el

seu posicionament respecte la cessió de la N340

allò que creu que ha de fer amb els diners, recordem , que són del poble.

- Cau pel seu pes que una Administració Central que recapta diners de tots i que té la responsabilitat d'unes infraestructures que haurien d'estar en estat òptim, ha de cedir aquestes en perfecte estat i no amb parxes asfàltics. Els municipis ja han hagut de sobreviure aquests darrers anys amb despeses que no li corresponien.

- Pel que fa als equipaments, també li correspondria al Ministeri l'arranjament de les noves rotondes que s'han fet arran del traçat de la nova 340, amb la il.luminació d'aquestes amb faroles i dels punts perillosos que arran de la crisi es van deixar a fosques a la vella 340. Preguntem: ens tocaria assumir aquesta despesa quan el Ministeri s'ha fet el sord en arreglar els camins rurals que va fer malbé per les obres de la nova 340? Al Ministeri se li ha d'exigir que arregle també aquests camins.

De la mateixa manera que es demana als Ajuntaments en acomplir les seues obligacions , el Govern central ha d'acomplir les pròpies. Estem pel finançament just tant al País Valencià com a Vinaròs i en contra de l'espoliació fiscal. Pretendre que el poble de Vinaròs pague una cosa que és el Ministeri qui ha de deixar-la impecable perquè és ell l'actual titular, és una forma perversa d'espoliació.

Entre Vinaròs i Alcanar

Ramon Puig

Es fa molt difícil parlar de Catalunya a una ciutadania desarrelada territorialment i instal·lada subjectivament en el patriotisme espanyol. Si la majoria d’una ciutat com Vinaròs, barrejada familiarment amb veïnat de l’altra banda del Sènia, es considera espanyola, deu n’hi do la pressió que a la resta del Reino de España ha de suportar la minoria social conscient del moment històric que viu Catalunya. Sense cap dubte, passe el que passe aquesta setmana, la proclamació de la República catalana ha iniciat el camí de canviar la realitat espanyola i europea, des del punt de vista territorial i polític. Ha desaparegut la República?

Aquesta pregunta només preocupa la gent identificada amb els orígens andalusos, bascs, gallecs, asturians, illencs o valencians, els qui perceben la diferència entre el lloc d’origen i l’estructura territorial centralista de l’Estat. No és el cas de la majoria de gent que viu a Vinaròs, tant pel que fa als espanyolistes com als indiferents perquè tots dos s’identifiquen amb la maquinària opressora i autoritària estatal.

I després d’exposat el meu punt de vista anem al gra. Què passarà a Catalunya? El triomf de l’Estat o la República només preocupa als catalans perquè cap espanyol posa en qüestió la seua victòria. Tanmateix, aquesta dicotomia és una cortina de fum que amaga l’autèntica dimensió del conflicte: el salt del Reino d’España de la democràcia parlamentària al parlament de la dictadura. El president del PP basc, Alfonso Alonso, ha manifestat que a Euskadi es donen els mateixos “ingredientes” que a Catalunya i considera necessària una operació de depuració preventiva amb l’aplicació del 155. Ana Beltrán, presidenta del PP navarrès, se situa en la mateixa posició perquè l’autonomia “no aguanta otra legislatura de gobierno nacionalista y si repiten conseguirán su Navarra vasca y euskaldun”. El delegat del govern a Castilla-La Mancha, José Julián Gregorio, ha amenaçat amb l’aplicació del 155 per “enmendar” el govern del PSOE-Podemos.

El senador de Compromís, Jordi Navarrete, considera que el Govern "vincula massa operacions estratègiques i d'interès general amb negocis de determinades empreses" i demana alliberar l'AP7 quan abans

El senador de Compromís, Jordi Navarrete, ha recordat hui que l'Estat, els seus càrrecs, advocats i tècnics responsables "van permetre amb la seua inacció el trist desenllaç del projecte Castor, que a dia de hui segueix il·luminat de nit enmig de la mar, com un monument a la ignomínia", en confiar un projecte estratègic a una empresa com Escal UGS (controlada en un 66,7% per ACS) i que se'ls acceptés una clàusula des del Ministeri d'indústria que els exonerava de qualsevol responsabilitat. "Per això", ha dit Navarrete "determinats negocis i persones no són de fiar doncs van executar, van dissenyar o construir malament un projecte que acabarà costant als usuaris més de 3.000 milions d'euros, cosa tremendament injusta".

