EQ' ILIQUÀ 53 - CÒMIC DELS CÒMICS

còmic dels[còmics]

10 anys de desequilibri actoral

Per Joan Alamar

Durant 10 anys, des de 2004 fins a 2014, vaig estar col·laborant en la nostra revista donant una visió en clau d’humor de la nostra professió (a continuació es publica una selecció). En assossegada guàrdia, esperava la trucada de Sergi o Carles avisant de la data de tancament d’entrega de material per enviar el còmic dos o tres dies després. Ah, meravellosa pressió que fa aflorar la inspiració! Així estaria, pensava, fins que se m'esgotaren les idees, tot i que en eixe temps vaig descobrir que la professió actoral, tan arrelada –tant dins com fóra dels escenaris- a la rondalla, al drama, a la comèdia… és una font inesgotable de situacions tragicòmiques.

Els nostres contes no s’acaben mai. Poques professions reclamen tant del cos i la ment per afectar l’estat d’ànim fóra i dins del treball. Un ecosistema de desequilibris en els que la búsqueda de l’harmonia bascula per allunyats extrems de l’anímic, en uns temps de vida cada volta més inestables. I es que el món actoral no deixa de ser, en definitiva, un reflex de tota la societat en la que vivim, tan necessitada de coaches miraculosos que ens ajuden a pujar al següent nivell de noséquè d’una piràmide infinita, però amb una naturalesa tragicòmica que dobla l’aposta en intensitat i a més, una capacitat innata de transitar entre els extrems emocionals.

Una professió que crea tantes pors i inseguretats que s’ha de ser molt valent per persistir. Curiosa vanitat en la que em d’acceptar més que ningú el nostre cos, la veu, i les nostres singularitats. Quins sers tan vulnerables amb la força de pujar dalt d’un escenari, estar davant la càmera o el micro per concentrar tota la exposició del públic! Un món de precarietat màxima amb gran abundància de passió i compromís!! Una màquina de frustració que ens fa viure tants moments de plenitud!!!