Poetes osona

O

ANOS

P

ESI A

Poet esd’ ahi ri d’ avui

Poetes d’ahir i d’avui

La comarca d’Osona és un territori molt productiu literàriament parlant, que ha vist néixer i que acull una gran diversitat d’escriptors, poetes i literats, on han sorgit un gran nombre de manifestacions literàries com, per exemple, revistes de poesia, diaris, tertúlies o editorials. És per aquest motiu que les biblioteques de la comarca hem escollit un gènere literari, la poesia, per fer una guia temàtica que abasti el conjunt de la comarca i que pretén ser una petita mostra dels poetes que hi ha i que hi ha hagut a la nostra comarca. D’aquesta voluntat neix un recull que vol donar a conèixer l’obra publicada de més d’un centenar de poetes nascuts o vinculats a la comarca d’Osona.

Els poetes compresos en aquesta guia es presenten ordenats alfabèticament per ordre del seu primer cognom i assignats a un municipi. Els criteris per determinar la població a què pertany cada poeta es basen en el lloc de naixement, residència, i altres vinculacions personals dels poetes ressenyats.

En els casos d’escriptors que estan relacionats amb vàries localitats, el criteri que ha prevalgut, en la majoria d’aquests casos, a l’hora de relacionar-lo amb un o altre municipi ha estat el de la seva vinculació al municipi. És per aquest motiu que la guia inclou, a l’apartat de l’índex, una llista completa que posa en relació municipis i autors.

La guia conté una entrada de cada autor amb nom, cognoms, dates i llocs de naixement, defunció... També inclou les obres publicades per l’autor que estan disponibles a les biblioteques de la comarca. En alguns casos, s’acompanya de fotografies, dades biogràfiques, reculls de poemes, etc...

Pel que fa a l’obra dels autors, únicament s’ha fet referència als llibres publicats de poesia, així com altres llibres relacionats amb la biografia de l’autor i alguns articles de revistes que parlen sobre l’escriptor/a.

Al final del document podeu consultar les fonts i altres enllaços d’interès.

Per tal de donar-hi valor afegit, hem cregut oportú acompanyar el document amb poesia musicada, que inclou algunes adaptacions musicals que s’han difós de les obres dels nostres autors.

Amb el desig que aquesta guia serveixi per difondre l’obra dels poetes de la nostra comarca, les biblioteques d’Osona us presenten la primera d’una sèrie de guies temàtiques que ens ha de portar a donar a conèixer el nostre patrimoni (literari, cultural, artístic, gastronòmic, turístic...).

“Què és la poesia?”

Verdaguer (1896), Aires del Montseny, 1901

La poesia és un aucell del cel que fa sovint volades a la terra per vessar una gota de consol en lo cor trist dels desterrats fills d’Eva. Los fa record del paradís perdut on jugava l’amor amb la ignocència, i els ne fa somiar un de millor en lo verger florit de les estrelles.

Ella és lo rossinyol d'aquells jardins, són llur murmuri bla ses canticeles que hi transporten al pobre desterrat dant-li per ales místiques les seves.

No es deixa engabiar en los palaus, no es deixa esbalair per la riquesa; en la masia, amb los senzills del cor, ses ales d'or i sa cançó desplega.

Mes per sentir-l'hi modular a pler la pobra humanitat està distreta; qui està distret amb lo borboll mundà ¿com sentirà la refilada angèlica?

L'aucell del paradís no es fa oir, no, de qui escolta la veu de la sirena: lo cel que es mira en la fontana humil no s'emmiralla en la riuada tèrbola.

De poetes cabdals prou n'hi ha haguts, cap d'ells la dolça melodia ha apresa; qui n'arribés a aprendre un refilet aquell ne fóra l'àliga superba.

Mes l'aucellet refila tot volant, calàndria de l'empírea primavera, allí dalt entre els núvols de l'orient llança un raig d'harmonies i s'encela.

Jo l’he sentida un bell matí de maig.

Lo bell matí del maig de ma infantesa.

Jo l’he sentida la gentil cançó, per ço m’és enyorívola la terra.

RELACIÓ DE MUNICIPIS I AUTORS: ALPENS Iborra i Plans, Roser BALENYÀ Bosch i Jover, Miquel Mas i Bigas, Josep M. Planesas i Marsal, Pere EL BRULL Llorens i Baulenas, Montserrat Consulteu també: Canadell i Vilalta, Albert (Tona) CALLDETENES Parareda i Xandri, Simeó CENTELLES Barnils i Giol, Pere Bellavista i Bou, Oleguer Camprubí i Masferrer, Pere Cañizares i Jiménez, Moisés Coll i Cruells, Andreu Druguet i Sallent, Joan Grau i Boix, Laura Llavina i Soler, Montserrat Pascual i Campillo, Miquel Rabot i Canals, Glòria Sala i Morell, Jordi Consulteu també: Checa i Falgà, Josep (St. Quirze de Besora) Consulteu també: Mas i Bigas, Josep M. (Balenyà) Consulteu també: Pagès i Puig, Josep (Tona) Consulteu també: Vidal i Pietx, Ramon (Vic) L’ESQUIROL Casedesús i Calvó, Josep (K-100) Rosanes-Creus, Pep FOLGUEROLES Dodas i Noguer, Anna Verdaguer i Santaló, Jacint GURB Aguilar i Pujol, Anna Morera i Rosiñol, Carme LLUÇÀ Ambrós i Besa, Vicenç MALLA Solà i Sàez, Irene

MANLLEU Alcàntara i Ribolleda, Cecília Aumatell i Molas, Jesús Boixés i Sabatés, Joaquim Caballeria i Arnaus, Jordi Camacho i Molina, Tomàs Casals i Parladé, Emili Castell i Masallera, Joan Contijoch i Pratdesaba, Josefa Farrés i Puntí, Ramon Grau i Jofre, Josep Güell i Costa, Pere Güell i Soler, Joan Bta. Mas i Serra, Elias Oliva i Ostos, Sergi Pla i Rovira, Ramon Pou i Solà, Lluís Pous i Argila, Antoni Puig i Mayolas, Eudald Rovira i Tort, Joan M. Puntí i Collell Joan Quintana i Panedas, Armand Rovira i Tort, Joan M. Sala i Codony, Jacint Senyé i Ramisa, Anna Serra i Berenguer, Manuel Vilà i Dalmau, Manuel Consulteu també: Castells i Casas, Joan (Torelló) Consulteu també: Iborra i Plans, Roser (Alpens) Consulteu també: Llorens i Baulenas, Montserrat (El Brull) Consulteu també: Rosanes-Creus, Pep (L’Esquirol) LES MASIES DE RODA Arimany i Coma, Miquel Camp-Sangles i Morer, Josep LES MASIES DE VOLTREGÀ (VINYOLES) Criballés i Faja, Josep Roca i Lloret, Pere MONTESQUIU Molina i Moreno, José Antonio Consulteu també: Portús i Cruells, Maria (St. Quirze de Besora) Consulteu també: Sellas i Puig, Margarida (St. Quirze de Besora) MUNTANYOLA Farràs i Tort, Joan OLOST Jové i Raubert, Robert Ribera i Icart, Teresa

ORISTÀ Riera i Canal, Josep PRATS DE LLUÇANÈS Castells i Casadesús, Isidre RODA DE TER Baucells i Prat, Josep Busquests i Molas, Esteve Clarà i Roca, Josep Martí i Pol, Miquel Ramisa i Ayats, Guillem Salés i Sanjaume, Jaume Consulteu també: Rosanes-Creus, Pep (L’Esquirol) RUPIT I PRUIT Banús i Blanch, Miquel Payàn i Verdaguer, Josep SANT BARTOMEU DEL GRAU Consulteu: Pujol i Molist, Xevi (Vic) SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ Anglada i Rodellas, Jaume Generoso i Miralpeix, Bruna Giralt i Arnella, Salvador Salvans i Ferrer, Gabriel SANT JULIÀ DE VILATORTA Boixeda i González, Ramon Mas i Baucells, Ramon SANT PERE DE TORELLÓ Cubí i Quadrada, Dolors Consulteu també: Font i Castany, Maria (Torelló) SANT QUIRZE DE BESORA Besora i Mascarella, Max Carles i Ribas, Joan Casas i Mata, Cristina Castromil i Pérez, Manel Checa i Falgà, Josep Codina i Roma, Ferran Portús i Cruells, Maria Sellas i Puig, Margarida SANT VICENÇ DE TORELLÓ Minoves i Romagosa, Ramon TARADELL Bigas i Brugalla, Roser Camprodon i Safont, Francesc Codina i Costa, Rosa Molas i Pujol, Montserrat Ors i Sellabona, Josep

Peraire i Alcubierre, Josefina Pladevall i Arumí, Antoni Pujol i Boix, M. Carme Consulteu també: Vilà i Dalmau, Manuel (Manlleu) TAVÈRNOLES Consulteu: Quintana i Panedas, Armand (Manlleu) Consulteu: Cabot i Vila, Pilar (Vic) TONA Canadell i Vilalta, Albert Codina i Arumí, Josep Colom i Grau, Joan Lleopart i Costa, Amadeu Pagès i Puig, Josep Consulteu també: Planesas i Marsal, Pere (Balenyà)

TORELLÓ Castells i Casas, Joan Crosas i Escudero, Joan Dorca i Dorca, Jordi Ferrer i Moreno, Josep Manuel Font i Castany, Maria Nuri i Casals, Joan Serrallonga i Morer, Segimon Ramos i Vidal, Celia Solà i Moreta, Fortià Trias i Serra, Ramon VIC Albó i Corrons, Núria Anglada i d’Abadal, M. Àngels Bofill i Bosch, Fide Buxaderas i Arnau, Jordi Cabot i Vila, Pilar Callís i Collell, Marià Caralt i Sagalés, Montse Carrera i Busquets, Anton Codina i Valls, Francesc Collell i Bancells, Jaume Duran i España, Joan D’Espona i de Nuix, Antoni Febrer, Andreu Febrer Armenteres, Francesc X. Ferrer Moreno, Josep Manuel Font i Espina, Josep Manuel Garriga i Boixader, Ramon Genís i Aguilar, Martí Junyent i Rafart, Josep Junyent i Subirà, Eduard Marín i Numany, Jaume Medina i Casanovas, Jaume Orriols, Nan Puig i Font, Pere

Pujol i Molist, Xevi Roca i Casals, Joan Salarich i Torrents, Miquel dels S. Segura i Lamich, Joaquim Serra i Campdelacreu, Josep Serradell, Bernat Solà i Sala, Lluís Sunyol i Costa, Víctor Sunyol i Genís, Joan Vidal i Pietx, Ramon Consulteu també: Alcántara i Ribolleda, Cecília (Manlleu) Consulteu també: Ferrer i Moreno, Josep Manuel (Torelló) Consulteu també: Planesas i Marsal, Pere (Balenyà) Consulteu també: Rosanes-Creus, Pep (L’Esquirol) VILANOVA DE SAU Consulteu: Bofill i Bosch, Fidel (Vic) Consulteu: Orriols, Nan (Vic)

ALPENS Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

R OSER IBORRA I P LANS ALPENS, 1952

Lluint, ardents, els arbres Iborra, Roser [Vic : Emboscall], 1999 P 833 Mor

Roser Iborra, alpensina de naixement, ha conreat les més variades vessants literàries: contes per a adults, narracions infantils, prosa poètica, articles periodístics... La seva obra, distingida amb diversos premis, ha vist la llum en forma de llibre i, sobretot, en la revista Cavall Fort, on publica des dels 16 anys.

BALENYÀ M IQUEL B OSCH I JOVER CALDERS, 1900 – 1960

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Recull d'ofrenes en ocasió de l'homenatge al mestre Miquel Bosch i Jover : 1900-1960 Vich : Tip. Balmesiana, 1961 082 Rec Miquel Bosch i Jover : una veu que torna Puig i Font, Pere Revista Vic. Vic : 1995, p. 15-19

Va néixer a Calders el 29 de juny de 1900, d'on el seu pare era metge. Als sis anys va arribar a Artés juntament amb la seva mare, vídua, i la seva germana.

Ja de molt jove, en Miquel Bosch, despuntà pel seu talent privilegiat i especialment per les seves infatigables inquietuds literàries. Dirigí la Revista Jorba des de l'any 1934 fins al 1936, a part de participar amb altra premsa manresana. També col·laborà amb la revista Ausa des dels seus inicis. La seva vocació de mestre el portà a exercir la carrera, primer a Torà de Tost i més tard a Hostalets de Balenyà, on treballà intensivament durant 25 anys, fins a la seva mort a Calders el dia 17 de novembre de 1960.

Centelles : visió poètica Bosch i Jover, Miquel Centelles : Ajuntament de Centelles, 1970 P 833 Bos

Per felicitar... (2 v.)

Bosch i Jover, Miquel Vich : Sala, 1954-1956 P 833 Bos

Miquel Bosch i Jover : poeta d'ahir, d'avui i de sempre Bosch i Jover, Miquel Centelles : Ajuntament de Centelles, 1970 P 833 Bos

Des de l’any 1993 l’Ajuntament de Balenyà convoca els Premis Literaris Bosch i Jover, amb la intenció de donar més relleu a la figura del poeta i escriptor.

P ERE P LANESAS I M ARSAL

JOSEP M. M AS I B IGAS

HOSTALETS DE BALENYÀ, 1932

HOSTALETS DE BALENYÀ, 1950 Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Com el foc Mas i Bigas, Josep M. Centelles : [l'autor], 1993 P 833 Mas

Aromes de tardor Planesas i Marsal, Pere Vic : [l'autor], 2012 P 833 Pla

Boirines Planesas i Marsal, Pere Vic : Emboscall, 2008 P 833 Pla

La Vella que fila Planesas i Marsal, Pere Vic : Emboscall, 2003 P 833 Pla

Flors i amors Planesas i Marsal, Pere Vic : [l'autor], 2010 P 833 Pla

Espais Planesas i Marsal, Pere Girona : Papers on Demand, 2010 P 833 Pla

Arrels i quimeres Planesas i Marsal, Pere Vic : Emboscall, 2004 P 833 Pla

EL BRULL Va néixer a El Brull l’any 1956. Va estudiar Magisteri a la Universitat de Barcelona. L’any 1978 va anar a viure a Manlleu. Des d’aleshores, treballa a l’Escola d’Adults Miquel Martí i Pol, a Vic i a Manlleu. Actualment n’és la directora del centre de Manlleu. L'any 1987 va guanyar els premis de poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter i el Jacint Verdaguer de Calldetenes. Un any després, va obtenir l’Abraxas de Calella, el Josep Munteis d’Olot i el Goleta i Bergantí del Masnou. L’any 1993 va guanyar el Premi de Narrativa de Calldetenes.

M ONTSERRAT LLORENS I B AULENAS EL BRULL, 1956

En el miratge impossible dels somnis, guardes solatges de tarda, i la fonda lassitud dels teus braços.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Dones : secrets, estones, mentides Llorens i Baulenas, Montserrat Vic : Emboscall, 1999 P 833 Llo Dietari ; Lletra per a tu ; Urgent Llorens i Baulenas, Montserrat Barcelona : Columna, 1993 P 833 Llo Bressol d'amor i d'angoixa Llorens i Baulenas, Montserrat Sabadell : Ausa, DL 1989 P 833 Llo

També sóc vida Llorens i Baulenas, Montserrat Olot : Ajuntament d'Olot, 1989 P 833 Llo

Paisatges íntims Llorens i Baulenas, Montserrat Vic : Emboscall, 2001 P 833 Llo

CALLDETENES SIMEÓ P ARAREDA I XANDRI CALLDETENES, 1983 Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Alaví Parareda, Simeó Madrid : Vitruvio, 2013 P 833 Par

Des de l’any 1979 l’Ajuntament de Calldetenes convoca els Premis Literaris de Calldetenes, que inclou els premis Jacint Verdaguer de poesia, Armand Quintana de novela, Lluís Solà i Sala de teatre, i els premis per a Estudiants dels Països Catalans, i per a Estudiants de Calldetenes

Edelton Parareda, Simeó Madrid : Vitruvio, 2013 P 833 Par

CENTELLES Filòleg i foneticista. Estudia filologia romànica a la Universitat de Halle, on seguí els cursos de Schäell i Suchier, i a París, on s'especialitzà en fonètica experimental. Dedicat a la investigació del català i als estudis de dialectologia, publicà la seva tesi doctoral El dialecte d'Alacant (1913). Durant sis anys s'encarregà d'aplegar materials per al Diccionari General de la Llengua Catalana. Fou director del laboratori de fonètica de Barcelona, on va aplicar per primera vegada els mètodes de Rousselot, sota la direcció del qual publicà un volum d' Estudis Fonètics, que constituí un dels números del Butlletí de Dialectologia Catalana. Col·laborà en la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i fou director tècnic de l'Escola Municipal de Sordmuts. Dirigí les revistes Estudis Fonètics, La Paraula i El Parlar i publicà nombrosos estudis de fonètica i de dialectologia, l'obra Els defectes del parlar (1930) i el recull de poemes Les creus de Centelles (1913).

P ERE B ARNILS I G.IOL

Pere Barnils : l'home, el lingüista i el mestre : 1882-1933 Julià i Muné, Joan Barcelona : Abadia de Montserrat, 2000 92(Bar) Jul

CENTELLES, 1882 – BARCELONA, 1933

El Ble que fumeja Bellavista i Bou, Oleguer Barcelona : Claret, 1998 92 (Bel) Bel

O LEGUER B ELLAVISTA I B OU SABADELL, 1928 – CENTELLES, 2005

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Senderons vers la utopia : segona part d'El Ble que fumeja Bellavista i Bou, Oleguer Barcelona : Claret, 1999 92 (Bel) Bel Murmuris d’estels : recull de poemes 1980-1996 Bellavista i Bou, Oleguer Barcelona : Mediterrània, 1997 P 833 Bel

Capellà durant 28 anys, especialitzat en moviments catòlics obrers. Fundador i director durant 14 anys de la revista Correspondència. Va treballar en diverses organitzacions catòliques dirigides a la promoció i defensa dels drets humans.

Va destacar en la seva lluita en defensa dels treballadors en el temps del franquisme a la parròquia de Sant Jaume de l’Almeda, Cornellà de Llobregat. L’Oleguer no tan sols va ser un defensor incansable dels drets humans i de les llibertats sindicals, democràtiques i nacionals de Catalunya, sinó que també ha deixat un legat de 8 llibres (alguns prohibits per la censura franquista), nombrosos articles, biografies obreres, conferències...

Va formar part activa del Centre d’Estudis Centellencs, va fundar i dirigir l’Arxiu Històric Municipal de Centelles.

P ERE C AMPRUBÍ I M ASFERRER CENTELLES, 1927

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Petjades d'en Pere Moliner Camprubí i Masferrer, Pere Centelles : [s.n.], 1996 (Centelles : Impremta Moderna) P 833 Cam

M OISÉS C AÑIZARES I JIMÉNEZ

ANDREU C OLL I C RUELLS

CENTELLES, 1969

CENTELLES, 1926

En el sagrado océano del olvido Cañizares, Moisés Barcelona : Parnass, 2004 P 834 Can

Tal com raja : somnis, poesia Coll i Cruells, Andreu [Centelles : l'autor],1995 P 833 Col

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

JOAN D RUGUET I S ALLENT CENTELLES, 1977 Des de l'infern Druguet Sallent, Joan Vic : Emboscall, 2000 P 833 Dru Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Joan Druguet i Sallent és el contrabaix de la Cobla Sant Jordi i compositor de sardanes. Anteriorment havia tocat a la cobla Lluïsos de Taradell, a la Jovenívola de Sabadell i a La Principal del Llobregat. També forma part de l'orquestra del Conservatori de Badalona. És membre del grup de música tradicional Bitayna, de Vic. La seva sardana Bombolles d'amistat (2005) va ser finalista del Premi Sardana de l'Any.

.

LAURA G RAU I B OIX CENTELLES, 1951 - 2010 Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

L'Olor Grau, Laura Vic : Emboscall, 2003 P 833 Gra

M ONTSERRAT LLAVINA I S OLER CENTELLES, 1951

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Les meves llunes Grau, Laura Centelles : [s.n.], DL 1993 P 833 Gra

Esgranar el silenci Grau, Laura Vic : Emboscall, 2000 P 833 Gra

La primavera Llavina i Soler, Montserrat [Centelles : l'autora], 1998 P 833 Lla

La tardor Llavina i Soler, Montserrat [Centelles : l'autora], 1998 P 833 Lla

L’hivern Llavina i Soler, Montserrat [Centelles : l'autora], 1998 P 833 Lla

L’estiu Llavina i Soler, Montserrat [Centelles : l'autora], 1998 P 833 Lla

Els Murs Llavina i Soler, Montserrat [Centelles : l'autora], 1998 P 833 Lla

Retalls de lluna Llavina i Soler, Montserrat [Centelles : l'autora], 1998 P 833 Lla

Crepuscle : poemes i pintures Llavina i Soler, Montserrat Centelles : El Portal, 2005 P 833 Lla

Centelles un poble genuí Llavina i Soler, Montserrat [Centelles : l'autora], 1992 P 833 Lla

M IQUEL P ASCUAL I C AMPILLO SEGURA DE LA SIERRA (JAÉN), 1953 Miquel Pascual Campillo va néixer el 26 d’abril de 1953 a Segura de la Sierra (Jaén) i es traslladà a Centelles el 1963. Va estudiar al seminari de Vic fins als 17 anys. Als 13 anys va guanyar el primer premi de poesia juvenil de Badalona amb un poema català El meu poble.

Des de 1976 fins a 1982 actuà com a intèrpret de les seves cançons a Osona. Va publicar el llibre Miguel/Miquel (1981) on hi ha una sèrie de poemes en castellà i en català, els quals fan referència a la seva circumstància particular. A mitjans dels anys vuitanta deixà el conreu de la creació literària, que ha reprès l’any 1998, i des d’aleshores ha obtingut una quinzena de premis, tant en poesia com en prosa. El 2002 ha publicat tres llibres: el poemari Barceloda, l’irònic i humorístic Diccionari Filosòfic Filològic, i Cansongs, on es recullen les lletres de les seves cançons.

.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Miguel, Miquel i companyia Pascual, Miquel Vic : Emboscall, 2003 P 833 Pas

Les Mitges de la lluna Pascual, Miquel Vic : Emboscall, 2006 P 833 Pas

Mots enreixats Mentre planyo, ai, la manca d’un xic més d’inspiració per rimar quatre paraules i acabar una cançó, m’entretinc buscant els mots que cada dia s’amaguen rere llurs definicions; en blanques cel·les quadrades escric molt a poc a poc cada lletra endevinada.

JORDI S ALA I M ORELL CENTELLES, 1951

G LÒRIA R ABOT I C ANALS CENTELLES, 1949 Glòria Rabot va néixer a Centelles el 9 de febrer de 1949. Uns anys després de casar-se va marxar del poble i actualment viu a Santa Eulàlia de Ronçana.

Des de l’any 2007 participa a les trobades de Brots de Poesia de Tona i a les del grup Raïm de Poesia d’Artés, també col·labora al programa de Ràdio Pista de Balenyà amb el grup Quicarell Poètic.

Sentiments : sentir és un esclat de vida Rabot i Canals, Glòria Centelles : El Portal, 2008 P 833 Rab

Jordi Sala va donar amb En un girar d’ulls una mostra de la seva poesia escrita al llarg de trenta anys; es tractava, doncs, d’un llibre divers en el fons i en la forma, però on els poemes tenien el denominador comú de circumscriure’s a allò esencial. Defugint l’ornamentació gratuïta tant com la discursivitat prosaica, amb Amants d’encesa tenebra realitza un llibre centrat en el tema de l’amor, amb un fons vivencial ben cosit amb un entrellat de refèrencies procedents dels clàssics grecs i bíblics, que reelabora tenint molt present, alhora, el mestratge de la tradició poética anglosaxona.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

En un girar d'ulls Sala Morell, Jordi Vic : Emboscall, 2000 P 833 Sal

Amants d'encesa tenebra Sala Morell, Jordi Vic : Emboscall, 2003 P 833 Sal

L’ESQUIROL JOSEP C ASADESÚS I C ALVÓ (K-100)

P EP R OSANES-C REUS

L’ESQUIROL, 1959

MANLLEU, 1957

Va participar en moltes iniciatives literàries submergides a finals dels setanta i principis dels vuitanta. Molt implicat en les activitats culturals del seu poble, el 1998 va publicar tres títols: la plaquette de poemes Enrocs, el llibre de poesia per a nens Vine lluna (amb il·lustracions de Rosa Crehuet), i Carretera del desig, volum que resumeix la seva trajectòria poètica dels vuitanta i noranta.

L’any 1999 va guanyar el Premi Pere Calders per l’obra Namastei Baba, relat d’un viatge a l’índia. Amb La corda va guanyar el premi Ramon Juncosa de narracions curtes d’Òmnium Cultural Catalunya Nord 2003.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Tel·lúrica fada Casadesús, josep Vic : Emboscall, 2005 P 833 Cas

Pep Rosanes neix a Manlleu, vila on passa els primers anys. Encara nen, els seus pares es traslladen a Roda de Ter. El 1975 coincideix amb Pere Güell en els estudis de COU; amb ell, amb Josep Manel Ferrer Moreno i amb Ramon Pujol, fan la revista Silenci (1976). El 1977 comença els estudis universitaris: resideix a Barcelona des d'aleshores fins a finals dels anys vuitanta, quan estableix la seva residència a l'Esquirol. A partir dels anys 80 va treballar com a professor de secundària en diversos instituts, primer de l'àrea metropolitana de Barcelona, posteriorment d'Osona.

