llop ĂŠs un animal que menja molt i com menja ha de beure molta aigua. El llop pot beure fins a 7,5 litres de aigua.


Quan els llops cacen posen la cua horitzontal i recta i en posició d’estat de caça, també cacen en grup. La casera és l’activitat del llops. L’única estratègia que tenen els llops és fer córrer la seva presa fins que està cansada llavors l’ataca. Els llops no cacen perquè si, ni per diversió, sinó que cacen allò suficient ment per tenir aliment, poden caçar un animal mes gran que ells com per exemple un cérvols o animals de deu vegades més gran que un llop, també aprofiten a que un animal esta malalt o dèbil per caçar.


El Medi: Viuen en deserts, muntanyes, tundres àrtiques, boscos y esplanades de l’Àsia, Orient mitjà, Sud-Amèrica, Europa y Nord-Amèrica. Necessiten 50km quadrats per viure a una esplanada o etc...


La llodriguera (cau) acostuma a estar en llocs alts a prop d’un riu o llac. El seu cau Ês un forat petit que quant entres et condueix a una cova petita o gran.


La majoria dels llops estarà llest per criar als 2 anys d'edat, encara que això no significa que es farà, pot trigar deu anys abans que realment poden aparellar-se.

Només els líders de la manada poden fer el proses de reproducció. Per tant, sovint és difícil aconseguir un nombre exacte de llops, un ramat pot tenir un màxim de vint membres. Només són el mascle i la femella que porten els membres del grup.


Les llobes no tarden 9 mesos com les dones, sin贸 tarden 60 o 63 dies. Les cries quan neixen pesen nom茅s 0,5kg. Les llobes poden tenir entre 1 i 14 cadells a la vegada!


Els mascles i les femelles alfes són els caps del estol(grup), tenen una gran llibertat social, però també fan molt bona feina: Ajuden a mantenir el ramat unit, vigilen que a cap llop els hi falti menjar. També són els pares i membres de la manada. Els cadells cuan es fan grans es queden a la manada.


La dentició és semblant als altres carnívors, el llop té 42 dents. Els canins, tenen dents llargues i punxegudes, per perforar la pell i els músculs. Els incisius s'utilitzen per agafar, subjectar i arrencar la carn de les preses.

També hi han 8 premolars: 4 inferiors i 4 superiors utilitzats per tallar, així com 5 molars: 2 superiors i 3 inferiors per triturar la carn. El quart premolar superior i el primer molar inferior corresponen com si fos uns carnissers, capaços de tallar qualsevol tipus de material, ja sigui os, carn i pell.


Sí, n’hi ha una dotzena que viuen al Pirineus. A Catalunya i va haver llops fins fa 100 anys. Com que atacaven els ramats els van matar.


–Alt Urgell -Berguedà -Castella i Lleó -Galicia -Andalusia -Cantabria -Cerdanya -Asturias

-Caceres

-França

Tot els llops venen de (Itàlia)

-Guadalajara -Madrid

-Pirineu català - Rioja -Portugal -País Vascó

-Ripollès -Solsonès

-Vallès oriental


Hi ha moltes classes de llop, jo us n’explicaré algunes espècies: -Els llops àrtic o polars. -El llop àrab. -Els llops marsupials.

- Llop del Labrador.

-El llop blanc.

-Llop de terranova.

-Els llops ibèrics.

- El llop italià.

-El llop de Kenai. -El llop mexicà. -El llop de Mackenzie. -El llop vermell. -El llop de Vancouve. - El llop de les praderies. -El llop rus o llop de Sibèria. -El llop de la tundra canadenca. -El gos llop txecoslovac.


Neixen entre gener i abril , ademes els cadells tardan 60-63 dies i tenen entre 1 i 14 cries per camada.Obren els ulls als 12 dies, també son sorts i secs.Cuan els cadells neixen pesen 0,5kg, cuan hi ha a perill la mare transporta als cadells a un altre lloc , la mare és la unica que pot donar escalfo als cadells.

