RELIGIÓ 6è
Nom:…………………………. Data:…………………………
ADVENT El temps d’Advent són les quatre setmanes durant les quals els cristians ens preparem per a la vinguda de Jesús. Advent vol dir “vinguda”, “arribada”, però també vol dir “espera”, “esperança”: Esperem l’arribada de Jesús, el Messies, el Fill de Déu fet home. Preparem la festa del naixement de Jesús, però també preparem la vinguda constant, quotidiana, de cada dia i per últim la seva vinguda definitiva. Personatges principals de l’Advent: Els principals personatges que Déu va escollir per preparar la vinguda de Jesús van ser: Abraham i el seu fill Isaac, Moisès i profetes1 com Isaïes. L’últim profeta abans de Jesús va ser Joan Baptista. Però per damunt de tots aquests personatges: Maria de Natzaret. Déu la va cridar per ser la mare de Jesús i ella va dir sí al Senyor. Organització del temps d’Advent (Cicle A): L’Advent té sempre quatre diumenges. Cada diumenge es centra en un aspecte concret: -El 1r diumenge centra l’atenció, sobretot, en l’última vinguda de Jesús, al final dels temps, i en la crida a estar en actitud vigilant: Vetlleu! Lectura del llibre d’Isaïes (Is 2, 1 – 5) Lectura de carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 13, 11 – 14a) Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 24, 37 – 44)
-El 2n i 3r2 diumenges, el principal protagonista és Joan Baptista, que ens anuncia la vinguda del Senyor a les nostres vides i ens convida a preparar-li el camí. Lectura del llibre d’Isaïes (Is 11, 1 – 10) Lectura de carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 15, 4 - 9) Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 3, 1 - 12) Lectura del llibre d’Isaïes (Is 35,1-6a) Lectura de la carta de l’Apostol Sant jaume (Ja 5, 7 – 10) Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 11, 2 – 11)
-El 4t diumenge ens fixen ja de ple en les festes de Nadal i miren especialment a Maria, la Mare de Déu, que porta el seu fill al món. Lectura del llibre d’Isaïes (Is 7, 10 – 14) Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 1, 1 - 7) Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 1, 18 - 24)
1 2
Els profetes eren els missatgers de Déu, parlaven en nom de Déu, anunciaven les promeses de Déu. Aquest 3r diumenge es coneix com el “Diumenge Gaudete” i es pot fer servir el color rosat a les misses.
Els signes de l’Advent: -
Austeritat litúrgica: L’Advent és un temps litúrgicament auster, perquè és un temps de preparació, que portarà a l’esclat de l’alegria de Nadal. Les esglésies estan poc adornades, no posem flors. No cantem el Glòria. Els ornaments de color morat. Aquest color representa preparació interior, penitència. La corona d’Advent: és una tradició que ve del nord d’Europa. Una corona feta de branques verdes i amb quatre espelmes. Cada diumenge s’encenen tantes espelmes com diumenges d’Advent porten i es fa alguna pregària. La col·lecta pels pobres: És important en aquests dies de preparació de la vinguda del Senyor, recordar que ell va néixer pobre i que ell va dir que era en els pobres on el trobaríem. Fem campanyes i ajudem als pobres. Actituds del temps d’Advent: -
-
-
L’esperança Esperem la vinguda del Senyor, i esperem que la seva salvació es realitzi en nosaltres i en el nostre món. Preparem-nos interiorment acostant-nos al sagrament del perdó. Preparar el camí del Senyor Si volem un món on hi regni la bondat, la justícia i l’amor, un món on Déu ompli tots els cors, hem de treballar perquè això sigui així. Posem pau al nostre costat. La pregària Sempre cal pregar, tot l’any. Però aquest temps és com una especial invitació a aixecar el cor cap a Déu, per acostar-nos més a Ell, per desitjar la seva vinguda: Veniu, Senyor Jesús!
Pregària Et donem gràcies, pel regal del món. Gràcies, Pare, perquè vas cridar Abraham perquè fos el pare dels creients. Gràcies, Pare Déu, perquè vas ajudar Moisés a alliberar el seu poble de l’esclavatge. Gràcies, perquè vas donar força a David perquè fos bon rei del seu poble. Gràcies per escollir el profeta Isaïes, perquè va ajudar els israelites a mantenir l’esperança en les teves promeses. Gràcies per escollir Joan Baptista per anunciar a tothom que la seva promesa era a punt d’acomplir-se. Gràcies, Pare, per escollir Maria perquè fos la mare de Jesús. I gràcies, sobretot, per Jesús, la promesa que tots esperaven, perquè Tu compleixes sempre la teva paraula. Amén
RELIGIÓ 6è
Nom:…………………………............. Data:………………………….............
