Llibret Falla Reis Catòlics 2023 Infantil

L’Associació Cultural Falla Reis Catòlics dóna suport al llenguatge inclusiu als llibrets de falla. Als casos que, al llarg de la lectura d’aquest llibret, no s’han utilitzat fórmules inclusives, tenen com a motiu no dificultar la lectura d’aquest. Des de l’equip de redacció del llibret ens comprometem a seguir treballant per millorar el llenguatge inclusiu a futurs llibrets per tal que els nostres articles no deixen exclòs ningú.

SUMARI

A.C. Falla Reis Catòlics de Silla

Juan Ramón Jimènez, 26 - 46460

Silla (València)

www.reiscatolics.com

Explicació de la falla:

Lázaro San Miguel Bravo

Correcció:

Servei de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Silla

Artista Faller:

Alvaro Guija

Fotos:

www.reiscatolics.com

Begonya Garrido Picher

Raquel Vedreño

Disseny i maquetació: Panal Fallero Dipòsit Legal V-530-2011

Nostres redactors infantils:

Tamara Parra Guillem

Mònica Rubio Monfort

Clara Peris Rubio

Fallera Major Infantil 2020, 2021 i 2022.

Neus Peris Rubio

Fallera Major Infantil 2020, 2021 i 2022.

Maia Palomares Rubio

Fallera Major Infantil 2023.

Saül Llàcer Esteban

President Infantil 2023.

INTRODUCCIO

Enguany, i després de dos anys (per causa de la pandèmia), tornem a tindre llibret infantil. Hem fet uns llibrets més reduïts, de manera que els xiquets i les xiquetes el puguen gaudir millor.

El llibret infantil, igual que la falla infantil, tenen el mateix lema i són complementaris del llibret i de la falla gran . Els sentiments del cor és el lema de la nostra falla i del llibret infantil, en els quals parlarem de tots els sentiments que podrem vore en la nostra falleta: alegria, tristesa, emoció, admiració, por, nerviosisme, felicitat, amor... sentiments que totes les persones senten cada dia i que volem transmetre a fi que els xiquets i xiquetes de la comissió senten tots els sentiments positius de la festa de les Falles. Nerviosisme quan s’apropa

març, alegria en vore la falla plantada, felicitat per estar en Falles, admiració pels artistes fallers, emoció per anar a l’ofrena, tristesa quan cremen la falleta i por perquè et diguen que no t’apuntaran a la falla.

En el llibret tractarem de transmetre als nostres infantils tots els sentiments del cor , d’una manera didàctica, recomanant-los llibres i pel . lícules en què puguen vore d’una manera clara eixos sentiments, amb jocs clàssics i amb nous jocs en línia, i vos ensenyarem els i les artistes que tenim en la comissió i com de bé que dibuixen.

Esperem que als nostres xiquets i xiquetes els agrade aquest llibret, i esperem que siguen capaços de llegir-lo i de gaudir-lo, perquè és per a ells i per a elles.

ALVARO GUIJA artista

>

SILLA

X iquets i xiquetes, fallerets i falleretes, ja podeu gaudir del vostre monument, que per tots vosaltres hem plantat un monument que vos deixarà bocabadats.

Com sempre amb l’ai al cor hem estat per si l’artista ens deixa plantats amb un pam de nassos al cap. I una falla a mig terminar.

L’artista sap que per la seua faena cobrarà arreglo els ninots que haja plantat. Si en falta d’algun ni un duro vorà i amb les butxaques buides se’n anirà.

La setmana fallera ha començat, l’olor a pólvora al cor ens ha arribat. Els nostres fallerets no paren de llançar petardos que als veïns fan enfadar.

Hi ha un xiquet que és el més valent, l’anem a nomenar mestre coheter. Té la caixeta plena de masclets, a son pare ja no li’n queden, de diners.

SER TOT COR

La nostra falleta és tot cor, plena de sentiments i d’emocions, com el pare que a la seua filleta vol oferir-li tot el seu amor.

L’amor que per la menudeta té és pot apreciar a cor obert. Ell vullguera donar-li encara més, tot l’amor que per ella sent.

Els sentiments que la xiqueta desprén de les emocions de son pare han brollat. Sentiments i emocions viatgen en un tren que de jovenets tots hem agafat.

Quan ens fem majors el cor se’ns asseca, ja no bat com el de la jove rosseta. Grisos són la barba i els cabells, no rossos com els de la xiqueta.

Xiquetes i xiquets han de saber, que una barba gris és sinònim de coneixement, respectar els majors és menester i d’ells burla mai has de fer.

Anar el cor a mil

Al xiquet li batega el cor a mil, perquè al sei idol ha vist. Amb tota la il . lusió s’apropa al jugador per veure si li pot signar el baló.

Però el futbolista ni amolla el mos ni tampoc se li afluixa el cor. Al xiquet no li vol signar el baló perquè no para de tocar-li els bemolls.

- Si vols que et signen la pilota, damana-li-ho a un jugador granota. Que jo soc xoto, no se’m nota?

L’únic que puc fer és contar-te una bola.

Com la bola que a tots hem venut, que prompte el nou camp tindrem. I més d’un aficionat valencianista s’ha cregut que d’ací poc de la xotera mourem.

El xiquet ha perdut tota esperança que el jugador li signe el baló. Sent com l’enyorança l’envadix el cor per no haver aconseguit allò que vol.

EXPLICACIO de la falla

Tindre el cor content

De tots és sabut que el millor regal és sense cap dubte l’amor i l’amistat. Les coses que són més importants. els diners mai no poden comprar.

La seua alegria, joia i felicitat contrasta amb la del xiquet que hi és més avall. Vol obrir tots eixos regals, que ha demanat a cor que voldràs.

Del cel ha baixat un angelet per ajudar el nostre xiquet, vol donar-li un gran tresor que li alegre el seu cor.

Pobret xiquet, no té cap regal, per això el gosset el vol ajudar. En la vida el més important ni ve en caixes ni es pot embolicar.

La salut, la família i l’amistat són coses que amb diners no es poden comprar. Tot allò que amb diners obtindràs amb el temps no t’haurà d’aprofitar.

Boca què vols, cor què desitges, amb completa satisfacció s’agafen de la mà. Els menuts amb el cor en la mà, es declaren per sempre la seua amistat.

No té cap importància per al cor, ni de la pell ni dels cabells el color. El cor el la seu de l’amor, del desig i del coratge en abundor.

Tindre un cor que no cap al pit

iiiiiiiii ii

Conta la llegenda que un enamorat llenyador amava una xicona de tot cor . Treballava per oferir-li una muntanya d’or, tant que va descuidar la seua sort.

Així fou com al nostre llenyador enamorat, a força de treballar el cor se li va assecar. Treballava dia i nit, sense descansar, tant que per descuit el seu cos es va tallar.

