346
Associació Catalana de Municipis Pàg. 5
Actualitat Miquel Buch: "Enmig de la boira no hi ha ningú que als ajuntaments ens marqui el camí"
Pàg. 11-18
Especial compra agregada de vehicles
Tota la informació i models de vehicles de serveis generals i policials
Desembre 2013
Pàg. 26
Opinió "L'Estat aspirador", Jofre Llombart, periodista
Els alcaldes i alcaldesses ens plantem a Madrid Pàg. 4
Actualitat
Naut Aran (Salardú). Val d'Aran
sumari Actualitat
Especial - Compra agregada
Els alcaldes i alcadesses catalans diuen "NO" a la reforma local imposada per l'Estat
vehicles municipals per als ens locals
04
05 Miquel Buch: "Enmig de
la boira no hi h ningú que als ajuntaments ens marqui el camí"
06 La proximitat dels ajuntaments
Naut Aran és la zona alta de la Val d'Aran. Amb quasi 250 quilòmetres quadrats de superfície, és el municipi més gran de la comarca. La capital del municipi és Salardú amb 597 habitants. A partri de l'anexió dels municipis d'Arties, Bagergue, Gessa, Tredòs i Unha, efectuada el 1968, el terme de Salardú va passar a denominar-se oficialment Naut Aran o Cap d'Aran.
Llei de Telecomunicacions, eixos de l'Assemblea de Localret
També integra els pobles de Baqueira Beret, Garos i Montgarri. La zona destaca per un gran nombre d'esglésies romàniques.
Miquel Buch: "Hem d'aprofitar les TIC per combatre la desafecció política"
és clau per oferir serveis de qualitat
11-18 Compra agregada de 19 Cop d'Estat a l'Autonomia Local 20 Els serveis socials municipals,
base del model català
Qüestionari polític
18-19 La reforma local de
l'Estat ha de respectar el règim local català?
07 Breus ACM 08 Govern Obert, infraestructures i 20-21 Racó de l'Associat 09
Opinió
22
"L'Estat aspirador", Jofre Llombart, periodista
10
El seu alcalde és Cesar RuizCanela Nieto (CiU).
L'ACM visita el Consell Comarcal de l'Anoia
editorial
Els alcaldes i alcadesses diuen No El món local ha dit "no" a aquesta reforma local que pretén impulsar el Govern central. Una llei que té la voluntat de centralitzar la gestió dels ajuntaments, reduir l’autonomia local i obrir la porta a la privatització dels serveis que presten els ajuntaments. Per dir-ho alt i clar, una representació dels alcaldes i alcaldesses de l'ACM i la FMC, amb pluralitat de representació política, van desplaçar-se al Senat de Madrid per dir al ministre Cristóbal Montoro que no permetran que aquesta llei posi en perill la prestació dels serveis bàsics a la ciuta-
ACM Associació Catalana de Municipis i Comarques C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Telèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: acm@acm.cat www.acm.cat
dania, ja sigui en serveis socials, educació i sanitat. A banda d’explicar-vos el rebuig dels alcaldes a la reforma local, en aquesta edició de la revista també us mostrem extensament la nova compra agregada de vehicles impulsada per l’ACM. Després d’haver fet un estudi exhaustiu, l’ACM ofereix la possibilitat d’adquirir vehicles per als serveis generals i policials a un cost reduït i estalviant tràmits administratius. Tot amb l’objectiu de facilitar la feina als ajuntaments estalviant recursos que es poden revertir en millors serveis per als nostres ciutadans.
Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané Cap de redacció: Joan Morcillo Consell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé, Josep Garriga, Albert Guilera, Jordi Juan, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls, Esther Vilà, Rafael M. de Yzaguirre.
Dipòsit legal: B3434383. Impressió: Gràfiques APR. La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.
Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:
154
kg d’escombraries
C02
14
kg de CO2
139
km en un cotxe europeu estàndard
3.346
litres d’aigua
333
kwh d’energia
251
kg de fusta
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
3
actualitat
Representants d'alcaldes de l'ACM i la FMC van donar suport al Conseller Mas-Colella durant la Comissió del Senat.
Els alcaldes i alcadesses catalans diuen
"NO" a la reforma local imposada per l'Estat Una delegació d’alcaldes i alcaldesses catalans van viatjar el 26 de novembre al Senat de Madrid per mostrar el seu descontentament sobre el Projecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat Local que pretén imposar el Govern central. La vicepresidenta de l’ACM, Mercè Conesa, assegura que el món local català suspèn el Govern per la llei que pretén retirar i retallar drets socials. Per la seva banda, el president de la FMC, Xavier Amor, considera que la llei no soluciona els problemes dels municipis i, per tant, no soluciona els problemes dels ciutadans. Aprofitant la compareixença del Ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, a la Comissió de Comunitats Autònomes que se celebrava al Senat per debatre la reforma local que vol imposar el Govern central, una delegació d’alcaldes i alcaldesses representants de les entitats municipalistes de Catalunya van viatjar a Madrid per mostrar el seu rebuig frontal a la reforma. Per la vicepresidenta de l’ACM i alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, el món local català suspèn al govern central per no consensuar la reforma i per no respectar l’Estatut d’au-
4
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
tonomia. "Un suspens per generar un major desconcert i una major desafecció entre Catalunya i Espanya. En definitiva, un suspens per retirar i retallar els drets socials als ciutadans en serveis socials i en educació". Per la seva banda, Xavier Amor, president de la FMC i alcalde de Pineda de Mar, va assegurar que aquesta és una llei inadmissible i inaplicable. "Una llei
>> Mercè Conesa: "Suspenem el Govern central per generar un major desconcert i desafecció entre Catalunya i Espanya" que no soluciona els problemes dels municipis i, per tant, els problemes dels ciutadans", assegurava Amor, qui va destacar que "el Govern central demostra no conèixer l’arquitectura local" i demostra també la falta de lideratge d’un govern que és incapaç de plantar cara a Europa i senzillament intenta complir l’expedient. Els dos representants de les entitats
municipalistes van estar acompanyats per alcaldes i alcaldesses catalans com Rosa Mª Perelló, alcaldessa de Tàrrega i vicepresidenta de l’ACM; Albert Batet, alcalde de Valls i vicepresident de l’ACM; Fermí Santamaria, alcalde de Llagostera i vicepresident de l’ACM; Joan Mª Parralejo, alcalde de Ripollet i vicepresident de l’ACM ; Alberto López, alcalde de La Llagosta; Jordi Serra, alcalde de Roda de Ter i vicepresident de l’ACM; Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i vicepresidenta de l’ACM; Joan Mora, vicepresident de la FMC i alcalde de Mataró i l'alcalde d'Olost, Josep M Freixenet. Així mateix, hi eren els senadors que també són electes locals. Com l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini; l’alcalde de Tortosa Ferran Bel, la regidora d’Esterri d’Àneu, Maria Teresa Rivero; el regidor de Pal Pere Maluquer; el regidor de Rosselló Manel Planes; el regidor de Tarragona Jordi Sendra; el regidor a l’Aran Francesc Boya; la regidora de Sitges Mònica Alminyana; Coralí Cunyat, regidora de Girona; i la regidora d’Albinyana Maria Jesús Sequera. També hi van ser presents els senadors José Montilla i Josep Lluís Cleries.
Miquel Buch: "Enmig de la boira no hi ha
ningú que als ajuntaments ens marqui el camí" Buch va lamentar, però, que l’Estat no té la voluntat d’ajudar als ajuntaments sinó que vol fer creure que són el principal problema econòmic del país. "Enmig de la boira necessites a algú que et guiï. I ara no tenim ningú que ens marqui el camí. Cal que qui vagi davant ens marqui el trajecte i ajudi als que van al darrere". La jornada, sota el títol "Qüestions econòmico-financeres d'actualitat pels ens locals", va comptar amb la presència del regidor de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona, Raimond Blasi, qui va assegurar que la situació financera de l’Ajuntament de Barcelona està sa-
Miquel Buch adreçant-se als participants de la jornada. El president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), Miquel Buch, ha demanat claredat al Govern de l’Estat sobre què han de fer els ajuntaments en el tancament de pressupostos i la liquidació. Davant més de 200 persones a l’auditori del Banc Sabadell i una cinquantena a la Diputació de Lleida, el president Miquel Buch va demanar que es diferenciï clarament a aquells ajuntaments que complei-
xen totes les ràtios i els que no les estan complint. "Hem d’assegurar que en tot moment els ajuntaments puguin oferir un servei de qualitat als seus ciutadans. Per tant, cal seguir ajudant als que ho fan bé, però també cal fer normatives per a aquells que no compleixen", va dir. Pel president Miquel Buch la filosofia de l’ACM està inspirada en Enric Prat de la Riba, qui assegurava que tots els serveis han d’arribar a tothom amb les mateixes condicions.
>> "Hem d'assegurar que en tot moment els ajuntaments puguin oferir un servei de qualitat als seus ciutadans" nejada tot i les dificultats. En aquest sentit, Blasi va explicar als assistents que la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona és ser un punt de referència per a altres municipis. Així, va manifestar que l’ajuntament paga als proveïdors en 27,7 dies. "Una dada important que ens permet generar complicitat amb el sector econòmic", va destacar.
Primera formació a distància de l'ACM Per primera vegada, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques va oferir formació a distància gràcies al sistema de videoconferència. La jornada, que es feia a la seu central del Banc Sabadell, va poder ser seguida per una cinquantena de persones des de la sala d'actes de la Diputació de Lleida. L'experiència va ser molt exitosa i es repetirà en properes jornades. L'objectiu és permetre que la gent que vulgui assistir a les jornades no s’hagi de desplaçar i fer molts quilòmetres. Aquesta és la voluntat de l’ACM, fer arribar la formació a tots els ciutadans de Catalunya amb les màximes facilitats.