D’esembolupen l’oida als 20 dies i als 21 dies surten del cau o cova i la mare vusca un cau per aprop del aigua i els cadells. Els llops de mig any fan torn de vigilar els cadells i els cadells primer menjen carn picada. Caça la menjar.

mare amb altres joves i vomitaran aliments digerits mig menjat per tal que les cries poden


Són els avantpassats del que avui coneixem els gossos domèstics. Udolen perquè hi ha un grup o bé per avisar els altres ramats quan estan tractant d'introduir el seu territori. Tots els membres de la manada té un paper dins d'ella. Depenent de la importància de tenir a la manada, cada membre té diferents posicions. Diferents. A demes te sorolls diferents i te més de 17 expressions en la cara .


• Els gossos es pot domesticar perquè sempre a estat amb les persones. • Però el llop es salvatge no es pot domesticar perquè mai a estat amb las persones.


-El seu cos té una longitud de 1’1-1’52 cm comptant tot el cos i el cap. Els mascles són més grans a mida que les femelles, ademes els llops tenen un cos molt fort. -El llop és el més gran del grup dels cànids. -Tenen un abric de llana gruixuda però prim que cobreixen el seu cos, i sobre aquesta capa tenen un altre gruix de pel llarg. Aquestes dues capes permeten viure en zones molt fredes. Tenen potes llargues, que permeten córrer molt ràpid. Tenen 5 ungles a les potes. Aquestes potes molt fortes, pot fer que el llop pot aferrar-se a superfícies relliscoses, fins i tot en el gel.


• Els llops tenen les orelles llargues i punxegudes. Les orelles dels llops poden presentar diferències morfològiques (característiques) segons la subespècie que es tracti i en les zones geogràfiques en què es trobi. L'oïda del llop, com tots els cànids, és tant sensible que pot escoltar sons de freqüència massa alta per l'oïda humà. Per això; el llop té la capacitat, mitjançant l'oïda, de detectar l'origen de qualsevol so i pot percebre els udols(aullar) dels seus companys a km de distància.


La mirada és profunda i penetrant. Els llops tenen una visió bastant grisosa, això és perquè hi ha dos tipus de cèl· lules a l'ull, els pals i els cons, el llop té més quantitat de pals que de cons; els humans tenen més cons que no pas pals, per això poden distingir colors.

Tot i que tenen la visió grisosa, els llops tenen una bona visió nocturna, gràcies a les cèl· lules que formen part del “tapètum” que aprofiten el màxim de llum en la nit i la reflecteixen. Per això quan s'enfoca a un llop directament, sembla que els ulls s' il· luminin.


Els llops posseeixen un sentit de l'olfacte excepcional, i com qualsevol cànid salvatge, és molt més sensible que l'olfacte d'un home. Per trobar les preses, el sentit de percepció més utilitzat és l'olfacte. Pot arribar a olorar una presa a 1,5 km de distància i si te el vent a favor a 3 km de distància.

El llop, amb el sentit de l'olfacte, reuneix una quantitat d'informació tant precisa; que poden saber si la presa que persegueixen és vella, està malalta o ferida, i la distància en què es troba.


• La cua és molt gruixuda i caiguda i no sol pot superar la quarta part de la longitud total de l'animal. La cua és un instrument de comunicació visual potent ja que manifesta, segons la posició de la cua, el seu domini jeràrquic. La cua és un important element per mantenir l'equilibri quan el llop corre per medis com el glaç. També poden mesurar 30 o 40cm de cua.


Els queixals els tenen per triturar a las seves preses. Els ullals els tenen per estrangular la seva presa com per exemple el cĂŠrvol. Las dents mesuran lo mĂ xim 6cm.


• El crani es compon d'una cavitat allargada, amb les òrbites oculars orientades frontalment, adaptades per tenir una visió binocular i perifèrica. Encara que el crani és allargat, el cap del llop es veu rodó i massís; això es deu al gran desenvolupament dels músculs mastegadors. Per això també té amples per què el múscul temporal pugui intervenir en el moviment de la mandíbula, en els arcs també s'introdueix part del múscul mastegador per potenciar la força de la mandíbula.

• Aquestes són llargues i estretes permeten a l'animal tenir un gran musell(morro). Les mandíbules del llop no són tant grans com les d'un gran felí, però aquestes juntament amb les dents, una vegada tancades, són com una trampa d'acer; molt útil per subjectar una presa (el llop té una pressió de mossegada de 680 kg per centímetre quadrat, això li permet tallar les extremitats de les preses i arrencar-les).