Amb la destral el seu cos no parava de tallar, i amb peces de llanda l’anava arreglant. Les làmines d’acer no van poder aturar l’òxid que el seu cor va rovellar.

La xicona en veure’l no parà de pensar de quina manera el podia ajudar. Així és com amb un pinzell dibuixà un cor al nostre llenyador rovellat.

Si has llegit El màgic d’Oz sabràs que davant de l’home de llauna estàs, que Dorothy un cor li vol pintar, perquè el llenyador puga tornar a estimar.

Furtar el cor

Què tindrà el nostre xiquet que porta tota la nit despert? Una idea té en el cap que no para de remugar.

Sota el barret que porta per dormir mastega un pensament per la nit. Voltes i més voltes pega al llit, com l’algeps no es pot adormir.

Una espina li arriba al cor, que li causa molt de dolor. I és que a les hores que són de la xicona encara no sap el nom.

El cor li vol dir alguna cosa que l’enteniment endevinar no osa. Naix un sentiment al seu interior que li fa bategar el cor al galop.

Així va ser Clara

iiiiiiiii ii

Un somni, eixa és la paraula exacta per a descriure tot el que he viscut. Vinc d’una família fallera, duc les falles a la sang, i per a nosaltres no hi altra manera d’expressar aquest sentiment que encapçalar la nostra comissió. Mon pare, ma mare, ma tia, mon tio, cosins i cosines... tots han sigut representants màxims de la nostra meravellosa falla, i nosaltres no podíem ser menys. I la veritat és que done les gràcies als meus pares, que ens varen apuntar per al 2020 com a falleres majors infantils, als 15 dies de nàixer, i des d’aquell dia estem contant els dies que quedaven perquè arribara tan ansiat moment. També estic molt orgullosa d’haver compartit regnat amb la meua germana Neus, ja que no és

molt habitual que en una falla hi haja dos falleres majors infantils, germanes, i nosaltres hem tingut eixe privilegi. Aquest regnat va començar el 19 de març del 2019, quan després de la cremà de la falla vàrem fer el brindis pels nous representants, entre els quals i per descomptat, estàvem la meua germana Neus i jo, junt amb Laura i Paquito. Va ser una nit plena d’emocions compartides. Per una banda la tristor, perquè acabava un any faller; d’altra banda, la il·lusió perquè en començava un altre, un any peculiar, ja que compartia regnat amb la meua germana, però també perquè era el quaranta aniversari, i sempre celebrar un aniversari, sempre, és una cosa molt especial.

Després d’uns mesos de

descans, per dir alguna cosa (no vàrem parar de visitar tendes de roba de fallera, de complements...), el primer acte oficial va ser la nostra proclamació. L’auditori Carmen Valero va ser testimoni del primer contacte, l’acte que ens posava en el mapa faller, un acte ple d’emocions, en què els fallers, familiars, convidats i tota la gent que hi va assistir va presenciar l’emoció que desprenien el nostres rostres. Quan vàrem sentir la dolçaina i el tabal que s’acostaven a casa a arreplegar-nos, els nervis començaren a pujar dels peus cap amunt, i un cuquet volia que aquests moments duraren una eternitat. La proclamació va ser molt emotiva, sobretot quan els meus cosins, per sorpresa, ens varen fer l’exaltació. No m’ho podia creure, i tampoc no m’ho esperava! També molta gent em va comentar que la cançó que havia elegit mon pare per

a quan vàrem eixir la meua germana i jo era molt xula; la recordaré per sempre. I quan va acabar, per descomptat la picaeta al casal; a més, era la primera vegada que la vàrem fer al carrer, i la veritat és que va ser un encert.

Després d’uns quants mesos sense actes fallers oficials, va vindre la presentació. Ni més ni menys que la presentació, l’acte dels actes, l’acte més important, l’acte que ara sí, ens presentava com a falleres majors del quaranta aniversari. Ahí sí que els nervis eren ja molt presents, perquè portàvem uns mesos assajant, amb els últims retocs dels vestits, i tot allò que comporta i envolta aquest acte en si mateix. Després d’una

setmana tancats a la Nau Jove, va arribar el divendres, dia que ensenyàvem els vestits i ma casa es convertia en un entrar i eixir de gent. El menjador de casa estava convertit en un lloc on cada vegada hi havia més regals, i jo més contenta que unes pasqües, perquè eren per a mi; ja no hi cabia més gent, però encara n’arribava mes, va ser inoblidable. Al dia següent continuava el cap de setmana, amb la presentació de Laura, junt amb Paquito. Sols tenia ganes que arribara el meu moment i tindre la banda que m’acreditava com a fallera major col·locada al cos.

no volia que acabara mai. Després baixàrem al carrer, on moltíssima gent esperava per a vore’ns eixir de casa, espectacular. I el passacarrer, meravellós. Per a eixe dia se m’acaben els adjectius. I després arribàrem a la Nau Jove, i tot va ser meravellós. Després d’una espectacular presentació, la nostra amiga Andrea ens va posar la banda que ens acreditava com a falleres majors. Després, una espectacular apoteosi, en la qual vàrem eixir de dins d’unes papallones. Tot açò feia que es complira el nostre somni, érem les falleres majors de la falla que ens havia vist nàixer i créixer.

Va arribar el moment, la banda de música s’acostava a ma casa i els nervis anaven apoderant-se de mi. Quan varen pujar a casa i ens tocaren una cançó en el pis va ser total, ens posàrem tots a ballar, i jo

d’aquest moment no varen parar els actes a què acudíem, i que jo feia ben a gust, ja que representava la meua comissió. Començant per la setmana següent, en què vàrem celebrar la presentació interna a fi que les falleres i fallers que no s’havien vestit en la presentació pogueren desfilar en el casal, i nomenarlos així com a components de la comissió.

arreplegà per tota la fira. Per acabar, arribàrem a la zona de tapes, on la nostra falla tenia ubicada una caseta.

I sense poder respirar va arribar el Nadal, que amb un berenar al casal per a tots els xiquets i xiquetes donàvem començament a les festes nadalenques, i en el qual, el Pare Noel va fer gala de la seua generositat.

Entrant en el nou any i coincidint amb la fira de Sant Sebastià, ens vestírem amb les millors gales per a fer una

Un parell de setmanes després vàrem tindre un cap de setmana molt mogudet, com era normal. El divendres de nit vàrem acudir a la presentació de la falla del Palmar, en què el meu cosí Marc era nomenat president infantil i així continuar amb la tradició de la família. L’acte es va celebrar a la Sala Canal, i va ser molt divertit, perquè sempre acaben fent playbacks. Al dia següent vàrem gaudir, al saló San Patricio d’Alginet, d’un acte sempre molt esperat, els fallers d’honor, acte en què totes les persones que varen acudir s’ho varen passar d’allò més bé; com sempre, els fallers d’honor mai fallen. Després d’un sopar espectacular, un acte

senzill, va arribar l’hora de la discomòbil, on vaig ballar i disfrutar un muntó, ja que és un dels actes que més em va agradar.

per a eixir disfressats. I va arribar el moment, el casal era una exposició de disfresses de totes les maneres i formes. Va ser pujar a la carrossa i ens vàrem transformar, va ser com entrar en un parc d’atraccions. Han sigut les hores que més he disfrutat del meu regnat, i no pensava en cap altra cosa que no fora disfrutar el moment. No volia que acabara.

