cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:50
P谩gina 1
dedicado a mis padres
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:50
P谩gina 2
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:50
Página 3
Fotografies i textos de Manuel Bañó
MUSEU VALENCIÀ D’ETNOLOGIA Del 23 de setembre al 29 de novembre de 2009
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:50
Página 4
Director del Museu Valencià d’Etnologia
JOAN SEGUÍ I SEGUÍ Cap de difusió didàctica i exposicions
FRANCESC TAMARIT LLOP
EXPOSICIÓ
CATÀLEG
Comissària
Edició
AMPARO BALBASTRE
MUSEU VALENCIÀ D’ETNOLOGIA
Disseny expositiu
Fotografies i textos
AMPARO BALBASTRE MANUEL BAÑÓ
MANUEL BAÑÓ
Fotografies
ROBERT MARTÍNEZ CANET
© de les fotografies i els textos: Manuel Bañó © de l’edició: Museu Valencià d’Etnologia Diputació de València
MANEL BAÑÓ Coordinació tècnica
SUNSIÓ GARCÍA ZANÓN Equip tècnic
JOSÉ MARÍA CANDELA GUILLÉN
Agraïments
A CHON GARCÍA-SALA, ENRIQUE y CARLA FIBLA. A IVAN, de Tivoli. A MACDIEGO
Coordinació Tècnica
Disseny de portada
JUANJO LAUDES I TERESA FERRER Disseny interior
PASCUAL LUCAS Imprimeix
IMPREMTA
DE LA
DIPUTACIÓ
ISBN: 978-84-7795-540-5 Dip. Legal:
DE VALÈNCIA
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:50
Página 5
7
PRESENTACIONS ALFONSO RUS TEROL SALVADOR ENGUIX MORANT JOAN SEGUÍ SEGUÍ
12 INTRODUCCIÓ MANUEL BAÑÓ
15 EL QUE ÀFRICA POT ENSENYAR AL MÓN LO QUE ÁFRICA PUEDE ENSEÑAR AL MUNDO CARLA FIBLA
27 CATÁLEG / CATÁLOGO ARTESANS / ARTESANOS IDENTITATS / IDENTIDADES VIDA QUOTIDIANA / VIDA COTIDIANA MERCATS I COMERÇOS / MERCADOS Y COMERCIOS VIATGES I HOSPITALITAT / VIAJES Y HOSPITALIDAD
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
6 7
28/10/09
09:50
P谩gina 6
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:50
Página 7
A
mb els coneixements que ens dóna hui la ciència, es pot dir que
Àfrica és l’origen del gènere humà, potser per això encara manté viva la seua capacitat d’encisament. Una bona mostra del poder benigne del «mal d’Àfrica» és l’obra de viatgers com el professor Manuel Bañó Hernández, que ara presenta al Museu Valencià d’Etnologia l’exposició «África a diari». Estes fotografies no comenten la realitat, la suggerixen. Mostren escenes quotidianes on predominen temes com la compra diària als mercats, l’elaboració del menjar, les dificultats del transport, en resum, una història en directe. Això és el que vol oferir esta exposició. L’exposició «África a diari» ha de ser contemplada dintre del cicle dedicat a Àfrica que ve programant el Museu Valencià d’Etnologia al llarg de l’any 2009, un conjunt d’actes (exposicions, concerts, cinema, reunions científiques) en els quals s’ha reflexionat sobre la relació entre les representacions culturals (a través d’elements iconogràfics especialment) que de les societats africanes ens han llegat les expedicions etnogràfiques clàssiques de la tercera i quarta dècades del segle XX i de la vigència de les dites conceptualitzacions de l’altre africà en la nostra societat mediàtica. En resum, un any dedicat al passat i el present d’Àfrica que ara continua amb l’exposició «África a diari».
ALFONSO RUS TEROL President de la Diputació de València
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
8 9
28/10/09
09:50
P谩gina 8
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:50
Página 9
À
frica ha estat una constant en l’imaginari dels occidentals, i de forma espe-
cial ho ha estat l’Àfrica subsahariana. Des de les làmines de les enciclopèdies de final del segle XIX, passant pels films d’aventures exòtiques i les novel·les per a adolescents, sense parlar de l’abundant producció científica que el tema ha generat, l’Àfrica subsahariana ha esdevingut l’espill en el qual Occident s’ha mirat des d’almenys les expedicions portugueses de final del segle
XV.
No cal dir que el procés descolonitzador no ha estat capaç de trencar eixos estereotips, que hui continuen ben vigents. Seguim pensant que Àfrica és «com un secret, com una febre», per dir-ho amb paraules de Jean Marie Le Clezio, premi Nobel de literatura l’any 2008 i home molt vinculat al continent veí. L’exposició «Àfrica a diari» de Manuel Bañó Hernández, que es mostra al Museu Valencià d’Etnologia, és un pas en el necessari camí de racionalització dels mites blancs del continent negre. En les fotografies de Manuel Bañó trobem la vida diària al continent africà, homes i dones reals, no arquetips hereus d’un segle de dominació colonial. És esta, sens dubte, una bona ocasió d’apropar-se a Àfrica a través de les sempre interessants fotografies de Manuel Bañó.
SALVADOR ENGUIX MORANT Diputat de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
10 11
28/10/09
09:50
P谩gina 10
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:51
Página 11
A
l llarg d’este any 2009 ha vingut acollint el Museu Valencià d’Etnologia el
cicle «Àfrica», que ha consistit no sols en un seguici d’exposicions dedicades a la meitat subsahariana del continent veí, sinó també en un congrés, xerrades i cicles de música i cinema vinculats, de forma monogràfica o almenys en una gran part, amb esta zona del planeta. És en les acaballes d’esta iniciativa que presentem la mostra «Àfrica a diari» l’autor de la qual és el fotògraf valencià Manuel Bañó Hernández. La dedicació a les cultures llunyanes té una llarga tradició en el Museu Valencià d’Etnologia que, junt amb la societat tradicional valenciana i amb les qüestions més vives del món actual, ha fet d’estos temes el seu camp natural de treball. Sovint estes preocupacions han vingut expressades a través d’un mitjà ideal per captar la immediatesa dels fets: la fotografia. És també el cas de la mostra que avui presentem, on les imatges captades per Manuel Bañó, lluny de mistificacions i tòpics que es perpetuen dia a dia sobre l’Àfrica subsahariana, ens mostra el viure diari, el fet aparentment sense importància, però que, ben mirat, s’eleva d’anècdota a categoria. Des del Museu Valencià d’Etnologia esperem que «Àfrica a diari», siga del gust de l’espectador que podrà veure la quotidianitat africana, certament, però també fer un viatge per, com diu l’escriptor moçambiquès Mia Couto, «un riu anomenat temps, una casa anomenada terra».
JOAN SEGUÍ SEGUÍ Director del Museu Valencià d’Etnologia
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:51
Página 12
INTRODUCCIÓ MANUEL BAÑÓ Doctor en Belles Arts. Dissenyador Industrial Professor de la Facultat d’Enginyeria del Disseny i Desenvolupament de Productes Universitat CEU-Cardenal Herrera de València
Durant aquests anys he passat molt de temps treballant in situ, mà a mà, amb grups d’artesans d’alguns dels països amb què col·labora el projecte. He viscut en les seues cases, he conviscut amb ells, i he passat moltes hores parlant i compartint experiènAquesta exposició és part d’un treball que vaig començar l’any
cies i punts de vista. Les fotos d’aquesta mostra són el fruit de
1998 i que hui ocupa una gran part de la meua vida. En aquell
totes aquestes hores i il·lusions invertides a conéixer als altres i
any un directiu de l’Organització Internacional del Treball va
a conéixer-me a mi mateix..., i encara que he de reconéixer que
sol·licitar el meu suport com a dissenyador per a un grup de
no he aconseguit ni una cosa ni l’altra, estic convençut que
dones d’un assentament humà pròxim a Lima. Aquell encàrrec
aquest és el camí i que és tan llarg com la vida.
em va fer conéixer l’altra cara del món, la de la gent que lluita
Durant anys he estat treballant en alguns països d’Àfrica i, tant
per no morir de fam ni d’oblit. En aquell moment, m’adoní que
fa si a Mali o a Tanzània, és impossible passejar pels seus carrers
amb el meu treball i la meua experiència professional podia
sense omplir-se de sorpresa per la vitalitat de la gent, per la dure-
contribuir a millorar —mínimament— les condicions de vida de
sa de la seua vida resignada, per la seua generositat, o per la
moltes persones en els anomenats països pobres. Vaig tindre sort
força dels paisatges. Així és que mentre tractava d’entendre, d’a-
de poder comptar amb el suport de la Universitat CEU-UCH on
gafar i de respirar aquella intensa pel·lícula que jo també prota-
treballe, el finançament del Grup Santander, l’AECID i la
gonitzava, anava apartant fotogrames, com a xicotetes finestres
Generalitat Valenciana, i junt amb un nombrós grup d’alumnes
de coneixement, que somiava compartir amb tots aquells que no
voluntaris, vaig posar en marxa un projecte de cooperació en
podien acompanyar-me.
disseny que denominem Disseny per al món real.
