“UN BRINDIS AL SOL” LA CULTURA DELS BUREOS Quin goig de seguici!

Mª Dolores Miralles Mir Ramon Puig

El passat divendres 4 de Juliol, es convoca un ple extraordinari a les 8.15h per arovar la concesessió i explotació del Centre de Dia i la construcció i explotació de la futura Residència.

El centre de Dia de Vinaròs va ser construït en l’anterior legislatura i el projecte es va elaborar seguint el model de la ciutat veïna Benicarlo. Però fins a dia d’avui ha estat tancat i el projecte paralitzat perquè els Srs del PP, no han trobat la fòrmula per posar-lo en marxa.

Prop de Vinaròs, en la ciutat de Morella el “Centre de Dia” s’ha consolidat com un espai de referència per a la gent gran. Aquest lloc va obrir les seues portes portes fa gairebé cinc anys, i salvant els problemes generats pels impagaments de la Generalitat, des de aquest centres s’han impulsat més serveis complementaris, com fisioteràpia, tallers de memòria o menjador social. L’engegada en marxa d’aquest Centre ha millorat la vida dels morellans en tots els aspectes, perquè els pacients reben una atenció professionalitzada diària i els permet la conciliació laboral a les families. Creïem fermament que impulsa aquests projectes és una acció de Govern amb un horitzó de benestar, perquè es apostar per politiques de veritable ajuda a les families. El nostre vot va ser d’abstenció, perquè discrepen en la gestió privativa i també en la duració del contracte amb l’empresa adjudicataria, que serà de 55 anys, la qual cosa ens pareix excessiva perquè ens pareix un regal d’una infraestructura municipal a una empresa privada. A més a més totes les activitats que preste el concessionari, com he dit abans tindràn càracter privat i en cap cas poden ser considerades com de servei públic municipal.

Estic conveçuda que aquest projecte que vostés volen ara incicar és una utopia perquè com esta a dia d’avui la situació, dubto que hi haguen empreses que es facen càrrec de l’explotació i la construcció. En les darreres setmanes en tots els mitjans de comunicació ens han informat que l’any 2013 tancaren més de 400 residències, perquè la major part de les persones majors retornen a casa dels seus fill perquè són l´única cobertura familiar.

Desitjo que no siga “un brindis al sol”, per fer vore que estàn fent algo i així justificar l’incompliment d’un dels seus punts estrella del seu progrmana electoral, concretamente el nombre 37 que promentien la construcció d’una residència per a majors.

Les festes majors s’han anat institucionalitzant en paràmetres coherents amb els interessos polítics de l’Estat, basats en la doctrina de “pa i circ”. Amb això no intento culpabilitzar els polítics, que desenvolupen a la perfecció la missió que els pertoca: conduir una ciutadania que ha perdut la voluntat de responsabilitzarse del present i futur de seu poble perquè la seua comunitat, necessita amos per a subsistir econòmicament i polítics per gestionar què han de fer, com pensar, viure i divertir-se.

Els anys 50 i 60, els meus pares i els seus amics es trobaven cada diumenge per passar el dia seguint de manera itinerant l’ordre rotatori de la casa de cadascú. Tothom hi duia alguna cosa i tots plegats preparaven el dinar. La sobretaula era llarga i segons el dia l’omplien d’acudits, recitacions, havaneres a cor, disfresses, etc. La canalla desapareixia quan s’aixecaven de taula i mentre les dones escuraven, els homes arraconaven el mobles del menjador per fer lloc, encendre la ràdio i ballar al ritme de “canciones dedicadas”.

Els nostres iaios no tenien ràdio i les cases eren concebudes com el lloc per menjar i dormir, perquè la major part del dia el passaven fora. Gairebé tothom tenia peu i mig al camp on les eres es distribuïen pel terme i pertanyien a un nombre determinat de veïns que compartia les tasques de segar, trillar, plegar, encanyar, pelar, llaurar i divertir-se. Cada dia de faena col·lectiva acabava en bureo amb una mica de menjar i beure i molta guitarra i bandúrria. La música no es compartimentava en peces, sonava sense aturar-se i només canviava de ritme perquè els cantadors sabessen de què anava. Balladors i balladores no feien coreografia, les parelles entraven i sortien lliurement igual que músics i cantadors s’alternaven per aixecar la bota o el porró.

Algú ha calculat que al segle XIX hi havia més de 200 bureos anuals. No es necessitava contractar ningú, ni ballar al so de cap institució; les sales de ball eren itinerants, de mas en mas, i tothom sabia quan i on hi havia festa. Els músics i cantadors hi anaven encantats de servir els seus, i balladors i balladores tenien unes preferències que res no tenien a veure amb l’estat civil ni amb el compromís del festeig. Aquesta per a la jota, aquell per al fandango.

I és que els bureos dels nostres antecessors no eren només festa, també significaven comunicació, reafirmació del sentit popular, encontres passionals o formalització de relacions. Ara només cal obrir el llibert de festes i triar entre l’oferta programada.