I enmig d’aquest reguitzell d’actes, en va arribar un dels més esperats, la cavalcada, un dels meus preferits, el més divertit, ja que tenia moltes ganes de tirar joguets, confeti, caramels… Va ser un dia molt intens, ja que de matí anàrem a arreplegar el ninot indultat al taller de l’artesà per a dur-lo a l’exposició; mentrestant, el casal era un no parar de gent, de tractors, de camions… preparant-se

iiiiiiiii ii Així va ser Clara

Al dia següent i amb el cos un poc cansat, acudírem a la inauguració de l’exposició del ninot, on vérem un xicotet pròleg de tot el que estàvem a punt de vore als carrers quan arribara març. En acabar va tindre lloc l’entrega de recompenses als fallers que els tocava.

Com que estàvem en ple mes de març, en ple cor del mes de la festa per excel·lència, amb la carpa muntada i a ple rendiment, vàrem gaudir tots els dies dels berenars per a la comissió infantil, en què tots els menuts vàrem disfrutar dels berenars que ens havia preparat la delegació d’infantils.

El segon cap de setmana de març, per a nosaltres és el més intens, perquè el concurs de paelles, la discomòbil, l’orquestra i altres esdeveniments omplin la carpa de festa i de gent.

Però eixa setmana que entrava, mentre estàvem tots amb ganes que arribaren els dies més esperats, vàrem tindre la trista notícia que tots sabeu: les Falles s’anul·laven, i tot allò per què havíem lluitat es desfeia en un moment, ens tancaven a tots en casa. Va ser tot molt desconcertant i per damunt de tot trist, i sincerament no vull ni recordar-ho. Tan sols comentar quatre coses que vàrem fer, com tirar coets des de la finestra el dia de sant Josep o plantar una falla a casa amb els materials que teníem. El dia de Sant Josep de l’any següent (2021) vàrem anar a l’església de la plaça a fer una xicoteta ofrena i una missa en representació de la comissió. També vàrem gravar un vídeo d’ànim per a tots, el qual pujàrem a les xarxes socials; a més a més, la falla va fer alguns actes en línia. Però com he dit, he volgut que passara ràpid, han sigut molts mesos de repressió i de tristor per la situació que estàvem vivint.

Tornant a allò que ens interessa, a poc a poc anàvem agafant el fil a la vida fallera, i després de molts actes aïllats, però no per això poc importants, m’agradaria destacar els diversos premis que vàrem arreplegar gràcies a les persones que fan el llibret, i que tantes alegries ens dona, amb el tercer premi atorgat per la Generalitat Valenciana, i que es va celebrar al Teatre Principal de València, i del qual vàrem gaudir des d’una llotja. Va ser un acte molt emocionant, i des del moment que rebérem la notícia, les llàgrimes, emocions i els nervis varen ser indescriptibles.

Entrant més profundament en el mes de març, i reprenent el que havíem deixat dos anys abans, berenars, sopars, paelles

i d’altres tornaven a omplir la carpa, l’ambient de festa, el sentiment de falla i allò que tots volíem, que era tornar a vore la nostra família fallera. Ja en els dies principals i acompanyats per un convidat inesperat, el mal oratge, que va modificar molts dels actes previstos, però que sempre els enfrontàvem amb bona cara.

L’arreplegà dels ninots i les albades, que donaven començament a una setmana especial, i que em varen fer sentir especial; gràcies a tots els fallers.

Un lliurament de premis totalment inusual, a causa de les pluges, i que es va fer per televisió, cada comissió en el seu casal i obrint els sobres dels premis en directe des de l’ajuntament; va ser l’acte més distint que he viscut.

De vesprada vàrem anar a l’ajuntament a arreplegar els banderins, i per la pluja,

tampoc eixírem al carrer a celebrar el passacarrer dels premis.

Una altra víctima de la pluja va ser l’ofrena, la qual també es va anul·lar, i que es va deixar per al diumenge de la setmana següent.

Sí que és veritat que el moviment a la carpa no parava: sopars, berenars, despertades, orquestres… cosa que compensava aquestes inusuals Falles.

Per al dia de Sant Josep canviaren les coses un poc, ja que es va poder fer la despertà, i a continuació ens vàrem vestir de falleres per

anar a la missa en honor a sant Josep, acompanyats de la xaranga. A la vesprada, en el passacarrer boig, m’ho vaig passar genial, vaig ballar, botar, cridar, cantar i mil coses més, era indescriptible. I per acabar el dia, va arribar l’hora de la cremà de la falla, una cremà molt especial pel significat que tenia, més especial que cap altra cremà anterior. Dos anys després del dia que ens tocava vàrem posar fi a unes Falles que no tenen nom, i que seran per sempre recordades. El foc va posar fi a aquestes Falles, que per a mi seran inoblidables. I després encara férem discomòbil al casal, fins a les 4 del mati, teníem ganes de més.

Però com he dit, la setmana següent, concretament el diumenge, es va celebrar l’ofrena, un poc apagada per diversos motius: no estàvem en la data que tocava, faltava molta gent a causa de la covid, i a més veníem d’unes Falles inusuals; però la finalitat, que era fer l’ofrena a la Mare de Déu, es va dur a terme.

A partir d’ahí vàrem acudir a molt actes, tant fallers com convidats per altres associacions o entitats. N’han sigut molts, però m’agradaria destacar la típica Creu de Maig, dia típic, ja que vàrem ser convidats per la parròquia de Sant Josep Obrer a la missa del migdia i a la processó de la vesprada, en la qual vàrem plantar la Creu de Maig a la plaça de la nostra ubicació, i que va ser beneïda pel rector de la parròquia al pas de la processó.

També m’agradaria destacar quan presentàrem els playbacks de les festes del

poble, en què els nostres components varen fer dos actuacions genials. També fórem convidats per la falla del Palmar a la romeria del Crist de la Salut, per l’Albufera, un acte molt esperat, perquè és el meu segon poble i és un gran privilegi poder participar en aquest acte, tan famós i entranyable, en les aigües del llac.

I tot va arribar a la fi quan, després de tres anys (sí, tres anys), va tindre lloc la presentació, en la qual deixàvem de ser falleres majors d’un regnat diferent. Però açò no acaba ací, perquè agafa el timó del barco la nostra cosina Maia; com he dit, la tradició de la família continua.

