Antinea presenta el segon volum de la Història de Vinaròs del 1876 al 1939, de Ramón Puig

Redacción

La editorial Antinea ha publicat el segon volum de la “Història de Vinaròs del 1876 al 1939” de Ramon Puig Puigcerver. “La restauració 2. La regència de Maria Cristina. Vinaròs 18851902”, va ser presentat al saló ‘Provi Garcia’ de la Biblioteca Municipal, amb presencia de l’autor, Ramon Puig, l’editor, Pablo Castell, i el regidor de Cultura, Lluis Gandia.

Col·lecció: “Història de Vinaròs del 1876 al 1939”

Ramon Puig Puigcerver

VOLUMS PUBLICATS

LA RESTAURACIÓ 1 El regnat d’Alfonso XII. Vinaròs. (1876-1885)

LA RESTAURACIÓ 2 La regència de Maria Cristina. Vinaròs (1885-1902)

Un segon volum que abarca part de la nostra història i que descriu com, després de la constitució d’un règim caciquista, la maquinària centralitzadora va avançant a cops de decret i va doblegant la resistència dels ajuntaments a convertir-se en instruments recaptadors de l’Estat. També s’explica com la mort d’Alfons XII esdevingué quan Vinaròs començava a integrar-se al nou règim i iniciava un periode d’expansió vitivinícola que accelerà el ritme econòmic i productiu. Una conjuntura que, explica Puig, va influir directament en la redefinició de les relacions polítiques i dels diferents estaments socials, en materialitzarse la dinámica capitalista promoguda per la revolució liberal. La conseqüència dels canvis en l’estructura social del Vinaròs de l’època és el que s’analitza en aquest segon volum.

El contingut del primer volum ens mostrà una ciutat que intenta refer-se del daltabaix originat pels conflictes del sexenni, alhora que es resisteix a les pressions centralistes de l’Estat, mentre la població s’esforça per sobreviure aliena a les maniobres del poder. La contradicció entre la voluntat centralista de l’estat i la feblesa del seu aparell burocràtic, xocà contra la fortalesa de l’entramat polític local i provincial. El resultat fou la constitució d’un règim caciquista que tenia un peu a l’Estat i l’altre a les Diputacions provincials.

En aquest segon volum es descriu com la maquinària centralitzadora va avançant a cops de decret i va doblegant la resistència dels ajuntaments a convertir-se en instruments recaptadors de l’Estat. La mort d’Alfonso XII esdevingué quan Vinaròs començava a integrar-se al nou règim i iniciava un període d’expansió vitivinícola que accelerà el ritme econòmic i productiu. Conjuntura que va influir directament en la redefinició de les relacions politiques i dels diferents estaments socials, en materialitzar-se la dinàmica capitalista promoguda per la revolució liberal. La conseqüència dels canvis en l’estructura social de Vinaròs, és el que s’analitza en aquest segon volum.

Puig també va destacar la importància de llegir llibres d’història, però al voltant d’això va fer una interessant reflexió. Així, va explicar perquè els llibres d’història “quasi mai parlen del poble”, explicant al respecte que “al llarg de totes les fases de la història, tots els pobles han tingut sempre una minoria que ha fet esforços, com el poble però en una altra direcció, lluitant per constituir un poder capaç de controlar al màxim la població per tal de