Dones il·lustradores

ITINERARI

DONES IL·LUSTRADORES

Un itinerari d’autores de còmic per compartir experiències divertides, esbojarrades, intenses, dures i, fins i tot, tristes. Tot des d’un punt de vista femení on et sentiràs identificada i acompanyada amb totes les protagonistes que t’estan esperant per donar-te un cop de mà.

Raquel Riba Rossy @mossa.lola

Igualada, 1990

Lola Vende�a és l’alter ego de Raquel Riba Rossy. Contundent,afilada i letal, Lola imparteix jus�cia a cop dekatana. Té pèls a les cames i a les axil·les, però ni un pèl ala llengua. A través de les seves vinyetes veiem com lluitacontra els comportaments masclistes i és portaveu demol�ssimes situacions que passen al nostre dia a dia.Amb humor, de forma “sanguinària”, com una samurai,proclama l'apoderament femení perquè creu que la revoluciócomença en un mateix.

Flavita Banana @flavitabanana

Barcelona, 1987

Vinye�sta, il·lustradora, dibuixant, Flavita Álvarez, més coneguda com Flavita Banana, descriu amb les seves vinyetes minimalistes veritats com a punys. Segons ella no hi ha arma més poderosa que la ironia per despertar consciències. A través dels seus personatges femenins fa ressò de temes universals. Amb un blanc i negre poderós i un traç senzill ens cap�va, a fons. En profunditat.

Susanna Martín @susannamarteen

Barcelona, 1976

Ser feminista és lluitar per la igualtat, llibertat i el respecte, i és que Susana Mar�n creu que encara hi ha molt de camí a recórrer per arribar-hi. Parlar de còmic feminista és qües�onar els rols de gènere, les relacions de poder i donar protagonisme i profunditat als personatges femenins. Aquesta és la seva lluita.

Coneguda pels seus treballs a diversos mitjans i accionspublicitàries, súper ac�va a les xarxes socials penjant-hidibuixos gairebé a diari, les sirenes de Sara Fra�ni són ladiver�da representació del que pensa. Somiadores,lectores empedreïdes, esperits lliure (que les fa segures,felices i decidides) i reivindica�ves. Es podria viured’alguna cosa tant diver�da com dibuixar? Es pregunta.Doncs sí, ella ho ha aconseguit. Les seves sirenes hansor�t a la super�cie.

Sara Fratini @sara_fratini

Puerto Ordaz (Venezuela), 1985

2

Pénélope Bagieu @penelopeb

París, 1982

Penélope posa el focus en 15 dones “valeroses”, 15 dones que amb grans accions o pe�ts gestos van aconseguir tombar prejudicis i rols establerts. Ho fa de forma desenfadada tant en el dibuix com en el guió, i és que aconsegueix arribar, de ple, a tot el públic. Tenen personalitat, són independents, es revelen contra el poder, creuen en elles mateixes i res ni ningú les deté. Històries que aconsegueixen “el despertar de la lectora” perquè la obliguen a veure’s de nou al mirall de la història i a reconsiderar la seva vida. Bagieu, autora de Josephine (2008) i California Dreamin (2017) va començar a relatar aquestes històries en forma de còmic per entregues en el bloc “Les Culo�ées” del diari Le Monde. I està molt bé que ens recordi que res és està�c per sempre, i que tot canvi és possible.

Rocío Salazar @rociosalazar_ilustracion

Sevilla, 1984

Puc decidir no depilar-me més? La sevillana Rocío Salazar ho demostra amb les seves vinyetes plenes d’ironia i de color, i reflexiona sobre els convencionalismes socials i la imatge de dona perfecte que ens intenten vendre. El seu missatge és alliberador perquè trenca d’arrel els estereo�ps de gènere. Ho fa a través de les 7 men�des que giren entorn d'aquests pilars: la depilació, la menstruació, la bellesa, l’edat, el pes, els complexes i les dones de veritat.

Alejandra Lunik @alejandralunik

Santiago de Chile, 1973

Xilena i establerta a Buenos Aires, Alejandra Lunik esdefineix com una dibuixant d’historietes i il·lustradora. Elseu personatge estrella és Lola, una noia “cool”, espontàniai cínica. Amb ella revivim escenes de la vida quo�diana,histories al voltant de la seva relació de parella, de la feina,família i les seves hormones. La Hormona Asesina és unpersonatge molt interessant, perquè representa el síndromepremenstrual. I és que som cícliques.

