Tribuna lliure

Joaquim Arnau i Vallina

Conservadors

La dreta mai no projecta un model socioeconòmic novador, atès que sempre té posat al dia el primitiu; l’esquerra, però, ne pot elaborar tants com vulguem. Tot i això, el desig majoritari de la ciutadania és el de mantenir allò que denominem “estat de benestar”. I, si en temps passats l’esquerra aspirava a fer la revolució, ara es mostra conservadora per considerarlo un dret irrenunciable que cal mantenir i enfortir. La dreta, per la seua banda, es presenta innovadora i disposada a fer tots els canvis que calga, dels quals ha deixat una bona mostra al llarg de l’última legislatura de govern absolut. Paradoxalment, quan les coses no rutllen bé, quan no hi ha prou diners, l’esquerra quan governa fa algunes de les coses a les que tant vehement s’aplica la dreta. Cert també que aquesta i a contracor, de vegades, aplica mesures socialdemòcrates. Així, viure per a veure-ho.

Programa

- Andante et Scherzo, E. Bozza

- Durch, in memoriam Gérard Grisey, F. Lévy

- Planyiment Op. 24, S.Brotons

I Mecanització

II Clam opressiu

III Massificació

- Capriccio, op.81, F. Mendelssohn

- Sechs Bagatellen, G.Ligeti

- Patchwork, P. Geiss

La intenció dels quatre joves músics catalans és ampliar les fronteres del quartet, trencar barreres i cercar a través de la formació d’ensemble noves sonoritats i noves propostes de concert que puguin abastar tot tipus d’estils, creacions i performances per tal de crear un producte original, fresc i especial.

Com a quartet han estat guardonats amb diferents premis d’interpretació de música de cambra com el 2on premi a la 84ª edició del Concurso Permanente de Joventudes Musicales de España.

Amb el programa sempre al dia, el cap del govern en funcions continua amb dificultats a l’hora de negociar la seua investidura. I, amb problemes de càlcul matemàtic, no se situa a l’escenari. El seu relat de diàleg no acaba de quallar. No, per comunicar mal; sinó per fer-ho en fals. Perquè a les poques hores de proclamar tan digna voluntat, el consell de ministres aprovava els decrets reguladors de les revàlides en ensenyament secundari i batxillerat. És a dir, s’endureixen les condicions d’accés a estudis superiors. S’aprofundeix en una llei que és objecte de rebuig per la immensa majoria de la comunitat educativa i pels partits als quals demana recolzament per a formar nou govern. Tota una provocació.

Continua amb problemes de càlcul matemàtic. Ja que oblida haver perdut tres milions de vots, que dues terceres parts de l’electorat han votat canvi i que el seixanta per cent dels diputats elegits diuen no a la seua investidura. Dades que cal tenir en compte i que obliguen a tots a moure’s.

Més “innovadora” ha estat la dreta catalana. En un “context” on el quaranta-vuit per cent dels vots és més que el cinquanta-dos per cent d’ells, s’ha refundat per a deixar de ser el que era i seguir sent el mateix. I, per a no ferir a ningú, ignoren que es pot emprar correctament el càlcul matemàtic, perquè sempre pot quedar la via canadenca.

Per a ser una alternativa creïble i recuperar l’empenta, la socialdemocràcia està necessitada d’actualitzar continguts polítics, especialment a l’àmbit econòmic i territorial. I, a la seua esquerra, el programa no hauria de ser un catàleg d’accions que no prioritzen la igualtat, més quan per falta de consistència unes propostes desactiven unes altres (entre elles, posar en qüestió la caixa única de la seguretat social).

Tota una panoràmica que generà crèdits creixents al populisme; perquè, en la mesura que no es resolen els conflictes i es mantenen ben vius, s’alimenta la indignació, el creixement i la cohesió de la seua tribu. Però, potser, si s’obliden del que van prometre i d’allò que van pregonar, n’hi haurà govern.