380 Febrer 2017
La revista referent d’informació del món local
TENIM DRET A DECIDIR COM INVERTIM ELS NOSTRES ESTALVIS L’ACM ha demanat al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que els ajuntaments catalans puguin decidir a què destinen part del romanent positiu del 2016 per tal de fer més polítiques socials i d’ocupació
ACTUALITAT
Comencen les sessions del projecte GovernsLocals.cat amb la participació d’alcaldes i alcaldesses
Esterri d’Àneu. Pallars Sobirà
ACTUALITAT
Les administracions catalanes consensuen un protocol d’actuació per lluitar contra la pobresa energètica
ACTUALITAT
L’ACM dóna suport a la campanya ‘Casa Nostra és Casa Vostra’ i a la Reforma Horària
SUMARI
ESTERRI D’ÀNEU
Aquest municipi del Pallars Sobirà compta amb uns 800 habitants i 8,52 km2. És el centre geogràfic, econòmic, social i cultural de les
valls d’Àneu i el terme municipal més petit del Pallars Sobirà. La primera documentació data del 839, quan les primeres cases es van
construir al peu de la muntanya a l’empara del castell de València. Entre els punts d’interès històric i arquitectònic destaca l’església de
Sant Vicenç o el pont romànic, damunt la Noguera Pallaresa. La festa major se celebra el entre l’11 i el 14 d’agost. També és destacable la Festa Major Vella de Sant Vicenç (patró del poble) el 22 de gener, quan es balla el conservat ‘ball de l’esquerrana’. Gentilici: esterrienc i esterrienca. L’alcalde és Ramon Villuendas (ERC).
ACTUALITAT
ACTUALITAT
ACTUALITAT
PÀG. 4
PÀG. 5
PÀG. 6
FORMACIÓ
MUNICIPIS EN POSITIU
OPINIÓ
Govern, diputacions i món local volen que les empreses elèctriques facin front a la pobresa energètica
PÀG. 11
Jornada dedicada als sistemes d’exoneració de responsabilitat penal dels electes
L’ACM reclama que els ajuntaments amb superàvit puguin decidir en què invertiran aquests diners
PÀG. 21
Entrevista a l’alcaldessa de L’Albiol, Lídia Guerrero
S’inicien les sessions de debat sobre el món local, GovernsLocals.cat
PÀG. 22
‘L’estat de les ‘regionomies’’. Article del periodista, Toni Aira
EDITORIAL
EDITORIAL
funció i han fet mans i mànigues per quadrar els números,
VOLEM ATENDRE LES NECESSITATS REALS
cia i sentit comú, que va portar els ens locals a disposar
Des de l’inici de la crisi econòmica, els ajuntaments han es-
oportú.
sovint amb solucions imaginatives. Un gran esforç, constàn-
tat l’administració pública més desacreditada. Ens han intentat fer creure que els culpables de la mala gestió econòmica i de tots els mals eren els ens locals. I ho van aprofitar per imposar-nos lleis i regulacions que amb el temps s’ha vist que eren innecessàries.
d’un superàvit de més de mil milions d’euros durant el 2015,
una xifra que serà superior al 2016. Diners que els alcaldes
i alcaldesses de Catalunya no poden destinar al que consideren més necessari als seus municipis. El govern de l’Estat
només deixa invertir aquest romanent al que ells consideren
Per aquest motiu, des de l’ACM hem fet una petició al ministre d’Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, perquè
deixi destinar els diners a polítiques d’ocupació, polítiques
socials i a inversió pública. Tenim clar que no volem que l’Es-
Des del primer moment teníem clar que aquesta diagnosi
era totalment equivocada. Els ajuntaments han fet els deures
i les dades econòmiques així ho ratifiquen. Hem de recordar que del deute públic de tot l’Estat (el 100,3% del PIB) un
73% és generat per l’Administració de l’Estat, un 24,6% per les Comunitats Autònomes i només un 3% pels ens locals.
Tot i les dificultats i les constants acusacions, els alcaldes i
alcaldesses de Catalunya, han tingut clara quina era la seva
tat aprofiti aquests diners per maquillar el seu enorme dèficit. I és que de problemàtiques n’hi ha moltes i cal fer-hi front. Per això, aquest mes les administracions catalanes, el Govern català amb el món local, hem consensuat un conveni perquè
les empreses subministradores s’involucrin decididament en la lluita contra la pobresa energètica. Ens cal el compromís de
tothom per fer-hi front i poder ser fectius per aconseguir que les persones tinguin assegurada una mínima qualitat de vida. En la lluita contra la pobresa energètica hi hem de ser tots.
ACM
Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques
Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.
Associació Catalana de Municipis i Comarques
Director: Pep Montané
La redacció no comparteix, necessàriament,
C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona
Cap de redacció: Joan Morcillo
l’opinió expressada en els articles.
Telèfon: 93 496 16 16
Consell de redacció: Marta Riera, Josep Garriga, Albert
Correu electrònic: acm@acm.cat
Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls, Esther
Dipòsit legal: B3434383.
Vilà, Rafael M. de Yzaguirre. www.acm.cat
Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries
14 kg de CO2
139 km en un cotxe europeu estàndard
3.346 litres d’aigua
333 kwh d’energia
251 kg de fusta
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
3
ACTUALITAT
La presentació del nou protocol va comptar amb representants del Govern català, les diputacions, l’Ajuntament de Barcelona i les entitats municipalistes.