Ana Belén Rivero

Granada, 1982

Naturalitat, deliri i humor són els tres eixos sobre el que basculen les històries que ens explica la granadina Ana Belen Rivero. La seva imaginació desaforada la porta a crear un personatge original que fa augmentar la seva visibilitat i empa�tza amb el públic: el Cony. El Cony es fa tant popular que acaba protagonitzant una sèrie d’aventures diver�díssimes en forma de còmic que dinamiten tabús sobre la sexualitat femenina. També ha col·laborat amb les revistes de Mongolia i El Jueves. Transgressora tant pel fons com per la forma, se'n riu d’ella mateixa i té el do d’arribar on ningú s’atreveix, connectant amb els nostres ins�nts més primi�us.

Marjane Satrapi @m.satrapi

Rasht (Iran), 1969

De pe�ta volia ser profeta, però quan els islamistes van executar el seu �et va tenir una crisis de fe i va decidir fer-se grafista. A Persèpolis, la seva obra més famosa, narra la història de com va créixer en un règim fonamentalista que la va portar a abandonar el país. El còmic comença el 1979, quan ella té 10 anys, i amb els seus ulls de nena som tes�monis del canvi social i polí�c que posa fi a més de 50 anys del regnat del Sha de Persia a Iran per donar pas a la república islàmica. És una crí�ca mordaç al sinistre règim instaurat per Jomeini i una ferma denúncia del fana�sme religiós i a la repressió brutal exercida sobre les dones.

Les seves vinyetes barregen la contundència d’un crit contra la intolerància i l’humor, la sensibilitat i desimboltura, també necessaris per emocionar. Afirma que els seus dibuixos són en blanc i negre perquè sinó estarien plens de sang.

Maitena Burundarena @maitenaburunda

Buenos Aires (Argentina), 1962

Maitena és humor gràfic per pixar-se de riure. Literal. Però a més a més, assoleix una de les finalitats de l’art: fer pensar. Amb la seva mirada ens ensenya a riure’ns de nosaltres mateixes (cosa que va bé perquè no hi estem massa entrenades), de les relacions familiars i les conductes socials. Llegir Maitena és tota una experiència, les seves vinyetes són un mirall de la vida quo�diana, diu Rosa Montero. I és que les seves historietes han travessat Amèrica Lla�na, des de Mèxic fins a Xile i més enllà. A Mujeres alterades hi surten nenes �mides, adolescents en peu de guerra, noies desbordades, senyores resignades, mares cansades, dones sàvies i amargades i velles plenes de cirurgia.

I és que després de “parir” tots aquests personatges i gags, Maitena se'n va adonar que havia deixat de ser alterada. I tot va fluir millor.

2

Mary M. Talbot www.mary-talbot.co.uk

Wigan (Anglaterra), 1954

Si avui podem exercir el vot és gràcies a el coratge que van tenir unes quantes dones per conquistar els drets humans en un context rígid i classista imperant. Igualtat de drets entre homes i dones (concentrat en el sufragi femení, però no només), liderat per dones valentes i encoratjades. La desobediència civil, la estratègia polí�ca, l’aprenentatge de l’acció directa i la reivindicació a peu de carrer van dictar la trajectòria de Sally, plena d’obstacles i d’èxits per a generacions futures. Imperdible també Historia de una rata mala, de la mateixa autora.

Des del punt de vista de parlar i actuar, penso quel’art pot ser acció. Se’ns dubte aquest llibre pot serentès en termes d’ac�visme. Paraules d’Una, nomar�s�c que vol simbolitzar l’experiència única peròglobal de la violència contra les dones i les nenes. Ésun assaig que s’aproxima al feminisme i a laviolència de gènere, basada en fets autobiogràfics ihistòrics i construït amb un llenguatge que combinacòmic i il·lustració de forma molt personal. Darrerales pe�tes metàfores visuals del llibre hi ha gransveritats incòmodes.

Una @unacomics

Biography: not funny

MÉS DONES AMB MOLT A DIR

@feministailustrada @proyecto_kahlo @soycardo @carolrosse�design @anitadice @pnitas

@danielacutre @jooleeloren @idaliacandelas @frances_cannon @sallustra�on @camixvx

Les il·lustracions u�litzades en aquesta guia de lectura són extretes de PxHere i Pngtree. Les imatgesde les diferents ar�stes estan extretes dels seus respec�us Instagrams. Totes les imatges sónpropietat dels seus autors i s’han u�litzat sense ànim de lucre per difondre la seva obra.

Troba la teva biblioteca més propera i comença a canviar el món

Biblioteques Municipals de Sabadell, 2019www.sabadell.cat/bims