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
5
actualitat
La proximitat dels ajuntaments és clau per oferir serveis de qualitat En el marc de la celebració del Seminari d’Estudi i Pràctica Jurídica organitzada pel gabinet jurídic de la Generalitat de Catalunya el 22 de novembre, el president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), Miquel Buch, va explicar com viuen els municipis les diferents reformes de règim local que preparen els governs català i espanyol. “El món local té una característica clau per a un servei eficient i de qualitat per a la nostra ciutadania: la proximitat”, va explicar el president Miquel Buch, qui va assegurar que aquests valors s’haurien de tenir en compte abans de definir o redefinir marcs legals i normes que condicionen el serveis a les persones. Amb aquesta premissa, el president Miquel Buch va assegurar que si la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local que prepara el Govern de l’Estat tira endavant, els ajuntaments tindran les mans lligades davant els problemes reals dels nostres veïns i veïnes. "Aquest projecte s’oblida de les necessitats de les persones i això, els alcaldes i alcaldesses no ho podem permetre". Així, per Buch, aquesta llei genera molts dubtes, com per exemple
Miquel Buch participant en el Seminari d'Estudi i Pràctica Jurídica.
en salut, educació o en els serveis que podran prestar els ajuntaments. Pel que fa a la llei de governs locals catalana, el també alcalde de Premià de Mar va deixar clar que aquesta normativa neix amb un punt de partida molt diferent, ja que ha estat feta amb diàleg amb el món local. Ara bé, també genera
alguns dubtes que espera que en el tràmit parlamentari puguin ser resolts. Finalment, Buch va comparar la incidència de les dues lleis, destacant que la llei catalana és més flexible, ja que permet més marge de maniobra i no imposa com ho fa la llei elaborada des de Madrid.
L'ACM signa un conveni entre
administracions i entitats municipalistes per desmuntar rumors sobre la diversitat La Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis van signar el 19 de novembre un nou conveni per col·laborar en una estratègia per a tot Catalunya amb la finalitat de trencar rumors infundats que existeixen sobre la diversitat i promoure la convivència, la igualtat de tracte i la no discriminació entre les persones. El president de l’ACM, Miquel Buch, va manifestar que els "rumors poden fer molt mal als pobles, pel que és molt important combatre’ls, encara que molts hagin calat en la societat". La signatura va comptar amb la diputada d’Educació, Igualtat i Ciutadania, Mireia Solsona, Xavier Amor, president de la FMC, Miquel Buch, president de l’ACM, Miquel Esteve, comissionat d’Immigració, Interculturalitat i Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona i Xavier Bosch, director general per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya.
6
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
Cop d'Estat a l'Autonomia Local
Miquel Buch i Moya President del Consell de Governs Locals de Catalunya "La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar remeis equivocats". Aquesta frase del cèlebre humorista Groucho Marx, malauradament, és perfectament aplicable als moments actuals que estan vivint els ajuntaments davant l’atac constant per part del Govern de l’Estat cap a l’Administració local, la més ben valorada per la ciutadania segons totes les enquestes. El toc de gràcia de Madrid vindrà ara de la mà de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, més coneguda com Llei Montoro –pel ministre que la impulsa– o amb les seves sigles, PLRSAL. Una norma legislativa que ve a posar més llenya al foc, no només perquè no respecta l’autonomia local de la Generalitat, reconeguda en l’actual Estatut, sinó perquè s’ha redactat amb l'única voluntat de recentralitzar i privatitzar els serveis que prestem els ajuntaments. Groucho Marx ve a dir "Buscar problemes on no n’hi ha i, a més a més, trobarlos". Sembla ser que aquest ha estat el principal objectiu al que s’ha dedicat el Govern central al llarg de dos anys. Ens han volgut fer creure –i el que és pitjor, han propagat– que els ajuntaments som els culpables del creixent deute públic. Amb les xifres damunt la taula, hom pot demostrar la falsedat d’aquesta afirmació. La darrera dada de la qual disposem, és del primer semestre de 2013, i el deute públic de l’Administració de l’Estat ascendia al 80% del Producte Interior
Brut (PIB), el de les Comunitats Autònomes al 19% i el de les Administracions Locals era del 4,2%. No parlen per si soles les dades? Posats a ‘buscar problemes’ també hauríem de dir que de tots els impostos que es recapten a l’Estat, els ens locals només en gestionen un 13% aproximadament. I segons un estudi elaborat per la Diputació de Barcelona, els ajuntaments es gasten el 26% dels diners del pressupost municipal en serveis no obligatoris. Davant d’aquest cúmul d’evidències –totes elles negatives per als ajuntaments– val a dir que l’administració local serà l’única que tancarà amb superàvit l’exercici de 2013. Per tant la conclusió és que estem poc i mal finançats, prestem més serveis dels que ens pertoquen però alhora som capaços de gestionar eficaçment els nostres minsos recursos. Un cop cercats els problemes, cal trobar doncs i segons l’humorista, els diagnòstics falsos. Per tal de reduir la despe-
>> La PLRSAL s'ha redactat amb l'única voluntat de recentralitzar i privatitzar els serveis que prestem els ajuntaments sa, des del Govern central ens diuen que sobren ajuntaments i, per tant, alguns s’han d’eliminar. Un cop més, les xifres són eloqüents i destrossen aquesta teoria. A Europa, la mitjana d’ajuntaments és de 130 municipis per cada milió d’habitants, mentre que a l’Estat espanyol és de més de 180. Doncs bé, a Catalunya és de 126. D’aquí que la suposada reducció d'ajuntaments, si algú demostrés que és una bona mesura, no seria d’aplicació de cap manera a Catalunya. I per acabar, encarant els "remeis equivocats", sorprenentment després de presentar els millors resultats de tota l’Administració pública de l’Estat, ara diuen que
ens toca estalviar, com si no fes temps que ho fem! Per això, volen reduir els serveis impropis que donem els ajuntaments. És a dir, tots aquells que prestem i paguem però que competencialment no ens corresponen. Ens diuen que seran les Diputacions les encarregades de ferho. Dubto que el mateix servei prestat per una Diputació sigui més barat, però en el cas que ho sigui, què ens passarà? De ben segur que ens porta a crear ciutadans de primera i ciutadans de segona, en funció de la distància que tinguin de la Diputació. I evidentment cap a la privatització de serveis necessaris i bàsics. L’única certesa és que el Govern central està impulsant una llei que persegueix recentralitzar la gestió dels ajuntaments,
>> Estem poc i mal finançats, prestem més serveis dels que ens pertoquen, però alhora som capaços de gestionar eficaçment els nostres minsos recursos abolir l’autonomia local i castigar l’administració que menys problemes genera. I al final, com sempre passa, el més perjudicat serà el ciutadà amb unes receptes ‘miraculoses’ que ja s’han demostrat ineficaces abans de posar-les en pràctica. Els ajuntaments no som, ni de bon tros, l’administració que ha malbaratat els diners. Tot al contrari. Hem gestionat correctament els nostres recursos, governem des de la proximitat, ens fiscalitzen per totes bandes i prestem els serveis més propers al ciutadà. I, a més, som l’administració més ben valorada segons les darreres enquestes. Com qualsevol altre electe local li pot passar, jo no comparteixo de cap manera la frase d’en Groucho Marx. Però veient l’actitud bel·ligerant del Govern del PP, crec que quan la va dir, pensava en ells i el Cop d’Estat a l’Autonomia local que ens volen infringir.
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
7
localret
Govern Obert, infraestructures i
Llei de Telecomunicacions, eixos de
l'Assemblea de Localret
Miquel Buch participant en l'Assemblea de Localret. L’Assemblea General, que és el màxim òrgan de representació que aplega els més de 800 ens locals catalans que conformen Localret, va tenir lloc a l’auditori de l’edifici DHUB de Barcelona el 23 de novembre. Els assistents van poder rebre una salutació del President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, qui va qualificar Localret com una "experiència capdavantera, inèdita i valuosa" i va ressaltar que "no és habitual que el món local s’agrupi majoritàriament per a fer feina en comú en l’àmbit de les TIC", tot superant diferències entre persones o formacions polítiques. Va afegir que és un "motiu d’orgull" i que "aquest és un bon missatge per als moments difícils i transcendentals que ens venen ara". Així mateix, va encoratjar els assistents a l’Assemblea a assolir "l’objectiu d’arribar a fer un ús intensiu i extensiu de les TIC" perquè, va afegir, d’aquesta manera "podrem tenir administracions més eficaces i transparents".