Espere que les fotos d’aquesta exposició contribuïsquen a desfer
Onze anys després, hem realitzat projectes de cooperació per
el mite de l’Àfrica primitiva i també de l’Àfrica romàntica, enca-
mitjà del disseny, en països com Perú, Equador, Colòmbia,
ra que no són mes que una xicoteta mostra, unes poques fitxes
Cuba, Mali, Kenya, Tanzània, Índia, Sri-Lanka, Filipines,
aïllades, del que és l’immens puzle del continent africà.
Nepal… amb uns resultats clarament positius, que ens animen a continuar treballant en la mateixa línia.
12 13
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:51
Página 13
INTRODUCCIÓN MANUEL BAÑÓ Doctor en Bellas Artes. Diseñador Industrial Profesor de la Facultad de Ingeniería del Diseño y Desarrollo de Productos Universidad CEU-Cardenal Herrera de Valencia
Esta exposición es parte de un trabajo que comencé en el año 1998 y que hoy ocupa una gran parte de mi vida. En ese año un directivo de la Organización Internacional del Trabajo solicitó mi apoyo como diseñador para un grupo de mujeres de un asentamiento humano cercano a Lima. Aquel encargo me hizo cono-
que colabora el proyecto. He vivido en sus casas, he convivido
cer la otra cara del mundo, la de la gente que lucha por no morir
con ellos, y he pasado muchas horas hablando y compartiendo
de hambre ni de olvido. En aquel momento, me di cuenta que
experiencias y puntos de vista. Las fotos de esta muestra son el
con mi trabajo y mi experiencia profesional podía contribuir a
fruto de todas estas horas e ilusiones invertidas en conocer a los
mejorar –mínimamente- las condiciones de vida de muchas per-
demás y en conocerme a mí mismo....y aunque he de reconocer
sonas en los llamados países pobres. Tuve suerte de poder con-
que no he conseguido ni una cosa ni la otra, estoy convencido
tar con el apoyo de la Universidad CEU-UCH donde trabajo, la
que este es el camino y que es tan largo como la vida.
financiación del Grupo Santander, la AECID y la Generalitat
Durante años he estado trabajando en algunos países de
Valenciana, y junto con un numeroso grupo de alumnos volun-
África y, da igual si en Mali o en Tanzania, es imposible pasear
tarios, puse en marcha un proyecto de cooperación en diseño
por sus calles sin llenarse de asombro por la vitalidad de la
que denominamos “Diseño para el Mundo Real”.
gente, por la dureza de su vida resignada, por su generosidad, o
Once años después, hemos realizado proyectos de coopera-
por la fuerza de los paisajes. Así que mientras trataba de enten-
ción por medio del diseño, en países como Perú, Ecuador,
der, de aprehender y de respirar aquella intensa película que yo
Colombia, Cuba, Mali, Kenia, Tanzania, India, Sri-Lanka,
también protagonizaba, iba apartando fotogramas, como peque-
Filipinas, Nepal… con unos resultados claramente positivos,
ñas ventanas de conocimiento, que soñaba compartir con todos
que nos animan a seguir trabajando en la misma línea.
aquellos que no podían acompañarme.
He pasado mucho tiempo trabajando “in situ”, mano a
Espero que las fotos de esta exposición contribuyan a desha-
mano, con grupos de artesanos de algunos de los países con los
cer el mito del África primitiva y también del África romántica, aunque no son mas que una pequeña muestra, unas pocas fichas aisladas, de lo que es el inmenso puzle del continente Africano.
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
14 15
28/10/09
09:51
P谩gina 14
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:51
Página 15
ELQUEÁFRICA POTENSENYAR
ALMÓN CARLA FIBLA Periodista i immigrant a Àfrica durant set anys, de setembre del 2001 a juliol del 2008.
Àfrica és natural. Des del fet que la calor s’alleuja portant poca roba sense prejudicis, al fet que allò que et crida l’atenció cal observar-ho detingudament, escodrinyar-ho amb la mirada, fins que ets capaç d’entendre-ho, al fet que les dificultats estan inevitablement lligades a la vida i la mort; el continent africà té una força immensa que atrapa a qui s’aventura a conéixer qualsevol dels seus racons, i que ja no t’abandona mai. Anar a Àfrica, recordar Àfrica, somiar Àfrica. Patisc la malaltia de voler tornar a contemplar les hores, de sentir que passa el temps en un lloc on l’activitat és reduïda, en la qual es discuteixen valors suposadament assumits i integrats en les nostres avançades societats occidentals, però que gràcies a Àfrica recobren la seua naturalesa. Les injustícies que es viuen en el continent qüestionen l’aplicació discriminada dels drets humans per part de països desenvolupats que apliquen els tractats en el seu país i canvien el barem quan negocien, envaeixen, exploten i maltracten Àfrica.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:51
Página 16
xiquet africà no és capaç de caminar es converteix en un annex del cos de sa mare. Dormen, mengen, observen el món seguint el mateix ritme que els va carregar durant nou mesos. Gaudeixen del privilegi de la protecció absoluta per a passar de colp, quan les seues cames poden transportar-los i són capaços d’agafar el que necessiten, a ser autosuficients quasi de la nit al dia. Els xiquets NÀIXER A ÀFRICA, VIURE A ÀFRICA
majors s’ocupen dels més menuts, es passen el relleu amb els que
He treballat a Àfrica durant anys, he tingut la sort d’aprendre a ajus-
arriben darrere. Als carrers de Bamako, a Mali, quan els xiquets
tar-me als seus ritmes, de veure més enllà de l’aparença i sobretot
poden carregar un poalet de llanda, deambulen buscant alguna
de rebre informació relatada pels mateixos protagonistes del que
cosa que menjar fins que algú els ompli l’atifellet.
hui passa a Àfrica. Els africans són una extensió de la seua pròpia
La supervivència no té horaris; per això en els lloc de control
terra. Els carrers i les carreteres rogenques, l’absència d’asfalt en
il·luminats amb peretes nues, hi ha sempre xiquets que continuen
moltes d’elles fa que cel i terra siguen una lògica prolongació. La
buscant-se la vida, insistint en la seua condició de menor, inten-
intensitat amb què et conten un relat a Àfrica, on la tradició teatral
tant provocar aquell sentiment de compassió que pareix que no
és impressionantment rica, amb què gesticulen i mouen les mans,
forma part de la vida a Àfrica.
els moviments amplis, tota aquella expressivitat fa que els que no tenim la sort d’haver nascut a Àfrica quedem hipnotitzats.
A les platges de Madagascar hi ha milers d’espècies vives que es desplacen, s’amaguen, volen; impressiona observar que actuen
Nàixer a Àfrica no és el mateix que viure a Àfrica. Tindre la
com si foren les ames del lloc. L’home està integrat en aquesta
possibilitat de fugir de la corrupció, la pobresa, els conflictes ètnics
immensa riquesa d’éssers vius que per als nostres desenvolupats
i les guerres que assoten al continent és un avantatge indiscutible.
ulls resulta completament fascinant. Al mateix nivell, aranyes,
Però, ser conscient de la riquesa dels països africans, dels coneixe-
camaleons, pardals… es passegen per les cabanes sense que a
ments que es transmeten de pares a fills, de les tradicions, del valor
ningú se li passe pel cap de matar-los. La Gran Illa té més de tres
del temps, de la vida, és una cosa que perdura en els que també
mil espècies endèmiques la qual cosa la converteix en un gran zoo
pateixen per haver vist la llum per primera vegada en el castigat
natural que impressiona tant com la sabana africana, on els turis-
continent.
tes no aparten l’ull del visor de les seues càmeres per captar cada
Una ocasió, durant un viatge interminable en un vaixell de
moviment de lleons, elefants, girafes, tigres o hipopòtams.
càrrega pel riu Níger, camí de Timbuctú, vaig entendre per què les
En les habitacions dels hotels fets per als turistes occidentals,
relacions a Àfrica són tan especials. Dues dones escuraven els seus
amb amplis finestrals sobre la inabastable naturalesa que l’estran-
atifells de cuina i en acabar van deixar els bebés que carregaven en les seues esquenes a la vora per a rentar-se elles mateixes. Els xiquets començaren a bramar des del moment en què van perdre el contacte amb la pell de les seues mares, i van continuar plorant fins que de nou van ser col·locats i lligats en el dors. Fins que el
16 17
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:51
Página 17
ger observa des d’un llit tou cobert per una mosquitera que protegisca el seu dèbil sistema immunològic de la febra groga, el còlera i tantes altres malalties curables i desaparegudes en el Primer Món. L’entorn natural és el principal escenari de les ensenyances a Àfrica. Els xiquets atenen la classe d’Alcorà i reciten els versicles amb la posteta de fusta en les seues mans, davall d’un baobab,
Perquè quan els africans es mouen pareix que formen part de
mentres altres escolten atents les creences animistes o cristianes.
la música que escolten, apliquen la mateixa capacitat d’adaptació
De la mateixa manera que tantes coses útils són adquirides pels
que per desgràcia els toca assumir en les seues tragèdies quotidia-
més menuts observant, ara com es fabriquen les barques amb què
nes. Una cosa que el que observa des de fora a penes és capaç de
eixiran a pescar, com es despleguen les veles i com varien el pes de
seguir o comprendre, perquè la nostra debilitat per la simplificació
l’embarcació per a aconseguir que gire o que mantinga el rumb
ens ha convençut que a Àfrica només hi ha pobresa i misèria.
desitjat. Les arts bàsiques de la vida es practiquen a Àfrica en direc-
En canvi, només amb les espectaculars teles que porten les
te, no hi ha simulacres ni segones oportunitats, per això els fracas-
dones i els xiquets, en les quals emboliquen els seus cossos, mol-
sos s’assumeixen amb naturalitat, sense deixar que hi haja temps
tes d’elles commemorant dies importants per al país, campanyes
perquè el sentiment de decepció acabe amb l’interés de ningú.
per a previndre la Sida, o el nom d’algun líder nacionalista; només amb aquesta mostra de vida en moviment pareixen molt més
MÚSICA I COLORS
actius que els calculadors europeus.