• Un llop adult pot tenir una longitud de gairebé 200 centímetres, i una alçada a la creu d'entre 60 i 90 centímetres. El pes varia entre 30 i 50 quilos, encara que s'han trobat exemplars de fins a 75 kg. Les femelles tenen unes dimensions i pes d'un 25% inferiors als dels mascles. L'edat del llop en bones condicions de supervivència pot arribar als 16 anys.


• Les potes del llop son més gran que les potes del gos. • Les potes del llop tenen un coixí per no fer-se mal cuan trepitjant no es clava pedres, Pals etc… • Te 4 dits en cada pota i 4 ungles cada dit a cada pota. • La del llop es de 85mm de llargada i 60mm grosa. Gos

Llop

Llargada: 60mm.

Llargada: 85mm.

Ample: 50mm.

Ample: 70mm.


• Les femelles solen pesar de 25 a 28 quilos i el mascle de 30 a 35 quilos. La seva alçada és de 68cm. • Tenen la cua espessa i atapeïda. • Tenen les orelles negres, els ulls que brillen de nit, el morro clar, l’olfacte fi i les mandíbules fortes.


• Una manada o un ramat de llops s’anomena estol. • Cada estol està format per 5 llobes i 3 llops,1 dominant i els altres 2 que encara tenen mig any. • Dins dels estols hi ha sisenes que són petits grups de 6 cadellets, que neixen cada any d’una sola lloba. Viuen en ramats de 8 a 20 individus, liderat per la femella i el mascle més vell.


• Els llops si hi ha 2 manades es troben els 2 alfes i lluiten. • Lluiten posant-se dret i fent caure l’adversari o sigui • fent-li mal. El que guanya es queda la manada • de l’adversari que el deixa tirat.


• Els llops poden recorrer molt quilòmetres trotant a una velocitat de 10km/h. • Poden arribar a la velocitat de 65km/h perseguint una presa. • Mentre corren poden fer salts de 5 metres.


Els caçadors feien servir la pell del llop i els caps per fer trofeus de caça. Els seus hábitats que están en perill d’extinció. Els principals problemas del territorio del llop són: 1-Repoblacions, desforestació i talles salvatges d'hàbitat. 2-Incendis forestals. 3-Sobre caça dels animals silvestres. 4-Augment de tanques cinegètiques. 5-Augment de camins i carreteres locals creuament de autovies. 6-Invasió de vehicles tot terrenys. 7-Massificació de la feina de plaguicides i agricultura química. 8-Subhastes de llops legalitzades per comunitats autònomes. 9-Caça furtiva permesa. Les persones es pensen que els llops son dolents i li posen en mala fama. I sempre li toca fer sempre de dolent als contes infantils: Els tres porquets, la caputxeta vermella, el llop i les 7 cabretes, etc…


1-Endurir les lleis i posar multes més cares als caçadors il· legals. 2-Prohibir portar armes a la muntanya. 3-Prohibir posar trampes. 4-Canviar el paper del llop en els contes i posar-li el rol de personatge bo. 5-Deixar restes d’animals morts per alimentar al llop, però no enverinar el menjar del llop. 6-Donar guies a les persones que van a la muntanya per saber com actuar en les zones on hi ha llops. 7-Els grangers han de ficar les tanques més grans per protegir els seus ramats. 8-Respectar i cuidar les espècies amb les que s’alimentava el llop perquè no es mengi els animals de granja.


• 1-Per comunicar-se altres.

uns amb

• 2-Per marcar els seus territoris. • 3-Pot ser per expressar-se profundament la tristesa del cor d’una especie que dominava mig mont i que esta el costat de la extinció, les persones a conegut sobre tot per la veu però el llop matisme fantàstics o per exemple el seus rastres.


• Els llops tenen les característiques ideals per fer viatges llargs. El seu pit estret i la seva potent esquena i unes fortes cames faciliten una locomoció eficient. • Les potes del llops estan fetes per caminar amb facilitat per una gran varietat de terrenys, especialmente neu. • Que els llops fan diferents sorolls. • Quan veus un llop i et mira et tens que quedar quiet perquè si corres ell pot corra mes que tu i si i corres te intensió de anar per tu. • No li miris mall els ulls seria una amenaça per ells. • Que tot els gossos venen del llop.