LES ADMINISTRACIONS CATALANES FAN PINYA CONTRA LA POBRESA ENERGÈTICA La Generalitat, l’Ajuntament de Bar-
La proposta de conveni recull diferents
A més, el conveni contempla que les em-
Girona, Lleida i Tarragona, l’Associaci-
nistradores. Per una banda, estableix
tat col·laboraran amb les administracions
ció Catalana de Municipis van escenifi-
municipals per sol·licitar el seu informe
pobresa energètica. En aquest sentit, i mit-
lluita contra la pobresa energètica. Les
vol interrupció dels subministraments, i
socials, la condonació del deute acumulat
proposta de conveni perquè les empre-
informació relativa als seus drets.
operadores hauran de cobrir com a mínim
han fet s’adhereixin a la lluita contra la
El president de l’ACM, Miquel Buch,
a Catalunya, inclosa la despesa que supo-
dat un nou protocol d’actuació per evi-
al món local un paper clau per lluitar
pobresa energètica. També hauran de de
Així, un cop més, va demanar que
la potència contractada.
la mà per aconseguir, gràcies a la for-
El conveni també preveu que les com-
energètica”. Buch va finalitzar la seva
servei a les necessitats de les persones
unitat més àmplia. Una unitat i un com-
amb mesures com per exemple la realit-
empreses subministradores”. “Des del
el subministrament a l’usuari d’informació
ministradores de llum i gas a que s’ad-
sum i de les possibilitats i alternatives per
i per lluitar conjuntament contra la po-
per a tràmits com el canvi de potència i de
comporta”.
nistrament o incidències de facturació.
celona, les Diputacions de Barcelona,
compromisos per part de les submi-
preses subministradores de gas i electrici-
ació Catalana de Municipis i la Federa-
que s’adreçaran als serveis socials
a fer front a les despeses derivades de la
car el 19 de gener un front comú en la
acreditatiu abans de procedir a qualse-
jançant mesures com l’aplicació de tarifes
administracions han consensuat una
que també facilitaran als usuaris tota la
o aportacions econòmiques directes, les
ses subministradores que encara no ho
pobresa energètica. A més, han acor-
va destacar que “la proximitat li dóna
sa per a les administracions la gestió de la
tar els talls en el subministrament.
contra l’exclusió social i la pobresa”.
promocionar el bo social i l’optimització de
Les administracions han formulat una
“món local i govern del país anem de
proposta de conveni comú per oferir a aquelles subministradores de serveis bàsics que, a dia d’avui, encara no han
arribat a cap acord de col·laboració amb la Generalitat per fer front a la
pobresa energètica. La figura del con-
veni està inclosa en la Llei 24/2015 per tal de cercar vies de col·laboració
i coresponsabilitat en la lluita contra la pobresa energètica i, a dia d’avui, 21
distribuïdores d’aigua –que abasteixen
gairebé 6,5 milions de ciutadans- ja n’han subscrit un. 4
el 50% del cost de la pobresa energètica
ça de la unitat, lluitar contra la pobresa
panyies subministradores adaptin el seu
intervenció dient que “ara ens falta una
en situació de risc d’exclusió residencial,
promís que avui volem demanar a les
zació d’auditories energètiques gratuïtes,
món local exigim a les empreses sub-
completa i entenedora sobre el seu con-
hereixin al conveni per responsabilitat
millorar-lo, la creació d’una finestreta única
bresa energètica i els problemes que
contractació, problemes de manca submi-
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
ACTUALITAT
L’ACM EXIGEIX A MONTORO QUE ELS AJUNTAMENTS PUGUIN DECIDIR EL DESTÍ DELS SEU SUPERÀVIT
necessitats de cada municipi”, va afirmar Buch. També va concretar que “estaríem
parlant de destinar 500 milions d’euros a ocupació i polítiques socials, i 500 milions
d’euros a inversions que indirectament ge-
neren més ocupació”. I va recordar que “l’Estat està aprofitant aquest romanent
positiu per quadrar el seu dèficit, mentre nosaltres demanem que es destini a millorar la qualitat de vida de la ciutadania”.
De cara al 2017, l’ACM té previst donar ple suport al procés de creació d’un nou
estat català. “Estem parlant de democràcia i entenem que amb la democràcia no s’hi juga. En un estat repressor i que per-
Un moment de la trobada que es va fer el 10 de gener amb periodistes.
L’Associació Catalana de Municipis i Co-
El president de l’ACM, Miquel Buch, quan-
i Funció Pública, Cristòbal Montoro, que
i disponibles l’estalvi que els ajuntaments
durant el 2016 pugui destinar-se a fer polí-
alment el govern de l’Estat decideix a què
versió pública. L’any 2015 aquest estalvi es
per carta reunir-se amb el ministre d’Hi-
marques demanarà al ministre d’Hisenda
tifica en més de mil milions d’euros lliures
l’estalvi generat pels ajuntaments catalans
catalans van generar el 2015 i que actu-
tiques d’ocupació, polítiques socials i a in-
destinar-los. Per aquest motiu, ha sol·licitat
va quantificar en uns mil milions d’euros.
senda i Funció Pública del govern de l’Es-
Miquel Buch va presentar aquesta pro-
cada ajuntament pugui decidir quin ha de
posta en l’esmorzar-trobada amb diversos periodistes que organitza anualment l’ACM i que va tenir lloc el passat 10 de
gener. Una trobada que va servir per repassar la tasca feta per l’entitat al llarg de l’últim any i explicar els reptes de futur.
tat, Cristóbal Montoro, per demanar-li que ser el destí dels seus diners estalviats du-
rant aquest passat 2016, una xifra que es
preveu molt superior a la del 2015. “Pro-
posem destinar el 50% del superàvit que genera cada ajuntament a fer polítiques
socials i per generar ocupació. I l’altre 50% a fer inversió pública, en funció de les
segueix un poble que vol que s’exerceixi
la democràcia, els ajuntaments no podem fer altra cosa que donar suport a la llibertat d’expressió”.
Finalment, el president de l’ACM va demanar celeritat al Tribunal Constitucional
perquè es pronunciï sobre el recurs d’inconstitucionalitat a la Llei de Racionalitza-
ció i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) que van interposar més de 1.300
ajuntaments de tot l’Estat espanyol i que
representaven a més de 7,5 milions de
persones. “Demanem més celeritat, tot i
que si no respon, no hem de patir perquè, si tot va bé, a finals d’any ja formarem part d’un nou Estat i no estarem sotmesos al Tribunal Constitucional”.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
5
ACTUALITAT
PARTICIPACIÓ D’ALCALDES I ALCALDESSES I L’ACM ALS DEBATS DE GOVERNSLOCALS.CAT bientals en la contractació pública local. La tercera sessió va tenir lloc a
Poblet on es va insistir que qualsevol regulació del món local parteixi d’una consulta activa dels municipis.
Els representants de l’ACM han pogut participar activament de les ses-
sions, ja que l’entitat municipalista ja va fer un primer procés de consulta i participació del món local a través de la ‘Convenció Municipalista’. En Un dels grups de debat amb presència de representants de l’ACM.