Molt alta, amb els decibels a punt d’esclatar, s’acostuma escoltar
A Àfrica les tasques quotidianes es plasmen en les seues teles
la música a Àfrica. Com si volgueren allunyar tots els mals esperits
i en veure la vida plena de colors vius, intensos, no s’atreveixen a
que els arruïnen la vida, capaços d’evadir-se en un ball desenfre-
rebutjar-los i els utilitzen en cortines, bosses o en peces de roba.
nat, carregat de força física.
Només a les capitals, per exemple a Dakar, Bamako, Noakchott,
Recorde un sopar en un restaurant a l’aire lliure a la capital de
l’uniforme de tratge jaqueta amb camisa blanca i corbata, fa malbé
Guinea, Conakry. Un grup de ballarins mesclaven passos tribals
la desimboltura amb què tant els hòmens com les dones, sovint
amb ritmes frenètics i entre el fosc color de la seua pell i la nit, des-
ben plantats, llueixen àmplies camises, complexos pentinats i fal-
tacaven els braços i les cames d’una xica blanca que contagiada
des fins als peus amb un prolongat tall que permet caminar amb
pel ritme dels seus companys d’escena seguia amb naturalitat els
comoditat i ensenyar cuixa.
passos. Molts comentaven que la blanca no ho feia malament, amb un to de sincera enveja.
Potser el lloc més important on conflueixen música, color, i moltes altres més característiques siga als mercats; llocs de trobada on, amb una certa periodicitat, els habitants d’Àfrica s’informen sobre com els van les coses als seus amics i familiars llunyans, on es fan pactes, on es passeja i, sobretot, s’aprén el que és la vida. A molts mercats africans han arribat els productes xinesos, molt de plàstic que desvirtua l’essència dels productes naturals del conti-
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:51
Página 18
nent, però la necessitat i el consumisme apressen els influenciables i curiosos visitants d’un lloc que també adopta les novetats, allò que arriba de molt lluny. A Àfrica també hi ha l’obsessió pel mòbil, perquè des del llunyà tam-tam —aquell so que depenent de com es produïra permetia enviar missatges d’una tribu a una altra— moltes coses han canviat o s’han adaptat a les necessitats de la gent. Un
barca m’explicaven que havien creat cooperatives en les quals tots
altre exemple on són les motocicletes, molt més assequibles que un
posaven diners per a construir un somni conjunt: fabricar una
cotxe, que les utilitzen i les reparen fins que cauen a trossos.
barca i comprar el que calguera per a salpar rumb a Europa; pensava en aquestes màfies organitzades a les quals els governants
IMAGINACIÓ AFRICANA
europeus sempre tiren la culpa de les tragèdies relacionades amb
Des dels joguets que els xiquets inventen al carrer per a tindre algu-
les males polítiques europees d’immigració.
na cosa amb què distraure’s en un continent on la major part de la
La desesperació és molt més senzilla, no són necessàries mol-
població no té el que a Europa coneixem com joguet, fins al reciclat-
tes reunions, ni notes informatives, ni rodes de premsa, ni acords,
ge absolutament de tot, Àfrica ens torna a donar una lliçó del fet que
per a entendre-la i fins i tot combatre-la.
tot té mil vides. Tot depén de la capacitat de cada un per a donar uti-
En aquest continent sense horaris, on només canvia l’activitat
litat a un objecte i no té perquè coincidir amb la intenció per a la qual
perquè ha eixit el sol, on les ciutats mantenen les fruiteries i els
va ser creat. Si a Europa ens crida l’atenció les llandes reutilitzades
comerços oberts fins a molt tard, mals com l’estrès són quasi una fic-
per a fabricar esculturetes amb què juguen els xiquets, taules, cadires
ció. L’africà comú, del carrer, manté les seues tasques que exerceix
i qualsevol utensili que necessitem, a Àfrica estan acostumats a la
algunes gaudint i d’altres per obligació, però el seu rostre no té la sen-
matèria primera. Per això valoren i veneren tant l’origen de les coses.
sació de no haver acabat la seua llarga llista de coses a fer cada dia.
Per les organitzacions, associacions de veïns i comités de
Ni tan sols els abarrotats mitjans de locomoció que utilitzen,
suport que he conegut a Àfrica, deduïsc que tot es resumeix a estar
des de les furgonetes als carros arrossegats per camells els creuen
convençut que es poden canviar les coses. Quan algú observa una
cap trauma. Van pujant, es fan lloc, espenten un poc per ací, un
injustícia no són pocs els que es manifesten en contra a pesar dels
poc per allà, i els desperfectes de la calçada, amb els seus clots,
corruptes règims i governs, o que se sàpia per endavant que can-
acaben d’acomodar-los al lloc que aconsegueixen ocupar. Un ver-
viar el rumb dels esdeveniments és pràcticament impossible.
tader joc d’encaix en què ningú no s’enfada i el contacte humà és
De la vida a la mort, passant sempre per la supervivència. Quan els que esperaven en una platja de Senegal a pujar a una
tan natural com necessari. Entre les mostres del fet que el sentit de l’humor és infinit a l’Àfrica, aquella fotografia d’una paret amb una porta encapçalada per un cartell pintat en el qual pot llegir-se «Hilton». Sens dubte, no és una branca africana del famós hotel en un barri marginalitzat on ningú somia d’allotjar-se al Hilton perquè només han d’entrar en el que manté la porta oberta.
18 19
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:51
Página 19
La construcció dels habitatges als poblets africans, la utilització de matèries primeres i l’adaptació a les estacions també marca el ritme de vida del continent. ELLS I NOSALTRES Hi ha països a l’Àfrica on, segons analistes polítics occidentals,
ser tancats i després pujats als vaixells que els havien de portar a
funciona la democràcia, com ara a Ghana o a Senegal. Però la
Europa. Expliquen amb precisió els càlculs que feien els traficants
majoria dels cinquanta-sis estats africans estan governats per
d’éssers humans que amuntegaven les embarcacions perquè s’arri-
règims corruptes, per dictadures i sistemes de poder que han per-
bara a la quantitat que havien pactat a l’altre costat de l’Atlàntic.
més que durant les últimes dècades, des que van començar a inde-
Fa poc, un informe de les Nacions Unides alertava sobre la
penditzar-se a mitjan segle passat molts països africans, es perpe-
venda a un preu ridícul de la terra africana. El neocolonialisme es
tuen en el poder famílies o tribus.
disfressa d’inversió per al desenvolupament i la cooperació del
Per a entendre’ls hem de posar-nos en el seu lloc. Intentar ima-
retardat continent; així com de falses promeses de treball i infraes-
ginar el que s’ha de sentir quan et colonitzen, t’exploten, t’humilien
tructures. Països com Aràbia Saudita o Corea del Sud cultiven en
en la teua pròpia terra i t’obliguen a canviar la teua naturalesa. Els
les fèrtils terres africanes contribuint, com ha sigut el cas de
africans han d’assumir la seua responsabilitat perquè l’excusa que
Madagascar, al col·lapse del seu Govern que no pot complir les
no estaven preparats per a prendre les regnes dels seus països ja està
expectatives mínimes d’una població sovint desesperada.
vella, i l’activa ciutadania ens ho està demostrant en manifestacions
L’informe, documentat per l’Organització per a l’Alimentació i
socials i culturals. El cantant senegalés Youssou N’Dour, una referèn-
l’Agricultura i el Fons Internacional de Desenrotllament Agrícola,
cia amb tanta influència com un alt mandatari, està en contra de la
analitza la situació a Etiòpia, Ghana, Mali, Madagascar i el Sudan,
visió catastrofista d’Àfrica. El seu raonament parteix de la idea que
partint del fet que durant els últims cinc anys s’han adquirit dos
es pot traure alguna cosa positiva de la crua realitat del continent. El
milions i mig d’hectàrees. El perill és que la població africana es
que Àfrica pot ensenyar al món sorgeix de la seua pobresa, dels
queda sense el seu mitjà de subsistència: la terra i l’aigua.