Els restes que poden deixar els llops són:

Excrements

Petjades

Restes d’animals morts

Caus abandonats


• Com deveu saber fa molts anys, al Pirineu, hi havia molts llops i llobes fins que els homes van matar-ne la majoria i els altres van fugir cap a Italia. Abans els homes els mataven perquè se’ls menjaven el bestiar. Per això alguns gossos portaven un collar de punxes, els gossos dels ramats.

Com deveu veure ara tenim llops als pirineus el fotògraf Sant Jordà va trobar el llops per la zona de Queralbs mentre buscaba fauna salvatge per fotografiar.


• Els llops ibèrics es diferencien dels altres llops perquè tenen taques al seu pelatge. Depèn del pelatge saps quina espècie de llop es com per exemple a questes imatges.


• És un dels llops més grans de l’Amèrica del nord. El gos domèstic (Canis Lupus Familiaris) es considera membre de la mateixa espècie segons diferents informacions i dades de l’ans i altres estudis genètics. Els llops van ser fa anys, abundants i es distribuïen per Amèrica del nord, Euràsia i el pròxim orient. Actualment, per una sèrie de raons relacionades amb l’home, incloent el molt estès hàbit de la caça, els llops habiten únicament en un molt limitat lloc del que abans va ser el seu territorio.


El llop marsupial te de nom científic (Thylacinus cynocephalus). Son els marsupials carnívors més gran conegut dels temps moderns. Vivia a Austràlia i nova guinea i es creu que es va extingír al segle XX(20). Tenia la cua llarga tenia ratlles i era més petit que un llop normal.


• Sí, es diu marsupial. • Té la cua llarga té ratlles i és més petit que un llop normal.


• A causa del paisatge com a blanc a l'Àrtic a causa de la neu, el llop àrtic ha desenvolupat el seu pèl per camuflar-se a l'hivern i així es puguin aproximar a la presa de manera cautelós detectat. Quan arriba l'estiu, el seu pelatge es torna gris, negre o marró. No tots els llops Àrtic tenen el mateix color de pell, aquells que viuen en zones més al sud de l'Àrtic té un color més gris o color gairebé negre.


• El llop àrtic o llop polar tenen de nom científic (Canis lupus Arctos). Es una subespecie del llop. Habita a la zona Àrtica del Canadà. Incloses les illes de l’arxipèlag Àrtic, canadenc, Alaska i al nord de gronlàndia, normalment per sobre dels 70 de l’altitud nord, a la zona del cercle polar Àrtic.


• Alguns programes dels estats units, porten llops criats en cautivitat a les escoles per fer conèixer el llop als nens i nenes i així de grans els coneixeran i respectaran. • També cacen llops en llibertat. Els pesen, els mesuren i els hi posen collars per seguir-los a traves de via satèl·lit i així protegir-los de caçadors. El que intenten es tornar a introduir. • El llop dins l’ecosistema sense que res canvi molt o sigui ni que els ramaders no es vegin molt afectats ni la natura en general.


• Els llops i els gossos comparteixen els mateixos avantpassats i tenen moltes similituds, encara que uns van seguir sent salvatges mentre que els altres van ser domesticats. No obstant això, hi ha diverses diferències físiques entre un llop i un gos. • De vegades algunes clases de gossos s'assemblen molt als llops com ara el huski.


• El llop es per mi un animal respectuós, amb molta Intel· ligència. • A mi m’agraden molt perquè són àgils i capaços de capturar fàcilment la seva presa. • I se que els llops es la espècie mes maravillosa del mon. • Perquè si els animals no lis fas res i els estimas es comportaran molt bé amb tu. • A vans estaban en perill d'extinció però gracies al Felix Rodríguez de la Fuente va fer que estiguessin protegits i apoca poc están aumentan cada vegada més.


• Felix Rodriguez li va encantar estar amb els llops, perquè ell tenia amics llops i dellà que es la millor experiència que a tingut del mon. • Felix creía que els llops són molt amables i els millors animals.



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.