L'Illa del tresor Rosanes-Creus, Pep Barcelona : Viena, 2008 P 833 Ros La Rosa Rosanes-Creus, Pep Vic : Emboscall, 2004 P 833 Ros Voltor Rosanes-Creus, Pep Barcelona : Proa, 2000 P 833 Ros El Cos del temps Rosanes-Creus, Pep Vic : Emboscall, 1999 P 833 Ros

Enrocs Casadesús, josep Vic : Emboscall, 1999 P 833 Cas

No he fet res : el temps del cos Rosanes-Creus, Pep Vic : Emboscall, 1998 P 833 Ros

Carretera del desig Casadesús, josep Vic : Emboscall, 1998 P 833 Cas

Set Rosanes-Creus, Pep [Vic : Emboscall], 1998 P 833 Ros

Vine lluna Casadesús, josep Vic : Emboscall, 1998 IP 833 Cas

Vuit poemes Rosanes-Creus, Pep [Barcelona : Cafè Central], 1997 P 833 Ros

El Gos i l'ombra de l'alzina Rosanes-Creus, Pep Barcelona : Quaderns Crema, 1995 P 833 Ros La Venjança de l'eunuc Rosanes-Creus, Pep Barcelona : Edicions 62, 1993 P 833 Ros On la nit era negra Güell Costa, Pere Rosanes-Creus, Pep Torelló : Intograf, 1993 P 833 Gue

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

FOLGUEROLES Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Paisatge amb hivern Dodas i Noguer, Anna Sant Boi de Llobregat : Edicions del Mall, 1986 P 833 Dod

ANNA D ODAS I NOGUER FOLGUEROLES , 1963 - MONTPELLER, 1986

El Volcà Dodas i Noguer, Anna Barcelona : Edicions 62, 1991 P 833 Dod

Anna Dodas va néixer a la mateixa casa on havia nascut, accidentalment, Jacint Verdaguer. És la més petita de sis germans d'una família de picapedrers i mestres. El 1980 comença la carrera de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona on es llicencia amb una tesina sobre l'obra Mites de Jordi Sarsanedas. Paral·lelament va al Conservatori Superior de Música de Barcelona on continua els estudis de guitarra que havia començat a l'Escola de Música de Vic. Aviat realitza concerts com a solista a diversos pobles i ciutats de Catalunya i eventualment també acompanya el grup de Camerata de Cançó Tradicional. La música i la literatura són dues constants essencials de la seva vida.

Des de ben petita participa en concursos literaris de la seva comarca, i guanya diversos premis. La seva narrativa conté elements màgics i surrealistes que l'acosten a la literatura avantguardista.

Amb un poemari escrit a Folgueroles entre el gener i l'agost de 1985, Paisatge amb hivern, aconsegueix el premi Amadeu Oller de poesia l'any 1986 que Edicions El Mall publica amb algunes composicions musicals de Josep Baucells.

El mes d'agost d'aquest mateix any, amb una amiga, realitza un viatge de vacances cap a l'Alguer (Sardenya) i són assassinades prop de Montpeller. Abans havia deixat acabat i a punt de publicar la seva segona obra poètica El volcà editada pòstumament el 1991 amb una reedició de Paisatge amb hivern i diversos esbossos i poemes esparsos. La imatge del volcà li serveix per unir els temes de la mort i l'amor en uns versos deutors, en part, de l'obra de Foix.

A la seva memòria, l’Ateneu de Folgueroles convoca, des de 1993, un premi literari destinat a distingir la millor òpera prima publicada en llengua catalana durant els dos anys anteriors d’un autor o autora que no tingui més de 30 anys.

NO ÉS AIGUA, NO No és aigua no, que és foc i el mantell argentat és de porpra no són brises suaus, són remolins uns llavis vermells de dents esmolades fileres de dents dures i blanques un sexe ardent on tot si fon flor de cactus flor de carn caòtics plenilunis estivals repic incontrolat de campanes, insectes agulles roents això és i no allò altre: una fosca madura i la terra negra no hi ha estels en la nit, hi ha rabents cometes.

Jacint Verdaguer i Santaló va néixer a Folgueroles el 17 de maig de 1845. Els seus pares, de condició modesta però amb un cert nivell cultural, van tenir vuit fills. El pare era mestre de cases i pagès. Des de la infància, el nen va ser orientat, especialment per una mare profundament religiosa, cap als estudis eclesiàstics. Als deu anys va entrar al seminari.

Va viure amb la família fins als disset anys, en què va traslladar la residència a Can Tona. Cap als quinze anys se li desperta la vocació literària i comença a compondre els primers versos. Les classes de retòrica i poètica que rebia al seminari el van posar en contacte amb la literatura culta, sobretot amb els clàssics grecollatins, amb els grans escriptors europeus i amb els castellans del Barroc. Més tard, va entrar en contacte amb els romàntics. Paral·lelament, l’ambient en què vivia el familiaritza a fons amb les riques formes de la literatura popular.

JACINT VERDAGUER I S ANTALÓ FOLGUEROLES, 1848 – VALLVIDRERA, 1902

En aquests anys escriu sobretot poesia amatòria, però també composicions religioses i satíriques. Comença ben aviat algunes obres de més envergadura, de caràcter èpic, com ara Dos màrtirs de ma pàtria (publicat a Vic el 1865) o Colom, poema inacabat del qual va néixer L’Atlàntida. Els 1865 i 1866 obté diversos premis en els Jocs Florals de Barcelona, cosa que va refermar la seva vocació literària i el va posar en contacte amb les personalitats més rellevants del moviment de la Renaixença (Marià Aguiló, Milà i Fontanals, Llorens i Barba...), que el van orientar i esperonar. El 1867, amb uns joves amics lletraferits, funda l’Esbart de Vic, grup que fa reunions literàries, a la manera dels felibres provençals, en una font - anomenada poèticament del Desmai, per l’arbre que hi havia- prop de Can Tona, on residia Verdaguer. El 24 de setembre de 1870 va ser ordenat sacerdot i uns mesos més tard destinat com a vicari a la petita parròquia de Vinyoles d’Orís. Dedicat de ple a les activitats sacerdotals, va dedicar-se també a la literatura en una triple direcció: poesia devota de caire popular, poesia mística i continuació del poema èpic atlàntic que havia començat uns anys abans.

Aviat se li manifesta una estranya malaltia que li produïa unes fortíssimes cefalàlgies i que l’obliga el 1873 a deixar el servei parroquial tot cercant remei per als seus mals.

Part de 1873 i el 1874 els passa a Barcelona consultant metges i vivint de manera molt precària. Gràcies als seus amics aconsegueix la feina de capellà de vaixell de la Companyia Transatlàntica. S’embarca a finals de 1874 i durant dos anys realitza nou viatges de la península a Cuba i Puerto Rico. En aquest període recobra la salut, acaba pràcticament L’Atlàntida i entra en contacte amb la família López, propietària de la Companyia Transatlàntica i la primera fortuna d’Espanya en aquell moment. Protegit per Antonio López, primer marquès de Comillas, esdevé el seu capellà familiar. Així Verdaguer aconsegueix d’establir-se a Barcelona i de solucionar la seva situació com a eclesiàstic i com a escriptor. El 1877 L’Atlàntida és premiada als Jocs Florals de Barcelona i obté un ampli ressò nacional i internacional.

Gràcies al mecenatge dels marquesos de Comillas pot dedicar-se plenament a la tasca literària. A més, realitza, normalment acompanyant els seus protectors, viatges per la península, pel centre i nord d’Europa, per la costa del Magrib, per les Balears, per Itàlia i per Terra Santa. El període de 1877 a 1889 és el més productiu de la seva carrera: Idil·lis i cants místics (1879), Llegenda de Montserrat (1880), Canigó (1885), Pàtria (1888), Dietari d’un pelegrí a Terra Santa (1889), etc. Verdaguer, que ha assolit un enorme prestigi, participa ara en nombroses empreses religioses, patriòtiques i literàries.

Cap a 1886, arran d’un viatge a Palestina, Verdaguer va començar a sofrir una crisi interior que es va manifestar en un canvi de vida que el va portar a mig abandonar l’activitat literària i a dedicar-se a la recerca d’un camí de santificació. Intensifica l’oració, el dejuni, la confessió i l’almoina. Va posar-se en contacte amb una mena de secta que afirmava que rebia revelacions sobrenaturals i que practicava els exorcismes sense autorització eclesiàstica. Verdaguer va quedar completament seduït per aquest grup i va adoptar una sèrie d’actituds que va provocar el disgust del seu mecenes, Claudi López, segon marquès de Comillas. L’any 1893 el bisbe Morgades de Vic, de qui depenia jurídicament Verdaguer, el va instal·lar al santuari de La Gleva, a vuit quilòmetres de la capital vigatana. Aquí reprèn en part les activitats literàries.

El bisbe i el marquès intenten, per via de l’ofec econòmic, que Verdaguer canviï d’actitud, però aquest, després de dos anys de desterrament a La Gleva, desobeeix el seu superior i s’instal·la a Barcelona, a casa de Deseada Martínez, vídua Duran, una filla de la qual, Empar, tenia revelacions. Aquesta família, a qui el poeta havia protegit uns anys abans, va augmentar encara els seus problemes. La reacció del bisbe Morgades va ser contundent: la suspensió a divinis i, doncs, la prohibició de celebrar missa.

La resposta de Verdaguer va consistir en la publicació a la premsa ho va haver de fer en la d’esquerres i anticatalanista- de dues sèries d’articles, Un sacerdot calumniat (1895) i Un sacerdot perseguit (1897), aplegats després amb el títol En defensa pròpia, en què conta la seva versió dels fets, denuncia la persecució de què era objecte i dóna el nom d’aquells a qui en considerava culpables: el bisbe Morgades, el marquès de Comillas, el canonge Jaume Collell -fins aleshores el seu amic més íntim-, els jesuïtes i alguns dels seus familiars, en especial el polític Narcís Verdaguer i Callís. L’escàndol que es va desfermar era molt considerable i va obtenir un gran ressò nacional i internacional. L’opinió pública es va dividir en dos bàndols: els partidaris del poeta i els seus detractors. Va ser tractat públicament de boig -i la seva integritat moral, a causa de la seva convivència amb la família Duran, posada en qüestió. La majoria dels seus amics sacerdots i bona part del catalanisme literari el van abandonar: Verdaguer va quedar reduït a la misèria econòmica i va ser marginat de la vida literària, social i eclesiàstica.

Prematurament envellit a causa de les penalitats passades i amb la salut molt malmesa, el mes de març de 1902 va caure molt malalt, sembla que de tuberculosi, i va ser traslladat a Vil·la Joana, a Vallvidrera, on va morir el 10 de juny. Encara les darreres setmanes de vida les va haver de passar angoixat per les intrigues dels grups que l’envoltaven a l’espera de ser-ne els hereus materials i espirituals. Va rebre sepultura al cementiri de Montjuïc, després d’un enterrament al qual van assistir unes tres-centes mil persones -el més multitudinari que mai hi ha hagut a Barcelona-, que reconeixien així el seu paper de poeta nacional i la seva immensa popularitat.

[L’OBRA DE JACINT VERDAGUER CONSTA D’UN GRAN LLEGAT LITERARI. EN AQUESTA SECCIÓ PRESENTEM UN PETIT RECULL D’ALGUNES DE LES SEVES OBRES] Jacint Verdaguer Palol, Miquel de Barcelona : Omega, cop. 2002 833(Ver) Pal

Paisatges escrits a la Plana de Vic: Verdaguer i Martí i Pol Vic : Eumo : Consell Comarcal d'Osona, 2008 DVD 91(46.71Os) Pai

Els Bordons de l'arpa : antología ; tria, notes i presentació per Isidor Cònsul Verdaguer, Jacint Barcelona : Proa, 2002 P 833 Ver

Antologia / Jacint Verdaguer ; edició a cura de Joan Vilamala Verdaguer, Jacint Barcelona : Barcanova, 2003 P 833 Ver

Selected poems of Jacint Verdaguer : a bilingual edition Verdaguer, Jacint Chicago : University of Chicago Press, 2007 P 833 Ver

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Els Millors poemes Verdaguer, Jacint Barcelona : Proa [etc.], 1998 P 833 Ver

Gaudí i Verdaguer : tradició i modernitat a la Barcelona del canvi de segle, 1878-1912 Barcelona : Museu d'Història de la Ciutat. Institut de Cultura, 2002 72(Gau) Gau

Antologia poètica /Jacint Verdaguer ; tria i pròleg de Carles Riba Verdaguer, Jacint Barcelona : Edicions 62, 2001 P 833 Ver

Mirau mon cor / música a l'obra poètica de Verdaguer Barcelona : Moraleda, DL 2003 CD 091.7MIR

Els Ulls de Verdaguer : Museu Nacional d'Art de Catalunya, : [catàleg de l'exposició] / [director: Víctor Batallé] Verdaguer, Jacint [Barcelona] : Generalitat de Catalunya. Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2002 P 833.3(Ver) Ull Barcelona : textos per a un llibre / Jacint Verdaguer ; a cura de Francesc Codina i Valls Verdaguer, Jacint Vic : Eumo : Societat Verdaguer, 2006 P 833 Ver

Obres completes Verdaguer, Jacint Barcelona : Biblioteca Perenne, 1949 P 833 Ver

Verdaguer, un geni poètic : catàleg de l'exposició commemorativa del centenari de la mort de Jacint Verdaguer : 1902-2002 Barcelona : Biblioteca de Catalunya, 2002 833.3(Ver) Ver

Tant de gust de conèixer-lo, senyor Verdaguer Bernal, M. Carme [Barcelona]: Abadia de Montserrat, 2011 ILF Ber

Les Ascensions de Verdaguer al Pirineu : guia d'itineraris per resseguir les ascensions que Mossen Cinto va realitzar als cims del Pirineu Gasull i Roig, Bernat Valls : Cossetània, 2008 796.51(46Pir) Gas

Petita història de Jacint Verdaguer Rosés i Pou, Carme Barcelona : Mediterrània, 2002 IP(Ver) Ros

La Biblioteca Joan Triadú de Vic acull el Fons especial Jacint Verdaguer, que està format per obres de Jacint Verdaguer i per documents sobre el poeta de Folgueroles.

La Biblioteca de Catalunya, per la seva part, ofereix una col·lecció especial verdagueriana, la qual es va formar amb l'adquisició de la biblioteca del poeta al 1908, amb prop de quatre mil volums. S'hi han afegit edicions de les seves obres i bibliografia de Verdaguer. També disposa del fons de manuscrits, que inclou obra literària, correspondència i documentació i estudis sobre l’escriptor.

L'epistolari ofereix cartes escrites (ordenades per destinataris), cartes rebudes (ordenades per autors) i inclou també correspondència entre tercers. Per últim, també es poden consultar altres documents, com per exemple adaptacions musicals, autògrafs, manuscrits musicals i edicions impreses amb textos de Verdaguer.

La Fundació Jacint Verdaguer va posar en marxa el 2013 Verdaguer Edicions, l’editorial que preserva i edita l’obra del poeta Jacint Verdaguer .

CAMINANT

L’EMIGRANT

Mig segle fa que pel món vaig, camina que camina, per escabrós viarany vora el gran riu de la vida.

Veig anar i veig venir les ones rodoladisses: les que vénen duen flors i alguna fulla marcida, mes les ones que se’n van totes s’enduen ruïnes.

De les que em vénen damunt quina vindrà per les mies?

Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s'allunya d'enyorança es mor.

Una barca va pel riu d’una riba a l’altra riba; fa cara de segador la barquera que la guia.

Qui es deixa embarcar, mai més torna a sa terra nadiua, i es desperta a l’altre món quan ha feta una dormida.

Barquereta del bon Déu, no em faces la cara trista: si tanmateix vens per mi, embarca’m tot de seguida; lo desterro se’m fa llarg, cuita a dur-me a l’altra riba, que mos ullets tenen son i el caminar m’afadiga.

I Hermosa vall, bressol de ma infantesa, blanc Pirineu, marges i rius, ermita al cel suspesa, per sempre adéu!

Arpes del bosc, pinsans i caderneres, cantau, cantau, jo dic plorant a boscos i riberes: adéu-siau!

II ¿On trobaré tos sanitosos climes, ton cel daurat? mes ai, mes ai ! ¿on trobaré tes cimes, bell Montserrat?

Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, ta hermosa Seu, ni eixos turons, joiells de la corona que et posà Déu.

III Adéu, germans: adéu-siau, mon pare, no us veure més!

Oh! si al fossar on jau ma dolça mare, jo el llit tingués!

Oh mariners, lo vent que me'n desterra que em fa sofrir! estic malalt, mes ai! tornau-me a terra, que hi vull morir!

GURB Anna Aguilar i Pujol és llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va treballar al periòdic El 9 Nou (edició d’Osona i el Ripollès) des del 1994 fins al 2001. Des de llavors és redactora de la revista Presència. Ha publicat dos llibres de poesia, La llei del pèndol (1999) i Des de l’escon (2002) a l’editorial Emboscall. És coautora del reportatge Història d’un soldat, premi Tasis-Torrent de premsa local i comarcal 2003.

EL VIOLÍ

ANNA AGUILAR I P UJOL GURB, 1975

Puc sentir els grinyols d’un violí que s’escampen per la memòria.

Estan plorant per tu, ploren la teva absència nua i transparent.

Cada nota que deixen anar les cordes remou les llàgrimes que fermo amb sanglots.

Sentir les belles melodies és enyorar-te amb desfici i passió.

El vell violí avui em parla a cau d’orella perquè el teu record baixi orelles endins i el teu nom s’agafi al meu pensament.

Només hi falta el pes de la pena.

Des de l’escon Aguilar Pujol, Anna [Vic]: Emboscall, 2002 P 833 Agu

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Des de la finestra : mirades en deu temps : mirada Morera, Carme Ripoll : Maideu, 2009 P 833 Mor De desembre a desembre ... àngels Morera, Carme Vic : Emboscall, 2006 P 833 Mor Díptic marí Morera, Carme Vic : Emboscall, 2004 P 833 Mor Sal Morera, Carme Vic : Emboscall, 2001 P 833 Mor Haikus entre les branques Morera, Carme Vic : Emboscall, 2000 P 833 Mor Els Ulls et bressen dintre Morera, Carme [Vic : Emboscall], 1999 P 833 Mor Si guaito cap a mar...

Morera, Carme Vic : Emboscall, 1998 2 v.

P 833 Mor

La llei del pèndol Aguilar Pujol, Anna [Vic]: Emboscall, 1999 P 833 Agu

Des de l’any 1988, l'Ajuntament de Gurb convoca els Premis Literaris de Gurb, que inclou el premi Carme Morera i Rusiñol als millors poemes escrits.

Quantes vegades no s’haurà tibat aquest violí i cansat d’esperar mans lúcides que l’acariciïn ensabona ànimes de poetes fins fer-los rebentar.

Només és feliç quan veu que els poemes ploren.

El músic no creu sempre en allò que toca, Però si els compassos s’endevinen, Cal seguir-los el ritme. Encara que faci mal als amants.

Quan l’arpa hi acompanyi, ja serà un altre dia.

No em cansaria mai d’abraçar-te amb la mirada perquè em regales petons del passat que guarden intacte el gust de la intenció.

El violí em coneix i em descobreix el dolor.

Ai dels joves que l’escolten amb deliri!

D’aquí a dos dies no se sentiran el cor sota la pell.

C ARME M ORERA I R USIÑOL GURB, 1947 - 2006 Es va donar a conèixer amb una breu mostra de poemes recollits sota el títol Si guaito cap a mar (1998), on es revelava com una poeta d’aquella estirp que veu el món com un mirall on es reflecteix l’ànima. Si bé parla sovint d’estats emocionals, ho fa amb imatges, procedents de l’àmbit natural (del mar, en els poemes d’aquest petit recull), d’una força visual impactant.

Construeix, amb pinzellades de gran intensitat expressiva, petits quadres on el que compta, més que la perfecció del detall, és l’adequació del conjunt a la seva peculiar manera d’entendre el món i a si mateixa. Posteriorment ha publicat, en aquesta mateixa línia, els reculls Haikus entre les branques (2000) i Sal (2001).

LLUÇÀ Partença Un aire fresc alentia la ingravidesa fugaç d’aquell moment. La pluja es confonia amb la boira blanenca i pastosa, estripada i quasi tangible. La figura distant de les alzines m’empenyia a descobrir la profunditat flonja i esfilagarsada d’un laberint absorbent. Falcat amb la seva pròpia ombra, el pou completava la subtil imatge del misteri nu. La passionera, ufanosa, regalimava la sang vítria del matí. La vitalitat d’un dramatisme impenetrable em traspassava pell i carn.

Tot era nou. Tot estava per denudar.

Calia fer el primer pas. Al meu davant, zigzaguejava persistent, fantasmagòrica i abassegadora la ruta de l’avenir.

VICENÇ AMBRÓS I B ESA BERGA, 1982

Foc entre dos blaus Ambrós i Besa, Vicenç Badalona : Omicron, 2006 P 833 Amb

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Del Lluçanès, del pas del temps i personals Ambrós i Besa, Vicenç Solsona : Lafrau, 2003 P 833 Amb

MALLA IRENE S OLÀ I S ÀEZ MALLA, 1990 Irene Solà, estudiant de Belles Arts i guanyadora del 48è Premi de Poesia Amadeu Oller per a poetes inèdits –menors de trenta anys– amb l’obra Bèstia, que publica l’editorial Galerada. El premi és un dels més antics que ininterrompudament s’atorguen en llengua catalana. Premiada en diversos certàmens des del 2004, entre els quals destaquen la publicació del conte L’Ahir es diu Júlia, i l’endemà també, en el recull Aprenents i altres contes, accèssit al XXVI Premi Antoni Bofarull de narrativa i en el 21è Premi Miquel Martí i Pol. És cofundadora del fanzine de creació contemporània Vols russos, i participa en diversos projectes col·lectius.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Bèstia Solà i Sàez, Irene Cabrera de Mar : Galerada, 2012 P 833 Sol

Sra. Darling Hi havia un búfal blanc immens i tu l'assenyalaves i cridaves com un indi, i jo vaig dir que era una pedra blanca grossa. Érem a Camprodon i ja ens hi podríem haver quedat.

A Vic dels búfals en fem sabates i jaquetes, i dels indis, fuet.

MANLLEU CECÍLIA ALCÀNTARA I R IBOLLEDA BERGA, 1960

Instants amics Alcàntara, Cecília Vic : Emboscall, 2002 92(Alc) Alc

Vida Alcàntara, Cecília Vic : Emboscall, 2001 P 833 Alc

Putxinel·li Alcàntara, Cecília Vic : Emboscall, 2003 P 833 Alc

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Andador Aumatell, Jesús Barcelona : Cafè Central, 1999 P 833 Aum

Jesús Aumatell ha sigut l’editor d’Emboscall des de 1998 fins a 2011. Durant aquest període i sota aquest segell ha editat artesanalment centenars d’obres literàries, amb tiratges reduïts i difusió limitada.

JESÚS AUMATELL I M OLAS

El Riu Aumatell, Jesús Vic : Emboscall, 1998 P 833 Aum La Literatura a Osona entre 1952 i 2002 Aumatell, Jesús Ausa Vic : Patronat d'Estudis Ausonencs, (2002), p. 185-208

MANLLEU, 1963

“Per descansar-ne, donem els records a les formes retòriques”

Presència de la narrativa a la revista "Inquietud" Aumatell, Jesús Ausa Vic : Patronat d'Estudis Ausonencs, (2000), p. 271-281

JOAQUIM B OIXÉS I S ABATÉS

JORDI C ABALLERIA I ARNAUS

MANLLEU, 1926 – RIPOLL, 1996

MANLLEU, 1959

Va ser estudiós de la vila de Ripoll (el Ripollès) i del seu monestir i autor de poemes i obres de teatre. Va guanyar en quatre ocasions el Jocs Florals, quan aquests es celebraven en l'exili: Viola d'Or a Caracas (Veneçuela, 1953), a Sao Paulo (Brasil, 1954) i París (França, 1959), Mendoza (Argentina, 1958). Arran d'aquests guardons va ser nomenat Mestre en Gai Saber.

Va morir a Ripoll, on havia viscut des de la infància, el 1996.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Del meu Ripoll : recull de poemes dispersos Boixés i Sabatés, Joaquim Ripoll : Maideu, 1996 P 833 Boi

«els indicis de l’amor són un somni persistent i una por infinita»

TOMÀS C AMACHO I M OLINA PONFERRADA (LLEÓ), 1960 L’any 1968 es va traslladar amb la seva família a Manlleu; posteriorment va estudiar a Tarragona i s’establí definitivament a Alcanar. Però sempre s’ha mantingut vinculat amb Osona, on encara viu part de la seva família.

Ha escrit part de la seva obra poètica en castellà Poema para inundar de agua un pasadizo de fantasmas, publicat el 1995, però també s’ha destacat com a poeta en llengua catalana amb els volums Tons i temps (1999) i Àngels a terra (2001).