8
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
Pel que fa als Acords que l’Assemblea va aprovar per unanimitat cal destacar els punts següents: - Demanar al Ministeri d’Indústria revisar i actualitzar les prestacions del Servei Universal (que actualment ha de permetre comunicacions en banda ampla a una velocitat d’1MB) per garantir l’equilibri territorial i evitar escletxes digitals. - Atendre les necessitats creixents de ciutadans, empreses i administracions públiques i impulsar les xarxes de telecomunicacions d’alta capacitat basades en la fibra òptica, en competència i amb preus assequibles. - Potenciar el paper dels municipis en el desplegament de les xarxes al territori per tal de fer possible els objectius de l’Agenda Digital Europea (banda ampla com a mínim de 30 Mbps l’any 2020 i 50% de les llars amb possibilitat d’accedir als 100 Mbps). - Establir com a "repte polític" implantar accions i exercir polítiques de Govern Obert facilitant l’accés a les dades públiques i aprofitar l’ús de les noves tecnologies per crear
nous espais de col·laboració i participació ciutadana. - Manifestar el rebuig al projecte de Llei General de Telecomunicacions, actualment en tramitació parlamentària, perquè vulnera les competències i limita greument les possibilitats d’actuació de les administracions locals en l’àmbit de les telecomunicacions. L’Assemblea va considerar que, al·legant la necessitat de "recuperar la unitat de mercat", es vulneren les competències locals concurrents en aquesta matèria. Les propostes d’acord van ser presentades pels vicepresidents de Localret Carles Ruiz (alcalde de Viladecans), Andreu Francisco (alcalde l’Alella) i Antoni Vives (Tercer Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. Unitat municipalista L’obertura de l’Assemblea de Localret va comptar amb Miquel Buch, president de l’ACM, i Xavier Amor, president de l’FMC, a més de l’alcalde de Manresa i president de Localret, Valentí Junyent. A la cloenda hi va assistir Carles Rossinyol, de la Diputació de Barcelona i Xavier Gibert, secretari general del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, l’Assemblea va aprovar una modificació d’Estatuts per tal de fer més efectiu l’encaix al Consorci dels consells comarcals, les diputacions o altres entitats locals catalanes amb l’objectiu de sumar esforços. En paraules del president de Localret. Valentí Junyent: "No és moment de competir, sinó de compartir"”. Podeu accedir als documents generats per l’Assemblea 2013 al web de Localret: www.localret.cat
Miquel Buch: "Hem d'aprofitar les
TIC per combatre la desafecció política"
Per Buch, el tercer i un dels principals reptes que tenen les institucions és capgirar la desconfiança que té la ciutadania vers els polítics. "Localret hi té un paper molt important, doncs ajuda a fer arribar les TIC a tots els racons de Catalunya". Per l’alcalde de Premià de Mar, cal que aprofitem les tecnologies per connectar abans del 2015 tots els
Miquel Buch va insistir en la importància de les noves tecnologies. En el marc de la celebració de l’assemblea de Localret, el president de l’ACM, Miquel Buch, va defensar que les noves tecnologies han de servir per a combatre la desafecció que tenen els ciutadans vers la política. Va assegurar que les TIC són l’eina per oferir transparència als nostres veïns i veïnes. En el seu parlament, el president Miquel Buch va assegurar que els ajuntaments són l’administració més propera al ciutadà i que, per tant, són la base de les institucions d’aquest país. Va destacar que hi ha tres reptes bà-
sics que s’han d’afrontar immediatament. En primer lloc, Buch va explicar que s’ha de combatre el més aviat possible la greu situació que pateixen els veïns i veïnes. Els ingressos baixen i, per tant, els ajuntaments cada vegada ho tenen més complicat per a destinar recursos per ajudar a la gent. En segon lloc, Buch va destacar que l’actual reforma que vol imposar el govern de Madrid té com a únic objectiu allunyar els serveis de la ciutadania i treure el màxim de competències als ajuntaments. Un fet greu que crearà ciutadans de primera i ciutadans de segona.
>> "Cal que aprofitem les tecnologies per connectar abans del 2015 tots els ajuntaments i que esdevinguin uns edifics transparents on el ciutadà s'hi vegi reflectit" ajuntaments i convertir-los en uns edificis transparents on el ciutadà s’hi vegi reflectit. Finalment, el president de l’ACM va animar a Localret a continuar treballant en la mateixa línia, conscients de la importància del seu treball i del seu projecte per al futur del país. Les revolucions comencen des de les bases. I nosaltres, els ajuntaments, dins l’arc institucional som la base.
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
9
actualitat
L'ACM visita el Consell Comarcal de l'Anoia El president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, Miquel Buch, continua trepitjant el territori català per escoltar les diferents veus dels alcaldes i alcaldesses. El 19 de novembre va visitar el Consell Comarcal de l’Anoia, on va presentar els serveis de l’ACM i va explicar l’afectació als municipis de la Llei de Governs Locals catalana i la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local que prepara el govern central. Davant una trentena d’alcaldes i alcaldesses, el president Miquel Buch va explicar les possibles afectacions de les dues lleis que es volen impulsar des del govern de l’Estat i des de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la primera, Miquel Buch va alertar que si tira endavant, els municipis de menys de 20.000 habitants (l’Anoia en té 32 de 33) es veuran greument
afectats. "Ens podem trobar en què els ajuntaments no podran gestionar o prestar serveis que són essencials per als ciutadans", explicava el president Buch. En el cas de la Llei de Governs Locals catalana, Buch va apuntar que a diferència de la llei estatal, aquesta ha estat feta amb diàleg amb el món local. "Esperem que en el tràmit
parlamentari pugui ser millorada amb les aportacions fetes pels diferents partits polítics". Per la seva banda, el president del Consell Comarcal de l’Anoia, Xavier Boquete, va manifestar que els alcaldes i alcaldesses de l’Anoia tenen una certa inquietud per l’afectació que poden tenir les dues lleis.
Xavier Boquete i Miquel Buch davant del Consell d'alcaldes de l'Anoia.
Descarrega't al teu mòbil o tauleta el
directori d'institucions de l'ACM Disposar de totes les dades de contacte amb qualsevol administració catalana i institucions i mitjans de comunicació és un dels grans actius de l'aplicació per a mòbils i tauletes que ha creat l'ACM. L'aplicació es pot descarregar tant per al sistema Android com per a l'iOs7 de forma totalment gratuïta. Es tracta d'una còpia del tradicional directori d'institucions que publica l'Associació cada any. El principal avantatge d'aquesta aplicació és que permet tenir-ho instantàniament al teu mòbil o tauleta. D'aquesta manera, agilitza qualsevol contacte amb administracions. S'hi poden trobar les dades bàsiques, els telèfons, correus electrònics, pàgines web i, fins i tot, la ubicació exacte a través de Google Maps.
10
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
Es tracta d'un servei més que dóna l'ACM amb la voluntat de facilitar la feina tant als càrrecs electes com als ciutadans en general. L'objectiu és apropar el món local perquè la feina que es fa des dels ajuntaments tingui més efectivitat. En properes versions, l'aplicació introduirà dades relatives a les xarxes socials de totes les institucions cata lanes. Ja sigui perfil de Twitter o Facebook.
compra agregada vehicles
Compra agregada de vehicles municipals per als ens locals S NT U E I T M DI ETI E P C O OM C PR + E S ID V EU L R A P EST Els municipis podran comprar vehicles policials a preus més competitius. L'Associació Catalana de Municipis i Comarques ha iniciat el camí per dotar als ens locals de vehicles i fer-ho a preus competitius que fomentin l'estalvi municipal. Primer de tot s'han adjudicat els lots per subministrar vehicles per a serveis generals i serveis policials. Però la iniciativa preveu anar més lluny. El 23 d'octubre en el marc de la Fira Internacional Municipàlia de Lleida es va presentar oficialment la primera licitació de compra agregada de vehicles per a ens locals, liderada pel Consorci Català per al Desenvolupament Local (CCDL) de l'ACM. Així, Seat (Motorsol SA) i Nissan (Nissan Iberia SA) van guanyar els lots per subministrar vehicles per als serveis generals, mentre que BBVA autorenting, amb el Seat Altea XL, va ser l'empresa guanyadora del concurs públic per subministrar vehicles policials.
A partir d'aquí s'han aconseguit uns preus de compra molt competitius per tal que els ens locals interessats puguin dotar-se dels vehicles necessaris. Una compra agregada que no només fomenta l'estalvi mu-
>> Un municipi, només adherint-se a l'Acord marc, pot aconseguir un preu de compra molt més competitiu nicipal, sinó que aconsegueix que els ens locals no hagin de fer el procés de contractació de forma individual. D'aquesta manera, un municipi, només adherint-se a l'Acord marc, pot aconseguir el mateix preu de compra independentment de si té 100 habitants o 100.000.
Els dos acords marc contemplen l'adquisició de vehicles de serveis generals en la modalitat de compra (es preveu que en un futur proper es pugui transformar també a rènting, si a l'ens local li convé) i en rènting pels vehicles de serveis policials. En tots dos casos, els vehicles poden ser adaptats a les necessitats de cada un dels ens locals. La iniciativa va sorgir després de constatar a través d'enquestes que aquest sector de compra era molt interessant per al món local. Es preveu que amb aquest primer acord marc es puguin comprar més de 200 vehicles. A continuació us oferim unà àmplia informació sobre la tipologia de vehicles licitats, així com les principals característiques tècniques i els preus base que poden aconseguir els ens locals associats a l'ACM.
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
11
compra agregada vehicles
Vehicles de Serveis Generals SEAT IBIZA / 1.6 TDI / 90 CV / Reference 5 portes Vehicle urbà
Sistema de frens i estabilitat
m m
Sistema de frenada tipus ABS Control d'estabilitat tipus ESP
Equipament bàsic
Consum combinat: 4,2 l/100 km Emissió CO2: 109 g/km
m m m m m m m m m
Direcció assistida Fars antiboira davanters Tancament centralitzat Apujavidres elèctric davanters Aire condicionat Radio CD Sistema de mans lliures bluetooth Airbags de conductor i acompanyant Lluneta tèrmica posterior amb neteja parabrises
Preu: 13.859,83 € IVA inclòs
m m
Color del vehicle
El vehicle serà de color blanc. En l'encàrrec de provisió es pintarà i retolarà, si s'escau, segons determini l'ens local.
Equipaments i recanvis obligatoris El vehicle es lliure amb: Un joc de 2 triangles homologats Un joc de cadenes per la neu Dues armilles reflectants
m m m
SEAT ALTEA XL / 1.6 TDI / CR 105 CV S&S / Reference 5 portes Vehicle interurbà
Consum combinat: 4,5 l/100 km Emissió CO2: 119 g/km
rabrises m Fars regulables elèctricament en altura m Volant regulable en alçada
Equipament bàsic
Color del vehicle
m m
m m m m m m m m m m
Sistema de frenada tipus ABS Control d'estabilitat tipus ESP
Encesa i parada automàtica del motor Direcció assistida Fars antiboira davanters Tancament centralitzat Apujavidres elèctric davanters Aire condicionat Radio CD Sistema de mans lliures bluetooth Airbags de conductor i acompanyant Lluneta tèrmica posterior amb neteja pa-
Sistema de frens i estabilitat
m m
Sistema de frenada tipus ABS Control d'estabilitat tipus ESP
Equipament bàsic
Consum combinat: 4,4 l/100 km Emissió CO2: 114 g/km
12
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
Preu: 16.948,89 € IVA inclòs
Sistema de frens i estabilitat
El vehicle serà de color blanc. En l'encàrrec de provisió es pintarà i retolarà, si s'escau, segons determini l'ens local.
