LLIBRET FALLA EL MERCAT 2023 SAGUNT

A.C. Falla El Mercat

Coordinació

Patricia Sánchez i Mínguez

Equip de treball

Óscar Bolós i Martín

Portada

Eureka Soluciones

Fotografíes

La comissió, Carlos Sánchez, Roberto Martínez i Sergio Bolós

Col·laboradors

María Alonso, Valeria López, Alicia Celdrán, Ricardo Ferrandis, Albert Llueca, Raúl Palmero, Cristina Plumed, Davinia Bono, Rosario Gómez, Rosana Muñoz i Alejandro García

Maquetació i impressió

Eureka Soluciones

DIpòsit legal

V-3453-2021

Agraïments

L’A.C Falla El Mercat, agraeix a tots, col laboradors, veïns i amics, que any rere any continuen amb nosaltres fent que la nostra volguda falla continúe endavant.

Gràcies a totes les falleres i fallers d’aquesta comissió, que sobre qualsevol cosa lluiten i posen il lusió dia a dia per a seguir creixent com a falla, i sobre tot com a família. Aquest any esperem que les falles siguen més especials si cap, tots junts farem de les falles 2023 inoblidables. Bones Festes falleres.

JUSTIFICACIÓ DE TIRADA: 500 exemplars

DIFUSIÓ DIGITAL:

Pots descarregar el llibret i consultar-lo mitjançant un lector de codis QR en el teu mòbil o en internet a la web: https://issuu.com/acfallaelmercat/docs/llibretfallaelmercat23.docx

La present publicació participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

A més, aquest llibret i els seus articles participen en els Premis de Lletres Falleres (www.lletresfalleres.org).

Les opinions expressades pels autors dels diferents textos d’aquest llibret són lliures, de forma que l’associació cultural Falla el Mercat no s’identifica necessàriament amb ells

equip de treball

ÍNDEX

PRÒLEG

Patricia Sánchez i Mínguez

Delegada de Llibret

Història de poesia, escriptura, música i dones són les que s’amaguen al contingut d’aquestes pàgines. Escrites des de l’admiració i respecte a totes aquelles que ens ensenyaren que tot es pot aconseguir amb il·lusió. En tot això em base cada any per a poder assolir una millora tant per al món dels llibrets com a personal. Estem ací per a crear somriures, emocions, art, cançons, fotografies, paraules, cadascú a la seua manera, però a la fi tots creem.

Aquestes pàgines fan un recorregut al llarg de la història de la dona i també de la dona fallera. Dones que feren HISTÒRIA i gràcies a elles avui en dia podem ser el que vulgem ser, sense etiquetes ni distinció. Fent possible que somiem sense sostre de cristall.

Espere que en 2023 no se’ns oblide res del que hem viscut, tot el que hem lluitat i que ni una més quede silenciada. Que el color morat ens represente amb la bandera de l’arc de Sant Martí i no com a símbol de la violència de gènere.

Te vull bé, lliure, teua, boja, feliç, sense límits, amb llibertat.

Gràcies a les que van lluitar en el front des de fa dècades.

La nostra portada, com no podria ser d’una altra forma i igual que el contingut de l’interior del llibre, té com a objectiu destacar la importància que va tindre, i té, el paper de la dona al llarg de la història. Homenatjant de manera més especial, a aquelles que van ser pioneres o van destacar en els seus respectius camps.

Per a això, hem triat a la que considerem un dels rostres més reconeguts per totes i tots, la gran Marilyn Monroe. Cantant, model i actriu estatunidenca icona dels anys 5060. Però no és una foto qualsevol, gràcies a la doble exposició, aquest rostre es conforma mitjançant la composició de la paraula “Dona” en diferents idiomes. Dones que han escrit la seua petjada en la història, però també fent al·lusió a totes les altres, incloses les anònimes passades i actuals, que van lluitar i lluiten perquè la igualtat siga una vertadera realitat.

L’estil, modern i un poc abstracte, utilitza principalment dos colors antagònics, neutres, però de gran contrast, el blanc i el negre. El blanc representa el bé, els assoliments i alegries d’aquestes infatigables lluitadores, i el negre, les ombres,

crueltats, penúries i dificultats que van viure tan sols per nàixer amb un sexe determinat.

La tipografia emprada per al lema “Dona havia de ser” segueix la línia modernista del disseny. Amb els colors groc i blau, volem fer una picada d’ull al poble ucraïnés, que tant està patint i al qual desitgem, de tot cor, que prompte, i per sempre, puguen tornar a viure en pau.

Amb els colors groc i blau, volem fer una picada d’ull al poble ucraïnés, que tant està patint

Per a la contraportada, seguint amb la unificació d’un objecte i text, hem retratat l’escut de la nostra associació, format pels noms de les nostres admirables protagonistes. Dones que són un gran exemple i orgull per a totes i tots nosaltres.

Les coneixem?

Alejandro García Eureka Soluciones

SALUTACIONS

ALCALDE DE SAGUNT

Darío Moreno i Lerga

L’escriptor i periodista cèlebre del Regne Unit George Orwell va assenyalar que la història l’escriuen sempre els vencedors. En aquest cas, hem viscut com la història ha sigut contada en clau masculina obviant en molts casos les gestes i proeses realitzades per les dones. Tenim una percepció de la història esbiaixada i és un exercici de justicia retornar a les dones a la seua posició. És necessari donar a les dones la vertadera dimensió que mereixen, retornant-les el protagonisme real que han tingut. Per aquest motiu, el meu més sentit agraïment a la Falla El Mercat que enguany ha posat l’accent en la dona i la seua trajectòria en aquestos segles arrere.

Tots i totes coneixem a Marie Curie per ser la impulsora dels raigs X, però en l’àmbit científic també destaquen grans figures femenines com Florence Nightingale, que és considerada la mare de la infermeria professional moderna o Rosalind Franklin que va ser responsable d’importants contribucions a la comprensió de l’estructura de l’ADN. A més, hui dia gaudim dels nos-

tres mòbils amb connexió a Internet i no sabem que va ser Hedy Lamarr la inventora de la tecnología que originaria el wi-fi, un sistema que ha revolucionat el món. Però, no només destaca ella, els ordinadors i aplicacions mòbils no haurien sigut possible sense Ada Lovelace, la primera programadora de la història. Tampoc podríem llegir llibres electrònics si no arriba a ser per Ángela Ruiz Robles, coneguda per desenvolupar la primera “Tablet”. I així amb múltiples facetes de la vida que és possible gràcies a una dona que va estar treballant d’arrere.

Els llibrets de les Falles són instruments reivindicatius, són altaveus de temes de gran interès social, i em satisfà veure com les comissions falleres s’involucreu d’aquesta manera, perseguint l’objectiu d’aconseguir una millor societat. Aporteu així el vostre gra d’arena a la causa de l’educació, la visibilització i la lluita per la igualtat real. Gràcies per la vostra implicació.

Com no podia ser d’una altra manera, les Falles són sàtira, són ironia i són critica.

Enguany viurem unes Falles plenes, repletes d’alegria, agermanament i també de reivindicació. M’agradaria fer especial esment a la directiva de la Falla el Mercat, al President i la Fallera Major, gràcies al vostre incansable treball heu contribuït a mantindre viva la nostra gran festa, heretada i compartida amb afecte any rere any. Una festa de segles d’història en la qual les dones també han jugat un gran paper com també recolliu en aquestes pàgines.

Sense més, vos desitge unes festes de Sant Josep úniques, que queden per sempre en la nostra memòria.

Que visquen les Falles!

regidora de cultura popular

Asun Moll i Castelló

Els dies comencen a allargar i ens fan notar ja l’olor a pólvora, sentir el so de les bandes i albirar els colors amb què, en cada passa carrer, ens delecten les comissions de la nostra ciutat. Perquè, tot i que les Falles estan presents durant tot l’any en la nostra consciència comuna, en eixa part de la nostra activitat cultural que construïm amb el seu suport impagable, és ara, com cada exercici, quan la festa fallera comença a materialitzar-se i ens deixa eixir a gaudir d’eixos xicotets detalls amb què les comissions ens omplin l’agenda any rere any.

Les Falles són part de la nostra identitat. No podríem imaginar una ciutat com la nostra sense una setmana de monument

i festa, de carrer i música. Malgrat esta estreta relació, la realitat ja ens ha posat davant de situacions extremes que ens han obligat a cancel·lar tots i cadascun dels actes de la nostra setmana fallera.

ments per a les rises, l’emoció i el companyerisme. Com sabeu, teniu els millors representants possibles. Jo, personalment, estic segura que Tomás i Sandra estaran a l’altura d’allò que mereix El Mercat.

Ara, 2023 tornarà a retrobar-nos, a treure’ns al carrer i celebrar que, a pesar de les circumstàncies, la tenacitat i l’amor per la festa són trets identitaris de la nostra ciutat, perquè Sagunt és flama, carrer, però, sobre tot, Sagunt són 28 comissions exemplars cosides a la nostra història amb un mateix fil.

Per això, un any més, vos desitge, a tots els fallers i falleres de la Falla El Mercat, que pugueu gaudir d’uns Falles amb mo-

No dubteu que estaré al vostre costat per compartir amb vosaltres unes Falles plenes de simbolisme. Unes Falles renovades que ressorgeixen en la nostra ciutat amb més força que mai.

president executiu de FJFS

Ramón Jarque i Ferrer

Com a president de la Federació Junta Fallera de Sagunt, és la primera vegada que tinc l’honor de saludar mitjançant aquestes línies als fallers i falleres de la comarca, així com, a totes aquelles persones que de forma desinteressada contribueixen amb el seu suport i treball a enaltir les festes josefines de Sagunt, Port, Gilet i Faura.

Vull donar les gràcies a totes les persones que tant des de l’Ajuntament de Sagunt, com dels de Gilet i Faura, estan sempre fent-nos costat, facilitant-nos les tasques i fent que cada acte adquirisca la lluentor que mereix. Alcaldies, regidories, funcionariat, tècnics i voluntaris de les diferents àrees que dediquen el seu

temps, inclús fora d’horari, per fer més fàcils les coses.

El nostre calendari està replet cada vegada més d’activitats culturals, esportives i festives, que se celebren al llarg de l’any amb una forta implicació per part del collectiu faller, però, és ben cert que tots i totes esperem il·lusionats l’arribada del mes de març amb la seua setmana gran, que de nou omplirà els carrers i places de llum, color, música, olor de pólvora i molta alegria.

En aquestes dates on el sentiment faller es fa de notar, anime a continuar treballant amb optimisme per al creixement i millora de la festa, a celebrar junt amb la

vostra comissió dels moments únics que ens brinden les falles i a mantenir vives les millors tradicions que tenim, fent-les conéixer als veïns, veïnes i visitants que s’apropen als nostres casals.

No vull deixar de saludar als representants de la comissió, Tomás i Sandra. Desitge de tot cor que gaudiu d’unes festes memorables junt amb la resta de fallers i falleres de El Mercar, fruit del temps dedicat i de l’esforç realitzat al llarg d’aquest any.

Bones falles 2023!

TOMáS RIBERA I

SALUTACIÓ

President de La Falla El Mercat

Benvolguts veïns, familiars, amics i fallers del nostre barri i amants de la nostra festa.

Enguany tinc el plaer de dirigir-me a tots vosaltres com a president de l’Associació Cultural Falla el MERCAT, associació que m’ha donat l’oportunitat de conéixer i estimar aquest món d’una manera diferent, coneixent més de prop la cultura, la tradició i els costums valencians.

Qui m’havia de dir a mi que tindria l’oportunitat de ser jo el que escriguera en aquest llibre i com a president, però res d’això seria possible si no hagueren fet la proposta de dirigir aquesta benvolguda comissió un grup d’amics que la componen, lluiten i treballen any rere any, exercici a exercici per a continuar amb la tradició i poder inculcar a totes les futures generacions per aquest sentiment.

Vull agrair a la meua família i sobretot a la meua neboda Alícia per tot l’esforç i pa-

ciència que tenen amb mi, per donar-me suport en aquesta bogeria i gaudir-ho junts, ja que són conscients del molt que estime aquesta festa i l’esforç que faig per continuar creixent amb aquesta tradició, i continuar creixent com a persona fallera.

Agrair a la meua comissió, a la meua executiva, per tot el seu treball, esforç i sobretot per confiar en mi, per ensenyar-me allò desconegut, per transmetre’m l’amor per una tradició, per ensenyar-me els seus costums, per aprendre de monuments i tot el que mou el món faller. Moltes gràcies per tot el que feu per mi, per la falla i, com no, per Sandra.

Tampoc puc oblidar-me d’ella, de Sandra, la nostra FALLERA MAJOR, la que és la meua companya d’aventures, la que em diu en tot moment com fer, ja que d’això sap un muntó, perquè són diversos anys els que ha representat aquesta benvolguda Falla el Mercat. GRÀCIES per tot. Ara només et queda gaudir del millor que que-

da, la setmana gran, gaudeix de cada desfilada, de cada ofrena i mai oblides que el 2023 va ser el teu any, el nostre any.

Per a acabar només em queda donar les gràcies a tots els que fan possible que aquestes falles continuen, a tots els nostres veïns, familiars, amics, associacions, només ens queda gaudir de la setmana gran, la que per a mi és la recompensa de l’esforç de tot un any, el colofó d’alegries i nervis que ens queden per viure, convidar-vos a tots que vingueu al casal, a la falla, a estar amb nosaltres, us estem esperant.

Un abraç molt fort!

