Mil Lletres by Amador Alzina

FEBRER 2010 - Nยบ 16

ÍNDEX Editorial

Pàg. 2

Pàgina de l’APIMA

Pàg. 3-4

Racó Poètic

Pàg. 5-13

Conversam

Pàg. 14-16

Jugam a...

Pàg. 17-22

Recomanam que llegiu

Pàg. 23-25

Racó del Conte

Pàg. 26-36

Jo vull Contar

Pàg. 37-44

Curiositats

Pàg. 45-47

Què hem fet?

Pàg. 48-51

Coneixem a…

Pàg. 52

EDITORIAL

EDITORIAL Des de l’editorial, i aquest curs més tard que els anteriors, saludam a tota la comunitat educativa. Aquest és el setzè número de l’edició de la revista Mil Lletres, enguany però, i com podreu comprovar, s’han fet algunes modificacions tant en el seu format com en continguts i periodicitat. Aquesta revista s’editarà semestralment i contindrà un recull d’escrits elaborats a classe pels alumnes dels diferents cicles, incloent-hi diferents tipologies textuals, per tant les seccions (que abans eren fixes) seran variables en funció dels tipus d’escrits treballats a classe: endevinalles, contes, rodolins, poesies... El perquè d’aquest canvi té a veure amb el fet que cada vegada funcionen més i millor els blocs d’aula, qüestionant així el sentit informatiu dels continguts de les revistes anteriors ja que la informació que apareix en els blocs és quasi bé immediata. Quant a l’edició de Mil Lletres es fotocopiaran quatre exemplars per aula i s’establirà un servei de préstec a les famílies. Si alguna família està interessada en la seva adquisició es podrà fer mitjançant els corresponents tutors/es. D’aquesta manera reduirem el consum de paper i sobretot les despeses que originava. L’APIMA seguirà pagant els exemplars per cada aula però, com que se n’editaran manco, la despesa serà més petita i els diners es podran emprar per altres activitats. La revista estarà penjada a la pàgina web del Centre. Desitjam que aquesta nova edició us agradi i esperam seguir comptant amb la vostra participació de cara al proper número.

PÀGINA DE L’APIMA

EL RACÓ DE LA SALUT La boca, què és bo saber pels nostres fills? Quan parlem de boca, en una visió general sols veiem dents, però també hi ha unes genives i ossos que les aguanten, una llengua, uns frenets i unes galtes, totes aquestes estructures amb unes funcions determinades, que el dentista ha d’anar revisant i netejant a fons. El què si és cert, que les dents i les genives són les que tenen més importància. Les dents a part de fer bonic, als fillets en els primers anys de vida, les dents de llet els ajuda a aprendre a parlar, fer créixer el terç inferior de la cara i sobretot a mastegar els aliments sòlids que ja de petits comencen a menjar. Però no vos penseu que perquè estiguin formades en mesos (embaràs i primers mesos) a diferència de les definitives que es formen en 6-7 anys, no tenen menys importància, aquestes dentetes guien l’erupció de les definitives i mantenen l’espai perquè les segones es col·loquin bé a la boca. D’aquí la gran importància de netejar-les, cuidar-les i mimar-les, i sobretot revisar-les periòdicament per un dentista. I quan hauriem de començar? La gent es demana, solem recomanar cap als 3 anys, ja tenen totes les dents, i ja es poden veure i a vegades interferir en futurs problemes; el més freqüent és la malaltia de la càries, que si amb 3 anys ja veiem una predisposició, podem instruir per erradicar-la o almenys disminuir-la i tractar les dents afectades perquè ens duraran fins els 9-12 anys algunes d’elles, a part de conviure des dels 6 anys amb dents definitives. La càries, es veu influïda per 4 factors: la dieta, les bacteries, el tipus de dent i/o saliva i el temps que tardem entre que mengem i ens raspallem les dents. El que més gent es demana...aquesta és de llet o definitiva? És clar, a partir dels 5 i mig, 6 anys es mesclen, dins aquesta boqueta estan mesclades. Per tenir-ho clar, el fillet als 5-6 mesos comença a treure dents, fins els 2,5 o 3 que acaben de sortir els queixalets de llet, contant-los han de ser 20. Als 5 i mig, 6 anys erupcionaran (sortiran) els qui diem, “queixals dels 6 anys” que ja seran definitius, llavors en tindran 24, o menys perquè coincidirà que aniran canviant les dentetes de davant. En total canviaran 8 dents, després descansaran 2 anys i cap als 9,5-10 anys canviaran les 12 restants (claus i queixals), així als 12 anys ja no tindran cap de llet i a la vegada sortiran darrera, 4 queixals més, completant amb 28 tota la dentició definitiva, excepte els “queixals del seny”. Què més us podria explicar? És evident que moltes cosetes, però el què si crec molt important és saber que front a qualsevol caiguda, ja sigui amb dents de llet o definitives, és important que sigui visitat per un dentista. Les de llet perquè poden afectar a les definitives i les definitives perquè d’una caiguda quasi desapercebuda pot afectar el pronòstic de la dent, sembla greu, no? És important! I sobretot, una dent trencada, o totalment caiguda, definitiva, si ens veniu amb el tros o la dent sencera es pot recol·locar, però quan abans millor. Esperem que aquests coneixements bàsics, siguin de profit, per entendre aquesta part del cos que és la porta d’entrada dels aliments, essencial per una bona nutrició, creixement i gaudir de bona salut.

PÀGINA DE L’APIMA

Què hem fet? Tambè per Nadal, vam fer un taller de plastilina, on pares i nens van fer els reis mags d’orient, Tots vam compartir una estona molt entretinguda i tant pares com fillets vam xalar molt!!!!!!! Mirau quins reis mags!!!!!!!!!

El passat dia 7 d’octubre van tenir una xerrada amb una naturista per apendre a afrontar els processos catarralsgripals de manera naturals

Els mestres van rebre les explicacions de na Otilia, infermera de l’Hospital Mateu Orfila, per conèixer millor la nova solución alcohòlica que ha comprat l’Apima, per la higiene dels nostres fills

Hola que tal?

Molt bé venim de l’assemblea de presentació de l’Apima de l’escola, per cert no has pogut anar?

No, sa veritat es que no tenc cap benefici amb l’Apima , els meus fills no van a extraescolars,

No havia caigut, ara mateix vaig a ferme soci de l’APIMA

Trobes? L’Apima aporta doblers per comprar material escolar que empran els teus fills, fan xerrades molt interssants, a part dels descomptes que hi a les botigues adherides per ser soci, que en epoca de crisis…. I només per 22 € per familia a l’any

RACÓ POÈTIC -LES FAMÍLIES COL LABOREN-

!!! Gloria, Amor y Paz !!! Diciembre, diciembre...llega ya diciembre. Diciembre, diciembre...sueños, emociones. Diciembre, diciembre... llegó ya por fin !!!. Turrones, castañas, pasteles, bombones... Sueños, ilusiones llegaron al fin !!!. Las calles ya visten luces de colores... abetos, pinares, guirnaldas y flores. Adornos azules, rojos, amarillos, plateados, dorados, brillan por doquier !!!. El hogar rebosa de alegre esperanza canciones, suspiros, risas, villancicos; gozoso diciembre es ya Noche Buena !!!. nace el Niño Rey; nace el niño bueno... El Dios de los hombres, el Dios de los cielos !!!... Nació el Niño Rey, nació el niño bueno!!!. Los ángeles cantan, los ángeles oran Es la Navidad...Qué día más bello !!!. Abrazos...besos parabienes al Rey de los Cielos. Alabado sea oh Rey Niño bueno!!!. Cenemos amigos hora es Noche Vieja 12 campanadas...las uvas del tiempo mil felicidades y buenos deseos. Salud para todos !!!....Feliz Año Nuevo!!!. Ya los Reyes Magos parten del oriente Llegan desde el sur, vienen de occidente , miran hacia el cielo les guía la estrella en sendos camellos seguirán al norte; hallar al Dios Niño nacido en Belén... Pastores y Reyes la burra y el Buey con incienso, mirra con oro también; rinden homenaje...le colman de honores al Niño Divino en aquel pesebre !!!. A la Virgen Madre un ramo de flores... felicitaciones recibe José; padres del Dios Niño nacido en Belén !!!. Recibamos todos de Dios bendiciones... Gloria, Amor y Paz !!!...del Divino Niño...

Harald Zuehlsdorff Ch. Sant LLuis-Menorca-Espanya "Ses Cases Velles" 05-12-2009

RACÓ POÈTIC

NA CLARA MIRA NA SARA I LI DIU: “TU PARES ARA” AROA I AMELY, 1r A

VAIG VEURE UNA GRANOTA QUE JUGAVA A LA PILOTA ZAIDA I MARINA, 1r A

UN BÈ PASTURA I UN PASTOR PASSETJA UNA FURA MARC I NEREIDA, 1r A

UN CONILLET ES TRANSFORMA EN UN CANET I ES TIRA UN PET JAUME I PAU, 1r A 6

RACÓ POÈTIC

ES CONCO RAMÓN TOCA ES SAXOFÓ I TROPISSA AMB UN CORDÓ OLIVIA I SÒNIA, 1r A

HI HAVIA UNA VEGADA UN MOIX QUE CAMINAVA BEN COIX ISAAC I JOAN, 1r A

HE VIST UN FUTBOLISTA QUE LLEGIA UNA REVISTA. AIDA I ANDER (1r B)

UN ÀRBITRE DE BÀSQUET EMPRA UN XIULET MARINA I EVA (1r B)

AQUEST CAVALL HA FET UN BALL MARC C. I ANA (1r B)

RACÓ POÈTIC

HE VIST UN ELEFANT QUE ESTAVA CANTANT. GUIEM I JOSEP (1r B)

UN GORIL·LA MIRA UNA PILA. MARC B. I ANDREA V. (1r B)

AQUEST JUGADOR VA AL MENJADOR. ÀLEX I XAVI (1r B)

AVUI FA PLUJETA I REGA SA FLORETA.