Així va ser Neus

iiiiiiiii ii

U na il·lusió, així podria descriure el que he viscut, una il·lusió personal, una il·lusió familiar, una experiència que mai no oblidaré i que és un capítol més en el llibre de la meua vida. Els meus pares em van apuntar com a fallera major als quinze dies de nàixer, havia de seguir una tradició familiar que entre mon pare, ma mare, ma tia, els meus tios, cosins.. tinc una família de sang fallera, i que segueix avant. I no menys important és compartir regnat amb la meua germana Clara, cosa inusual i poc vista, i que a més va ser una novetat i un precedent. Tot és més fàcil si tens una germana com a companya de batalles. També érem unes privilegiades, perquè seríem les falleres majors del quaranta aniversari

de la falla, amb tot el que això significa.

Tot aquest somni va començar el dia de la proclamació.

L’auditori Carmen Valero va ser un prestigiós testimoni, no ni havia millor lloc per a vore com agafàvem el timó d’una comissió que ens havia vist nàixer i créixer, i que per a mi és com una família. Un acte espectacular, ple d’amics, fallers i familiars, que ens varen acompanyar i foren testimonis de la primera presa de contacte amb el que ens esperava. M’agradaria destacar els meus cosins, que ens varen fer l’exaltació, cosa que no esperava. Unes llàgrimes innocents varen ser les que mostraren la meua alegria. Al final tot va acabar al casal, i al carrer vàrem fer la

picaeta per a tots aquells que ens varen acompanyar.

moviment i molt de treball, i en ma casa també preparantho tot, un enrenou.

Varen ser mesos molt intensos, durant els quals anàrem a proves de vestits, de joies, sabates, etc. Era un no parar, però era el que tocava. Jo no em queixava, i damunt m’ho passava d’allò més bé al costat dels meus pares, que estaven en tot.

Després d’uns mesos de treball sense parar, i mirant com a poc a poc el decorat de la presentació anava agafant forma, va arribar la setmana important, la setmana en què ens presentaven com a falleres majors. Una setmana que m’agrada, perquè estem tots els dies a la Nau Jove, amb molt d’ambient, molt de

Però va arribar el dia, eixe divendres en què el menjador de casa cada vegada estava més ple de regals, cada vegada ma casa estava més plena de gent, no en cabia més, però hi arribava més gent, era impressionant, i tots portant regals, això era el que més m’agradava. Hi havia un ambient de festa espectacular, no volia que acabara mai. Crec que ha sigut un dels moments més especials que he viscut durant el regnat. Tot era el preludi del dissabte, la presentació gran, acte en què Laura era presentada junt amb al nostre president, Paquito, i la vàrem acompanyar. Era el preludi del nostre dia, eixe dia tan esperat havia arribat. Els nervis estaven a flor de pell, tenia ganes d’estar en plena presentació, volia que arribara el moment i que mai no acabara. Sols sentint la

banda de música pujant a casa i tocant cançons a la cuina estava ja contenta. Era espectacular, vore tota la gent botant amb les cançons que tocaven, no volia que se n’anaren, va ser molt divertit. Però quan baixàrem de casa i vàrem vore tota la gent que hi havia, i que ens estava esperant, em vaig adonar del que estava a punt de passar. El passacarrer va ser espectacular, l’arribada a la Nau Jove única, i ens tocava el moment de la presentació, en la qual érem les protagonistes, amb la banda que ens acreditava com a falleres majors. La nostra amiga Andrea, res millor que això. Després vàrem rebre a tots i totes els i les representants de la falla dels quaranta anys d’història, per acabar amb l’apoteosi final, en què vàrem eixir d’unes papallones. Va ser espectacular. El somni i la il·lusió que tenia s’havien complit.

A partir d’aquest moment érem les representants de la falla Reis Catòlics, amb tot el que això significa per a nosaltres i per a la nostra família.

Actes i més actes, eren els que a partir d’eixe moment començaven a aflorar en la nostra vida quotidiana. La setmana següent va ser la presentació interna, en què els xiquets i xiquetes que no es varen vestir en la presentació varen desfilar en el casal i els posaren la banda.

Abans del Nadal, i per a donar entrada a la festa que venia, la delegació d’infantils ens va oferir un berenar nadalenc, en el qual vàrem rebre la visita del Pare Noel, que ens va donar uns regals que ens feren molta il·lusió.

I entrant en el nou any, el nostre any, el primer acte que tinguérem va ser la Fira de Sant Sebastià. Vàrem gaudir d’un passacarrer a fi d’arreplegar diners per a la falla, i vestits de fallers vàrem passejar per tota la la fira, finalitzant en la caseta que la falla tenia, on servíem tapes i begudes per a tots.

Així va ser Neus

acte molt xulo, perquè sempre que acaba fan playbacks i és molt divertit.

El dia següent tingué lloc un dels actes en què millor m’ho passe, els fallers d’honor, al saló San Patricio d’Alginet, en què fallers i convidats vàrem gaudir d’un sopar molt especial. Però després venia la bona, la discomòbil. M’ho vaig passar molt bé, vaig ballar, vaig botar, em vaig fer fotos i vaig jugar amb les amigues. Va ser total.

Un parell de setmanes després va vindre un cap de setmana intens. El divendres a la nit acompanyàrem el nostre cosí en la seua presentació, a la sala Canal, continuant amb la nissaga familiar. Va ser presentat com a president infantil de la falla Plaça la Sequiota, del Palmar. Va ser un

Amb un mes de febrer en què no paràrem, i això que és el més curt de l’any, tinguérem la pintada dels escuts. Un dissabte de vesprada, tota la comissió va vindre a casa a pintar els escuts de la falla amb el nom de la meua germana i el meu, al carrer, al nostre portal. Hi havia molta gent, i els meus pares portaren beguda i menjar per a tots; pareixia que no havien begut ni menjat mai!

Però va arribar l’acte més esperat per a mi, la cavalcada, un acte que em feia molta il·lusió. La gent disfressada, jo tirant confeti, regals, balons, caramels, era allò que una xiqueta com jo estava esperant. Però abans que res, eixe mateix dia, de matí, anàrem a arreplegar el ninot indultat al taller de l’artista, per a dur-lo a l’exposició del ninot, perquè tot aquell que volguera, passara a vore’l. I a la vesprada començava la festa, el casal era un no parar de gent preparant les carrosses, les disfresses, era

una passada. Quan va arribar el moment, no m’ho creia, era la cavalcada, estava super il·lusionada, la gent començava a baixar al casal disfressada, era com si entrares en una tenda de disfresses, hi havia de tot. Les carrosses posaven música, la xaranga començava a tocar, era total. M’ho vaig passar d’allò més bé, no m’ho esperava així, vaig disfrutar moltíssim, i per descomptat, no volia que acabara mai.

Eixa setmana de després començaven a muntar la carpa, i això és motiu d’alegria. Les Falles estaven ahí! Durant eixes setmanes hi havia berenar tots els dies per als xiquets, i sempre ens posaven l’himne de la falla per a entrar a la carpa, i ens esperaven tots per a començar el berenar.

