[POEMA VICENT ANDRÉS ESTELLÉS PER ÓSCAR, JAVI I ABEL 4 C] 17 de junio de 2014
Projecte Llums i Ombres
segle XX (Valencià)
[POEMA VICENT ANDRÉS ESTELLÉS PER ÓSCAR, JAVI I ABEL 4 C] 17 de junio de 2014
Biografia: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, València; 4 setembre 1924-València: 27 de març de 1993) va ser un periodista i poeta espanyol. L'hi considera com un dels principals renovadors de la poesia contemporània en català, amb un paper similar al que van tenir en altres èpoques Ausiàs March i Joan Roís de Corella.
Obres més representatives: En 1953 Estellés va publicar el primer de més de cent poemaris que va escriure, anomenada Ciutat de a cau d’orella. Després escrigué La nit degut a la mort de la seua filla. Encara que l’eclosió de la major part dels seus poemaris es va produir en 1970. Entre els quals son més representatius i destacats són: La clau que obri tots els panys, Horacianes, i Hotel París, però la seua obra més popular va ser Llibre de meravelles.
Corrents artístics que segueix.Especial atenció a la literatura de postguerra. El corrent artístic que va seguir per a fer els seus poemaris va ser el corrent històric, que és el gènere literari que lligava mes amb els temes relacionats amb la postguerra, fam, falta de servicis, ferits i racionament. Els temes més freqüents en la poètica d’Estellés són el sofriment, la fam i la misèria de la postguerra, la mort de familiars i de les víctimes de la guerra, l’amor, l’herotisme.
La figura d’Estellés La figura d’Estellés fou un referent cultural i social de primera ordre i d’importància per al patrimoni valencià. La figura del poeta ha estat homenatjada en la llista de carrers de nombrosos pobles del País Valencià. A Burjassot hi ha instal · lada, també, una estàtua en bronze, a la plaça Emilio Castelar.
[POEMA VICENT ANDRÉS ESTELLÉS PER ÓSCAR, JAVI I ABEL 4 C] 17 de junio de 2014
Cançó de bressol, La nit (1956), Jo tinc una mort petita meua i ben meua només, Com jo la nodresc a ella, ella em nodreix igualment. Jo tinc una Mort petita que trau els peus dels bolquers. Només tinc la meua Mort i no necessite res. Jo tinc una Mort petita i és, d’allò meu, el més meu. Molt més meua que la vida, amb mi va i amb mi se’n ve. És la meua ama, i és l’ama d el corral i del carrer, de la llimera i la parra i la flor del taronger.
Poema: Cançó de bressol, La nit (1956).
Poemari: “La nit” (1953-1956), de Vicent Andrés Estellés.
Tema, sentiments, emocions que transmet: El tema es la mort, el amor paternofilial i la vida. Té un sentiment nostàlgic perquè parla de la mort de la seva filla. La emoció que transmet es de pena, ja que menciona la tràgica mort de la seua filla.
Recursos: Utilitza la metàfora “més” en la segona part del poema que en la primera. El registre és col·loquial però a la vegada culte perquè utilitza cultismes.
[POEMA VICENT ANDRÉS ESTELLÉS PER ÓSCAR, JAVI I ABEL 4 C] 17 de junio de 2014
Conclusió: Pensem que aporta “ombres” degut a que escriu sobre temes lligats a la postguerra, perquè en el postguerra solen passar coses males com vendrien a ser la fam, dolor, tristesa,ferits. I per últim es podria lligar un poc al poema de “cançó de bressol”, ja que Estelles escriu sobre un tema bastant trist.
Ombres: coses males Llums: coses bones