Qui m’havia de dir a mi que tindria l’oportunitat de ser jo el que escriguera en aquest llibre i com a president

SALUTACIÓ

Fallera Major de La Falla El Mercat

Convidar-vos a tots a què passeu pel nostre casal, a què vingueu a veure el nostre monument i així gaudir de les falles amb nosaltres

Estic molt contenta de poder dedicar-vos unes paraules ja que això significa que estic complint el somni de representar a la meua comissió.

Agrair a Tomás per compartir aquest regnat amb mi i plenar-lo d’anècdotes. A la meua família i amics per ajudar-me en tot el possible. I també a totes les persones que de una forma o altra col·laboren amb nosaltres per a poder gaudir de l’any i de la falla.

Convidar-vos a tots a què passeu pel nostre casal, a què vingueu a veure el nostre monument i així gaudir de les falles amb nosaltres.

Moltes gràcies, un bes.

COMISSIÓ

POEmA a la fallera major

Sandra Ferrandis i Lluesma

Nasqueres al final de la primavera la que deixa pas a la calor, però el roser encara feu una flor que en bellesa podria ser la primera

Una rosa amb aroma perfumada, amb olor de la flor de tarongina que perfuma la Falla del Mercat amb la brisa de la terra llevantina.

Eres Sandra, eixe capoll nascut a la primavera, que perfuma el casal en proclamar-te fallera.

El meu cor s’ha encès en flama per dur les teues arrels d´amor a aquesta terreta que té l´esperit faller.

I hui la Falla El Mercat té molta més lluentor i és perquè, Sandra, eres tu nostra Fallera Major. I com ja fores regina infantil d´aquesta falla, portes molt dins del teu pit el sentir de valenciana.

També vares ser un dia dama de la Cort d´Honor, deixant com tots bé sabem molt alt nostre pavelló.

De tot cor et desitge que tingues un bon regnat, que d’aquest dia de hui mai et pugues oblidar.

Juan Picazo

Paraules al PRESIDENT

Tomás Ribera i Monzó

Tío, qui anava a dir que després de 4 anys. Que va ser quan començarem els dos junts a viure les falles. Anàvem a estar ací tú i jo en un escenari.

Tú com a president i jo com a neboda fallera orgullosa de tú.

I parlan-te en valencià? T ́ho imaginaves?

Orgullosa, perque tú em vas ensenyar el món faller, orgullosa de vore com em transmiteixes l’amor per les falles, les nostres tradicions... i per tot el sentiment que poses en cada cosa que fas.

Espere seguir vivint les falles al teu costat, de la mà, inseparables, com sempre hem sigut tú i jo, units.

Units pel sentiment faller, sentiment valencià, sentiment de la nostra terreta, la nostra VALÈNCIA!

Alicia Celdrán i Ribera

comissió executiva

President

Vicepresident 1 R

Vicepresident 2 n

Vicepresident 3 r

Vicepresident 4 t

Secretaria

Vicesecretaria

Delegada de Llibret I D´Ús I Promoció Del Valencià

TresorerA

Delegada de lotería

Comptadora

Delegada de Cultura

Delegats de Casal

Ribera i Monzó, Tomás

Tortajada i Gutiérrez, Francisco Javier

Bolós i Martín, Óscar

Aparici i Ripollés, David

López i Martín, Javier

Gómez i Méndez, Beatríz

Sánchez i Mínguez, Patricia

Sánchez i Mínguez, Patricia

Rodríguez i Guillén, Jessica

Lluesma i Juan, Montse

Mínguez i Gómez, Mª Carmen

Muñoz i Marzo, Belén

Guillem i Cortijo, Héctor

Gallego i Navarré, Sergio

García i Cerezuela, Juan

DelegadA de Cavalcada

Delegada d’Infantils

VICEDelegat d’Infantils

Delegat de xarxes socials

Delegada d’Indumentària

Delegada d’Actes i Protocol

Delegat d’Esports

Delegades de Playback

Delegada de sostenibilitat i igualtat

Castelló i Gómez, Silvia

Gómez i Méndez, Mª Carmen

Bolós i Palomares, Sergio

Bolós i Palomares, Sergio

Antoni i Martínez, Carolina

Alonso i Uribe, María

Espinosa i Carrera, Basilio

Giménez i Marqués, Ruth

Ferrandis i Luesma, Sandra

Corresa i Santamaría, Irene

Antoni i Navalón, David

Antoni i Navalón, José

Aparisi i Sánchez Mellado, Felipe

Beltrán i Sanchez, Zaira

Bisbal i Fuentes, Paloma

Bolós i Martínez, Vicente

Bolós i Palomares, Claudia

Bolós i Palomares, Irene

Bolós i Palomares, María

Bueno i Sobrino, Esmeralda

Cabo i Carrera, Concepción

Corresa i Santamaría, Irene

Escrig i Muñoz, Eva María

Espinosa i Carrera, Aroa

Ferrandis i Lluesma, Ricardo

Ferruses i Clemente, Silvia

Flores i Fernández, Rocío

Francés i Gallego, Pedro

Gallego i Navarré, Sergio

Gómez i Jorquera, Jordi

Gómez i Romera, Neus

Jorquera i Sánchez, Conchi

Lluesma i Bernardo, María Mercedes

Lluesma i Juan, María Luisa

Martí i Gimeno, Adrián

Martí i Ripollés, Cristina

Martín i Sánchez, Mª Jesús

Martínez i Escrig, Celia

Noguera i Gómez, Álvaro

Ordaz i Matoses, Eva María

Pardo i Nofuentes, Jorge

Parra i Cabrera, Jose María

Parra i Orzaz, Xema

Pascual i Cebrián, Miguel

Pérez i Carrera, Aitor

Peris i Morera Irina

Puga i Almenar, María De Los Ángeles

Rico i Gimeno, José Vicente

Sánchez i Mínguez, Laura

Sánchez i Roca, María Del Carmen

Sánchez i Sotos, María Ángeles

Sarió i Salinas, Raúl

Serrano i Sánchez, Tamara

Valenzuela i Jarque, María Pilar

Celdrán i Ribera, Alicia

Espinosa i Puga, Marina

Gallego i Martí, Claudia

Gallego i Martí, Martina

García i Alonso, Andrea

Gil i Gómez, Marc

Gil i Gómez, Xavi

Gómez i Gamón, Adrián

Gómez i Gamón, Vega

Gómez i González, Jordi

López i Corresa, Hugo

López i Corresa, Valeria

Esteve i Tejedor, Martina

Pérez i Sánchez, Darío

Ramos i Marcado, Gabriela

Rico i Cabo, Carla

Sarió i Espinosa, Sofía

Tarazona i Castelló, Carla

Valderas i Marzo, Gala

comissió infantil fallers d’honor

Antoni i Navalón, Laura

Aparisi i Ferruses, Felipe

Aparisi i Rodríguez, Daniela

Bernad i Marzo, Vega

Bonaque i Sánchez, Triana

Espinosa i Castellanos, Basilio Ángel

Juan i Fonfría, Bárbara

Ortiz i Beltrá, Mila

Nascudes enguany

Gala Valderas i Marzo

Martina Esteve i Tejedor

tota una vida de falles

Beatriz Gómez i Méndez

Beatriz Gómez i Méndez, fallera de peus a pintes, desde molt menuda, on ja va començar a conèixer la nostra festa, ben a prop junt a la Falla Penya El Mocador, on l’any 1985 va ser la seua Fallera Major Infantil.

Continua el seu camí i creixen a quest món, sent dama de Federació Junta Fallera de Sagunt a l’any 1995. Any en el que va viure de primera mà la nostra festa i on va conèixer al que era aleshores el Vicepresident de Cultura Francisco Javier Noguera i Gutiérrez, avui en dia el seu home. Junts com a parella continuaren el seu camí faller a la Falla El Tabalet.

Anys després junts com a família decidiren formar part de la nostra volguda Falla El Mercat.

Ocupant grans càrrecs, sent fins avui en dia la secretaria de la nostra falla.

Fallera de cap i casal, per quatre vegades el seu nom en lletres daurades a la nostra falla hi estan, com a fallera major l’any 2008, i als anys 2020, 2021 i 2022 que junts amb el seu home ens van representar.

És una grandíssima fallera i més com a persona, sols esperem poder continuar escrivint la seua història fallera molts anys més i a aquesta falla.

Maria Alonso i Uribe.

MONUMENT GRAN

Artista: Ricardo Ferrandis i Lluesma

Lema: Buscant en el bagúl dels records

Cos Central

Ens has donat el millor poema que un valencià pot recitar sempre amb solera el nom de Sagunt has portat

Mentres que en l’horta del taronger brodat d’or la flor blanca de les roses

Mentres naixquen baladres i llorers

València tindra falles.

Un referent al món de les falles Moltes i merescudes vegades galardonat

Fill adoptiu de sagunt

Els teus versos ens han fet plora

Mentres queden poetes com tú fruit d’inspiració per a poetes i llibreters

Sagunt tindrà cultura saviesa, sentiment i passió

Escena Primera

Per tu se’m aclamat a les nostres tradicions i bou embolat

Fent-nos partícips de la teua bogeria

A la plaça al carrer i la ramaderia. Ramadares i aficionats et vas guanyar

I la nostra setmana taurina vas fomentar

Avui rep el teu nom Com homenatge a la teua gran llavor

Sempre al teu caixó

Ens has emocionat en més d’una ocasió

Referent de tota una generació

Els bous al carrer sempre estarán amb tu.

Escena Segona

A les 17:00h als lleons?

No sense abans passar per Marianet

Era algo sencill que es podia fer no com ara que tots queden virtualment

Sugus, peta zeta i colajet comprarem i al banc llarg la vesprada passarem

La generació dels 90 foren els últims

En poder gaudir d’aquestes ocasions

Marvi, Musical i Capitol

Els cine sempre és bona opció

Fins que arribares plataformes

I anarem perdent aquesta meravellosa tradició

Escena Tercera

El nou disseny industrial

Els nostres volguts lleons s’han menjat

Per contra ara tenim

Fonts apagades i abandonades

Al terraet ja no es podem amagar perquè les parets ens han llevat

Ja no podem ser artistes a l’escenari perquè a un pam de terra l’han deixat

Ja no es pot passejar tranquil per alli Sense que al cap et portes una ballassà

Llevaren tots els amagatalls

On es podien fer tot tipus de maltats.

Escena Quarta

Desde Kalyope a Nassau

A Sagunt la festa al clot cau

Si una bona festa vols passat al moll has d’anar.

Les grans superfícies s’ha apoderat del que algun dia era felicitat

Druni es va menjar a perfumeria Mari

Entre altres negocis de la ciutat

Els dissabtes a Sagunt hem matat

Per anar-se’n a València Capital

Deixant perdre així

Tot el que al passat vam construir

MONUMENT infantil

Artista: Ricardo Ferrandis i Lluesma

Lema: Joguets trencats

Cos Central

Ens has donat el millor poema

Les joguines antigues al bagúl están

I els nostres xiquets no trobaran

Per mirar a tot hora les pantalles

Absorbint les seues mirades

Al bagúl el xiquet una joguina a trobat.

I a la seua mare ha preguntat.

Què és açò que he trobat?

Una baldufa de quan jugava amb amics al Mercat

Escena Primera

Tots deuriem ser

Com aquest Dobby valent

Lluitant a contracorrent

Per la seua llibertat somrient

Escena Segona

Junt al Rat Penat caminarem

Al València tot admirarem

Tots junts a Mestalla animarem

I la gran copa alçarem.

Escena Tercera

Escuadra i cartabó hem deixat

Per a la tablet dibuixar

En uns anys no sabrem escriure

Perquè la tecnologia ens l´ha furtat

Escena Quarta

Les joguines tradicionals són ja passat

Perquè la vida va endavant

Pantalles i consoles aparèixer

I les nostres amistats destrueixen

EXPERIÈNCIES

DURANT TOT L’ANY

DONA HAVIA DE SER

AGATHA CHRISTIE

DAMA DEL MISTERI I REINA DEL CRIM

Agatha Christie (1890-1976), escriptora de misteri, va escriure més de seixanta novel·les d’assassinats i misteris rocambolescos de la història.

Agatha va créixer en un poble de la costa d’Anglaterra. Sos pares s’encarregaren de la seua educació durant els primers anys, però l’avorriment la va conduir a llegir molt, la seua curiositat per descobrir què hi havia a les pàgines dels llibres la va dur a aprendre a llegir amb tan sols quatre anys.

Amb tan sols setze anys va ser enviada a París a estudiar òpera, però als professors no els va agradar la seua veu i va ser enviada de nou a casa. Sense res a fer, es va dedicar a escriure dia a dia, nit a nit.

Els seus principis no van ser bons, la seua primera novel·la va ser enviada a diverses editorials sense èxit, fins que una de tantes la va publicar. Aquell mateix any va esclatar la Primera Guerra Mundial i va

haver d’allistar-se com a infermera, cosa que va ser beneficiosa, ja que va observar els símptomes de verins que apareixen en les seues obres.

Entre les aventures de l’escriptora, se’n conta una de curiosa, on la mateixa Agatha Christie va desaparéixer durant dies, provocant en els seus fans tot tipus de teories, a causa de la infidelitat del seu home, però finalment la trobaren a un balneari.

La seua grandiosa imaginació va donar via a Hèrcules Poirot i Miss Parple. Amb més de seixanta obres, moltes d’elles portades al cinema, i alguna d’elles al teatre, com Els deu negrets, és l’escriptora més llegida de tots els temps.

l’ÀNIMA DE LA MÚSICA

Alma Mahler (1879-1964), compositora i escriptora austríaca de gran talent.