L’Associació Catalana de Municipis
municipis més petits puguin prestar
ment en els primers debats del projec-
grans o mitjans.
pretén establir les bases per definir
La segona sessió es va fer a Mataró
cal a través de vuit sessions arreu del
introduir aspectes socials i mediam-
i Comarques està participant activate GovernsLocals.cat. Aquest procés l’estructura i organització del món lo-
els mateixos serveis que els muncipis
el 18 de gener on l’ACM va insistir en
totes les sessions s’ha comptat amb
la participació de la consellera de Governació, Administracions Públiques
i Habitatge, Meritxell Borràs, que va destacar que l’objectiu és repensar les lleis del món local.
Fins al mes de febrer, arreu del terri-
tori, hi haurà un total de vuit sessions.
territori.
La primera sessió es va fer el 13 de
gener passsat al Centre Cívic Ferreries de Tortosa. Marc Pifarré va ex-
posar com innovar en la gestió pública local on va insistir en el fet de
dotar pressupostàriament els serveis
bàsics que presten els ens locals i que per llei no haurien d’assumir. El vocal de l’ACM i alcalde de Tortosa, Ferran Bel, també va intervenir en el primer debat per posar sobre la taula
la necessitat de mancomunar recursos econòmics i humans perquè els
6
La Consellera de Governació intervenint en la primera sessió.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
ACTUALITAT
ENS SUMEM A LA COMMEMORACIÓ DEL DIA EUROPEU DE LA MEDIACIÓ
altre que incloure la mediació en les nostres relacions diàries.
Fermí Santamaria va destacar que,
tant l’ACM com el món local, deixem clar el nostre compromís amb la me-
diació com a mecanisme més efectiu de resolució de conflictes. “La me-
diació ens permet una resolució de
conflictes àgil, eficaç i amb seguretat jurídica, però també, una resolució
més personalitzada i basada en el Fermí Santamaria, el primer ponent per l’esquerra, destacant la implicació del món local.
L’Associació Catalana de Municipis i
destacar la importància que per pri-
ner a l’acte commemoratiu del dia Eu-
ons públiques, institucions i entitats
d’un manifest institucional “Dia Euro-
mediació. “És indubtable que la im-
Comarques va participar el 21 de ge-
mera vegada s’uneixin administraci-
ropeu de la mediació amb la signatura
del país per treballar en favor de la
peu de la Mediació”.
plicació i el compromís de totes les
El vicepresident de l’ACM i alcalde
portant per aconseguir l’objectiu del
de Llagostera, Fermí Santamaria, va
parts signants serà una peça molt immanifest. Un objectiu que no és cap
diàleg”.
L’acte va tenir lloc al Centre d’Estu-
dis Jurídics i Formació Especialitza-
da de Barcelona i va comptar amb l’assistència del conselle de Justícia,
Carles Mundó, la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruíz, la consellera de Treball, Dolors Bassa, i el secre-
tari general de la FMC, Juan Ignacio Soto.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
7
FORMACIÓ
8
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
ACTUALITAT
L’Espai Francesca Bonnemaison va acollir l’acte per tal que els municipis tinguin un paper rellevant en la implantació de la reforma horària.
EL MÓN LOCAL COMPROMÈS AMB LA REFORMA HORÀRIA El president de l’ACM, Miquel Buch, va participar el passat
seu ple suport i compromís del món local amb el projecte
da per la Reforma Horària “Xarxa de ciutats i pobles per la
obstacles, però ens en sortirem. Des de l’ACM ens compro-
18 de gener a l’acte d’inauguració de la jornada organitza-
de reforma horària. “Cal fer un canvi, segurament trobarem
reforma horària”. L’objectiu és comptar amb el compromís i
metem a treballar per fer-ho realitat”, va assegurar.
hàbits socials i laborals dels ciutadans i gestionar el temps
Des de l’entitat municipalista es considera que la tasca i la
treball dels municipis catalans per implantar un canvi en els de forma diferent per ser més racionals i productius.
gestió dels ajuntaments catalans es centra a pensar en les
L’espai Francesca Bonnemaison de Barcelona va acollir la
amb la Reforma Horària és ferm. Un projecte que ofereix a
jornada on el president de l’ACM Miquel Buch va mostrar el
persones i la seva qualitat de vida. Per això, el compromís
les persones horaris més ordenats per poder estudiar, fer
esport, consumir cultura, descansar o dedicar més temps a la família i amics. En definitiva, tot allò que facilita la conciliació laboral i familiar, dotant les persones d’uns horaris
més equilibrats i racionals. Per aconseguir aquest repte cal el suport i la implicació del món local per garantir pobles i ciutats amb més qualitat de vida i més benestar.
L’acte d’inauguració també va comptar amb la presència de Anna Ginés, membre del Consell Assessor per a la Refor-
ma Horària, Xavier Amor, president de la FMC i Jordi Vía de l’Ajuntament de Barcelona. Al llarg de la jornada es van
presentar experiències dels ajuntaments de Terrassa, Llei-
da, Esplugues de Llobregat, Tortosa, Girona, Argentona i
Barcelona per potenciar horaris més racionals. També es va insistir en canviar hàbits de consum per facilitar el canvi d’horaris dels comerços catalans, avançar el ‘prime time’ de les televisions o generar una flexibilitat horària dels treballadors públics de l’administració.
Actualment, la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària compta amb poc més d’un centenar de municipis. ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
9
ACTUALITAT
EL MÓN LOCAL DÓNA SUPORT A LA CAMPANYA ‘CASA NOSTRA ÉS CASA VOSTRA’ L’ACM,
conjuntament
amb
l’FMC,
refugiada víctima de conflictes armats
febrer al Palau Sant Jordi per mostrar
a l’àrea mediterrània.
públicament el suport del món local a
talà de Cooperació al Desenvolupa-
La proposta s’ha fet arribar a tots els
que el proper 18 de febrer hi ha con-
nin suport a la campanya ‘Casa Nostra
Al mateix, temps s’està plantejant la
ha començat a difondre la proposta d’acord consensuada amb el Fons Cament perquè els municipis catalans do-
ajuntaments perquè s’hi puguin sumar.
és Casa Vostra’ d’acollida a la població
realització d’un acte el proper 15 de
les persones refugiades. Recordem vocada una manifestació a Barcelona
a favor de l’acollida de les persones refugiades.