Equipaments i recanvis obligatoris El vehicle es lliura amb: Un joc de 2 triangles homologats Un joc de cadenes per la neu Dues armilles reflectants
m m m
SEAT TOLEDO XL / 1.6 TDI / CR 105 CV S&S / Reference 5 portes Vehicle interurbà (variant)
Fars regulables elèctricament en altura Volant regulable en alçada
m m m m m m m m m
Encesa i parada automàtica del motor Control de velocitat Direcció assistida Fars antiboira davanters Tancament centralitzat Apujavidres elèctric davanters Aire condicionat Radio CD Sistema de mans lliures bluetooth, amb connexió usb
m m m m
Preu: 16.699,27 € IVA inclòs Airbags de conductor i acompanyant Lluneta tèrmica posterior amb neteja parabrises Fars regulables elèctricament en altura Volant regulable en alçada
Color del vehicle
El vehicle serà de color blanc. En l'encàrrec de provisió es pintarà i retolarà, si s'escau, segons determini l'ens local.
Equipaments i recanvis obligatoris El vehicle es lliura amb: Un joc de 2 triangles homologats Un joc de cadenes per la neu Dues armilles reflectants
m m m
compra agregada vehicles
Vehicles de Serveis Generals NISSAN QASHQAI / 1.6 DCI / 130 CV (96 KW) S&S/ DPF ACENTA 6M/T Vehicle tot camí 4x2 sense reductora
Sistema de frens i estabilitat
m m
Sistema de frenada tipus ABS Control d'estabilitat tipus ESP
Equipament bàsic
m m m m m m m Consum combinat: 4,5 l/100 km Emissió CO2: 119 g/km
m m
Direcció assistida Tancament centralitzat Apujavidres elèctric davanters Climatitzador dual Radio CD Sistema de mans lliures bluetooth Control de creuer amb comandament al volant i limitador de velocitat Ordinador de viatge Airbags de conductor i acompanyant
NISSAN NV200 FURGÓ / 1.5 DCI / 89 CV / E5 BASIC Furgoneta
Consum combinat: 5,1 l/100 km Emissió CO2: 135 g/km
Sistema de frens i estabilitat
m m
Sistema de frenada tipus ABS Assistent de frenada d'emergència
m Equipament bàsic m Direcció assistida m Tancament centralitzat m Apujavidres elèctric davanters m Aire condicionat m Radio CD m Airbags de conductor i acompanyant m Fars regulables elèctricament en altura m Llums antiboira davanters m Volant regulable en alçada m Sistema de mans lliures bluetooth
m m m
Preu: 20.292,53 € IVA inclòs
Lluneta tèrmica posterior amb neteja parabrises Fars regulables elèctricament en altura Volant regulable en alçada
Color del vehicle
El vehicle serà de color blanc. En l'encàrrec de provisió es pintarà i retolarà, si s'escau, segons determini l'ens local.
Equipaments i recanvis obligatoris El vehicle es lliure amb: Un joc de 2 triangles homologats Un joc de cadenes per la neu Dues armilles reflectants
m m m
Preu: 13.344,70 € IVA inclòs Color del vehicle
El vehicle serà de color blanc. En l'encàrrec de provisió es pintarà i retolarà, si s'escau, segons determini l'ens local.
Equipaments i recanvis obligatoris El vehicle es lliure amb: m Un joc de 2 triangles homologats m Un joc de cadenes per la neu m Dues armilles reflectants
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
13
compra agregada de vehicles
Vehicles elèctrics ECM eLOGIC Vehicle elèctric bàsic
Preu: 13.990,00 € IVA inclòs Motor: Potència nominal de 10 Kw Bateries: 120 Ah de tracció Carregador: Incorporat, connexió directe
a la xarxa
Autonomia: Fins a 100 km Cabina: 2 places amb portes i calefacció Fre: ABS electrònic Equipament bàsic
m m m m m
Fars antiboira Tancament centralitzat Aixecavidres elèctric Aire condicionat Radio CD
Requeriments i equipaments bàsics
m m m
Color del vehicle
El vehicle serà de color blanc. En l'encàrrec de provisió es pintarà i retolarà, si s'escau, segons determini l'ens local.
Equipaments i recanvis obligatoris El vehicle s'ha de lliurar amb: m Un joc de 2 triangles homologats m Dues armilles reflectants
Goupil G3-2 Vehicle elèctric bàsic
Certificat CE Homologat per circular per via pública Llums al davant i al darrere
Preu: 20.872,50 € IVA inclòs Motor: Asíncron. Potència nominal de 5,4 Kw Bateries: 240 Ah de tracció Carregador: Incorporat, connexió directe a la xarxa
Autonomia: Fins a 80 km Cabina: 2 places amb portes i calefacció Fre: Elèctric amb recuperació d'energia
Requeriments i equipaments bàsics
m m m
Certificat CE Homologat per circular per via pública Llums al davant i al darrere
Color del vehicle
El vehicle serà de color blanc. En l'encàrrec de provisió es pintarà i retolarà, si s'escau, segons determini l'ens local.
Equipaments i recanvis obligatoris El vehicle s'ha de lliurar amb: Un joc de 2 triangles homologats Dues armilles reflectants
m m
14
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
compra agregada de vehicles
Vehicles policials SEAT ALTEA XL / DIESEL 5 Portes / 1.6 TDI / CR S-S 105 CV Reference Vehicle interurbà
Sistema de frens i estabilitat
m m m m m m
Sistema de frenada tipus ABS Repartidor electrònic de frenada Sistema de frenada d'emergència Control d'estabilitat Control antiderrapatge o de tracció Reforç de suspensions
Equipament bàsic
m m m
Un joc de triangles homologats Un joc de cadenes per la neu Dues armilles reflectants
Amb equipament bàsic
m
Preu màxim: 1.059,77 €/mes
m m
Quatre cons de 50 cm. Farmaciola de primers auxilis
m m
Kit de megafonia, altaveu de 100W amb el seu control i botonera 4 focus tipus lynx o equivalent 2 focus tipus linx o equivalent àmbar pel portó Control de lynx o equivalent Botonera de control
Llums prioritàries i sistema acústic
12+12 leds blaus de 3W 2 mòduls de 4 leds blancs frontals 2 mòduls de 4 leds blancs laterals 8 mòduls de 4 leds àmbars de 3w sequencials posteriors Connector ràpid de sostre estanc Kit fixació sostre
Amb equipament complet Preu màxim: 1.159,97 €/mes
(Des de 800 €/mes aprox. sense kit de detingus ni armari posterior, a determinar en la comanda)
Llums prioritàries i sistema acústic
m
Equipaments i recanvis obligatoris
Vidres tintats: posterior i laterals posteriors Aire condicionat Airbags de conductor i acompanyant
(Des de 700 €/mes aprox. sense kit de detingus ni armari posterior, a determinar en la comanda)
m m
Sistema elèctric: Bateria de 12V i mínim 70 A/h. Alternador de 12V potència extra de 120 a 150 A/h o similar m Lluneta tèrmica posterior amb neteja parabrises m Fars regulalbles elèctricament en altura m Volant regulable en alçada
m m m
Consum combinat: 4,1 l/100 km Emissió CO2: 119 g/km
m m m m
m
Llums de tipus LED de 3a generació homologats segons normativa R65 m Subministrament, instal·lació i muntatge d'un pont de llums, amb sirena i megafonia. m Subministrament i muntatge de senyalització d'emergència.
m m
Telecomunicacions
m
Preinstal·lació d'emissora policial
Transformació interior
m
m m
sobre el tablier rere el parabrises.
Telecomunicacions
Transceptor de tecnologia TETRA Sistema de gestió de flotes amb receptor
GPS
m m
Terminal d'informàtica embarcada Emissora de veu Truncking Sepura
Adaptació elèctrica
m
m m
En el procés de transformació es pintarà segons determini l'ens local en la comanda.
Kit de detingut homologat Moble maleter
Lector de mapes interior instal·lat i connectat a la bateria del vehicle Extintor de mínim 5kg Dues llanternes amb carregador
m Altaveu de 100 W m 2 elements de llum de led de color blau
m
Transformació exterior
Segona bateria per alimentació d'equips. Llum amb braç flexible Ondulador d'ona senoidal.
Transformació exterior
En el procés de transformació es pintarà segons determini l'ens local en la comanda.
Subministrament i instal·lació
m m m m m
2 llanternes tipus L-500 led Kit Antipuxades Kit anti-contagiç Tripode plegable Extintor 6kg.
Kit de detingut homologat Moble maleter
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
15
compra agregada de vehicles
Brígida Manau
Secretària-interventora de l'Ajuntament de Cardona
Què aporta al teu ajuntament el fet que l'ACM promogui compres agregades? L'ACM ens permet poder aconseguir preus més competitius en béns o subministraments. Al proveïdor li resulta molt més atractiva la perspectiva de poder subministrar a diferents ajuntaments i, per tant, també pot realitzar una oferta més avantatjosa.
Carme Peiroten
16
Quin és el valor afegit de la licitació de vehicles que ha promogut l'ACM? Són serveis que precisen totes les administracions. Valorem positivament que sigui l’ACM qui elabori el plec de clàusules i de prescripcions tècniques del contracte, un fet que facilita els tràmits i la feina dels ajuntaments, quelcom relle vant en municipis petits i amb escassa estructura de personal. La contractació o la política de compres ha esdevingut més prioritària en el món local? Sense cap mena de dubte, l’actual conjuntura econòmica ha fet de la con tractació i la política de compres un ele ment encara més principal pel món local, no tan sols per assegurar el compliment de la llei sinó també per aconseguir una millor eficiència econòmica i un estalvi de recursos per a les administracions locals. Una rellevància que anirà a més en el futur.