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Tons i temps Camacho, Tomàs [Vic] : Emboscall, 1999 P 833 Cam

Ikebanes d'aire Camacho, Tomàs [Vic] : Emboscall, 2001 P 833 Cam

K & O : poemes kaoistes Camacho, Tomàs Navarrés : [l'autor], 2003 P 833 Cam

Poema para inundar de agua un pasadizo de fantasmas Camacho, Tomàs Torredonjimeno : Ayuntamiento de Torredonjimeno, 1995 P 834 Cam

EMILI C ASALS I P ARLADÉ

JOAN C ASTELL I M ASALLERA

MANLLEU, 1969

MANLLEU, 1910 - 1991

De formació autodidacta, va fer palesa la seva afició a la poesia quan tenia, aproximadament, 25 anys. Per aquesta època, concretament l’any 1995, era membre del consell de redacció de la revista local Roda de Ter. Com a poeta, ha guanyat i quedat finalista de diversos premis literaris.

També ha participat en alguns actes poètics, com ara l’exposició Els Poetes d’Osona, avui que es va organitzar a la biblioteca Joan Triadú de Vic la primavera del 2000 commemorant l’any Miquel Martí i Pol.

Pel maig cada dia un raig : tardes de pluja Casals, Emili Vic : Emboscall, 1998 P 833 Cas

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Va ser un dels fundadors del periòdic Manlleu i va col·laborar en vàries revistes locals. També va destacar com a poeta. Per signar els seus articles utilitzava el pseudònim de Castestel. L’any 1932 va publicar Poemes i cançons. Després del conflicte, s’alineà decididament amb el bàndol vencedor, i tot i que pràcticament deixà d’escriure poesia, fou un col·laborador constant en les publicacions locals. En aquest sentit, fou un dels membres del grup que publicava les Pàgines amicals, on publicà els poemes que escriví durant la Guerra, els quals constitueixen una de les poques mostres de poesia en català de tendència falangista escrita a Osona.

Poemes i cançons Castell Masallera, Joan Manlleu : Barcelona : Tip. Manlleuenca, 1931 P 833 Cas

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

JOSEFA C ONTIJOCH I P RATDESABA MANLLEU, 1940 Josefa Contijoch és una escriptora catalana que va néixer a Manlleu el 20 de gener de 1940. Filla d'una família d'impressors i llibreters. Estudià comerç i idiomes a les germanes carmelites de Manlleu. Després estudià filologia a la Universitat de Barcelona. Des de l'any de la seva creació (1992, per iniciativa de Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal) forma part del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN Club; és de l'equip fundador del col·lectiu QUARK POESIA de la UAB. Les seves primeres obres de poesia són dels anys 60 i les escriu en castellà, serà uns anys més tard quan comença a publicar en català: Quadern de vacances (una lectura d'El segon sexe) (1983; Premi Miquel Martí i Pol de poesia de CC.OO. el 1981), Ales intactes (1996; Premi de Poesia Salvador Espriu 1994), Les lentes il·lusions (2001; Premi Màrius Torres 2000) i Congesta (2007). També conrea la narrativa. Així ha escrit novel·les com Potala (1986), La dona liquada (1990) o Els dies infinits (2001); i narrativa infantil. També conrea els gèneres de crítica literària o assaig, amb llibres com Les vacants (2005), i és traductora del francès.

Ganiveta : antologia poètica 1964-2011 Contijoch, Josefa Barcelona : Lleonard Muntaner, 2012 P 833 Con Congesta Contijoch, Josefa Barcelona : Edicions 62, 2007 P 833 Con Les Lentes il·lusions Contijoch, Josefa Barcelona : Empúries, 2001 P 833 Con Ales intactes Contijoch, Josefa Barcelona : Columna, 1996 P 833 Con Quadern de vacances : (una lectura "d'El Segon Sexe") Contijoch, Josefa [S.l.] : [L'Autora], 1981 P 833 Con Aquello que he visto Contijoch, Josefa Madrid : Alorca, 1965 P 834 Con De la soledad primera Contijoch, Josefa Barcelona : Trimer, 1964 P 834 Con Tombstone Blues Contijoch, Josefa [S.l.] : [L'Autora], 1967 P 833 Con

Ales intactes The white sails still fly seaward, Seaward flying, Unbroken wings.

(T.S. Eliot)

Pot no tenir res a veure el projecte que fas de tu mateix i el tu mateix que trobes cap d'uns anys. Començaràs a comprovar: realitat i desig són enemics. Es porten la contrària.

Què hi fa allò que volies de tu?

No compta ja el que t'imaginaves.

Compta només el resultat final: qui ets, què fas i la fràgil volada d'unes ales intactes.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

R AMON FARRÉS I P UNTÍ MANLLEU, 1962

És llicenciat en filologia clàssica i doctor en traducció. Ha treballat de corrector-redactor al Parlament de Catalunya, de corresponsal del diari Avui a Berlín i de traductor-redactor al canal de televisió Deutsche Welle TV. Des del 1995 dóna classes de traducció de l’alemany a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat membre dels consells de redacció de les revistes Clot (Vic) i Tranvía (Berlín), i ho és encara de Quaderns: revista de traducció (Bellaterra). Ha traduït Jules Verne, Dino Buzzati, Thomas Bernhard, Werner Schwab i Bertolt Brecht, entre altres. Té publicats varis llibres de poemes i de narracions, a banda d’una gran quantitat de textos esparsos en revistes com Reduccions, Revista de Catalunya, el Pou de Lletres, Els Marges o Alga.

Endreça Farrés, Ramon [Vic : Emboscall], 1999 P 833 Far El Present constant Farrés, Ramon Palma : Muntaner, 2009 P 833 Far Trenta-set poemes en forma de finestra Farrés, Ramon Vic : Eumo, 1997 P 833 Far Antoni Pous : l'obra essencial Farrés, Ramon Vic : Eumo, 2005 92(Pou) Far El Present constant Farrés, Ramon Palma : Muntaner, 2009 P 833 Far Sobre poesia i sobre la meva poesia Farrés, Ramon Marges. Barcelona : Curial. Núm. 85 (primavera 2008), p. 7-16P

El Desert constant Grau i Jofre, Josep Sant Boi de Llobregat : Edicions del Mall, 1978 P 833 Gra Josep Grau i Jofre : poeta de la terra Grau i Company, Laia [Manlleu : s.n., 2010] 92(Gra) Gra

El Llac Grau i Jofre, Josep Barcelona : Edicions 62, 1989 P 833 Gra

Virídia Grau i Jofre, Josep Barcelona : Edicions 62, 2002 P 833 Gra

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

JOSEP G RAU I JOFRE MANLLEU, 1927 - 2005 Va néixer el 1927 a Manlleu i va estudiar al Seminari de Vic. L’any 1951 va col·laborar en una antologia poètica, prolongada per Carles Riba, juntament amb l’anomenat Grup de Vic. Va ser regidor de cultura de l’Ajuntament de Manlleu. Ha col·laborat a les publicacions Inquietud, Cop d’ull, Clot, Manlleupublicació, Reduccions i Quatre estacions a l’Empordà. És premi de novel·la i poesia de Calldetenes, any 1985. Va exercir de professor al col·legi del Sagrat Cor de Torelló.

Va estar especialment actiu en els anys setanta, quan col·laborà en diverses publicacions de l’època, com Silenci i La meva dona dorm amb el gat de l’avi. En col·laboració amb Pep Rosanes publicà el llibre de poesia On la nit era negra (1993).

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

P ERE G ÜELL I C OSTA MANLLEU, 1955

On la nit era negra Güell Costa Pere Rosanes-Creus Pep Torelló : Intograf, 1993 P 833 Gue

Joan Bta. Güell i Soler : un poeta de la Renaixença a Manlleu Güell i Soler, Joan Bta. Barcelona : Columna, 1993 P 833 Gue Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

JOAN B APTISTA G ÜELL I S OLER MANLLEU, 1863 – NAVÀS, 1910 Va estudiar al Seminari de Vic. Va publicar poesies en diverses publicacions, com El Ter (I’època) i va ser autor de diverses obres de teatre. També va ser director, durant uns anys, del Quadre Escènic de Manlleu.

Entre d'altres guardons, va guanyar els Jocs Florals de Manlleu (1980 i 1902), els de Ripoll (1903) i el premi extraordinari de Mataró (1907). Va ser membre del Centre Català de Manlleu, de l'Associació Catalanista Rafael de Casanova i de la Junta dels Bons Manlleuencs.

Va morir, el 1910, a Navàs (el Bages), població on vivia des de 1902.

RATLLES CURTES Al senyor A.T.G.

Molt estimat senyor meu: que el guardi per sempre Déu dels republicans partits i d’altres raves fregits, que fan “ditxosa” l’Espanya, puix que amb ells llur fam enganya nodrint-se de llibertat com qualsevol esguerrat. 1 Molt m’agrada senyor meu la proposta que ara ens feu de declarar forta guerra a tot lo mal de la terra desemmascarant alhora a aqueixa taifa traïdora, que porta careta doble per engatussar al poble.

Jo sols vinc a encoratjar-vos i el desig manifestar-vos de que el nostre estimat Diari siga lo millor breviari per la gent d’aquesta terra, tant del pla om de la serra, que sent amor de debò per la santa Tradició.

Guerra, doncs, a aqueixa gent tan superba i displicent escòria dels vells partits que ens han deixat atordits, i, si hem de parlar en plata, molt més pobres que una rata; que quan jo vaig de tercera2 ell ne viatgen de primera, i mengen tots vis à vis, jo, a cal Beco, i ells al Suís.

Guerra, doncs, amb rodolins, que també són bons balins, per a treure la migranya a n’aquesta pobra Espanya.

Si per cas aixís ho feu, al costat sempre em tindreu amb totes mes energies, que –fill meu!- no són follies.

Si per sort una vegada vos puc dar una abraçada, les costelles, pel davant, com macarrons cruixiran.

Vaja, “buenas”!, o bé “a Déu!”, de mi sempre disposeu!

Navàs, abril de 1904 1 2

Llibertat de captar. (N. De l’A.) Perquè no hi ha quarta (N. De l’A.)

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

E LIAS M AS I S ERRA MANLLEU, 1945

És crític literari, periodista, poeta, arquitecte i Diplomat en Polítiques Públiques Europees. Ha publicat llibres d’assaig sobre arquitectura i llibres de poesia, tan en castellà com en català, amb els quals ha guanyat diversos premis literaris, entre els que destaquen, el Miquel Martí i Pol, el Josep Munteis (Ciutat d’Olot) i el Jacint Verdaguer (Calldetenes). Tots tres reculls de poemes premiats estan aplegats al seu últim llibre Trilogia Àtica. També ha practicat la poesia visual amb la qual ha participat en diverses exposicions. Fa molts anys que viu a Euskadi.

Qui sap en quin viatge farà estada la seva mà!

Qui sap si els condonyers o les pruneres senten el seu alè fet aura i si es passeja pel corriol estret, si lliga, encara, amb cintes d’or les mates al canyís entreteixint les fruites ignorades i les fulles i el temps de l’abundor...

I, encara, anguniosa, reposa la tímida mirada sobre els nostres avalots i els esverats afanys, i fa veure que mira a les muntanyes: horitzó de blavoses solituds, més enllà de les hores encalmades.

LLUÍS P OU I S OLÀ MANLLEU, 1901 - 1975

MANLLEU, 1982 Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona. Va formar part de la revista cultural Eixavuiro.

Ha escrit articles d’opinió en diferents diaris, i a Internet ha publicat Faules d’humana fauna, a Barcelona Review. És promotor del recital poètic Vers Manlleu que se celebra per la Setmana PIC. El Beso desnudo de tu mirada Oliva, Sergi Vic : Emboscall, 2003 P 834 Oli

El Recoveco Oliva, Sergi Vic : [s.n.], 2003 P 834 Oli

Tendra i cruel Oliva, Sergi Madrid : Bubok, 2010 P 833 Oli

Les Paraules del silenci Oliva, Sergi Vic : Emboscall, 2007 P 833 Oli

MANLLEU, 1887 – CABRERA DE MAR, 1973

El Jardí i les hores Mas Serra, Elías [S.l.] : Témenos, 2009 P 833 Mas Poema urbano Mas Serra, Elías Aiguafreda : Víctor Pozanco, 2006 P 834 Mas Samos Mas Serra, Elías Sabadell : Ausa, DL 1991 P 833 Mas Trilogia Àtica Mas Serra, Elías Barcelona : La Busca, 2007 P 833 Mas Puerta de carros: esbozo para una liturgia Mas Serra, Elías [Bilbao : Lankopi], 2011 P 834 Mas

SERGI O LIVA I OSTOS

R AMON P LA I R OVIRA

Itinerari Mas Serra, Elías Barcelona : La Busca, 2010 P 833 Mas

Va néixer al carrer de Sant Martí de Manlleu el 1901. Professionalment, es va especialitzar com a filador en el ram del tèxtil. L'any 1924 fou empresonat pel règim de Primo de Rivera acusat de participar en els fets de Prat de Molló.

Quan en sortí l'any següent, encara pendent de condemna, fugí a la Cerdanya, on féu de pastor, i, poc després, s'exilià a França. El 1930 fou indultat i tornà a Manlleu, on començà a participar en diverses publicacions com Manlleu, El Record, La Nostra Dansa i, posteriorment, a Comarca.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

L'Avi Pla : antologia poètica Pla i Rovira, Ramon [Cabrera de Mar] : L'Ajuntament, 2006 P 833 Pla

Ramon Pla i Rovira va néixer a Manlleu l'abril de 1887. Els seus pares treballaven al tèxtil i per raons de feina varen traslladar-se a Ripoll. De Ripoll a Teià i de Teià a Cabrera de Mar on passà gran part de la seva vida. Ramon Pla morí a Cabrils el novembre de 1973.

Aires dels cims Pou i Solà, Lluís Manlleu : Tip. Manlleuense, 1933 P 833 Pou Antologia poètica Pou i Solà, Lluís Manlleu : Comissió d'Ensenyament i Cultura de l'Ajuntament de Manlleu, 1985 P 833 Pou Aplec de caramelles Pou i Solà, Lluís Manlleu : Gràf. Manlleu, 1954 P 833 Pou Aplec de caramelles Pou i Solà, Lluís Manlleu : Tip. Manlleuenca, 1933 P 833 Pou Esparses de la meva arpa Pou i Solà, Lluís Manlleu : Graf. Manlleu, 1970 P 833 Pou Records de Manlleu Pou i Solà, Lluís Manlleu : Tip. Manlleuenca, 1935 P 833 Pou

ANTONI P OUS I ARGILA MANLLEU, 1932 – BARCELONA, 1976 Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

"L'Obra essencial" d'Antoni Pous vista per Ramon Farrés Formosa, Feliu Serra d’or. Núm. 558 (juny 2006), p. 36-38 Antoni Pous : l'obra esencial Farrés, Ramon Vic : Eumo, 2005 92(Pou) Far Antologia de la poesia igualadina : amb un prefaci Pous, Antoni Igualada : Bas, 1963 P 833 Ant

Va néixer, el 1932, a Manlleu. Va cursar estudis d'humanitats al Seminari Menor de la Gleva i estudis de filologia i teologia al Seminari de Vic. Paral·lelament, estudiava llengua i literatura catalanes. Va ser membre de l'anomenat Grup de poetes de Vic. L'any 1956 va celebrar, a Manlleu, la festa de poesia anomenada Missa Nova. Entre 1956 i 1958 va fer estada a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona). Els dos anys següents els va passar a Roma (Itàlia), estudiant teologia a la Universitat Gregoriana. De 1960 a 1963 va viure a Igualada (l'Anoia) on va fundar el grup Lacetània, la revista Textos, Literatura i Societat i la col·lecció Quaderns de Lacetània. Després, va anar a Alemanya a estudiar filosofia, literatura i lingüística a la Universitat de Tubinga, on va donar classes de llengua i literatura catalanes i hi va organitzar els Jocs Florals de 1970. Entre 1971 i 1976 va viure a Suïssa, on va ocupar un lectorat a la Universitat de Zuric. Va traduir Benjamin, Hegel i Paul Celan, entre d'altres autors. Va morir, el 1976, a Barcelona.

Et vaig conèixer perquè ja et sabia.

T’havia des de sempre dut pels meus camins que em feies, rosa del meu dia, t’has mirat sempre en mi i ens hem fet lleus.

Totes les primeveres eren teves i et coronaren de tirabuixons: vida de pètals, vori, i les treves de fruita amorosint-se en cels pregons.

Et refàs lluny de mi, avui. I et mires arborescent de flams quan em consums creant-te a l’ombra de les teves llums asserenades -verge secreta que de tu fugires.

Els boscos muts en boira irrevocable naixent en llunyanies infinites de passes i la finitud de la mirada. Els faigs desesperats de vent s’aturmenten i canten.

Nosaltres per l’estranya via erràvem amb el pit contra tot. En la certesa perduts. La boira, el vent, la pluja i nosaltres.

He vingut fins a tu per trobar-me, Hiperió. Vivent a l’esperit de l’ombra no m’he avesat a la nit, ni de des flors he volgut enflorar-me; ton silenci de llum he reverit des del tedi constret que, equívoc, arma.

Jo temo haver-me mutilat volent ultrapassar amb una exigència precoç el propi signe de la joventut com tu me’l mostres; per això, potser, ara parlo més per orgull que per necessitat; per la íntima ambigüitat en el poema dels camins exclosos es nota; neixia, però no puc amb la llum, sempre sóc un vençut.

Un cap al tard Cap al tard; era a l'hora de la posta quan mirava les roses del ponent, esfullant-se silents damunt la brosta que tinc en els racons del pensament.

Llavors una infinita melangia m'ha palpat l'epidermis i la sang, i he trobat a la boca saboria de fang Llavors m'he vist malalt perquè era un home, i m'he vist home per l'estar malalt; llavors cap rosa no tenia aroma, sols una mica de flairor banal.

I m'anava migrant, patint martiri dintre del vent de la caducitat, que m'alenava des del cementiri amb la flairesa de l'eternitat.

Quadern de notes.

[1] Totes les coses no són res i jo un inútil plor damunt les coses. Jo sóc l’elegia de les coses. I visc sol. Sol! Compadiu-me vosaltres, estimeu-me!

[11] A més, tot el que es pot dir del sentiment de la mort en els petes, és la poesia llur.

No sabria com fer-ho per a parlar de la mort, si fos tal mort el que puny els esperits. La mort és clara.

Recordaria les insistents, però en la seva imperiosa reialesa se’ns emmenen cap al centre, per un camí que s’inicia morint en nosaltres per a néixer en els altres, i ésser, en retorn, més nosaltres.

E UDALD P UIG I M AYOLAS MANLLEU, 1948 – TERRASSA, 2013

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Va néixer a Manlleu el 1948 i, pocs anys després, va anar a viure a Terrassa (Vallès Occidental).

Va fer crítica literària en diverses revistes i diaris (Tarotdequinze, Serra d’Or, Tele/Exprés, Diario de Terrassa...) i va exercir com a professor d'institut.

Va donat conferències sobre Marcel Proust, poesia, mètrica i literatura en general.

Com a literat va rebre l’ajut de la Institució de les Lletres Catalanes en la seva primera edició. L'any 1979 va guanyar el Premi Miquel de Palol de poesia, a Girona. L’any 2002 va guanyar el XXXVII Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot (Haikus on-line) juntament amb dos autors més.

Diferents publicacions han destacat la importància de la seva obra, i els seus poemes han estat recitats en diferents mitjans de comunicació i en diverses representacions teatrals.

Va morir el 22 d'abril de 2013 , a l'edat de 64 anys a Terrassa, ciutat on havia passat la major part de la seva vida.

La Vida entredita Puig, Eudald Barcelona : Proa, 2006 P 833 Pui A l'ombra dels lotus Puig, Eudald Capilla, Josep Maria Roca, M. Rosa Barcelona : Viena, 2003 P 833 Cap

Malgrat tot, no m’haig pas de penedir d’aquesta llum de tarda que daura el verd de pins i alzines i amoroseix els cremadells; el sol florit m’ortigava la pell en ple migdia i ara criden falciots sobre un cel molt alt;

Un cel espès aombra la ciutat.

Poemes per a Clara Puig, Eudald Barcelona : Edicions 62 [etc.], 1998 P 833 Pui

Gira una grua, ronca un helicòpter.

Una Visió de la poesia : Setena trobada de poesia Puig, Eudald Terrassa : Associació de Poetes Terrassencs, 1989 P 833 Pui

Miraré com esclaten els borrons de primavera

Parc de gessamins Puig, Eudald Barcelona : Empúries, 1987 P 833 Pui

Però hi ha una cosa més certa dintre meu: que sempre viuré a la casa del turó com un hoste fantasmal, assolellat o a l’ombra d’una alzina. i com canta la deu dins el fullatge, oloraré l’aigua clara entre els cavallons o veuré caure la neu a l’hivern; de nit, caminaré per les estances i no despertaré a ningú.

Quan senti que algú parla amb la seva càlida veu, jo em quedaré ben mut. Ningú no em veurà.

La Vinya cremada Puig, Eudald Barcelona : Edicions 62, 1986 P 833 Pui

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

La Mainada felicita : versos infantils per a festes onomàstiques i altres diades i avinenteses Puntí i Collell, Joan Barcelona : Balmes, 1955 P 833 Pun Roses i noses Puntí i Collell, Joan Barcelona : Balmes, 1953 P 833 Pun Faules i moralitats Puntí i Collell, Joan Barcelona : Foment de Pietat : Balmes, 1951 IP 833 Pun El Vers onomàstic : conjunt de petits presents literàrio-piadosos fets a unes noies ...

Puntí i Collell, Joan Barcelona : Balmes, 1949 P 833 Pun

Comanda Puntí i Collell, Joan Barcelona : Foment de Pietat, 1923 P 833 Pun Cofret de versos : de l'indret pairal : de la pietat humil : de oració : de l'anar a la catedral : d'arreu-arreu Puntí i Collell, Joan Barcelona : Imp. de F. Giró, 1920 P 833 Pun Cofret de versos Puntí i Collell, Joan Barcelona : Imp. Mestre Altés, 1918 P 833 Pun

Tribut a Joan Puntí i Collell : fill il·lustre de Manlleu Prat i Roca, Josep Manlleu : [s.n.], 1979 92(Pun) Pra

JOAN P UNTÍ I C OLLELL MANLLEU, 1886 – BARCELONA, 1962 Joan Puntí i Collell fou un eclesiàstic i escriptor. Va fer classes de català al Col·legi del Carme de Manlleu i va fer d'organista a l'Església de Santa Maria. Escriví rondalles, obres festives, moralitzants i d'apostolat. Va ser redactor i director de la revista El Record, col·laborador del Manlleu (Primera època), capellà de l'Orfeó Català i creador del butlletí de la Germandat de Sacerdots i Religiosos de Manlleu. Fou també un dels col·laboradors del Foment de Pietat Catalana. Va participar diverses vegades als Jocs Florals de Barcelona. El 1918 va guanyar la Viola d'or i d'argent, i el 1929 el primer accèssit.

Armand Quintana i Panedas, novel·lista, articulista, conferenciant i professor de llengua i literatura catalanes. Com a militant de la resistència cultural durant el franquisme destacà en l'organització en la clandestinitat de cursos de català durant els anys 50. En la mateixa línia, fou membre fundador de Cavall Fort i de la delegació d'Òmnium Cultural a Osona, de la qual en va ser president de 1976 a 1980. També va ser redactor de la revista Inquietud Artística i de la premsa catalana, estant vinculat tanmateix a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, al Patronat d'Estudis Osonencs i a l'Ateneu Barcelonès. Pel que fa a la seva activitat política fou, com a independent, regidor de cultura a l'Ajuntament de Vic entre els anys 1983 i 1987 en el govern municipal encapçalat per l'alcalde Ramon Montanyà. Poc després va ingressar a ERC, partit al qual va pertànyer fins la seva mort el 2005. http://www.armandquintana.cat/ Recital d'homenatge Armand Quintana i Josep Grau : Vic, tardor de 2005, Manlleu, hivern de 2006 [Vic] : Ajuntament de Vic ; [Manlleu] : Ajuntament de Manlleu, 2005 P 833 Rec Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:

JOAN M ARIA R OVIRA I TORT MANLLEU, 1909 - 1982 Va ser un dels fundadors del periòdic Manlleu (1ª època) i va col·laborar, entre d'altres publicacions, a les revistes locals El Record, Nostra Dansa, Comarca i Manlleu Publicació.

També va destacar com a poeta. Per signar els seus articles utilitzava el pseudònim de Castestel. L’any 1932 va publicar Poemes i cançons.

Després del conflicte, s’alineà decididament amb el bàndol vencedor, i tot i que pràcticament deixà d’escriure poesia, fou un col·laborador constant en les publicacions locals. En aquest sentit, fou un dels membres del grup que publicava les Pàgines amicals, on publicà els poemes que escriví durant la Guerra, els quals constitueixen una de les poques mostres de poesia en català de tendència falangista escrita a Osona.

http://sinera.diba.cat

Auca d'un pelegrí a Roma i Lourdes Rovira Tort, Joan Mª Manlleu : Gràfiques Manlleu, 1959 P 833 Rov

ARMAND QUINTANA I P ANEDAS MANLLEU, 1921 – TAVÈRNOLES, 2005

LA IMMINÈNCIA La imminència del bes clou els teus ulls i et transfigura.