PROPOSTA D’ACORD PER ALS MUNICIPIS Des de l’estiu de 2015 Europa assisteix a una greu crisi humani-
da reals i efectives a les institucions, sota el lema “volem acollir”.
de milers de persones que escapen de l’horror de la guerra, es-
Les entitats municipalistes catalanes han rebut la petició de la
tària com a conseqüència del desplaçament forçat de centenars perant una nova vida digna.
Des del primer moment, la immensa majoria d’ens locals catalans han mostrat la seva predisposició a acollir persones refugiades, malgrat no disposar de les competències d’asil, i han
dedicat recursos per ajudar-les mitjançant la campanya d’emer-
gència del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per
ajudar a les persones que cerquen refugi a Europa, i sensibilitzar sobre la situació en que viuen i les causes que han provocat la seva fugida.
Mentre això passava, la majoria dels governs europeus i les institucions internacionals i de la Unió Europea han incomplert els
acords signats sobre refugi i asil, mentre la societat civil catalana reaccionava mostrant la seva solidaritat activa, tot mobilitzant-se a l’hora de demanar a les institucions competents que obrissin vies segures per poder acollir persones refugiades.
En aquest sentit, ha sorgit a Catalunya la campanya unitària Casa
Nostra És Casa Vostra, conformada per milers de persones a títol individual, col·lectius i moviments socials, ONG i empreses del sector cultural, amb l’objectiu de denunciar la situació que viuen les persones refugiades i migrants, aconseguir la sensibilització i mobilització de la ciutadania i demanar polítiques d’acolli-
10
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
campanya Casa Nostra És Casa Vostra de fer tot el possible
perquè el món local mantingui i reforci el seu compromís actiu
ajudant les persones que necessiten protecció internacional, i es sumi a la seva iniciativa. ACORDS
• Declarar l’ens local (nom) municipi adherit a la campanya Casa Nostra És Casa Vostra.
• Sumar-se a la campanya de suport a l’acollida de població
refugiada en trànsit a Europa víctima dels conflictes armats a
l’àrea mediterrània del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.
• Convocar a la ciutadania a mobilitzar-se assistint a la convocatòria de manifestació de la campanya Casa Nostra És Casa Vostra que es celebrarà a Barcelona el proper 18 de febrer.
• Fer arribar aquest acord al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a la Federació de Municipis de Catalunya, a
l’Associació Catalana de Municipis, a la Campanya Casa Nostra És Casa Vostra, així com a les entitats socials del municipi (o ens local supramunicipal si és el cas).
ACTUALITAT
COMPROMÍS AMB EL PACTE NACIONAL PER A UNA SOCIETAT DIGITAL A CATALUNYA Amb aquest Pacte Nacional, el Govern, les
envolupament d’una societat avançada,
ACORDS
comprometen a treballar de manera coor-
nologies al servei de les Administracions
Primer. Donar suport al Pacte Nacional
Diputacions i les Entitats Municipalistes es
dinada, amb totes les institucions públiques i els actors socials que s’hi vulguin afegir.
Actualment, el desenvolupament de les
Tecnologies de la Informació i la Comunicació, amb els canvis organitzatius i dels
processos productius que se’n deriven, i la capacitació de les persones que les
utilitzen, han esdevingut factors estratègics per assegurar, l’eficiència i l’ober-
tura a la societat de les Administracions Públiques, la competitivitat de les empre-
ses, i en general, la millora de la qualitat de vida de les persones.
L’avenç d’una societat digital, en la qual
l’accés a la comunicació i al coneixement
haurà de ser instantani i universal, és una
oportunitat per construir una Adminis-
tració més intel·ligent que doni resposta a la necessitat de conjugar conceptes com ara: govern obert, transparència,
gestió intel·ligent de la informació, interoperabilitat o seguretat, que impacten
transversalment en l’accés, la prestació i la millora dels serveis públics.
Evidentment, aquest ús extensiu i intensiu de les tecnologies de la informació es
fonamenta en l’existència de les neces-
sàries infraestructures de comunicacions electròniques que han de prestar servei al conjunt del territori, evitant qualsevol
risc d’escletxa digital, possibilitant el des-
pròspera i cohesionada, i posant les tec-
Públiques, la ciutadania i les empreses.
per a una Societat Digital, signat amb data 24 d’octubre de 2016 entre la Ge-
Com que tots aquests reptes han de ser
neralitat de Catalunya, la Diputació de
dinada pel conjunt de les Administraci-
la Diputació de Lleida, la Diputació de
de la Generalitat de Catalunya, les qua-
cipis, la Federació de Municipis de Ca-
entitats municipalistes ACM i FMC van
les accions necessàries per a col·labo-
el Pacte Nacional per a una Societat Di-
d’aquest Pacte.
impulsats de manera compartida i coor-
Barcelona, la Diputació de Tarragona,
ons Públiques de Catalunya, el Govern
Girona, l’Associació Catalana de Muni-
tre diputacions, el Consorci Localret i les
talunya i el Consorci Localret, i impulsar
signar, amb data 24 d’octubre de 2016,
rar en la implementació dels objectius
gital.
Segon. Comunicar aquest Acord a
l’Associació Catalana de Municipis, la
Cinc àmbits bàsics d’actuació
- El desplegament i la gestió coordinada
Federació de Municipis de Catalunya,
nicacions electròniques que assegurin la
la Presidència de la Generalitat de Ca-
d’infraestructures tecnològiques i de comu-
el Consorci Localret i al Departament de
igualtat d’oportunitats per a tots els territoris,
talunya.
la ciutadania i les empreses de Catalunya.
PODEU DESCARREGAR LA MOCIÓ:
- L’impuls d’una nova administració digital, que més enllà de l’extensió de l’ús de
www.acm.cat
tecnologies digitals aprofiti i potenciï el seu
- L’adopció de mesures i d’eines tecnolò-
una administració més oberta, àgil, senzilla
guretat i de la protecció dels drets de les
poder transformador amb l’objectiu de fer
giques conjuntes en l’àmbit de la ciberse-
i eficaç.
persones i les empreses en la nova societat digital.