Aqui no li agrada una bona festa?

Alma n’organitzava les millors amb alguns dels personatges més il·lustres de l’escena artística del segle XX.

El seu interés i talent per la música i com a pianista la va dur a casar-se amb el compositor Gustav Mahler, però el seu home, tal volta per zels, no veia amb bons ulls que ella es dedicara a la composició. Alma no ho permetria, això, i va emprendre nous horitzons. Es va enamorar de nou d’un arquitecte que després va fundar Bauhus, una escola de dissenys. Malgrat tot, ella tampoc era feliç.

Després de l’annexió d’Àustria a mans del partit Nazi i com a conseqüència del perill que sofrien les famílies jueves, va fer cap a Los Angeles amb el seu amant, l’escrip-

tor Franz Werfel. Creuaren els Pirineus i, una volta allí, el menjador d’Alma es va convertir en una sala de reunió de grans artistes. També va escriure una obra, basada en el seu primer home, anomenada Records de Gustav Mahler, referent per als estudis de composició.

Després de la mort de Franz, es va traslladar a Nova York, on va continuar comptant amb escriptors, artistes i músics.

Va ser una dona decidida i brillant que va escollir la llibertat creativa per damunt de qualsevol imposició social. Les millors orquestres del món avui en dia continuen interpretant música d’aquesta pianista.

ANA FRANK

SÍMBOL DE LA RESISTÈNCIA

Anna Frank ( 1929-1945), jove alemanya d’origen jueu. Famosa pel seu diari escrit des de la repressió a la qual se sotmetia els jueus.

Anna Frank va passar els últims anys de la seua vida amagada junt a la seua família per a escapar de la persecució nazi. Durant aquell temps es va dedicar a escriure una de les històries més emotives de l’ocupació alemanya i la pitjor conseqüència, l’holocaust jueu.

El partit nazi va guanyar força a Europa, la seua principal obsessió era purificar la raça ària, i la família d’Anna, d’origen jueu, va haver d’emigrar a Holanda, encara que la situació no va millorar molt.

Davant de la situació que s’estava vivint allí, van haver d’escapar i mantindre’s amagats darrere d’una prestatgeria a sa casa, era el seu refugi.

Durant els més de dos anys que van romandre amagats allí, com que Anna volia ser escriptora i li van regalar un diari, es va dedicar a escriure allí els seus sentiments i pensaments sobre la situació que s’estava vivint.

Desgraciadament, la policia nazi els va descobrir al seu refugi i els van reportar a un camp de concentració, on va morir poc després a causa del tifus.

Després de la guerra, es va trobar el diari i es va publicar sota el nom d’El diari d’Anna Frank. És un dels llibres més llegits del món, símbol de la resistència.

AUDREY HEPBURN ACTRIU

AUDREY HEPBURN

LA XICA QUE DESDEJUNAVA AMB DIAMANTS

Audrey Hepburn (1929 -1993). Actriu britànica, va utilitzar la fama per a donar visibilitat als més necessitats.

Va ser una de les millors i més elegants actrius de la història del cine. Actuà en peu d’igualtat amb molts dels grans actors dels seus temps.

Malgrat que la seua procedència era de família rica, va sofrir a causa de la Segona Guerra Mundial fam i fred, ja que vivia a Holanda, país que va ser conquistat i ocupat pels nazis. Per tot allò Audrey mai va oblidar d’on venia i l’experiència que va haver de sofrir i la va dur a fer tota acció d’ajuda als més necessitats. El seu desig era ser ballarina però a causa de la seua condició física va optar per ser actriu.

Darrere de diversos papers secundaris en obres de teatre i pel·lícules, va protagonitzar la famosa pel·lícula Vacances a Roma,

amb ella assolí la fama i va aconseguir l’Oscar a la millor actriu.

La seua interpretació a la inigualable pellícula Desdejuni amb diamants la va convertir en una icona del cine americà, i ella mateixa el va definir com el més jazz de la seua carrera.

Va protagonitzar una vida de pel·lícula, encara que ella sempre havia dit que havia sigut afortunada.

CLARA CAMPOAMOR

Escriptora, política i defensora dels drets de les dones

CLARA CAMPOAMOR

LA LLIBERTAT S’APRÉN EXERCINT-LA

Clara Campoamor (1888-1972), escriptora, política i defensora dels drets de la dona i impulsora de grans avanços del poble espanyol.

Ni pensar, ni valorar, ni opinar, ni votar. A tot açò va ser al que s’enfrontà Clara Campoamor. Des de xicoteta no entenia el perquè la dona no podia participar en la vida política, a penes va poder estudiar, ja que va haver de treballar per a ajudar econòmicament la seua família, encara que tot allò no la va frenar a presentar-se a diverses oposicions, guanyar-les i llicenciar-se en dret en 1924, una de les primeres advocades d’Espanya.

D’idees lliberals i republicanes, feia conferències on proclamava la necessitat que la dona tinguera els mateixos drets que l’home. Defenia la llibertat d’expressió i drets a formar partits.

Amb la proclamació de la Segona República en 1931, es va demanar a Clara que ajudara a redactar la nova constitució, en aquestes lleis es va incloure el dret al divorci, sufragi universal i mateixos drets. Gràcies a ella, avui les dones podem votar.

Va treballar perquè al nostre país els homes trobaren les dones per tot arreu i no sols on ells anaren a buscar-les.

Gràcies a la seua carrera com a lliberal, demòcrata i laica, avui és un referent que li ha brindat nombrosos homenatges, premis, noms de carrers, fins i tot la imatge d’una aerolínia noruega.

CLEoPATRA VII

ÚLTIMA REGINA EGÍPCIA

Cleòpatra (69-30 aC). Regina faraona egípcia, una de les dones més influents de la història i l’última sobirana d’Egipte poc abans que caiguera en mans de l’Imperi Romà.

En un moment de crisi egípcia davant d’una Roma implacable cap a la conquesta, Cleòpatra va utilitzar la seua intel·ligència i dots de seducció per a protegir el seu país.

Tant de bo cap dels dos romans més poderosos del moment, Cèsar i Marc Antoni, van poder les seues ànsies de llibertat, d’una dona valenta.

Cleòpatra provenia d’una família grega, havia rebut educació a Alexandria i dominava almenys nou idiomes. Parla la llengua egípcia, aleshores havia adoptat els seus costums.

Compartia regne amb el seu germà i, quan Juli Cèsar va intentar conquistar el seu territori, una espectacular Cleòpatra el va se-

duir i es van convertir així en amants fins que ell va ser assassinat i va provocar una guerra civil on Cleòpatra misteriosament va recolzar el bàndol de Marc Antoni, provocant així que la consideraren un trofeu de conquesta per a Roma. Abans que el nou emperador la portara a territoris romans com a trofeu, es va llevar la vida.

Avui en dia encara és tot un misteri la forma en la qual es llevà la vida, si enverinada, assassinada o a causa d’una mossegada de serp, però el que sí que està clar és que va ser una fantàstica dona que va aconseguir la prosperitat i la fama dins del seu poble, gràcies a la seua intel·ligència.

COCO CHANEL

COCO CHANEL

LA DONA QUE CANVIA LA MODA FEMENINA

Coco Chanel (1883-1971), dissenyadora de moda. Una gran referent a dia d’avui. Va ser pionera a popularitzar la forma de vestir còmoda i informal.

La gran dissenyadora va crear el seu propi estil en un món d’homes i va oferir a les dones un nou estil de comoditat amb elegància. Vestits, vestits de nit, bruses, bosses de mà, innombrables col·leccions.

Gabrielle, el seu verdader nom, va créixer en un orfenat on va aprendre a cosir, una de les raons per les quals el color negre sempre estava present en les seues colleccions.

Als divuit anys va aconseguir el seu primer treball de modista i prompte va obrir la seua primera botiga a París, que va rebre el nom de Chanel Modes.

Les seues creacions van captivar nombroses actrius referents de l’època, i van provocar un gran èxit, amb tots els guanys

va començar a dissenyar roba funcional i bàsica com jerseis de punt, samarretes marineres, però sobretot pantalons i vestits de jaqueta. També com a element essencial en les seues peces el “petite robe noir”, un vestit negre apte per a totes les ocasions.

Amb la seua ajuda i la seua roba va alliberar les dones de la pressió de dur vestit amb cotilla, que no els permetia moure’s amb llibertat.

Coco Chanel va fundar un imperi que existeix avui en dia. Amb el seu lema “la millor forma de ser irreemplaçable, és buscar sempre diferent”, també va ser la primera a crear un perfum i això la va convertir en una dama inimitable.

CONCEPCIÓN ARENAL

Concepción Arenal (1820-1893). Escriptora i activista social, combatent la vàlua intel·lectual i moral de la dona i primera espanyola a anar a la universitat.

l primer que necessita la dona és afirmar la seua personalitat independentment del seu estat, i persuadir-se que soltera, casada o viuda té drets a complir, drets a reclamar i dignitat que no depén de ningú”. Aquesta era la principal ideologia de Concepción en el seu discurs.

Va haver-hi una època en què la dona no podia ni estudiar ni votar. També es pensava que les seues capacitats intellectuals i físiques eren inferiors a la dels homes. Afortunadament, dones com ella, valentes, demostraren que tot allò no tenia trellat. Va ser la primera dona a anar a la universitat, amb disfressa!

Malgrat que en la seua aventura universitària la van descobrir amb capa i copalta,

va aconseguir estudiar i poder enriquir tots amb els seus coneixements. Fernando Garcia, qui després seria el seu home, la va contemplar des del pla de la igualtat i li va donar suport en tot moment.

Concepción es va bolcar en tasques d’ajuda social, va visitar presons de dones i denuncià els abusos i immoralitats que s’hi cometien. Participà en diverses tertúlies masculines trencant així els esquemes de la societat.

Va escriure articles i llibres on donava a conéixer les seues idees, com el dret de les dones a rebre educació en igualtat. Es considera una de les pioneres del moviment feminista.

PIONERA DEL MOVIMENT FEMINISTA

DOLORS ALEU

Dona rebel contra l’opressió del corsé

Dolors Aleu (1857-1913). Metgessa catalana. Va ser la primera dona llicenciada en medicina d’Espanya, especialitzada en ginecologia i pediatria.

Quantes dones metgesses coneixes avui en dia? Segons estudis el tres de cada quatre estudiants d’avui en la universitat de medicina són dones. A què per a tu no és estrany?

Dolors Aleu va ser la primera dona a llicenciar-se i la segona a doctorar-se. Va ser una pionera en matèria higiènica. Avui en dia seria impensable, però a la seua època els xiquets o xiquetes, dones o homes no se solien llavar les mans, ni menjar fruita.

Va ser una dona valenta, tenaç i pacient, el seu camí no va ser fàcil, havia de anar a la universitat amb escolta, treballava a l’hora cuidant a la seua tia, a més a causa de problemes burocràtics no va poder examinar-se a temps. Tanmateix, ella estava dedicada a la seua professió i ho va

aconseguir amb molts bons resultats. Va obrir la seua primera consulta al passeig de Gràcia de Barcelona i es va especialitzar en ginecologia i pediatria.

Dolors va ser una dona referent en la seua època, ja que va obrir un ventall d’oportunitats i va presidir a totes les metgesses que hi ha avui en dia. A més a més, va ser pionera i va recomanar de deixar a una banda la cotilla que tant de mal feia al cos de la dona, fins i tot provocava desmais, així com la millora de l’alimentació i higiene.

Va ser una dona que va exercir la seua professió en una època on les dones no podien estudiar i tenien molts menys drets. Va lluitar per la igualtat amb el seu exemple.

ELEANOR ROOSEVELT Activista

ELEANOR ROOSEVELT

IMPULSORA DELS DRETS HUMANS

Eleanor Roosevelt (1884-1962), activista procedent dels EUA, va lluitar incansablement a favor dels drets civils i de les dones al llarg de la seua vida.

La Declaració Universal dels Drets Humans és un conjunt de lleis que ens fan iguals i que arrepleguen els drets bàsics que té cadascú de nosaltres. Eleanor va ser una de les seues impulsores.

Fora de la seua vida personal, matrimoni, fills, etc., ella no va evitar dedicar-se a tasques socials i polítiques, mentre el seu home feia la seua carrera per aconseguir ser president dels EUA. Però malgrat una malaltia que va contraure la seua parella, va haver de ser els seus ulls, oïts i cames.

En aquella època que va coincidir amb la Gran Depressió, molts ciutadans havien perdut els seus treballs, a més a més la gent de color sofria gran discriminació i les dones lluitaven per la igualtat. És aleshores quan Elenaor va començar la seua

gran tasca i es dedica a recórrer tot el país donant veu al pensament independent i parlant obertament dels problemes que hi havia en aquell present.

Quan el seu home es va convertir en president dels Estat Units en 1933, va tindre clar que ella no passaria a segon pla com a primera dama i va utilitzar aquesta nova condició per a donar més projecció a les seues nombroses causes socials. Va marcar un abans i un després en el paper de la primera dama.

Després de la mort del seu home, va continuar dedicant la seua vida a la política, sobretot a l’ONU on ajudà a redactar i impulsar un dels documents mes valuosos per a la humanitat: la Declaració Universal dels Dret Humans.

FRIDA KHALO

ARTISTA APASSIONADA I DONA TRANSCENDENT

Frida Kahlo (1907-1954) pintora mexicana, els seus retrats es van convertir en un símbol d’identitat mexicana i condició femenina.