Quina imatge mental se't fa present que t'il·lumina el rostre?

Quina imatge mental en l'instant precursor del contacte dels llavis?

Després vindrà el desfici.

Tornem ara al Vaticà per veure al Museu que hi ha.

DIA 25

Són molts dels que hi han anat que un llibre se n’han comprat.

Els pelegrins no escatimen i les carteres s’aprimen.

I així podran sapiguer tot lo que el Museu conté.

El meu cor pels màrtirs frissa i a Sant Calixte dic missa.

Si a la cúpula vols pujar veuràs tot el Vaticà.

I a la catacumba ardent de Cecília el cos morent.

A la cúpula pugem i el paisatge contemplem.

El silenci ens acompanya fent-nos una emoció estranya.

Tres cents esglaons hi ha que fan bufà a la gent gran.

I anem a la recepció que que ens fa el senyor Embaixador.

Els jardins del Vaticà també es poden contemplar.

Seguim tota l’embaixada que és de tapiços forrada.

Després de pujar i baixar dóna gust el descansar.

Els saló dels Cardenals en veureu molts pocs d’iguals.

I ho fem entrant al tresor d’objectes de plata i or.

Impossible hagis paït tot lo que has vist i llegit.

La Senyora que ens acompanya i no se’ns fa gens estranya.

Dels papes no has vist la llista? senyal que ets molt curt de vista.

La cartera has remirat?

Perquè veig que s’ha aprimat.

Un record més ja tenim per contar, mentre vivim.

No t’han picat amb la canya?

Si que és cosa ben estranya.

Mira que és just i precís fer compres de compromís.

I tothom surt satisfet de la visita que hem fet.

Tothom allà agenollat s’arrepenteix del pecat.

No fassis pas descontents els amics i els teus parents.

Uns se’n van al Vaticà a veure el Museu que hi ha.

Cop de canya ben donat; molta indulgència has guanyat.

Doncs no quedem malament i a tots portaré un present.

Però necessites vuit dies per veure ses Galeries.

Mes era tanta la impressió que els feia riure el bastó.

Serà un retrat del Sant Pare del Papa que tenim ara.

Tres cents lires de pet, de la butxaca fan nèt.

Que no us sàpiguen pas greu per lo que allà dins veureu.

Però això sí: molt caminar ulls oberts i poc garlar.

I veureu moltes figures amb tapissos i pintures.

També escultures veureu que en eix món no tenen preu.

Pro per fer-te’n ben capaç compra un llibre i ho entendràs.

JACINT S ALA I C ODONY MANLLEU, 1945 Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

La Visita Sala i Codony, Jacint Barcelona : Viena, 2012 P 833 Sal Calabruixa & farigola Sala i Codony, Jacint Barcelona : Témenos, 2012 P 833 Sal Amb un cordill de cànem Sala i Codony, Jacint Benicarló : Onada, 2012 P 833 Sal HomesQue Sala i Codony, Jacint Lleida : Pagès, 2012 P 833 Sal Llum, encara Sala i Codony, Jacint Barcelona : Témenos, 2010 P 833 Sal Marlí Sala i Codony, Jacint València : Tres i quatre, 2010 P 833 Sal Manicomi Sala i Codony, Jacint Les Franqueses del Vallès : Emboscall, 2009 P 833 Sal Set cioranes per a desengreixar Sala i Codony, Jacint Girona : [s.n.], 2008 P 833 Sal Morir a Guadalest Sala i Codony, Jacint [Andorra la Vella : s.n.], DL 1996 P 833 Sal Extrema soledat, extrema gosadia Sala i Codony, Jacint Mislata : Centre Cultural, 1996 P 833 Sal

És llicenciat en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Va ser membre del cercle literari Cau Faluga i ha treballat com a mestre de català. En gairebé tres dècades, té més de vint poemaris publicats, i també ha fet traduccions i ha col·laborat en fragments i parts de llibres d'altres autors.

6 No haver-te tornat boig et feia ràbia; i saps que l’habitud ha anat inflant un univers d’esquella amb parsimònia, (cabrums i beladors que els angelets serraren!) : dalt de tot, inexhaurible, el talismà del temps diu decasíl·labs i afanya els núvols aspres, on subtil s’hi amaga aquesta esquira del ramat veí. I existiràs, arbrant-te en l’únic desig de tu mateix. I et serà lícit triar constel·lacions, i menar amb tota la gosadia clara l’embranzida que dóna ser l’orat. Mira’t les mans.

Et creixen nous haikús entre el silenci dels dits que no es resignen. T’encetava la carn de ròssec dur: tenacitat de serra que no oblida. Mira com encara és tan possible l’oronella damunt la glorieta dels lilàs.

Tu ets qui viu aquí. Diràs: “Estimo Aquest ble de follor que em defineix.

Em cal tornar-me boig per no tornar-me versaire indolent: serra que serra la llesca ineficaç dels mots estèrils”.

3 T’has empassat les dents i aquest instat llevant contra el silenci: escapoleix-te i allera’t, doncs, d’un cop. Massa esperaves l’inici en un acord, i el pentagrama no és ni si el demanes. Ets tu el qui desvetlla l’amulet, i el pensa, i troba que és l’eina escaient per al prodigi.

Utòpic, serrador: el cant no és sinó l’esgarrapada i la ferida (abella de Castàlia, tangible arcàngel de Duino, de Bierville) d’haver triat quin dels alès podries encara desitjar. Bé pots entendre que en cap guaret no hi fruiten els miracles.

Aferma un peu. Després, mira’t i apunta: (no deixis mai cap estri per senyar-te; tampoc no t’ensalivis) i vés fent.

T’hi trobarà la nit, t’hi trobarà, de ben segur, la mort. (Si ho saps, de què aquests escarafalls?) Fins que t’adonis que l’amulet no és. Xerraquejant-lo n’has fet un talismà. L’himne és a punt.

Filferros de llum Sala i Codony, Jacint Barcelona : Columna, 1994 P 833 Sal Vent de marbre ; Dies de Vyšehrad Sala i Codony, Jacint Sabadell : Ausa, DL 1991 P 833 Sal Quadern de Magranes Sala i Codony, Jacint Palma de Mallorca : Moll, 1991 P 833 Sal [Poemes] Sala i Codony, Jacint Mataró : Traç, [1990] P 833 Sal Les Ombres, Laocoont, les ombres!

Sala i Codony, Jacint Barcelona : Columna, 1989 [Andorra la Vella : s.n.], DL 1996 P 833 Sal Si vols, Virginia, aquesta nit escoltarem Beethoven Sala i Codony, Jacint Barcelona : Edicions 62, 1989 P 833 Sal Orbs d'alimares Sala i Codony, Jacint Sant Boi de Llobregat : Edicions del Mall, 1985 P 833 Sal El Xerrac i la subtilesa Sala i Codony, Jacint Palma de Mallorca : Moll, 1985 P 833 Sal Cants de cada vegada Sala i Codony, Jacint València : Edicions de la Federació d'Entitats Culturals, DL 1985 P 833 Sal Adagio per a un centaure Sala i Codony, Jacint Calldetenes : l'Ajuntament : Eumo, 1985 P 833 Sal Memòria de Castàlia Sala i Codony, Jacint Olot : Aubert, 1985 P 833 Sal Salms de l'ambigüitat Sala i Codony, Jacint Olot : Aubert, impressor, 1983 P 833 Sal

T’has punxat amb la rosa i t’has perdut, navegant de mil inquietdus, fins atènyer aquest port on és difícil la mort.

I t’escrius l’epitafi i et capbusses en el mar de parpelles d’una rosa, dins els somnis volubles de ningú.

Dels versos de la tomba, me n’arriba un laberint de marbre i el desig d’un vast itinerari interior que em porta fins aquí, fins a la teva manera de tornar. ¿Som, en el somni, res, si et requerim?

ANNA S ENYÉ I R AMISA MANLLEU, 1881 – BARCELONA, 1956 Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

(Re)descobrir Anna Senyé Ramisa : dona, poeta i manlleuenca Pou Jutglar, Esther [Manlleu : l'autora, 2009] 833.3(Sen) Pou Remolinada : versos Anna Senyé d'Aymà Barcelona : Políglota, 1922 P 833 Sen

M ANUEL S ERRA I B ERENGUER

M ANUEL VILÀ I D ALMAU

CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS (L'ANOIA), 1915

MANLLEU, 1887 –1954

Va néixer a Castellfollit de Riubregós (L’Anoia) l’any 1915.

Als 20 anys va anar a viure a Mollerussa (el Pla d’Urgell), on va fer de professor de pàrvuls i on va col·laborar en el periòdic del grup de joves de la parròquia.

L’any 1947 es va traslladar a Manlleu.

Aleshores va fer un curs per correspondència de guionista literari cinematogràfic del qual van sorgir diversos guions i sinopsis. Ha utilitzat el pseudònim Manel Seiguer.

Catalunya riu : faules i epigrames moderns per a riure, distreure i pensar Serra Berenguer, Manuel Manlleu : Gràfiques Manlleu, 1988 P 833 Ser

EL RELLOTGE DE PLATÍ A un rellotge de platí i una polsera barata, en Jep escull (quina llauna!) no pas el rellotge fi.

Que a vegades el destí Ofereix el bo i dolent…

I el va orgull, indolent, Escolleix ço més mesquí!

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Va néixer a Manlleu tot i que als pocs anys es traslladà a Taradell. Va estudiar als Germans Maristes de Vic. Acabats els estudis, va anar a viure a Barcelona i, als 21 anys, es traslladà a Tossa de Mar (la Selva), on va perdre el contacte amb els cercles literaris que freqüentava a la ciutat comtal. L'any 1921, però, va retornar a Barcelona.

Les seves poesies van ser publicades a la Gazeta Vigatana i en un dels volums de la Biblioteca d'Autors Vigatans -prologat per Apel·les Mestres.

Va ser membre fundador de la societat literària L'Esperança i membre de la Societat de Geografia Comarcal de Barcelona.

Va tornar a Manlleu, 30 anys després de ser-ne fora, i hi va morir el 2 d'octubre de 1954.

Poesies : poesies Vilà, Manuel Barcelona : Ilustració Catalana, 1910 833.0 Lec

Quan l'amor dictava : poesies Vilà, Manuel Tortosa : Imp. Heraldo de Tortosa, 1929 P 833 Vil

MASIES DE RODA Miquel Arimany fou un dels escriptors més destacats del nostre panorama literari del segle XX. Poeta, narrador, assagista, dramaturg, traductor, gramàtic i lexicògraf fou un dels impulsors de la llengua catalana durant els temps més foscos. Com a editor, donà veu a multitud d’escriptors publicant-los obra i al llarg de quaranta anys (del 1952 al 1992) dirigí la revista literària El Pont. L’any 1960 va crear, amb la voluntat d’anar redreçant l’ús públic del català, obstaculitzat sistemàticament per la censura, el Bloc Maragall que encara avui arriba a milers de llars del país. Miquel Arimany també fou l’autor d’un diccionari de la llengua i d’obres gramaticals.

La seva vinculació a les Masies de Roda vingué per les seves estades estiuenques al mas Pla de Roda, on reposen les seves cendres, així com a través de les seves freqüents visites a Roda de Ter. .

M IQUEL ARIMANY I C OMA BARCELONA, 1920 - 1996 Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

L’Ajuntament de les Masies de Roda convoca des de l’any 2010 el Premi Literari Miquel Arimany.

Miquel Arimany i Enric Morera Arimany, Miquel Barcelona : Sala d'Art Taller de Picasso, 1983 P 833 Ari L'Ombra del vent Arimany, Miquel Barcelona : Miquel Arimany, 1987 P 833 Ari Versions de poesia Arimany, Miquel Barcelona : Arimany, 1986 P 833 Ari Poesia : 1938-83 Arimany, Miquel Barcelona : Arimany, 1985 P 833 Ari De foc i d'aire Arimany, Miquel Barcelona : Rafael Dalmau, 1982 P 833 Ari Paisatges de Catalunya Arimany, Miquel Barcelona : Miquel Arimany, 1978 P 833 Ari Cançons per a no cantar Arimany, Miquel Barcelona : Arimany, 1977 P 833 Ari Petit poema de Catalunya Arimany, Miquel Barcelona : Arimany, 1977 P 833 Ari

JOSEP C AMP-S ANGLES I M ORER MASIES DE RODA, 1857 – VIC, 1879

Poesias Camp-Sangles, Josep Vich : Anglada, 1881 P 833 Cam

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Petit poema de Catalunya Arimany, Miquel Barcelona : Arimany, 1977 P 833 Ari D'aire i de foc Arimany, Miquel Barcelona : Sagitari, 1959 P 833 Ari

MASIES DE VOLTREGÀ JOSEP C RIBALLÉS I FAJA

Orís, poble i castell : recull de poemes 1989-1995 Criballés i Faja, Josep Orís : [s.n.] 1996 (Torelló : Sellarès) P 833 Cri

MASIES DE VOLTREGÀ, 1933

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Orís rebrota : recull de poemes 1990-2007 Criballés i Faja, Josep Orís : [s.n.], 2007 P 833 Cri

Natural de les Masies de Voltregà, comarca d’Osona, on va transcórrer la seva infantesa i primera joventut, es va traslladar a Tarragona on va cursar estudis, primer a l’antiga Universitat Laboral, i després a l’Escola de Magisteri. Posteriorment obtingué la llicenciatura en Filologia Francesa a la Universitat de Barcelona i treballà com a professor de llengua i literatura francesa i castellana a diversos indrets, entre ells l’Institut Abat Oliba de Ripoll, i com a traductor per a l’editorial Eumo de Vic. Va col·laborar en obres de teatre, programes de ràdio i recitals de poesia. També va ser membre d’UR, grup dedicat a la interpretació de la poesia fonètica.

P ERE R OCA I LLORET MASIES DE VOLTREGÀ, 1963 - 1986

Els déus s’han mort ... de riure al sentir a un d’ells dir que ell era l’únic déu NIETZSCHE

d’omega).

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Rotacions Roca Lloret, Pere Tarragona : Tertulia de Poesía Medina 15, 2001 P 833 Roc

La cambra nua fuig per la finestra oberta a l'infinit, de la nit màgica penetra un clar de lluna i estiu, melodia de fons d'un mirall on oneja aigua blava a la cambra nua.

MONTESQUIU JOSÉ ANTONIO M OLINA I M ORENO MOTRIL (GRANADA), 1949

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Divagaciones : poemas y narraciones Molina Moreno, José Antonio Vic : Emboscall, 2001 P 834 Mol

MUNTANYOLA JOAN FARRÀS I TORT MUNTANYOLA, 1926 Pluja d'estels ; Poemes i cançons Farràs i Tort, Joan Sant Vicenç de Castellet : Farell, 2008 P 833 Far Poemes a tres veus Farràs i Tort Ramon, Josep i Joan Barcelona : Claret, cop. 1996 P 833 Far

Rector de Castellbell i Sant Cristòfol (Bages) des del 22 de desembre de 1958.

Estudià al seminari de Vic. Es llicencià en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Ha exercit de professor de llengua i literatura en el Col·legi Lliure-Adoptat de Cardona i en els instituts d’ensenyament secundari Guillem de Berguedà , de Berga, i Pius Font i Quer, de Manresa.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

OLOST R OBERT JOVÉ I R AUBERT

TERESA R IBERA I ICART

OLOST, 1964

OLOST, 1952

Treballa de bibliotecari. Ha publicat el recull Gelada negra (2000), Espases rovellades (Premi Jacint Verdaguer 2001) i Cançó de bressol del líquid amniòtic (2001).

Coneixedor i admirador tant del món del cinema, com de la poesia i de la cultura underground americana, la seva obra combina hàbilment aquests referents amb l’experiència pròpia, amb la realitat quotidiana, i amb els fets que han quedat per sempre a la memòria.

Així, realitat i ficció es barregen i donen l’autèntica dimensió d’una imaginació que tendeix de forma natural al mite.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Gelada negra Jové i Raubert, Robert [Vic] : Emboscall, 2000 P 833 Jov Cançó de bressol del líquid amniòtic : poema Jové i Raubert, Robert Vic : Emboscall, 2001 P 833 Jov Espases rovellades Jové i Raubert, Robert Tarragona : El Mèdol 2002 P 833 Jov

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Així com Penèlope Ribera i Icart, Teresa Prats de Lluçanès : Cal Siller, 2006 P 833 Rib

ORISTÀ JOSEP R IERA I C ANAL ORISTÀ, 1950

Pagès de professió, la seva formació, autodidacta, l’ha portat tant a escriure prosa com poesia, tot i que el seu èxit en aquest darrer gènere l’han portat a concentrar-hi més esforços. Membre del grup de teatre Ridorta d’Oristà, els seus poemes han donat lloc a un muntatge teatral en el qual han participat tots els grups del Lluçanès.

El Preu del blat Riera, Josep Prats de Lluçanès : Cal Siller, 2011 P 833 Rie

Pell de serp Riera, Josep Vic : Emboscall, 2008 P 833 Rie A plena pell Riera, Josep Barcelona : Columna, 1989 P 833 Rie Amb les mans de fang Riera, Josep Sabadell : Ausa, DL 1993 P 833 Rie Com aigua a tesa Riera, Josep [Badalona] : Òmicron, 2010 P 833 Rie Del joc al seny Riera, Josep Barcelona : Columna, 1991 P 833 Rie La Lletra menuda Riera, Josep Vic : Emboscall, 2004 P 833 Rie

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Temps de vidre Riera, Josep Barcelona : Columna, 1998 P 833 Rie

La millor companyia Riera, Josep Barcelona : Viena, 2002 P 833 Rie La Pell de l'altra Riera, Josep [Vic] : Emboscall, 2000 P 833 Rie

Temps de vidre / antologia poètica de Josep Riera ; amb música de Jordi Lara Riera, Josep Barcelona : TRAM, DL 2000 CD 6.RIE 12 Reraguarda Riera, Josep Pell i paraula Barcelona : Columna, 1989 V.I.C.U.S. P 833 Rie Girona : Quimera, 2009 Sobre textos de Josep Riera CD 091.7VIC

PRATS DE LLUÇANÈS ISIDRE C ASTELLS I C ASADESÚS PRATS DE LLUÇANÈS, 1889 – ORISTÀ, 1936 Mn. Isidre Castells va néixer el 1889 a cal Bagues, al carrer de Vic de Prats de Lluçanès, on actualment encara hi ha una placa que ho recorda. El 1904 se’n va anar a estudiar al seminari de Vic i després de ser ordenat sacerdot va passar per diferents parròquies fins que el 1929 retornà a Prats.

Fou assassinat el 1936 poc després d’haver començat la guerra civil.

Perfums i clarors Castells i Casadesús, Isidre Vich : Gazeta de Vich, 1934 P 833 Cas Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Retorn a la pàtria

LA LLAURADA Mentres al peu del camp remuga la parella el bon pagès reposa del fatigós treball, el sol que ja decanta fereix de ple la rella, i els ulls li pampelluguen de la vivor del tall.

Tot s’omple de baf que deixa la solcada, ara les mans són brunes del pa que haurà llescat, i com un fil de llum raja la mel daurada que torna groc son rostre del tot auriolat.

La terra ja llaurada voldria fecondar i espera vivament la joia del sembrar perquè de nou esclati el fruit d’una altra anyada; mira el pagès extàtic els solcs indefinits; després vora del marge els bous són desjunyits i regna sobre el camp la pau de la vesprada.

Aquella pau dolça del poble que estimo oh com la retrobo dins l'aspre camí dels dies que passen i que ara ja oviro com posen al viure el dol d'una fi. les serres grogueigen del sol que declina i un fons de tristesa s'amaga en les valls; perquè no m'arriben d'allà a la masia les dolces tonades i el càntic dels galls?

Si tant em somreien els jorns d'infantesa saltant a gambades afraus i camins com és que ara sento mirant la carena l'agror i dolcesa que em punyen a dins?

Oh pàtria estimada, que tens a tothora un riure placèvol i un cor bondadós, i saps de la vida l'amor i la joia i ets sempre festosa d'un cel tant blavós!

Tu vols l'acollida donar a n'el hoste que es posa en tos braços joliu com infant, i acobles alegra els fills a tes vores car vius de les mares l'amor bategant.

Jo sempre en ma vida t'he vist enardida, en hores festives i en temps de condol, si mai la penúria ton cor esllanguia un raig d'esperança t'ha dut el consol.

Per xò en el retorn a ta falda amorosa jo prec que m'acullis tot fent el camí

RODA DE TER La Barca d'or : deixa poètica Baucells Prat, Josep Vic : Tip. Franciscana, 1928 P 833 Bau Brots : poesías Baucells Prat, Josep Barcelona : La Academia, P 833 Bau

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

1888

JOSEP B AUCELLS I P RAT RODA DE TER, 1862 – GRANOLLERS, 1926

Obtingué anomenada amb els poemes Brots (1888) i amb els seus articles patriòtics radicals, publicats en català a El Obrero. Mancat de salut, tornà a Roda de Ter, on es dedicà a l’ensenyament. Escriví també el drama sobre Bac de Roda L’hereu de la forca (1919), el llibre de poemes La barca d’or (publicat el 1928), etc.

Fou un periodista i escriptor català. Començà als diaris d'orientació catòlica i vinculats a la Federació de Joves Cristians El Matí, La Nau, Flama i director de L'Avant i del diari Catalònia, a Tarragona el 1935.

Després de la guerra civil espanyola dirigí Tú, òrgan de les HOAC, a Madrid. Posteriorment, va inaugurar la columna diària Bon dia a El Correo Catalán, primer esforç fet des del 1939 de catalanització d'una secció periodística a un diari Barcelona. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

JOSEP C LARÀ I R OCA RODA DE TER, 1905 – BARCELONA, 1989

ESTEVE B USQUETS I M OLAS RODA DE TER, 1908– BARCELONA, 1991

Oasi : poesies Busquets i Molas, Esteve Ripoll : Scriptorium, 1930 P 833 Bus

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Vinculat al Centre Catòlic, va ser un dels principals animadors de la vida cultural rodenca anterior a la Guerra Civil. Igualment, tingué un paper crucial en la represa posterior, contribuint a la creació de tertúlies (la Penya Verdaguer) i esdeveniments literaris (els Jocs Florals de Roda de Ter de 1947).

En Bach de Roda : lema: esca, flama i caliu : poema en VI cants i una entença Clarà i Roca, Josep Roda de Ter : [s.n., 200-?]

P 833 Cla Pètals d'una sola flor : sonets Clarà i Roca, Josep [S.l. : l'autor, 1980] P 833 Cla

Va cursar estudis primaris a l’escola parroquial del seu poble. A catorze anys comença a treballar al despatx d’una fàbrica de filatura de cotó. Hi treballarà prop de trenta anys, fins que el 1973 una esclerosi múltiple l’obliga a deixar la feina i el converteix en un pensionista de gran invalidesa. Abans, als dinou anys, havia patit una greu tuberculosi pulmonar. Casat dues vegades, té dos fills del primer matrimoni.

Ha publicat més de trenta llibres, la major part de poesia. Té però, editats un volum de narracions, dos llibres de memòries novel·lades i un de correspondència amb el poeta Joan Vinyoli. Actualment la seva Obra Poètica és en curs d’edició a la col·lecció Clàssics Catalans del segle XX d’edicions 62. En volums personals o en antologies, la seva poesia ha estat traduïda, entre d’altres llengües, a l’espanyol, portuguès, alemany, anglès, italià, flamenc, eslovè, búlgar, rus, japonès, etc., i també, en el cas excepcional d’un poema encarregat per la UNESCO, al xinès, a l’àrab, i a l’esperanto.

Ha traduït una vintena de llibres, principalment del francès, amb esporàdiques incursions a l’espanyol i l’italià. Alguns dels autors els llibres dels quals ha traduït són: Neruda, Saint-Exupéry, Apollinaire, Flaubert, Zola, Racine, Huysmans, Gianni Rodari, etc...

Entre d’altres, ha obtingut el Premi Óssa Menor, el Fastenrath, el Premio de la Crítica, el Salvador Espriu, el Ciutat de Barcelona (en traducció primer i en poesia després), el Nosside internacional a la Vall d’Aosta, etc... El 1991 se li va atorgar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Té la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts 1992 per part del Ministeri de Cultura de l’estat espanyol. També el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1999).

RODA DE TER Premi Jaume Salés i Sanjaume

M IQUEL M ARTÍ I P OL RODA DE TER, 1929 – VIC, 2003

L’ 11 de novembre de 2013 es complien deu anys de la mort de Miquel Martí i Pol. Diferents entitats, mitjans i col·lectius de tot Catalunya van commemorar, durant el 2013, el desè aniversari de l’escriptor organitzant i impulsant tota mena d’iniciatives per tal de recordar-lo.

L’Ajuntament de Roda de Ter convoca els Premis Literaris de Poesia ‘Miquel Martí i Pol’ com a reconeixement i homenatge al poeta. El lliurament dels Premis Literaris és un dels actes centrals de les Jornades Miquel Martí i Pol. Aquestes Jornades s’organitzen en homenatge a la figura del Martí i Pol i tenen com a eix vertebrador el Premi de Poesia que porta el seu nom. Era l’any 1985 quan es va convocar per primera vegada aquest guardó i, d’aleshores ençà, han estat molts els poetes dels Països Catalans que han participat en el certamen, poetes del Principat, de les Illes o del País Valencià que han trobat en aquest guardó un impuls i un estímul per a la seva obra.