El següent cap de setmana és el més esperat per tots, ja que són les paelles i es fa molt llarg. Jo m’ho vaig passar molt bé, no vaig parar de fer coses, de jugar i de ballar, perquè teníem discomòbil i orquestra; va ser total.

iiiiiiiii ii Així va ser Neus

fer ofrena, molt limitada, a l’església de la Plaça, però poc més.

Però després d’aquest cap de setmana tan especial va arribar la trista notícia, una notícia que no esperàvem i que tots coneixeu: les Falles s’havien suspés i ens tancaven a tots en casa. Ens varen deixar a tots amb la mel als llavis, i quan ja estàvem ahí, va i ens ho tallen. Però bé, no vull recordar aquesta etapa, solament vull recordar les quatre coses que férem. Vàrem enviar un missatge d’ànim que gravàrem en casa i publicàrem en les xarxes socials, vàrem plantar una falla a casa, amb el material que teníem, vàrem tirar coets el dia de Sant Josep, per la finestra, i algunes activitats que va organitzar la falla en línia. L’any següent vàrem

A poc a poc els actes anaven prenent forma dins de les limitacions que teníem. Però no tinc moltes coses que puga contar, fins que ens varen donar la gran notícia: el tercer premi del llibret per l’ús del valencià. Va ser total, i quan ens assabentàrem ens posàrem a plorar, a botar, a riure, estàvem plens d’alegria, i quan anàrem a arreplegarlo va ser un espectacle, al Teatre Principal de València, amb una llotja per a nosaltres; impressionant tot.

Però els actes principals tornaven a començar, perquè ens havien donat llum verda per a reprendre les falles. Vingueren a casa a repassar els escuts, els dinars al casal, els sopars que s’allargaven fins ben tard; això era el que buscàvem, tornar a vore la nostra família fallera.

nit va estar molt xula, va ser especial, com botàvem tots, com cantàvem les cançons de la falla, i quan vingueren a cantar-nos les albades a la falla, magnific... Ja estàvem en Falles!

La carpa tornava a ocupar el seu lloc al carrer, els berenars prenien lloc a la vesprada, tot pareixia que tornava a la normalitat. Repetírem el cap de setmana de les paelles, sense oblidar que feia dos anys que l’havíem viscut. I començava la setmana fallera, amb les albades i l’arreplegada del ninot. Eixa

Però tot es va malbaratar, un component que no esperàvem va fer acte de presència: l’oratge, temps que no ens va deixar fer el lliurament dels premis i que vérem en el casal, televisat en directe. Va ser un acte estrany, diferent, però no per això menys especial. A la vesprada tampoc poguérem fer el passacarrer dels premis, i amb una furgoneta anàrem a la plaça a arreplegar els banderins que ens havien donat. Al dia següent, la pluja tampoc ens va deixar fer un dels actes més esperats per tots, i que es va traslladar a la setmana següent: l’ofrena. Però la part bona és que poguérem quedar-nos durant les nits un poc més tard, a disfrutar de les orquestres.

Al dia següent el temps ens va donar una treva. El dia de Sant Josep poguérem fer el passacarrer de la missa, i els que es varen vestir ens acompanyaren a la plaça, on es va celebrar la missa de Sant Josep. De vesprada també eixírem al carrer amb la xaranga, el passacarrer boig, en què vaig botar i ballar fins que em vaig cansar. I a la nit tocava cremar la falla, moment en què aquest regnat, un regnat tan diferent, arribava a la fi, però amb la notícia que la pròxima fallera major era la nostra cosina Maia; la nissaga continuava!

Així va ser Neus

iiiiiiiii ii

per a les festes del poble. La processó del Crist, en la qual vaig participar; el dia de Sant Josep Obrer (el dia 1 de maig), on vàrem participar en la missa del migdia i la processó de la vesprada; també vàrem plantar la creu al carrer, que va ser beneïda pel retor en passar la processó pel casal.

Però un acte que volia destacar va ser la romeria del Crist de la Salut, a l’Albufera, al Palmar, a la qual vàrem ser convidats per la falla Plaça de la Sequiota, i que com a part palmarista que tinc va ser un honor, encara que no vaig eixir en la barca.

De tot el que vingué després destacaria els playbacks d’agost, ja que junt amb la meua germana i Laura vaig presentar les dos actuacions que el nostre grup va fer a la plaça

I per acabar, la presentació d’acomiadament, en la qual tancàrem un exercici de tres anys, un regnat molt especial i peculiar que no oblidarem mai, però del qual hem aprés moltes coses.

Clarai Neusiiiiiiiii ii

Salutació PRESIDENT infantil 2023

Estimats lectors/es, amics/ gues i veïns/es, soc Saül Llàcer Esteban, i és per a mi un honor poder dirigir-me a tos vostés com a president infantil de la Falla Reis Catòlics.

Des que era ben xicotet demanava als meus pares ser president de la comissió que m’ha vist nàixer, i per fi ha arribat el moment; a més a més, al costat de la xiqueta que millor pot dur el càrrec de fallera major infantil, i amb qui un president voldria estar acompanyat, Maia Palomares Rubio.

A tu, Maia, sols dir-te que junts gaudirem d’aquest somni al màxim, al costat de Lara, de Tomás i de tota la comissió infantil, que de segur ens ajudaran perquè tot siga especial.

Així i tot, sabem que enguany serà un poquet complicat viure plenament les festes falleres, per eixes persones que no podran estar amb nosaltres, tot i que estem segurs que, allà on estiguen, ens donaran forces per a continuar.

Desitge de tot cor poder disfrutar amb la meua família i la comissió de tots i cada un dels actes, i vos convide a tots, fallers, amics i veïns, a gaudir de les millors festes del món: les Falles.

Sols em queda dir que visca Silla, les falles i la Falla Reis Catòlics.

> SAÜL LLÀCER ESTEBAN <

Salutació FALLERA MAJOR infantil 2023

Estimats fallers i falleres, Soc Maia Palomares Rubio, i és per a mi tot un plaer poder representar la meua volguda comissió ,a la qual pertanc des que vaig nàixer.

Després de dos anys d’espera que ens va furtar una pandèmia mundial, ha arribat el meu any. Per un moment em vaig desil·lusionar, ja que tot va col·lapsar, però afortunadament tot ha acabat i podré complir aquesta tradició familiar que és ser representant de la nostra falla.

El que sent quan vaig a la falla és molta alegria, perquè sé que voré la gent que estime i un grup de xiquetes que per a mi, sense elles, les falles no serien igual. La falla és un lloc ideal per a fer amics i

amigues i viure la festa fallera d’una manera molt intensa. I especialment per això, voldria dir a aquells xiquets i xiquetes que mai han sigut fallers que proven a apuntar-se a una falla i voran que bé que s’ho passen.