- El desplegament de l’estratègia de territori intel·ligent del Govern català (smartCAT),
- El desenvolupament de la Indústria 4.0,
cals i supralocals i donant suport a les
tància de la disrupció que pot provocar en
Region de referència internacional.
nar resposta a la demanda de nous perfils i
tot integrant i coordinant les iniciatives lo-
difonent entre el teixit empresarial la impor-
empreses per fer de Catalunya un Smart
el mercat, capacitant capital humà per dopromovent les infraestructures necessàries.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
11
ACTUALITAT
TROBADA AMB ELS ALCALDES I ALCADESSES DE LA COMARCA DEL BAGES El president de l’ACM, Miquel Buch,
va participar el 17 de gener al vespre en la reunió d’alcaldes i alcadesses
que es va celebrar al Consell Comarcal del Bages. Buch va aprofitar la visita a Manresa per explicar als electes quins serveis ofereix l’entitat
municipalista i com pot ajudar als municipis.
La trobada forma part de les contí-
nues visites al territori que realitza
l’Associació per mantenir un contacte
constant amb els electes d’arreu de
Catalunya i conèixer de primera mà quines són les seves preocupacions i necessitats.
CONVENI AMB EBRUM, ESPECIALITZADA EN PRODUCTES DE RECOLLIDA DE RESIDUS L’ACM i l’empresa Ebrum van signar el passat 24 de gener un conveni de col·laboració. D’aquesta manera, l’empresa especi-
alitzada en la venda de productes per a la recollida de residus podrà oferir els seus serveis i productes a uns preus avantatjo-
sos als ens locals associats a l’enttitat municipalista. Al mateix temps, també oferirà assessorament. L’ACM, per la seva part,
es compromet a donar difusió a l’empresa a través dels canals de comunicacioó interns i externs, com són la web corporativa, els butlletins electrònics i la revista en paper.
12
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
EL CORPORATE COMPLIANCE COM A MECANISME D’EXONERACIÓ DE LA RESPONSABILITAT PENAL
FORMACIÓ
UE sobre adjudicació de contractes de concessió, contractació
pública i contractació en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals obliguen els licitadors a demostrar la
implementació de programes eficaços de compliance amb l’objectiu de prevenir i lluitar contra la corrupció, les activitats delictives i les distorsions de la competència.
“Aquests tipus de jornades es realitzen per ajudar-nos a ser mi-
llors servidors públics”, va destacar el president de l’ACM, Miquel Buch durant la inauguració, on va insistir en la importància d’establir protocols i codis de conducte per assegurar el bon funcionaL’advocat, Josep Cubells, parlant de tipus delectius més comuns.
ment de l’administració pública.
L’Associació Catalana de Municipis va realitzar el 17 de gener una
Més d’una cinquantena de persones van assistir a la jornada que
com a mecanisme d’exoneració de la responsabilitat penal en
Secció de l’Audiència de Barcelona, Santiago Vidal; Josep Cu-
nova jornada per dissenyar un programa de compliance penal
va comptar amb la presència de ponents com el magistrat de la
l’àmbit del sector públic local.
bells, advocat penalista; Carles Almeida, magistrat de l’audiència
La necessitat de garantir que no ha existit una omissió o un exer-
Fruitós Richarte, advocats especialistes en compliance penal. Es
cici negligent o insuficient de les funcions de vigilància i supervisió està portant molts ajuntaments i societats mercantils públiques a
dotar-se d’un programa d’ètica i compliment normatiu i de prevenció de delictes (corporate compliance) com a formula d’exonera-
de Barcelona, Xavier Melero, advocat penalista, i Haidé Costa i
van parlar de la responsabilitat penal de les persones jurídiques, els tipus delictius més comuns a l’administració pública local i la formulació pràctica d’un model de prevenció de riscos penals.
ció de la responsabilitat penal, en cas de detectar-se irregularitats constitutives de delicte. Aquests models de prevenció han d’incloure, entre d’altres elements, la identificació dels sectors d’ac-
tivitat en què es poden cometre actuacions delictives (mapa de riscos delictuals), l’establiment de protocols i codis de conducta per l’adopció i execució d’acords municipals i la implementació d’un règim sancionador-disciplinari en el supòsit d’incompliment.
Un àmbit especialment conflictiu és el de la contractació pública. Cal recordar que les directives 2014/23/UE, 2014/24/UE i 2014/25/
El magistrat Santiago Vidal va ser un dels ponents de la jornada.
EL 24 DE FEBRER NOVA EDICIÓ DE LES MATINALS PRAT DE LA RIBA Les Matinals Prat de la Riba tindran una nova edició aquest 2017.
En total sis fins al 15 de desembre. Es tractaran temes tan
tiques diverses que es tractaran en sis sessions, cada dos mesos.
les competències dels electes, la transparència al món muni-
La setena edició de les Matinals Prat de la Riba, organitzades
funcions.
El 24 de febrer s’inicia un nou programa d’actualització amb temà-
per la Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes i la UAB s’iniciarà
amb una sessió centrada en la responsabilitat dels ens locals. Cada dos mesos hi haurà una sessió matinal a la seu de l’ACM.
variats com el medi ambient, la potestat sancionadora local, cipal o el dret dels càrrecs electes en l’exercici de les seves
Les inscripcions ja estan obertes i es poden gestionar a través de la pàgina web de l’ACM: www.acm.cat/formacio
COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
13
JURÍDICS
NOVETATS DEL REGLAMENT GENERAL DE PROTECCIÓ DE DADES Tot i que va entrar en vigor el 25 de maig de
l’exercici del dret a la llibertat d’expressió i
lament Europeu i del Consell, de 27 d’abril
legal, l’existència de finalitats d’arxiu en inte-
nes físiques pel que fa al tractament de da-
ca, o finalitats estadístiques, o la formulació,
2016, el Reglament (UE) 2016/679 del Par-
d’informació, el compliment d’una obligació
de 2016, relatiu a la protecció de les perso-
rès públic, d’investigació científica o històri-
des personals i a la lliure circulació d’aques-
l’exercici o la defensa de reclamacions.
95/46/CE, no serà d’aplicació fins al dia 25
Un altre dret reconegut pel RGPD és el dret
aplicant en la seva integritat la LOPD i el seu
ressada podrà rebre les dades personals
tes dades i pel qual es deroga la Directiva
de maig de 2018. Mentrestant se segueixen reglament.
que l’afecten que hagi facilitat a un respon-
La nova normativa, a la qual els ens locals
turat, d’ús comú i de lectura mecànica, i
també hauran d’adaptar-se, introdueix novetats importants. Pel que fa al consentiment, serà necessari que la persona interessada el doni mitjançant una declaració
inequívoca o una acció afirmativa clara.