Tècnica de contractació i compres de l'Ajuntament de La Garriga
habilitades seria real. En tercer lloc possibilita un estalvi procedimental.
Què creus que aporta al teu ajuntament el fet que l'ACM promogui Acords marc, agregant compres de diferents subministraments o béns? En primer lloc esperem millors preus i condicions del que ens oferirien a no saltres els mateixos proveïdors, jus tament pel volum de compra que possibilita l’agregació. En segon lloc, si la licitació és un acord marc: - Possibilita realitzar procediments negociats amb els proveïdors habilitats, - Possibilita fer subhastes elec tròniques anuals, que ens substituirien la revisió de preus del contracte, ja que la pròpia subhasta els revisaria possible ment a la baixa. - Afavoreix un entorn de competència, que tot i que tancat entre les empreses
La contractació o la política de compres ha esdevingut avui més prioritària en el món local? I en el futur? Penso que és prioritària. Tenint en compte el % que la contractació suposa pel pressupost de l’ens local, és evident que sí. Alhora cal considerar l’estalvi que suposa un contracte ben fet amb uns plecs ben lligats, o al contrari, el malbaratament de recursos que pot suposar un mal contracte. O fins i tot, la desastrosa i feixuga execució que pot resultar pel responsable del contracte si els plecs que el regulen no estan ben lligats. Pel que fa a les compres, en el cas de l’administració estan molt condicionades per la contractació administrativa. Sense voler generalitzar, penso que els municipis petits i mitjans no tenen politiques de compres reals, tot i que existeix la voluntat d’implantar-les i estic convençuda que les acabarem implantant. De fet, les polítiques d’estalvi i la necessitat de dur a terme una gestió eficient i eficaç no ens deixen cap més opció. Aquí penso que l'ACM ens pot ajudar molt. Per quan una central de compres real?
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
Opinió Núria Lozano
Responsable de la unitat de compres de l'Ajuntament de Rubí
Què aporta al teu ajuntament el fet que l'ACM promogui compres agregades? Possibilita posar en el mercat un volum de negoci prou interessant per aconseguir avantatges econòmics que ens aportin un estalvi important. Les aportacions tècniques dels dife rents ajuntaments fan que es millori la qualitat tant dels subministres com dels serveis a contractar. L’Ajuntament de Rubí ja porta temps aplicant aquest tipus de polítiques i això ha permès una reducció de la despesa. Quin és el valor afegit de la licitació de vehicles que ha promogut l'ACM? En aquests moments el mercat financer està molt limitat i hi ha difi cultats per aconseguir competència d’ofertes en el rènting de vehicles. L’agrupament de les necessitats dels diferents ajuntaments ha facilitat un volum de negoci atractiu. L’Acord marc també aporta un estalvi de temps i esforç per part dels ajuntaments en la tramitació dels seus expedients de contractació. En aquests tipus de subministraments o béns consideres important l'estandar dització? En aquest i qualsevol subministra ment l’estandardització és l’eina que hem de fer servir, sobretot en aquests moments, per aconseguir millores econòmiques, tècniques i de servei. La contractació o la política de compres ha esdevingut avui més prioritària en el món local? Sí, ara és quan la contractació i les polítiques de compres tenen l’opor tunitat de posar en valor la seva tasca, i deixar un segell de qualitat treballant amb transparència, eficiència i eficà cia, que serà un referent en el futur.
Preguntes i respostes Quins avantatges té l'ajuntament pel fet d'adquirir els vehicles a través de l'ACM? El fet d’agregar la demanda comporta, com a mínim, tres actius pels nostres associats: - Pel preu. Aconseguint estalvi econòmic i assegurar un bon preu. A més, que l’ajuntament més petit, i que té poca demografia, pugui comprar al preu d’ajuntaments més grans. - Per la qualitat. S’ha fet un esforç per assolir un servei de qualitat, estandarditzant unes característiques òptimes per prestar els serveis públics on estan adscrits aquests vehicles. A més, es dóna la possibilitat de personalitzar o adaptar a algunes peculiaritats o necessitats de la pròpia entitat local, a través de l’encàrrec de provisió. - Pel procediment. Simplifiquem i eliminem el fet que s’hagi de repetir la licitació, amb els conseqüents anuncis als diaris oficials. A més, per procurar aquest estalvi procedimental es facilita tot un modelatge administratiu.
Amb tot aquest procés compleixo legalment els tràmits de publicacions, plecs i adjudicacions? Sí, efectivament. La licitació de l’Acord marc promogut pel Consorci Català pel Desenvolupament Local (CCDL), compleix estrictament amb la legislació de contractes del sector públic, per la qual cosa en aquesta part del procediment només fa falta complir la tramitació dels encàrrecs de provisió, donat que la part de publicitat, concurrència i competència ja ha quedat resolta amb la tramitació que realitza el CCDL. El modelatge i una petita guia de procediment pels encàrrecs de provisió que han de realitzar les entitats locals destinatàries es troba a www.acm.cat/vehicles
Amb aquest mètode, quant temps cal per poder tenir un cotxe per al meu ajuntament o ens? Per una part hi ha el procediment administratiu que realitza l’ajuntament i les empreses adjudicatàries. El termini de lliurament, un cop formalitzada la comanda a través de l’encàrrec de provisió, és entre 55 i 60 dies en els vehicles de serveis generals, i de 90 dies pel que fa als de serveis policials.
Puc adaptar el vehicle que s'ha adjudicat a alguna necessitat diferent o concreta del meu ajuntament? Sí. Es preveu poder adaptar, al servei que han de cobrir, els vehicles que els ajuntaments destinataris demanin. Per exemple, els de serveis policials estan licitats complets, amb mampara de detinguts i armari posterior. En els encàrrecs de provisió, en canvi, es pot demanar sense aquests elements, disminuint el preu proporcionalment.
El preu que s'ha assolit en la licitació i el contracte de l'Acord marc és inamovible? El preu final, com s’ha dit abans, pot dependre de la configuració del vehicle que se’n faci en l’encàrrec de provisió. Aquesta circumstància sobretot és important en el cas dels vehicles de serveis policials, que requereixen d’una intensa transformació amb una evident repercussió en el preu final. El vehicle policial adjudicat té unes altes prestacions i inclou, per exemple, la mampara homologada policial i el kit de detinguts. Si es vol, es poden suprimir aquests elements, amb la conseqüent rebaixa de preu.
Com puc adherir-me a l'Acord marc? // per obtenir més informació i passos a seguir: Telèfon: 93 496 16 16 - Ext.223 Correu electrònic: gabinetestudis@acm.cat Web: www.acm.cat/vehicles
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
17
compra agregada de vehicles
L'ACM i SCUTUM col·laboren per presentarvos les noves motocicletes elèctriques L'Associació Catalana de Municipis i Comarques ha iniciat la col·laboració amb l'empresa SCUTUM per presentar les noves motocicletes elèctriques al món local. La nova scooter elèctrica es va començar a fabricar aquest passat mes d'abril. Desenvolupada per l'empresa catalana SCUTUM, l'objectiu és oferir un model elèctric de dues rodes per realitzar treballs amb una major eficiència energètica i un estalvi real de despeses. El model S02 és el primer scooter elèctric amb un sistema d'extracció de la bateria, posicionament per a l'smartphone i un innnovador sistema de comunicació remote factory monitoring connector + USB-CAN comunication interface que permeten a través d'una connexió USB conèixer i solucionar qualsevol problema de la motocicleta. Estigui on estigui les dades de l'electrònica es monitoritzen remotament. Actualment, a tot el món hi ha uns 200 milions de motocicletes de les quals només el 2% són amb sistema elèctric. A més, segons una enquesta del RACC, 8 de cada 10 motocicletes realitzen menys de 40 quilò-
La nova scooter elèctrica sense accessoris. metres al dia. Una xifra que reflecteix que amb una motocicleta elèctrica podrien cobrir les seves necessitats, col·laborant amb la conservació del medi ambient i reduint els nivells de contaminació. La seva autonomia oscil·la entre els 30 i els 130 quilòmetres en funció del model i de si es circula per ciutat o carretera convencional.
Es calcula que l'estalvi econòmic entre una moto convencional i una d'elèctrica pot oscil·lar entre el 3035%, cinc anys després de la compra. La motocicleta també permet disposar d'accessoris que puguin adaptar-se a les exigències de les feines o personalitzar-se amb la imatge corporativa de qualsevol ens local.
Assegurances per als vehicles municipals Des del Servei d’Assegurances de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques us oferim uns preus especials per a les assegurances dels vehices municipals. Aquest producte està en la nostra línia de donar-vos un servei integral, i com a complement de la Tarifa Plana per a vehicles que ja tenim negociada per a les flotes dels diferents ajuntaments, en funció del tipus de vehicle (turisme, tot terreny, furgoneta, motocicleta,
18
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
industrial, etc). El preu establert també és independent de la marca, model, cilindrada... Al mateix temps, estem negociant una cobertura amb diferents modalitats de contractació per als vehicles que es comprin a través de la compra agregada que ofereix l’ACM per tal que us pugueu beneficiar no només de les millors condicions de compra sinó també de les millors condicions asseguradores dels vehi-
cles. Tant si es tracta d’una pòlissa a tercers com d'una cobertura a tot risc. I tant si es tracta d'un vehicle per a l'alcaldia com per un vehicle policial o un vehicle industrial de la de la brigada municipal. Amb aquesta nova assegurança, des de l’ACM us volem donar un servei integral adaptat a les vostres necessitats, sempre amb les millors condicions econòmiques i amb el millor servei post-venta.
