A.C. Falla Plaça de Jesús - Liberum Libri - Llombart, Llorente i la renaixença valenciana

N

No resulta fàcil fer una aproximació a la Renaixença valenciana (de manera necessàriament breu) sense reiterar els tòpics habituals: eixos llocs comuns del guant i l’espardenya que els amants de la nostra història lliterària, potser, tenen més que coneguts i trillats.

Una cosa està clara: el concepte actual de cultura valenciana, i el major o menor grau d’autodefensa militant dels valencians del sigle XXI cap a la seua llengua i les seues tradicions, no podria existir si la Renaixença no haguera tingut lloc. Eixe refloriment idiomàtic i cultural del segle XIX, indubtablement emmarcat en el Romanticisme que amerà Europa de sentiments d’exaltació de l’història, les tradicions i les llengües dels pobles (especialment dels oprimits pels grans imperis d’Europa oriental, com ara l’austrohongarés, el turc o el rus) actuà d’antídot front a la desmemòria històrica i la decadència idiomàtica que sobrevingueren en terres valencianes com a conseqüència del desenllaç de la Guerra de Successió i dels decrets de Nova Planta de 1707.

Òscar Rueda i Pitarque