NADAL El temps de Nadal l’iniciem recordant el naixement de Jesús, la seva manifestació al món (Epifania) i l’acabem amb el Baptisme de Jesús al riu Jordà. FESTES MÉS IMPORTANTS: NIT DE NADAL (Nochebuena): Aquest temps litúrgic de Nadal comença el capvespre del dia 24. A la nit, cap a les 12, es celebra una missa solemne que es coneix amb el nom popular de “Missa del gall”. En moltes parròquies s’avança aquesta celebració perquè puguin assistir-hi les famílies amb nens, i ja és coneguda com la “Missa del pollet”. DIA DE NADAL: Cada any, el 25 de desembre els cristians celebrem el naixement del Fill de Déu (Jesús). La paraula Nadal ve de "natalici", "naixement". Els anglosaxons fan servir el terme “Christmas”, que significa "missa de Crist". És un dia, per tant, dedicat a Crist que neix a Betlem. Cada any recordem aquelles paraules de l’Escriptura: “Avui, a la ciutat de David (Betlem), us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor” (Lc 2, 1 – 14) FESTA DE LA SAGRADA FAMÍLIA: El diumenge següent al dia de Nadal celebrem la festa de la Sagrada Família. Recordem especialment la família de Natzaret: Jesús, Maria i Josep. És una festa per pregar especialment per les nostres famílies: “Jesús, Maria i Josep doneu-nos la pau i protegiu la nostra família”. EL DIA DELS INOCENTS: El dia 28 de desembre recordem a tots aquells nens que van morir a mans dels soldats d’Herodes. Segons l’Evangeli de Sant Mateu (Mt 2, 1 – 16) Herodes el Gran, rei de Judea, va ordenar matar tots els nens menors de dos anys per matar també Jesús. Van ser, segons la tradició de l’Església, els primers màrtirs que van morir per Jesús. SANTA MARIA, MARE DE DÉU: Des de fa uns quants anys, l’Església dedica l’1 de gener a la Mare de Déu, remarcant especialment aquest fet: que Maria és la Mare de Déu perquè Jesucrist és Déu. És una bona manera de començar l’any natural sota la protecció de Maria. EPIFANIA (DIA DE REIS): La solemnitat de l’Epifania (6 de gener) és molt important; celebrem la manifestació de Crist Jesús a tots els pobles representats en els mags o reis d’Orient. No sabem si van ser tres o no, però si que eren mags i van oferir a Jesús: or (signe de reialesa), encens (signe de divinitat) i mirra (signe d’humanitat). (Mt 2, 1 – 12).
BAPTISME DEL SENYOR: El temps litúrgic de Nadal acaba amb la festa del Baptisme del Senyor, de Jesús, al riu Jordà. Amb aquest gest Jesús inicia la seva vida pública.
TRADICIONS I COSTUMS DEL NADAL:
Fer el pessebre: Es tracta d’una tradició que té l’origen al segle XIII. L’any 1223, Sant Francesc d’Assís va fer una representació del naixement de Jesús al voltant d'una menjadora d'animals – un estable semblant a aquell en què segons l’Evangeli va néixer el nen Jesús–, des de llavors és molt típic fer el pessebre a les cases. També es guarneixen els pobles i les ciutats amb llums.
Cantar nadales: Durant les festes de Nadal es canten unes cançons típiques de les festes. Tenen músiques molt alegres i lletres de tota mena. La majoria són d’autors desconeguts i han passat de pares a fills durant generacions. Són dies d’alegria i per això cantem.
El “tió”: La tradició consisteix en agafar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment a l'inici de l'Advent, i portar-lo a casa, on se'l col·loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se l'alimenta diàriament fins el dia que es fa cagar regals. Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern.