Les caselles ja marcades en un formulari tipus, el consentiment tàcit o la inacció no
són suficients. La informació es configura com un dret dels afectats i s’amplien les qüestions sobre les quals cal informar-los:
dades de contacte del delegat de protecció de dades,base jurídica del tractament de
dades, interessos legítims en què es fonamenta el tractament, termini durant el qual es conservaran les dades, etc.
L’RGPD incorpora el dret a l’oblit com un
dret vinculat al dret de supressió. Els interessats tenen dret a obtenir la supressió de
les dades en diferents supòsits: quan ja no són necessàries per a la finalitat per a la
qual es van recollir; quan es revoca el con-
sentiment per al tractament de les dades; quan l’interessat s’oposa al tractament, et c.
Tanmateix, el dret a l’oblit es veu limitat per
14
a la portabilitat, pel qual la persona inte-
sable del tractament en un format estructransmetre-les a un altre responsable, si el
tractament està basat en el consentiment o en un contracte i es fa per mitjans automatitzats. Se suprimeix l’obligació de crear formalment els fitxers i notificar-los al registre de protecció de dades de les autoritats de
control. S’amplia el contingut mínim del con-
tracte d’encàrrec de tractament de dades, que haurà de preveure punts addicionals del contingut que ja establia l’LOPD.
Quan sigui probable que un tractament,
per la seva naturalesa, abast, context o fi-
nalitats, comporti un risc alt per als drets i les llibertats de les persones físiques, el responsable haurà de fer una avaluació de
l’impacte de les operacions de tractament en la protecció de dades personals abans
d’iniciar-lo. L’adhesió i el compliment d’un
codi de conducta és un element a tenir en compte per demostrar que el responsable
del tractament compleix les obligacions, en especial, en el moment de fer l’avaluació d’impacte sobre la protecció de dades.
S’introdueix la figura del delegat de pro-
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
tecció de dades, que pot formar part de la plantilla del responsable del tractament de
dades o actuar en el marc d’un contracte de serveis. Diverses entitats públiques
poden designar un únic delegat que actuï
per a totes elles. Les funcions del delegat de protecció de dades són informar i assessorar el responsable o l’encarregat i els
treballadors sobre les obligacions que imposa la normativa de protecció de dades i
supervisar-ne el compliment. A diferència de la normativa actual, el Reglament no
estableix un llistat de les mesures de seguretat que cal adoptar. El responsable i l’en-
carregat del tractament de dades han de fer una avaluació dels riscos de cada cas i
aplicar-hi les mesures tècniques i organitzatives adequades.
Durant el període transitori fins a l’inici de l’aplicació de l’RGPD, s’haurien d’adoptar
un seguit de mesures preparatòries, com avaluar l’impacte del Reglament respecte els tractaments de dades que s’estan duent a terme i que es preveu que es perllongaran
més enllà del 25 de maig de 2018. Caldria revisar els mecanismes de recollida del
consentiment, especialment els procediments en què es recull el consentiment dels
interessats amb caselles premarcades o
de forma tàcita. També caldria revisar les clàusules informatives en matèria de
protecció de dades. Cal tenir present que
s’hauran d’avaluar i implantar mesures de seguretat, i designar un delegat de protec-
ció de dades. En tot cas, és necessària la formació específica de tot el personal implicat en el tractament de dades personals.
CENTRAL DE COMPRES
TÀRREGA RENOVA L’ACORD DE SUMINISTRAMENT ELÈCTRIC QUE LI PERMETRÀ ESTALVIAR 45.000 EUROS L’Ajuntament de Tàrrega ha aprovat per a l’any 2017 la seva adhesió a la
compra mancomunada de subministrament d’energia elèctrica a través
de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). La mesura es traduirà en un 10% d’estalvi de la factura de la
llum. En el cas de la capital de l’Urgell, segons l’ajuntament, es calcula que
aquest model de contractació pot suposar fins a 45.000 euros de rebaixa en el cost de l’electricitat.
Tàrrega dóna així continuïtat a la compra agregada de llum a través
de l’ACM, mesura que ja s’ha aplicat durant l’any 2016 “amb bons resultats
pel que fa a estalvi de despesa i sos-
Treballs de manteniment de la xarxa d’enllumenat públic de Tàrrega. Foto: Ajuntament Tàrrega
Durant els últims anys, Tàrrega no no-
sentit, durant el 2016 Tàrrega ha reduït
trica sinó també el volum de consum
relació a l’any 2015.
tenibilitat”, segons l’alcaldessa Rosa
més ha reduït el cost de l’energia elèc-
l’energia submistrada és 100% d’ori-
gràcies a accions d’eficiència energè-
Maria Perelló. Cal destacar també que
gen renovable. L’esmentada contrac
tació inclou el subministrament tant per a l’enllumenat públic com per als equipaments i edificis municipals.
tica i mediambiental. La principal intervenció ha estat la substitució gradual de lluminàries de vapor de sodi per
bombetes de tecnologia LED dins la xarxa d’enllumenat públic. En aquest
un 5% el volum de kW consumits en
El consistori targarí també ha pogut beneficiar-se de la Central de Com-
pres fa uns mesos amb l’adquisició d’un nou vehicle per a la Policia Local.
La mesura va suposar un 15% d’estalvi per a les arques municipals.
SANT BOI DE LLOBREGAT S’ADHEREIX ALS ACORDS MARC DE GAS I ELECTRICITAT
L’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat s’ha
adherit a la Central de Compres de l’ACM i, en concret, als acords marc de submi-
nistrament d’electricitat i de gas natural.
Fins ara, Sant Boi de Llobregat no estava adherit a la Central de Compres i enceta
la seva relació amb dos dels serveis que
més utilitzen els ens locals. Així, el munici-
pi del Baix Llobregat podrà beneficiar-se
dels nous preus licitats i vigents des de l’1 de gener de 2017, que han permès un descompte del 10% en la tarifa elèctrica a aquells ens locals que ja es beneficiaven de l’acord marc anterior. També disposa-
rà d’un subministrament de gas natural a preu més avantatjosos.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
15
CENTRAL DE COMPRES
L’AJUNTAMENT DE GIRONA ADQUIREIX 100 EQUIPS INFORMÀTICS L’Ajuntament de Girona ha adquirit un
total de 100 ordinadors per completar
les seves necessitats informàtiques i renovar-los a través de la Central
de Compres del món local. Al mateix temps, ha aprofitat per renovar 200
monitors i 200 llicències informàtiques, juntament amb l’adquisició de diferents accessoris.