Ja estem a punt d’entrar en març, les falles ocuparan els carrers que faran olor de pólvora i de flors, i rebrem la primavera amb la millor festa del món.

Vos convide, fallers i falleres, veïnat i amistats, a viure amb nosaltres aquesta festa. Segur que la gaudireu com mai ho heu fet.

La vostra amiga, Maia Palomares Rubio

CONEGUEM A NOSTRES REPRESENTANTS infantils 2023

Saül i Maia

Com ja heu pogut observar, el tema d’aquest llibret és el cor, i hem volgut fer un joc per a endevinar què saben els nostres representants sobre el cor, les emocions i els sentiments. Comencem!

Quina funció té?

a) bombejar la sang a tot el cos (Maia i Saül)

b) controlar els moviments

c) permetre’ns respirar

Quina grandària té?

Què és el cor?

a) un múscul

b) un òrgan (Maia i Saül)

c) un os

On està ubicat el cor?

a) a la dreta del pit

b) a l’abdomen

c) a l’esquerra del pit (Maia i Saül)

a) del puny de la mà (Maia i Saül)

b) del colze

c) d’una poma

Què és el ritme cardíac?

Maia: El ritme que du el cor quan batega.

Saül: El ritme que du la sang i que fa que arribe a tot el cos.

Quan estem dormint, com és el ritme cardíac?

Maia: Lent, tranquil.

Saül: Tranquil.

I quan estem fent esport?

Maia: Accelerat.

Saül: Accelerat. Sabries dir com es diu quan tenim les pulsacions accelerades?

Maia: Taquicàrdia.

Saül: Taquicàrdia.

I quan estan més lentes de que és normal?

Maia: abaixada de tensió.

Saül: Infart.

Sabries dir la diferència que hi ha entre les emocions i els sentiments?

Maia: No ho sé.

Saül: No ho sé. Creus que les emocions canvien el ritme cardíac?

Maia: Sí.

Saül: Sí.

Quina creus que és l’emoció més forta?

Maia: L’amor.

Saül: L’amor.

Quines emocions o sentiments sents al cor quan escoltes les següents paraules?

Brusa:

Maia: Alegria.

Saül: Alegria.

Xocolate:

Maia: Amor.

Saül: Alegria.

Xaranga:

Maia: Eufòria.

Saül: Alegria.

Pólvora:

Maia: Temor.

Saül: Alegria.

Monument:

Maia: Alegria.

Saül: Alegria.

Ofrena:

Maia: Emoció.

Saül: Emoció.

Falles:

Maia: Amor.

Saül: Alegria.

Sabíeu que els colors també transmeten emocions i sentiments?

Que et transmeten aquests colors?

Rosa:

Maia: Amor.

Saül: Res.

Verd:

Maia: Fàstic.

Saül: Fàstic.

Blau:

Maia: Tristesa.

Saül: Tristesa.

Negre:

Maia: Por.

Saül: Por.

Morat:

Maia: Por.

Saül: Por.

Roig:

Maia: Amor.

Saül: Amor.

Enguany tenim la gran sort de tindre com a representants infantils dos fallers de bressol, nascuts en la falla i als quals hem vist créixer al casal, que viuen les falles amb intensitat, i que venen de dos grans famílies falleres. Per fi ha arribat el seu any i de segur que l’aprofitaran al màxim.

ENTREVISTA A MAIA

Com et consideres?

Blanc:

Maia: Tranquil·litat.

Saül: Pau.

Taronja:

Maia: Amor.

Saül: Alegria.

I per acabar, què et transmeten les falles?

Maia: Molt d’amor.

Saül: Amor.

Guapa, inquieta, extravertida, alegre, xarradora i un poc egoista.

Què t’agradaria ser de major? Professora d’anglés o arqueòloga.

Quins llocs t’agrada o t’agradaria visitar?

M’agrada molt anar a Sumacàrcer, el poble per part de ma mare, i sobretot al riu, als centres comercials, i també m’agrada molt estar a casa o al casal.

Quin tipus de música t’agrada?

Jo sóc com el Spotify, escolte tot tipus de música, però si n’he de destacar alguns són La Fúmiga, Zoo, Aitana o Lola Índigo.

Quin diries que és el teu menjar preferit?

L’arròs de putxero que fa ma mare i el fuet.

Quin és el teu color preferit?

El taronja i el blau.

I ara que ja et coneixem un poc més, conta’ns un poc sobre les falles en la teva vida. Quin és el motiu pel qual les falles formen part de la teua vida?

Perquè les tinc presents des que vaig nàixer i m’agraden molt.

A qui agrairies que el teu somni s’haja complit?

Als meus pares. Dis-me tres coses que t’agraden de les falles.

Els passacarrers, les presentacions i la setmana fallera. De tots els actes que teniu, quin és el que més t’agrada? I el que més esperes o esperaves amb emoció?

La presentació. El dia dels premis. Com definiries aquesta comissió?

Molt gran.

Què és el que més t’agrada fer quan vens al casal?

Ajuntar-me amb les amigues.

Havies somiat alguna vegada a representar la teua comissió? Moltes.

Diries que les falles han canviat des que es van crear?

Sí, molt. Pense que abans no

hi havia tanta tecnologia per a fer la festa fallera com hi ha hui en dia.

I per acabar, ens agradaria que dirigires unes paraules a la comissió i a la gent no fallera, i que així vinguen a gaudir les falles.

Que les falles són la millor festa que hi ha i en aquesta comissió tenim els millors; i als xiquets no fallers, m’agradaria dir-vos que hauríeu d’apuntar-vos a la falla, perquè vos ho passareu molt bé.

ENTREVISTA A SAUL

Com et consideres?

Alegre, divertit, inquiet.

Què t’agradaria ser de major?

Mecànic de competicions.

Quins llocs t’agrada o t’agradaria visitar?

La falla, la platja.

Quin tipus de música t’agrada?

Escolte de tot, però un cantant que m’agrada molt és Camin.

I ara que ja et coneixem un poc més, conta’ns un poc sobre les falles en la teva vida. Quin és el motiu pel qual les falles formen part de la teua vida?

Perquè des que vaig nàixer estic apuntat a la falla i he crescut allí.

Havies somiat alguna vegada a representar la teua comissió?

Sí.

A qui agrairies que el teu somni s’haja complit?

Quin diries que és el teu menjar preferit?

Fideuà, arròs al forn i caldós i pasta.

Quin és el teu color preferit? El roig.

A ma mare i a ma tia. Dis-me tres coses que t’agraden de les falles.

La plantà, el dia dels premis i els petards.

De tots els actes que teniu, quin és el que més t’agrada?

I el que més esperes o esperaves amb emoció?

La presentació. El dia dels premis.

Com definiries aquesta comissió?

És una comissió molt alegre.

Què és el que més t’agrada fer quan vens al casal? Tirar petards.

