Frontal FlorentĂ
(Seo d e Ma nr esa )
Geri di Lapo
Va ser brodat a Florència pels voltants de 1342, per un mestre anomenat Geri di Lapo, és a dir: Jeroni fill de Jaume. Ho sabem del cert perquè, tal com haureu vist, el va signar sota l’escena del Calvari “Geri Lapi rachamatore me fecit in Fiorentia” “Geroni fill de Jaume, brodador, em va fer a Florència”
Va ser un regal per a la Seu d’un prohom manresà anomenat Ramon Saera (les seves armes es veuen en els escuts dels soldats), probablement fruit d’un seu viatge a la ciutat de Florència, i es creu que debia encarregar-lo expressament perquè els mestres no solien fer obres d’aquesta categoria si no estaven segurs que les vendrien. No se sap qui va ser el pintor, encara que s’ha buscat, però també debia tenir el seu renom, perquè va aconseguir que les “carnacions” (és a dir cares, mans, cossos...) es deixessin pintades i no es brodessin. La tela és lli (si no recordo malament fa 300 cm x 90 cm) i es brodat amb fils de seda i or, amb un “mig punt de creu” que ningú entén com era possible.
Durant segles va adornar l’altar major de la Seu en dies de gran festa, fins que el 1888 el van retirar de l’ús per dur-lo a l’Exposició Universal de Barcelona (on va rebre una menció honorífica i d’on va costar força que ens el tornessin), durant la Guerra Civil va desaparèixer i un cop acabada el zel d’un canonge que no es resignava a perdre’l el va localitzar a Darnius, el mateix canonge es va preocupar de retornar-lo al lloc on és ara (que casualment és idoni quant a temperatura per a la conservació). De peces com aquesta se’n conserven molt poques que se sàpiga. Al Museu Diocesà de Girona hi ha un fragment de tapís atribuït al mateix mestre, però és obvi que això és com a mínim discutible i alguns detalls fan pensar que podria tenir un segle més...
Bé, ja veieu que la cosa és seriosa. De fet, a Florència, el mestre Geri di Lapo és conegut com l’autor de la “palla manresana” (palla vol dir tant retaule com frontal, com altres peces per l’estil), de manera que aquest frontal és una de les nostres tarjetes de visita a l’exterior (l’altra podria ser el Retaule del Sant Esperit, però tampoc no interessa a ningú).