El passat dia 27, la trobada festera popular va emocionar grans i menuts en una manifestació que sumava voluntats, esforç i il·lusió. Des del moll a la Plaça de l’església, un riu de gent, un riu de color, un riu de música, un riu de dansa, un riu de muixeranga, un riu de tradició i el que és més important: un riu de poble. El riu no pareixia acabar-se mai, en una crescuda imparable que arrossega amb força inusitada, dóna una empenta vital i encomana les ganes de participar i sentir-se enmig de la riuada. Començaven la desfilada el drac soterranyes dels Dimonis acompanyat pel seu drac petit Guivan, el seguien les “Camaraes” amb els sons clàssics de postisses, guitarres i bandúrries, el caragol ancestral, i Camilo i Sastianeta en l’esperit de cantadors i balladors. Després, els menudets i menudetes de Dimonis giraven amb les cintes multicolors coronades amb un ram de baladre crescut entre les roques del Cérvol. Feia goig de veritat veure’ls evolucionar al so de la música del grup de dolçaina i tabal de Vinaròs, fer i desfer l’entramat i equivocar-se clar que sí, que tenen tota la vida per davant per millorar! Immediatament, venia la colla de dansants del Ball de bastons. Contundència, seguretat i ritme en la recuperació d’una dansa guerrera de les moltes que en les nostres comarques s’han ballat i es ballen. Ens van transmetre l’energia de qui creu en el que fa i s’ho estima.

A continuació, el nus a la gola es feia inevitable en veure avançar la Muixeranga. Els músculs en tensió, la concentració dibuixada en el rostre de tots els components, des del més gran fins a les criatures que s’enfilaven hàbilment en els cossos dels companys i companyes adults. Al so de l’himne magistral, feien figures diverses, i avançaven decididament en pilars diferents coronats per tres xiquetes i un xiquet alternativament. Criatures de poca edat tendríssimes, delicades, àgils i flexibles que des de la seua talaia llançaven besos a un públic emocionat. Tancaven el seguici les figures estimades dels nostres gegants i nanos. Els gegants, hieràtics, elegants com sempre, anaven ballant al so de les dolçaines i tabals de la seua colla. Els acompanyava la família burgesa que, amb els castanyots, posava ritme a les evolucions reials.

I així, durant dues hores, veient com, frenèticament, una balladora de les Camaraes corria alternativament d’aquestes a la Muixeranga i pujava al pilar humà per no perdre’s ni un moment de goig. El paroxisme es va produir en aplegar a la Plaça ja que, conjuntament, van iniciar danses i músiques diverses que, en un esclat apoteòsic, va ressonar febril en un acte d’afirmació vinarossenca a l’estil més pur.

4ª dècada. Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble

De Sorolls Residencia I Centre De Dia

Hem vist amb molt be la campanya que fa la regidoria de governació envers el soroll. El soroll de les motos però, sols les motos. No deixem de reconèixer el malestar que ens causa a tothom el que et passe pel costat un velocípede d’aquestes que volen ser i et deixe mig estabornit, que ho arregles amb un record per aquells que han deixat matricular la moto i aquell que la porta.

Però, ens preguntem si a Vinaròs sols produeixen malestar els que van en moto. No anirem a fer una tesi sobre els sorolls que molesten i que hauria de fer l’ajuntament, el que si que farem és centrar un poc el debat en els sorolls que es propicien des del mateix consistori i que haurien de ser el que més interès tinguessen envers el benestar del veïnat. A nosaltres si que ens venen a protestar els veïns de la zona del Jaume I i rodalies, fins i tot els de l’avinguda Tarragona, i estan d’acord en qualsevol mesura que puguem prendre, que estan farts que qualsevol sarau que s’organitze al poble el puguen endossar a aquella zona. De què ben poquetes coses es lliuren, així tenen bitllet de primera fila per vore els espectacles del Carnaval, Festes de Sant Joan i Sant Pere, amb les revetlles corresponents, la beach party i ara en tenim un altra que quan surtiga publicat aquest article estarà en el seu moment àlgid, l’Electrosplash, del qual ja hem fet un parell d’articles. També suporten el petit parc d’atraccions que estiuegen a Vinaròs, amb la música corresponent, etc., etc., a més a més de les festes que es munten els bars de la punta del passeig i de la zona d’oci, si fira d’abril, si música en directe, etc., etc., Els veïns estan farts de sorolls i a més a més de suportar tots els caps de setmana els escàndols, pixerades, vomiteres i més, de tot han de vore en les seues contrades, conseqüència de la manca de control de les autoritats i l’ absència de civisme de les persones que deixen les seues petjades.

A Vinaròs, per si no ho saben, hi ha un estudi de contaminació acústica on marca les zones on hi ha una saturació acústica. Estudi que suposem dorm en el caixó dels oblits i en l’apartat de “a reivindicar” quan s’està a l’oposició. Motos sí, cotxes també però, festes i saraus no podes quedarse a l’oblit dels que ens governen. La zona que parlem és de les que més índex de saturació mostra. Farà la regidora de governació algun ban per protegir als ciutadans d’aquella zona?, ho farà ara o després de que pase l’estiu?.- 7 de juliol de 2014.

PD.- Per entrar en un altre tema del que s’ha parlat aquesta setmana passada volem manifestar també el nostre rebuig a la entrega del edifici del centre de dia a una empresa per 55 anys, i després diuen que no privatitzen... nosaltres diem que ho regalen!!, que és pitjor. En el seu temps van regalar la ITV, ara s’han llevat de sobre la gestió de la llum, de l’aigua en benefici d’unes empreses, ara privatitzen aquest edifici. ... Com es nota que s’acaba la legislatura.

Si vols venir a les nostres reunions som tots els dilluns a les 20 h. a la Casa de la Cultura, en l’avinguda Llibertat. Vinaròs, 07 de juliol de 2014