SAVIA cuenta con programas de entrenamiento en actividades de la vida diaria para favorecer la autonomía personal

Profesionales de Savia Liria

El envejecimiento se encuentra asociado a la pérdida paulatina de las capacidades, incluyendo las de carácter físico y sensorial, tan necesarias para la consecución de las actividades de la vida diaria. Este proceso progresivo puede ralentizarse con hábitos saludables enfocados a potenciar el autocuidado y la productividad.

Cuando nos referimos a autonomía, estamos hablando del grado de independencia que posee una persona en un momento determinado de su vida. Conservar esta capacidad es lo más valorado por el colectivo de la tercera edad y mantenerla supone reducir los niveles de estrés y evitar síntomas de depresión.

La idea de que la autonomía no se puede recuperar es un error, la autonomía puede instruirse y aprenderse en cualquier etapa vital, estableciendo rutinas y reforzando positivamente para que se realicen las tareas por uno mismo. Cuando trabajamos la autonomía no solo estamos contribuyendo a superar esta limitación, sino que implica favorecer la autoestima de las personas mayores, que sientan mayor confianza en sí mismos, se relacionen con su entorno con mayor seguridad y en definitiva, se sientan mejor a nivel psicológico y físico.

En Savia estamos comprometidos con proporcionar la respuesta adecuada a los problemas que presentan las personas de edad avanzada, entre ellos, el mantenimiento de la autonomía. Gracias a la metodología desarrollada en nuestros cen- tros, los residentes se benefician de los programas enfocados a la prevención del deterioro cognitivo, físico y social. Además, nuestro cometido es prestar un servicio integral e individualizado, teniendo en cuenta las características específicas de cada persona.

A través de estos programas se genera un vínculo especial entre usuarios y profesionales que propicia una relación de confianza en el interior de la residencia y así, se espera una mejora en la salud con diversas actividades tales como rehabilitación y mantenimiento funcional, celebraciones especiales (cumpleaños, fechas señaladas en el calendario), terapia asistida con animales, cine, manualidades, juegos de mesa, jardinería, psicomotricidad, paseos, oficios religiosos, lectura de prensa y actualidad y musicoterapia, entre otras.

Para llevar a cabo todas las actividades descritas, el apoyo social juega un papel muy importante. La integración de las familias a la dinámica del centro es de crucial relevancia para favorecer la independencia, es decir, que se sientan arropados en un ambiente familiar y se refuercen las tareas que la persona es capaz de hacer por sí misma.

Mediante el ocio, las personas preservan sus vínculos con la sociedad, evitan el aislamiento y rompen con la rutina. El propósito de Savia es ayudar a que nuestros mayores experimenten una vida plena de vitalidad, pasión y diversión manteniendo, en la medida de lo posible, un grado óptimo de independencia.

Amics de Vinaròs premia Lola Català i Francisco Rocamora i homenatja José Córdoba a la Nit de la Cultura 2017

Una aquarel·la amb temàtica infantil s'alça amb el IX Certamen de Aquarel·la Puig Roda i un estudi sobre Garcia Julbe aconsegueix el IX Premi d'Investigació Històrica Borràs Jarque

Amics de Vinaròs

L'Associació Cultural Amics de Vinaròs va celebrar anit la Nit de Cultura Vinarossenca 2017. Al llarg de la vetllada, es va homenatjar en primer lloc a les dotze integrants del Calendari de Dones Vinarossenques 2018 en el qual es recullen ressenyes biogràfiques de dotze dones de Vinaròs. El nomenament del professor José Córdoba com a soci d'honor va ser un altre dels moments més emotius. En el seu nomenament, per part de l'entitat, se li reconeixen mèrits com "la seua gran col·laboració en els actes organitzats per l'Associació i cessió de material de forma totalment desinteressada sempre".

El lliurament dels premis IX Certamen de Aquarel·la Puig Roda -patrocinat per la Diputació Provincial de Castelló-i IX Premi d'Investigació Històrica Borràs Jarque -en el qual col·labora l'Ajuntament de Vinaròs- van centrar la part final de la nit. La aquarel·lista madrilenya Lola Català va ser la guanyadora del Puig Roda, amb Fuentes de verano, una obra plena de tendresa que retrata uns xiquets jugant amb l'aigua d'unes fonts. L'autora va reconèixer, en el seu parlament, que "vaig pintar aquesta aquarel·la pensant en Vinaròs i en presentar-la al certamen".