FILLETS I FILLETES DE 1r C

UNA FILLETA AGAFA SA JAQUETA I SE’N VA A S’ESCOLETA.

FILLETS I FILLETES DE 1r C

RACÓ POÈTIC

NA IRIA DIBUIXA UNA FLORETA I ES MENJA UNA GALETA.

FILLETS I FILLETES DE 1r C

A SES NOSTRES BOQUETES, ELS AGRADEN SES GALETES.

FILLETS I FILLETES DE 1er C

UN DIA VAIG AGAFAR UNA GOMETA PER BORRAR UNA COSETA.

FILLETS I FILLETES DE 1r C

A SA MUNTANYETA HI HA UNA VAQUETA QUE FA CAQUETA CLARETA.

FILLETS I FILLETES DE 1r C

RACÓ POÈTIC

Dites sobre Tots Sants inventades pels alumnes.

“HALLOWEEN” Per halloween una disfressa, que pel vespre necesitaràs, uns caramels demanaràs, encara que et faci vessa Paula Mercadal 5èA “L’ARBRE DE LA MORT” Si t'agraden les castanyes, ves a l'arbre i agafa't fort. Si t'agraden els bunyols, espera a que t'agafi la mort Fran 5èA

Acudits de Nadal. - Un fillet demana al seu pare quin serà el regal que li farà per Nadal. El pare li demana: què et vaig regalar l'any passat? Un globus -contesta el fill- Idò, aquest any l'inflarem! -Quin cotxe duu el Pare Noel? un renol.

5èA

RACÓ POÈTIC

És fort i poderós guanyador o patidor sempre amb ànim coratjós és un gran golejador Domina la pilota Sempre amb excel lència amb molta de paciència i donant sa nota Sempre té un as guardat en Messi s’ha espavilat i s’equip ben concentrat sempre acaba guanyant

Som els màxims golejadors Ibrahimovic i Messi capdavant com que són molt lluitadors sempre acabem guanyant

Té una gran afició volem guanyar al Madrid amb una gran il lusió sempre va ben decidit

N’Ibrahimovic el millor per n’Eto’o el vam canviar veiem que és un xutador amb ganes de golejar

Al Madrid hem de guanyar tres golets l’hi hem de fer per primers poder anar un d’en Xavi, Messi i Piqué

En Messi el mostrador de trofeus importants per ser un golejador d’aquells més emocionants D’en Xavi hem de xerrar per malament no quedar però s’ha de destacar els bons gols que sempre fa

RACÓ POÈTIC

En Pujol el salvador sempre un bon paper fa així com a jugador i també de capità Sempre hi està per tot en defensa i en atac sempre és un bon al lot endemés està enllaçat N’Iniesta el campió la “Champions” ens va donar per un equip que és el millor amb la seva gran afició que ben bé el sap valorar D’en keita me n’he oblidat perquè és un percebut tot el que ell ha guanyat la meitat ho ha perdut En Busquets s’ha espavilat amb un lloc ben merescut així com se l’ha guanyat és perquè no és gens vessut En Valdés és el darrer del qual haurem de xerrar perquè el millor porter no només ha d’aturar sinó també disfrutar.

LLUC BONDIA GOMILA 6è A 12

RACÓ POÈTIC Aquest és el glosat que na Clara Cabezas Mas va fer per enviar al concurs “Josep Vivó de glosa escrita 2010” a la modalitat de primària.

UNA ILLA, VUIT POBLES A les Illes Balears, fixa’t on mires molt bé, a Menorca hi trobaràs totes les coses que té. Amb vuit pobles molt bonics, a l’estiu molta calor, aquí no empram abrics, fa fresqueta a la tardor, hiverns que són molt humits primaveres amb color. Un dels pobles, Ciutadella, hi ha una festa gran, cavalls quina meravella! són les festes de Sant Joan.

De la ciutat de Maó, en sé moltíssimes coses que diré en dues gloses, escolta amb atenció: És la nostra capital, té formatge molt famós, és una ciutat genial, amb un centre preciós.

Altre poble, Ferreries, amb dos muntanyes precioses elles dues són grandioses, que ens envolten tots els dies. Som una illa molt plana amb una gran excepció, ens dóna televisió, “el Toro” veure’l fa gana.

Un puesto per passejar, és el port Des Castell, llums reflectits a la mar, Calasfonts preciós és ell.

Una muntanya molt senyora, el Toro a Mercadal, tot ella és com un regal, que el mires i enamora.

De Sant Lluís heu de sebre, té uns petits animals són moltíssim especials, és la Sargantana Negre.

Si el que vols és nedar, Binigaus t’oferiré a Migjorn açò està, allà t’ho passes molt bé.

Açò vostès trobaran, si mai no l’han visitada, a tothom la recoman, perquè a jo molt m’agrada.

A Migjorn a més hi ha Sant Tomàs i d’ell et dic, ni el para-sol cabrà, no pots anar ni amb un amic, ple de turistes està. Si vols ser bon glosador, has d’estudiar moltíssim, el teu poble és Alaior, crec que t’ha quedat claríssim, universitat, com no.

Tot aquest poema meu, tracta de la meva illa, per açò us dic adéu d’una forma molt senzilla.

Clara Cabezas Mas 6èC 13

CONVERSAM

CONVERSA A PARTIR D’UNA IMATGE DE LA FAULA (que ja havíem contat anteriorment):

EL LLEÓ I EL RATOLÍ P: Sabeu quin animal és aquest? Molts de fillets: Síííííí, és un lleó!!! P: I què li passa? A: està fermat P: com ho saps que està fermat? A: perquè té açò (senyala la corda amb el dit) Pe: “No puede salir” C: “està tapado” V: “No està tapado” P: està tapat o està fermat? C: està fermat P: com està fermat? Ai: perquè sí P: com ho saps que està fermat Ai? Ai: perquè té moltes cordes. P: Ahh!! Aquest lleó està fermat perquè té moltes cordes… P: M, com te sembla que deu estar aquest lleó? Content o trist? M: està dormit P: però com té els ulls, oberts o tancats? Molts de fillets: oberts!!! P: …i com dormiu vosaltres, amb els ulls oberts o tancats? E: amb els ulls tancats P: així aquest lleó està dormit M? M: no P: Què vos sembla què aquest lleó deu estar content o trist? E i K: trist P: per què deu estar trist? JP: perquè l’ajuden els ratolins P: sí, però com ho veis què està trist?

CONVERSAM

Pe: perquè fa Ahhhh!!! I necesita ajuda P: JF. com ho veus que està trist? JF: perquè té la boca així (ell ho imita) i perquè té els ulls tancats P: i vosaltres quan esteis tristos com posau la boca i els ulls? JP: jo pos la boca tancada JR: un poc tancada P: a veure com ho feis, a veure quina cara posau quan esteis tristos? Molts de fillets imiten cares tristes P: com poses els ulls i la boca quan estàs content R? R: els ulls un poc tancats J: …i la boca oberta P: a veure com ho feis quan esteis contents? Molts de fillets imiten cares contentes P:..i ara si vos ho tornau a mirar… com vos sembla que està aquest lleó? Trist o content? C: està trist i enfadat JP: sí, enfadat perquè està fermat ben fort P: …i què passa que estigui fermat ben fort? No li deu agradar? JR: no P: Per què? JR: no ho sé P: Ar, tu ho saps? Ar: no P: a vosaltres dues vos agradaria estar fermades? Ar i JR: no, i jo tampoc P: què passa si estàs fermat Po? Pots caminar o córrer? Po: no, no pots fer res Puri: …i això de no poder fer res li deu agradar? Po: no

I per acabar aquesta conversa… P: …i què vos enrecordau com acaba aquest conte? Molts de fillets: Sííí!!! JP: que el ratolí l’ajuda a sortir E: fa com unes tissores (les dents fan com si fossin unes tissores) i el lleó i el ratolí es fan amics.

INFANTIL P3

CONVERSAM

Com interpreten el món els alumnes d’Ed. Infantil...

Àlex L. (P4): Està observant el vol d'un pardalet i veu com va d'un arbre a un altre. De sobte -mirant com es pardalet s'ha quedat ben quiet -, li diu a sa seva mare: -Mira, mamá! Al pajarito se le han acabado las pilas! Carlota (P4): Li està explicant a sa mare totes les botigues a les quals hem anat a comprar els diversos ingredients per fer bunyols i comença a enumerar: -Mamá hemos ido: primero a la panadería, luego a la fruteria y después a la "super-ia" (referint-se al supermercat)

Sergi (P4) Estaven jugant a un joc de “fitxes” en el que, qui pot omplir primer el tauler de joc de les seves fitxes guanya. Tiren el dau i s’agafen tantes fitxes com el número que surt al dau indica. En Sergi quan fa una estona que juga agafa el dau col·locant amb molt d’interès el número 4 dalt de tot, baix el palmell de sa seva mà. La mestra li diu: Avam, avam quina sort tindràs... Quin número sortirà? En Sergi es mira sa mà i diu, amb naturalitat i seguretat: - Es 4 sortirà...

INFANTIL P4

JUGAM A...