[L’OBRA DE MIQUEL MARTÍ I POL CONSTA D’UN GRAN LLEGAT LITERARI. EN AQUESTA SECCIÓ PRESENTEM UN PETIT RECULL D’ALGUNES DE LES SEVES OBRES] Estimat Miquel Llach, Lluís Barcelona : Empúries, 2013 92(Mar) Lla

Creix el silenci Sans, Montserrat (Fotògrafa) [Barcelona] : Perspectiva, 2004 P 833 San

Sol de palla trenada : antologia poètica, 1951-2003 Martí i Pol, Miquel Barcelona : Edicions 62, 2007 P 833 Mar

Tot és possible : paraules per a l'esperança Martí i Pol, Miquel Barcelona : Ara Llibres, 2013 P 833 Mar

La nit : onze haikús Martí i Pol, Miquel Barcelona : Perspectiva Editorial Cultural, cop. 2002 P 833 Mar

Miquel Martí i Pol : el compromís amb la vida Barcelona : Fundació Videoteca dels Països Catalans, DL 2003 DVD 833.3(Mar) Miq

Tribut de sorra i fulles a Miquel Martí i Pol Martí i Pol, Miquel Barcelona : Mediterrània, 2011 P 833 Mar

Amb els ulls oberts Martí i Pol, Miquel [Barcelona] : 2003 MDS Books/Mediasat, 2003 P 833 Mar

Degustació poètica : Terra ; Tendresa ; Autoretrat Martí i Pol, Miquel Barcelona : Barcanova, 1995 P 833 Mar Lectura poètica de Miquel Martí i Pol des del Ladakh Zanskar, el Tibet indi Martí i Pol, Miquel Girona : Fundació Valvi : Aura Comunicació, 2006 P 833 Mar

Bon profit! ; Per molts anys Martí i Pol, Miquel Barcelona : Barcanova, 2006 IP 833 Mar

Miquel Martí i Pol recitat per Ramon Martí i Pol Martí i Pol, Miquel Barcelona : Mediterrània, 2013 P 833 Mar

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Pensaments ; Miquel Martí i Pol Martí i Pol, Miquel Barcelona : Pòrtic, 2007 P 833 Mar

Veu incessant : poemes Martí i Pol, Miquel Barcelona : Edicions 62, 2013 P 833 Mar Petita història de Miquel Martí i Pol Martí i Pol, Miquel Barcelona : Mediterrània, 2003 I 92(Mar) Fer

La Biblioteca Bac de Roda acull el Centre d’Interès Miquel Martí i Pol amb documentació recopilada sobre la figura del poeta i el complet Fons Miquel Martí i Pol, cedit per ell mateix, que aglutina 7644 registres de llibres i uns 1000 exemplars de revistes, així com els documents de l'arxiu personal format per 49 caixes i un total de 110 d'obres d'art, algunes de les quals estan exposades de forma permanent a la biblioteca.

El 2013 es va posar en marxa una pàgina web dedicada al poeta: www.miquelmartiipol.cat

Petita faula de mi mateix

Quasi homenatge

1 Jo, per exemple, em llevo cada dia a les set vint-i-cinc i m’afaito lentament perquè em vagui de reprendre, una a una, les paraules i omplir-me’n les mans. Són llargs els dies, llargues les hores lentes, i ara la gent creix massa de pressa i tothom perd el temps en ximpleries.

Envelliran els llibres i potser

2 Jo, per exemple, esmorzo discretament i em rento polidament la boca, i tot té un aire plàcid mentre em vesteixo, i penso que el món és una cambra petita, amb quatre mobles per tota companyia.

Però la gent creix massa de pressa i tothom perd el temps en ximpleries.

3 Jo, per exemple, dintre de poc ja farà vinti-tres anys que treballo vuit hores cada dia, i he viscut sempre al poble i he engendrat fills, i estimo les coses i el silenci i encara em vaga als vespres tot sol al fons de casa d’escriure algun poema.

Però la gent creix massa de pressa- ja ho he diti llegeix poc i pensa molt menys i tothom perd el temps en ximpleries.

no els llegirà ningú, però la carn no serà pas menys trista. Desaprendre tan de futur és una tasca dura i també ho és assajar de fer un nus amb la corda del temps per recordar que encara no has viscut i ja s'apropa, furtiu i descaradament solemne, el desenllaç. Toca el mar amb els ulls cansats de no mirar i esborra els signes de qualsevol complaença; que sigui tot tan dur i tremolés que ja no puguis recular més sense negar-te. Ara potser ja res no compta, només l'arbre que preserva l'espai de les ventades contradient el ritme de les coses, o la sageta que desfà camí i és un repte de llum que t'assenyala i esperes amb temor i amb alegria.

Envelliran llibres i molt més hauràs envellit tu quan, mig escèptic, mig resigant, recullis el farcell d'enganys i desenganys i, altiu, contemplis la immensitat amb la mirada neta de turpituds i angoixes, tal vegada estrafent sense ganes aquell gest de revolta que ben pocs han comprès però t'ha acompanyat tota la vida.

RECONDUIM LA VIDA

VINT-I-SET POEMES EN TRES TEMPS

COM UN OCELL A LES MANS

Reconduïm-la a poc a poc, la vida, a poc a poc i amb molta confiança, no pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents, sinó pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia.

Reconduïm-la amb dubtes i projectes, i amb turpituds, anhels i defallences; humanament, entre brogit i angoixes pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

Ai, quin pes tan feixuc als muscles em fa sentir aquesta gent que treballa només per assolir un futur sòlid i estable i que envelleix, neguitejada i recelosa, davant la persistent maldat dels homes.

Aquesta gent loquaç i adelerada que, sense esforç aparent, separa el bé del mal i amb un índex feixuc i reptador aplica càstigs i anatemes.

Aquesta gent tenaç, que fa negocis, i que els defensa amb urc i, a poc a poc, esdevé lletja i agressiva i trista.

Ai, quin pes tan feixuc, quin mal gust a la boca.

Com un ocell a les mans d'un infant, tan insegura com un ocell de niu a les mans d'un infant, la meva veu a les vostres mans.

En solitud, però no solitaris, reconduïm la vida, amb la certesa que cap esforç no cau en terra eixorca.

Dia vindrà que algú beurà a mans plenes l’aigua de llum que brolli de les pedres d’aquest temps nou que ara esculpim. nosaltres.

EL POBLE El poble és un vell tossut, és una noia que no té promès, és un petit comerciant en descrèdit, és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.

El poble és una xafogosa tarda d’estiu, és un parapet damunt la sorra, és la pluja fina de novembre.

El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides, és el petit desfici del diumenge a la tarda, és la família com a base de la societat futura, és el conjunt d’habitants, etc., etc.

El poble és el meu esforç i el vostre esforç, és la meva veu i la vostra veu, és la meva petita mort i la vostra petita mort.

El poble és el conjunt del nostre esforç i de la nostra veu i de la nostra petita mort.

El poble és tu i tu i tu i tot d’altra gent que no coneixes, i els teus secrets i els secrets dels altres.

El poble és tothom, el poble és ningú.

El poble és tot: el principi i la fi, l’amor i l’odi, la veu i el silenci, la vida i la mort.

* No demano gran cosa: poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses, fer l'amor sense haver de demanar permisos, escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa: escriure sense haver d'estrafer la veu, caminar sense pautes, parlar sense haver de demanar permisos, fer l'amor sense crosses.

O bé, si sembla massa: fer l'amor sense haver d'estrafer la veu, escriure sense crosses, caminar sense haver de demanar permisos, poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa...

TEMPS D’INTERLUNI

El silenci també és un atzucac i també es diu amb silenci.

Potser cap gest no és tan clar i tan transparent com tu pensaves, i ara sents l'ofec de tants gestos sobrers.

Potser el costum t'ha convertit en aquest personatge hieràtic i solemne que malviu entre la por terrible a veure's nu i el terrible desig de despullar-se.

Insistiu a voler posseir la bellesa i heu perdut el tacte de les coses delicades.

Les vostres mans són dures com un rostoll i teniu dits desiguals i gruixuts; debades l'aigua de la meva veu hi cau com una pluja.

Transmesa constantment, tothora renovada, la bellesa és el vostre patrimoni, però vosaltres estimeu absurdament el risc o la peresa, trista i rutinària, d'una llar de cartó.

Puc predicar-vos amb les vostres mateixes paraules: fugiu del cristianisme de les coses, paganitzeu de nou tots els afectes, car per assolir la bellesa us heu de despullar de prejudicis i viure amb els ulls ben oberts i amb els sentits tensos com un crit.

Llavors recobrareu el tacte de les coses lleus i les vostres mans seran de vent i de llum.

TEMPESTA Puc sobreviure amb poca cosa, i ara, quan preveig que l’oratge portarà perfums tal volta torbadors, m’aclofo per oferir un xic més de resistència.

Del desamor que em ronda, algú, llunyà com l’ull remot del temps, se n’aprofita per inventar-se un amor fet a mida. És bo complaure, i és cansat. Tants límits per transgredir agosten les paraules.

Trec el cap al carrer i ningú m’hi espera.

Ara passa més gent pel pont i em sembla que tots estan molt més atrafegats que anys endarrera. Fa molt temps que trona pel cantó de ponent, però el gran xàfec no arriba mai. Tancaré amb pany i clau el calaix dels projectes. Tant se val que em comparteixi amb mi mateix per si no hi ha esperança, ni retorn, ni ruta.

G UILLEM R AMISA I AYATS RODA DE TER, 1985

El Món ample Ramia Ayats, Guillem [Barcelona : l'autor], 2013 P 833 Ram

Els Llavis muts Ramia Ayats, Guillem [Barcelona : L'autor], 2010 P 833 Ram

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Jo no en tinc la culpa Ramia Ayats, Guillem [Barcelona : l'autor], 2009 P 833 Ram

Un polsim de merda Ramia Ayats, Guillem Rodríguez Mercader, Gerard [Barcelona : els autors], 2008 P 833 Rod

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

El Baró de Savassona

Salés i Sanjaume, Jaume

JAUME S ALÉS I S ANJAUME

Roda de Ter : Jaume Salés i Malian, 2009 P 833 Sal

RODA DE TER, 1932 - 2010

Escriptor i historiador. Destacà tant per les seves importants aportacions en el camp de la història local, com per la seva producció literària que abarca pràcticament tots els gèneres.

Va ser membre de la Penya Verdaguer, al costat de Josep Puigdollers i Josep Clarà i d'escriptors reconeguts com Miquel Martí i Pol i Emili Teixidor.Reconegut activista cultural tant a nivell local, com comarcal. Fundà i fou membre de diferents entitats rodenques com Tertúlia i Nova Tertúlia, juntament amb Miquel Vilar i Blanch i Anton Vilaseca. Va desenvolupar, així mateix, una important tasca com a impulsor de publicacions locals. Durant anys va col·laborar com a redactor i articulista de la revista Roda de Ter, de la que també fou director. A més a més va fundar la revista humorística El Mussol i el periòdic local El 13.

Una de les seves obres més reconegudes i que adquirí una gran popularitat als anys vuitanta, fou l'obra en vers, l'Encís del Pessebre, també coneguda com els Pastorets de Roda.

El Premi Jaume Salés i Sanjaume de teatre és un guardó literari de dramatúrgia en llengua catalana creat l'any 2012 per l'Ajuntament de Roda de Ter (Osona). Duu per nom l'escriptor local Jaume Salés i Sanjaume com a mostra d'homenatge i reconeixement. El guardó forma part dels Premis Literaris de Roda de Ter i s'atorga biennalment dins de les Jornades Miquel Martí i Pol que se celebren el cap de setmana després de l'11 de novembre, data de la mort de l'escriptor.

RUPIT-PRUIT M IQUEL B ANÚS I B LANCH RUPIT-PRUIT, 1939

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Dins la pau del Collsacabra : recull de poemes

Caminant pel Collsacabra : recull de poesies

Banús i Blanch, Miquel Vic : Emboscall, 2004

Banús i Blanch, Miquel Vic : Emboscall, 2004

P 833 Ban

P 833 Ban

JOSEP P AYÀN I VERDAGUER RUPIT-PRUIT

El Meu Rupit : recull de poesies

Payàn i Verdaguer, Josep Vic : Emboscall, 2004 P 833 Pay

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ JAUME ANGLADA I R ODELLAS SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ, Tu! Tu, presoner que atalaiaves la partida d’un vaixell, jo prou sé el que pensaves, …ta imaginació era un ocell!

Tu, captiu que en hores blanes, ajaçat vora la mar, mires lluny i no t’aplanes, … tens algú a qui estimar!

A tot vent : poemes d'abans d'ahir Anglada i Rodellas, Jaume Sant Hipòlit de Voltregà : Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, 1991 P 833 Ang

Tu, reclòs que en les nits llargues, desvetllat no saps dormir.

Hores que et semblen amargues, … ja s’acaba el teu sofrir!

No ets ni reclòs, ni captiu i menys un tristoi presoner.

Somnies a bastir ton niu, … i la teva vida refer!

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

BRUNA G ENEROSO I M IRALPEIX BARCELONA, 1986

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

On has deixat la veu?

Generoso i Miralpeix, Bruna Barcelona : Viena, 2011 P 833 Bru

Va néixer a Barcelona l’any 1986.

Actualment viu a Sant Hipòlit de Voltregà. És llicenciada en Traducció i Interpretació i té un Màster en Creació Literària per la Universitat Pompeu Fabra. Ha guanyat diversos premis literaris i té escrits inclosos en cinc volums col·lectius.

S ALVADOR G IRALT I ARNELLA BARCELONA, 1954

http://www.salvadorgiralt.cat/

Resideix a Sant Hipòlit, on es va traslladar a finals dels anys vuitanta. En unes referències autobiogràfiques explica que les ganes d’escriure li van venir, ja complerts els trenta anys, una temporada que vivia a Banyoles, i conclou que la influència de l’estany hi devia ser decisiva. Per a qui coneix els llibres de poesia (Miratges, Elionor, Àvia Rosa) i narrativa (Ludus puerorum) que Giralt ha anat publicant al llarg dels anys noranta en editorials artesanals, això li permet entendre per què la seva obra es manifesta, des dels seus inicis, com una proposta molt personal, allunyada de tendències dictades per gurús i capelletes, i manté el lúcid compromís d’ajustar les formes expressives a la comunicació literària d’un ric bagatge humà adquirit al llarg d’anys de viure amb afany d’autenticitat. .

Orgia numeral i altres monòlegs Giralt, Salvador Tordera : Emboscall, 2011 P 833 Gir Romanço d'en Valentí que era un nas d'allò més fi Giralt, Salvador Vic : Emboscall, 2001 P 833 Gir Romanço de l'Ambròs i del seu tros Giralt, Salvador Vic : Emboscall, 2008 P 833 Gir Àvia Rosa Giralt, Salvador Vic : Emboscall, 1998 P 833 Gir Miratges Giralt, Salvador Vic : Emboscall, 1998 P 833 Gir Vint-i-dos poemes Giralt, Salvador Vic : Emboscall, 2005 P 833 Gir

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

G ABRIEL S ALVANS I FERRER SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ, 1951

Sonets : 100 sonets sol solet Salvans, Gabriel Sant Hipòlit de Voltregà : Gatedicions, 2013 P 833 Sal

Carallot : seixanta dies de poesia Salvans, Gabriel Sant Hipòlit de Voltregà : Gatedicions, 2011 P 833 Sal Vol de poesia : recull de poemes d'autors vinculats a Sant Hipòlit Salvans, Gabriel Sant Hipòlit de Voltregà : Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, 2008 P 833 Vol

ST. JULIÀ DE VILATORTA R AMON M AS I B AUCELLS SANT JULIÀ DE VILATORTA, 1982

R AMON B OIXEDA I G ONZÁLEZ SANT JULIÀ DE VILATORTA, 1981

És fill de Sant Julià de Vilatorta. Després de viure uns anys a Girona es va traslladar a Barcelona.

De formació Arquitecte Tècnic i llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, també exerceix de cronista cultural en diferents mitjans de premsa en català.

La Pell fina Boixeda, Ramon Barcelona : Viena, 2013 P 833 Boi

La mort de la paraula Mas i Baucells, Ramon Vic : Emboscall, 2008 P 833 Mas

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

*No disponible

ST. PERE DE TORELLÓ No temo res, no espero res, sóc lliure!

EPITAFI DE LA TOMBA DE NIKOS KAZANTZAKIS, A L’ILLA DE CRETA

D OLORS C UBÍ I QUADRADA SANT PERE DE TORELLÓ, 1973

Les Coses petites Cubí, Dolors Vic : Emboscall, 2000 P 833 Cub

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Del blau i el blanc n’hem fet bandera entre les roques: que ens respectin els pirates les despulles dessota la pinassa!

Al cel de Juny crema l’oli de les llànties.

Pous secs. Grumolls de sal gruixuda regalimen de les branques.

Espessor flonja i transparent I violins que van trencar les cordes.

Balla amb desfici entre les oliveres quan respiris el rovell del port llunyà!

El repòs, saps que el trobaràs a l’illa.

La pols del drac ferit d’entre els dits et llepa l’aigua.

Sense esperar. Sense témer. Aspira la immensitat del blau que avui et fa home lliure.

ST. QUIRZE DE BESORA Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

M AX B ESORA I M ASCARELLA BARCELONA, 1980

L'Espectre electromagnètic Besora, Max Lleida : Pagès, 2009 P 833 Bes

JOAN C ARLES I R IBAS

CRISTINA C ASAS I M ATA

M ANEL C ASTROMIL I P ÉREZ

LA FARGA DE BABIÈ, 1931

SANT QUIRZE DE BESORA, 1971

EL FIGARÓ, 1971

Visions poètiques d'en Joan Carles i Ribas Carles i Ribas, Joan [S.l. : l'autor], 2011 P 833 Car Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Va néixer a Sant Quirze de Besora, població on resideix. És llicenciada en Psicologia per la UAB i treballa com a psicòloga en una Fundació que atén persones amb discapacitats.

Ha publicat llibres de relats i de poesia i ha estat guardonada amb diversos premis.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Al mig de les coses Casas i Mata, Cristina Lleida : Pagès, 2013

P 833 Cas Úter Casas i Mata, Cristina Barcelona : Viena, 2012

P 833 Cas

El Llanto del erial Castromil Pérez, Manuel Barcelona : Parnass, 2001 P 834 Cas Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Comparteix l’ofici de poeta amb els seus lligams amb el món rural i la natura. Ha participat en recitals i ha estat conferenciant en centres culturals com ara l’Ateneu Barcelonès, el Pen Club Internacional, l’Ateneu Terrassenc o la biblioteca Joan Triadú de Vic. Ha donat xerrades i fet presentacions dels seus llibres a un grapat de pobles del nostre país. Diverses companyies teatrals han dramatitzat part de la seva obra.

FERRAN C ODINA I R OMA ST QUIRZE DE BESORA, 1917 – VIC, 2005

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

EXTINCIÓ …amb una vaga complicitat:

JOSEP C HECA I FALGÀ

Jorge Luis Borges Joan Margarit Hermann Hesse

CALDES DE MONTBUI, 1962

30 orquídies Checa, Josep Barcelona : Abadia de Montserrat, 2009 P 833 Che

Cap mot no els motiva, ni cap gest, ni cap paisatge. De vegades les respostes als seus misteris són insondables, tenebroses.

Sigui com sigui, els diners sempre hi tenen molt a veure, i el poder també.

Una seqüència infinita. Una infinita crueltat.

Dones de gebre vessen llàgrimes eixutes sobre flors de plàstic –aquet és tot el seu plany, amb audiovisuals els festius, a ponent de taulaEls fascina la grafia de les morts: la dòcil mort, el miserere d’enyor per un pam de cel de l’ocell amb els ulls burxats i el pres sense esperança. El noble espasme i el vòmit de sang del brau i el rebel traït...

Aquests són els motius del llop ? més que llop, boc o bou mans; animal de granja servil i estúpid.

Què vols que et porti?

Checa, Josep Barcelona : La Busca, 2007 P 833 Che

De l’original, estepari o no, extingit per desdesig i embalsamat, només en queden les engrunes d’un àpat d’àcars.

Els Arbres que no conec Checa, Josep Manresa : Abadia, 2013 P 833 Che Consulta a quines Carrer Malats Checa, Josep Manresa : Abadia, 2012 P 833 Che

biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

La Temerària estratègia del funàmbul cec Checa, Josep Barcelona : La Busca, 2005 P 833 Che

Caminant damunt el temps : poesies Codina i Roma, Ferran Manlleu: l'autor, 1990 P 833 Cod

Del pensament i del cor : poesies Codina i Roma, Ferran Manlleu : l'autor, 1981 P 833 Cod

Flors i espines Codina i Roma, Ferran Manlleu : l'autor, 1985 P 833 Cod

M ARIA P ORTÚS I C RUELLS

M ARGARIDA S ELLAS I P UIG

ST QUIRZE DE BESORA, 1919 – MONTESQUIU, 2006

ST QUIRZE DE BESORA, 1908 – MONTESQUIU, 1992

Tots els teus noms Checa, Josep Vic : Emboscall, 2004 P 833 Che El Temps i les paraules Checa, Josep [Vic] : Emboscall, 2003 P 833 Che

Poemari il·lustrat de na Maria Portús Cruells Portús Cruells, Maria Montesquiu : Ajuntament de Montesquiu, 2007 P 833 Poe

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Margarida Sellas : actriu, poetessa i pintora autodidacta Sellas, Margarita Montesquiu : Ajuntament de Montesquiu, 2007 P 833 Sel

ST. VICENÇ DE TORELLÓ Va néixer en una família de pagesos al mas “Cal Draga” de l’Hospitalet, abans de la transformació vertiginosa de la ciutat que havia d’arribar. Va emigrar de l’Hospitalet el 1962 però continuant tenint-t’hi una forta relació fins el 1973.

Va marxar de Barcelona cap a Mallorca, primer, i després cap al Solsonès, una altra vegada a Barcelona i finalment ha viscut en terres lluçaneses i osonenques des de 1977 on ha fet de mestre rural i de professor d’institut de llengua catalana i literatura. És llicenciat en Ciències de la Informació.

R AMON M INOVES I R OMAGOSA L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, 1950 Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Els Camins de la nit Minoves, Ramon Barcelona : Columna, 1997

P 833 Min Roderes Minoves, Ramon Barcelona : Columna, 1995

P 833 Min

TARADELL R OSER B IGAS I B RUGALLA TARADELL, 1928

Versos senzills : recull de poesia Brugalla Bigas, Roser Taradell : [l'autora], 2011 P 833 Big

Roser Bigas i Brugalla va estudiar fins als 14 anys a l'escola de les Dominiques de Taradell, on va tenir dos grans professors, sor Rosa Sitjà i mossèn Ramon Vidal, que li transmeteren les ganes de llegir i aprendre. Va treballar al sector tèxtil, es va casar i té dues filles i tres néts.

Actualment està jubilada, però sovint col·labora amb algunes entitats de Taradell escrivint els seus versos.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Poeta i autor dramàtic. Estudià lleis però es dedicà a la literatura. Les seves obres s’estrenaren a Madrid. Fou diputat pels districtes de Gràcia, Vic i Santa Coloma de Farners, i administrador reial de les rendes de Cuba. Actuà en conferències i les seves poesies foren llegides en diferents sessions.

¡Flor de un día! : drama en un prologo y tres actos : en verso Camprodon i Lafont, Francesc Madrid : Imprenta La Propaganda, 1898 T834 Cam

FRANCESC C AMPRODON I S AFONT TARADELL, 1816 – L’HAVANA (CUBA), 1870

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Francesc Camprodon i Safont : autor de Marina, l'òpera de Lloret Ruscalleda i Gallart, Sebastià [Lloret de Mar] : Club Marina, 2009 92(Cam) Rus

R OSA C ODINA I C OSTA TARADELL, 1949

En el mar del pensament Codina Costa, Rosa Barcelona : Columna, 1995 P 833 Cod Destí d'amor Codina Costa, Rosa Barcelona : Comte d'Aure, 2003 P 833 Cod

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Llibertat! terra i pàtria Codina, Rosa Barcelona : Viena, 2012 P 833 Cod

Sensacions. Paraules i poemes Codina Costa, Rosa Barcelona : Viena, 1997 P 833 Cod

Rosa Codina, comercial i administrativa, ha participat en activitats socials i culturals del seu entorn més proper. Rosa Codina s’autodefinex com una dona treballadora, esposa i mare de família, que creu en la vida, en la poesia i amb tot allò que, mitjançant ella, es transmet. Per això n’escriu i ens lliura als seus poemes.

La Montserrat neix a Taradell el 29 d’octubre de 1925. Hi passa tota la seva infantesa. Una imatge li quedarà especialment gravada d’aquests anys: el Montseny. Diferents poesies hi fan al·lusió: “em porta remembrança d’aquell Montseny on hi vaig passar la infància ben a prop seu...”, o, encara: “Muntanya d’ametistes, Montseny preuat, records de ma infantesa, oh temps passat!”.