Breus ACM L'ACM i el Fòrum Comarcal es
reuneixen amb el conseller de Presidència Francesc Homs
El president de l'ACM, Miquel Buch, i el president del Fòrum Comarcal i alcalde de Palol de Revardit, Jordi Xargay, van reunir-se amb el conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs, per tal d'analitzar diferents aspectes que afecten als consells comarcals. Els tres dirigents polítics van posar sobre la taula els diferents serveis que presten els consells comarcals. Entre ells, es va analitzar la situació econòmica dels consells comarcals i el seu finançament.
Debat sobre com gestionar la diversitat religiosa
El passat 30 d'octubre la sala de formació de l'ACM va acollir la jornada "Coneixement i gestió de la diversitat religiosa". Gestionada per la comissió interna de Benestar Social i Participació va comptar amb la presència de Joan Hernàndez, director del Grup de Treball Estable de Religions (GTER) i professor de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Aquesta jornada anava dirigida a tècnics i funcionaris de diversos àmbits de l’administració pública, per tal d’afavorir el coneixement de la diversitat religiosa i, d’aquesta manera, tenir claus per interpretar els comportaments i posicionaments dels altres.
Representants dels Consells Comarcals es reuneixen per consensuar els criteris per als ajuts de menjador escolar
Els 41 consells comarcals de Catalunya es van reunir el 7 de novembre a la seu de l’ACM per analitzar els criteris proposats que marcaran les ajudes de menjador escolar per al curs 2014-2015. Organitzada pel Fòrum Comarcal de l’ACM i pels representants dels consells comarcals en el si de la FMC, la sessió va servir per escoltar als diferents gerents dels Consells Comarcals sobre les necessitats i especificitats de les seves comarques. "L’objectiu ha de ser consensuar i homogeneïtzar els criteris per donar ajuts de menjadors als diferents nens i nenes de Catalunya que pateixen alguna problemàtica derivada de la manca de recursos econòmics", va explicar Jordi Xargay, el president del Fòrum Comarcal de l’ACM. En aquesta primera reunió es va acordar formar una comissió per valorar i ponderar els diferents criteris.
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
19
càtedra enric prat de la riba
Els serveis socials municipals, base del model català proposem, per tant, treballar políticament per la seva continuïtat. Algunes dades ens poden il· lustrar la magnitud d’aquest sector i també la seva capil·laritat territorial. L’any 2011, últimes xifres publicades, hi havia 102 àrees bàsiques de serveis socials a tot Catalunya,
Mercè Conesa i Pagès Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i Vicepresidenta segona de la Diputació de Barcelona El model català de serveis socials es fonamenta en els equips de professionals dels municipis. Ells són els ulls i les mans per actuar en una realitat complexa i per protegir, des de la proximitat, els ciutadans més vulnerables. Aquesta xarxa local ha sabut en el transcurs de la democràcia, treballar colze a colze amb la Generalitat i ha esdevingut bàsica per a garantir la convivència de moltes viles i ciutats. Davant els canvis
>> Caldrà des del moment zero de l’entrada en vigor de la LRSAL establir un acord de delegació de la Generalitat a ajuntaments, diputacions i consells comarcals legislatius centralitzadors que s’albiren en l’horitzó en el Proyecto de Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local (LRSAL), la Diputació de Barcelona vol expressar amb claredat la seva visió: els serveis socials municipals són útils, eficients i necessaris. Ens
20
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
>> Proposem que totes les administracions públiques catalanes coordinin les seves accions i posin els seus recursos, vinguin d’on vinguin, a disposició de les necessitats dels ciutadans amb 2.357 professionals, entre treballadors i educadors socials, que van atendre 930.392 persones, una xifra que s’ha duplicat en els darrers 10 anys. Des del món local es van prestar, aquell any, 6.905.130,89 hores d’atenció social domiciliària i 7.580 places de Centres Oberts per a infants. La tramitació de la LRSAL avança de forma ràpida i podria estar aprovada en pocs mesos; això demanda al món local tenir una estratègia i un full de ruta clars. És la nostra obligació avançar-nos als canvis. Els principis de proximitat i de descentralització establerts en la Llei de Serveis Socials de Catalunya i en la Carta Europea d’Autonomia Local són l’objectiu a preservar. La Generalitat serà, com és, la titular de la competència, però res no impedeix que en una matèria tan complexa com és l’acció i la protecció social hi hagi concurrència amb els municipis. Caldrà, per tant, establir un pla de treball amb la Generalitat per fer possible des del moment zero de la seva entrada en vigor un acord de
delegació amb ajuntaments, diputacions i consells comarcals que contempli actuacions i finançament. La LRSAL explicita en la seva exposició de motius la voluntat de clarificar competències, afrontar la racionalització de les estructures organitzatives i garantir el control financer i pressupostari. Aquests grans objectius no s’han d’aconseguir per la via de laminar les competències dels serveis socials municipals. Pensem que és un error fomentar la llunyania i la distància. La ciutat és l’entorn social per excel· lència, on es manifesten els problemes, on es genera la confiança i la complicitat entre les persones i on es tracta de trobar solucions. I és que com ens deia el catedràtic Marcos Vaquer en el transcurs d’unes jornades, la concurrència no és igual a duplicitat administrativa. En l’actualitat ja existeixen algunes bones pràctiques d’aquesta col· laboració entre Govern, ajuntaments i diputacions que podrien enfortir-se en el futur. El Servei d’Intermediació en Deutes d’Habitatge, el recent pla d’urgència social o el Servei Local de Teleassistència. En definitiva, ens proposem que totes les administracions públiques catalanes coordinin les seves accions i posin els seus recursos, vinguin d’on vinguin, a disposició de les necessitats dels ciutadans. El finançament serà, com sempre, el quid de la qüestió en uns moments d’especial dificultat per a les hisendes públiques. En aquest sentit és necessari establir el criteri de garantir que els recursos que formen part de l’esfera local dels serveis socials continuïn en aquest àmbit. És l'única forma de donar estabilitat a una xarxa de professionals. Des d’aquesta perspectiva la Diputació de Barcelona sumarà el seu esforç i capacitat amb la Generalitat per fer viable el model català de serveis socials.
assegurances
Ser regidor o treballar a l’ajuntament pot repercutir en el meu patrimoni? Nova Assegurança de Responsabilitat d’Autoritats i Personal al servei de les Administracions Des del Servei d’Assegurances de l’ACM, presentem la cobertura complementària a la Pòlissa de Responsabilitat Civil i Patrimonial que fins ara no tenia cobertura asseguradora. Entenem que és una pòlissa que mancava i a la qual val la pena dedicar un article especial per la conveniència que els ajuntaments la tinguin contractada. Per què aquesta assegurança? Perquè és una assegurança que cobreix les persones al servei de l’Administració: • Els carrecs electes, funcionaris i, en general, el personal al servei de les administracions han de respondre per danys i perjudicis derivats de l’exercici del seu càrrec. • La seva responsabilitat és personal i il·limitada i, per tant, s’estén al seu patrimoni familiar. • Una reclamació pot ocasionar altres perjudicis com són les despeses de defensa o el dany a la reputació o la imatge. Quins són els riscos i responsabilitats als que s'enfronten els càrrecs electes, personal i tècnics de l'ajuntament a títol particular? 1. Reclamacions per part de l’Administració pública als regidors i treballadors:
a. Acció de repetició: ( Art 145.2 Llei 30/ 92) “La Administración correspondiente, cuando hubiere indemnizado a los lesionados, exigirá de oficio de sus autoridades y demás personal a su servicio la responsabilidad en que hubieran incurrido por dolo, o culpa o negligencia graves, previa instrucción del procedimiento que reglamentariamente se establezca”. b. Acció pròpia de danys i perjudicis ( art 145.3 Llei 30 / 92) “La Administración instruirá igual procedimiento a las autoridades y demás personal a su servicio por los daños y perjui cios causados en sus bienes o derechos cuando hubiera concurrido dolo, o culpa o negligencia graves”. c. Acció de responsabilitat comptable (art 47 LO 2/ 82) “Incurre en responsabilidad contable el que por acción u omisión contraria a la ley menoscabe los caudales o efectos públicos, quedando obligado a la indemnización de los daños y perjuicios causados. Esta responsabilidad puede ser Directa o Subsidiaria”. 2. Reclamacions per part de ciutadants o entitats administrades: Acció de responsabilitat civil derivada de delicte ( Art 146.1 Llei 30/92) • Reclamacions que sol·licitin indemnització per danys i perjudicis derivats de l’exercici del seu càrrec.
• Reclamacions efectuades principalment en via penal. 3. Reclamació per part d’un altre treballador o càrrec electe Accions per pràctiques indegudes en l’àmbit del treball (per exemple: mobbing, discriminació...). 4. Restitució de la imatge i reputació • Despeses per a mitigar o restituir el dany a la imatge provocat per una de les anteriors reclamacions. Què es cobreix? Cobrim les despeses de defensa (que s’avancen) i les indemnitzacions fins al capital contractat. Posem un bufet d’advocats especialista a la vostra disposició. Despeses de restitució d’imatge en els danys a la reputació o la imatge (consistent en honoraris de professionals de la comunicació, incloent el possible cost de publicacions). Àmbit temporal amb retroactivitat il· limitada. Hi ha la possibilitat de contractar l’extensió de l’acció de repetició per arquitectes i enginyers.
