Agustí Romeucandidato de ERV

Este espacio estaba reservado para la entrevista de Agustí Romeu, candidato de Esquerra Republicana de Vinaròs, el cual ha declinado la entrevista al estar en castellano, como el resto de las entrevistas que hemos ido publicando a los demás candidatos, al haber decidido 7Dies así su publicación. Desde 7dies respetamos su decisión, igual que respetamos a nuestros colaboradores y su libertad para expresarse en el idioma que quieran. Como siempre, estamos abiertos a vuestras opiniones en nuestras revistas, y podéis participar a través de nuestro correo editorialantinea@gmail.com

Incendis Electorals

Els peperos de Vinaròs van assolar el convent de Sant Francesc, un premeditat dissabte quan totes les obres descansaven. Algú recorda la pintada que aparegué l’endemà? “¡Lo que nunca se atrevió a consumar la izquierda, lo ha resuelto la derecha en unas horas. Gracias Jacinto, ahora a por la arciprestal!”.

“Quan una catedral es crema alguna cosa seua es crema, senyor comte!”. Tanmateix, malgrat el galdós paper d’aquells espectaculars monuments en què l’Església competia i sotmetia el poder de la reialesa, en l’actualitat, fins i tot els armilles grogues i els pàries de tot del món han sentit una fiblada interior com si alguna cosa seua s’hagués cremat.

En unes hores, els poders econòmics han fet el gest d’interessada generositat i una pluja de milions ha remullat Notre Dame. El president Macron, agraït i emocionat pel gest, ha anunciat reduccions fiscals a les empreses que col·laboren amb uns eurets en la reconstrucció de la catedral parisenca. Duros a quatre pessetes per a pietoses empreses que acumulen capitals ingents fabricant pàries mileuristes, aturats crònics i miserables que s’han d’enfundar l’armilla groga per incendiar els carrers de França, farts de mentides, humiliacions, escarni, explotació i abusos de tota mena.

Macron treu petroli de l’incendi, aprofita el sentiment patriòtic dels baixos fons de la “France des misérables” i els convida a rascar-se la butxaca per convertir la restauració de la catedral en una “obra col·lectiva”. No hi ha mal que per a bé no vinga!”. Càntics, plors i sentiment col·lectiu de desolació, els armilles grogues acorden una pausa i oxigenen la greu crisi del govern Macron. El geperut de Notre Dame, enterrat en vida a la catedral, hauria preferit una destrucció del temple paregut a l’assalt de la Bastilla i no la de les flames intencionades o casuals.

Al Reino de España ja no es cremen esglésies perquè l’anticlericalisme va desaparèixer amb el republicanisme i només de tant en tant es tomba algun antic convent. L’objectiu dels liberals d’esquerra i dreta ha estat destruir el patrimoni urbanístic per especular en nom del “progrés i la modernitat”. La devastació de les últimes dècades ha arribat al punt que s’ha inventat la denominació de “pobles amb encant” als pocs on no van tenir temps de clavar les urpes de la bombolla especuladora.

El que només necessita una guspira per incendiar-se és la campanya electoral. Hi ha qui diu que la mediocritat dels candidats no permet debats de nivell i contingut i es dediquen a mentir, falsejar i insultar-se. Res més lluny de la realitat. El que passa és que la maquinària de l’Estat i del capitalisme ha deconstruït la societat eradicant la capacitat de pensar, tenir criteri propi i discernir entre la realitat que es pateix i la virtualitat de les promeses polítiques.

Aquesta societat ja no està en condicions de capir discursos, propostes o manifestos de contingut polític, social i econòmic. Com aquell que va a missa i no creu en Déu, s’entra als col·legis electorals sense més maldecap que triar entra una o altra papereta. Una vegada fora del temple, es continuarà en pecat social fins a la pròxima confessió. Les campanyes s’han convertit en promocions comercials de productes falsos que es troben en els supermercats electorals a preu de saldo: deixar el sentit comú dins d’una papereta.

Del convent de Sant Francesc n’ha quedat una ruïnosa i ridícula zona verda inaprofitable per als ciutadans. De l’incendi de Notre Dame sorgirà una catedral restaurada amb tocs “modernistes” que atraurà més turistes, però les neurones cremades del nostre cervell són irrecuperables.