L’arbre de Nadal: És tracta d’una tradició del nord d’Europa i d’origen bàrbar. Quan els primers cristians van arribar a aquelles terres, van adaptar una antiga tradició pagana a la cultura pròpia, convertint l’arbre i les seves decoracions en simbologies referents a la fe cristiana. Així, l’arbre es va decorar amb pomes (símbol del pecat original) i amb espelmes (símbol de la llum de Jesús). Actualment, a part de moltes altres ornamentacions, els elements principals de decoració d’un arbre de Nadal són les boles de colors (com si fossin les pomes) i les tires de llumetes (com si tinguéssim espelmes enceses).
RELIGIÓ 6è
Nom:…………………………. Data:…………………………
QUARESMA La Quaresma és el temps litúrgic de conversió que marca l’Església per preparar-nos per la gran festa de la Pasqua . La paraula “quaresma” vol dir quaranta dies. La Quaresma dura uns 40 dies: comença el Dimecres de Cendra i acaba el Dijous Sant. Els 40 dies de la durada de la Quaresma té la seva base en el simbolisme del número 40 en la Bíblia: els quaranta anys de la marxa del poble d’Israel pel desert, els quaranta dies de Moisès i d’Elies a la muntanya i els quaranta dies de dejuni de Jesús al desert, on supera les temptacions i es prepara per sortir a predicar el Regne de Déu. Per què cada any canvia la data?: Cada any canvia la data d’inici de la Quaresma perquè la Pasqua ha de coincidir amb la primera lluna plena de la primavera. Llavors es compten quaranta dies abans i tenim la data del Dimecres de Cendra i cinquanta dies desprès Pentecosta.
Dimecres de Cendra: Amb la imposició de la cendra s’inicia el camí de conversió per la Pasqua. La cendra és el símbol de la caducitat de la condició humana i alhora de penitència i conversió. És un dia de dejuni i abstinència (de menjar carn). Durant l’ imposició de la cendra, el sacerdot o la persona que ens la imposa, fa el senyal de la creu al front i pronuncia les paraules: “Converteix-te i creu en l’Evangeli”, amb les que se’ns convida a reflexionar sobre la nostra vida cristiana. La cendra prové de cremar els palmons que es van fer servir el Diumenge de Rams de l’any anterior.
Els signes de la Quaresma:
-
-
Austeritat litúrgica: La Quaresma és un temps litúrgicament auster, perquè és un temps de preparació, que portarà a l’esclat de l’alegria de la Pasqua. Les esglésies estan poc adornades, no posem flors. No cantem l’Al·leluia. Els ornaments de color morat. Aquest color representa preparació interior, penitència.
Actituds del temps de Quaresma: Durant la Quaresma l’Església ens convida a: -
Pregar: hem de procurar buscar més moments d’oració, de parlar amb Déu perquè ens ajudi a ser millors.
-
Fer penitència: podem evitar els “capritxos” i exigir-nos més per superar defectes com la mandra, l’egoisme, les mentides,...
-
Compartir: ajudar als altres, donar el millor de nosaltres (bon humor, temps per acompanyar, ajudar a casa,....)
Evangelis dels diumenges de Quaresma (Cicle A): -Diumenge I Jesús al desert (Mt 4,1-11) -Diumenge II La Transfiguració (Mt 17,1-9) -Diumenge III Jesús parla amb una samaritana (Jn 4,5-42) -Diumenge IV3 Jesús és la Salvació (Jn 9,1-41) -Diumenge V La resurrecció de Llàtzer (Jn 11,1-45) -Diumenge de Rams
Pregària Pietat, oh Déu, vos que sou bo; Vos que estimeu perquè sou l’Amor. Renteu-me bé, del meu gran pecat, purifiqueu el meu mancament. Prou reconec el meu pecat i el mal que he fet sempre el tinc present. És contra Vos, contra qui he pecat, i en Vos he ofès tots els meus germans. Creeu en mi, un cor ben pur; feu-me sentir vostre Esperit Sant. No m’amagueu vostre esguard seré, torneu-me el goig de la salvació.
3
Aquest diumenge es coneix com el “Diumenge Laetere” i es pot fer servir el color rosat a les misses.
RELIGIÓ 6è
Nom:…………………………. Data:…………………………
SETMANA SANTA Durant la Setmana Santa recordem els fets més importants de la vida de Jesús: la seva Passió, la seva Mort i la seva Resurrecció DIUMENGE DE RAMS: És el primer dia de la Setmana Santa. És el pòrtic d’entrada a aquesta setmana tant especial. Cada Diumenge de Rams acompanyen Jesús amb els rams i les palmes. Les palmes i els rams de llaurer i d’olivera són signe de victòria, d’acollida, de benvinguda de Jesús.