// més informació
Manel Pérez i Sucarrats Marc Garcia i Ribatallada Tel. 902 200 946 E-mail: assegurances@acm.cat
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
21
qüestionari polític
La reforma local de l'Estat ha de respectar el règim local català? Laura Costa Secretària de Política Municipal de CDC
Marc Sanglas Diputat i Secretari de Política Municipal d'ERC
Josep Mayoral Secretari de Política Municipal del PSC
22
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
La reforma de l’administració local de l’Estat és una reforma recentralitzadora, uniformista i dictada de forma unilateral que ni tan sols s’ha debatut al Ple del Congrés dels Diputats. És una Llei totalment perjudicial per als catalans i les catalanes i també per a la nostra administració local. Ho és perquè posa en perill els serveis a les persones, eliminant les competències de serveis socials dels ajuntaments a 31 de desembre de 2015 i les de Salut i Ensenyament en un termini de 5 anys. Ho és també perquè no aporta cap millora a l’administració lo-
cal i, en canvi, la castiga, quan és l’administració que representa un percentatge descaradament inferior de deute públic, un 4% del PIB, enfront del 76% que suposa el mateix Estat i el 18% de les comunitats autònomes. I ho és, perquè efectivament atempta contra l’autonomia local i el nostre autogovern, vulnerant la competència exclusiva en règim local recollida a l’article 160 de l’Estatut i, encara més enllà de les nostres fronteres, també ignora els principis de la Carta europea d’autonomia local i l’article 140 de la pròpia Constitució espanyola. Convergència i Unió ha impul-
Des del punt de vista d’ERC és evident que la reforma del règim local que impulsa el Govern espanyol a través de l’PRSAL hauria de respectar les competències exclusives que tenim a Catalunya en aquesta matèria. En aquest sentit al País Basc se li respecta, i per tant entenem que per un tema de seguretat jurídica la pròpia PRSAL hauria d’incorporar una disposició que clarifiqués que aquesta regulació no és d’aplicació al Principat atès
que aquest disposa de competències exclusives. Molt ens temem però que no serà així, i l’exercici de recentralització que està duent a terme el Govern de l’Estat en moltes matèries també afectarà al règim local, és evident que l’ofensiva de l’estat no és gratuïta i menys ho serà en el moment que estem vivint com a país, si des de sempre Madrid ha volgut legislar i lligar-nos curt en temes bàsics de país ara encara ho fa més, per a impedir
La nova llei local del PP, que podria entrar en vigor el 2014, lamina el principi d'autonomia local que la carta Europea d'Autonomia Local, la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya garanteix a tots els ens locals de base territorial. I més concretament, envaeix les competències de la Generalitat sobre l’organització territorial i el Règim Local previstes a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (article 160). El PP vol imposar la seva proposta amb l'oposició frontal de totes les forces polítiques, sense cap mena de voluntat de diàleg.
Ni polític, ni institucional, ni social. Imposar sense escoltar i, en el nostre cas, sense respectar el règim local català. Reclamem al Govern de la Generalitat de Catalunya que defensi l’autonomia local dels municipis catalans, les seves competències exclusives en règim local i la prestació dels serveis públics bàsics pels ciutadans de Catalunya. Els socialistes defensem un règim local propi i/o diferenciat, amb més competències i més recursos per desenvolupar el país d'una manera més equilibrada, cohesionada, més equitativa i més sostenible perquè els cata-
>> No aporta cap millora a l'administració local i, en canvi, la castiga, quan és l'administració que representa un percentatge descaradament inferior de deute públic sat la reforma de l’administració local catalana que en aquests moments si que es troba en tràmit de debat parlamentari. Aquesta serà la nostra llei.
>> La pròpia PRSAL hauria d'incorporar una disposició que clarifiqués que aquesta regulació no és d'aplicació al Principat que anem construint verdaderes estructures d’estat, i és evident que al futur estat català els ajuntaments són una peça fonamental.
>> El PP vol imposar la seva proposta frontal de totes les forces polítiques, sense cap mena de voluntat de diàleg
lans i les catalanes, visquin on visquin, tinguin serveis de qualitat. Així mateix demanem al Govern de la Generalitat el mateix diàleg que demanem al Govern de l’Estat, per tal que la propera llei local catalana sigui fruit del consens i l’acord. Una entesa que hauria de començar per liquidar el deute pendent amb els Ajuntaments.
Lluís Moreno Vicepresident d'Organització i política municipal d'ICV
Miguel Ángel Ibañez Sots-secretari de Política Municipal C's
Lurdes Quintero Regidora de la CUP a Valls
La reforma de l’Administració Local que impulsa el Govern central és una reforma necessària i important per tal d’aconseguir que quedi perfectament clarificat el mapa de competències de les Administracions Locals, i evitar que s’assumeixin noves competències sense tenir garantit el necessari finançament que permet que les competències es desenvolupin correctament, amb qualitat i amb caràcter sostenible. Per tant, aquesta legislació bàsica que desplega el Govern persegueix els objectius d’efici-
ència més elevada de l'administració, evitar duplicitats i garantir la sostenibilitat dels serveis públics. D’altra banda, des de Catalunya s’està impulsant la llei de governs locals que també aprofundeix en les Administracions Locals. Ambdues normes han de respectar el marc jurídic i les competències pròpies de cada administració, per tal d’aconseguir el que és més important, que és que s’hagin pogut impulsar unes reformes que suposaran un importantíssim estalvi al ciutadà, que garantiran el futur de l’admi-
>> Ambdues normes han de respectar el marc jurídic i les competències pròpies de cada administració per aconseguir impulsar unes reformes que suposaran un importantíssim estalvi al ciutadà
Hem caracteritzat la reforma local espanyola com un atac en tota regla a la capacitat dels ajuntaments d'influir i actuar en benefici dels seus ciutadans i ciutadanes i que converteix els governs locals en administracions perifèriques, sotmeses a un tutelatge jeràrquic i invasiu de Diputacions i de l'Administració General de l'Estat. Això vol dir que no només no avancem, sinó que retrocedim a aquella predemocràtica concepció que confon racionalització i eficiència amb centralisme i disciplina. Dit això, l'article 160 de l'Estatut de Catalunya, atribueix a la Gene-
ralitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de règim local. La sentència 31/2010, de 28 de juny que va resoldre els recursos d'inconstitucionalitat contra l'Estatut no anul·la els articles referents a la competència municipal per part de la Generalitat i fa una interpretació útil per a fonamentar que el conjunt de competències que ostentin els governs locals de Catalunya no depèn del que disposa la legislàció bàsica de l'Estat sinó que gaudeix de protecció per part del bloc de la constitucionalitat (Estatut) que el govern de Catalunya ha de fer efectiva i l'estatal
>> La reforma local espanyola converteix els governs locals en administracions perifèriques
Amb la nova llei de governs locals de Catalunya la Generalitat ha perdut l’ocasió de modernitzar i simplificar l’administració local i adequar-la a les necessitats del segle XXI, però com que el que més importava no era fer una bona llei sinó fer una llei preventiva per evitar la imposició que podria suposar l'anunci del projecte de llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local del Govern central, el re-
sultat amb aquesta premissa és que no només no aporta res de nou sinó que blinda un sistema d’organització territorial, ineficaç i car, altament clientelista que els actuals governants no volen modernitzar. El més important no és d’on vingui la reforma sinó que aquesta sigui real, adequada als temps i les realitats, establint clarament les competències, sense duplicitats, i dotant-les dels recursos ne-
cessaris per dur-les a terme adequadament com a administració més propera al ciutadà.
D’entrada, des de la CUP tenim molt clar quin és el nostre full de ruta: la independència dels Països Catalans. Per tant, és incoherent plantejar-nos res que tingui a veure amb seguir lligats a l’Estat Espanyol. Evidentment que ha de respectar el règim local català, som nosaltres, els catalans, els qui hem
de construir el nostre propi règim local, amb la participació i consens del territori. Rebutgem la reforma estatal, com també rebutgem la proposta de Llei de governs locals catalana, ambdues signifiquen avaluar l’administració local no més des d’un punt de vista mercantil, de dèficits i beneficis,
una centralització del poder institucional i una obertura a la privatització del sector públic. Per la CUP les administracions locals s’han de teixir des de baix, han de ser fortes i cogestionades amb les decisions de la ciutadania; han de basar-se en criteris de qualitat socials, no únicament econòmics.
nistració local adaptant-la a l’actual context econòmic i que asseguraran el seu futur.
respectar. I amb totes les incerteses jurídiques, ICV-EUIA-EPM a través del grup de la Izquierda Plural del Congrés ha presentat com a esmena parcial la possibilitat d'excepcionar l'aplicació de l'ARSAL a aquelles comunitats amb un sistema institucional propi sorgit dels seus estatuts com és el cas del nostre país.
>> El més important no és d'on vingui la reforma sinó que aquesta sigui real, adequada als temps i les realitats, establint clarament competències i sense duplicitats
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
23
racó de l'associat / #municipisenpositiu Set ajuntaments de l'Alt Penedès col·laboren per donar vida als rius de la comarca
El riu Bitlles, al seu pas per Torrelavit.
Set ajuntaments de l'Alt Penedès s'han unit per arreglar i fer visitables les lleres dels rius Mediona-Bitlles, el Lavernó i l'Anoia al seu pas pels diversos municipis. El projecte 'El camí del riu' vol posar en valor el patrimoni natural fluvial d'aquests pobles, recuperar-lo com un espai de gaudi i propulsar-lo com un actiu turístic amb diverses activitats. En els darrers anys aquests ajuntaments han treballat per netejar els rius i dignificar-ne els entorns en "l'aposta pel medi ambient" i per "donar a conèixer el potencial turístic del Penedès, d'una manera sostenible", segons Ramon Riera, alcalde de Torrelavit. Els ajuntaments que participen a la iniciativa són: Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Margarida i els Monjos, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Subirats i Torrelavit.
Santa Perpètua de Mogoda
dóna feina a 200 persones a l'atur a
través de plans locals d'ocupació
L'Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda ha donat feina des del 2011 a 200 persones que es trobaven a l'atur a través de plans locals d'ocupació. L'alcaldessa, Isabel Garcia (ICV-EUiA), explica que el consistori es va plantejar que fossin veïns del poble a l'atur els que portessin a terme rehabilitacions i obres que potser en altres èpoques s'acostumaven a adjudicar a empreses. Garcia destaca la priorització que s'està fent des del món local per donar resposta a les necessitats dels ciutadans que s'acosten a demanar ajuda als ajuntaments però exigeix als governs català i espanyol que facin "més esforços" per crear ocupació. Fa dues setmanes l'Ajuntament de Santa Perpètua va posar en marxa dos nous plans d'ocupació.