enfrontaments tribals, però també de la seua naturalesa, els seus
Viatjar per Àfrica fa créixer, obliga a mirar de cara problemes
costums i les seues tradicions, de les relacions humanes. A Àfrica
reals, dels que permeten o impedeixen que continuem vivint. Els
s’ha aconseguit pegar-li la volta a tot i aprendre fins i tot de les seues
ambients, l’enginy i la personalitat dels seus habitants, la determina-
pitjors tragèdies, com l’esclavitud. En la petita illa de Gorée, enfront
ció d’alguns per a millorar, la d’altres per resistir… Comparar els ano-
de les costes de Dakar, es repeteix cada dia la història dels que van
menats primer i tercer món pot resultar ridícul, però crec que molt del que ens queda per aprendre d’Àfrica queda clarament reflectit en aquesta superposició de mirades, situacions, circumstàncies, solucions, que es plantegen i que s’apliquen en cada banda del planeta. La correspondència entre el periodista Alfonso Armada, expert en el continent africà, i el cooperant Gonzalo Sánchez-Terán, titu-
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:51
Página 20
lada El silencio de Dios y otras metáforas. Una correspondencia entre África y Nueva York, n’és una mostra excel·lent. Parteixen de la imprescindible premissa de «posar-se en el lloc de l’altre», i així, en textos breus reflecteixen el que a ambdós els impressiona, les dificultats del món en què estan vivint, les angoixes i les alegries dels que els rodegen. Un exercici sovint carregat de ràbia i incomprensió, d’altres vegades de contenció i reflexió amb el qual podem començar a acostar-nos a Àfrica. Potser perquè tinc el privilegi d’escoltar els protagonistes, de repreguntar i arribar fins al fons del que volen transmetre, em molesta tant la ximpleria amb què a Occident analitzem les tradicions i les cultures dels subdesenvolupats. Deixant al marge el respecte dels drets humans de qualsevol persona, aquests drets que són violats en totes les parts del món a pesar d’estar ratificats, quan un passeja per Àfrica és important no atribuir tot el que no ens pareix just o adequat a l’endarreriment del lloc. Els pobles combaten al seu ritme els desequilibris, les desigualtats. Cal intentar acompanyar en aquest procés els països africans, fent força quan l’elit o els dirigents no reaccionen, o quan la societat civil s’estanca en l’enfrontament. Estic convençuda que el desenvolupament d’Àfrica passa per aquesta relació amb Occident, de major respecte i coneixement. I mentrestant, nosaltres, també podem aprofitar per a començar a curar-nos d’aquesta sobredosi de benestar que patim. La medicina la trobem a l’Àfrica.
20 21
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:51
Página 21
África es natural. Desde el hecho de que el calor se alivia llevando poca ropa sin prejuicios, a que lo que te llama la atención hay que observarlo detenidamente, escudriñarlo con la mirada, hasta que eres capaz de entenderlo, a que las dificultades están inevitablemente ligadas a la vida y la muerte; el continente africano tiene una fuerza inmensa que atrapa al que se aventura a conocer cualquiera de sus rincones, y que ya no te abandona nunca. Ir a África, recordar África, soñar con África. Padezco la enfermedad de querer volver a contemplar las horas, de sentir que pasa el tiempo en un lugar donde la
LOQUEÀFRICAPUEDE ENSEÑARALMUNDO
actividad es reducida, en la que se discuten valores supuestamente asumidos e integrados en nuestras “avanzadas” sociedades occidentales, pero que gracias a África, recobran su naturaleza. Las injusticias que se viven en el continente cuestionan la aplicación discriminada de
CARLA FIBLA Periodista e inmigrante en África durante siete años, de septiembre de 2001 a julio de 2008.
los derechos humanos por parte de países desarrollados que aplican los tratados en su país, y cambian el baremo cuando negocian, invaden, explotan y maltratan África. NACER EN ÁFRICA, VIVIR EN ÁFRICA He trabajado en África durante años, he tenido la suerte de aprender a ajustarme a sus ritmos, de ver más allá de la apariencia y sobre todo de recibir información relatada por los propios protagonistas de lo que hoy ocurre en África. Los africanos son una extensión de su propia tierra. Las calles y carreteras rojizas, la ausencia de asfalto en muchas de ellas, hace que cielo y tierra sean una lógica prolongación. La intensidad con la que te cuentan un relato en África, donde la tradición teatral es impresionantemente rica, con la que gesticulan y mueven las manos,
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:51
Página 22
los movimientos amplios, toda esa expresividad hace que los que no tenemos la suerte de haber nacido en África quedemos hipnotizados. Nacer en África no es lo mismo que vivir en África. Tener la posibilidad de huir de la corrupción, la pobreza, los conflictos étnicos y las guerras que azotan al continente, es una ventaja indiscutible. Pero, ser consciente de la riqueza de los países africanos, de los conocimientos que se transmiten de padres a hijos, de las tradiciones, del valor del tiempo, de la vida, es algo que perdura en los que también sufren por haber visto la luz por primera vez en el castigado continente. En una ocasión, durante un interminable viaje en un barco de carga por el río Níger camino de Tombuctú, entendí porqué las relaciones en África son tan especiales. Dos mujeres lavaron sus cacharros de cocina y al terminar dejaron en la orilla a los bebés que cargaban en sus espaldas para lavarse ellas mismas. Los niños empezaron a berrear desde el momento en el que perdieron el contacto con la piel de sus madres, y siguieron llorando hasta que de nuevo fueron colocados y atados en el dorso. Hasta que el niño africano no es capaz de andar se convierte en un anexo del cuerpo de su madre. Duermen, comen, observan el mundo desde el mismo ritmo que les cargó durante 9 meses. Disfrutan del privilegio de la protección absoluta para de golpe, cuando sus piernas pueden transportarles y son capaces de coger lo que necesitan, pasar a ser autosuficientes casi de la noche a la mañana. Los niños mayores se ocupan de los más pequeños, se pasan el relevo con los que llegan detrás. En las calles de Bamako, en Malí, cuando los niños pueden cargar con un pequeño cubo de hojalata, deambulan buscando algo que comer hasta que alguien les llena el utensilio.
La supervivencia no tiene horarios, por eso en los puesto de control iluminados con bombillas desnudas, hay siempre niños que siguen buscándose la vida, insistiendo en su condición de menor, intentando provocar ese sentimiento de compasión que parece no formar parte de la vida en África. En las playas de Madagascar hay miles de especies vivas que se desplazan, se esconden, vuelan, impresiona observar que actúan como si fueran las dueñas del lugar. El hombre está integrado en esta inmensa riqueza de seres vivos que para nuestros desarrollados ojos resulta completamente fascinante. Al mismo nivel, arañas, camaleones, pájaros,… se posan en las cabañas sin que a nadie se le ocurra matarlas. La “Gran Isla” tiene más de 3.000 especies endémicas lo que la convierte en un gran zoo natural que impresiona tanto como la sabana africana, donde los turistas no separan el ojo de la mirilla de sus cámaras para captar cada movimiento de leones, elefantes, jirafas, tigres o hipopótamos En las habitaciones de los hoteles hechos para los turistas occidentales, con amplios ventanales sobre la inabarcable naturaleza que el extranjero observa desde una mullida cama cubierta por una mosquitera que proteja su débil sistema inmunológico de la fiebre amarilla, el cólera y tantas otras enfermedades curables y desaparecidas en el Primer Mundo. El entorno natural es el principal escenario de las enseñanzas en África. Los niños atienden la clase de Corán y recitan los versículos con la tabla de madera en sus manos, debajo de un baobad, mientras otros escuchan atentos las creencias animistas o cristianas. De la misma manera que tantas cosas útiles son adquiridas por los más pequeños observando como fabrican las barcas con las que saldrán a pescar, como despliegan las velas
22 23
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:51
Página 23
sólo con esa muestra de vida en movimiento parecen mucho más activos que los calculadores europeos. En África las labores cotidianas se plasman en sus telas y al y varían el peso de la embarcación para lograr que gire o mantenga el rumbo deseado. Las artes básicas de la vida se practican en África en directo, no hay simulacros ni segundas oportunidades, por eso los fracasos se asumen con naturalidad, sin dejar que haya tiempo para que el sentimiento de decepción termine con el ahínco de nadie.