El senador ha advocat per "desprendre’s d'una vegada d'aquest senyor en els negocis de les autopistes i qualsevol altra vinculació amb l'Estat, ja que sabem com acaben aquesta classe de contractes, amb càrrecs i tècnics imputats per prevaricació i milers de milions en els resultats de les empreses i els seus subcontractes, especialment quan els valencians estem demanant la fi dels peatges a l'AP7, una excel·lent gestió dels diners públics i acabar amb aquesta classe de tripijocs en què s'exonera als que fan fi- ascos, donant-los milionades que paguem entre tots".

Navarrete ha recordat "com amb la renúncia a la concessió del projecte Castor va abandonar a la sort un projecte, inútil, perillós, que ningú desmantella i les responsabilitats estan per veure com queden, cosa que impensable en un país seriós, en el qual no s’ocultaria informació als representants del poble".

Navarrete recorda que són desenes els documents sol·licitats per la coalició que encara no han estat posats a disposició d'aquesta formació referits al projecte energètic fallit (les seues auditories, valoracions abans de pagar les indemnitzacions a la promotora ...) que va generar tremolors de magnitud 4,2 en ubicar el dipòsit de gas en una falla geològica.

La burgesia catalana mai no ha tingut intenció d’abandonar Espanya, però com a part minoritària dels poders fàctics espanyols coneixia la conseqüència de la depressió econòmica: intensificació estatal de l’espoli centralitzador. Desprès de contínues retallades econòmiques i autonòmiques, pèrdua de competències i cops de porta sistemàtics a les peticions, una part de la burgesia donà el pas endavant amb el convenciment que Catalunya no podia continuar sent el motor econòmic de l’Estat i només la independència li permetria estar al nivell de les economies mundials.

L’aplicació del 155 ha estat interpretada pel Partit Nacional Español (PSOE-PP) com un full en blanc que permet estrangular tot allò que s’opose a una involució autoritària de l’Estat. Proclamar la República catalana era una il·legalitat constitucional alhora que una legitimitat ideològica avalada per un conflicte que ha perdurat als llarg de 300 anys. S’intenta aplicar al govern de la Generalitat el delicte de secessió que comporta penes de fins a 30 anys. Per a l’Espanya profunda això suposaria una exaltació patriòtica sense precedents, en canvi, per als espanyols conscients del sentit de la llibertat i la dignitat significaria la consumació definitiva del procés d’involució autoritària que indicava la sàtira del Polonia “Franco no ha muerto, ha vuelto para salvar España”.

Entre Vinaròs i Alcanar no només hi ha el riu Sènia, hi ha una frontera històrica, cultural, comunitària, solidària i combativa. Canareus són els que mantenen productives les terres orientals del terme vinarossenc, canareus són els que van reaccionar contra el Castor davant la indiferència dels vinarossencs i canareus són els que l’1 d’octubre van signar una pàgina èpica en defensa del dret a decidir sobre el present i futur del seu poble, tot i que encara no s’ha acabat d’escriure.

Marc Méndez Viver nuevo presidente de la Confederación de Cofradías de la Semana Santa de Vinaròs

fueron sus orígenes sociales y geográficos? A pesar de que sus negocios fortunas no puedan analizarse desde su magnitud y potencia, a pesar también de constituirse como fábricas de pequeña dimensión especializadas en una sola fase del proceso productivo pesar de tratarse de empresas familiares sujetas a un alto grado de vulnerabilidad ante coyunturas depresivas del mercado,

Radacción

El lunes 30 de octubre de 2017, la Asamblea General de la Federacion de,Cofradias de Semana Santa de Vinaròs ratificó el nombramiento del nuevo presidente de la Federación de Cofradías, la candidatura presentada por Marc Mendez Viver quien ha comenzado a trabajar por la Semana Santa 2018.