AFrida li encantava pintar-se a si mateixa, tant que va acabar sent una de les pintores més rellevants del segle XX.

llegenda. L’autoretrat va sorgir perquè l’únic en el que podia inspirar-se era en el seu propi reflex en l’espill que tenia a la seua habitació.

Un seguit de males ratxes va convertir la famosa Frida en tota una artista. En primer lloc una poliomielitis la va deixar coixa, i a conseqüència d’això a l’escola es reien d’ella, cosa que va fer que en defensar-se l’expulsaren, la qual cosa feu que el seu somni de ser metgessa fera aigua, encara que més tard, als trenta-cinc anys, ho va aconseguir a l’escola Nacional Preparatòria, però altra volta el destí i un accident la van deixar en el llit.

Immobilitzada al seu llit sense poder moure’s, sos pares li van dur un cavallet perquè poguera pintar i així va nàixer una

Els seus quadres de gran colorit, combinats amb coses surrealistes i altres propis del folklore mexicà, van arribar per tot el món.

Encara que la societat no estava preparada per a les seues obres, els quadres de Frida mostraren amb crueltat i sinceritat les emociones de la dona.

MARIA MOLINER

Bibliotecaria, filósofa i lexicógrafa

MARIA MOLINER

LA DONA QUE VA ESCRIURE EL DICCIONARI AMB LLAPIS

Maria Moliner (1900-1981), bibliotecària, filòloga i lexicògrafa aragonesa.

Al’època de Maria Moliner, sí que existien els diccionaris, però ella estava segura que no aportaven tot el que es podia explicar de les paraules. Per tot allò va decidir crear el seu propi.

Mentre estudiava Història a Saragossa, va col·laborar en diverses institucions sobre el llenguatge. Una volta llicenciada es va presentar a un examen per a poder ser bibliotecària, ja que creia que la cultura havia d’apropar-se al poble.

Un dia, el seu fill com a “souvenir” procedent d’Anglaterra li va portar un diccionari. Va quedar meravellada de com era, tot el que explicava i va caure en la falta que li feia a la llengua castellana un diccionari complet per a poder gaudir del llenguatge en tots els seus àmbits.

En hores perdudes a les quatre parets de sa casa, va confeccionar soles amb llapis el seu diccionari. Diccionari dues voltes més llarg que el de la RAE.

Malgrat la magnitud de la seua obra, va ser rebutjada, tal volta per ser dona, tal volta per no comptar amb la formació adequada. Però la seua figura i els seus treballs pro idioma li han valgut per a rebre un nom entre les grans figures de les lletres espanyoles.

MARÍA ZAMBRANO archivera, filóloga y lexicógrafa

MARIA ZAMBRANO

L’HOME I EL TEMPS

Maria

Zambrano

(1904-1991), filósofa Española.

Als quatre anys es trasllada des de Vélez-Màlaga a Madrid, i d’allí a Segovia, a on transcorre la seua adolescència. Des de 1924 i fins a 1927 cursa estudis de Filosofia en Madrid assistint a les classes de José Ortega i Gasset, entre altres. Al llarg d´aquest període participa en moviments estudiantils i col·labora en diversos periòdics. La seua primera obra, Nou del liberalisme (1930), és fruit dels esdeveniments polítics d’aquells anys. Des de 1931 exerceix com a professora auxiliar de la Càtedra de Metafísica en la Universitat Central, i en 1932 col·labora en publicacions com la Revista d’Occident, Creu i ratlla i Hora d’Espanya.

En aquests anys que precedeixen a l’exili entaula amistat en els membres de la Generació del 27. Viatja a L’Habana i coneix allí a José Lezama Lima, a més a més de pronunciar una conferència sobre José Ortega i Gasset.

A l‘esclatar la guerra torna a Espanya per a col·laborar amb la República; resideix a València i Barcelona fins 1930, any que travessa la frontera francesa cap a l’exili.

En l’article Els somnis de María Zambrano de José Luis López Aranguren, publicat en 1966 en la Revista d’Occident, s’inicia un lent reconeixement en Espanya de l’importància de la seua obra. Entre altres distincions, en 1981 se li atorga el Premi Príncep d’Astúries i és nomenada doctora honoris causa per la Universitat de Màlaga.

De tornada a Espanya comença una nova etapa d’activitat intel·lectual dedicant-se a la reedició d’obres publicades i a l’escriptura de nombrosos articles. El reconeixement la seua obra es veu culminat en 1988 en atorgar-li el Ministeri de Cultura d’Espanya el Premi Miguel de Cervantes de Literatura.

MARIE CURIE Científica

MARIE CURIE

LA MARE DE LA FÍSICA MODERNA

Marie Curie (1867-1934), científica polonesa, guanyadora de dos premis Nobel i una de les descobridores de la radioactivitat.

“Mai he cregut que per ser dona he de tindre tracte especial, en cas de creure-ho, estaria reconeixent que soc inferior als homes, i no soc inferior a ningú d’ells”. Una de les frases més destacades d’ella.

A l’est d’Europa, al país de Polònia al segle XIX, vivia Marie amb la seua família, la més xicoteta de cinc germans. Va aprendre a llegir molt prompte i destacava el seu interés per les matemàtiques i la ciència.

En aquella època les dones tenien poques possibilitats d’estudi, però ella estava decidida a complir el seu somni. Va treballar com a institutriu, va reunir els diners suficients per a poder viatjar a París, a una de les universitats més famoses per llicenciar-se en física.

El que més li agradava era tancar-se al laboratori per a investigar i dur a cap experiments. Junt amb Pierre Curie, va dur a terme diversos descobriments que canviaren la història de la humanitat, aportacions al camp de la radioactivitat, i també van descobrir dos nous elements químics, el radi i el poloni.

Va ser la primera dona a donar classes a la Universitat de la Sorbona i va aconseguir dos premis Nobel, en categoria física i química.

Maria Curie va guanyar l’admiració de tot el món, i gràcies als seus descobriments en radioactivitat s’han pogut desenvolupar tractaments en contracte del càncer.

MARILYN MONROE

LA DEESSA MORTAL

Marilyn Monroe (1926-1962). Actriu nord-americana, una de les més populars al segle xx. Es va convertir en icona del Seté Art.

La història darrere de la icona de Hollywood, és una de les actrius més reconegudes i va desenvolupar la seua carrera quan el cine començava a passar de blanc i negre a color.

El seu nom real era Norma Jean i va créixer en una casa d’acollida, ja que sa mare no podia fer-se càrrec d’ella. En la seua adolescència un fotògraf li va fer fotos i la resta ja va ser història. La seua vida va canviar per complet.

Els seus inicis van estar percebuts pel món de la moda com a model, però el que ella volia era ser actriu, tot el que guanyava ho invertia en classes d’art dramàtic fins que un productor es va fixar en ella i la va contractar. És aleshores quan amb un

canvi d’imatge va nàixer l’estrela Marilyn Monroe.

Després de diversos papers en segon pla, s’estrena com a protagonista al musical “Els senyors prefereixen les rosses”, on va haver d’interpretar el prototip de dona bella i superficial, encara que ella no ho era.

Marilyn va haver de lluitar amb eixa imatge tota la vida. Després van vindre moltes pel·lícules, quasi cinquanta, encara que no va aconseguir cap Oscar, sí que va obtindre un Globus d’Or.

Ha passat a la història com una de les actrius més importants del cine.

MATA HARI

BALLARINA ESPIA

Mata Hari (1876-1917), ballarina i espia alemanya, l’espia més famosa de la història d’origen holandés que va enganyar nombrosos polítics importants.

Mata Hari és una ballarina, de les més seductores i exòtiques del segle XX, treballa com a agent encoberta, va ser una dona que tot el món coneix.

La seua fama la precedia allà on anava i tot el món la tenia en el més alt, però va esclatar la Primera Guerra Mundial i com que viatjava tant els alemanys li van oferir un treball com a espia.

Es va casar i va emigrar a l’illa de Bali, allí va aprendre danses exòtiques i folklòriques. Es va divorciar i ubicada a París va donar renda a la seua llegenda. Es va fer passar per una princesa de Java i a tall de vedette va debutar als teatres de la ciutat.

En els seus shows com a ballarina utilitza vels transparents i un cos del mateix color de la seua pell. S’anava llevant un a un tots els vels que portava i a la fi pareixia que estava nua encara que mai arribava a fer-ho.

Es va convertir en l’agent H-21 i va revelar informació confidencial francesa fins que la van descobrir i va ser condemnada a mort per alta traïció.

Avui en dia continua sent una llegenda fascinant.

MERCÉ RODODERA

MERCÉ RODODERA

EL SOMRIURE ETERN

Mercè Rodoreda (1908-1983), escriptora catalana, va ser una novel·lista de les més admirades al segle XX, i ha sigut traduïda a més de quaranta idiomes.

Has vist alguna volta el passeig de Gràcia? Aleshores de segur que recordes la plaça del Diamant. Veritat que aquest lloc és pura màgia?

Mercè sempre acompanya al seu iaio a per flors i de camí li contava mil i una històries per a entretindre-la, i la seua imaginació volava.

Quan el seu iaio va faltar, va aparéixer un oncle seu que acabava de tornar d’Argentina, es van casar, ja que ell tenia una xicoteta fortuna que podia ajudar Mercè. No obstant, ella no volia dependre’n econòmicament i va començar a llaurar una història com a escriptora. Volia escriure en català, però no en sabia, ja que a l’escola en aquella època sols s’ensenyava en castellà. A poc a poc, amb ajuda de clas-

ses, va aconseguir dominar l’escriptura catalana.

En la seua primera etapa va escriure diversos contes i novel·les, però després de la Guerra Civil va haver d’exiliar-se a França.

Van ser temps difícils i davant de la pobresa econòmica va haver de posar-se a treballar com a costurera. Després de molt de malson, va poder tornar a escriure i va traure a la llum alguns dels personatges més brillants de la literatura catalana: Colometa, de La Plaça del Diamant, Cecília d’El carrer de les Camèlies, o Teresa de Mirall trencat.

Serà sempre recordada pels seus personatges: dones vulnerables plenes de vida que lluiten per trobar el seu espai.

NEFERTITI

ENTRE DUES TERRES

Nefertiti (segle XIV aC), regina faraona, una de les sobiranes més belles i misterioses de l’antiguitat.

Saps el significat del seu nom? A Nefertiti li va tocar el nom de “la més bella del món”. I va ser tan bonica que ha passat a la història pel seu rostre, plasmat per un escultor en un famós bust.

Va ser la dona d’Akhenaton, pare del cèlebre faraó Tutankamon. Junts van governar Egipte en el que probablement és l’època de major prosperitat de la història antiga del país i van voler reformar per complet la societat i la religió egípcia. Per això van canviar el lloc de la cort i van intentar establir una religió en la qual s’adorava un únic déu, Anton, deu del Sol.

Amb ells les arts van florir. Per primera vegada van permetre que es representaren escenes familiars, cosa que mai havia estat permesa. En alguna de les re-

presentacions, ella apareixia tocada pels atributs del faraó sobre el seu cap ovalat, una pràctica que pertanyia a l’aristocràcia i que ella va transferir als seus fills.

L’escultor Tutmose va realitzar un bust de la regina, que molts anys després va ser trobat per un arqueòleg alemany. Es va convertir en una de les imatges més copiades i admirades del món.

El seu rastre va ser perdut de la nit al dia, però la seua bellesa i el poder de la dona continua present als egiptòlegs en l’actualitat.

POCAHONTAS

XICOTETA ENTREMALAIDA

Pocahontas (1595-1617), filla del major cap Powhatan. Princesa que es va enfrontar als seus per ajudar els colons.

De segur que has vist la pel·lícula Pocahontas, aleshores coneixeràs bé la història d’aquesta princesa que va salvar el colon John Smith d’una mort assegurada i del seu amor per l’aventura.

Era una jove viva i astuta, per la qual cosa va rebre el nom de “l’Entremaliada”. Quan els colons van arribar a les seues terres, ella els va rebre amb bona actitud, intentant donar calma al seu poble. Va aprendre els seus costums i idioma, cosa que va permetre posteriorment que viatjara a Anglaterra. Va ser l’encarregada de mediar entre nadius i anglesos.

En tornar d’Anglaterra es va enamorar d’un colon que s’havia establit allí per a cultivar tabac. Prompte es van casar i ella canvia el seu nom a Rebeca. Van tindre un fill, que posteriorment va ser el major productor de tabac de l’estat de Virgínia.

Aquesta, alegre, va ser una de les primeres natives d’Amèrica en viatjar al continent europeu. Pocahontas va trencar fronteres i va demostrar que la raça no és un obstacle quan hi ha amor i bona voluntat.

ROSALIA DE CASTRO

POETA DE LA NATURA

Rosalía de Castro (1897-1885), novel·lista i poeta gallega. Precursora de la poesia moderna i gran escriptora de les lletres espanyoles.

“

¡Ai, que meniña, que nena preciosa! Despois de lavada, parace unha rosa!”, va escriure gran part de les seues obres en gallec, cosa que la va fer ahir i avui una de les grans autores de la literatura gallega.

No va tindre una infància fàcil, ja que va ser abandonada pels seus pares només nàixer. Va trobar en la poesia el seu refugi. Amb tan sols dènou anys es va mudar a Madrid amb el seu manuscrit La flor, on havia escrit totes les seues obres.