ver la vida repleta de colores vivos, intensos, no se atreven a rechazarlos y los utilizan en cortinas, bolsas y en prendas de vestir. Sólo en las capitales, por ejemplo en Dakar, Bamako, Nouakchott, el uniforme de traje chaqueta con camisa blanca y corbata, estropea el desparpajo con el que tanto hombres como mujeres, a menudo bien plantados, lucen amplias camisas, complejos tocados y faldas hasta los pies con un prolongado
MÚSICA Y COLORES Muy alta, con los decibelios a punto de estallar, se suele escuchar la música en África. Como si quisieran alejar todos los malos espíritus que les arruinan la vida, capaces de evadirse en un baile desenfrenado, cargado de fuerza física. Recuerdo una cena en un restaurante al aire libre en la capital de Guinea Conakry. Un grupo de bailarines mezclaban pasos tribales con ritmos frenéticos y entre el oscuro color de su piel y la noche, destacaban los brazos y las piernas de una chica blanca que contagiada por el ritmo de sus compañeros de escena seguía con naturalidad los pasos. Muchos comentaban que la blanca no lo hacía mal, con un tono de sincera envidia. Porque cuando los africanos se mueven parece que formen parte de la música que escuchan, aplican la misma capacidad de adaptación que por desgracia les toca asumir en sus tragedias cotidianas. Algo que el que observa desde fuera apenas es capaz de seguir o comprender, porque nuestra debilidad por la simplificación nos ha convencido de que en África sólo hay pobreza y miseria. En cambio, sólo con las espectaculares telas que llevan las mujeres y niños, en las que envuelven sus cuerpos, muchas de ellas conmemorando días importantes para el país, campañas para prevenir el SIDA, o el nombre de algún líder nacionalista;
corte que permite andar con comodidad y enseñar muslo. Quizás el lugar más importante donde confluyen música, color, y tantas características más es en los mercados. Lugares de encuentro donde con cierta periodicidad los habitantes de África se informan sobre la suerte de sus amigos y familiares lejanos, donde se hacen pactos, se pasea y sobre todo se aprende lo que es la vida. En muchos mercados africanos han llegado los productos chinos, mucho plástico que desvirtúa la esencia de los productos naturales del continente, pero la necesidad y el consumismo apremian a los influenciables y curiosos visitantes de un lugar que también adopta las novedades, lo que llega de muy lejos. En África también existe la obsesión por el móvil, porque desde el lejano tan-tan, ese sonido que dependiendo de cómo se produjera permitía mandar mensajes de una tribu a otra, muchas cosas han cambiado o se han adaptado a las necesidades de la gente. Otro ejemplo son las motocicletas, mucho más asequibles que un coche, que utilizan y reparan hasta que se caen a pedazos.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:51
Página 24
La desesperación es mucho más sencilla, no son necesarias muchas reuniones, ni notas informativas, ruedas de prensa, ni acuerdos, para entenderla e incluso combatirla. IMAGINACIÓN AFRICANA Desde los juguetes que los niños inventan en la calle para tener algo con lo que distraerse en un continente donde la mayor parte de la población no tiene lo que en Europa conocemos como “juguete”, al reciclaje de absolutamente todo, África nos vuelve a dar una lección de que todo tiene mil vidas. Todo depende de la capacidad de cada uno para dar utilidad a un objeto y no tiene porque coincidir con la intención para lo que fue creado. Si en Europa nos llama la atención las latas reutilizadas para fabricar pequeñas esculturas con las que juegan los niños, mesas, sillas y cualquier utensilio que necesitemos, en África están acostumbrados a la materia prima. Por eso valoran y veneran tanto el origen de las cosas. Por las organizaciones, asociaciones de vecinos y comités de apoyo que he conocido en África, deduzco que todo se resume en estar convencido de que se pueden cambiar las cosas. Cuando alguien observa una injusticia no son pocos los que se manifiestan en contra a pesar de los corruptos regímenes y gobiernos, o de que se sepa de antemano que cambiar el rumbo de los acontecimientos es casi imposible. De la vida a la muerte, pasando siempre por la supervivencia. Cuando los que esperaban en una playa de Senegal a subirse a un cayuco me explicaban que habían creado cooperativas en las que todos ponían dinero para construir un sueño conjunto: fabricar un cayuco y comprar lo necesario para zapar rumbo a Europa; pensaba en esas mafias organizadas a las que los gobernantes europeos siempre echan la culpa de las tragedias relacionadas con las malas políticas europeas de inmigración.
24 25
En este continente sin horarios, donde sólo cambia la actividad porque ha salido el sol, en el que las ciudades mantienen las fruterías y comercios abiertos hasta muy tarde, males como el estrés son casi una ficción. El africano medio, de la calle, mantiene sus tareas que desempeña algunas disfrutando y otras por obligación, pero su rostro carece de la sensación de no haber terminado su larga lista de cosas a hacer cada día. Ni siquiera los abarrotados medios de locomoción que utilizan, desde las furgonetas a los carros tirados por camellos les crean ningún trauma. Van subiendo, se hacen sitio, empujan un poco por aquí, un poco por allá, y los desperfectos de la calzada, con sus baches, terminan de acomodarles en el lugar que logran ocupar. Un verdadero juego de encaje en el que nadie se enfada y el contacto humano es tan natural como necesario. Entre las muestras de que el sentido del humor es infinito el África, esa fotografía de una pared con una puerta encabezada por un cartel pintado en el que puede leerse “Hilton”. Sin duda, no es una rama africana del famoso hotel en un barrio marginalizado donde nadie sueña con alojarse en el “Hilton” porque sólo tienen que entrar en el que mantiene la puerta abierta. La construcción de las viviendas en las aldeas africanas, la utilización de materias primas y adaptación a las estaciones también marca el ritmo de vida del continente.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:52
Página 25
Hace poco un informe de Naciones Unidas alertaba sobre la venta a un precio ridículo de la tierra africana. El “neo-colonialismo” se disfraza de inversión para el desarrollo y cooperaELLOS Y NOSOTROS Hay países en África donde, según analistas políticos occidentales, funciona la democracia como Ghana o Senegal. Pero la mayoría de los 56 estados africanos están gobernados por regímenes corruptos, por dictaduras y sistemas de poder que han permitido que durante las últimas décadas, desde que empezaron a independizase a mediados del siglo pasado muchos países africanos, se perpetúen en el poder familias o tribus. Para entenderles tenemos que ponernos en su lugar. Intentar imaginar lo que se debe sentir cuando te colonizan, te explotan, te humillan en tu propia tierra y te obligan a cambiar tu naturaleza. Los africanos deben asumir su responsabilidad porque la excusa de que no estaban preparados para tomar las riendas de sus países está ya vieja, y la activa ciudadanía nos lo está demostrando en manifestaciones sociales y culturales. El cantante senegalés Youssou N´Dour, una referencia con tanta influencia como un alto mandatario, está en contra de la visión catastrofista de África. Su razonamiento parte de que se puede sacar algo positivo de la cruda realidad del continente. Lo que África puede enseñar al mundo surge de su pobreza, de los enfrentamientos tribales, pero también de su naturaleza, costumbres y tradiciones, de las relaciones humanas. En África se ha conseguido dar la vuelta a todo y aprender incluso de sus peores tragedias como la esclavitud. En la pequeña isla de Goree, frente a las costas de Dakar, se repite cada día la historia de los que fueron encerrados y luego subidos a los barcos que les llevaron a Europa. Explican con precisión los cálculos que hacían los traficantes de seres humanos que hacinaban las embarcaciones para que llegara el número que habían pactado al otro lado del Atlántico.
ción del atrasado continente; así como de falsas promesas de trabajo e infraestructura. Países como Arabia Saudí o Corea del Sur cultivan en las fértiles tierras africanas contribuyendo, como ha sido el caso de Madagascar, al colapso de su Gobierno que no puede cumplir con las expectativas mínimas de una población a menudo desesperada. El informe, documentado por la Organización para la Alimentación y la Agricultura y el Fondo Internacional de Desarrollo Agrícola, analiza la situación en Etiopía, Ghana, Malí, Madagascar y Sudán, partiendo de que durante los últimos cinco años se han adquirido 2,5 millones de hectáreas. El peligro es que la población africana se queda sin su medio de subsistencia: la tierra y el agua. Viajar por África hace crecer, obliga a mirar de frente problemas reales, de los que permiten o impiden que sigamos viviendo. Los ambientes, el ingenio y personalidad de sus habitantes, la determinación de algunos por mejorar, la de otros por resistir,… Comparar los llamados primer y tercer mundo puede resultar ridículo, pero creo que mucho de lo que nos queda por aprender de África queda claramente reflejado en esa superposición de miradas, situaciones, circunstancias, soluciones que se plantean y aplican en cada lado del planeta. La correspondencia entre el periodista Alfonso Armada, experto en el continente africano, y el cooperante Gonzalo Sánchez-Terán, titulada “El silencio de Dios y otras metáforas. Una correspondencia entre África y Nueva York”, es una excelente muestra de ello.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:52
Página 26
Parten de la imprescindible premisa de “ponerse en el lugar del otro”, y así en breves textos reflejan lo que a ambos les impresiona, las dificultades de los mundo que están viviendo, las angustias y alegrías de los que les rodean. Un ejercicio a menudo cargado de rabia e incomprensión, otras veces de contención y reflexión con el que podemos empezar a acercarnos a África. Quizás porque tengo el privilegio de escuchar a los protagonistas, de repreguntar y llegar hasta el fondo de lo que quieren transmitir, me molesta tanto la simpleza con la que en Occidente analizamos las tradiciones y culturas de los “subdesarrollados”. Dejando al margen el respeto de los derechos humanos de cualquier persona, esos derechos que son violados en todas partes del mundo a pesar de estar ratificados, cuando se pasea por África es importante no atribuir todo lo que no nos parece justo o adecuado al atraso del lugar. Los pueblos combaten a su ritmo los desequilibrios, las desigualdades. Hay que intentar acompañar en ese proceso a los países africanos, empujando cuando la élite o los dirigentes no reaccionan, o cuando la sociedad civil se estanca en el enfrentamiento. Estoy convencida de que el desarrollo de África pasa por esa relación con Occidente, de mayor respeto y conocimiento. Y mientras, nosotros, también podemos aprovechar para empezar a curarnos de esa sobredosis de bienestar que padecemos. La medicina está en África.