INSTRUCCIONS I NORMES DEL JOC DE DÒMINO

Com sabeu a l’escola, a Ed. Infantil fem “jocs matemàtics” amb els alumnes. Mitjançant el joc s’aconsegueixen -entre altres- els següents objectius: •Aprendre i interioritzar normes dels diferents jocs. •Saber esperar el seu torn, comprendre que a vegades guanyem i a vegades perdem i no “passa res” per això. •Apropar-se i practicar amb interés conceptes matemàtics numèrics, de situació espacial, d’anticipació de resultats… •Potenciar l’atenció, la concentració en les tasques que fem •Passar-s’ ho bé amb els companys compartint un mateix joc. •Ajudar als que els costa més entendre el joc. Amb els alumnes de P5 juguem una variant del dòmino simplificada per iniciar-los en aquest joc. Les normes estan redactades amb les seves pròpies paraules, fruit del seu procés d’interiorització i verbalització de les instruccions apreses durant aquest trimestre. Hi han participat els tres grups de P5. Aquestes són les instruccions del joc escrites per ells-es: 1. Giren totes ses fitxes i ho remenen, 2. Agafam set fitxes. Contam set. 3. Tenim ses fitxes així per veure es piquets i saber que tirar. 4. El fiet que té es doble sis comença. 5. Han d’esperar es seu “turno” 6. Posam fitxa igual al final del camí. 7. Guanya es que no té cap fitxa o es que té “menos” piquets.

INFANTIL P5

JUGAM A...

7 19

JUGAM A...

NOMBRE DEL JUEGO: Chenille-assis PROCEDENCIA: Europa PAÍS DONDE SE JUEGA: Bélgica Nº DE JUGADORES: Diversos grupos de 6 personas.

CÓMO SE JUEGA: 1-Se forman dos o tres grupos de seis personas. 2-Cada grupo se sienta en fila india uno detrás del otro. 3-Cada jugador se coge de los tobillos del compañero de atrás. 4-Los jugadores deben avanzar una distancia de 10 a 15 metros. 5-El equipo que llega primero a la línea de meta sin soltarse de los tobillos gana.

CRISTIAN I JOAN S. 4tB

JUGAM A...

Este juego nos ha gustado mucho porque tienes que hacer muchas acrobacias. Nombre del juego: PASANDO EL ARO. Continente: América. País donde se juega: El Salvador. Número de jugadores: Todos los que quieran jugar, pero menos de 20. Material: tres aros de diferentes tamaños. Reglas y normas del juego: hacer un círculo de 20

personas cogidas de las manos. Cogemos tres

aros de diferentes tamaños, y las ponemos entre los brazos. Tenemos que pasar todo el cuerpo por los aros, sin soltarnos de las manos, hasta que los aros den toda la vuelta al círculo. Consejo: pasar primero una pierna, después la cabeza y finalmente la otra pierna.

VÍCTOR CICUÉNDEZ Y GIGI HODGKINS 4tA

JUGAM A...

NOMBRE DEL JUEGO: Fita PROCEDENCIA: Europa PAÍS DONDE SE JUEGA: España Nº DE JUGADORES: De 5 a 6 jugadores. MATERIAL: 20 conos CÓMO SE JUEGA: 1-Se forman dos equipos de 5 a 6 jugadores. 2- Se divide un terreno de 40x20 metros en dos mitades iguales. 3-Encima de cada una de las líneas de los extremos se colocan 10 conos de manera equidistante. 4- Los jugadores deben intentar robar los conos del equipo contrario y depositarlos en el suyo. 5-Cada jugador sólo puede apropiarse de un cono cada vez. 6-Cada vez que un jugador atraviesa el campo contrario corre el peligro de ser tocado por un jugador adversario. 7-Los jugadores tocados pueden ser salvados por los de su equipo, simplemente tocándolos. RECUERDA: -Un equipo gana cuando consigue tocar a todos los adversarios, o cuando consigue coger todos los conos del equipo contrario.

RICARDO I JOAN R. 4tB

RECOMANAM QUE LLEGIU

TÍTOL: Avui ve un cangur. AUTOR/A: Mikel Valverde. ARGUMENT (de què tracta): Aquest conte tracta d’un cangur. El pare i la mare anaven al cinema i els fillets no podien quedar tots sols, i van cridar a un cangur. Els fillets van pensar que vindria un cangur animal i que els hi faria tot el que fan els pares. Més tard, van trucar a la porta i era l’Albert, el cangur, una persona que cuidava nens. PER QUÈ RECOMANAM AQUEST LLIBRE: Perquè se pensaven que era un cangur i ens va fer gràcia, perquè surt un cangur al conte, perquè mai hem vist un cangur i en surt un al conte, perquè ens agrada anar al cine i el pare i la mare hi van i perquè és divertit. QUI EL RECOMANA: Martí P., Júlia, Tanit i Álvaro (2n A). TÍTOL: El vampiret

TÍTOL: La carta de

draculet.

colors.

AUTOR/A: Ponç Pons. ARGUMENT (de què tracta): Aquest llibre

AUTOR/A: Pilar Baldrich.

ARGUMENT (de què

tracta d’un vampiret que és un fiet que vivia a un castell amb els seus pares i amb un mussol i un fantasma. Però el vampiret s’avorria molt i se’n va anar a descobrir coses noves i se va trobar una fieta i se va enamorar.

PER QUÈ RECOMANAM AQUEST LLIBRE: Perquè té molts dibuixos divertits, perquè està escrit com una poesia, perquè és molt graciós, perquè el vampiret pensa que és “superguai”. QUI EL RECOMANA: David, Silke, Miquel i Jack (2n A).

tracta): Aquest llibre tracta d’un

carter que repartia cartes de colors a un avi. Les cartes les escrivia un mag que vivia a un castell, i a la nit agafava estrelles i les posava al sobre. Després li donava al mussol, i el mussol li donava al carter.

PER QUÈ RECOMANAM AQUEST LLIBRE: Perquè hi ha molts de colors

i també hi ha llums, perquè fa molta gràcia i perquè el mag sempre va a agafar estrelles. QUI EL RECOMANA: Lluna, Marc, Sofia, Xavi i Xec (2n A).

RECOMANAM QUE LLEGIU

TÍTOL: Bambi. AUTOR/A: Disney. ARGUMENT (de què tracta): És un cérvol que va néixer

l’'estiu i no sabia res i li havien d'explicar com era una papallona, com era una roca i tot el què tenia al seu costat. El cérvol, que es diu Bambi, tenia molts d'amics en el bosc i jugava amb ells. I a l’'hivern, Bambi i la seva mare se van amagar perquè van venir els caçadors. PER QUÈ RECOMANAM AQUEST LLIBRE: perquè na Bambi és molt “xistós” i perquè hi havia molts animals i jugavan. QUI EL RECOMANA: Núria S., Ariadna, Fernando i Osvaldo (2n B). TÍTOL: Fuig d’ací, supermosca. AUTOR/A: Tedd

TÍTOL: La carta. AUTOR/A: Annabel Sardans / Isaac Bosch ARGUMENT (de què tracta): Na Laia escriu una carta a una altre fieta que no coneix i es diu Lenka i li conta sa vida i escriu quan es tira pets a sa banyera i li agrada mossegar ses piruletes de colors. A tú no? PER QUÈ RECOMANAM AQUEST LLIBRE: Perquè escriu una carta a una altra fieta de tot el que fa na Laia.I perquè és divertit. QUI EL RECOMANA: Mercè, Sara, Núria T. i Omar (2n B).

Arnold.

ARGUMENT (de què tracta): És sa història d’'una mosca que vol anar de pic-nic i cerca un menjar marró i sucós i grumollós i pudent. En Gus li va preparar es seu menjar preferit i sa mosca va ser molt feliç. PER QUÈ RECOMANAM AQUEST LLIBRE: Sa història era molt divertida i ens va fer molta gràcia. QUI EL RECOMANA: Pepe, Núria de T., Oliver i Drazic (2n B).

RECOMANAM QUE LLEGIU

TÍTOL: La lupa de la Júlia. AUTOR/A: Jaume Copons / Bernadette Cuxart. ARGUMENT (de què tracta): En Jan té la lupa de la Júlia i la Júlia no li la deixa. Com que no li la deixa en Jan toca el tambor molt fort i la Júlia, el papà i la mamà es cansen del renou del tambor i li demanen a Jan que no toqui, i no deixa de tocar fins que la Júlia li la deixa. PER QUÈ RECOMANAM AQUEST LLIBRE: Perquè hi ha un personatge que es diu Laia i tenim una amiga que es diu així. QUI EL RECOMANA: Arnau, Marc O., Gemma S. i Jemmy (2n C). TÍTOL: La selva de la Sara. AUTOR/A:Emilio Urberuaga.

ARGUMENT (de què tracta): Conta la història d’una fieta que vivia a la selva. I els animals volien ser un altre animal i la Sara els explica que cadascú té una cosa bona i que és millor ser qui ets i no voler ser un altre. PER QUÈ RECOMANAM AQUEST LLIBRE: Perquè ens agraden els animals, les imatges i perquè és divertit. QUI EL RECOMANA: Elvira, Irene C., Mary i Sergi P. (2n C).

TÍTOL: Qui és la Núria? AUTOR/A: Florence Cadier. ARGUMENT (de què tracta): Era una nena diferent dels altres nens i anava a una escola especial per a ella. Tenia una germaneta petita i es deia Elsa. Elsa li ensenyava a na Núria a fer els puzzles i a vegades s’enfadava i ho trencava tot. PER QUÈ RECOMANAM AQUEST LLIBRE: Perquè ens semblava xulo. Perquè els fiets i fietes que tenen aquesta enfermetat són com noltrus. QUI EL RECOMANA: Isaac, Irene P., Fàtima i Charlie (2n C).