Els seus principis no van ser fàcils, ja que a les dones no els estava permés escriure el que sentien i el que sabien. Després de molt d’esforç va trobar una editorial que va publicar la seua obra en gallec i cas-

tellà, Cantares gallegos i Follas novas, que no tardaria en convertir-se en la veu del poble gallec.

Els seus poemes sempre parlaven de la natura, l’enyorança de la terra. Va contribuir al renaixement de les lletres galleges, després dels anomenats “Siglos Oscuros”.

Rosalía va ser una dona que va saber interpretar les arrels de la seua terra. La data de publicació de Cantares gallegos ha servit per a fixar el 17 de maig, el dia de Les Lletres Gallegues.

SIMONE DE BEAUVOIR

SIMONE DE BEAUVOIR

DEFENSORA D’UNA VIDA LLIURE, PURA I TRANSPARENT

Simone de Beauvoir (1908-1986), filòsofa i escriptora francesa, una de les màximes referents en la lluita pels drets de la dona.

En l’època de Simone, cuinar?, llavar?, cuidar?, era el rol definit per a les dones. Enfront d’aquesta situació va alçar la seua veu, i amb raó. Qui hauria de fer tota feina?, tots i totes.

Simone vivia en una casa de bona família però a causa de la situació van haver de partir a un xicotet apartament, sa mare s’encarregava de la casa i son pare era qui portava els diners a casa. Sos pares eren conscients que, en estar mancats de patrimoni, si les seues filles no estudiaven podien tindre risc d’exclusió, així que les animaren a estudiar.

Es va llicenciar en filosofia, encara que ella volia ser escriptora. Una volta titulada va exercir de professora en diversos centres i va col·laborar en revistes, on parlava de

la condició humana, llibertat i significat de la vida.

El seu gran projecte va ser El segon sexe, on parlava dels mètodes utilitzats per la societat per a oprimir la dona. Va ser tot un èxit, encara que també va provocar controvèrsies i escàndols.

En escriure en una societat que relega la dona en situació d’inferioritat, Simone es va convertir en una de les màximes referents dels drets de la dona, on sempre ha defensat que “el feminisme és una forma de viure individualment i de lluitar col·lectivament”.

ARTICLES

FALLES UNESCO GÈNERE

Segons la UNESCO, els valors, normes i regles relacionats amb el gènere varien entre les diferents societats, comunitats i grups. Totes les manifestacions del patrimoni cultural immaterial porten i transmeten coneixements i normes relacionades amb les funcions i relacions entre els diferents gèneres d’una determinada societat.

De tal manera que el patrimoni cultural immaterial constitueix un context idoni per a la conformació i transmissió de les funcions i identitats de gènere. El patrimoni cultural immaterial i la construcció pròpia de la identitat de gènere són, per tant, inseparables.

Segons publica Francisco Calabuig en Levante EMV, podem veure com el faller és un món profundament masculinitzat i patriarcal.

Hi ha múltiples dades que demostren aquesta afirmació. Per exemple, dels 180 agremiats i agremiades del Gremi d’Artistes Fallers, només un 6,66% dels artistes fallers són dones. En termes absoluts, 12 sobre 180. A més, no solen ser llorejades pel seu treball. Tal com ha constatat recentment -amb motiu d’una visita guiada pel Museu Faller en la

Albert Llueca

L’ARXIU Camp de Morvedre

qual reflexiona sobre com es presenta la dona en els ninots, cartells i quadres fallers-, la coordinadora del Museu Faller, Vicenta Expósito, conclou que només una artista fallera, María Valero, ha aconseguit indultar dos ninots, la resta d’artistes premiats amb aquest mèrit són homes. Igualment, només quatre dones han aconseguit el primer premi del concurs de cartells de falles en tota la seua història: María José Tornero (1976); Carolina Bartesaghi (1986); Marisa Llongo Calabuig (1995) i Mónica Guallart Faus (2005).

Per tant, els càrrecs festers són també un terreny encara vedat per a les dones. El 88% dels presidents són homes i el 74% dels vicepresidents també. En estaments com la Interagrupació o les agrupacions per sectors, el poder també és masculí. Els jurats que valoren els monuments, en totes les seccions, són majoritàriament homes. Per tant, amb aquests ingredients és molt difícil que l’absència d’una perspectiva de gènere continue sent un mal endèmic de les falles.

L’absència de la dona en espais de decisió, lideratge o de protagonisme, en les falles, més enllà de la figura de la fallera major i de les seues corts d’honor, fa que les pioneres que han trencat motles siguen encara més celebrades. Per exemple, va caldre esperar fins a 2009 perquè una dona, Laura Cano Zamorano, es convertira en la primera a presidir una falla d’Especial, en concret, Almirall Cadarso-Comte d’Altea. No menys precursora va ser María Caridad Pinto Ferrer, artista que va començar a treballar allà pels anys 50 i que va ser la primera a obtindre el carnet del Gremi d’Artistes Fallers. Una altra pionera va ser Paqui Romero Lozano, la primera directiva a incorporar-se a la Junta

Per exemple, dels 180 agremiats i agremiades del Gremi d’Artistes Fallers, només un 6,66% dels artistes fallers són dones. En termes absoluts, 12 sobre 180

Central Fallera; o les pirotècniques Vicenta Peñarroja i Reyes Martí, aquesta última, la primera dona que va disparar una mascletà.

Recentment l’Assemblea de Presidents de Falles, de la ciutat de València, va rebutjar que les comissions que han de preparar el pròxim Congrés Faller tinguen una composició paritària home-dona.

Crec que la clau ha de ser aquesta, la dona en les Falles: més enllà de ser fallera. En el cas del Camp de Morvedre, en els 50 anys de la Junta Fallera de Sagunt han passat per ella moltes dones que han fet història com pot ser Rosario Gómez, Reme Hervàs, Natalie Martín, i totes les falleres que han representat els fallers i falleres de la nostra comarca. Per això volem destacar-ne dos: Cristina Plumed i Davinia Bono.

Sempre parlem de Cristina Plumed en la seua vessant més empresarial, de fet és la “jefa” de la patronal. Pareix com si estiguera en un tanc de taurons i ella fora un peixet xicotet. Això hauria d’haver pensat Cristina Plumed quan fa més de vuit anys es va posar al capdavant de l’Associació d’Empresaris del Camp de Morvedre, una de les principals patronals comarcals de la Comunitat Valenciana al comptar amb més de 115 associats i associades. Els darrers anys han sigut especialment intensos tant per a ella com per al ecosistema empresarial de Sagunt i la seua comarca. En l’àmbit econòmic i empresarial, després de la greu crisi econòmica de principis de dècada i de la pandèmia de la COVID19.

Pareix que ella sí que ha pogut trencar eixe sostre de vidre i estar en diferents espais on abans sols hi havia homes. A més de representar el teixit empresarial de la comarca en diferents comissions i institucions tant públiques com privades també és membre del

Sempre parlem de Cristina Plumed en la seua vessant més empresarial, de fet és la “jefa” de la patronal. Pareix com si estiguera en un tanc de taurons i ella fora un peixet xicotet

Cristina Plumed a una conferència.

Cristina Plumed a l’acte d’exaltació de la nova Faller Major de FJFS.

Comité Executiu de la Confederació Empresarial de la Comunitat (CEV) i Vocal de l’Assemblea de CEOE. Emprenedora i empresària, professionalment va començar la seua marxa en el món empresarial als 18 anys en l’empresa familiar Transports i Excavacions Pérez Plumed, SL, dedicada al sector de transport i moviment de terra, fins a arribar a assumir càrrecs de responsabilitat en l’actualitat com a administradora-gerent. A més, en 2010 va posar en marxa Tu Alegoría, SL, una empresa d’organització d’esdeveniments en la qual ha va fer un parèntesi per a poder dedicar més temps a la seua família i al seu càrrec com a presidenta d’ASECAM.

Però també podem destacar com en 2008 Cristina va ser la fallera major de la comarca. Dos anys abans havia sigut la següent protagonista Davinia Bono.

Davinia Bono va nàixer a Sagunt i ha estudiat un Cicle Superior d’Administració i Finances i posteriorment es diploma en Ciències Empresarials. És treballadora de banca des de 2002. També inicia la seua carrera política l’any 2007, després de ser fallera major de la Junta Fallera de Sagunt. Ha sigut regidora responsable de les àrees de Benestar Social i portaveu municipal, trencant així un sostre de vidre. Actualment, és mare i compagina el seu treball en una entitat financera amb el càrrec de regidora en l’oposició de l’Ajuntament de Sagunt.

Aquestes dues dones, compromeses i lluitadores, han sigut les representants dels fallers i falleres i han sigut líders en altres aspectes de la seua vida deixant de banda els prejudicis que sempre tenen les falleres majors de les diferents juntes com a «dones florero».

Davinia Bono com a membre de FJFS acompanyant al jurat de falles.

Davinia Bono va nàixer a Sagunt i ha estudiat un Cicle Superior d’Administració i Finances i posteriorment és diploma ne Ciències Empresarials. És treballadora de banca des de 2002

Davinia Bono a un acte públic com a regidora de Sagunt.

dones i falles

Cristina Plumed Presidenta de ASECAM

La nostra societat ha evolucionat durant els últims anys, i amb ella la festa de les Falles. I és que les Falles com a festa popular no pot ser aliena a l’evolució de la societat, i, reflexionar sobre el paper de les dones en la nostra festa, sempre és interessant i convenient.

Ens trobem en un gran moment a nivell de reivindicació d’igualtat de drets d’homes i dones i de defensa de la diversitat. La dona està incrementant el seu protagonisme en totes les esferes, tant públiques com privades.

Històricament les comissions falleres tenien una figura masculina al comandament d’aquestes, el president, i gran part de l’executiva la formaven homes. A pesar que la gran protagonista de la festa fora la dona. A més, en les activitats econòmiques vinculades a la festa (artistes fallers, pirotècnics, etc.) també predominaven els homes.

L’any passat es va publicar un informe molt interessant que analitzava les falles de València des d’una perspectiva de gènere. L’estudi estava realitzat pel Centre d’Estudis sobre la Cultura, el Poder i les Identitats que pertany al Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València. Els autors són Verònica Gisbert, Joaquim Rius i Laura Martínez. Els tres tenien un clar objectiu a l’hora d’abordar aquest informe:

“Aquest estudi té com objectiu principal fer una diagnosi de les Falles de la ciutat de València des d’una perspectiva de gènere, i avaluar fins a quin punt les dones i els homes fallers participen en condicions d’igualtat tant als actes del ritual com als diferents àmbits d’organització i gestió de l’entramat faller. Aquest document és un pre-informe, és a dir, un avançament de la revolta, on s’analitzen dades quantitatives i el material arreplegat durant diferents observacions a les Falles 2018 de la ciutat de València.”

En una interessant gràfica que presenta l’estudi de Gisbert s’aprecia com ha estat la integració de les dones en la festa:

“Des de l’any 1989 el percentatge de participació de les dones ha superat els homes, oscil·lant entre el 53% vocalies dones i el 47% vocalies homes en l’exercici 2018-19 fins al 57% de dones i el 43% d’homes que trobem en l’actual exercici faller (2018-2019).”

Les dades respecte a dones directives també són importants:

“Cal fer una especial referència al cas de les directives, ja que aquestes han patit un augment significatiu de dones. Això és, als darrers anys s’ha incrementat un 31% el nombre de dones als espais de màxim poder de la festa. Dit d’una altra manera, de les 1.198 dones directives l’any 89, a dia d’avui la xifra s’ha incrementat fins arribar a les 3.138. Aquesta quantitat iguala la d’homes directius, trobant-nos l’any 2019 amb un 50% d’homes i dones directives.”

Històricament les comissions falleres tenien una figura masculina al comandament d’aquestes, el president, i gran part de l’executiva la formaven homes. A pesar que la gran protagonista de la festa fora la dona

En el més personal, com a fallera, ni com a fallera major, mai he tingut aquest sentiment del qual parlen, com si foren dones florer, al contrari, he sentit el privilegi de representar un col·lectiu faller tan important i amb tant d’arrelament com és el del Camp de Morvedre

Amb xifres a la mà, les Falles han evolucionat molt, no estic d’acord per a res en la falsa creença de la reïficació de la dona en les Falles, exaltar no és cosificar. Una cosa ben diferent són aquelles escenes o crítica en els monuments sexistes, que tal com encara existeix en la societat aquest temps de comportaments també està en les Falles i els hem d’identificar i denunciar.

Les dones en la nostra festa ja no són només falleres majors o corts d’honor, com hem vist formen part de les directives de les diferents comissions falleres i en la de la Federació. Però veure-les com a loteres, secretaries, delegades de festejos o tresoreres era normal, ara també ocupen càrrecs de vicepresidència i presidència, i és en aquest moment quan més en el punt de mira estan, més es vigila el seu comportament, fins i tot la seua vestimenta. Espere que es normalitzen aquestes situacions i no discriminem la dona per a ocupar uns certs llocs directius.

En el més personal, com a fallera, ni com a fallera major, mai he tingut aquest sentiment del qual parlen, com si foren dones florer, al contrari, he sentit el privilegi de representar un col·lectiu faller tan important i amb tant d’arrelament com és el del Camp de Morvedre. I, com a empresària, i representant empresarial del nostre territori, també em sent privilegiada i intente servir d’exemple, o més aviat comptar la meua experiència i intentar inspirar altres dones perquè arriben on vulguen arribar.