Es tracta d’un dels volums més grans
d’adquisició d’aparells informàtics que ha
realitzat un ens local a través de l’acord marc que es va licitar el passat mes de maig de 2016. En data de gener de 2017
ja hi ha un total de 38 ens locals que han
És la més gran adquisició d’equips informàtics d’un ajuntament des que es va adjudicar l’acord marc.
tics a través de la Central de Compres de
tatjosos i l’estalvi de procediments per
comprat o adquirit equipaments informàl’ACM.
disposar de subministrament elèctric,
Actualment, la Central de Compres ofe-
per d’oficina, equips d’impressió, equips
de nou serveis o productes. Més de 930
adjudicat sistema de vídeoacta i trans-
gas natural, vehicles, assegurances, pa-
reix l’opció de comprar o adquirir un total
informàtics, maquinària tècnica i el recent
ens locals es beneficien dels preus avan-
missió de sessions plenàries.
INFORMACIÓ:
93 496 16 16 Ext. 217
centraldecompres@acm.cat
www.centraldecompres.cat
L’AJUNTAMENT DE RIUDOMS S’ADHEREIX A L’ACORD DE SUBMINISTRAMENT DE GAS Riudoms s’ha incorporat aquest mes de gener a l’acord marc de subministrament de gas natural que ofereix la
Central de Compres de l’ACM. L’Ajuntament d’aquest
municipi del Baix Camp ha formalitzat l’adhesió per tal de poder disposar d’aquest servei en els seus edificis municipals als preus i condicions que ofereix la Central de Compres, gràcies a la compra agregada.
Actualment, ja hi ha 175 ens locals d’arreu de Catalunya que están adherits a aquest acord marc de subministra-
ment de gas, beneficiant-se no tan sols de les tarifes sinó de l’estalvi de procediments administratius.
L’Ajuntament de Riudoms, a banda del subministrament de gas, també adquireix o ha comprat a través de la Cen-
tral de Compres de l’ACM el subministrament elèctric, el servei d’assegurances, vehicles i paper d’oficina.
16
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
CENTRAL DE COMPRES DEL MÓN LOCAL Electricitat: 676 ens locals Assegurances: 462 ens locals Gas: 170 ens locals
Paper: 135 ens locals
Ordinadors: 31 ens locals
Vehicles: 74 ens locals
Impressores: 68 ens locals
Màquinària tècnica: 11 ens locals
CENTRAL DE COMPRES
COM OBTENIR CERTIFICATS PER GARANTIR L’ORIGEN DE L’ENERGIA CONSUMIDA Des de l’1 abril de 2015 l’ACM subministra
energia elèctrica 100% renovable als ens
locals catalans. Mitjançant aquest acord marc 560 municipis i 130 ens locals han
consumit anualment 700 GWh d’energia
elèctrica 100% renovable, estalviant l’emissió de 231.000 tones de CO2 a l’atmosfera.
Haver optat per subministrar energia 100 % verda ha estat una iniciativa molt ben acollida pels ens locals, ja que ha ajudat a complir amb algun dels compromisos adquirits
dins el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per
a la Sostenibilitat (PAES). Per acreditar que l’energia consumida és 100 % verda s’ha establert el sistema de garanties d’origen
que gestiona la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC). Com extreure els certificats?
Aquesta informació es pot obtenir a través
La garantia d’origen és una acreditació, en
qual es vol obtenir el certificat i el número
l’interessat, que assegura que un nombre
de la web de la CNMC, introduint l’any del
de CUPS (Codi Universal del Punt de Subministrament). Aquest codi identifica de
format electrònic, expedit a sol·licitud de determinat de megawatts-hora d’energia
elèctrica produïts en una central, en un pe-
forma unívoca el punt de subministrament i
ríode temporal determinat, han estat gene-
mateix estan disponibles els certificats de
de cogeneració d’alta eficiència.
el trobareu a totes les vostres factures. Ara garantia d’origen del 2015 i en propers me-
rats a partir de fonts d’energia renovables y
sos es disposarà dels certificats pel 2016.
Web: https://gdo.cnmc.es/CNE/informePdfPorCUPS.do
L’acord marc contempla únicament l’energia procedent de fonts renovables Energia elèctrica procedent de fonts renovables no fòssils, és a dir, energia eòlica,
solar, aerotèrmica, geotèrmica, hidrotèrmica i oceànica, hidràulica, biomassa, gasos d’abocador, gasos de plantes de depuració i biogàs.
INFORMACIÓ:
93 496 16 16 Ext. 217
centraldecompres@acm.cat
www.centraldecompres.cat
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
17
PARTITS POLÍTICS
ELS AJUNTAMENTS AMB SUPERÀVIT HAURIEN DE TENIR LLIBERTAT PER DESTINAR-LO ON VULGUIN? David Saldoni Responsable del món local del PDeCAT
EL PRINCIPI D’AUTONOMIA HA DE GARANTIR QUE ELS AJUNTAMENTS, SOBRETOT ELS QUE GAUDEIXEN DE BONA SALUT FINANCERA, HAN DE PODER DESTINAR EL SUPERÀVIT A ALLÒ QUE CONSIDERIN
Els ajuntaments catalans en la seva majoria gaudeixen d’una molt
poder destinar el seu superàvit a allò que considerin. Ho han de
bona salut financera, i la mitjana de tots ells comporta que l’admi-
poder fer sempre, però encara més en èpoques difícils per la soci-
nistració local provoca superàvit en el conjunt de les administra-
etat, quan són els ajuntaments els que també poden incidir-hi per
cions públiques.
millorar-ne les condicions.