Anys més tard, amb els fills ja aposentats, la Montserrat voldrà tornar a Taradell. Amb l’Esteve hi llogaran la seva “casa de vacances” on passaran regularment els finals de setmana. Per altra banda es faran càrrec de la concessió dels avantpassats en el cementiri del poble.

Finalment, la Montserrat podrà acomplir el seu somni: “que les meves despulles, un cop ja pols, poguessin quedar sempre al teu envolt...” Serà enterrada a Taradell el 5 d’abril de 1997.

M ONTSERRAT M OLAS I P UJOL Poètica Molas Pujol, Montserrat [Aiguafreda : Esteve Muntada], 1998 P 833 Mol Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

TARADELL, 1925-1997

A SALVADOR ESPRIU Tu, que vas cantar la mort més que l’amor; tu, que vares viure pensant sempre en morir, avui, en el teu enterrament quan abandonàvem el teu cos mort, t’he sentit viu en el nostre entorn.

El teu esperit tot ho omplia, I he llegit el teu nom, allà imprès, en un senzill record, humil com tu mateix.

I he pensat que els teus noms prou que t’esqueien: Salvador, i revifador de la nostra llengua; Espriu (o esperit), tot tu ho eres; Castelló, un castell o fortalesa.

Tot això ho fores tu per Catalunya.

Un esperit salvador de la cultura.

(23 de febrer de 1985)

JOSEP ORS I S ELLABONA TARADELL, 1958

Només són fragments Ors, Josep Vic : Emboscall, 2000 P 833 Ors

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

JOSEFINA P ERAIRE I ALCUBIERRE BARCELONA, 1947 Nasqué a Barcelona, on resideix. És Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Actualment, es dedica a la ceràmica i a l’escultura, ha participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives. Es confessa també, amant de la música i la paraula, des de sempre.

Forma part del Grup Literari Poesia Viva, i és membre actiu del Seminari d’Investigació Poètica de Barcelona, fundat i dirigit per l’escriptor i professor de Preceptiva Poètica, Josep Colet i Giralt.

Ha guanyat diversos premis literaris.

AMB ARMES DE PAU Salvàvem els mots de la nostre llengua el meu poble i jo. ( Salvador Espriu)

No vull escriure d’odis ni venjançes ni de passats sagnants ni d’enemics.

Això, ja em viu a dins...

Vull escriure un somni compartit on cada idea, cada lluita independent, sigui una arma de pau per enlairar la llengua, que va cantar-nos al bressol.

La llengua que ha trenat la maravella d’un Llull i un Verdaguer, per dir-ne dos, i aquell ventall immens que trena noms de seny i saviesa que ens ha fet créixer.

Quina minsa cultura la d’aquells que no entenen que cada patrimoni fa un TOT UNIVERSAL que ens fa més rics.

Si amb la política, seguint les passes democràtiques, un poble no assoleix el seu cimal, sols beslluma la porta de sortida que ens obre l’esperit.

Ets, CATALUNYA la viva arrel remota que en mi s’aferra, i amb l’eina de la parla, el meu present afirmo!

Enfilo llunes : poesia Peraire Alcubierre, Josefina Barcelona : Comte d'Aure, 2011 P 833 Per

Pell de temps : poesia Peraire Alcubierre, Josefina Barcelona : Comte d'Aure, 2005 P 833 Per

Interiors : poesia Peraire Alcubierre, Josefina Barcelona : Comte d'Aure, 2003 P 833 Per

EL ROSTRE Haikus Modela, el mestre, el rostre que el captiva.

Batega el marbre!

L’ideal guia el cisell de l’artista que vol palpar-lo...

Llavis de gebre fonent-se en la quimera que els torna flama...

A l'ombra dels bambús : haikais i tankas Peraire Alcubierre, Josefina [Granollers] : Granollers, 2001 P 833 Per

ANTONI P LADEVALL I ARUMÍ TARADELL, 1961

És un escriptor i professor català. Doctor en filologia clàssica i professor de llatí i grec. Es va presentar com a escriptor amb el poemari Les noies de l'hoste, inclòs en el llibre col·lectiu 6 poetes 83. Escriu en diferents publicacions periòdiques, entre les que destaca Ausa, el butlletí del Patronat d'Estudis Osonencs, de la qual fou director entre 1990 i 1994.

Com a escriptor ha publicat l'assaig La il·lustració a Vic. Les aportacions de Francesc de Veyan i Mola i Llucià Gallissà i Costa (2000), el dietari La mentida original (2000), les proses breus Quadern de Can Garbells (2002) i les novel·les La lliça bruta (2001) i Massey Ferguson 35 (2003). Ara bé, l'èxit de crítica i públic li va arribar amb la novel·la Terres de lloguer , premi Pin i Soler de Tarragona 2005. També ha guanyat el premi Joaquim AmatPiniella del 2007 amb Terres de Lloguer i el premi Carlemany de novel·la del 2008 amb La papallona negra.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

CAMINES...

Camines... cercant ni tu saps què, que el teu cor ompli i sadolli el desig del teu voler.

Camines... i el neguit et devora i res no t’omple; no sents més que buidor dins del teu ser.

I en la teva follia cerques, orba, el doll que posi fi a la teva set.

Atura’t! i deixa la fal·làcia mentidera que vols que dugui la teva ànsia a port; no miris ni endavant ni endarrera, perquè tens més a prop la teva sort.

Trepitja fermament l’eixuta terra, amb els ulls ben oberts, contempla el cel, i l’aire pur que et dóna com a ofrena, a ple pulmó respira sens recel.

Atura’t!, no busquis més a fora la pau que neguiteja el teu anhel, que sols seràs feliç si aquesta joia, aprens a conrear-la dintre teu.

6 poetes 83 Barcelona : Associació de Joves Escriptors : Edicions del Mall, 1983 P 833 6poe

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Cercant la pau Pujol i Boix, M. Carme [s.l : s.n], 1987 P 833 Puj

M. C ARME PUJOL I B OIX TARADELL, 1930

M. Carme Pujol va néixer a Taradell l’any 1930 i estudià el Batxillerat al col·legi de l’Infant Jesús (Dames Negres) de Barcelona. Arran del seu matrimoni es traslladà a una masia dels afores de Bellvís (Pla d’Urgell).

TONA Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Del Zenit Canadell, Albert Vic : Emboscall, 2002 P 833 Can Romer Canadell, Albert [Vic : Emboscall], 1999 P 833 Can

ALBERT C ANADELL I VILALTA TONA, 1963 Va néixer a Tona el 1963. Acabats els estudis de Batxillerat Superior, el 1980, s’inicia com a artesà, fabricant i venent jocs de llautó.

L’any 1997, treballa per una empresa de joieria ubicada a Tona, i des del 2000 treballa l’argent per compte propi. No obstant això ha col·laborat amb vàries empreses del ram en tasques de repassats i modelatge.

La seva vessant d'artesà la compagina amb l'escriptura. La seva narrativa, editada en bona part per Emboscall, amb títols com La tribu, Diari d'un il·luminat, Els Camins del Mandala, Dos contes de circ i Òpal de foc, s'inspira en les múltiples situacions viscudes que portà l'autor a diversos continents, i hi immortalitza persones i situacions reals amb pinzellades de màgia. Albert Canadell ha conreat narrativa però també poesia, la publicació recull antològic Del Zenit, i el llibre de poemes Romer en són una mostra.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Poemes : Tona I Codina i Arumí, Josep [S.l. : s.n.], 1993 P 833 Cod Poemes : Tona I Codina i Arumí, Josep [S.l. : s.n.], 1994 P 833 Cod

JOSEP C ODINA I ARUMÍ TONA, 1920 Josep Codina i Arumí va néixer el 12 de gener del 1920, al poble de Tona. De jovenet es va inclinar a llegir coses modestes del seu abast social. Ja d’adult, entre els anys 1940 al 1955, va formar part d’un grup de teatre d’aficionats, el recolzament del poble envers els quals era massiu. Per aquestes circumstàncies es va aficionar a llegir dramaturgs clàssics i poetes dels quals els seus preferits són Verdaguer, Pitarra, Rusiñol, Apel·les Mestres i, molt especialment, Àngel Guimerà, entre d’altres.

JOAN C OLOM I G RAU SANTPEDOR, 1905 – ST. FRUITÓS DE BAGES, 1991 Mn. Colom va néixer en una masia de la vila de Santpedor el 8 de gener de 1905. Als dotze anys, i havent-se-li ja manifestat la inclinació per la vida sacerdotal, va anar a estudiar al Seminari de Vic (1916-1929). I fou aquí on, pels voltants de l'any 1920, se li va desvetllar l'afecció per la poesia i, en especial, l'admiració i l'estima per Mn. Cinto Verdaguer.

Els seus anys de mestratge a Vic (1929-1940) Mn. Colom va ocupar el carrec de prefecte del collegi de Sant Josep- i va dedicar-se a la direcció del seminari del Santuari Maria de la Gleva (1940- 1952).

La línia poetica de Mn. Colom, que queda definida i afermada en aquests anys de dedicació eclesiastica a Vic, a la Gleva i, posteriorment, a Ripoll (1952-1955), va donar els fruits més assaonats en la seva estada a la parroquia de Tona (1955-1983).

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Estrofes de passió : al bosc : agost del 1936-maig del 1937 ; Sant Amand : poemes Colom i Grau, Joan Tona : Llegat Colom-Viñeta, 2007 P 833 Col Pelegrí de la muntanya : vida i poesia de mossèn Joan Colom i Grau (19051991) Lleopart i Costa, Amadeu Tona : Ajuntament de Tona, 2005 92(Co)Llel Pom de flors a la Mare de Déu de Puiglagulla en els doscents anys del santuari : 17751975 Colom i Grau, Joan [Barcelona : CopiArt], DL 1976 P 833 Col

Gleves d'or : en el cinquentenari de la coronació de la Mare de Déu de la Gleva (1923-1973) Colom i Grau, Joan Sant Hipòlit de Voltregà : Planàs, 1974 P 833 Col

Sant Amand : poemes Colom i Grau, Joan Barcelona : [s.n.], 1963 P 833 Col

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

AMADEU LLEOPART I C OSTA TONA, 1963

Captiu Lleopart i Costa, Amadeu Vic : Emboscall, 2002 P 833 Lle Fent les paus amb mi mateix Lleopart i Costa, Amadeu Vic : Emboscall, 1998 P 833 Lle Estudiants de Vic, 1951 Lleopart i Costa, Amadeu Vic : Publicacions del Patronat d'Estudis Osonencs, 2002 P 833 Est

Lleopart escriu narrativa, poesia, articles d’opinió i, també, textos teatrals. Ha estat guardonat en diverses ocasions; en prosa, per exemple, als Premis Literaris de Calldetenes (1993 i 1996), al Premi Rovira Redorta – Ajuntament de Manlleu (1995) o al Premi Vila de Puigcerdà (2000); en poesia, als Premis Literaris de Calldetenes (1996) o al Certamen Literari de Castellitx (1997). Té publicats alguns llibres de narrativa (El Paulet, facècies i amargors, edició a càrrec de l’autor, Tona 1997; Passeig pel mirall, Emboscall Editorial, Vic 1999), de poesia (Captiu, Emboscall Editorial, Vic 2002) i de teatre (El vol inútil d’Ícar, Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre d’Osona, Vic 2000).

JOSEP P AGÈS I P UIG CENTELLES, 1942 Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Camí poètic Pagès i Puig, Josep [Tona] : [l'autor], 2012 P 833 Pag

Josep pagès i puig nasqué a Centelles el 3 de febrer de 1942. L’any 1950, per motius de feina, la família passa a viure a Tona. La seva afició per la poesia, que, com ell diu, li ha arribat tardana, l’ha portat a participar en diversos actes i trobades de poesia, on llegint i escoltant ha anat millorant el bagatge poètic.

Juntament amb el seu amic Miquel Comas i el senyor rector Mn. Pere Devesa, el mes de juliol de l’any 1998 organitza la primera trobada anual de poetes al Jardí Verdaguerià de la parròquia de Tona. Quatre anys més tard, i a causa del cessament de l’activitat del Quicarell Poètic de Centelles, en Miquel i en Josep, amb el recolzament de diversos membres del Quicarell, funden a Tona el grup Brots de Poesia: cada tercer diumenge de mes organitzen una trobada de poesia amb un notable èxit de participació.

TORELLÓ JOAN C ASTELLS I C ASAS MANLLEU, 1902 – TORELLÓ, 2000 Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Calaix d'Arquimesa : poemes Castells i Casas, Joan Torelló : l'autor, 1975 P 833 Cas

Va néixer a Manlleu l’any 1902, i, a l’edat de vuit anys, va anar a viure a Torelló.

Va fer Peritatge Mercantil a Barcelona i un curs a l’Escola de Funcionaris d’Administració Local que no va acabar a causa del tancament del centre per part del general Primo de Rivera.

Durant 42 anys va ocupar el càrrec de secretari de l’Ajuntament de Torelló, del qual es va jubilar l’any 1972.

Va col·laborar en diverses revistes i periòdics manlleuencs com Manlleu, II época i El Record.

Tardorenques Castells i Casas, Joan Barcelona : Claret, 1992 P 833 Cas Espurnes i postals Castells i Casas, Joan Torelló : l'autor, 1991 P 833 Cas

Pomell de flors a Santa Maria de Castells i Casas, Joan Torelló : l'autor, 1974 P 833 Cas Rocaprevera : poemet Castells i Casas, Joan Vic : Gassó, 1948 P 833 Cas

Cantiret de cristall Castells i Casas, Joan Torelló : l'autor, 1990 P 833 Cas Pels camins de la pietat humil Castells i Casas, Joan Torelló : l'autor, 1989 P 833 Cas Simfonia espiritual : poemes Castells i Casas, Joan Torelló : l'autor 1976 (Imp. Marquet) P 833 Cas

JOAN C ROSAS I E SCUDERO

JORDI D ORCA I D ORCA

TORELLÓ, 1982

L’HOSPITALET, 1962 Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Erra.de.

Crosas Escudero, Joan [s.l. : l'autor], 2010 P 833 Cro Absort : absent en la multitud Crosas Escudero, Joan Vic : Emboscall, 2009 P 833 Cro Veus, la llum s'apaga Crosas Escudero, Joan Vic : Emboscall, 2005 P 833 Cro Quan el dia i la nit tenen nom Crosas Escudero, Joan Vic : Emboscall, 2003 P 833 Cro

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

En la pols de l’aire Dorca, Jordi Alzira : Germania, 2014 P 833 Dor

Jordi Dorca és lingüista i es dedica, del 1999 ençà, a la recerca dialectal en terres del Principat. Ha publicat, fins ara, tres llibres monogràfics –el darrer sobre Collsacabra, del 2008- i alguns articles sobre geovariació lingüística.

Col·labora en la revista Llengua Nacional i gestiona, a més, un blog personal on escriu apunts sobre els resultats de les seves enquestes i on , de tant en tant, publica algun poema seu.

JOSEP M ANUEL FERRER I M ORENO VIC, 1956 Set Rosanes-Creus, Pep Ferrer Moreno, Josep Manuel [Vic : Emboscall], 1998 P 833 Ros

Poemes i cançons per a nens i nenes de totes les edats Ferrer Moreno, Josep Manel Vic : Emboscall, 1998 IP 833 Fer

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

M ARIA FONT I C ASTANY SANT PERE DE TORELLÓ, 1928

Enderrocs Font, Maria Vic : Emboscall, 2000 P 833 Fon

Sota el fumeral Font, Maria Vic : Emboscall, 2005 P 833 Fon

Adéus definitius Font, Maria Vic : Emboscall, 1999 P 833 Fon

Nits Font, Maria Vic : Emboscall, 2002 P 833 Fon

Desarrelats Font, Maria Vic : Emboscall, 2006 P 833 Fon

La mort al camp i altres poemes Font, Maria Torelló : [l'autora], 1981 P 833 Fon

JOAN NURI I C ASALS TORELLÓ, 1909 – RUBÍ, 1984 El 1935 va publicar el poemari Del cor i del seny (l’únic que publicaria en vida, també és el primer llibre publicat a Torelló).

D’idees republicanes, després de la Guerra va patir catorze anys de reclusió en vint-i-una presons diferents. Tornà després a la comarca per instal·lar-se amb la seva família a Vic. Marginat, trobà un cert recer en la colla d’en Manel dels Ous i d’en Garolera, que li estrenaren algunes comèdies en vers. Va enllestir diversos reculls poètics que han restat inèdits. El 1958 es traslladà a Barcelona, on treballà a l’editorial Labor fins a la jubilació. El 1960 es casà amb una altra poetessa, Eulàlia Colomer, amb qui s’instal·là a Rubí.

L’amor espera

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Deixeu-me sadollar en eixa copa que són els llavis fins que vos teniu.

Deixeu que copsi el bes d’aquesta boca que encén en el meu cor un foc tan viu, que apar que dins el pit tingui una brasa i tinc els llavis secs i enfebrosits.

El dolor del meu cor em fibla massa, no voldreu posar fi en els meus neguits?

Potser vos no creureu que ma paraula sigui un reflex del cor i el pensament.

Potser us pensareu que és una faula l’amor que viu en mi dant-me turment.

Ja ho sé que el vostre cor és una llosa que tanca els sentiments, i els sap callar, ja ho sé que tot amor us hi fa nosa i trossejeu el cor que hi vol entrar.

Prô si teniu els ulls plens de bellesa i els llavis tan vermells –color de sangsi tempta els meus sentits la jovenesa del rostre que teniu tan pur i blanc, no desprecieu l’amor que a vostra porta espera adelerat que vos obriu.

Penseu que com les flors pot caure morta la bellesa radiant que ara teniu!

Octubre de 1930

Del cor i del seny : poesies Nuri i Casals, Joan Torello : Soler, 1935 P 833 Nur

Tardoral Igual que fulles mortes les il·lusions malmeses cauen de branca en branca del cor i el pensament.

I al fer-se fonedisses per un mal vent empeses recordem que la vida, és el goig d’un moment.

Ens plau viure entre somnis acaronant follies, despreciant les tristeses que ens fan el cor poruc, i ens oblidem del temps que va contant els dies i ens diu que mai no para fent-nos el cor feixuc.

Com Icars orgullosos, emprenem la volada amb les ales de cera de nostres il·lusions, que es fondran ans no arribin a besar l’estelada per caure sense forces al mar de les passions.

Perquè cerquem la glòria i ens tempta la riquesa si el temps inexorable va fent el seu camí, i ens va prenent les forces, ferint-nos amb cruesa, quan arriba a la fita que ens va marcar el destí?

Cada any cauen les fulles dels arbres, i es renoven quan vé la primavera amb son màgic perfum.

Les il·lusions perdudes ja mai més es retroben perquè devenen cendra i el destí les consum.

Els roures centenaris que aixequen les brancades desafiant tempestes, mirant de cara al cel, també veuran un dia ses branques esquinçades i el seu cos fent engrunes per un destí cruel.

Més si tot és un somni i és tan breu nostra vida I tot ço que batega un jorn té d’acabar, Ans que el meu pobre cor sigui una flor marcida Que cau i devé cendra, també vull somiar!

Octubre de 1934

Va cursar estudis al Seminari de Vic, i després a la Universitat de Lovaina, a Bèlgica, on es llicencià en filologia clàssica, i més tard a la Universitat Autònoma de Barcelona, on ho féu en filologia catalana.

Juntament amb Antoni Pous, fou un dels membres destacats de l’anomenat grup de Vic, el qual mantingué una estreta relació amb Carles Riba. Entre 1964 i 1967 va dirigir la revista Inquietud, i el 1977 fou un dels fundadors, juntament amb Miquel Martí i Pol, Ricard Torrents, Lluís Solà i Jordi Sarraté, de la revista de poesia Reduccions.

Patriota i home d’esquerres, el 1968 es va afiliar al PSUC i va participar activament en l’Assemblea de Catalunya i el Congrés de Cultura Catalana. El 8 de desembre de 1974 fou un dels 67 detinguts arran la reunió de la permanent de l’Assemblea de Catalunya celebrada en el Col·legi de les Escolàpies de Sabadell. Durant molts anys va exercir la docència al batxillerat. De l’any 1991 al 2000 va ser el director de la Biblioteca de la UVic. Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

SEGIMON S ERRALLONGA I M ORER TORELLÓ, 1930 - 2002

[Poemes] Serrallonga, Segimon Mataró : Traç, [1991] P 833 Ser Poesia antiga Serrallonga, Segimon [Barcelona : Curial, 1981] P 833 Ser Tornem-hi : no ho direm tot Serrallonga, Segimon [S.l. : s.n., 1980] P 833 Ser Poemes : 1950-1975 Serrallonga, Segimon Barcelona : Crítica, [1979] P 833 Ser Eixarms Serrallonga, Segimon Barcelona : Lumen, 1974 P 833 Ser

FRONTERA TOTES LES VEUS CRIDAVEN VIAFORS! Es rigueren d’En J. V. Foix, rialles grasses, sense estremiment de flors al campanar, sense diable ver al tombant de la plaça.

Duty and dereliction guide thee back to solitude!

D’en Riba, home de plors en ira, que estima els déus que creixen quan acreixen, en Riba sense bous, amb grecs que esbotzen Caps de Creus, balconada d’albes, sense rossinyols que float and run like an embodied joy whose race is just begun.

D’ells i dels Verdaguers que floriren diran: The time is past! Every voice cries “Away!” És fàcil de parlar, sentir-se és impossible: Totes les veus cridaven viafors! i no ho sabien.

Miscel·lània Segimon Serrallonga Vic : Universitat de Vic : Eumogràfic : Eumo Editorial, 2001 04 Mis

Homenatge a Segimon Serrallonga : Torelló, 25 d'octubre de 2001 Torelló : Ajuntament de Torelló, Regidoria de Cultura, 2001 082 Hom Ira d'amor : poesia 1968-1975 Serrallonga, Segimon Barcelona : Edicions 62, 2013 P 833 Ser Sempre voldré voler : antologia (poesia, prosa, assaig, entrevistes) Serrallonga, Segimon Castelló : Ellago, 2007 N 833 Ser

No solament a ciutat, sinó aquí, on davallen vessants rocosos i més avall fressegen els boscos amb vent no tant lliure, veuràs el destí d’aquest poble.

Aquí el sol crema més alt, i la força de la terra, nua, suporta el pensament.

Aquí l’esperit tremola com l’herbei, però com el núvol ocupa plujós el país.

Rere calitges i pujols i fronts de muntanya s’alça la ciutat milionària, homes i dones, amor, en odi, ermats els drets a la vida, no solament a l’esperit, sinó també a la vida.

Segimon Serrallonga entre la vida i la poesia : notes de dietari, 5 d'abril-12 de maig de 2002 Torrents, Ricard Serra d'or. Núm. 511/512 (jul.-ago. 2002), p. 48-51 La Lliure aventura poètica de Segimon Serrallonga Codina i Valls, Francesc Serra d'or. Núm. 515 (nov. 2002), p. 52-55 Segimon Serrallonga : poesia secreta Sardà, Zeneida Serra d'or. Núm. 494 (febr. 2001), p. 24-31 Segimon Serrallonga, setanta anys Cònsul, Isidor Serra d'or. Núm. 495 (març 2001), p. 45-46

CELIA R AMOS I VIDAL MOLEZUELAS DE LA CARBALEDA (ZAMORA), 1948

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Si me dices amor Ramos, Celia Barcelona : Debarris, DL 2010 P 834 Ram Fieramente hombre Ramos, Celia Barcelona : La mano en el cajón, DL 2005 P 834 Ram Pájaro – sol Ramos, Celia Barcelona : La mano en el cajón, DL 2001 P 834 Ram

Es formà al seminari de Vic, on s’ordenà de sacerdot el 1901, i completà els estudis de teologia a Tarragona, amb la llicenciatura (1903). Destinat de vicari a Navarcles (1905), inicià les tasques d’investigació històrica, que continuà a Moià, a Centelles i com a beneficiat al Carme de Barcelona, on passà el 1921 i on residí fins a la seva mort..

FORTIÀ S OLÀ I M ORETA TORELLÓ, 1876 – BARCELONA, 1948

R AMON TRIAS I S ERRA TORELLÓ, 1974

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Sal, vent i escata Trias, Ramon [S.l.] : Tast del buit, 1990 P 833 Tri Brut d'amor Trias, Ramon [S.l.] : [s.n.], 1999 P 833 Tri

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Aplec de versos Solà i Moreta, Fortià Barcelona : [s.n.], 1950 P 833 Sol

VIC El 1948 inicià els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencia en Pedagogia. Exercí de professora fins el 1979, quan encapçalà la candidatura d'esquerres de la Garriga i fou elegida alcaldessa d'aquesta població vallesana. Col·laborà a diverses revistes com ara Inquietud i el 9 Nou de Vic. Com a escriptora, s'inicià en el certamen de Cantonigròs, on rebé el premi de narració pel conte Perquè veuran Déu.

Posteriorment, el 1961, publicà el llibre de poesies La mà pel front, premi Cant espiritual de Cantonigròs. El 1972 aparegué Díptic, poemari en coŀlaboració amb Maria Àngels Anglada.