L'alcaldessa de Santa Perpètua de Mogoda, Isabel Garcia.
Alcarràs millora l'entorn del pantà
de l'Arròs per potenciar els seus usos
El Pantà de l'Arròs és un lloc molt apreciat per observar aus.
24
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
L'Ajuntament d'Alcarràs (Segrià) ha finalitzat les obres de millora de l'entorn del pantà de l'Arròs, un espai natural catalogat com a Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i inclòs dins la Xarxa Natura 2000. Els treballs han consistit en l'arranjament de la zona d'accés i d'aparcament de vehicles i bicicletes, així com en l'ampliació de la zona de taules i bancs. Així mateix, s'ha instal·lat al terra una capa de geotèxtil per evitar que creixin males herbes en aquesta zona de pícnic i estalviar-se així el manteniment que comporta durant l'any el desbrossament. Pel que fa al mirador del pantà i la zona d'observació d'aus, s'ha reforçat la teulada de fusta i s'han reposat panells i cartells informatius de l'espai, amb indicacions explicatives de la fauna.
racó de l'associat / #municipisenpositiu
"Treballem perquè, en uns 10 o 15 anys, la
nostra localitat no hagi de demanar cap ajuda" Poble: La Llagosta
Alcalde: Alberto López Rodríguez (ICV) Professió: Comercial de productes mè-
dics i odontològics Habitants: 13.612 Pàgina web: www.llagosta.cat Sou alcalde: 3.240 euros (bruts) Sou regidors: Regidors amb delegació 155,86 € per assistència a Junta de Govern Local
Alberto López és l'actual alcalde de La Llagosta. Per a l'alcalde de La Llagosta, Alberto López, de 39 anys, la legislatura que va començar al juny de 2011 és la de "les petites coses", la "d’escoltar els petits problemes" dels seus conciutadans i resoldre'ls el més aviat possible. Malgrat les dificultats que comporta haver de governar en minoria, ell se sent orgullós perquè ho està aconseguint. Però hi ha alguna cosa que li dol: la dependència històrica de La Llagosta de les subven cions i d'altres administracions. Ell vol que el seu municipi sigui capaç de generar la seva pròpia riquesa, aprofitant les infraestructures que té i les que l'envolten, llaurant-se així el seu propi futur. "Pel que respecta al sector logístic, La Llagosta té un enorme potencial", assegura. "Treballem perquè, en uns 10 o 15 anys,
la nostra localitat no hagi de demanar ajuda alguna". És la seva obsessió. Durant els anys que porta al capdavant del Consistori i des del moment que va agafar el comandament d'aquest reduït municipi, Alberto López va arremangar-se per enfrontar la crisi: "Cal tenir molt sentit comú. En realitat, es tracta de gestionar els pressupostos de la mateixa manera com gestionaries la teva economia domèstica però a gran escala". Què va fer? Doncs buscar fórmules per a obtenir ingressos i retallar i racionalitzar despeses sense "ofegar" al ciutadà. I posa un exemple claríssim. La Llagosta formava part del canal mancomunat de televisió Vallés Visió. Això comportava una enorme despesa, juntament amb els contractes que tenia
amb empreses els serveis de les quals "no valien pel molt que se'ls pagava" i amb companyies d'assessorament. La Llagosta va abandonar el canal, estalviant-se despeses considerables, i va racionalitzar els contractes amb empreses de serveis i d'assessorament. D'aquesta manera, López ha aconseguit tancar els pressupostos en positiu i "el ciutadà ho nota", certifica. També abandera el sentit comú quan parla de com compaginar la seva vida familiar amb la professional. Ell considera fonamental apagar el mòbil de la feina un dia o una tarda a la setmana. Ho té claríssim: "Gestiono la meva agenda prioritzant l'educació dels meus dos fills". I reitera la gran importància que suposa que "la teva família sigui conscient del teu treball, la teva responsabilitat i les seves conseqüències". D'altra banda, López manté que cal ser "molt disciplinat i poder comptar amb un bon equip que et recolzi". I per aquest motiu, s'ha envoltat d'un equip "immillorable" de regidors, diu.
Els tuits #municipisenpositiu a la xarxa
M M M
Sant Martí de Riucorb estalviarà el 50% amb caldera de biomassa a l'escola i la llar de jubilats
M
#Tàrrega impulsa un servei de suport a persones en situació d'atur per trobar feina
Tres municipis del #Bages redueixen despeses associant els serveis policials
M M
#Manresa decorarà els murs del seu barri antic amb propostes d'artistes plàstics
RT @CanalAjuntament: @ajlagarriga estrena web amb l'oferta turística del municipi
El programa 'Joves per l'Ocupació' facilita la inserció laboral de 22 joves d' #Osona
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
25
opinió
L'Estat aspirador petències "Per baix", vol dir que de mica en mica ha anat cedint competències als governs autonòmics. Bé, en realitat, les va cedir a Catalunya, el País Basc i en menor mesura a Andalusia i Galícia. Però la revolta del cafè per a tothom va acabar amb l’actual estat de les autonomies i que inclou una cadena de televisió regional pública per a Múrcia. I es van cedir Ensenyament i Sanitat, però no els seus ministeris. I amb els seus ministeris, els seus alts càrrecs, dietes, xòfers i, atenció, delegacions territorials!!! I clar, per aquesta i altres ànsies de retenció de poder, el sistema públic va fer fallida. I quan s’han volgut aplicar mesures
Jofre Llombart Periodista La nova llei que prepara el govern espanyol de bases de règim local constitueix ara per ara la principal amenaça políticofinancera per bona part dels ajuntaments d’arreu de l’Estat. És una llei densa i la seva literalitat ocupa desenes i desenes de pàgines. Però el resum polític de la nova macro-normativa és ben senzilla. L’Estat aspira les competències municipals. I com bé se sap, quan es fa servir l’aspirador, la màquina s’emporta la pols, sí, però també altres objectes (algun d’ells valuosos) que no sabiem que estaven sota del sofà. L’Estat ha anat perdent competències "per dalt" i també "per baix". Per dalt vol dir que l’entrada a la Unió Europea va suposar la cessió d’alguns resorts de poder que fins aleshores eren únicament estatals. Per exemple: la quantitat de peix que es pot pescar en una determinada zona no ho decideix Madrid sinó Brussel·les. O com a mostra més recent, trobem la sentència sobre la Doctrina Parot que deixa ben clar que l'última paraula sobre com es gestiona la justícia ja no la té en exclusiva l’Estat Espanyol: si es canvien les regles de joc a mitja partida, vindrà Europa i ho corregirà. Més que res, perquè és Europa qui guarda les essències de les democràcies modernes i en qualsevol democràcia moderna (agradi més o agradi menys) un condemnat compleix tota la condemna segons el codi penal pel qual ha estat jutjat, no un de nou promogut a mitja condemna. I quan diem que l’Estat ha perdut com-
26
DESEMBRE 2013. NÚMERO 346
>> Sota el mantra de "una competència, una administració", el govern espanyol està elaborant un corpus legal que pot suscitar moltes simpaties, però a l'hora de la veritat és hipòcrita d’estalvi, què ha fet l’Estat Espanyol? S’ha enfrontat a la Unió Europea per recuperar competències? No. Al límit del rescat públic, Espanya no s’ha atrevit a reclamar res a Europa. Amb prou feines ha tingut capacitat per pagar a final de mes com per ferse càrrec d’àmbits continentals. Com ha contestat? Què ha fet per llimar competències? Aspirar. Sota el mantra de "una competència, una administració", el govern espanyol està elaborant un corpus legal que pot suscitar moltes simpaties, però a l’hora de la veritat és hipòcrita. Hipòcrita perquè si es regís per aquest pensament “una competència, una administració”, hauria hagut d’eliminar ja els ministeris de Sanitat i d’Ensenyament. O això, o retirar-li les competències a la Generalitat. (i no vull ser ocell de mal averany). Què ha passat amb els municipis? La LRBL. Aquestes quatre sigles que glacen el món municipal. La LRBL significa "Ley de Régimen de Bases Locales", que, entre altres qüestions diu que s’evitaran duplicitats "una competència, una administració". Però afegeix que si el fet d’assumir una
competència, li provoca dèficit a un ajuntament, la competència se li retira. De fet, convé saber que en cas d’empat, serà l’Estat qui decidirà si les competències municipals se les queda l’Ajuntament o en força el trasllat a les comunitats autònomes o a l’administració espanyola. Aquesta clàusula deixa en ben minsa la capacitat dels ajuntaments de fer... política, i a més, la que més palpen els ciutadans: la de proximitat. Per exemple: imaginemnos que un municipi gestiona una escola de música. La taxa que paguen els alumnes, efectivament, no cobreix el cost de l’escola. Però per contra, el municipi té un polígon industrial que li suposa un ingrés d’impostos important. No servirà de res: l’escola municipal de música serà deficitària i per tant l’inspector de torn en recomanarà o bé el tancament o –en el millor dels casos– que n’assumeixi la competència la Generalitat o l’Estat. Això malgrat que els ingressos del polígon industrial permetrien redirigir-se a l’escola de música. És normal doncs que, quan es parla del procés sobiranista, també es parli de
>> És normal doncs que, quan es parla del procés sobiranista, també es parli de la construcció d'un nou teixit d'administracions on la relació entre poder central i poder municipal sigui de cooperació i no de rivalitat la construcció d’un nou teixit d’administracions on la relació entre poder central i poder municipal sigui de cooperació i no de rivalitat. Per això, quan es diu que el procés sobiranista oblida “els problemes reals de la gent”, convé recordar que les competències municipals són les que intenten resoldre o com a mínim alleugerir “els problemes reals de la gent”. Són, suposo, aquests “problemes reals de la gent” els que busca solucionar una Maria de los Llanos de Luna més obsessionada en perseguir estelades que necessitats als municipis.