És molt important dins i fora de la festa tenir referents, fa no gaire un bon amic, Albert Llueca, va presentar el llibre Ciutadanes, en el qual visibilitzava 25 dones pioneres en el seu treball, esportivament, per la seua representació en alguna entitat… Em va aclaparar estar entre les 25 dones tan meravelloses que hi ha en aquest primer volum, però al seu torn vaig lloar la iniciativa. A més és important destacar que és només el volum I, i que continuarà posant el focus en dones referents d’ací, de la nostra ciutat.

La festa de les Falles és reflex de la nostra societat, però a la meua moltes vegades m’agrada “jugar” amb aquesta idea i dir que les Falles són també tractores i generadores de corrents positius en la nostra societat, han estat exemple de solidaritat, de reivindicació, de promoure la sostenibilitat, les Falles mouen pensaments i sentiments i sens dubte les Falles seran exemple en la igualtat i la diversitat.

Cristina Plumed en la seua exaltació com a Fallera Major.

el futur està per contar

Darrerament veiem com els missatges del passat o les imatges que havíem emmagatzemat en l’oblit comencen a aparéixer de nou a la nostra vida d’una manera estranya, intentant minimitzar els drets i les llibertats que les dones i la societat en general ja havien aconseguit. Avui naixen i penetren noves sensibilitats que arriben a restar i censurar aquell pensament crític i habilitat que construeix camins cap a un estat de benestar just i igualitari.

Fa unes setmanes vam veure com es viralitzava un vídeo que funcionava a les xarxes socials. Hi podríem veure com un periodista dels anys 90 va demanar a la població la seua opinió sobre el fet que els matrimonis podrien separar-se o divorciar-se i que les dones prengueren la iniciativa. Les opinions no es van aturar a les xarxes socials creant sensacions diferents, de persones que es van veure desbordades en veure els comentaris mascle, antics, estables i tardans que van fer les persones, fins i tot persones que van veure aquells missatges inquietants amb bons ulls, que alguns i alguns veiem des de la perspectiva històrica llunyana i kafkiana del nostre país.

No és tan estrany extrapolar aquests missatges als nostres dies i fins i tot missatges d’odi, repressió i violació dels drets de les dones. Tenim els millors exemples amb l’aparador mundial de la copa de futbol de Qatar, on els nostres ulls han estat coberts re-

Raúl Palmero

Membre de l’actual equip de gobern de l´Ajuntament de Sagunt

Raúl Palmero a la manifestació del dia de l’orgull LGTBIQ+ al Port de Sagunt.

A principis del segle XX, va sorgir un moviment de sufragi que va lluitar i va reclamar la implantació del vot femení. Aquestes demandes van començar amb la britànica Emmeline Pankhurst on va fer grans avenços per millorar la qualitat de vida de les dones del seu país

centment i la nostra llibertat d’expressió cega, sense abordar els drets fonamentals d’aquest país, la limitació dictatorial i la repressió de la manera de vestir, la llibertat sexual, els drets laborals, llibertat d’expressió o assetjament aberrant subjecte a la voluntat de l’home sobre la dona. Per descomptat, ens han cobert els ulls amb pa i circ i moltes factures!

Per aquest motiu, hem de continuar lluitant per un món globalitzat on tothom, tothom i tothom tenen els mateixos drets i als països en desenvolupament, on els règims totalitaris i dictatorials encara governen, es creen vincles amb països democràtics o semi-democràtics, que busquen igualtat real en tot el benestar dels seus ciutadans. Al seu torn, crec que és important que recordem els avenços que s’han fet al llarg de la història del nostre país i com van començar els moviments feministes a Europa.

A principis del segle XX, va sorgir un moviment de sufragi que va lluitar i va reclamar la implantació del vot femení. Aquestes demandes van començar amb la britànica Emmeline Pankhurst on va fer grans avenços per millorar la qualitat de vida de les dones del seu país. Aquesta revolució expectant va provocar una gran revulsió en les dones i les nenes de l’època organitzant i demostrant, creant un lloc de cria que iniciaria un gir desitjat al país. Molts d’ells van ser represaliats amb la presó o fins i tot van donar la vida en ser assassinats per avançar en els seus drets. Elles, dones valentes que van posar en dubte el sistema, la política i no van deixar de demostrar i lluitar pel que consideraven la llei. En aquest sentit, a Gran Bretanya va tenir el seu gran efecte aprovant al parlament

Emmeline Pankhurst activista política britànica i responsable del vot femení, símbol i líder del moviment sufragista a principis del segle XX. Font: Wikipedia

el 1928 el dret a les dones a votar. En el nostre cas, la nostra constitució va reconéixer aquest dret el 1931 amb la Segona República espanyola, que va ser quan les dones van rebre els mateixos drets de vot que els homes.

A continuació, hem de recordar que el 1939 la dictadura franquista prohibia que les dones treballaren i més tard, en els anys següents, si les dones decidien casar-se, havien de deixar la seua feina i dedicar-se a la llar o a la cura del seu marit i fills; a canvi van rebre un dot nupcial (com si es tractara de camells) creant una dependència absoluta dels homes i limitant l’autonomia i la independència de les dones. Aproximadament una dècada després, les dones van tornar a tenir permís per treballar, però sempre que el marit ho autoritzara. Al mateix temps, amb l’arribada de la transició i Franco fora de les institucions, l’article 35 de la Constitució espanyola va donar nous aires de llibertat a les dones del nostre país: “Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret a treballar, a la lliure elecció de professió o comerç, promoure a través del treball i les retribucions suficients per

satisfer les seues necessitats i les de la seua família, sense discriminació per raó de sexe en qualsevol cas”.

Pel que fa a altres petits detalls, però grans avenços de l’època, hi havia la possibilitat que les dones no pogueren organitzar o tenir diners per gestionar l’economia familiar, així com per obrir un compte bancari al seu nom fins al 1981. Al mateix temps, ni una dona tenia dret a tenir el passaport ni el permís de conduir (en ambdós casos, el permís per durlos a terme havia de ser autoritzat pel pare i el marit, en cas que cap d’ells diguera que no, ja que la dona no va poder conduir ni viatjar). I una altra cosa curiosa és que la mare no tenia autoritat parental sobre els menors d’edat, fins que la data designada només els homes tenien aquesta legitimitat.

Per tant, avui més que mai hem de continuar lluitant pels drets de totes les dones de la nostra societat, hem de prendre com a llegat la història de les nostres i els nostres ancians, tenir sempre en compte els avenços i els avenços socials dels nostres referents i pioners de les dones en la lluita

hem de recordar que el 1939 la dictadura franquista prohibia que les dones treballaren i més tard, en els anys següents, si les dones decidien casar-se, havien de deixar la seua feina i dedicar-se a la llar o a la cura del seu marit i fills

igualitària, sense fer un pas enrere i buscar la igualtat real, on tothom, tots, tenim un compromís ferm de continuar construint una societat justa, igualitària i futura compromesa amb els drets i les llibertats.

Ha arribat el moment de mirar endavant, és l’oportunitat de conscienciar sobre el feminisme de tots, tots i tot, el feminisme de la igualtat entre homes i dones, el feminisme del futur, el feminisme de l’estat del benestar. Aquell feminisme que vol que les dones cobren el mateix que els homes, el que vol esborrar el sostre de vidre, el que no vol que ningú decidisca per elles, un feminisme que els permet anar allà on vulguen en el moment que vulguen, el que els permet vestir-se i sentir-se com es vol, el que no els sexualitza, que no discrimina els atletes, que lluiten des del cor pel respecte i l’educació. Un feminisme real i igualitari. El periodista i activista social Letty Cottin va dir: “Homes oprimits, és una tragèdia. Dones oprimides, és una tradició”, és una cosa que la història no pot canviar, però el futur… està a punt de contar.

Símbol de la lluita feminista.

donassa: les dones de la festa

Acaba la setmana fallera amb la Nit de la Cremà, i ja estem preparant les festes del pròxim any. I pensem: qui serà la nostra fallera major? Qui es presentarà l’any següent? La fallera és, per excel·lència, una de les representacions més entranyables, més esperades i tradicionals de la dona valenciana. No obstant això, no són pocs els que afirmen que els grans noms pertanyen als homes: són les Falles una festa masclista o, per contra, es revela com una de les més igualitàries? Si anem als inicis per a conéixer qui va ser aquella primera fallera major de València, podem dir que el seu origen està l’any 1927 quan és creat el Comité Central Faller, que tenia com a objectiu promocionar la festa de les falles. La major novetat va ser quan el 25 de gener de 1929 es va triar la dona com a representant fallera. Va ser la mateixa època en la qual es va iniciar el que ara coneixem com a Miss Espanya, que acabaria sent el precedent directe de la Reina Fallera, representada aquesta última per Pepita Samper.

Amb aquest nom es coneixeria la dona que representaria aqueix any la festa. No obstant això, només un any després, en 1932 -precisament en l’inici de la Segona República- es va eliminar la paraula «reina» per a començar a anomenar-les «belleses falleres». Aqueix any van ser dues les belleses que compartirien glòria: Consol Cariñena i Cruz Robles. La primera fallera major de València va ser Leonor Aznar Carceller i el seu regnat faller va tindre lloc en 1933.

Podem donar noms més importants de dones pioneres en les Falles. La primera presidenta d’una falla de secció especial no va arribar fins a l’any 2009 quan Laura Cano Zamorano va ser triada per unanimitat per la comissió Almirall-Comte d’Altea. Cal destacar com ha sigut la integració de la dona en la festa; des dels anys 90 la participació de la dona ha anat superant al dels homes, on més de la meitat correspondria al paper femení. Cal fer una especial referència al cas de les directives, on han arribat a un increment del 50% en l’actualitat.

Per exemple, dels 180 agremiats i agremiades del Gremi d’Artistes Fallers, només un 6,66% dels artistes fallers són dones. En termes absoluts, 12 sobre 180

Rosana Muñoz i Camacho Fallera de l’AC Falla La Victòria del Port de Sagunt

Això sí, dins de la presidència i la vicepresidència el repartiment continua sent marcadament masculí, més del 80% correspondria a càrrecs presidits per homes enfront de poc més del 10% per dones. Aquests percentatges canvien en parlar de secretaries i tresoreries, on s’aprecia que la major part està representada per dones. Altres importantíssimes dones en el món de les falles van ser María Caridad Pinto Ferrer, artista fallera que va començar el seu treball en la dècada dels 50 i que va ser la primera a obtindre el carnet del Gremi d’Artistes Fallers. Una altra d’elles és Paqui Romero Lozano, la primera dona que va entrar a formar part de la Junta Central Fallera, o Vicenta Penya-roja Fas, membre de la tercera generació d’una empresa pirotècnica. Faltaria afegir a Reyes Martí, la primera dona a disparar una mascletà. Susana Díaz Tejedor, membre de la directiva de la Federació Valenciana de Dolçaineres i Dolçainers, Tabaleteres i Tabaleters, que, a més, imparteix formació sobre música tradicional des d’una perspectiva feminista, ha col·laborat amb grups com Obrint Pas i és impulsora del projecte “Parint versos entre dones”. Totes elles i altres tantes són essencials perquè el món de les falles siga cada vegada més transversal i modern.

Aquest seria a grans trets el mapa actual de representació del paper de la dona en càrrecs de major responsabilitat i rellevància en el món de les falles. Però, posem-nos a pensar, o valga la reflexió, què seria de tot el nostre món faller sense la nominació, la proclamació, l’exaltació, la crida, la despertà, la mascletà, la plantà, la cremà, l’ofrena, la indumentària, la pirotècnia, la música, la desfilada, la xocolatada, la cavalcada, la visita de cortesia, la setmana cultural, la germanor, la falla i la fallera; paraules totes elles escrites en gènere femení que simbolitzen la nostra festa fallera, la nostra cultura, també escrites, si em permeteu la metàfora, amb “d” de dona, de les quals algunes tasques ja han sigut esmentades abans.

I encara que semble el contrari, no podem percebre les falles sense la participació simultània de dones i d’homes. Segons indiquen les dades més recents, som les dones, en general, i en el món faller en particular, el cens major al dels homes. Això significa que a poc a poc hem anat assumint càrrecs de major responsabilitat dins de la nostra comissió, unit tot això també a canvis sociològics que hem anat adquirint per a aconseguir la igualtat de gènere.

Dit això, i centrant-nos en el paper de la dona en el món de les falles, puc considerar que les dones vivim les falles des de diferents perspectives. U es sentim la celebració des de dins de les nostres diferents comissions, i altres gaudeixen la festa des de fora, però totes nosaltres advocant per la finalitat comuna, les falles.

Per tot el món és sabut com és el paper de la fallera major, important per a unes i uns, i menys per a unes i uns altres. Però els sentiments, sensacions i emocions que sent una fallera, siga fallera infantil o major, o de la cort d’honor, és difícil d’explicar. Parlem de

sentiments quan la fallera major és nomenada, la proclamen i l’exalten. Aquests actes, nominació, proclamació i exaltació són sense cap dubte tres dels actes que més feliç puga fer sentir-se a qualsevol fallera major. Esclaten en llàgrimes d’entusiasme i nervis.

Quan són nomenades pel màxim representant de la corporació municipal, s’omplin d’emoció, igual que en ser proclamades; i ploren d’alegria quan la seua mantenidora o mantenidor recita uns versos en la seua exaltació.