El treball Mossen Vicent Garcia Julbe. Un llegat en l'oblit de Francisco Rocamora, musicòleg alacantí però amb vincles familiars de Vinaròs, va ser el guanyador del IX Premi d'Investigació Històrica Borràs Jarque. Rocamora assenyalava que "el meu objectiu a l'hora de realitzar aquest treball és contribuir al fet que la figura i l'obra de Garcia Julbe es reconega, no quede en l'oblit i servisca per a futures investigacions".

El president de l'associació, José Luis Pascual, va destacar "la col·laboració que ens presten sempre tant la Diputació Provincial com l'Ajuntament de Vinaròs" i va sol·licitar que "es reconega a les entitats locals a través de figures com el Bé d'Interès Municipal". També va insistir en la necessitat de continuar actuant en el patrimoni local com el poblat iber, muralles medievals, pintures murals de l'església Arxiprestal i, en el seu balanç anual, va recordar "l'inici d'una important col·laboració d'Amics de Vinaròs amb l'Arxiu Municipal i l'ampliació de la seu de l'entitat".

L'acte va comptar amb la presència del vicepresident de la Diputació Provincial, Vicent Sales, el diputat provincial, Juan Bautista Juan, el regidor de cultura, Marc Albella i regidors de l'Ajuntament de Vinaròs, com a autoritats.

Ilusión de ver la realidad por J. Córdoba

Amigas, amigos de VINARÒS gracias por ser y estar aquí…

Desde mi ilusión de ver la realidad en su conjunto agradezco esta distinción cuyo VALOR libre y caprichoso como el viento no está en mí; sino nosotros al reconocerlo… Cuando el tú y el yo se reconocen surge el “nosotros”… Empieza la ilusión de UNIDAD… Los opuestos se reconocen complementarios. Podemos soñar despiertos…

Reconocer lo que somos es darnos cuenta de la generosidad del presente de cada época y respetar el espíritu de miles de años de historia de la cual somos fruto presente;… Alegría de vivir, imaginar y proyectar nuevas posibilidades dentro y fuera de este mundo artificial que habitamos y nos habita…

Colaborar, investigar, motivar, premiar, organizar, divulgar y celebrar cada año LA NOCHE DE LA CULTURA donde respiramos esta unidad de ritmo gastronómico, vital, social, familiar, empresarial, político, literario, musical y plástico en sus distintos lenguajes creando esta imagen global de múltiples dimensiones; formada por la interrelación armónica de diferentes unidades de grupos de personas cuyos rostros y cuerpos reconocemos intercambiando gestos, opiniones, sensaciones y emociones… Una autentica vivencia cultural…

Vivenciar estos verbos en la vida cotidiana es una aventura cultural interminable en la cual todos somos protagonistas:

La cultura la cultivamos cada día en nuestras relaciones mostrando nuestro valor al reconocer el valor de los demás... Formando unidades de equidad, belleza y armonía vital con los demás seres vivos sin distinción de sexo raza o especie en este planeta azul del cual somos parte.

Reconocer lo que tenemos empieza en la epidermis de la tierra y continúa en el desarrollo armónico de nuestras capacidades respirando el aire del mar que viene de oriente y el aire de la montaña que viene de occidente que no es otra cosa que reconocer y cultivar, dentro y fuera de nosotros el encuentro, la unidad del ritmo y la energía vital de eso que realmente somos y queremos ser… Muchas gracias por ser como sois: Amigas y amigos de VINARÒS.

José Córdoba 24 /11/ 2017.

Homenatjat i guanyadors

Imatges de la Nit de la Cultura

Entrevista a fons: Francesc Rocamora, guanyador del premi literari

“Borras Jarque”

Salvador Quinzá

Divendres dia 24 de novembre, l'Associació "Amics de Vinaròs" atorgava el premi literari "Borras Jarque" a Francesc Rocamora. El passat mes de setembre i dins dels actes organitzats per la "Coral Garcia Julbe" de la nostra ciutat per commemorar el 20è aniversari de la mort de Mn. Vicent, ens dirigia una xerrada-col·loqui sota el títol de "Mn. Vicent Garcia Julbe al Seminari de Tortosa". Per tant, i aprofitant l'amistat amb el premiat, li hem dirigit les següents preguntes:

Per conèixer-te millor, qui és Francesc Rocamora Riquelme?