RACÓ DEL CONTE

i havia una vegada una família de quatre membres,

el pares i els seus dos fills, n’Abril i en Joan, molt espavilats. Viuen a una illa que no té llum. Només hi viuen ells, estan sols. Un dia van rebre una carta que deia: Si voleu tenir llum heu de trobar el tresor màgic. Quan el trobeu l’heu d’obrir a tots els llocs on volgueu tenir llum. De cop i volta va començar a venir gent i gent, i els van dir que els ajudaria a trobar el tresor. Al cap d’una estona quan els fillets i filletes estaven jugant en Joan i n’Abril van veure que arribaven els pirates. Ells dos van tenir la sort de poder amagarse, però els seus amics van ser capturats pels pirates. En Joan i n’Abril van córrer a contar-ho als pares i aquests van començar a plorar, no sabien que fer. Però al final van decidir anar a cercar als seus fills i enfrontar-se als pirates i tornar a l’illa. Mentre tant, en Joan i n’Abril amb els seus pares van anar a cercar al tresor màgic i el van trobar. Quan els pirates van veure que havien trobat el tresor els van demanar si el podien compartir i que no tornarien a agafar el fillets. Els pares els van dir que si deixaven de ser pirates el podien compartir i viure a l’illa amb ells. El van obrir a tots aquells llocs on volien tenir llum i mai més van quedar a les fosques. I conta contat, contat acabat i si no es mentida és veritat. Julia i Claudia 4tA

RACÓ DEL CONTE

i havia una vegada un

castell on hi vivien tres fantasmes. Són molt dolents i agafen a la gent que visita el castell. Un dia un grup de persones va entrar al castell per refugiar-se de la turmenta de vent, trons i llamps que feia. Quan van entrar tot estava molt fosc, hi havia moltes llampares plenes de teranyines. De sobte els fantasmes van entrar en acció: - Ooooohhhhh, ooooohhhhh, ooooohhhhh!

Tots tenien molta por i els fantasmes van aconseguir agafar a un del grup. Però els fantasmes mentre es movien d’una banda a altra van anar deixant plasma verd, així que quan els fantasmes van desaparèixer els visitants del castell van poder seguir la pista dels fantasmes. Però van arribar els caçafantasmes per ajudar-lo i seguint la pista van trobar als fantasmes, van lluitar contra ells i van salvar a tota la gent que els fantasmes havien agafat. Els van posar dins una capsa perquè no poguessin

fugir i encara no sabem si són vius o són morts.

Ricard, Pau i Cristian 4tA

RACÓ DEL CONTE

i havia una vegada, una

petita ciutat que es deia Villa Molona. En aquesta ciutat només hi havia una escola perquè hi havia pocs fillets i filletes. Es deia escola municipal Huesito.

Un dia molt assolellat la mestra va decidir sortir al pati a contar-los un conte sobre pirates. De cop i volta i sense adonar-se van fer un viatge en el temps i van aparèixer a una illa deserta. La mestra i els seus alumnes van veure un barco pirata, tots estaven molt espantats. -Aaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhhhhh! Es van adonar que eren a l’illa del conte que la mestra els contava. Així van decidir mirar el llibre i fer exactament el que deia. De cop i volta darrera la mestra hi havia un grup de pirates, van agafar la mestra i tot el grup de fillets i filletes i els van fermar amb una corda molt fort i se’ls van emportar al barco pirata. Però els alumnes tenien molta memòria i van recordar que tenien una espasa que havien trobat a l’illa. Així van poder desfermar-se sense que els pirates ho vessin i tornar a l’illa deserta sense cap problema. Una vegada a l’illa es van amagar fins el vespre i després van encendre un petit farolet per poder veure-hi. Finalment van decidir tancar el llibre per veure que passava i sense adonar-se van tornar a fer un viatge en el temps i van tornar aparèixer al pati de l’escola. Víctor i Abril 4tA

RACÓ DEL CONTE

i havia una vegada a Anglaterra

a l’any 1980 molts bruixots que vivien sota terra. Un d’ells, en Madinocus, tenia un drac que es deia Dranc. En Madinocus és un bruixot bo que vol salvar la Terra, però n’Escarrofoi, és de moment el dominant de la Terra amb l’ajuda del seu drac Aiguardent. N’Escarrofoi viu a un castell molt enfora del poble i en Madinocus al poble sota Terra amb la resta de bruixots. Un bon dia en Madinocus va decidir fer una visita al castell de n’Escarrofoi, però primer va demanar al seu drac Dranc si el volia acompanyar: -Dranc, vindries amb mi a fer una visita a n’Escarrofoi i al seu drac Aiguardent al seu castell? -Es clar que si, Madinocus. Van partir cap allà i quan van arribar al castell, ja es van adonar que haurien de passar molts obstacles i trampes per poder arribar fins n’Escarrofoi, semblava que els estés esperant. Però en Madinocus va fer un dels seus conjurs... Patatim, patatam que aquests obstacles i trampes desapareguin i dit i fet ja no hi eren. Van poder endinsar-se dins el castell fins que de cop i volta es van trobar amb un forat ple de lava, no el van veure i n’Escarrofoi va poder atrapar-los, però en Madinocus va tenir una idea, va tirar un conjur a en Dranc va evolucionar i el va poder salvar. Quan van tornar estar junts però, no sabien on s’havia amagat n’Escarrofoi. Després de cercar durant una bona estona pel castell van trobar una pista, era un mapa d’una illa, així van poder saber on s’amagava. Per poder arribar, en Madinocus va tornar fer un altre dels seus conjurs i va aparèixer un barco que els pogués dur fins a l’illa, amb el mapa es van poder guiar i trobar-lo, però es van trobar amb n’Aiguardent. En Dranc va dir: jo lluitaré contra ell. Van començar a lluitar i en Dranc va guanyar la partida a n’Aiguardent. A la fi van trobar n’Escarrofoi, i va dir: Hola Modinocus, vols que lluitem. En Modinocus va dir: - Es clar que sí. I van començar a lluitar. El combat estava molt igualat, i en Madinocus va tenir una idea, com que sabia que n’Escarrofoi no suportava la llum, amb un dels seus conjurs va fer que el cel s’il luminés i n’Escarrofoi es va esfumar. I així va ser com en Madinocus va salvar la Terra.

Alex i Sergi 4tA

RACÓ DEL CONTE

EN TIM I LA NENA BRUIXA Una vegada hi havia un grupet d’amics que vivien a Es Castell. Ells eren en Tim, en Benjamín, en Jose i en Juan i sempre jugaven junts. Un dia quan eren a classe la professora els va dir que anirien d’excursió al Fort de Marlborough i poc després va sonar el timbre de pati. En Tim va dir al seu grup d’amics si volien anar a ca seva a jugar amb la play i tots li van dir que sí. Però quan van anar a jugar a ca en Tim ja no volien jugar amb ell. Estaven hipnotitzats per la bruixa Andrea. Andrea era una filleta que tenia poders de bruixa i ,a més, que no volia que en Tim tingués tants d’amics. En Tim s’havia estranyat molt de que els seus amics no volguessin jugar amb ell i en aquell moment se’n va recordar que la bruixa Andrea tenia poders de bruixa i potser ella podria ajudar-lo. En Tim li va demanar a n’ Andrea ajuda però ella li va dir que no el podia ajudar perquè tenia coses a fer, com els deures. En Tim començava a sospitar, n’ Andrea tenia un comportament molt estrany. Més tard en Tim es va trobar els seus amics i els va demanar per jugar amb ells, i ells una altra vegada no van voler jugar -Per què ja no voleu jugar amb mi? Els li demanava. -No ens recordem. Contestaven els seus amics. -Potser algú ens ha hipnotitzat. Es deien entre ells. En aquell instant van recordar que potser n’ Andrea els havia fet un encanteri. Tots van decidir anar a ca n’ Andrea, la nena bruixa, per preguntar-li-ho. N’ Andrea els va dir que volia formar part del seu grup i que tot ho havia fet per enveja. L’únic que volia era tenir tants amics com en Tim. En Tim i els seus amics van acceptar la nena bruixa. I conta escrit, encanteri finit.