Són molts els gestos que una fallera major reflecteix en el seu rostre, somriure, felicitat, benestar, d’amistat. Però arribat el dia de la cremà, aquesta vegada ja no transmet alegria, si no la tristesa de tot l’any que queda en cendres, i vessa les llàgrimes pròpies de tota fallera major que sent la festa, i que dona per finalitzat un any meravellós i que ha regnat al costat d’altres companyes de la resta de comissions. I així, arribarà la successora, que experimentarà les mateixes sensacions i sentiments, i patirà les mateixes inclemències, però sempre complint el mateix somni.

Revista dedicada al món faller.

Per tot el món és sabut com és el paper de la fallera major, important per a unes i uns, i menys per a unes i uns altres. Però els sentiments, sensacions i emocions que sent una fallera, siga fallera infantil o major, o de la cort d’honor, és difícil d’explicar

Un altre dels gremis tradicionals on majorment és de presència masculina, és la d’artista faller. Només es reconeix la dona com a creadora de monument al voltant del 5%

Perquè indubtablement, ser fallera és, per a moltes, un tresor, un sentiment d’amor per les falles, per les falleres i fallers que conformen la seua comissió, per les veïnes i veïns de barri, i de totes i tots els qui vulguen gaudir de tan meravellosa festa. Però també podem parlar del cens de falleres de cadascuna de les comissions que formen Federació Junta Fallera de Sagunt, i de les quals un gran nombre no es col·loquen la seua indumentària tradicional, igual que altres tantes sí que decideixen fer el propi cada acte que així ho requerisca.

Moltes d’elles fan tasques importantíssimes dins de les comissions executives. Des de presidentes, passant per vicepresidentes, secretàries, tresoreres, delegades de diferents seccions, com la de cavalcada que s’ocuparia de les disfresses, delegades de l’edició del llibret de falla, d’ornamentació de carrer, de la secció infantil, perquè totes aquestes delegacions tinguen diferents activitats durant tot l’any. Fins a capçaleres, que s’ocupen

de tindre impecable el nostre lloc de reunió, el casal. Dones totes elles, valedores del que són, polivalents i omnipresents.

No obstant això, cert és que la figura de la dona en el càrrec de presidència continua sent mínima, i encara que cada vegada assumim més càrrecs de màxima responsabilitat, encara estem en minoria.

Algunes són mantenidores en els actes de presentació de la màxima representant de la seua falla, que escriuen versos i els reciten dedicats a les seues falleres majors, a les dones, a les falles, a València, a la violència de gènere, a la igualtat, als monuments fallers, versos que ixen de la veu dolça de la dona fallera, que estima les falles. Cada any, en la setmana fallera, les falles que són les festes amb major pressupost que es maneja, donen treball a nombrosos gremis artesans i sectors de l’hostaleria de la nostra Comunitat. Han sigut proclamades per la Unesco com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i són, a

més, festa d’Interés Turístic Internacional, o festa d’Interés Autonòmic com és el cas de les nostres falles de Sagunt, festes en el seu conjunt ben considerades per tot el món.

Són molts els turistes de fora d’Espanya, del nostre país i fins i tot de fora del nostre municipi els qui ens visiten cada any, arribada les nostres festes josefines. Turistes a la recerca de monuments, bona gastronomia i millor ambient faller, ple de llum, color, olor, música i pólvora.

És també un gran aparador, aquest món de les falles, per a sectors majoritàriament exercit per dones, com és el de la indumentària, joieria, flors, hostaleria, tots ells treballs dedicats a dones, en la seua minoria desenvolupats per homes.

Cal destacar que, en l’actualitat, existeixen treballs que cada vegada són més els que les executen dones, com és el cas de la pirotècnia, dolçaineres, artistes falleres, orfebres i fins a dones que es dediquen al món de l’edició i maquetació de llibrets de falla. Així doncs, com hem esmentat abans, faltaria afegir Reyes Martí, la primera dona a disparar una mascletà, que es dispara el 8 de març amb motiu del Dia de la Dona Treballadora, des de l’any 2004, encara que enguany no gaudirem del seu treball.

Un altre dels gremis tradicionals on majorment és de presència masculina, és la d’artista faller. Només es reconeix la dona com a creadora de monument al voltant del 5%, encara que cada vegada s’estiga fomentant més l’actuació de la dona en aquests treballs.

Podem destacar les següents mestres artistes falleres en actiu: Lola Climent, Elena Esteban, Marisa Falcó, Eva Gimeno, Carmen Guaita, Inmaculada Ibáñez, les germanes María José i María Pilar Luna, María Teresa Melià, Georina Torres i Marina Puche, que ha sigut triada aquest exercici per a realitzar el disseny de la falla que es planta a la plaça de l’Ajuntament de València amb el lema “Cardioversió valenciana”, al costat de l’artista faller Manolo García Lleonart.

I dit això, i a manera de conclusió, només em queda afegir que, si encara queda per fer en aquest llarg camí de la igualtat perquè aquest món de les falles siga més transversal i modern, hem d’anar a l’uníson, independentment del sexe, dones o homes, i en pro sempre d’albergar l’amor per les nostres falles. Unes festes que moltes i molts anhelem arribat el mes de març.

reconeixement públic

Davinia Bono

Han passat quasi huit anys des que deixarà de gestionar la regidoria d’igualtat. I quasi setze des que iniciara la meua marxa a l’Ajuntament de Sagunt treballant per i per a millorar una qüestió tan important com és la igualtat entre homes i dones. M’alegra saber que aconseguim que gran part de la ciutadania Saguntina començara a pensar que, tots i cadascun de nosaltres, siguem homes o dones, podíem fer un xicotet esforç per a aconseguir destacar el paper tan fonamental que té la dona en la societat.

Per això, quan vaig rebre un missatge per part d’una component de la Falla El Mercat per a encarregar-me aquestes paraules, no vaig poder evitar recordar i agrair, l’enorme privilegi que suposa poder tindre l’oportunitat que els ciutadans confien en tu per a gestionar i millorar la qualitat de vida de les persones que viuen a la teua ciutat. La ciutat que et va veure nàixer.

Durant aquestes dues legislatures vam posar en marxa quantitat d’accions encaminades, no sols a conscienciar, educar i sensibilitzar a totes les persones sense diferència d’edat i/o sexe sinó també a recordar i destacar el paper d’algunes de les dones i associacions femenines que, amb la seua dedicació, altruista o no, van aconseguir destacar en un determinat àmbit social i/o laboral.

Mostra d’aquest incansable treball, la ciutat de Sagunt, va ser reconeguda en diferents ocasions com a Ciutat Més Igualitària de la Comunitat Valenciana. Vam ser pioners a posar en marxa accions com: “Falla Igualitària”, “Premis 8 de Març”, “Plans d’Igualtat Municipal”, “Gabinet de coordinació enfront de la Violència de Gènere”, “Punt de Trobada Familiar”, “Pacte ciutadà contra la Violència de Gènere”, etc

No vull que aquestes paraules servisquen o semblen un llistat d’assoliments

Gestora de banca i Regidora de l’Ajuntament de Sagunt

o medalles d’un determinat equip de govern. Vull que servisquen de reflex del fabulós treball que es va dur a terme gràcies, en gran part, a les professionals que formaven i formen part del departament d’igualtat de l’Ajuntament de Sagunt. Elles són la part crucial d’aquests assoliments.

Però, ja que aquest “llibret” té el seu eix fonamental a enaltir el paper de la dona al llarg de la història, us diré, que a la nostra ciutat, van existir i existeixen excepcionals dones, més o menys conegudes de les que s’hauria de saber la seua història.

Jo, des de la meua posició de Regidor, he pogut conéixer i estudiar a moltes d’elles. D’aquí ve que sorgira la idea de rellançar el Premi 8 de Març.

Era a través del Consell Municipal de la Dona, on decidíem els qui eren les guanyadores cada any. Difícil tasca tenint en

compte el caràcter associatiu i reivindicatiu que tenim a la nostra ciutat.

Durant les diferents edicions destaquem el treball realitzat per la Junta local de l’Associació Espanyola contra el Càncer, premi concedit per la seua trajectòria, la seua incansable lluita contra el càncer de mama i perquè l’associació estava composta íntegrament per dones.

Unes altres de les guardonades va ser la cooperativa COLIMSI. Aquesta cooperativa va nàixer el gener de 1968 “com un projecte de dones per a dones”, com recordada el seu gerent, Josefina Chover. De fet, COLIMSI va ser la primera cooperativa de treball en la Comunitat Valenciana composta exclusivament per dones.

La Història de COLIMSI comença amb l’acomiadament d’una treballadora de la neteja de l’Ambulatori de Port de Sagunt. Va ser el detonant que va fer a Carmen

Viu, en aquells dies treballadora dels Alts Forns de Biscaia (AHV) en Port de Sagunt, plantejar-se la necessitat de crear una empresa cooperativa formada per dones amb l’objectiu que aquestes anaren els qui decidiren sobre el seu treball i, també, sobre la seua vida gràcies a una remuneració digna que els permetera ser independents. En 1965, un grup de dones va començar a formar-se i a informar-se sobre les cooperatives. Transcorregut un període de temps en què van haver de superar nombroses traves burocràtiques existents en aquells dies pel fet de ser dones, van aconseguir un acord amb AHV per a prestar-li els seus serveis de neteja i el 23 de novembre de 1968, NETEGES COLIMSI es va constituir com a cooperativa. Un total de 17 dones sòcies van començar, així, una nova etapa.

A més d’aquests col·lectius també premiem la trajectòria de Mónica Navarro qui va assolir ser la primera dona presiden-

ta de la Societat Musical Lira Saguntina. Aquest premi es va entregar el 8 de març a l’Auditori Joaquín Rodrigo, amb la col·laboració de la Lira Saguntina els qui van realitzar un concert interpretat íntegrament per dones.

I a més, en aquesta edició Mónica va compartir guardó amb l’Associació de Dones de Baladre.

Per a finalitzar, demane disculpes per no nomenar moltes altres associacions i dones que podrien ser fàcilment destacables pel simple fet d’haver nascut amb el sexe femení, però he de deixar espai per a la resta de dones que, al llarg de la història, han sigut i seran un referent.

Però, ja que aquest “llibret” té el seu eix fonamental a enaltir el paper de la dona al llarg de la història, us diré, que a la nostra ciutat, van existir i existeixen excepcionals dones, més o menys conegudes de les que s’hauria de saber la seua història

dones. igualtat i responsabilitat

Probablement, encara que és la meua opinió, i com totes les que s’expressen si no s’acrediten empíricament, subjectiva, crec que el fet que la dona en les falles haja sigut des que les coneixem amb la seua actual configuració, la figura central de lluïment, ha alentit considerablement la seua participació en les funcions executives, siga en les comissions falleres, siga en els òrgans coordinadors de caràcter conjunt: juntes locals, federacions falleres, etc.

Durant decennis la figura de la fallera major infantil i adulta i altres figures d’acompanyament a les mateixes i de sol adorn en la festa, ara ja en desús almenys en aquestes latituds, tipus reina del foc, de la poesía, etc. han fet que es relegara a la dona només a aquell paper simbòlic, d’exaltació a uns valors d’idealització de la feminitat més rància: bellesa, simpatia, pulcritud decor, discreció, voluntat d’agradar a tots i en moltes èpoques, cognom de ranci llinatge.

No és que ara una dona bella i simpàtica no puga aconseguir l’alta distinció de representació, però existeixen altres valors i

circumstàncies que també són tingudes en compte, com ara, la formació o la capacitat d’expressió i la desimboltura.

La nostra junta, hui Federació de Junta Fallera de Sagunt, no ha crescut al marge d’aquesta evolució, de fet en l’entorn que ens envolta, amb les comissions que la componen incloent en idèntic modus operandi també a les falles anteriors a l’existència de l’òrgan aglutinador de les nostres falles, com la de la Marina, que enguany celebra les seues noces de diamants, ha comptat amb representació d’honor femenina al llarg dels mateixos i executiva a càrrec d’homes.

Una junta, embrió de l’actual federació que des dels seus orígens en 1971, no veu una dona en càrrecs d’entitat fins a l’any en què Consuelo Tarazona, accedeix a la secretaria general i encara hem d’esperar a l’any 2006 perquè el president executiu en aquell any, Enrique Noverques Gil, nomene una dona com a vicepresidenta.

No cal dir que hi ha rols en el staff de l’òrgan coordinador de la nostra comarca, encara inèdits per a les dones com el de vi-

Rosario Gómez i Martín

Fallera de l’A.C. Falla Teodoro Llorente del Port de Sagunt

No cal dir que hi ha rols en el staff de l’òrgan coordinador de la nostra comarca, encara inèdits per a les dones com el de vicepresidenta d’assumptes generals, o la tresoreria

cepresidenta d’assumptes generals, o la tresoreria. Amb la qual cosa és quasi gratuït assenyalar, que cap dona ha optat fins hui, al càrrec de presidenta executiva.

Les falles han sigut una mica més avançades en aquest sentit, perquè de nou, la falla La Marina va elegir a la primera dona presidenta de la seua comissió, i de tot el nostre entorn festiu local, en la dècada dels 90 del passat segle, encara que va poder semblar un miratge perquè van haver de passar llargs anys, fins que ja entrats en els primers anys d’aquest segle, més enllà de la primera dècada, van anar incrementant-se progressivament el nombre de dones encapçalant la junta directiva de les seues comissions.

En l’actual exercici de totes les comissions que conformen aquesta federació, les de La Marina, Teodoro Llorente, Baladre, La Palmera i Gilet estan presidides per dones i només una d’aquestes comissions milita en la màxima categoria en el que a monuments es refereix.