Sóc de l’Alguenya, un poble de l’interior d’Alacant a tocar de la serra del Carxe. Aquí, en el meu poble vaig donar els meus primers passos musicals, estudiant solfeig i trompa. Després vaig continuar els meus estudis en l’acadèmia de la banda de música de la Unió Lírica Pinosense i posteriorment en el Conservatori Superior de música Óscar Espla d’Alacant. Recentment, he ampliat la meva formació amb estudis en el camp de la musicologia.

Com et vas assabentar del premi obtingut?

Doncs una setmana abans, concretament la nit del dissabte dia divuit de novembre, el president de l’Associació d’Amics de Vinaròs, José Luís, em va trucar per comunicar-me que el jurat del concurs s’havia acabat de reunir i que jo era el guanyador del IX concurs d’investigació històrica Borràs Jarque de Vinaròs.

Perquè creus que t'ho han concedit?

És una bona pregunta i no sé que dir-te. En el lliurament del premi, el president del jurat va explicar als presents que s’havia valorat la varietat de metodologies del meu treball. Personalment crec que em pot haver ajudat el fer una redacció propera i intentant en cada moment que siga fàcil de llegir per al lector. Així mateix, no hem d’oblidar que aquest any se celebra el vintè aniversari de la mort del capellà i que aquest aspecte també pot haver estat important. De totes maneres, com t’he dit al principi, no tinc una resposta concreta per aquesta pregunta.

Que et va motivar per estudiar i fer la teua tesi treball de màster sobre Mn. Vicent Garcia Julbe?

El motiu d’aquest treball crec és un dels punts que més intente deixar clar en la meva investigació. En poques paraules és un treball que té un origen familiar i sentimental perquè la meva sogra, Chelo Garcia, és neboda del musicòleg, compositor i capellà vinarossenc Vicent Garcia Julbe. Encara que quan vaig conèixer a la meva dona, jo no tenia ni idea qui era Garcia Julbe, en els darrers anys a través de dinars familiars i converses amb exalumnes m’he adonat de la gran estima de molts vinarossencs cap a la figura del capellà. Així mateix, encara que hi ha una tesi doctoral sobre ell, doncs vaig trobar altres vies d’investigació que em van animar a endinsar-me en aquest projecte.

Quin concepte tens de Mn. Vicent García Julbe?

Doncs està clar que jo no vaig tenir la sort de conèixer-lo personalment. Crec que va ser una persona amb una gran humilitat i a la vegada un gran compositor i també musicòleg com queda demostrat de sobra en la seva obra. Però també vull destacar d’ell el seu vessant pedagògic perquè va permetre que els alumnes del Seminari Diocesà de Tortosa tingueren accés a un ensenyament musical de qualitat en ple règim franquista, tasca gens fàcil en aquella època i gràcies al qual, alguns alumnes s’han pogut dedicar professionalment a la música.

Estàs content del premi obtingut?

I tant! És un honor haver guanyat un premi com el Borràs Jarque que està consolidat a la localitat de Vinaròs. També estic content perquè pense que amb aquest treball he fet una petita contribució a la cultura vinarossenca.

Vols afegir alguna cosa per acabar l'entrevista?

Doncs, per una banda vull agrair aquest premi a l’Associació d’Amics de Vinaròs i per altra banda, també vull destacar que l’objectiu d’aquest treball era fer una obra divulgativa perquè els ciutadans de Vinaròs coneguen un dels personatges més il·lustres de la seva història i especialment la relació i la influència sobre els seus alumnes, alguns dels quals continuen sent en l’actualitat referents musicals a la localitat com ara Rossend Aymí i Carles Santos. I en el cas que desconeguen aquests vincles que no siga perquè no estan reflectits en una investigació. Aleshores, per la meua part Francesc, t'agraeixo les teues respostes, i estic segur, que el jurat ha sabut apreciar el referent al teu tesi de treball de màster, la teua forma d'escriure senzilla i que tots entenem. Com a bon professor has fet servir la pedagogia, cosa que tots agraïm, i en el futur, te desitjo tot el millor en la teua etapa professional i en la teua vida.