NEREA I DANI 4tB

RACÓ DEL CONTE

ELS DOS RATOLINS DETECTIUS Temps era temps quan els animals parlaven, dos ratolins detectius investigaven tot allò que feien malament els humans. El seu cau,fosc i brut, estava a les clavegueres, sota la preciosa ciutat de París. Un dia,els dos ratolins, en François i en Pierre, van sentir dos homes que planejaven matar algú. Molt curiosos van decidir pujar a la superfície, anant a parar a un carrer estret i fosc sense sortida. Van veure dos homes vestits de negre i s’hi van atracar per sentir millor de què parlaven. Aquells homes volien robar algunes peces molt valuoses del museu Louvre, però abans havien de matar el vigilant. De sobte, van sentir un crit de socors i van anar corrents a veure què havia passat. Quan van arribar van veure un fillet,estirat al terra, que s’havia caigut de la bicicleta. Els dos ratolins mentre li curaven i desinfectaven les ferides li van contar tot el que havien sentit. El fillet els va dir que ell era en “Martí Pons” i els dos ratolins també es van presentar. En Martí Pons va anar a avisar el vigilant i així es va evitar un robatori i un assassinat. Els policies van poder enxampar els dos lladres. A partit d’aquell dia els ratolins van tenir un amic humà, en Martí Pons, l’únic que els coneix. MARINA I RICARDO 4tB

RACÓ DEL CONTE

i havia una vegada dos fantasmes que vivien al

lloc des Caneló, al barranc d’Algendar. Un dia van anar a cercar menjar pel bosc i van veure una cova. Hi van entrar i es van trobar amb un drac. El drac se’ls volia menjar, però com que els fantasmes són transparents, hi van fugir. El drac estava molt enfadat i va pensar d’amollar els dos robots que va construir feia molt de temps. Els robots van perseguir els fantasmes i al final els van agafar. Però els fantasmes, amb les seves cadenes, els van destruir i van fugir tant de pressa com podien. Quan el drac va veure que els robots no tornaven es va estranyar i va anar a veure què passava. Va trobar els robots destruïts i va tornar a la cova. Al cap d’uns dies va pensar que tal vegada se n’hauria d’anar a viure a un altre lloc perquè ara ja coneixien on vivia. Va decidir anar-se’n a la cova na Polida des Barranc de Binigaus. I mai més se’l va tornar a veure. I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure. JOSEP I FRANC 4tC

RACÓ DEL CONTE

un poble de França, que es deia el Poble del

Misteri, hi havia un hotel abandonat i vell on hi vivien fantasmes, monstres i bèsties ferotges. Un dia hi va arribar una família que a mesura que anaven passant els dies trobaven l’hotel un poc estrany: el cambrer de l’hotel era un fantasma, el seu ajudant era un home sense cap, la cuinera era una dona que no tenia mans i cuinava amb els peus... Al cap d’uns dies, la família tenia tanta por que se’n va anar al seu poble. Quan hi van arribar van contar a tothom el que els havia passat, però la gent no s’ho creia. La família va insistir i va insistir i tothom va anar al Poble del Misteri per veure si el que deien era veritat. Quan hi van arribar, el poble estava deshabitat i van anar cap a l’hotel. En veure la cuinera, el cambrer i el seu ajudant van sortir de l’hotel ben espantats i en un tres i no res ja estaven arribant al seu poble. Però no tots se n’havien anat. Un fillet que s’havia amagat darrere d’una paret va entrar a l’hotel i no va tenir gens de por quan va veure la cuinera, el cambrer i el seu ajudant. I va demanar que li donessin una habitació. La cuinera, el cambrer i el seu ajudant no es creien que aquest nen no tingués por. El nen estava un poc estranyat, però no massa. I anaven passant els dies i un matí el nen es va despertar i va veure que no hi havia ningú. Va cridar però no els va trobar per cap lloc. Aquell dia era l’aniversari del nen i ell el dia abans els ho va dir a la cuinera, al cambrer i al seu ajudant i ells li havien fet una festa sorpresa al menjador dels convidats. El nen estava tan i tan feliç que es va quedar a viure a l’hotel del Poble del Misteri per sempre. I no són morts si encara són vius. MÓNICA i LUNA 4tC

RACÓ DEL CONTE

Un dia a Vil la lacasitos van penjar un cartell. Es convocava una reunió sobre una elecció d’atletes per a les olimpíades de Beijing. Van elegir per a triatló masculí a en Lacasitoman, el millor esportista de Vil la lacasitos. Amb el seu entrenador, en Lacasitoman, va entrenar molt dur. La natació, el ciclisme i la mitja marató eren les especialitats de la triatló. Vil la lacasitos no es va classificar per a les olimpíades però hi havia un lloc per el que Vil la lacasitos havia de guanyar en la repesca. Va arribar el dia esperat. Al dematí, Pep el bisbe, va anar a resar amb en Lacasitoman perquè es classifiqués per a les olimpíades. Al capvespre va començar la repesca. Al principi en Lacasitoman anava el darrer de nou atletes i va acabar vuitè al final de la nedada, després va agafar la bicicleta, va posar la vuitena marxa i es va col locar en tercera posició. Va començar la mitja marató i al final de la mitja marató els dos altres contrincants que anaven davant es varen cansar, en Lacasitoman va guanyar i es va classificar per a les olimpíades de Beijing. Els contrincants més difícils eren Usian Bolt i Michael Phelps. A en Toni el savi li varen arribar notícies. De seguida va convocar una reunió d’espies per a fer de guardaespatlles a en Lacasitoman perquè el volien assassinar. També en Toni el savi va agafar dos espies per veure com entrenaven Usian Bolt i Michael Phelps. Al cap de dues setmanes li varen arribar notícies dels entrenaments i una mostra de sang d’ells dos junts amb un poc de xocolata blanca (droga). En Toni el savi va fer una beguda màgica amb polsos màgics, xocolata blanca (droga) i la sang d’en Michael Phelps i Usian Bolt perquè li donés força i guanyés la medalla d’or. Van sortir amb l’avió cap a Beijing en Lacasitoman, en Toni el savi, en Pep el bisbe, els dos guardaespatlles, i com no, en Rodolfo Xiquiliquatre, el batlle.

RACÓ DEL CONTE

Els dos espies van trobar dins l’avió una bomba que explotava en deu segons!!!! Per sort van aconseguir desactivar-la quan hi faltava un segon perquè explotés l’avió. Pels pèls!!!!!!! A punt de començar a dinar, un espia va provar el menjar d’en Lacasitoman per veure si estava enverinat. L’espia va morir. Al final el viatge va acabar bé. A la cerimònia d’obertura el terrorista va intentar matar al batlle Xiquiliquatre però l’espia va canviar el canó del bazooka de lloc i el terrorista quan va disparar es va matar a ell mateix. Les olimpíades no podien anar millor na Francisca va guanyar el triatló femení i només quedava una hora perquè comencés el triatló masculí. En Toni el bisbe i en Lacasitoman van anar a resar a la capella lacasito de l’estadi. Va començar la carrera; en la nedada i la carrera amb bicicleta anava darrer. Abans de la marató es va prendre la beguda amb sang de l’Usian Bolt i d’en Michael Phelps i un poc de xocolata blanca que és droga per als lacasitos. Amb uns minuts en Lacasitoman es va posar primer i quan estava a tres mil quilòmetres del final es van passar els efectes. Però en Lacasitoman va creure en ell i va acabar primer !!!!!!! En Lacasitoman va guanyar la medalla d’or, la primera medalla d’or per a Vil la lacasitos amb el triatló masculí i varen fer una gran festa. I conte acabat lacasito menjat. SERGI OLIVES ORFILA 6èB

Un dia a unes terres llunyanes dos déus que es deien Huscan i Malallet estaven enamorats de la mateixa deessa. Malallet és molt amable i ajuda a la gent. Huscan és molt dolent i quan s’enfada pot fer que els volcans entrin en erupció. Quan es van adonar que estimaven a la mateixa deesa van començar a fer una guerra. Malallet era molt sensible i anava perdent, però quan va veure totes les cases destruïdes es va enfadar molt i va començar a lluitar fort i a destrossar altres cases sense adonar-se’n de la força que tenia. Quan la deessa ho va veure tot li va demanar al seu pare, el déu de les terres, que el convertís en muntanya i així ho va fer. Cada any el mateix dia de la Guerra dels Déus les muntanyes tremolen. ADRIÀ TORRES 5èB

RACÓ DEL CONTE

EL VOLCÁN SORPRESA Muy buenas tardes, hoy estamos en Tenerife. El volcán del Teide esta apunto de explotar. Vemos que toda la gente esta muy asustada, hay muchos coches de bomberos, ambulancias, policías etc. pero lo que no sabemos es cuando explotará . Toda la gente se esta empezando a cansar de esperar y al final hay que llamar a una experta en volcanes. Le preguntamos a la científica, ¿Usted que opina explotará o no el volcán? He visto unas grietas en las rocas de la corteza que proporcionan una salida para la intensa presión, y puede tiene lugar la erupción. Vapor de agua, humo, gases, cenizas, rocas y lava son lanzados a la atmósfera. El ascenso ocurre generalmente en episodios de actividad violenta denominados <<erupciones>>. El conducto que comunica el reservorio de magma o cámara magmática en profundidad con la superficie se denomina chimenea. Esta termina en la cima del edificio volcánico, el cual está rematado por una depresión o cráter. Algunos volcanes después de sufrir erupciones grandes, se colapsan formando enormes depresiones en sus cimas que superan el kilómetro de diámetro. Estas estructuras reciben el nombre de calderas. Cuando emergen por la chimenea se almacenan en el cráter o caldera hasta desbordarse, formándose ríos de magma que pueden fluir distancias de varias decenas de kilómetros. ¿Y esta segura que va a salir lava?. No esta muy seguro pero yo creo que va a salir lava porque tiene muchas posibilidades. Vemos que viene una turista corriendo,!pero esta riendo¡ ¿Qué le debe pasar.?. Ja ja ja … ¿Pero qué le hace gracia? ¡ Si un volcán esta a punto de explotar! Es que me hace mucha gracia, he oído que va a explotar el volcán, ¡ Pero si este volcán explotó hace años! Así que yo creo que esta vez no va a salir lava creo que nos va a sorprender a todos. Bueno, bueno estas viendo que la turista tiene razón ,no esta saliendo lava , ¡Ohhh! Señoras y señores lo que esta saliendo es zumo de piña y palomitas. ¡Esto es increíble! Bueno yo me despido de ustedes y me voy a unir a esta fiesta, estáis todos invitados.

