Fake News

És la vida fantasia o sols una il·lusió?

Per a creure el dia a dia reclamem saber del món.

Poder palpar, contrastar, i amb la resta compartir alguna realitat que el consens faça sorgir.

A hores d’ara qui ho diria quan ens toca navegar enmig d’una gran sagnia, un riu fet clavegueram.

Quan trobem com a notícia tants enredros i mentira per a tornar xirivia la dieta informativa.

Mentre hi ha llengua queda home, s’ha dit sempre i és real, però tenim un món pobre perquè massa és inventat.

D’antic servia el segell de la bona veritat indicar com un penell: «lletra impresa és serietat».

Hui ja no te’n pots fiar, del que veiem en la tele ni tampoc en els diaris, menys encara a l’internet.

Corre i corre, tot és ràpid, poc volem reflexionar, fugim de l’ambient càlid que ens permet enraonar.

El cas és tindre’ns torbats amb escàndols per al fetge, per a viure revoltats assenyalar-nos heretges.

no cregues tot el quet penses...

127 falla plaça de jesús...

Però també és culpa nostra rodar tan entabanats: la deixadesa fa pobra virtut i capacitat.

Ens imaginem colossos però no sabem patir, resabuts i capritxosos, no afegir nostra mania.

No exigim ni preguntem si confirma com pensem, per això no ens ajustem al bon judici dels fets.

Així ens colen enganyifes enormes, interessades, fent-les passar per notícies cridaneres, destacades.

Ens mirem panxacontents però sense garantia tot el que ens sona plaent, malgrat paréixer mentida.

Sovint promouen els odis, també supersticions que no respecten els codis i ens fan reus d’emocions.

Un pensament perillós, més encara si és caspós; si t’ataranta un terròs fes-li «fuig!» com a un mal gos.

L’ambient rebolicat i l’enrenou fan confita: algú al govern s’ha ficat, sempre hi ha qui s’aprofita.

Els ultres portaven porres per a intimidar les nits, ara emmerden tots els rogles amb grapats de «bots» i «wifi»...

Aquell Trump n’era abonat i feu escola d’insults contra el debat reposat, ben contents de fer l’incult no cregues tot el quet penses...

129