Llegeix Marc 11, 1 – 2 i respon: -
Com va entrar Jesús a Jerusalem?
-
Què cridaven els qui l’acompanyaven?
TRÍDUUM PASQUAL: El Tríduum Pasqual és el temps que va des de la tarda de Dijous Sant, fins a la matinada del Diumenge de Pasqua. En aquests tres dies es celebren els tres grans misteris de la Redempció: Passió – Mort – Resurrecció. DIJOUS SANT: Finalitza la Quaresma i ens preparem pel Tríduum Pasqual. L’Últim Sopar és una preparació per la mort de Jesús.
Llegeix Mateu 26, 17 – 30 i contesta: -Què celebren Jesús i els seus deixebles?
- Quina semblança hi ha entre aquest Sopar i l’Eucaristia?
DIVENDRES SANT El Divendres Sant recordem la Passió i Mort de Jesús a la Creu. Jesús va patir (passió) i morir a la creu per nosaltres. És un dia de silenci, de dejuni, d’abstinència i de pregària.
Llegeix Joan 19, 1 – 30 i respon: -Quins patiments va suportar Jesús? -Quines van ser les seves últimes paraules? DISSABTE SANT Aquest dia recordem la Sepultura de Jesús. És un dia de silenci perquè acompanyen Jesús des de el silenci del sepulcre, tot esperant la glòria de la Resurrecció. És un dia de pregària com millor actitud que ens ajuda a preparar la trobada amb Crist Ressuscitat.
Llegeix Lluc 23, 50 – 56 i contesta:
-Qui va reclamar el cos de Jesús per enterrar-lo? -Van acabar la feina de enterrar-lo? Per què? VETLLA PASQUAL: LA RESURRECCIÓ DE JESÚS La nit de Pasqua (dissabte a la nit) és la gran vetlla, esperant el Crist Ressuscitat. Crist Ressuscitat venç la foscor de la mort, és la Llum. Per això es beneeix el “Foc Nou” de Pasqua, a fora de l’església. S’encén el Ciri Pasqual, signe de la Resurrecció de Jesús. S’escolta la Paraula de Déu: des de la creació fins a l’anunci de la Resurrecció. Es renoven les Promeses del Baptisme. Es torna a celebrar l’Eucaristia que no s’havia celebrat des de Dijous Sant.
RELIGIÓ 6è
Nom:…………………………. Data:…………………………
PASQUA El Temps de Pasqua és el temps litúrgic, que dura 50 dies, en el que celebrem la Resurrecció de Jesús. És la festa més important per els cristians. Comença el Diumenge de Pasqua i acaba el Diumenge de Pentecosta. DIUMENGE DE PASQUA DE RESURRECCIÓ: “ ...i al tercer dia va ressuscitar...”. Jesús, recordàvem Divendres Sant, va morir a la creu però, com havia promès, va RESSUSCITAR. La paraula “pasqua” vol dir “pas”. Celebrem el pas de Jesús de la mort a la vida. El Diumenge de Pasqua i tota la cinquantena pasqual, i tota la vida, viurem el goig de ser homes i dones nous, plens de l’Esperit de Jesús, testimonis seus i del seu Evangeli. La festa del Diumenge de Pasqua és tant important que la celebrem com si fos el mateix dia durant vuit dies: la Vuitena pasqual.