MARTA GARCÍA, CHARLY MCQUEEN, DANA HERNÁNDEZ 5èB

JO VULL CONTAR

Nosaltres volem contar-vos que abans de fer una competició hem d’entrenar tot l’any. Quan comencem el curs, la nostra monitora ens prepara un ball, amb aparell o sense. I quan arriba el dia de la competició ens aixequem a les 6.30 hores del matí perquè ens hem de poder fer el monyo, maquillar-nos, etc. A vegades les competicions són molt enfora i sempre hem d’estar al poliesportiu una hora abans. Quan hi arribem, ens vestim amb la roba d’entrenament, agafem tot el que necessitem i ens posem a escalfar. Després ens criden per fer la desfilada i, quan acaba, ens posem a fer els nostres balls fins que ens toqui sortir a fer el ball i que els jutges ens puntuïn. Les competicions es fan unes tres vegades a l’any durant el matí i el capvespre.

AINHOA I SARA 4tC

JO VULL CONTAR

Jo vull contar-vos que a casa meva ara tenim sis moixos. N’Aelita té un any i mig i ha tingut cinc gatets: dos mascles i tres femelles. Un dia vam anar a la comunió del meu cosí Faust i n’Aelita ja volia entrar dins de casa perquè nasquessin els seus gatets. Quan hi vam tornar, els gatets ja havien nascut però estaven defora de la casa. Els vam posar dins d’una capsa i els vam deixar dins la cotxeria perquè plovia. Els gatets encara tenien els ulls tancats. Ara mamen a tota hora i després dormen. Són molt divertits. Com que no poden sortir de la capsa, els podem agafar però quan la mare comença a roncar els hem de deixar. La meva mare diu que li haurem de donar llet a n’Aelita perquè no se li acabe i els pugui amamantar a tots. Però els hem de regalar perquè a casa meva ja tenim molts animals: peixos, canaris i un ca.

ANDREU 4tC

JO VULL CONTAR

Hola sóc na Julia C. de 6èC i us xerraré del meu Nadal. Jo sempre per Nadal vaig a Tremp un poble de la província de Lleida , per la tele surt Sort que està molt a prop d’allà. Antes del dia 24 duim un tros de tronc que se diu la tronca (el cagatió). Quant el tenim li ficam una manta i menjar davall de la manta, la meva àvia em diu que la tronca és “mágica”. El dia 24 a la tarda cantam una cançó de Nadal al betlem i després anam a la tronca i cantam aquesta cançó: “tronca de nadal caga torrons i pixa vi blanc”, quan treim la manta veim regals quan ho feim unes quantes vegades ja no n’hi ha .Després anam a sopar i quan acabam anam al llit. Al dia següent ens aixecam i veim els regals, quan és hora d’anar a dinar la meva tia du un pastís molt gran amb forma de tronca de Nadal i la meva àvia fa sopa de galets i pollastre relleno. Allà neva moltes vegades i fa molt de fred, també hi ha molta boira. Per cap d’any convidem uns amics i quan són les dotze començam a mejar raïm. Per any nou anam a dinar a casa sa meva àvia de Maó. Dia cinc anam a veure la cabalgata dels reis mags. Al dia següent obrim els regals que hi ha davall l’arbre i després anam a cercar els regals de casa dels concos i de l’àvia.Normalment al següent dia vaig a escola. QUINA PENA! JÚLIA CARRERAS 6èC

Fa uns anys, a Binisafua, es van embarrancar dins la platja dos peixos grossos. Per treure-los van haver de dur una grua. Jo era més petit i vaig anar a veure-ho. Sempre que pas per allà me'n record de la feina que van fer per treure els dos peixots, però m'ha quedat la curiositat de saber què van fer amb ells. CARLOS 5èA

JO VULL CONTAR

El mes de novembre amb els meus pares vaig anar de viatge a Aragó. També hi vaig anar a molts de llocs i un dels que més em van agradar va ser arribar fins a França. Va resultar que quan vaig ser allà feia molta neu i esteiem a -1 grau i feia molt de fred. Amb el cotxe no vam poder seguir perquè no teníem cadenes. Després vam anar a un hotel que es deia “El monte perdido” i va ser molt difícil trobar-lo perquè esteia dalt una muntanya a on tant sols hi havia aquest hotel. El matí vam agafar el cotxe i vam partir cap a Saragossa i quan vam ser allà vam anar a fer una volta i vam veure el riu Ebre, era molt gros però esteia molt brut. Nosaltres no ens vam donar compte i ja teníem que anar a l’aeroport però pel camí vam pujar una muntanya i quan vam ser dalt de tot va començar a nevar i jo amb els meus pares vam fer una guerra de bolles de neu i després cap a l’aeroport. El viatge va ser molt divertit. DAMIÀ 5èC

EL MEU GOS JACK El meu ca es diu Jack. És un pastor alemany de 7 anys. Li agrada jugar amb la pilota, és molt gros, vigila la casa i no li agrada gens quan es banya a la piscina perquè va caure quan era petit. Aquest ca l’empren molt els policies perquè és la raça de ca més intel ligent que hi ha i també perquè té un olfacte molt bo. Es molt amable amb les persones, sempre em mira perquè vol un tros de pa. És molt guapo sempre vol que l'acariciï, és un bon ca. MARTA TUDURÍ 5èC

JO VULL CONTAR

Som en Joan Pons Capó. Vaig néixer l’any 1.998 a Ciutadella de Menorca, a la Clínica Menorca, a les 12.20 hores. Vaig pesar 3 quilos i 650 grams i feia una llargària de 51 cms. Mentre vam ser a la Clínica va venir molta gent a conèixer-me: els avis, els cosins, els concos… Al cap de cinc dies vaig anar a casa meva, que llavors era a Maó. Durant el primer any, la mare diu que menjava, dormia i plorava. Quan vaig anar creixent m’agradava molt jugar i mirar la televisió. A l’estiu també m’agradava molt anar a la platja i jugar a fer castells d’arena i nedar. ELS MEUS PARES Ara explicaré com són els meus pares i on fan feina: la meva mare es diu Elvira i em va tenir quan tenia 28 anys. Abans feia feina a l’Ajuntament de Ciutadella però ara fa feina al de Sant Lluís. D’això estic molt content perquè no ha de anar tant per sa carretera i, a més, em pot venir a cercar d’escola quan surt.

El meu pare es diu Andrés i quan vaig néixer tenia 37 anys. Sempre ha fet feina a sa Pastisseria Sandra a Maó. Els seus pastissos són els millors. M’ha ensenyat a pescar i a anar en bici. L’ESCOLETA Vaig anar a l’escoleta “Es Busquerets” a Maó, que era aprop de casa. Allà vaig fer molts amics. La meva professora es deia Dori. CANVI DE CASA Quan tenia dos anys i mig vaig venir a viure a Sant Lluís, a un pis a s’Avinguda. Record un dia de Reis que els vaig veure passar des de la finestra de casa. Mentre vivíem a Sant Lluís, el meu conco ens feia la casa on visc ara, a Torret. L’ESCOLA A l’escola vaig fer nous amics i a P3 la meva mestra va ser na Joana. Vam fer molts jocs, sortíem molt al pati. En Dani era el meu millor amic i sempre jugàvem, ens ho passàvem molt bé! Després a P4 i P5 vaig seguir igual i amb un nou amic, en Rafel. M’ho vaig pasar molt bé. A l’escola ja fa molts anys que hi som i aquest, si tot va bé, será el meu últim curs a Sant Lluís. 41

JO VULL CONTAR VIATGES La veritat és que he viatjat molt. El meu primer viatge va ser a Barcelona quan tenia dos anys. Als tres anys vaig anar a Astúries. D’aquests dos viatges no record massa cosa perquè era petit. Després vaig anar a Madrid; hi he anat moltes vegades. M’agrada molt. Als cinc anys vaig ser a Paris. Als sis anys vaig ser a Itàlia. Als deu a Noruega i enguany he estat a Nova York i Orlando.

ACTUALITAT Ara tenc onze anys, estic a punt d’acabar l’escola a Sant Lluís i jugo a futbol amb l’Sporting. Des de fa un any som un més a la familia: Aquest és en Pons, és el meu ca. Això és tot. Adéu

JOAN PONS CAPÓ 6èB

Día 5 de septiembre, cuando comenzaban las fiestas de Gracia, fui con mis padres y mi hermana a Valencia. Cuando el avión aterrizó en el aeropuerto ya era por la tarde y sólo tuvimos tiempo de cenar y descansar. Nuestro hotel era de cuatro estrellas y teníamos una habitación muy espaciosa. Al día siguiente, por la mañana, nos fuimos a desayunar al restaurante del hotel en la Av. de la Alameda. Después fuimos paseando por un parque larguísimo hasta la ciudad de las artes y las ciencias, que está formada por cuatro edificios: 1. 2. 3. 4.

El El El El

museo de la ciencia. hemisferi. oceanogràfic palacio de la reina.

Primero fuimos al oceanográfico, que es un acuario gigantesco donde se miran peces, contemplas tiburones y se ve un espectáculo de delfines. Después de esto fuimos a comer y a l’hemisferi, que es un cine en 3D. Al día siguiente fuimos al museo de las ciencias que es un gran museo donde hay numerosos experimentos y te explican diferentes etapas de la ciencia y naturaleza. Al día siguiente cogimos el bus cercano al hotel para ir al centro de la ciudad, donde fuimos a visitar la torre de Miguelete, que mide 58’80m con 207 escalones. Al día siguiente y por último, nos fuimos en bus a la playa de la Malvarrosa; allí celebramos nuestro fin de viaje comiendo un buen arroz negro.