Diries que les falles han canviat des que es van crear?

Sí, perquè abans els monuments fallers eres mobles, i ara ja no.

I per acabar, ens agradaria que dirigires unes paraules a la comissió i a la gent que no és fallera i que així vinguen a gaudir les falles.

A la comissió, vull dir-los que són els millors, i a la gent que no és fallera, els anime a vindre a viure la festa.

Moltes gràcies, Saül i Maia, per aquestes paraules. Tota la comissió vos desitgem que passeu un gran any i que gaudiu del vostre somni.

Álex Alcoy Cortés

Álex Alfaro Galera

María Alfaro Galera

Diego Alonso Martínez

Gonzalo Alonso Martínez

Gonzalo Álvarez Cantarero

África Aragón Calle

Hugo Aragón Calle

Andrea Arcís Ruiz

Miguel Arias Gil

Eva Ballester Donet

Juan José Ballester Donet

María Dolores Barbena Ortiz

Manel Benaches Zapata

César Calle Muñoz

Carme Camarena Tormo

Adrián Cano Zurita

Lucía Cano Zurita

iiiiiiiii ii

Mirey Conca Villaplana

Leyre Cuenca Fernández

Adrián Doménech Gómez

Vega Domínguez Rodríguez

Adriana Fernández Carbonell

Carlota Forner Martínez

Valentina Forner Martínez

Leyre Francés Olmo

Antonio Fuertes Gamero

Alba García Galera

Hugo García Galera

Natalia García Garrido

Marc Gertrúdix Sánchez

Inés Gil Fernández

Sara Gil Fernández

César Gil Román

Jairo Gómez Sánchez

Marta Gómez Sánchez

Emma Guillem Galán

Coral Iborra Sáez

Sara Liñana Alcaide

Saül Llàcer Esteban

Lola Magalló Correoso

Paula Magalló Cortés

Sergi Martí Hurtado

Emma Martínez Peris

Abraham Martínez Piera

Arántzazu Martínez Piera

Lucía Mejías Serra

Marc Mejías Serra

Valeria Molina Rosales

Claudia Monge De La Encarnación

David Monge De La Encarnación

Álex Moreno Ballester

Javier Moreno Ballester

Nayara Moreno Cuenda

Sara Murria Serrano

Emma Navarro Forner

Hugo Olivares Carmona

Águeda Oltra Bou

Maia Palomares Rubio

José Pérez Costa

Gustavo Pérez Sanchís

Clara Peris Rubio

Neus Peris Rubio

Héctor Puerto López

Adriana Raga Marcilla

Noelia Redondo Vaquerizo

Héctor Reviejo Sánchez

Vera Reviejo Sánchez

Leo Rodríguez Lara

Álex Romeral Chamorro

Marco Romeral Chamorro

Martín Romeral Chamorro

Carolina Romero Martínez

Cristina Romero Martínez

Llàtzer San Miguel Zaragozà

Roser San Miguel Zaragozà

Noel Sánchez Correoso

Lucía Sánchez Martínez

Paula Sánchez Núñez

Laura Sánchez Pérez

Aránzazu Sánchez Piera

Daniel Sánchez Rubert

Paula Sánchez Rubert

Iratxe Torrella Piera

Nagore Torrella Piera

Adrián Vázquez Esteve

Marcos Vázquez Esteve

Samuel Verdejo Navarrete

Aroa Verdugo Orbegoso

Joan Luis Verdugo Orbegoso

Sofía Vergara Más

Candela Vila González

Greta Vila González

Francisco Javier Villena Sánchez

Valeria Villena Sánchez

GRUPde DansaINFANTIL

Leyre Francés Olmo

Sara Liñana Alcaide

Claudia Monge De La Encarnación

Águeda Oltra Bou

Maia Palomares Rubio

Vera Reviejo Sánchez

Iris Rodríguez Casanova

Carolina Romero Martínez

Aránzazu Sánchez Piera

Roser San Miguel Zaragozà

GRUPde Play-BACKS

María Alfaro Galera

María Dolores Barbena Ortiz

Leyre Francés Olmo

Alba García Galera

Sara Liñana Alcaide

Emma Navarro Forner

Águeda Oltra Bou

Maia Palomares Rubio

Vera Reviejo Sánchez

Carolina Romero Martínez

Cristina Romero Martínez

Roser San Miguel Zaragozà

Paula Sánchez Núñez

GUARDONS a la nostra com. INFANTIL atorgats per JCF

Bunyol d’Argent Infantil

Diego Alonso Martínez

Carlota Forner Martínez

Valentina Forner Martínez

Arántzazu Martínez Piera

Álex Moreno Ballester

Adriana Raga Marcilla

Leo Rodríguez Lara

Lucía Sánchez Martínez

Candela Vila González

Greta Vila González

Bunyol d’Or Infantil

Adrián Cano Zurita

Lucía Cano Zurita

Vega Domínguez Rodríguez Llàtzer San Miguel Zaragozà

Samuel Verdejo Navarrete

Els presents guardons deuran ser confirmats per Junta Central Fallera.

La Junta Local Fallera notificarà per carta si l’han concedit.

EMOCIONARI

L’art de sentir i saber sentir perTAMARA PARRA

S embla que una de les assignatures encara pendents en la societat en què vivim és l’ educació emocional . Diries que saps com afrontar una situació en la qual sents decepció? O afirmaries que eres capaç de sentir empatia? Imagina ara que eixe sentiment apareix al cor d’un xiquet o xiqueta. Com fer-li entendre el que sent?

En la nostra comissió i, si ampliem, en la nostra societat, volem xiquets i xiquetes emocionalment sans , que sàpiguen com reaccionar enfront de situacions noves o que impliquen nous sentiments per a ells i elles. I no és una feina senzilla explicar a un xiquet, el cor del qual hauria d’estar replet d’amor, que de vegades sentirà pessigolles de vergonya, l’inundarà la ira o se li ompliran els ulls de tristesa.

iiiiiiiii ii de tot COR infantil

Per això vos presentem l’ emocionari : un recopilatori de contes infantils i pel . lícules per a treballar les emocions que es representen al nostre monument infantil i altres emocions que hem tingut el gust d’afegir, donada la seua importància. I per tal de no dubtar entre el que esteu sentint, trobareu una xicoteta definició extreta de l’A.V.L. (Acadèmia Valenciana de la Llengua).

Esperem que aquest emocionari siga una guia , no tant per a xiquets i xiquetes, com per a mares i pares en el dia a dia de l’educació dels seus fills. I que el futur de la nostra comissió i de la nostra societat estiga sobre les mans d’uns cors capaços de sentir, d’emocionar-se i de viure amb intensitat.

EMOCIONARI

AVORRIMENT

Sensació de cansament o de melancolia produïda per la repetició d’una cosa que no interessa, per l’ociositat excessivament prolongada, per la monotonia o per la falta de diversió, de novetats o d’estímul.