En les falles ocorre alguna cosa molt semblant, insistisc que és una apreciació personal, al que ocorre en la política, existeixen ara més dones en càrrecs executius, però la majoria de les vegades van lligats a àmbits culturals i socials. És tan difícil trobar una regidora d’Urbanisme o Hisenda, com una tresorera en una comissió o una vicepresidenta d’esports en la junta.

Sembla que cultura, llibret, play-backs, delegada d’infantils o cavalcada són més concordes a la condició femenina, i per a això basta llegir els títols de crèdit en els corresponents llibrets.

És cert que s’ha produït una notable evolució, però que dista enormement de la igualtat absoluta, com desafortunadament ocorre en qualsevol àmbit de la societat.

Des del pelegrí “que lleig que a una fallera major l’acompanye una altra dona”, a altres lindesses per l’estil, i el paper preponderantment de figuració de la fallera major ha jugat en contra de les dones falleres, que en cas d’optar a una posició d’importància en una comissió o en junta han continuat tenint vetats alguns rols.

Això quant a títols, perquè en el medul·lar la dona ha sigut vital per al desenvolupament de la festa, i parle sempre per experiències personals, ja que els usos i costums de València ciutat i qualsevol localitat on es festeja al sant fuster diferen considerablement.

El que es repeteix invariablement és que són les dones a casa, les que s’han ocupat de pentinats i indumentàries de tots els membres de la unitat familiar, per això, durant moltíssims anys era freqüent que la família fallera foren el pare i els fills, les mares estaven excessivament ocupades en què les seues famílies isqueren impecables al carrer. Això si no eres la mare d’una fallera major o esposa d’un president, i en aquest cas les tasques d’intendència i atenció al membre destacat de la família, s’incrementa exponencialment.

I insistisc, segons els usos i peculiaritats locals, són les dones les que han cuinat en els casals i s’han ocupat que “el ranxo” estiguera disposat no sols per als fallers, també per a socis d’honor o la xocolatada per als veïns col·laboradors.

En definitiva, no pot negar-se que la dona ha guanyat molt en la seua posició dins de la festa en papers de responsabilitat dins del seu funcionament. Però no és menys cert,

Rosario amb les sues filles, Candela i Rocío. durant moltíssims anys era freqüent que la família fallera foren el pare i els fills, les mares estaven excessivament ocupades en què les seues famílies isqueren impecables al carrer

que la paritat tant en número, com en qualitat de les responsabilitats està molt llunyana de ser igualitària.

Encara existeixen condicionaments ara culturals/educacionals, en el si de les comissions, militen dones i homes de totes les edats, ara figuradament estètics en relació amb l’acompanyament a les falleres majors, ja dit, o d’altres tipus més substanciosos, que no faciliten que la dona opte a llocs executius preponderants en comissions, federacions, etc.

Baste recordar a manera d’exemple, que la Junta Central Fallera de València, que presideix un edil del propi ajuntament, que ha sigut governat per partits de tot l’espectre polític, mai ha estat presidida per una dona. Ignore quina és la raó, però em resistisc a creure que en més de 40 anys de corporacions democràtiques, cap dona haja estat capacitada per a desenvolupar aquesta comesa amb solvència. O que dels centenars de regidores, ja que ho han sigut en aquestes més de quatre dècades, no hi haguera una dona amb passió i capacitat idèntica al dels homes per a encapçalar l’òrgan faller de la nostra festa més universal.

En la mateixa Junta Central, amb més demora que en la nostra, cal esperar fins a l’exercici 21/22 perquè un càrrec de la responsabilitat de la secretària General, siga capitanejat per una dona, fa a penes un parell d’exercicis. I no és que l’ajuntament de la ciutat tinga més obligació que la resta, senzillament, és el referent, l’espill en el qual el món faller inevitablement es mira.

Arribats a aquest punt, i insistint, que el que s’ha dit, excepte dades puntuals i objectius, no deixa de ser una reflexió subjectiva de qui subscriu aquestes línies, que he forjat aquesta opinió amb l’experiència que m’ha atorgat ser fallera des del bressol, filla, neboda i tia de fallers. Tres vegades fallera major. Esposa de president de falla i de Junta. Mare de falleres majors també de la nostra comissió i Junta Fallera de Sagunt; Secretària General d’aquesta, i membre de l’executiva de la meua comissió en diferents càrrecs, i que espera, que com en tots els àmbits de la vida, qualitats i capacitat siguen els únics atributs per a comandar una festa que és part de la vida de moltes persones, i que no perdrà un àpex d’arrelament en les tradicions per compassar el seu caminar al del temps.

Rosario i la seua filla Rocío en l’entrega de premis per a l’Ús i Promoció de la Llengua Valenciana l’any 2018.

NARRATIVA

RECORDS EN L’OBLIT

Patricia Sánchez i Mínguez

Técnic de RRHH

Vicesecretaria de l’ús i promoció del valencià del llibret

El temps passa, però el sentiment que tenen tots els fallers siga del racó que siga és indestructible.

Sempre et recorde a tu com a motor essencial de la vida fallera, tu que tantes voltes m’ensenyares a viure-les. Tu que sempre ballaves al so de germanor, per tu, que tant m’aclame ara a les falles.

Feia temps que la iaia no feia paella, com ella només sap fer. També feia temps que no escoltava les teues històries al bressol de la flama que naix del foc, fent el dinar que més ens agrada. Encara que m’expliques mil voltes les mateixes històries de falles, d’amics i amigues, de família, de germanor, per així vivim les falles ací, mil voltes t’escoltaria.

Malgrat que el seny ja no regna al teu cap, els teus ulls s’il·luminen quan de falles

parles, i no sols com a festa i patrimoni, sinó com a treball, esforç, dedicació i cultura. Com dius tu ja t’has jubilat en la falla, cal deixar la joventut que cresca en aquest món, i t’hi estaré sempre agraïda per deixar-me aquest llegat, per dur-me de la mà de principi a fi de l’any faller. Perquè per a nosaltres el més important és veure que enfront de les adversitats tot ix bé amb paciència, calma i serenitat, encara que a voltes amb nervis dies hem passat.

Has passat tantes coses a la vida… Podries recordar com has sigut vencedor i vençut en premis o concursos, però el que recalques més sovint quan parles de la festa fallera és com de bé ho passaves amb Manel, Tono i Ximo en les vesprades de bolot, com anàveu de casal en casal fentse eixa “cassalleta” que tant us agradava, o com es feia falla tots a una plantant la falla “al tombe”.

Quasi sense adonar-me’n, entre tanta història ja fa olor del romer que sempre posem damunt de l’arròs. Preparem la taula i seiem a dinar.

T’asseus, em mires, i en un moment de lucidesa em dius a poc a poc xiuxiuejant: “Mai oblides l’origen, la identitat i el vertader motor de les falles, la germanor”.

El que ell no sap és que el que jo mai oblidaré serà qui em va ensenyar a viure-les, sentir-les i voler-les.

Malgrat que el seny ja no regna al teu cap, els teus ulls s’il·luminen quan de falles parles, i no sols com a festa i patrimoni, sinó com a treball, esforç, dedicació i cultura.

NARRATIVA

INFANTIL

L’ESSÈNCIA DE LLEGIR

Valeria López i Corresa

S’acomiadava el dia quan Aitana es dirigia a un centre comercial per a la signatura del seu nou llibre amb entrevista inclosa, ja era tota una experta, als seus trenta anys havia publicat una desena de llibres d’aventures, però aquesta volta era diferent, sabia de sobres que eixe llibre que es dirigia a presentar era una història personal, que obriria els ulls de molts xiquets i no tant xiquets. Arribà com sempre i es va asseure al lloc que tenia reservat per a l’entrevista i posterior signatura, aleshores va començar la pluja de preguntes…, que si perquè això, que si perquè allò altre, com ja sabeu poc del llibre i molt de tot. De sobte una mà s’alçà al fons de la sala i ressonà la pregunta més esperada de Aitana. Per què aquest títol i sobretot per què eixa gran crítica a les noves tecnologies? —va preguntar un home major d’uns setanta anys. Aitana begué aigua, respirà tan a fons com pogué i amb el cor en un puny va començar a explicar.

—Com ja sabeu i he comentat altres voltes, soc una gran amant de la lectura i els llibres gràcies a la meua iaia Tica. Sempre hem llegit juntes, des que era ben menuda m’ha llegit contes, i encara que pel treball tinc menys temps sempre trobe un lloc per a anar a veure-la i comentar coses d’aquest món. No sabeu la gran connexió que tinc cap a ella i com l’estime. Soc així i escric així per tots els valors que ella ha anat inculcant en mi.

El cas és que fa cosa d’uns cinc mesos just hores abans de començar aquest llibre, aní a l’aniversari de la meua neboda Amanda, tan sols té sis anyets, i com podeu imaginar allò estava ple de xiquets majors i iaios, totes les generacions. Tot anava genial excepte que la majoria de xiquets i adolescents no jugaven, sols estaven pendents del joc nou que havia eixit pel mòbil o de veure a la tauleta dibuixos… i vaig pensar: “En què s’està convertint aquest món?” Però l’explosió per

la qual està aquest llibre avui ací té lloc a l’hora dels regals, prepareu-vos, que es digne d’escoltar. En un aniversari en el tema regals sempre van els xiquets per davant, i en aquesta casa no anava a ser menys. Corrents tots anaren a portar-li el primer regal després del pastís. Amanda tardà un segon a obrir-lo, i… SORPRESA! Era una tauleta.

Sí, senyors i senyores —digué Aitana amb veu indignada—, una tauleta, en la vida se m’haguera ocorregut regalar això a una xiqueta, però allí era, i ella més feliç que una perdiu.

Van continuar els regals, tots eren accessoris per a la tauleta fins que arribà l’hora dels iaios, que són els meus oncles iaios, ells amb tota la il·lusió del planeta li van regalar una col·lecció de llibres d’aventures més o menys com els que escric jo. Ella quasi ni els va fer cas i de seguida demanà per favor que li endollaren la tauleta.

No sabeu la decepció i la ràbia que és per a una persona com jo que algú menyspree un llibre ni de bon tros als iaios. Aleshores quan vaig arribar a casa amb tots els sentiments que em recorrien pel cos, vaig començar a escriure la meua pròpia història, bo, la meua no, la de Tica i Aitana, iaia i neta, dues dones enamorades de la lectura i de l’essència que desprenen les pàgines de qualsevol llibre. Perquè llegir és cultura i amor. Així acabà Aitana la resposta més llarga a totes les preguntes que li havien fet, quasi amb llàgrimes en els ulls d’orgull es va acomiadar i va emprendre la signatura del seu nou exemplar amb la certesa que anara o no bé la venda, ella havia escrit el millor llibre parlant de les dues coses que més estimava en el món: la seua iaia i els llibres.

Tot anava genial excepte que la majoria de xiquets i adolescents no jugaven, sols estaven pendents del joc nou que havia eixit pel mòbil o de veure a la tauleta dibuixos…

RACÓ DELS

INFANTS

LABERINT

Ací tenim un faller i una fallera que hem d’ajudar a arribar al seu volgut casal per a passar una vesprada meravellosa de xocolata i xurros. Dibuixa el camí correcte per a que puguen arribar a temps.

desxifra LES PARAULES

Aquests dos fallers necessiten la vostra ajuda per a poder desxifrar les paraules que es troben amagades i així poder acabar de vestir-se per a eixir en la ofrena amb la seua falla.

La nostra festa és llum i color. Pinta amb els colors que més t’agraden el dibuix perquè lluïsca com un dia de mascletà.

sopa de lletres

En aquest enrenou de lletres s’amaguen huit paraules que defineixen elements essencials de la nostra festa. T’atreveixes a buscar-los?

p b h i f m k n i n o t

p b h i f m k n i n o t

b a c d e s g v g n o s

b a c d e s g v g n o s

r b s k l f g p e x f o

r b s k l f g p e x f o

a c a s t e l l r t r r

a c a s t e l l r t r r

x t u d a f g l m j e e

x t u d a f g l m j e e

s b c t e c g i a z n o

s b c t e c g i a z n o

h u q r f f a b n p a l

h u q r f f a b n p a l

z o c a e n g r o q k f

z o c a e n g r o q k f

a r b c n f s e r j k l

a r b c n f s e r j k l

e b c a s a l t s e k h

e b c a s a l t s e k h

c h a d t p y o j f r e

y e t u e f g k o p v i

c h a d t p y o j f r e

y e t u e f g k o p v i

dibuixa i pinta

Es busquen fallers i falleres artistes per a poder traure nous dissenys de pintes i masclets. Podries ser tu un d’ells i d’elles? Crea el teu propi disseny.

GUIA COMERCIAL

José Ramón - T. 615 072 768

Polígono La Residencia, 24 - Castellón

codelevjose@gmail.com

Gerent: Ignacio Rambla Panach - F 963 213 373 - M 670 811 793

Email: eeiva@ eeiva.es

C/ Siderúrgia, 29 - CP 46520 - Port de Sagunt (València)

C/ Horts, 29, 46500 Sagunt, (València)

Telèfon: 962 65 15 13

Comercial: Oscar Bolós Martín

Dirección: Av. Mediterráneo, 146 - Bajo D

12400 Segorbe (Castellón)

Teléfono: 663 956 613

ESTUDI CREATIU

L’A.C. Falla El Mercat

agradeix a totes i tots, col·laboradors, veïns i amics, que any rere any continuen amb nosaltres fent que la nostra comissió continue endavant.

Us desitgem unes bones festes falleres 2023!