M ARIA ÀNGELS ANGLADA I D’ABADAL VIC, 1930 – FIGUERES, 1999

NÚRIA ALBÓ I C ORRONS

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

LA GARRIGA, 1930

M'ho ha dit el vent Albó, Núria Barcelona : Columna, 2001 (Premi de Poesia Guillem Viladot) IP 833 Alb Díptic Albó, Núria Vic : [Tip. Balmesiana], 1972 P 833 Alb La Mà pel front Albó, Núria Barcelona : Vila Imp., 1962 P 833 Alb

El vol i l’arabesc de l’arietta guardem per l’alta nit. La seda fosca amagarà les ferides suaus, profundes, de la seva resplendor.

La trajectòria de Maria Àngels Anglada està marcada pel món clàssic. Sempre es va confessar una gran admiradora del món hel·lenístic. I bona part de la seva vida la va dedicar a la docència, com a professora de Filologia Clàssica. Aquest mateix interès la va portar a traduir textos del llatí i el grec al català.

La seva trajectòria com a escriptora no començaria fins l'any 1972, amb la publicació dels seus primers poemes, juntament amb una altra poeta, Núria Albó, amb el llibre Díptic. En els començaments de la seva vida literària va destacar com a crítica literària, traductora i assagista en llibres col·lectius com Salvador Espriu en els seus millors escrits, publicat el 1974. També va col·laborar en publicacions de l'època com Canigó, El pont, 9 país, Reduccions, entre altres.

El 1978 és un any important per a l'escriptora, ja que amb la seva primera novel·la, Les Closes, va guanyar el premi Josep Pla. Aquest premi li va suposar ser descoberta per la majoria del públic lector. A partir d'aquest moment es va començar a construir una sòlida trajectòria literària .

Tot i que la poesia va ser un gènere que valorava molt, bona part de la seva obra poètica no havia tingut l'oportunitat de sortir a la llum. Per aquest motiu, l'any 1990 es va editar un recull antològic Columnes d'hores que engloba tota la seva obra fins a aquell any i que, més endavant, va quedar completat amb el petit poemari Arietta.

Després de viure més de trenta anys a Figueres, el 1996 va rebre un homenatge ciutadà i va ser distingida amb el títol de filla predilecta.

Va morir a Figueres el 23 d’abril de 1999.

Poesia completa. Poesia I Anglada, Maria Àngels Barcelona : Vitel·la, 2009 P 833 Ang

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Columnes d'hores Anglada, Maria Àngels Barcelona : Columna, 1990 P 833 Ang Kiparissia Anglada, Maria Àngels Barcelona : La Magrana, 1980 P 833 Ang Arietta Anglada, Maria Àngels Barcelona : Columna, 1996 P 833 Ang [Poemes] Anglada, Maria Àngels Mataró : Traç, 1988 P 833 Ang Díptic Anglada, Maria Àngels Vic : [Tip. Balmesiana], 1972 P 833 Alb Paradís amb poetes Anglada, Maria Àngels Barcelona : Destino, 1993 88.35 Ang M.Àngels Anglada : entorn i projecció Albó, Núria Vic : Ajuntament de Vic, 2009 833(Ang) Alb

Àlbum Maria Àngels Anglada [Barcelona] : Centre Català del PEN Club, 1998 833.3(Ang) Alb Els Xiprers tentaculars : el paisatge en l'obra de Maria Àngels Anglada Rafart, Susanna Bellcaire d'Empordà : Vitel·la, 2012 833.3(Ang) Raf El Poder del record : l'obra narrativa de M. Àngels Anglada : guia de lectura Ayensa, Eusebi Barcelona : Edicions 62 [etc.], 2009 833.3(Ang) Aye Incitació a la lectura : articles de crítica literària Anglada, Maria Àngels Barcelona: Abadia de Montserrat, 2008 833.3 Ang Paisatge amb poetes Anglada, Maria Àngels Barcelona : Destino, 1988 837.35”19” Ang

Maria Àngels Anglada Uccella, Francesca R Vic : Ajuntament de Vic, 2009 91(46.71Vic) Ucc Maria Àngels Anglada Abello, Montserrat Bellcaire d'Empordà : Vitel·la, 2009 833(Ang) Abe M. Àngels Anglada : passió per la memòria Foguet i Boreu, Francesc Barcelona : Pòrtic, 2003 92(Ang) Fog M. Àngels Anglada i d'Abadal : sessió en memòria Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. Secció filològica, 1999 833.3(Ang) Man

Tàntal Potser li mancava una humil saviesa.

No volia esperar-se.

Les fruites sucoses, les belles magranes s’allunyaven, tímides, tremoloses d’unes mans massa àvides, com urpes o becs.

Mai no va alçar-les ben a poc a poc, amb gest d’acaronar la pell tibant.

Així ens fuig la bellesa, de vegades, i ens deixa exhausts, i clivellats els llavis, fins que aprenem passes lleus i una tendra tenacitat als dits i a les paraules.

Fugissera llavors, còmplice a contracor, molt clara entre les ombres brilla i llisca la font.

M. Àngels Anglada i la música Miró, Maria Mercè Revista Vic. Vic : 2009, p. 4-8 Aproximació a l'obra de Maria Àngels Anglada : notes per a una lectura Miró, Maria Mercè Ausa Vic : Patronat d'Estudis Ausonencs (2000), p. 237-246 La Poètica de Maria Àngels Anglada Guasch, Roser Serra d'or. Montserrat : Núm. 485 (maig 2000), p. 36-39 A Maria Àngels Anglada, poeta i novel·lista Miró, Maria Mercè Revista Vic. Vic : 1999, p. 22-25

NO SÉ JUGAR AMB MÀSCARES No sé jugar amb màscares, amics.

Estimo massa les paraules nostres de molts llavis de cendra, crit i flama.

No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa d'uns pocs pensaments clars ni per bastir-me, en arbres de misteri, nius de somnis remots. A la cruïlla dels camins de la nit, la veu ressona: hem escollit, en l'espera de l'alba els dards de la veritat, o un dur silenci.

FIDEL B OFILL I B OSCH VIC, 1934 – VILANOVA DE SAU, 2013 A hores d'ara Bofill, Fidel Lleida : Virgili i Pagès, 1988 P 833 Bof

* a Terrassa i Vilanova i la Geltrú. No hi ha exemplars a Osona.

Format a Vic, conreà inicialment un paisatgisme impressionista amb el qual recreà l’estil dels pintors postmodernistes catalans. Instal·lat a Barcelona, on freqüentà el Reial Cercle Artístic, derivà vers l’informalisme i l’abstracció, tendència que es reflectí sobretot en la seva obra de ceràmica. Exposà regularment a l’estranger, i visquè durant una desena d’anys a Creta. i en retornar (2008) s’establí a Vilanova de Sau. Afectat d’una esclerosi lateral amiotròfica, a conseqüència de la qual patí greus limitacions, continuà treballant.

Com a escriptor, col·laborà en les revistes Ritmo i Aria Jazz de Madrid, els butlletins de les Joventuts Musicals, la revista Oriflama –com a director artístic–, els periòdics Ausona i El 9 Nou de Vic i Le Courier des Galeries de París, entre d’altres, i la revista Llengua Nacional de Barcelona. Autor de diversos llibres de prosa i poesia ( A hores d’ara , Sota l’ombra de l’olivera , El mercat del ram , Blau sobre blau , Sau, la vall vermella , Nit d’amor i altres contes , Proses gregues , Quatre rèquiems , etc), fou guardonat amb diversos premis literaris.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Fidel Bofill Carrera, Anton Barcelona : Àmbit, DL 1984 75(Bof) Car Fidel Bofill Bofill, Fidel Bilbao : La Gran Enciclopedia Vasca, DL 1980 75(Bof) Bof L'Osona : de Fidel Bofill Bofill, Fidel Barcelona : General Gràfic, 1979 75(Bof) Bof

VELES I VENTS Sóc trist navegant perdut sobre un mar que ens amaga enmig de veles i vents gestes de glòries passades de quan els peixos portaven bandera amb quatre barres.

Solco onades sense rumb, la meva sang és salada, tinc la pell feta de trossos de cel i de lluna clara i debades cerco aquells lladregots de mala mare que una nit mentre dormia robaren la meva pàtria.

He perdut la meva vida en un mas sense esperança dalt d’un erm i tou pujol tot ple d’ombres i frissança on no hi toca mai el sol.

Quan mori, tinc nova estança on esventar-hi les cendres ran de la ratlla de França mentre bufi el mestral i volant sense recança recobrar la llibertat.

JORDI B UXADERAS I ARNAU VIC, 1975

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Natura desintegrada : recull de poemes i contes Buxaderas Arnau, Jordi Barcelona : Color Marfil, 2009 P 833 Bux

Emocions pures i cegues : recull de microrelats i fragments poètics Buxaderas Arnau, Jordi Barcelona : Color Marfil, 2010 P 833 Bux

Fugint de la foscor : recull de poemes Buxaderas Arnau, Jordi Barcelona : Color Marfil, 2007 P 833 Bux

Els rossinyols insomnes

Si fos només el temps el que ens despulla El gest i la mirada... però són les pors, la solitud, les absències, el dol i les gràvides ombres que ens comminen desitjos i esperances.

Si fos només el temps el que ens despulla...

Si fóssim com un arbre a la tardor...

P ILAR C ABOT I VILA VIC, 1940

Té estudis de Filosofia i Lletres i de Música.

Va començar a donar a conèixer la seva obra a partir d'integrar-se al grup CLOT, un grup que va fundar la revista del mateix nom. Pilar Cabot va formar part del consell de redacció.

Hi va publicar poesia, contes i també crítica literària i comentaris de llibres.

Oberta l'any 1965, la seva llibreria -CLAMdedicada plenament al llibre i al disc en català va ser un referent clau del món cultural i polític de la ciutat de Vic i d'Osona durant l'època de la dictadura i la transició; un centre molt viu de difusió de la literatura catalana.

La majoria d'escriptors catalans, de polítics, contraris a la dictadura van passar per la llibreria. De manera espontània es van organitzar tertúlies, avui dia mítiques, on es parlava de tot i amb fonament. S'hi van fer concerts, com les sessions de jazz organitzades per Armand Quintana, i els principals cantautors van passar pel lloc.

També es van dur a terme un munt de presentacions de llibres. Miquel Martí i Pol hi presentà sempre els seus llibres.

Molt interessada per la música, Pilar Cabot toca el piano, compon i ha musicat poemes seus. Va formar part de la primera junta de Joventuts Musicals de Vic i ha cantat a la Coral Canigó de Vic. És membre de l'AELC i del Pen Club. Ha escrit pregons, fa recitals de poesia i és jurat de nombrosos premis literaris.

La seva vena musical també ha trobat sortida, musicant els seus poemes o col·laborant amb altres poetes i músics.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

La Remor d'un molt antic silenci Cabot, Pilar [S.l.] : Témenos, 2011 P 833 Cab Els Rossinyols insomnes Cabot, Pilar Lleida : Pagès, 2008 P 833 Cab Àncores o ales?

Cabot, Pilar [Vic : Impr. Daví], 2004 P 833 Cab Els Versos obstinats Cabot, Pilar Barcelona : Comte d'Aure, 2003 P 833 Cab Vol ballar un tango amb mi, senyor Vivaldi?

Cabot, Pilar [Vic] : Emboscall, 2000 P 833 Cab La Gelada barana del pont Cabot, Pilar Girona : [s.n.], 1999 P 833 Cab Setge Cabot, Pilar Vic : Emboscall, 1998 2 volums P 833 Cab

Del meu país : cantata per a corals infantils Cabot, Pilar Vic : Ajuntament de Vic : Biblioteca Joan Triadú, 2006 784 Cab La Gelada barana del pont Cabot, Pilar Girona : [s.n.], 1999 P 833 Cab Amb veu d'amic Cabot, Pilar Barcelona : TRAM/GMI, D.L. 1999 (Poemes al fullet) CD 6.CAB 12

Ombres de mots i de silencis Cabot, Pilar [Barcelona] : Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Institut Català de la Dona, 1991 P 833 Cab Balcó de guaita Cabot, Pilar Sabadell : Ausa, DL 1989 P 833 Cab Avui estimo Baudelaire Cabot, Pilar Barcelona : Columna, 1988 P 833 Cab O no Cabot, Pilar Barcelona : Témenos, 2011 P 833 Cab

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

M ARIÀ C ALLÍS I C OLLELL VIC, 1855 - 1911 Mestre d’obres i agrimensor nascut a Vic l’any 1855 i mort el 1911. Destacà com a autor teatral i cultivà la poesia, especialment la satírica. Actuà com a conferenciant.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Esplays Callís i Collell, Marià Vich : Imp. Portavella, 1912 P 833 Cal

M ONTSE C ARALT I S AGALÉS VIC, 1986

Enlloc Carrera, Anton [Barcelona] : Témenos, 2012 P 833 Car Em sé deutor de tu Carrera, Anton Barcelona : Saragossa, 2011 P 833 Car

Enraonar Carrera, Anton Girona : Ajuntament de Girona, 2000 P 833 Car En llista d'espera Carrera, Anton Barcelona : Parsifal, 1998 P 833 Car Recer Carrera, Anton Estany : l'autor, 1993 P 833 Car Tremp d'or Carrera, Anton Barcelona : Edicions 62, 1991 P 833 Car Allaus de llum = Snowfalls of light : fragments Carrera, Anton Terrassa : Mirall de glaç, 1986 (Text en català i en anglès) P 833 Car

És llicenciada en Història de l’Art i té un Màster en Anàlisi i Gestió del Patrimoni.

Actualment compagina el doctorat amb assignatures del Grau de Llengua i literatura catalanes a la UOC. Ha treballat a la Fundació Jacint Verdaguer de Folgueroles com a guia literària i organitza, junt amb Amics de Verdaguer, els esdeveniments poètics Vespres a l’eixida a l’estiu, i Flors del Desviari durant la Quinzena Literària Verdaguer.

Recentment ha entrat com a secretària de la revista Reduccions. De l’ànima és el seu primer recull poètic publicat.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

De l'ànima : proses poemàtiques Caralt, Montse Barcelona : Comte d'Aure, 2012 P 833 Car

Nívia Carrera, Anton Andorra la Vella : Serra Airosa, 1981 P 833 Car Les Gestes essencials Carrera, Anton Barcelona : Lumen, 1979 P 833 Car Volum inevitable Carrera, Anton Barcelona : Vosgos, 1975 P 833 Car Tribu Carrera, Anton Barcelona : [l'autor?] 1973 (Gràf.

Diamant) P 833 Car Ex-vots : poemes Carrera, Anton Barcelona : [s.n.], 1971 P 833 Car Poemes Carrera, Anton Barcelona : [s.n.], 1970 P 833 Car

ANTON C ARRERA I B USQUETS VIC, 1943 Poeta i rapsode. Llicenciat en filologia catalana, la seva vocació literària i el seu contacte amb cantants el dugueren a emprendre una tasca recitativa força notable, producte de la qual són els discs

Anton Carrera diu els seus poemes (1969), Anton Carrera (1971) i Piràmide (1974). La seva poesia primera, Poemes (1970) i Tribu

(1973), té un caire popular i una clara intenció lírica i social, que esdevé més analítica i rigorosa formalment en Volum inevitable (1975), Les gestes essencials (1979) i Nívia (1981). Durant la dècada dels vuitanta, la seva poesia guanyà plasticitat en els llibres Colors-allaus de llum (1985), Tamariu (1986) i Cementiri de déus (1987), en col·laboració amb el pintor Fidel Bofill.

També publicà els poemaris Tremp d'or (1991), En llista d'espera (1998), l'estudi sobre poesia Teoria de l'acoblament

aplicada a setze poemes catalans (1994) i una Antologia poètica de Jacint Verdaguer (2002).

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

FRANCESC C ODINA I VALLS GRANOLLERS, 1954

Poesias de Jaume Collell Collell i Bancells, Jaume Barcelona : Estampa de Celestí Verdaguer, 1869 P 833 Col Faules i símils Collell i Bancells, Jaume Barcelona : Foment de Pietat, 1934 P 833 Col Les Tres flors del mestratge en Gay Saber Collell i Bancells, Jaume Vich : Tipografia Balmesiana, 1921 P 833 Col Sant Felip Neri : triptich en vers Collell i Bancells, Jaume Barcelona : Tip. "La Academia", 1919 P 833 Col Poesies Collell i Bancells, Jaume Barcelona : Ilustració Catalana, [1913?]

833.0 Lec

La Llum ineficaç Codina, Francesc Barcelona : Cafè Central ; [Vic] : Eumo, 2000 P 833 Cod

Cops de cap a la lluna Codina i Valls, Francesc Barcelona : Imp. Barcelonesa, 1974 P 833 Cod

És professor de filologia catalana a la Universitat de Vic, membre del consell de redacció de la revista de poesia Reduccions i autor de diversos estudis sobre literatura.

RISC COMPROMÈS Ho espero tot,i tot és poc tant lluny que no ho retinc a prop amb el desig.

Ho espero tot i no endevino rutes Entre els carrers del nostre laberint, ni en puc sortir si no trenco les tanques amb el puny clos i la mirada encesa.

I espero poc, i poc és tant lluny que si no ho vull no puc estimar res!

Sense combat no espero res i moro de no xuclar la sang del risc i moro de no xuclar la sang del risc que m’alça contra la mort.

Ho espero tot del risc

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

El canonge Jaume Collell, El Periodista, El Catalanista Anglada i Vilardebó, Joan Vic : Patronat d'Estudis Osonencs, 1983 92(Col) Ang Carteig histórich : correspondencia epistolar de Mossen Jacinto Verdaguer a Mossen Jaume Collellqui la publica ab un prólech y anotacions Verdaguer, Jacint Vic : Patronat d'Estudis Osonencs, 1983 92(Ver) Ver El Canónigo Jaime Collell y Bancells : 1846-1932 : esbozo biográfico Junyent, Eduard Vich : Tip. Balmesiana, 1946 92(Col) Jun

Floralia : versos Collell i Bancells, Jaume Barcelona : [J. Thomas y Cª], 1894", 1919 P 833 Col

Dulcis amicitia : correspondencia del Dr. Josep Torras y Bages a Mossen Jaume Collell, qui publica eix epistolari ab prefaci y notes aclaratories Torras i Bages, Josep Vich : Gazeta de Vich, 1926 92(Ver) Ver

Faules i simils que per ensenyar de minyons y esbarjo de la gent madura ha estat escrit Collell i Bancells, Jaume Vich : Estampa de Ramon Anglada, 1881P 833 Col

Jaume Collell.

Miscel·lània d'homenatge.

1866-1926 Barcelona : Altés, 1927 082 Jau

Sembrant arreu : recull de peces oratories Redall : nou aplech pronunciades en festes y de vers actes solemnes de Catalunya Collell i Bancells, Jaume Collell i Bancells, Jaume Vic : Gazeta de Vich, 1915 Vich : Tip. Balmesiana, 1927 P 833 Col 04 Col

JAUME C OLLELL I B ANCELLS VIC, 1846 - 1932 Estudià al seminari de Vic i en fou nomenat canonge el 1880. El 1871 fou proclamat mestre en gai saber. Gran propagador dels Jocs Florals, presidí els de Barcelona (1887, 1908, 1925). Ja abans d'ésser ordenat prevere (1873), milità en el moviment catalanista. Publicà Catalanisme: lo que és i lo que deuria ésser (1879), i col·laborà en la majoria dels periòdics catòlics i conservadors de Catalunya, essent un periodista polèmic.

Fundà i dirigí el setmanari vigatà La Veu del Montserrat (1878-1902), portaveu del catolicisme moderat català, i fou un dels convocants de l'Assemblea de Manresa de 1892 per la qual es fundà la Unió Catalanista. S'oposà fortament a les Normes ortogràfiques (1913) de l'Institut d'Estudis Catalans i fou un membre destacat de l'Acadèmia de la Llengua Catalana. Fundà la Revista Catalana (1889); dirigí la Gazeta Montanyesa del 1905 al 1914 i en fundà la continuació, la Gazeta de Vich (1914). Publicà diversos llibres de records, i les lletres rebudes de Torras i Bages (1926) i Verdaguer (1929).

Sagramental (fragment) Mes, no esmentem fets innobles ni parlem ja de greus torts, gemegà es propi de pobles decadents o casi morts.

No captem el dret de viure dret que no es compra ni es ven; poble que mereix ser lliure, si no li donen, s'ho pren.

Front altiu i parla franca i amb lo cor esperançat, conquistarem lo que ens manca guardant bé el que ens ha quedat.

Germans! nostre crit retrunya ben alt, i a la llum del sol: Visca lliure Catalunya dintre el reialme espanyol!

JOAN D URAN I E SPAÑA

ANDREU FEBRER

VIC, 1856

VIC, 1375 - 1440

Flors de joventut : recull de poesies Duran España, Joan Vich : Tip. Balmesiana, 1927 P 833 Dur

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

ANTONI D’E SPONA I DE NUIX VIC, 1849 - 1917

Formà part de l’Esbart i el Cercle Literari, de Vic (1871), i fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Vigatana (1882) i del Museu Arqueològic de Vic (1889), del qual fou el primer conservador. El 1909 actuà com a mantenidor dels jocs florals de Barcelona, i publicà un recull de poesies el 1912. Traduí en vers català i conservant les tercines originals la Divina Comèdia , de Dant, i també Os Lusiadas , de Camões, i Jerusalem alliberada , de Tasso, que no han estat publicades.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

In Memoriam : oracions compostes en vers per D. Antoni d'Espona Espona i de Nuix, Antoni Vic : Tipografia Balmesiana, 1918 P 833 Esp Poesíes Espona i de Nuix, Antoni Vich : Gazeta Montanyesa, 1908 P 833 Esp

Poeta de finals del segle XIV i principis del XV que destaca per la seva poesia desvinculada totalment de la que es feia en aquella època. Al contrari que els seus coetanis com Pròxiga, que seguien la línia de Bernat de Veutadorn, Febrer es decanta per la seva antítesi: Arnaut Daniel i Raimbaut d’Aurenga, autors que elaboraven una poesia difícil que capgirava el món vist fins ara; creaven una atmosfera fantasmagòrica mitjançant mots inoïts i aspres. En la seva poesia també s’hi detecta Dante, però no el Dante de Beatriu, sinó aquell que utilitza un llenguatge dur per escriure les Rime petrose. Andreu Febrer, seguint aquesta línia, doncs, s’allunya de tot allò establert i omple la seva lírica d’imatges esfereïdores però alhora punyents, que fan donar la volta a tot allò que s’escrivia fins aleshores.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Poesies Febrer, Andreu Barcelona : Barcino, 1983 P 833 Feb

¡Ai, cos avar, gasiu, ric de pietat, liberal i franc, complit de tot honor, el millor del món! Si no us he donat cap motiu, ai las!, perquè voleu acabar així la meva vida?

Trist, anguniós, ple de desànim, amorós feix de tota greu tristesa, ja que no sóc vostre, de qui seré? ¡Mort, vine aviat i acaba la meva aspra ventura!

Ay!, cors avar, scas, richs de mercè, / larges e franchs, de tot’onor complida/ lo mils del món; si no us hay fayt per què, / las!, com voletz axí fenir ma vida? / Trist, anguxós, desamat, plen d’esmay, / Amorós bast de tota grieu tristura, / pus qu’yeu no suy vostre, de qui seray? / Mort, vina tost, fenex m’aspra ventura!

FRANCESC X. DE FEBRER I ARMENTERES VIC, 1375 - 1440 Llicenciat en Dret a Barcelona, exercí com a fiscal municipal i com a jutge de primera instància. Membre de l’Esbart de Vic, col·laborà activament amb el Círcol Literari, molt especialment en les activitats de caire musical i en totes les relacionades amb la creació del Museu, al qual donà la seva important col·lecció de monedes antigues.

Fou secretari del mateix Círcol i morí quan n’havia estat nomenat president, sense temps de prendre possessió del càrrec, abans havia estat membre de la Societat Arqueològica i del Museu Arqueològic; havia col·laborat com a articulista a La Veu del Montserrat i La Plana de Vich, i havia estat tinent d’alcalde de la ciutat.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Llegats literaris Febrer, Francesc Vich : R. Anglada i Pujals, 1893 P 833 Feb

El poeta i cineasta José María Font-Espina neix a Vic el 1930. Destacà de jove en els concorreguts Certamens Literaris, que els alumnes de les escoles de Sant Miquel i Pare Coll de Vic, celebraven en ocasió de la festa anual de sant Tomàs.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Periodista titulat per l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid. Dirigirà durant dos anys el setmanari Ausona i l’emissora Ràdio Vic, simultanejant la seva tasca periodística amb la poesia.

Radicat definitivament a Madrid, passa a formar part de Televisió Espanyola, en qualitat de realitzador, especialitzant-se en temes culturals. Alterna la televisió amb el cinema (guió i direcció). Escriu i dirigeix set pel·lícules. Té publicats tretze poemaris.

