Dofins i maquis

Associació Cultural Jaume I

Pot ser l’activitat que més definia el poble de Vinaròs era la pesca i entre els molts peixos que s’agarraven , sense cap dubte, la sardina era el peix per excel·lència en companyia a d’altres peixos blaus, com eren el sorell, el seitó, la maleta, o la cavalla anomenada pels més vells, verat. També s’agarraven altres tipus de peix, amb menys quantitat, com el gerret, les orades o muixarres .... etc. També es pescaven tonyines, tot i ser considerades “moralla”, amb aquesta classificació es venia a la llonja i l’import de la venda era repartit a part, i per igual, entre tots els mariners.

La mar estava plena de peix i els mariners afirmaven que, si no hagués estat per ells, la mar s’hauria convertit en una sopa espessa on la vida hauria sigut impossible. Al nostre port hi havia barques de tot el litoral, les menudes pescaven generalment a la vora del port mentre que les més grans solien anar a les Columbrets, i dins de l’arxipèlag a la Foradada, la Ferrera o al Bergantí. Només tenien un enemic els Dofins, ja que amb molta facilitat prenien de la mateixa sàrsia els peixos que prèviament hi havien caigut i es beneficiaven generosament de la pesca.

50 ANYS DE L’IES LEOPOLDO QUEROL Des d‘aquell llunyà curs de 1967-68 generacions d’estudiants de Vinaròs, de la comarca nouvinguts de llocs allunyats amb diferents cultures s’han format a les aules de d’institut.

Uns han seguit després estudis superiors, altres s’han incorporat al món laboral. Tots totes han trepitjat les seues aules amb il.lusió, esforç, aplicació l’esperança d’aconseguir una bona formació impartida pels professors/es. Tots plegat han configurat la història de l’IES. Esta publicació és una tasca col.lectiva. Ha estat possible tant per la participació del pro fessorat personal que en l’actualitat treballen a l’IES, com per les entrevistes, testimonis col•loquis amb antics professors/es, alumnat de diferents generacions que han explicat els seus records han aportat material gràfic fotos de cursos, sortides, intercanvis, revistes publicades ... a totes tots gràcies, de manera especial a l’actual Equip directiu que ens han facilitat espais, temps, ordinadors, accés a l’arxiu del Centre per poder extreure comprovar dades. Veient les millores en les instal.lacions, la decoració, el contacte amb les persones, el seu su port, l’organització de secretària, dels departaments .... si podem afirmar que l’IES Leopoldo Querol ha estat un espai on s’ha afavorit la creació de cultura, s’ha desenvolupat la creativi tat, s’ha format una ciutadania que sens dubte ha contribuït a millorar Vinaròs.

Atrevir-se a seguir educant, a construir futur des de les aules, és més que només rebre ins trucció, és realitzar una tasca compartida amb les famílies sabent quin és el lloc de cadascú.

Però sense oblidar que al centre hi ha els estudiants cada un/a amb les seues diferències, amb les seues necessitats, motivacions que són canviants... un nou repte per a plantejar projectes innovadors seguir celebrant els 75 els 100 anys.

Que aportarà l’IES Leopoldo Querol a estes noves generacions del 2040?

Ànim companys companyes, la vida pot més! caixa vinaròs

50 ANYS DE L’IES LEOPOLDO QUEROL Des d‘aquell llunyà curs de 1967-68 generacions d’estudiants de Vinaròs, de la comarca nouvinguts de llocs allunyats amb diferents cultures s’han format a les aules de d’institut.

Uns han seguit després estudis superiors, altres s’han incorporat al món laboral. Tots totes han trepitjat les seues aules amb il.lusió, esforç, aplicació l’esperança d’aconseguir una bona formació impartida pels professors/es. Tots plegat han configurat la història de l’IES.

Esta publicació és una tasca col.lectiva. Ha estat possible tant per la participació del professorat personal que en l’actualitat treballen a l’IES, com per les entrevistes, testimonis col•loquis amb antics professors/es, alumnat de diferents generacions que han explicat els seus records han aportat material gràfic fotos de cursos, sortides, intercanvis, revistes publicades ... a totes tots gràcies, de manera especial a l’actual Equip directiu que ens han facilitat espais, temps, ordinadors, accés a l’arxiu del Centre per poder extreure comprovar dades. Veient les millores en les instal.lacions, la decoració, el contacte amb les persones, el seu suport, l’organització de secretària, dels departaments .... si podem afirmar que l’IES Leopoldo Querol ha estat un espai on s’ha afavorit la creació de cultura, s’ha desenvolupat la creativitat, s’ha format una ciutadania que sens dubte ha contribuït a millorar Vinaròs. Atrevir-se a seguir educant, a construir futur des de les aules, és més que només rebre instrucció, és realitzar una tasca compartida amb les famílies sabent quin és el lloc de cadascú.

Però sense oblidar que al centre hi ha els estudiants cada un/a amb les seues diferències, amb les seues necessitats, motivacions que són canviants... un nou repte per a plantejar projectes innovadors seguir celebrant els 75 els 100 anys. Que aportarà l’IES Leopoldo Querol a estes noves generacions del 2040?

Ànim companys companyes, la vida pot més! caixa vinaròs

Els dofins considerats l’enemic número 1 dels pescadors, eren combatuts i exterminats de totes les formes i maneres mes cruels imaginables. Son variats els procediments inventats per l’home per allunyar-lo ja que representava un temible enemic. Primerament, els van combatre amb escopeta ja que disparant trets al voltant de la peça intentaven allunyar-los, però els llestíssims dofins van aprendre de sortir a respirar fora del camp d’acció de l’escopeta i d’aquella manera podien esquivar els trets. Posteriorment, els pescadors van intentar allunyar-los amb carbur, ja que creien que les bolles que podia fer el carbur en contacte amb l’aigua els podria espantar; la cosa va funcionar en principi, però quan els dofins sentien el barboteig del carbur creien que el feia el peix i es desplaçaven tots a la barca que havia tingut la pensada d’emprar aquell mètode. Va ser