AMB QUIN CONTE?

Senyor avorriment (Pedro Mañas)

El viatje de Chihiro (Hayao Miyazaki, 2001)

AMB QUINA PEL . LI?

ADMIRACIO

Sentiment de plaer i d’aprovació produït per la percepció, la contemplació o la consideració d’una persona o d’una cosa meravellosa, d’una gran bellesa, o que posseïx alguna qualitat extraordinària.

AMB QUIN CONTE?

El gran llibre dels supertresors

(Susanna Isern i Rocio Bonilla)

AMB QUINA PEL . LI?

Vull ser com Beckham (Gurinder Chadha, 2002)

AMOR

Sentiment d’estima profunda que se sent per una persona.

AMB QUIN CONTE?

T’estime (quasi sempre) (Anna Llenas)

CALMA

AMB QUINA PEL . LI?

Moonrise Kingdom (Christian De Vita i Wes Anderson, 2012)

Tranquil . litat, falta d’agitació, de nerviosisme, de moviment o de presses. Cal mantindre la calma.

AMB QUIN CONTE?

El bosc de la serenitat (Manuela Montoya Escobar i Susanna Isern)

AMB QUINA PEL . LI?

Un lloc per a somiar (Cameron Crowe, 2011)

DECEPCIO

Sentiment de contrarietat de qui no ha trobat resposta a les seues expectatives.

AMB QUIN CONTE?

Quan estic decepcionat (Trace Moroney)

Germà ós (Aaron Blaise i Bob Walker, 2003)

Capacitat per a identificar-se amb una altra persona i compartir els seus sentiments.

AMB QUIN CONTE?

A les teues sabates (Meritxell García)

AMB QUINA PEL . LI?

Up (Pete Docter i Bob Peterson, 2009)

AMB QUINA PEL.LI?

ENVEJA

Pesar que se sent pel bé dels altres, i que generalment provoca un sentiment d’animositat respecte a aquells.

AMB QUIN CONTE?

Gat roig, gat blau (Jenni Desmond)

FASTIC

AMB QUINA PEL . LI?

Home

(Tim Johnson, 2015)

Ois, sensació de repugnància.

AMB QUIN CONTE?

La rebel·lió de les verdures (David Aceituno i Daniel Montero)

AMB QUINA PEL . LI?

Ernest & Celestine (Benjamin Renner, Stéphane Aubier i Vincent Patar, 2012)

FELICITAT

Allò que produïx un estat anímic de plena satisfacció.

AMB QUIN CONTE?

Pessigolles per al cor

(Ester Llorens, Jaume Soler

i M. Mercè Conangla)

AMB QUINA PEL.LI?

En busca de la felicitat (Gabriele Muccino, 2006)

IL . LUSIO

Sentiment d’alegria o d’entusiasme.

AMB QUIN CONTE?

La màgia d’una il·lusió (J. Antonio Fernández)

AMB QUINA PEL . LI?

L’extraordinari viatje de TS Spivet (Jean-Pierre Jeunet, 2013)

EMOCIONARI

IRA

Emoció bàsica que sol manifestar-se amb una forta descàrrega del sistema nerviós autònom, sovint acompanyada d’activitats somàtiques agressives.

AMB QUIN CONTE?

Tinc un volcà (Miriam Tirado)

AMB QUINA PEL . LI?

La mecànica del cor (Mathias Malzieu, Stéphane Berla, 2014)

NERVIOSISME

Estat d’excitació nerviosa.

AMB QUIN CONTE?

Manoll de nervis

(Marina Gama)

AMB QUINA PEL .LI?

Amélie

(Jean-Pierre Jeunet, 2001)

Torbament de l’ànima, sentiment d’inquietud i de commoció davant d’un perill real o imaginari.

AMB QUIN CONTE?

Qui té por de la foscor?

(Melanie Joyce)

AMB QUINA PEL . LI?

Donde viven los monstruos (Spike Jonze, 2009)

TRISTESA

Allò que produïx aflicció, melancolia.

AMB QUIN CONTE?

El far dels cors extraviats

AMB QUINA PEL . LI?

(Celia Santos) El viatje d’Arlo (Peter Sohn, 2015)

VALENTIA

Coratge per a mamprendre activitats o per a afrontar els perills sense por.

AMB QUIN CONTE?

Un poc valent

(Nicola Kinnear)

AMB QUINA PEL . LI?

Brave

(Mark Andrews, Brenda Chapman i Steve Purcell, 2012)

EMOCIONARI

VERGONYA

Torbament de l’ànim causat per timidesa, falta de seguretat o por del ridícul, que sol suposar un fre per a actuar o expressar-se.

AMB QUIN CONTE?

Capaç (Marta Cardona)

AMB QUINA PEL . LI?

Xicoteta Miss Sunshine (Jonathan Dayton i Valerie Faris, 2006)

Imatges: casadellibro.com i filmaffinity.com

iiiiiiiii ii

DIBUIXAR amb el- COR

Enguany hem organitzat un concurs de llibret infantil per als xiquets i xiquetes de la comissió, en què, basant-se en una plantilla, havien de dibuixar el que podría representar per a ells la figura que els donàvem en una plantilla.

CONCURS DE DIBUIX INFANTIL 2022

CONCURS DE DIBUIX INFANTIL 2022

teua creativitat i imaginació! Dibuixa el que t'inspire utilitzant la figura com a part del dibuix Pots inclús girar el full Imaginació al poder!!

FRC: "QUÈ ÉS PER A TU?"

FRC: "QUÈ ÉS PER A TU?"

podria conversir-se? Una marieta, una casa, un caragol? Fica a prova la NOM I COGNOMS DEL/LA PARTICIPANT: _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ TÍTOL DEL DIBUIX: _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

La idea era que, a partir d’eixa plantilla, pogueren crear diverses formes i figures, tot i que que la majoria han fet la mateixa figura, per la qual cosa s’han valorat els dibuixos que sí que han agafat la intenció del concurs. Els xiquets i les xiquetes feren els dibuixos el dia del berenar de Nadal, una vesprada molt divertida que passàrem berenant i dibuixant.

Alguns dels dibuixos presentats al concurs:

SOPA DE LLETRES

Series capaç de trobar en aquesta sopa de lletres les emocions que tenen un protagonisme especial al nostre monument infantil d’enguany? Com a pista et direm que a l’explicació de la falla 7 emocions has de buscar…

PUZLE \ MONUMENT INFANTIL

Xiquets i xiquetes, vos presentem un nou repte: completar en línia el puzle del vostre monument infantil del 2023! Si, si, per internet!!! Per a poder ferho sols heu d’escanejar el codi QR que trobareu a continuació i començar la diversió! Fica a prova als teus amics i amigues i cronometra’ls… Qui guanyarà?... Teniu diferents nivells per a jugar!

Nivell 1

Nivell 2

Nivell 3