JOSEP M. FONT I E SPINA VIC, 1930 Poemas : (2007-2011) Font-Espina, J. Rute (Córdoba) : Ánfora Nova, 2011 P 834 Fon Oficio de difunto : crónicas del otro lado Font-Espina, J. Rute (Córdoba) : Ánfora Nova, 2001 P 834 Fon Églogas y cartas de otoño y sexo : de senectudes y concupiscencias Font-Espina, J. Córdoba : Diputación de Córdoba, 2000 P 834 Fon

De senectudes y concupiscencias : églogas temporales Font-Espina, J. Madrid : Endymion, 1998 P 834 Fon Días y sitios de guardar Font-Espina, J. Córdoba : Ánfora Nova, 1995 P 834 Fon Besamanos de otoño en el jardín Font-Espina, J. Madrid : Endymión, DL 1989 P 834 Fon Anuncios por palabras Font-Espina, J. Madrid : Orígenes, 1988 P 834 Fon

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

R AMON G ARRIGA I B OIXADER

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

VIC, 1876 – SAMALÚS (VALLÈS ORIENTAL), 1968

Llorer sobre cendres Garriga i Boixader, Ramon Santa Maria de Barberà : Palau Codonyers, 1960 P 833 Gar A la Mare de Déu del Far Garriga i Boixader, Ramon [Barcelona?] : [s. n.], 1956 (Institut Gràfic Oliva de de Vilanova) P 833 Gar

Uvi Font-Espina, J. Madrid : Ayuso, 1986 P 834 Fon Ausencia de él Font-Espina, J. Madrid : Ayuso, DL 1985 P 834 Fon Guía de consolación Font-Espina, J. [Huelva] : Instituto de Estudios Onubenses. Diputación de Huelva, 1983 P 834 Fon Historia de amor Font-Espina, J. Vic : Sala, 1948 P 834 Fon Christum Ferens Font-Espina, J. Vich : [Imp. Anglada], 1943 P 834 Fon

M ARTÍ G ENÍS I AGUILAR VIC, 1847 - 1932

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Doctor en farmàcia (1874), residí a Vic, on exercí la seva professió i fou professor d'història natural i fisiologia a l'institut. Amic de Jacint Verdaguer i de Jaume Collell, participà en la fundació de l'Esbart de Vic (1867); col·laborà a La Renaixença, La Ilustració Catalana, La Veu de Catalunya, La Veu de Montserrat i la Gazeta Vigatana. Concorregué assíduament als jocs florals de Barcelona, on obtingué la flor natural amb Criat major (1878) i la viola amb Penediment (1892); en fou mantenidor el 1890 i el 1903 i president el 1921. La seva obra poètica, emmarcada tota dins un romanticisme moderat, fou recollida només en part en un volum de Lectura Popular, a l'antologia La garba muntanyesa (1879) i al volum Guspires de ma llar (1919). Com a prosista, el 1874 publicà la novel·la Julita, la seva obra més reeixida, la qual seguiren Sota un tarot (1876), La Mercè de Bellamata (1878, 1969), Quadros del cor (1881), Novel·les (1882), Passavents (1887), L'espalmada (1890), La reineta del Cadí (1892), etc. Les seves novel·les, de caràcter costumista romàntic i d'intenció moralitzadora, tingueren una gran popularitat a la fi del s XIX.

En somnis : epitalami a en Verger Carmelità : a la mare Joan Blancafort y Carbonell y na Joaquima de Vedruna y de Mas en el Maria de Roselló y Donato en la centenari de la Fundació del seu diada de son casament Institut Carmelità de Vich Genís i Aguilar, Martí Genís i Aguilar, Martí Estampes de l'Esbart Vich : Imp. de Ramon Anglada y Vich : Seráfica, [s.a.]

Genís i Aguilar, Martí Pujals, 1932 P 833 Gen Vich : Gazeta de Vich, 1933 P 833 Gen P 833 Gen Romeria poètica a la Font del Desmai : en La Espalmada homenatge al Doctor Martí Genís : 14 juliol de 1929 Genís i Aguilar, Martí Manresa : [s.n.], 1930 (Impremta de Sant Josep) Barcelona : Ilustració Catalana, 082 Rom [1914?]

833.0 Lec Poesies Genís i Aguilar, Martí Guspires de ma llar Barcelona : Ilustració Genís i Aguilar, Martí Catalana, [1916?]

Vich : Tipografia Balmesiana, 1919 833.0 Lec P 833 Gen

El Dr. Dn. Martín Genis y Aguilar 1847-1932 : esbozo biográfico Salarich i Torrents, Miquel S. [Vich : Imp. Portavella], 1948 92(Gen) Sal

JOSEP JUNYENT I R AFART VIC, 1930 - 1993 Herbari i lepidopterologia Junyent i Rafart, Josep Barcelona : Angle, 2004 P 833 Jun Obra lírica Junyent i Rafart, Josep Barcelona : Columna, 1995 P 833 Jun

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

E DUARD JUNYENT I S UBIRÀ VIC, 1901 – 1978 Poesia : recull de poesies i cantates (1922-1926) : La crema de la Catedral (1936) Junyent, Eduard Vic : Arxiu i Biblioteca Episcopal, 2002 P 833 Jun

JAUME M ARÍN I NUMANY VIC, 1949 Jaume Marín i Mumany va néixer a Vic el 1949. El 1970 s’inicià com a cantant en català, participant en nombrosos recitals de la nova cançó al costat de Dolors Laffitte, Mª del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Joan Isaac...

Autor de lletra i música, de seguida passà a cantar composicions d’autors francesos i cançons tradicionals.

El 1978 participà en la fundació del grup Poesia viva de la cova del Drac (Barcelona), que significà la seva introducció pública en el món de la poesia. Grapats d’arena, el seu primer llibre, s’originà en una col·laboració amb tres artistes plàstics barcelonins: Robert Albert, Jordi Aliguer i Lluís Capçada. La seva activitat poètica ha continuat a través de nombrosos recitals, i la seva producció ha merescut diversos premis: en els Jocs Florals del Rosselló, el premi Hilari d’Arenys de Barcelona, etc.

A cops de tendresa Marín, Jaume [S.l.] : Edimestre, 1992 P 833 Mar Com un fil prim Marín, Jaume Roda de Ter : Kados Press, 2002 P 833 Mar Grapats d'arena Marín, Jaume [Barcelona?] : Edimestre, DL 1992 P 833 Mar Quan el silenci et guany Marín, Jaume L'Hospitalet de Llobregat : Amurea, 1987 P 833 Mar Raons del cor Marín, Jaume Roda de Ter : Kados Press, 1999 P 833 Mar Recital Marín, Jaume [Vic : Imp. Daví, 1982] P 833 Mar Somriures infinits Marín, Jaume Maçaners : Abadia, 2006 P 833 Mar

JAUME M EDINA I C ASANOVAS VIC, 1949 Jaume Medina i Casanovas va néixer a Vic el 1949. Llicenciat en Filologia Clàssica, actualment és professor de Filologia Llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus treballs de recerca s’han orientat bàsicament a l’estudi sobre el llegat greco-llatí. També té una obra de creació poètica personal prou extensa i una llarga activitat d’estudi de l’obra de Carles Riba.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

D'ara i de sempre Medina, Jaume Barcelona : Proa, 2000 P 833 Med Dura llavor secreta Medina, Jaume Barcelona : Proa, 1990 P 833 Med Encalçar el vent Medina, Jaume Barcelona : Curial, 1976 P 833 Med [Poemes] Medina, Jaume Mataró : Traç, [1989] P 833 Med L'Art de la paraula : tractat de retòrica i poètica Medina, Jaume Barcelona : Proa, 2000 80.8 Med

I Diré de l’ombra L’ombra fugaç, la nua claror dels signes calcada al reportatge de la meva mirada.

Hi ha les paraules i el gel carmí d’uns llavis, els cossos joves, un sol que va a la posta quan neix l’escull d’uns versos.

Hi ha l’abraçada, la llibertat perduda, la sang que crema, les veus clamant justícia, l’inútil pas dels dies.

Hi ha estels novíssims dins un cel de ruïna; hi ha la mirada, la gran claror nocturna, l’espill dels vells enigmes.

La nit recorre les cambres de l’aurora.

Per plenilunis d’un corriol d’insomni fan via les imatges.

Com la hivernada jo m’he mudat de gebre.

Ombres, espurnes, camins del mar, digueu-me: ¿hi ha glaç a la meva ànima?

La terra sempre retorna als seus orígens, fruita, com una secreta primavera dins una antiga pàtria.

Fidel imatge del viu mirall de l’aigua d’on vaig alçar-me, tornava als meus orígens pel freu de les paraules.

Viva memòria (silenci, enuig, frisança), sóc una lluita.

Dintre l’aurora cremo Les solituds perdudes.

Tristes contrades de les imatges, ¿quantes mirades calen perquè la llum esclati al cos de les paraules?

NAN ORRIOLS

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

VIC, 1945

Certeses i somnis Orriols, Nan Barcelona : Viena, 2011 P 833 Orr

P ILAR P RATDESABA DE S URROCA VIC, 1886 -1971 Romería als santuaris de la Verge Pratdesaba de Surroca, Pilar Vich : Tip. Balmesiana, 1954 P 833 Pra

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Germana de l’astrònom Josep Pratdesaba, que l’inicià en els secrets de la seva ciència, era també amiga d’Antonia Bardolet, una altra poetessa afeccionada a l’astronomia Pilar Pratdesaba inclogué aquest tema en la seva obra poètica: i així trobem que, al costat d’una poesia intimista i casolana, donà a la llum poemes de caire sideral, on els protagonistes són planetes i estrelles: així s’esdevé, per exemple, en els vuit primers poemes del seu primer llibre, dedicats als vuit planetes majors.

Dispersa en nombrosos periòdics vigatans, la seva producció fou aplegada a la col·lecció Aures de la Plana en els volums Records de joventut i Romeria als santuaris de la Verge.

Estudià llengües estrangeres, arribant a ser una bona especialista en esperanto.

P ERE P UIG I FONT VIC, 1940 Pere Puig i Font va néixer a Vic el 1940. Exerceix la seva feina de funcionari municipal a la capital de la Plana. Als tretze anys va començar una producció poètica intensa, publicant el seu primer llibre el 1971. Els seus poemes es caracteritzen per un aspecte multifacètic, la claredat dels versos i la recerca constant de la precisió despullada de noses; hi reivindica l’arrelament a la terra i la delicadesa de l’expressió.

També ha escrit teatre i narració històrica, i ha col·laborat a les revistes Ausa, Vic i d’altres publicacions.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Estrany vigorós Puig i Font, Pere Sabadell : Ausa, 2002 P 833 Pui Mesura natural : homes en la rasa Puig i Font, Pere Mallorca : [s.n.], 1977 (Imp. SS. Cors) P 833 Pui Pols i alenada Puig i Font, Pere Vic : [s.n.], 1971 (Imp. Planàs) P 833 Pui

XEVI P UJOL I M OLIST VIC, 1984 Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

El Satèl·lit d'una engruna Pujol, Xevi Vic : Emboscall, 2008 P 833 Puj

Fred de pomes dolces Pujol, Xevi Barcelona : Viena, 2011 P 833 Puj

Mar cendrosa Pujol, Xevi Juneda : Fonoll, 2009 P 833 Puj

JOAN R OCA I C ASALS VIC, 1955

Joan Roca i Casals treballa com a professor de llengua i literatura catalanes des del 1978 a l'Escola Vedruna de Tona. Per la novel·la Aquell capvespre va rebre el Premi de Novel·la Ciutat de Mollerussa, i pel text dramàtic Penombres el Premi de Teatre Inicia't de Badalona.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Concert per a ploma i veus trencades Roca Casals, Joan Urús : Setzevents, 2009 P 833 Roc

M IQUEL DELS S ANTS S ALARICH I TORRENTS VIC, 1904 - 1996 Comença a fer les primeres lletres al Col·legi de Sant Felip i cursa el batxillerat al Col·legi de Sant Miquel entre els anys 1914 i 1920.

Estudia la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona amb l’obtenció del grau de llicenciat l’any 1928. Entra a formar part del Servei de Tocologia de l’Institut de Santa Madrona on hi roman tota la seva vida. És nomenat professor de classes pràctiques d’Histològia i Anatomia Patològica de la facultat de Medicina. Publica diferents treballs, alguns en col·laboració amb el seu mestre Santiago Dexeus i Font. Metge tocòleg de l’Hospital de la Santa Creu de Vic, també, manté tota la seva vida activitat professional amb assistència als centres de Barcelona i de Vic als que pertany.

Destaca per la seva activitat cultural i literària: fundador del Patronat d’Estudis Ausonencs i cap de la secció de literatura (1952-1967), president (1967-1982) i president d’Honor (1982-1996). Bibliotecari de l’Ateneu barcelonès (1968-1975). Obté diferents premis als Jocs Florals de la Plaça de la Llana, de Blanes, d’Argentona i als de l’Àngel Custodi.

Vocal de la junta de l’Associació de Bibliòfils i de la Junta del Museu Episcopal de Vic. Autor de diferents obres de poesia i de temes històrics, especialment, en allò que fa referència a la Renaixença vigatana. Dins la seva abundosa bibliografia, podem comptar més de duescentes setanta publicacions.

La Pau del somni

Salarich i Torrents, Miquel S.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Vic: Patronat d'Estudis Secrets Salarich i Torrents, Miquel S. Ausonencs, 1985 P 833 Sal [S.l.] : [Imp. C.N. Gisbert], Poemes de tarda 1969 S alarich i Torrents, Miquel S. P 833 Sal Barcelona : [s.n.], 1964P Poemes de tarda 833 Sal Salarich i Torrents, Miquel S. Barcelona : [s.n.], 1964 P 833 Sal

JOAQUIM S EGURA I LAMICH

JOSEP S ERRA I C AMPEDELACREU

STA. COLOMA, 1902 – VIC, 1993

VIC, 1848 - 1901

Gotims : poesies Segura i Lamich, Joaquim Vic : Sala, 1950 P 833 Seg Vida amorosa : poemes Segura i Lamich, Joaquim Barcelona : l'autor, 1973 P 833 Seg

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Poeta i historiador. Nascut a Vic el 1848 i mort el 1901. Arxiver municipal, descobridor del temple romà de Vic i col·laborador en les publicacions de l’època.

Molt actiu en el Círcol. El seu retrat figura en la Galeria de Vigatans Il·lustres.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Poesies Serra i Campdelacreu, Josep Barcelona : Ilustració Catalana, [1915?]

833.0 Lec

BERNAT S ERRADELL VIC, 1375? - 1445 Bernat Serradell, vigatà, degué néixer entre els anys 1371 i 1380, i morí entorn del 1445. Probablement de família originària de Besora, pertanyia a una societat urbana i benestant, d’origen menestral, enriquida, familiaritzada amb el document escrit i afeccionada als llibres. Corder d’ofici, el trobem ficat en diversos afers d’inversions a Vic, a Folgueroles, a Tavèrnoles i a Roda.

L’única obra que es conserva de Serradell és un Testament en codolades: els seus 1473 versos es poden dividir en dues parts: la primera, de to humorístic i despreocupat, ens mostra el mateix Serradell emmalaltit, que fa testament mentre un framenor persegueix la seva dona; la segona, de to seriós, ens descriu la seva mort i el seu viatge a l’altre món.

El llibre El Testament de Bernat Serradell va ser escrit entre 1422 i 1424 i en ell es poden trobar influències de Francesc Eiximenis, Bernat Metge, Anselm Turmeda, Jordi de Sant Jordi....i el també vigatà Andreu Febrer. Sobre l'obra, un especialista com Martí de Riquer ha escrit que: "Des del punt de vista exclusivament literari, el Testament d'en Serradell és escrit amb encert, tant pel que fa als seus episodis plaents o satírics com a les parts fervoroses i greus... L'obra és graciosa i irònica amb diàlegs vius i molt reals. El que més colpeix és l'absoluta identificació entre el narrador, que parla en primera persona, i l'autor de l'obra, cosa no gens freqüent i que no es dóna, per exemple, a l'Espill de Jaume Roig.

Testament Serradell, Bermat Barcelona : Barcino, 1971 P 833 Ser Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Testament Serradell, Bermat Barcelona : Laertes, 1995 P 833 Ser

És poeta i dramaturg. Fa estudis de Filosofia i Lletres i d'Art dramàtic i des de molt jove s'interessa per la poesia. En el camp editorial, Solà va col·laborar a la revista Inquietud i, anys més tard, és un dels impulsors de la revista de poesia Reduccions, de la qual és director.

A més de la poesia, Lluís Solà ha viscut també el món del teatre, com a autor i director, amb obres estrenades Ha estat director i fundador del Centre Dramàtic d'Osona, més tard adscrit a l'Institut del Teatre.

També destaca la seva activitat com a traductor, amb versions de Kafka, Dürrenmatt, Handke, en teatre, i de Rilke, Rimbaud, Pound o Pessoa, entre d'altres, en poesia. Com a crític, ha estudiat l'obra de Vinyoli, Beckett o Miquel Martí i Pol. Així mateix, Lluís Solà ha mantingut una destacada activitat cívica, de la qual s'ha de recordar la feina que va dur a terme per a introduir l’assignatura de llengua catalana a les escoles, dins la comarca d'Osona.

LLUÍS S OLÀ I S ALA VIC, 1940 La Paraula i el món : assaigs sobre poesia Solà, Lluís Barcelona : L'Avenç, 2013 833.35 Sol Al llindar de l'ara : obra poètica III : obra poètica inèdita Solà, Lluís Palma de Mallorca : Moll, 2010 P 833 Sol Entre bellesa i dolor : obra poètica inèdita Solà, Lluís Barcelona : Edicions 62, cop.

2010 P 833 Sol L'Arbre constant : obra poètica II Barcelona : Edicions 62, cop.

2010 Solà, Lluís Barcelona : Proa, 2003 P 833 Sol De veu en veu : obra poètica I : 1960-1999 Solà, Lluís Barcelona : Proa, 2001 P 833 Sol L'Herba dels ulls Solà, Lluís Vic [etc.] : Eumo [etc.], 1993 P 833 Sol Laves, escumes Solà, Lluís Barcelona : Lumen, 1975 P 833 Sol

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

VÍCTOR S UNYOL I C OSTA VIC, 1955 Fou un dels primers col·laboradors de la revista Clot, la qual va dirigir en la seva última etapa (1982-1985). Des dels seus inicis, planteja la seva obra en termes d’experimentació radical en els límits del llenguatge i de la comunicació. És normal, doncs, que una proposta d’aquest tipus s’hagi difós preferentment en edicions irregulars: és el cas de títols com Ni amb ara prou (1984), Dos discursos (1989), Descripció de cec (1990), A la ratlla del sol (1991) o Els gossos de Tamdaght (2002). Però la seva proposta no ha passat desapercebuda, de manera que alguns dels seus llibres han estat publicats i distribuïts d’una manera més efectiva: és el cas d’Articles, pròlegs, discursos i altres escrits (I) (1994), Moment (19821986) (1995), Quadern de port (1999) i Quadern de bosc (1999). En conjunt, la seva obra ha estat reconeguda per la crítica com una de les més innovadores dins el panorama de les lletres catalanes actuals.

de pas cap a on mai potser

Quadern de bosc Sunyol, Víctor València : Climent, 1999 P 833 Sun

Stabat Sunyol, Víctor Barcelona : Proa, 2003 P 833 Sun

JOAN S UNYOL I G ENÍS BADALONA, 1922 – VIC, 2014

No on : rèquiem ; Salmòdia Sunyol, Víctor Barcelona [etc.] : Cafè Central [etc.], 2008 P 833 Sun Com si Girona : (31 dies) Sunyol, Víctor Vic : Cafè Central [etc.], 2005 P 833 Sun Des d'ara Sunyol, Víctor Barcelona : Proa, 2005 P 833 Sun Barcelona : 60 poemes des de la ciutat Sunyol, Víctor Vic : Eumo, 2004 P 833 Sun A la ratlla del sol.

Primera part Sunyol, Víctor Vic : Emboscall, 1999 P 833 Sun Esculls al dic sec de la memòria Sunyol, Víctor València : Alfons el Magnànim, 1991 P 833 Sun Els Gossos de Tamdaght : quatre hores d'haikús Sunyol, Víctor Vic : Emboscall, 2002 P 833 Sun Lowely pore : mostrari Sunyol, Víctor Vic : Emboscall, 2001 P 833 Sun Histèria de morts Sunyol, Víctor [Vic? : s.n.], 1976 P 833 Sun Moment : 1982-1986 Sunyol, Víctor Lleida : Pagès, 1995 P 833 Sun Ni amb ara prou Sunyol, Víctor L Sabadell : Les Edicions dels dies, 1984 P 833 Sun

Joan Sunyol i Genís neix a Badalona l'any 1922, nét d'Esteve Sunyol, enginyer, crític musical i periodista, per línia paterna. Per línia materna, és net del novel·lista i poeta vigatà Martí Genís Aguilar. La seva família passava els estius a Vic, concretament a Cantarell; l'any 1939 la família es mig exilia a Mallorca, període que serà molt profitós per Sunyol quant a lectura i escriptura.

Al 1946 retorna al Vic on reprèn el contacte amb la vida cultural de la ciutat i comença fer conferències musicals a l'Orfeó Vigatà i a l'Agrupació d'Artistes. Des de 1947 Sunyol inaugura una intensa activitat de conferències sobre música, literatura o pintura. A l'Agrupació d'Artistes pren contacte amb els pintors del grup Els 8.

La producció literària de Joan Sunyol, tot i la quantitat de conferències que donava, passa per col·laboracions a publicacions i programes locals i escrits de diversa índole, però la producció més important és la que va conrear en el camp de la poesia.

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

Del nostre entorn : amb passió i esperança Sunyol i Genís, Joan [S.l. : l'autor], DL 1979 (Vic : Imp. Mater) P 833 Sun Jocs Sunyol i Genís, Joan Vic : Ajuntament de Vic, [1992?]

P 833 Sun Llum endins Sunyol i Genís, Joan Barcelona : [s.n.], 1947 P 833 Sun

R AMON VIDAL I P IETX VIC, 1921 - 2003 Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a: http://sinera.diba.cat

La Veu de Déu...! (poema) : a la rica memòria de mossèn Eusebi Miralpeix, prevere Vidal i Pietx, Ramon Centelles : Impremta Moderna, 1998 P 833 Vid Jesús de Natzaret: el Crist Vidal i Pietx, Ramon Barcelona : Claret, 1993 P 833 Vid

Poemes d'hospital Vidal i Pietx, Ramon Centelles : [s.n.], 1990 (Centelles : Impremta Moderna) P 833 Vid

Matines de la Mare de Déu dels Cims Vidal i Pietx, Ramon Centelles : Impremta Moderna, 1988 P 833 Vid Nadal a Sant Francesc s'hi moria : poema Vidal i Pietx, Ramon Centelles : [s.n.] 1986 (Imp. Moderna) P 833 Vid Del meu breviari de muntanya "Matines de Nadal" : poema Vidal i Pietx, Ramon Centelles : Imp. Moderna, DL 1986 P 833 Vid La Muntanya perdurable Vidal i Pietx, Ramon [S.l. : s.n.], 1950 P 833 Vid Messa novella Vidal i Pietx, Ramon [Vic : Tip. Balmesiana], 1947 P 833 Vid

Aquest material s’ha elaborat consultant diferents fonts d’informació: llibres, revistes, pàgines webs, blocs dels autors, etc...

Els llibres consultats són els que apareixen al llarg del document, i que pertanyen als autors ressenyats.

A continuació, presentem un llistat de recursos electrònics que s’han consultat i que poden resultar d’interès: RECURSOS ELECTRÒNICS Portals webs Aladi [en línia]: Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals < http://aladi.diba.cat/> endrets [en línia]: Geografia Literària dels Països Catalans. < http://www.endrets.cat/ > Reduccions [en línia]: Revista de poesia. < http://www.raco.cat/index.php/Reduccions > AELC [en línia]: Associació d’escriptors en llengua catalana. < http://www.escriptors.cat/ > Música de poetes [en línia]: espai virtual per a la música i la literatura. < http://www.musicadepoetes.cat/> Bloc d’art d’aquí Osona [en línia] < http://art.aquiosona.com/literatura/> El taller de poesia [en línia]: tota l’actualitat sobre els títols que es publiquen a la col·lecció Emboscall. < http://www.musicadepoetes.cat/> Espais escrits [en línia]: xarxa de patrimoni literari català. < http://www.espaisescrits.cat/ > Núvol [en línia]: el digital de cultura. < http://www.nuvol.com/> Sonograma [en línia]: magazine. < http://www.sonograma.org/> Ruta literària manlleuenca [en línia]. < http://rutaliterariamanlleu.blogspot.com.es/ > Poesia clàssica i contemporània [en línia]. < http://www.poesia.cat/tus_poemas/visualizador_poetas.php> Emboscall [en línia]: pàgina web. < http://www.emboscall.com/>

Emboscall [en línia]: bloc. < http://emboscall.blogspot.com.es/> Fundació Jacint Verdaguer [en línia] < http://www.verdaguer.cat/ > Miquel Martí i Pol [en línia] < http://www.miquelmartiipol.cat/> Articles i documents Aumatell, Jesús. " La literatura a Osona entre 1952 i 2002” [en línia]. Ausa. Vic, Volum XX, núm. 148-149 (2002), p. 185-208. < http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/16443/16284> "Lletres de dona. Poetes catalanes - Biblioteca de Manlleu” [en línia]. Recull de biografies i bibliografies de dones poetes. < www.bibliotecamanlleu.cat/pdf/Expo%20Poetes%20catalanes.pdf> “Diccionari d’artistes vigatans: (1750-1950) [en línia]. Col·lecció Recerca / 5.

Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants < http://issuu.com/llibressantmiquel/docs/diccionari_d_artistes_vigatans>