LUISMI 5èA

JO VULL CONTAR

ELS HÀMSTERS Jo tenc cinc hàmsters. El hàmster és un dels meus animals preferits. Abans tenia dos, un més gras que es deia Gordi i un més prim que es deia Pelusa: Na pelusa era meva i en Gordi de la meva germana. Na Pelusa era una femella i en Gordi un mascle. En Gordi està mort i na Pelusa no. Ella té color blanc per baix i gris per dalt a més té una ratlla de color gris més forta al damunt. Els hàmsters ara ja són grossos i surten per tot però quan eren petits estaven davall d'una muntanya de cotó, eren de color rosa i donaven un poc d'oi. Vaig descobrir que hi eren per què vaig mirar dins la gàbia i vaig veure una cosa rosa, em vaig asustar i li vaig dir a la mare. Els hàmster mengen pipes, plàtan frit, blat i beuen aigua. Jo regal les cries del hàmster però a quasi ningú li deixen perquè no es creuen que els podem cuidar. Els he de regalar perquè la meva mare no vol tenir més que dos degut a que es poden barallar. Les cries quan eren petites no tenien prou força i no podien pujar pel tub de la gàbia. Dins la gàbia hi ha dos pisos al de baix hi ha una roda,una muntanya de cotó,l'aigua, el menjar i el tub que puja a dalt, allà hi ha una barreta de menjar i una caseta. Hi ha dues portes, una dalt i una baix. La mare va matar al pare per què ell es menjava a les cries. La mare prefereix matar al pare i salvar a les cries. ELENA MURCIA 5èC

ELS MEUS GERMANS Jo tenc dos germans: un que es diuen Ander i l'altre Karlos. N'Ander té 1 any i 3 mesos,juga molt amb la pilota i amb jo. Fa poc va començar a caminar i sap dir mamà i papà però no ho empra molt. Es pareix molt a jo quan era petit, va a l'escoleta de Sant Lluís, menja de tot i molt. Té els cabells rogos i els ulls marrons. En Karlos té quasi 6 anys, les seves juguetes preferides són els playmòbils i els cotxes, la meva nintendo i juga a futbol. Té els cabells roigos i els ulls entre blaus i verds. Jo ajud molt a casa meva per què som el germà gran.

ÍKER 5èC

LA MEVA ERUGA

JO VULL CONTAR

Aquesta és la meva eruga . Viu en una flor on ha fet un forat. Me la vaig trobar dins el ram de flors de la meva mare .No se si és verinosa o no , menja molt ràpid .L’eruga és la larva de la papallona , té moltes potes , no respira per la boca: L’aire entra dins el seu cos a través d’uns petits tubs al costat del seu tòrax i per trobar aliment . Hi ha erugues peludes agressives que tenen pèls que irriten o escopeixen sucs gàstrics molts àcids. L' eruga es transformarà en crisàlida o pupa, una de les quatre etapes de la metamorfosi de la papallona. VALENTÍ 5èC

LES MEVES TORTUGUES Les meves tortugues es diuen Pusa i Cuca. El que mengen es: pa banyat, tomaquet, lletuga i llensons, els agrada escalar, menjar , amagar-se i dormir. Na Pusa és: mitjana , té les potes gruixades i és caminadora . I en canvi na Cuca és: petita ,grassoneta i amagadora . El cos de les tortugues es divideix en: una closca rodona i davall la closca negre i groga , les potes amb quatre ungles , una cara llarga amb dos ulls negres i una boca grossa . La closca a les tortugues les serveix molt per amagar-se i defendre’s. Les tortugues quan neixen són molt delicades i petites, però quan ja són grans són porugues i perilloses perquè mosseguen. Les tortugues són un bon animal domèstic perquè: Són silencioses i t’escolten. Les tortugues també fan letarg, que dormen per tot l’hivern dins un forat i davall el terra i es desperten per la primavera. DALILA 5èc

LA NOSTRA ESTRUÇ Tot va començar en que deiem que volíem tenir una estruç entre tota la familia. I va arribar el dia de tenir-la. No sabem si és mascle o femella però li hem posat el nom d’Inca perquè ella és del poble d’Inca de Mallorca.Quan la vam dur era molt petita però en aquests moments ha tornat enorme, i quan faci uns mesos més ja serà una estruç adulta. A vegades fa moviments molt raros, com per exemple obre les ales i fa un gir. Una estruç és un pardal molt gros: medeix més de 2,50 metres de alt i pot pesar fins 150 kg. Els seus ous són els més grossos del món: equivalen com a 30 ous de gallina. Una estruç no sap volar però pot córrer molt ràpid. Passa de 70 km/h fent enormes passes de 4 m de llarg. Ses joves estruços aprenen molt prest a còrrer. Al primer mes ja són capaces de pasar dels 50 km/h. Acò vol dir que por còrrer més ràpid que un cavall. L’estruç és també una campeona de salts, pot passar obstacles de 1,50 metres d’alçada DENISA 5èC

CURIOSITATS

NOM: Guepard

NOM CIENTÍFIC: Acinonyx Jubatus

El guepard és un membre de la família dels fèlids, que caça gràcies a la seva vista i velocitat. És el mamífer terrestre més ràpid: arriba fins als 110 km/h en carreres curtes. El seu nom prové del francès guepard, a través de l’italià gattopardo i del llatí pardus. És un fèlid de mida mitja que viu a l’Àfrica i l’Orient mig. Pot pesar entre 30 i 65 kg. S’assembla al tigre pel color i les taques a la pell, però é més prim i àgil. El seu hàbitat natural són les sabanes perquè són planes i pot agafar més velocitat per caçar. S’alimenta principalment de mamífers mitjans i les gaseles són les més preferides. El guepard, a diferència dels altres fèlids, no emet cap rugit, fa un renou semblant a un ocell.

6è B

CURIOSITATS

Les plantes carnívores són plantes que obtenen part dels seus nutrients a partir d'insectes i d'altres petits invertebrats que capturen. La majoria de les plantes carnívores que no estan relacionades taxonòmicament entre elles s'agrupen en sis famílies botàniques que comprenen fins a 14 gèneres diferents i unes 600 espècies en total. MARC 5èC

La producció de la ceràmica es pot considerar el primer procés químic controlat conscientment per l’home. Des de les primeres estatuetes ( al paleolític) exposades clarament al foc bé per obtenir-ne l’enduriment o per motius rituals. Aquestes primeres formes de manipulació de l’argila no van tenir cap aplicació immediata en la fabricació dels estris de cuina. Els primers objectes de terrissa eren més aviat grollers i de dimensions reduïdes, ja que al començament l’argila es modelava totalment a mà. El procés de cocció no suposava, en canvi, dificultats. Les temperatures requerides, que oscil laven entre 500 i 700ºC es podien assolir tant a les llars domèstiques com als primers forn rudimentaris. Finalment la possibilitat d’embellir la peça de terrissa va contribuir al progrés d’innombrables estils decoratius.

ÈRIC GOMILA 5èB

CURIOSITATS

Per què el gat i el gos es barallen tant? El gos y el gat van ser dels primers animals domèstics, potser la seva proximitat i dependència de l’home hagi fet la rivalitat entre ells, i que es disputin l’atenció i les menganyes dels seus amos. Per què ronquem? Els roncs són aquells sons que l’avi o el pare solen fer quan dormen. Són més freqüents en persones grans que tenen algun problema respiratori. Quan l’aire passa per la laringe i troba entrebancs, debuts a diferents motius, en sortir pel nas, la boca fa de altaveus i fa aquells sons. Per què el metge ens fa ensenyar la llengua? A mi, de petita, em feia molta vergonya fer una llengota al metge. Era perquè no sabia que determinades alteracions d’algunes parts externes del cos són símptomes que alguna cosa no funciona bé. Quan l’estómac o els budells no funcionen bé, la llengua se’ns torna esblanqueïda, bruta. Per què fem servir la ‘‘h’’? La hac és una lletra que amb el temps ha perdut la veu. És muda. Així, per què serveix? Els senyors acadèmics de la llengua diuen –i amb raó- que si no la féssim servir no sabríem l’origen de moltes paraules. Ben al contrari, els estudiants pensen que serveix per a fastiguejar-los i que si no existís, s’evitarien coses com aquesta: -Marina, com s’escriu estiu? -Amb hac!- respon la nena -Ah,si? I on és la hac d’estiu? -A l’hamaca! Per què les estrelles no es veuen quan es de dia? Les estrelles encara que no les vegem, són al mateix lloc. El que succeeix és que la llum del sol es posa en l’atmosfera, i se’ns dispersa una part a causa del aerosols i el vapor d’aigua, que produeix el color Blau del cel. L’arribada de la llum solar impedeix que la dèbil llum de les estrelles pugui ser percebuda per nosaltres. Per què les estrelles són tan petites? I qui t’ha dit que les estrelles siguin petites? Al contrari. Són astres d’enormes dimensions. El sol també n’és una, i es una de les petites. Aleshores, per què les veiem tan petites? Dons perquè es troben a molta distancia . Per fer-te’n una idea et diré que l’estrella més pròxima a nosaltres, sense comptar el sol, és Pròxima Centuari. Malgrat que la velocitat de la llum és de 300.000 quilòmetres per segon, un raig de llum d’aquesta estrella, per arribar fins a nosaltres triga 3 anys i 8 mesos. Soluciona el problema i veuràs quina és la distancia. Procura no fer-ho amb la calculadora, però si no pots ho pots fer. PAULA LÓPEZ ANTOLÍ 6èC

QUÈ HEM FET?