26 27
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:52
Página 27
CATÀLEGCATÁLOGO
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28 29
28/10/09
09:52
P谩gina 28
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:52
Página 29
ARTESANS No, “artesà” no significa el mateix en el nord ric que en el sud pobre. L’artesà a Àfrica no treballa per a mantindre ni la cultura ni les tradicions (amb què se’ns ompli la boca als occidentals), lluita per no morir-se de fam, literalment, i per sobreviure un dia més. L’artesà a Àfrica busca legítimament, com qualsevol empresari, una oportunitat per al seu xicotet negoci. No, “artesano” no significa lo mismo en el norte rico que en el sur pobre. El artesano en África no trabaja para mantener ni la cultura ni las tradiciones, (con las que se nos llena la boca a los occidentales) lucha por no morirse de hambre, literalmente, y por sobrevivir un día más. El artesano en África busca legítimamente, como cualquier empresario, una oportunidad para su pequeño negocio.
ARTESANOS
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:52
Página 30
Tanzània, Dar es Salaam. 2007 Ningú va girar el cap... i jo no em vaig atrevir a fer cap comentari. Es respirava la tensió d’una exagerada disciplina. Aquelles xiques eren afortunades per aprendre un ofici reservat als hòmens però no semblaven felices.
30 31
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:52
P谩gina 31
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:52
Página 32
Kenya, Wetaa. 2007 En la gran nau on treballaven a cobert els wood carvers, Anne Nzilani, la tècnica de la cooperativa, controla que les talles s’ajusten als requeriments de la comanda...¡Tot sembla tan formal en un lloc tan inquietant!
32 33
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:52
P谩gina 33
cataleg africa.qxd:MaquetaciĂłn 1
28/10/09
09:52
PĂĄgina 34
Mali, Bamako. 2007 En una pedrera molt pròxima a Bamako aquest adolescent de quinze anys passa sis hores al dia reduint a martellades els grans trossos de pedra fins a convertir-los en grava.
34 35
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:52
P谩gina 35
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:52
Página 36
Mali, Kalabougou. 2007 A Kalabougou, a la vora del Níger, les cases naixen de la mateixa terra que les sustenta. La vida consisteix a moldre el mill al matí i atendre el negoci i la família a totes hores... Els infants, les gallines, l’arbre i el fang formen part del pati.
36 37
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:57
P谩gina 37
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:57
Página 38
Kenya, Tabaka. 2005 L’àrida pedrera de soapstone, a cel obert, contrasta amb els verds tossals de les highlands de Kisii. La majoria dels 5.000 habitants de la zona viuen de l’artesania del soapstone.
38 39
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:57
P谩gina 39
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:57
Página 40
Mali, Kani-Kombolé. 2008 Allí treballava la xiqueta dogon, la veia cada matí utilitzant mans i peus —tot el seu cos— per a cosir les estretes tires de cotó amb què tintar el bogolan. Tota ella i el seu treball formaven part de la naturalesa d’aquell lloc.
40 41
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:57
P谩gina 41
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:57
Página 42
Kenya, Wetaa. 2007 Sense voler, mentre pensava per on continuar tallant aquell cor de soapstone, amb les mans formava un cor de carn i os molt més gran, delicat i bell que aquell sobre el qual treballava.
42 43
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:58
P谩gina 43
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:58
Página 44
Kenya, Makindu. 2006 Formant una perfecta estrella de cinc puntes, i amb els seus cossos doblegats com només ho fan els africans, els artesans pareixien concentrar tota l’energia còsmica en aquell tronc de fusta fins a convertir-lo en un objecte preciós.
44 45
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:58
P谩gina 45
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:58
Página 46
Mali, Bamako. 2007 A Àfrica s’estampen teles amb motius que commemoren esdeveniments importants. Cherif Ousmane era el líder de les tropes rebels de Costa d’Ivori durant la guerra civil del 2002.
46 47
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:58
P谩gina 47
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:58
Página 48
Mali, Bamako. 2007 El taller d’Ousmane és sa casa i com no hi ha mobles la roba es penja de les parets i si no hi ha cadires un seu aponat... Mentre mamà prepara el menjar els xiquets es llaven les mans. En esta foto i en internet: ousmanenko@yahoo.fr
48 49
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:59
P谩gina 49
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:59
Página 50
Mali, Bamako. 2007 En aquest racó del sud del Sahel els seients d’un cotxe s’utilitzen com a cadira d’oficina, les vies de tren com a enclusa, les xancletes com a sabates, els peus com a mans... En uns auriculars d’avió s’escolta la ràdio i amb els pots d’insecticida es fan caixes per a guardar menjar.
50 51
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:59
P谩gina 51
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:59
Página 52
Kenya, Machakos. 2006 Per al ferrer de Mamunyu, la soca d’una xicranda fa de taula i la pell d’una cabra fa de manxa. L’enclusa és una vella via del tren que un dia va unir Mombasa amb Kisumu i Kampala.
52 53
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:59
P谩gina 53
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:59
Página 54
Mali, Segou. 2007 Amb l’arribada de certes tecnologies Àfrica ha saltat de l’aïllament i la incomunicació a poder tindre accés al coneixement del món. A l’Àfrica quotidiana ara conviuen les tradicions i les tecnologies.
54 55
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:59
P谩gina 55
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:59
Página 56
Mali, Bamako. 2007 A Àfrica amb terra es fan les cases, i amb el color de la terra es tinyen les persones i les coses.
56 57
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:59
P谩gina 57
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:59
Página 58
Kenya, Kisumu. 2007 Isaak treballa durant nou hores al dia en una caseta de xapa metàl·lica de sis metres quadrats que comparteix amb altres tres companys. Guanya menys de tres dòlars per dia treballat. A canvi d’una foto em va dedicar el seu més bell somriure.
58 59
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:59
P谩gina 59
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:59
P谩gina 60
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:59
Página 61
La qüestió és l’actitud asimètrica amb què t’acostes a les persones, així de senzill. És difícil comprendre i apreciar algú a qui desconeixes i que et travessa amb una altra forma de mirar, de gesticular, de menjar i de vestir... Sovint, la por
IDENTITATS que ens produïx el nostre propi desconeixement ens porta a negar els altres, o a assignarlos un estereotip d’identitat que donem per cert i per universal, i sobre el qual mai no hem reflexionat. No és tan difícil entendre que darrere d’uns ulls diferents hi ha una vida i un cor com el nostre. La cuestión es la actitud asimétrica con la que te acercas a las personas, así de sencillo. Es difícil comprender y apreciar a alguien a quien des-conoces y que te atraviesa con otra forma de mirar, de gesticular, de comer y de vestir... A menudo, el miedo que nos produce nuestro propio desco-
IDENTIDADES
nocimiento nos lleva a negar a los otros, o a asignarles un estereotipo de identidad que damos por cierto y por universal, y sobre el que nunca hemos reflexionado. No es tan difícil entender que detrás de unos ojos diferentes hay una vida y un corazón como el nuestro.
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:59
Página 62
Kisumu, Kenya. 2007 Era l’única dona del barri de transformadors de ferralla, arreplegava el que ningú volia, i bromejava contínuament a pesar de ser el pobre entre els pobres.
62 63
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:59
P谩gina 63
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:59
Página 64
Kalabancoro, Mali. 2007 El cap de l’estació de ports de Kalabancoró ho té tot mesurat, comptat i controlat. ¿Un port fins a Torokorobougou?... 11.000 cfas.
64 65
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:59
P谩gina 65
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:59
Página 66
Mopti, Mali. 2008 El xiquet de la camiseta taronja es deia Mamadou, i era perfectament capaç, entre altres coses, d’acomiadar-nos i orinar al mateix temps.
66 67
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:59
P谩gina 67
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:59
Página 68
Segou, Mali. 2008 Era tota una artista però reia tant en dir-me el seu nom que no aconseguia entendre-la. Finalment vaig entendre una cosa així com... ¡Amy Winehouse!
68 69
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:59
P谩gina 69
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
09:59
Página 70
Stone Town, Zanzíbar. 2007 En aquella ciutat de pedra ancorada en el temps dels esclaus, la bossa de plàstic que la xiqueta sostenia en les seues mans pareixia l’únic vincle amb el present.
70 71
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
09:59
P谩gina 71
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:00
Página 72
Kenya, Matandoni. 2006 En veure’m se’n va anar d’un bot i va tornar, al segon, amb semblant aparell en els seus braços. Sens dubte un signe d’identitat, la seua més preada possessió.
