Però...On ha anat a parar en Jan?
I, és clar!, sembla que és així. La Júlia troba l’ocell colorit tot formós amb tota la intenció de prendre el sol i no moure ni una ploma, en absolut disposat a donar un cop demà als seus amics. No només això! En Jan ha escollit el pitjor lloc per descansar: ha transformat ni més ni menys que la part superior de la piràmide en una veritable platja digna del pitjor turista, escampant per tot arreu les seves coses i embrutant el preciós i antic lloc.
Amb tota la intenci贸 de prendre el sol i no moure ni una ploma
Però just mentre en Jan es relaxa a l’o mbra del seu voluminós parasol heus aquí que el terra de sota seu s’obre de sobte com si fos una porta trampa, engolint el pobrissó i escampant lluny tota la resta. “Craaaaaaaaack!!” En Jan llança un crit desesperat en busca d’a juda, però tot passa tan ràpid que ni tan sols els seus amics poden fer res per ell.
En Jan llança un crit
desesperat en busca d’ajuda
Tot i que la Júlia i en Jordi no aconsegueixen intervenir ràpidament, l’ocell és, en qualsevol cas, un ocell amb sort perquè els dos amics l’estimen moltíssim i el salven sempre dels embolics, tot i les seves incomptables bretolades. La Júlia, com a comandant, es queda vigilant el globus; En Jordi, en canvi, reunint de pressa i corrents les eines necessàries, surt sense perdre temps a la recerca del seu petit amic. Es fica per la porta trampa fins arribar al centre de la piràmide i amb la seva torxa comença a explorar aquest lloc misteriós.
Cada petit soroll espanta el petit explorador. Per un instant li sembla sentir i entreveure en Jan, però com n’Ês de complicat aclarir-se en aquest laberint de passatges i ombres!
Fi de la vista prèvia!