Dilluns 16 de novembre vam anar a les bodegues de Binifadet. Vam partir de l’escola a les 9:30h i vam arribar a les bodegues a les 10:00h . En arribar allà, el senyor ens va començar a explicar com es fa el vi. Ens va dir que el raïm tarda 2, 3 i 4 anys per començar a fer-se. El cullen a mà amb unes tisores pel mes de setembre, que és quan fan el vi blanc i per les festes de Maó. Per fer el vi blanc, separen la rapa del raïm i després el posen dins d’una màquina de filtrar que fa voltes. El most surt per un forat i el que està net es posa dins un termo . Després l’han de fermentar dins una màquina on el sucre es transforma en alcohol i anhídrid carbònic. Nomalment per fer vi blanc el raïm fermenta sense pell i la fermentació dura de 2 a 3 setmanes; la temperatura ha de ser menys de 18ºc. Quan ja està fermentat el posen en botes o l’embotellen en la màquina embotelladora. També ens va explicar com es fa el vi negre. Parteix com el vi blanc, però es fa amb raïm negre. Se separa el gra de la rapa del raïm , després s’aixafa el raïm. Antigament es feia amb els peus, però ara es fa amb una màquina. Després, la pasta la posen dins la maquina de fermentació; aquest procés fa que el sucre es transformi en alcohol. Després d’un dia, la pell del raïm sura i es remena perquè agafi color. Rera 7 a 15 dies acaba la fermentació, després el passen per un dipòsit, el traslladen per uns tubs i la pell queda dins una màquina. Després, el vi baixa per una màniga i el duen a la màquina d’embotellar; pot embotellar 2.000 bòtils per hora. També tenen una maquina que etiqueta els bòtils i el vi. El vi ha de reposar tres anys i ja es pot beure. Però quan el vi està obert ja no es pot deixar, s’ha de beure abans que torni dolent. Per últim ens van explicar com s’elabora el xampany rosat. El xampany és un líquid que té sucre, el qual fa que fermenti. El xampany té gas i el vi no. Últimament es beu més que no es bevia. Les ocacions especials se celebren amb xampany. El xampany pot estar 3 anys igual que el vi a fer-se. Hi ha una màquina que es diu xampagel; serveix per posar el tap al bòtil Aquest treball ha estat divertit però un poc difícil, perquè el senyor anava ràpid i no teníem temps d’escriure. Ens hagués agradat provar el vi, però som massa joves. Creiem que aquesta feina deu ser un poc complicada per a ells i, si no ho és, ho serà per a nosaltres. L’exposició de quadres era moníssima. CARLA I AIDA 5èA

QUÈ HEM FET?

Investigam sobre les tradicions de les Balears Festes de Sant Sebastià - On i quan es fan? Es fan a moltes places de la ciutat de Palma. Es fan durant el mes de gener, especialment entre els dies 17 i 25. - Des de quan les fan i per què? Es fan en honor al patró de la ciutat de Palma de Mallorca, que es celebra el 20 de gener. Sant Sebastià és el seu patró perquè els va protegir contra la pesta. Es fan des del segle XVII (17). - Quines activitats fan? Pregó de festes. Cercavila. Encesa de foguerons. Concerts. Ballen. Correfocs. Les tradicionals Beneïdes de Sant Antoni. Missa solemne. Espectacle piromusical: Atiarfoc. Diada ciclista. Una marató fotogràfica. Representacions teatrals. Exposicions. Lliurament de premis Ciutat de Palma. - El pregó: Les festes comencen amb la desfilada del pregó, que se sol fer el dissabte abans de Sant Sebastià. El recorregut passa pels principals carrers de la ciutat des de la Plaça Espanya fins la Plaça de Cort, on hi ha l’Ajuntament. Participen tamboriners dragons i dimonis de diferents colles. - Revetlla de Sant Antoni: Les festes de Sant Sebastià s’enllacen amb la diada de Sant Antoni. La revetlla de Sant Antoni es celebra el dia 16 de Gener. Es fan foguerons i torrades mentre els dimonis dansen al carrer. És l’acte més popular de les festes. Es fa el nit anterior a Sant Sebastià. Es fa a les places del centre de Palma. Es fan concerts, torrades i foguerons. Tradicionalment en cada lloc s’escolta un estil de música diferent. -Dia de Sant Sebastià: Es fa la missa solemne a la Catedral. S’organitza una diada ciclista. Es celebra la cerimònia de lliurament dels premis Ciutat de Palma. - Aigua focs: Són focs artificials que es tiren per la nit de Sant Sebastià. Són piromusicals (focs artificials amb música). MARC MORENO 5èA

QUÈ HEM FET?

Durant aquest primer trimestre els alumnes de 6è A hem fet amb l’ajuda d’en Fran Riera un muntatge audiovisual que ha consistit en l’elaboració i presentació de dues notícies relacionades amb l’ambientalització i el tabac. La primera noticia explica la recollida del premi de centre ecoambiental que va rebre l’escola el passat mes de novembre a Mercadal. La segona, explica la xerrada que es va dur a terme a l’escola el passat 13 de novembre per na Caterina Enrich, una psicòloga del Servei Coordinador de Drogodependències (SCDM) del Consell Insular de Menorca que va fer-nos un taller de salut jove. Aquest taller duia com a títol: Fumar, prendre una droga? Per dur a terme aquestes dues filmacions ens hem repartit en dos grups i dins aquests hem fet tres grups més per anar treballant les notícies. Un grup ha elaborat les notícies, un altre ha preparat unes preguntes que ens han servit per realitzar unes entrevistes a algunes persones del centre (directora, mestres, personal no docent i alumnes de l’escola) i el

darrer grup ha dissenyat uns quants consells per ajudar a cuidar el medi ambient i no caure amb la temptació del tabac. En conclusió, ha estat una experiència molt divertida, emocionant i diferent a la resta de les activitats que fem a la classe. 6èA

QUÈ HEM FET?

MOUSSE DE LLIMONA

INGREDIENTS(4 persones): 1 llauna de llet condensada de 370 grams. 1 llauna* i mitja de llet sencera. ½ llauna*de nata líquida. Quasi una llauna* sencera de suc de llimona. *La llauna es refereix a la mateixa de la llet condensada. PREPARACIÓ: 1.Esprem les llimones. 2.Bat a la velocitat màxima al pot de la batedora, la llet condensada, la llet sencera i la nata, es mescla bé. 3.Afegeix a poc a poc el suc de la llimona sense deixar de batre fins que quedi collat. 4.Aboca el batut a un got o copa. Per guarnir-ho utilitza rodanxes de llimona tallades molt fines. Pots empolvorar amb una mica de xocolati ratllat. 5.Guarda el mousse a la nevera unes hores abans de consumir-lo. 3r CICLE

CONEIXEM A…

ENTREVISTA D’EN GUILLEM A EN MARC MORENO (UN COMPANY) En Marc té 10 anys i viu a Sant Lluís i va a 5è A de primaria. Ell es defineix com a intel.ligent, valent i generós. Té dos germans i li agrada mot jugar amb ells. El seu menjar preferit és la pasta. No té animals, però ni hagués de ser-ne un, li agradaria ser un tigre blanc. A una illa deserta s´enduria aigua, menjar i un quadern. Té tres desitjos: que no hi hagués guerra, que no hi hagués gent pobre i medicaments per curar totes les enfermetats. No admira a ningú. El que li costa és l’anglès, li agraden molt les mates i el seu millor amic sóc jo, en Guillem. Li agraden molt els còmics i li agradaria ser arquitecte o inventor.

ENTREVISTA DE LA LUPE A NA NOA Us present a una companya que es diu Noa.Té 10 anys i viu a torret i va a 5èA. Les seves qualitats més importants són: és molt simpàtica i fa gimnàstica rítmica. Té una germana més grossa. El seu menjar preferit és l’arròs “cubano”. Té 5 animals: 2 cavalls, 2 cans i 1 conill. Si ella fos un animal li agradaria ser una papallona perquè podria volar i seria molt polida. Admira a en Joe Jonas, un cantant de moda entre els més joves. Si un geni li concedís 3 desitjos demanaria: ser presidenta, ser milionaria i ser cantant. Sobre l’escola li agradaria que fos com una màquina de llaminadures, plena de dolços, amb piscina i jacusi i sense classe, és clar. La seva millor amiga es na Tamara. Recomanaria el llibre de Kika; l’acabem de llegir a classe i hem rigut molt amb les seves aventures. La pel.lícula que ha vist darrerament en el cine es g-force (molt bona) i de gran li agradaria ser professora.

NA CARLA PRESENTA EL SEU GERMÀ EN TÓBAL Us present el meu germà, en Tóbal. Té 14 anys i viu a Sant Lluís. Fa 3r d’eso i les seves qualitats són: ser simpàtic, intel ligent i bon germà. En el temps lliure li agrada emprar l’ordinador (com a la majoria d'adolescents) i el seu menjar preferit és la carn. Té una mascota, que també és la meva. Si fos un animal seria un ós, perquè dormiria sempre. A una illa deserta no se'n duria res. Admira a en Pau Gasol i desitjaria ser ric, jugar a l’ACB i tenir estudis. Li agradaria que l’escola fos divertida i no tan cansada. Ell troba més difícil física i química i el que més li agrada és el laboratori. El seu millor amic és en Pau; és alt, bon amic i graciós. Quan era petit va caure dues vegades en el mateix lloc, quines coses! Recomana “El niño del pijama de rayas “ i la pel.lícula “G-Joe. Vol ser metge i diu que se sent més gran perquè té barba i les coses es compliquen de cada vegada més.