72 73
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
12:33
P谩gina 73
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
12:33
Página 74
Telli, País Dogon, Mali. 2008 El xiquet dogon va aconseguir espantar-me en aparéixer pel forat de la paret. Per un moment el vaig confondre amb un tellem, els antics pigmeus habitants de la falla de Bandiagara.
74 75
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
12:33
P谩gina 75
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
12:34
Página 76
San, Mali. 2008 Una botella —buida— d’aigua era tot el que demanava. Quantes coses els faltaran perquè una botella buida siga una cosa tan valuosa.
76 77
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
12:34
P谩gina 77
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
12:34
Página 78
Shaba, Kenya. 2005 Els Samburu, majoritàriament cristians (però polígams), viuen en una part del que va ser el Districte de la Frontera Nord de Kenya, una zona remota i tancada per als turistes fins fa relativament poc.
78 79
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
12:34
P谩gina 79
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
12:34
Página 80
Moribabougou, Mali. 2007 Impressionava tota la seua figura, modelada per anys de dur treball extraient a pulmó, poals i poals d’arena dels bancs del Níger, fins a omplir la barcassa i portar-la perxant fins a Kalabancoro.
80 81
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
12:34
P谩gina 81
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
12:34
Página 82
Bamako, Mali. 2008 L’expressió d’aquesta dona ho diu tot. I la del xiquet també.
82 83
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
12:34
P谩gina 83
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
12:34
Página 84
Bamako, Mali. 2007 Portava damunt molts quilos de plàtans, molts quilos de xiquet, molts grams d’or, un turbant de vellut i un meravellós somriure.
84 85
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
12:34
P谩gina 85
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
12:34
Página 86
Bamako, Mali. 2008 En un país de l’interior com Mali, les matèries primeres arriben amb dificultat, així que Abdoulayé s’encarrega que el que arribe s’hi quede a viure noves vides.
86 87
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
12:34
P谩gina 87
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
12:34
Página 88
Mopti, Mali. 2008 A la vesprada el mercat feia una olor forta i agra. La senyora em va demanar que li fera una foto. Vaig retratar la seua bondat, el seu cansament i una certa desesperança. També una xancleta i un peu.
88 89
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
12:34
P谩gina 89
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
12:34
Página 90
Wetaa, Kenya. 2006 ¡Fascinants! Un matí de diumenge, les tres senyores elegantment vestides, es dirigeixen a l’ofici religiós.
90 91
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
12:34
P谩gina 91
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
12:34
Página 92
Tabaka, Kenya. 2005 La ràdio acompanya les hores mortes i les persones vives, encara que treballen en l’infern àrid de les pedreres de soapstone.
92 93
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
12:34
P谩gina 93
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
94 95
28/10/09
12:34
P谩gina 94
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
12:34
Página 95
VIDA QUOTIDIANA Ningú, en l'escola, es va preocupar per advertir-nos que totes aquelles matèries que tractaven d'explicar el món, en realitat només explicaven la nostra part del món. Hem crescut mirant la vida des d'una finestra, ningú no ens va obrir la porta que ens acostara als altres, que ens confonguera amb ells. Vam haver de créixer entre els altres i hem crescut només entre els nostres. Per això, com no tenim paraules que definisquen més que “el que és nostre”, apliquem un mateix significat indistintament tant si parlem d'Estocolm o de Bamako. Nadie, en la escuela, se preocupó por advertirnos que todas aquellas materias que trataban de explicar el mundo, en realidad solo explicaban nuestra parte del mundo. Hemos crecido mirando la vida desde una ventana, nadie nos abrió la puerta que nos acercara a los otros, que nos confundiera con ellos. Debimos crecer entre los demás y hemos crecido solo entre los nuestros. Por eso, como no tenemos palabras que definan mas que “lo nuestro”, aplicamos un mismo significado indistintamente tanto si hablamos de Estocolmo o de Bamako.
VIDA COTIDIANA
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
12:34
Página 96
Kericho, Kenya. 2005 ¡Que millor església que aquella enorme acàcia per a
96 97
Foto: Enrique Fibla
celebrar la missa a l’aire lliure!
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:04
P谩gina 97
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:04
Página 98
Ségou, Mali. 2007 Mentre dure el partit de futbol el xicotet comerç seguirà obert. El fresc de la nit invita a reunir-se aprofitant qualsevol excusa.
98 99
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:04
P谩gina 99
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:04
Página 100
Kani-kombolé, Mali. 2008 Mentre dura l’època de pluges el color verd s’apodera de la terra i l’abraça amb les seues fresques ombres. Poques setmanes després la terra li haurà guanyat la batalla.
100 101
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:04
P谩gina 101
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:04
Página 102
Bandiagara, Mali. 2008 Sis xiquets juguen despreocupats i feliços sobre els carrers de terra del poble sense reparar en la misteriosa presència del Palau del Sultà de Bandiàgara.
102 103
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:04
P谩gina 103
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:04
Página 104
Hippo Point in Victoria Lake, Kenya. 2006 Semblava que aquell home pescava sobre el llom d’un hipopòtam encara que en realitat era un illot de pedra al qual s’arribava... ¡nadant!
104 105
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:05
P谩gina 105
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:05
Página 106
Kisii, Kenya. 2005 Cada dia, en lloc de creuar la Gran Via, la mamà i els seus fills creuen la selva per arribar fins el col·legi
106 107
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:05
P谩gina 107
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:05
Página 108
Kisumu, Kenya. 2007 En el tròpic, a les set del matí es desperta la ciutat i s’ompli d’aromes, de veus i de colors. Els carrers rebenten de vida i els bells flamboyants donen recer a venedors d’improvisats desdejunis.
108 109
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:05
P谩gina 109
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:05
Página 110
Segou, Mali. 2007 Després del desdejuni, el sol, les gallines, les cabres i les persones es van apoderant del carrer, que fins a aquest moment pareixia adormit a l’ombra dels vells arbres.
110 111
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:05
P谩gina 111
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:05
Página 112
Wetaa, Kenya. 2006 D’esquena al sol ponent, al recer del frondós mango, les dones de Wetaa treballen el sisal mentres comenten les coses que té la vida.
112 113
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:05
P谩gina 113
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:05
Página 114
Kalabougou, Mali. 2007 L’arbre feia d’armari, uns pals de penjadors, el pati era el saló de sa casa i el mantenia sempre ordenat i net. Potser les cadires floririen en l’època de pluges...
114 115
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:05
P谩gina 115
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:05
Página 116
Bamako, Mali. 2007 És l’hora de dinar i la família es reuneix als peus de la pedrera. Allí els hòmens colpegen la pedra amb l’única ajuda d’una llarga barra d’acer amb què penosament desfan la muntanya fins a convertir-la en grava.
116 117
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:05
P谩gina 117
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:05
Página 118
Segou, Mali. 2007 El riu traça una línia en el temps, una línia de vida que la dona persegueix ignorant la memòria i el passat.
118 119
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:05
P谩gina 119
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:05
Página 120
Mopti, Mali. 2008 Han partit ja les últimes pinassas del port de Mopti i en la vora, els que han quedat es preparen per a passar la nit. Finalitzat el trasbals de gent i mercaderies, cada u s’ocupa de les seues coses.
120 121
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:07
P谩gina 121
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:08
Página 122
Stone Town, Zanzíbar. 2007 El mar, el menjar i la nit són els protagonistes del food market en els jardins de Forodhani, un dels mercats de menjar més atractius de la costa swahili.
122 123
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:08
P谩gina 123
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:08
Página 124
Kalabougou, Mali. 2007 A poqueta nit la vora del Níger s’ompli de vida. No hi ha millor lloc per a vendre fruita, fer la bugada, endreçar el xiquet o escurar les cassoles.
124 125
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:08
P谩gina 125
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:08
Página 126
Segou. Mali. 2008 Si en les cases no hi ha aigua... ¡per a això està el riu!
126 127
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:08
P谩gina 127
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:08
Página 128
Wetaa, Kenya. 2006 Sovint he renyat els meus fills perquè caminaven uns metres per darrere de mi... ¡Seguir els pares a uns metres de distància ha de ser una cosa fascinant per als adolescents de tot el món!
128 129
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:08
P谩gina 129
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:08
Página 130
Kalabougou, Mali. 2007 Durant algunes hores al dia, el xicotet poblat de Kalabougou és silenciós i del color de la terra, però a l’eixida del col·legi el poble es transforma i s’ompli de colors i rialles de xiquet.
130 131
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:08
P谩gina 131
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:08
Página 132
Mombasa, Kenya. 2006 Tan fora de lloc, aquest típic taxi londinenc abandonat a Mombasa sembla una metàfora del que, després de la seua marxa, han deixat a Kenya els anglesos.
132 133
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:08
P谩gina 133
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:08
Página 134
Kalabancoro, Mali. 2007 Centenars de tones d’arena són extretes «a pulmó» del llit del Níger i carregades en barcasses fins a Kalabancoro, on una comunitat sencera subsisteix de la seua extracció i descàrrega.