Llegeix l’Evangeli del dia de Pasqua (Joan 20, 1 – 9) i contesta:
Qui són els primers que constaten que Jesús ha ressuscitat? Els signes de la Pasqua: -Per Pasqua els ornaments són blancs, símbol d’alegria, llum i fe. -El Ciri Pasqual és signe que Jesús, la llum del món, HA RESSUSCITAT. Amb la seva Resurrecció hem estat “il·luminats” per Ell. El Ciri Pasqual porta normalment impresos: -la Creu, signe dels cristians -la primera lletra de l’alfabet grec (alfa) i l’última (omega) que simbolitzen que Jesús és el Principi i la Fi de tot. -l’any en curs. El Ciri es renova cada any. -Per Pasqua es canta l’Al·leluia. Aquesta paraula és hebrea i vol dir: “Lloem el Senyor”
Evangelis dels diumenges de Pasqua (Cicle C): Diumenge II de Pasqua Jn 20,19-31: Explica la història de l’apòstol Tomàs Diumenge III de Pasqua Jo 21,1-19: Jesús s'aparegué als deixebles vora el llac. Diumenge IV de Pasqua Jo 10,27-30: El Bon Pastor. Diumenge V de Pasqua Jo 13,31-33a.34-35: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres.” Diumenge VI de Pasqua Jo 14,23-29: “L'Esperit Sant us farà recordar tot el que jo us he dit.” Ascensió del Senyor Ll 24,46-53: Mentre els beneïa, era emportat amunt cap al cel. L’ASCENSIÓ DEL SENYOR: Segons el llibre dels Fets dels Apòstols (que és el llibre que explica la vida dels primers cristians), al cap de 40 dies de la Resurrecció, Jesús va convidar els seus amics a una muntanya i allí s’enlairà davant d’ells, va ascendí al cel. (Fets dels Apòstols 1, 1 – 11). Antigament es celebrava en dijous, 40 dies després de Diumenge de Pasqua, com recorda la dita popular: “Tres dijous hi ha dintre l'any que llueixen més que el sol: Dijous Sant, dia de Corpus i el dia de l'Ascensió”. La festa avui en dia s’ha traslladat al diumenge següent.
Si llegeixes l’Evangeli de Mateu 28, 16 – 20, trobaràs què els va dir Jesús abans de pujar
al cel.
Omple aquests mots encreuats i trobaràs els dos mandats que Jesús va dir als seus deixebles.
N A
E
U
RELIGIÓ 6è
Nom:…………………………. Data:…………………………
PENTECOSTA El Diumenge de Pentecosta acaben el temps pasqual i recordem la vinguda de l’Esperit Sant sobre els Apòstols. DIUMENGE DE PENTECOSTA: Quan Jesús va pujar al cel (l’Ascensió) va prometre als seus deixebles que enviaria l’Esperit Sant. Així va ser al cap de deu dies. La paraula “Pentecosta” prové del grec i vol dir quinquagèsim dia. Es refereix als 50 dies posteriors a la festa de la Resurrecció de Jesús.
Llegeix els Fets dels Apòstols 2, 1 – 11 i respon:
El text comença “Quan va arribar la diada de Pentecosta...”. Es refereix a la “pentecosta” jueva, què recordaven?
L’ESPERIT SANT: Quan fem el senyal de la creu diem: “En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”, o quan recitem el Credo diem: “Crec en l’Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida,...”. L’Esperit Sant és el mateix Déu, la tercera persona de la Santíssima Trinitat (Pare, Fill, Esperit Sant), tres persones diferents però un únic Déu veritable. L’Esperit Sant és la força de l’amor de Déu en nosaltres. A la Bíblia són molt nombroses les vegades que es parla de l’Esperit Sant: al relat de la Creació, a la fugida del poble d’Israel d’Egipte, a l’Anunciació de l’Àngel a Maria o al Baptisme de Jesús al Jordà. En tots aquests relats se’l representa de diverses maneres: vent, núvol, llum, foc o colom. Pot ser aquesta última és la més coneguda i la més representada a l’art.
Busca una fotografia d’un quadre on es representi l’Esperit Sant i enganxa-la. Comenta breument el quadre:
Els 7 dons de l’Esperit Sant: Els dons de l’Esperit Sant són regals de Déu perquè puguem viure millor la nostra vida de cristians. Són set: El Do de la Saviesa, ens permet apreciar allò que es veu de l'obra divina, de la creació. El Do de l'Enteniment, és el que ens porta a apropar-nos a Déu. El Do del Consell, ens ajuda a saber decidir amb encert, aconsellar els altres fàcilment i en el moment necessari amb la voluntat de Déu. El Do de la Fortalesa, ens ajuda en la perseverança, és una força sobrenatural. El Do de Ciència, ens permet accedir al coneixement. El Do de la Pietat, és la fe i l'acompliment del bé, que ens porta a pregar. El Do del Temor de Déu, ens portar a respectar a Déu i evitar ofendre’l.
L’Esperit de Déu omple l’univers. Esperit d’amor, que ens guarda tots en la unitat. L’Esperit de Déu omple l’univers. Esperit d’amor, que ens dóna força d’estimar.