134 135
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:08
P谩gina 135
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:08
P谩gina 136
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:08
Página 137
MERCATS I COMERÇOS Àfrica és un mercat amb 900 milions de consumidors potencials i, segons el Banc Mundial, si Àfrica fóra una única nació, el seu PIB la convertiria en la desena economia mundial, per davant d'Índia o Brasil. Els camins de tota Àfrica són un enorme mercat que els africans deuen reconéixer, valorar i gestionar. África es un mercado con 900 millones de consumidores potenciales y, según el Banco Mundial, si África fuera una única nación, su PIB la convertiría en la décima economía mundial, por delante de India o Brasil. Los caminos de toda África son un enorme mercado que los africanos deben de reconocer, valorar y gestionar.
MERCADOS Y COMERCIOS
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:08
Página 138
Stone Town, Zanzibar. 2007 Les velles cases de la ciutat de pedra semblen en blanc i negre, les persones i el gènere en technicolor.
138 139
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:08
P谩gina 139
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:08
Página 140
Mopti, Mali. 2008 A poc a poc les piragües es van omplint de gent i d’estris. Sacs, paneres, baguettes de pa francés, persones i motocicletes... Només quan no hi càpia ni una ànima salparan riu amunt.
140 141
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:08
P谩gina 141
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:08
Página 142
Zanzíbar, Tanzània. 2007 En aquell mercat de Zanzíbar, davall aquella llum que travessava el plàstic rojo y gualda, hi havia una bossa amb un rètol que deia: spain, King of spain.
142 143
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:09
P谩gina 143
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:09
Página 144
Konobougou, Mali. 2008 M’agrada l’escena tan familiar... Em vaig trobar amb tota una gamma de diferents actituds quan vaig fer veure que dispararia la foto.
144 145
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:10
P谩gina 145
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:10
Página 146
Ségou, Mali. 2008 Portava una roda, un pal i un drap negre. Ens preguntàvem què faria amb això quan es va parar. Va muntar el pal sobre l’eix de la roda, i va desplegar vora la seua parada, una vellíssima ombrel·la negra.
146 147
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:10
P谩gina 147
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:10
Página 148
Mopti, Mali. 2008 L’olor agra del peix sec mesclat amb l’olor dolça de les espècies feia difícil respirar en aquell mercat de Mopti.
148 149
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:10
P谩gina 149
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:10
Página 150
Bamako, Mali. 2008 A l’Àfrica sempre apareix un Mercedes en les fotos... Àfrica els dóna una nova oportunitat a aquests cotxes de luxe (i no a altres) quan a Europa els jubilen.
150 151
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:10
P谩gina 151
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:10
Página 152
Ségou, Mali. 2008 Sempre hi ha lloc per a un més, però mai no hi ha prou colors.
152 153
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:10
P谩gina 153
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:10
Página 154
Bamako, Mali. 2008 Igual que passa en les botigues europees d’alt nivell, com més es valora el gènere més atenció es posa a exhibir-lo al públic.
154 155
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:10
P谩gina 155
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:10
Página 156
Yangasso, Mali. 2008 El dia de mercat en els pobles pròxims es viu com una festa. Tot el poblat es vist amb les seues millors robes i acudeixen junts a vendre la seua collita, a comprar queviures i útils. El dia de mercat és el dia de trobada.
156 157
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:10
P谩gina 157
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:10
Página 158
Ségou, Mali. 2008 La moto, el xiquet, la cadira i la gerra per a la neteja..., els maniquins en perfecte estat de revista..., tot a punt perquè isca el mateix ¡Yve Sant Laurent!
158 159
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:10
P谩gina 159
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:10
P谩gina 160
Mopti, Mali. 2008 Riu avall els tuareg venen el seu ramat als pescadors bozo. Les cabres viatgen en bussines class.
160 161
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:10
P谩gina 161
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:10
Página 162
Fana, Mali. 2008 Sobre la bici una taula a mig fer, sobre la calçada una gasolinera sense assortidor, i de fons: l’omnipresent coca-cola.
162 163
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:10
P谩gina 163
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:10
Página 164
Ségou, Mali. 2008 Als turistes els desagrada pensar que la carn no estiga refrigerada. Però en les carnisseries només es mata la carn que es consumeix en el dia.
164 165
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:10
P谩gina 165
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
166 167
28/10/09
10:10
P谩gina 166
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:10
Página 167
VIATGES I HOSPITALITAT Un viatge per Àfrica és un viatge en el temps, on les vides de les persones i la terra que xafen estan lligades, sense asfalt per mig, i juntes compartixen destí. El viatge és una mirada al que vam ser i la constància del que som, és una experiència cos a cos amb les persones i els paisatges, de les persones s'arreplega humanitat i tendresa i dels paisatges aromes i sons. Un viaje por África es un viaje en el tiempo, donde las vidas de las personas y la tierra que pisan están ligadas, sin asfalto por medio, y juntas comparten destino. El viaje es una mirada a lo que fuimos y la constancia de lo que somos, es una experiencia cuerpo a cuerpo con las personas y los paisajes, de las personas se recoge humanidad y ternura y de los paisajes aromas y sueños.
VIAJES Y HOSPITALIDAD
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:10
Página 168
Dar es Salaam, Tanzània., 2007 A l’alba, els vells dhous ixen del port de Dar amb les primeres brises de la costa de l’Índic. No porten motor i per a maniobrar a vela un vaixell de quinze metres carregat fins a la regala fa falta molta perícia...
168 169
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:16
P谩gina 169
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:16
Página 170
Mopti, Mali. 2007 Com una llançadora espacial, eixida d’una pel·lícula de Spielberg, una nau carregada de queviures i viatgers es dirigeix a tota potència cap al llac Debo.
170 171
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:16
P谩gina 171
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:16
Página 172
Dar es Salaam, Tanzània. 2007 Des de l’autobús veia la pel·lícula d’Àfrica. En aquell moment estaven passant El ciclista de la taula al cap... ¿Com frenaria?
172 173
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:16
P谩gina 173
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:16
Página 174
Unguja (Zanzíbar), Tanzània. 2007 Changuu va ser una illa-presó d’esclaus que després es va usar com a illa-quarantena per a la febra groga. Hui és un hotel de luxe. Welcome a les dues cares d’Àfrica.
174 175
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:16
P谩gina 175
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:16
Falema, Mali. 2007 ...i una cabra, sobre la qual seia el beduí de blau.
176 177
Página 176
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:16
P谩gina 177
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:16
Página 178
Wetaa, Kenya. 2006 Tota una declaració, un senyal a la realitat que demostra ironia, consciència, coneixement i fi humor. Mereixerà la pena conéixer l’amo de l’hotel.
178 179
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:16
P谩gina 179
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:16
Página 180
Dar es Salaam, Tanzània. 2007 Diàriament desenes de piragües creuen la badia del port de Dar es Salaam sortejant els vaixells de càrrega i les enormes onades que generen amb el seu desplaçament.
180 181
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:16
P谩gina 181
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:16
Página 182
Stone Town, Zanzíbar. 2007 Cada dia, enfront de les costes d’Unguja, el Mapinduzi girava amb el vent els seus centenars de tones d’acer oxidat... i cada dia l’escaleta d’abordatge seguia buida mentre jo buscava en ell un rastre de vida.
182 183
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:16
P谩gina 183
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:17
Página 184
Kisumu, Kenya. 2008 L’hotel reclama una mirada i amb ella el record del sagnant segrest d’un avió israelià. Mentre en els seus baixos es fabriquen taüts, en la façana brilla «l’espurna de la vida».
184 185
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:17
P谩gina 185
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:17
Página 186
Djenne, Mali. 2007 El transbordador de Djenne quasi desapareix davall el pes dels autobusos de línia, importats de països del nord, que arriben sempre carregats d’humanitat.
186 187
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:17
P谩gina 187
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
Mombasa, Kenya, 2006 Per a calmar la set una gran Coca-Cola... I per a calmar la fam què...?
188 189
10:17
Página 188
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:17
P谩gina 189
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:17
P谩gina 190
Bla, Mali. 2007 El color de la vesprada i dels vestits de les persones, omplin de vida i de melancolia qualsevol paisatge.
190 191
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
10:17
P谩gina 191
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
10:17
Página 192
Nakuru, Kenya. 2006 Amani significa «pau» en kiswahili. El propietari intenta tirar endavant el xicotet jardí i ha pintat la façana amb bonics cartells publicitaris de sabons.
192 193
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
12:11
P谩gina 193
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
12:11
Kessedougou, Mali. 2007 ...de nou el Mercedes... però d’un altre color!
194 195
Página 194
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
12:12
P谩gina 195
cataleg africa.qxd:Maquetación 1
28/10/09
12:12
Página 196
Olduvai, Tanzània. 2007 Àfrica t’atrapa, t’ompli els sentits i la vida i et fa saber que li pertanys. Àfrica és el nostre origen. Per això sempre, en abandonar-la, ens acompanyarà un fort sentiment de melancolia.
196 197
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
12:12
P谩gina 197
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
12:12
P谩gina 198
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
12:12
P谩gina 199
cataleg africa.qxd:Maquetaci贸n 1
28/10/09
12:12
P谩gina 200