Estem d’acord que han d’existir mesures de control per tal de ga-
Els ajuntaments són l’administració que està més propera al ciu-
rantir un cert equilibri financer en les administracions, però quan
tadà, la que treballa per pal·liar els efectes de la crisi en el seu
es compleixen aquests criteris les administracions locals han de
municipi, la que intenta oferir el màxim de serveis als ciutadans,
ser lliures per poder disposar dels seus recursos.
però sempre es troba en limitacions, ja sigui de finançament dels serveis, i ara a més, en una limitació per fer ús del seu propi supe-
El principi d’autonomia local ha de garantir que els ajuntaments,
ràvit. Considerem que això no és just.
especialment els que gaudeixen de bona salut financera, han de
Berta Vidal Regidor d’ERC a l’Ajuntament de La Seu d’Urgell
LA LLIBERTAT DE DISPOSAR DEL SUPERÀVIT PERMETRIA REFORÇAR L’APLICACIÓ DE LES MESURES D’ESTÍMUL ECONÒMIC MÉS ADIENTS EN CADA POBLACIÓ
Absolutament! No cal repetir que són els ens locals qui millor
tots perseguim. En cas d’errar en l’intent, aquesta mateixa ciuta-
coneixen les necessitats pròpies dels seus habitants. El que
dania és qui amb millor criteri sentenciarà la labor feta pel seu
cal reclamar és l’aixecament del “control parental” a què l’Ad-
ajuntament; de nou, qüestió de proximitat. No seguim allunyant
ministració de l’Estat els té sotmesos. De moment, una mesura
dels electors, contribuents i ciutadans la capacitat de decidir el
com aquesta contribuiria a estimular la determinació política en
destí dels recursos per ells generats.
l’assoliment de millors resultats, amb una mirada il·lusionada i amb plantejaments imaginatius a les solucions tan previsibles i continuistes a què obliga la normativa actual. La llibertat de disposar del superàvit permetria reforçar l’aplicació de les mesures d’estímul econòmic més adients en cada població, que és una mesura clau per contribuir a accelerar la sortida de la crisi que
LA MAJORIA D’ADMINISTRACIONS LOCALS ESTAN SANEJADES I COMPLEIXEN Secretària de Política Municipal del PSC ELS OBJECTIUS DE DÈFICIT, PERÒ NO TENEN AUTONOMIA PER PODER INVERTIR AQUEST ESTALVI EN POLÍTIQUES PÚBLIQUES QUE CONSIDERIN PRIORITÀRIES Núria Parlón
Al llarg d’aquests anys de crisi s’ha produït la paradoxa que les
locals aporta al còmput total d’Espanya mig punt del PIB, també
administracions locals són l’única administració amb superàvit.
compleixen amb el sostre de despesa i paguen en termini als seus
La majoria d’administracions locals estan sanejades i compleixen
proveïdors.
els seus objectius de dèficit, però no tenen autonomia per poder invertir aquest estalvi en les polítiques públiques que l’equip de
Per aquest motiu, no té sentit que els governs locals no tinguin
govern consideri prioritàries.
autonomia per decidir. Les entitats locals han de poder reinvertir el seu superàvit en 2017, sense necessitat de generar nous in-
Així doncs, en aquests moments l’administració local s’ha conver-
gressos pel mateix import, a través d’una autorització legal per
tit en l’administració més complidora amb els objectius marcats: el
a aquesta reinversió que sorgeixi de la pròrroga pressupostària
deute local ja ha arribat aquest any als objectius del 3% fixats per
dels PGE.
2020, amb quatre anys d’avançament; el superàvit de les entitats
18
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
PARTITS POLÍTICS Joan Ramon Sanz Ball·llosera
Tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Ordis
HAN DE SER ELS MUNICIPIS, I SOBRETOT ELS SEUS CIUTADANS, QUI HAN DE PODER DECIDIR A QUINA MANCANÇA O NECESSITAT ES DESTINA A COBRIR QUALSEVOL SUPERÀVIT
Generalment i per raons molt diverses, la capacitat de despesa
uns pressupostos municipals han de poder donar resposta a les
d’un ajuntament, especialment en
els municipis petits, queda
necessitats i mancances reals del municipi i les persones que hi
molt lluny de poder cobrir la totalitat de necessitats del municipi
viuen, creiem imprescindible la total transparència i la participació
i de les persones que hi viuen. Tenir superàvit acostuma a ser
ciutadana en l’elaboració, execució i control d’aquests. Pensem
rar o hauria de ser-ho, com a mínim de forma habitual i més si
que és evidentment que han de ser els municipis, i sobretot els
els pressupostos s’han fet en base a un anàlisi real, i compartit
seus ciutadans, qui han de poder decidir a quina mancança o
amb el conjunt de la població, de les necessitats i mancances a
necessitat es destina a cobrir qualsevol superàvit, sempre que es
donar resposta. Tot això, i per raons diverses, és possible que
faci en base a una anàlisi acurat de les necessitats i se’n garanteixi
en algun exercici se’n produeixi. Per nosaltres, que partim de que
la transparència i control ciutadà.
ELS AJUNTAMENTS NO HAN DE TENIR CAP LIMITACIÓ A L’HORA D’ASSIGNAR ELS ROMANENTS DE TRESORERIA I HAN DE PODER-LOS DESTINAR A LES POLÍTIQUES DE RESCAT CIUTADÀ I D’INVERSIÓ LOCAL
Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV La modificació exprés de la CE sense sotmetre’s a referèndum, va
crisi que patim. En aquest context i mentre no es pugui derogar el
donar dona peu a la Llei d’estabilitat pressupostària com a eix ver-
reformat article 135 de la CE i la llei d’estabilitat pressupostària, es-
tebrador de les polítiques recentralitzadores i de restriccions i limi-
tablint com a prioritats la despesa en serveis públics i la cobertura
tacions pels ajuntaments en la seva capacitat de donar resposta a
de les necessitats socials i de l’estat del benestar local, per davant
les necessitats de la seva ciutadania. Amb la llei actualment vigent
de qualsevol altra despesa, cal impulsar iniciatives legislatives que
els romanents de tresoreria no afectats queden limitats a eixugar
modifiquin la disposició addicional de dita llei. Els ajuntaments com
el deute bancari o a destinar el mateix a inversions financerament
a instruments d’Estat i des de la sobirania de proximitat que repre-
sostenibles que queden regulades i tipificades pel mateix decret.
senten no han de tenir cap limitació a l’hora d’assignar els roma-
En definitiva, una bona gestió pressupostària acaba afavorint els
nents de tresoreria i han de poder destinar-los a les polítiques de
bancs i no a la ciutadania. Els recursos públics són desviats obliga-
rescat ciutadà i d’inversió local.
tòriament cap als beneficis d’uns dels màxims responsables de la
Xavier Garcia Albiol President del grup parlamentari del PPC
CREIEM QUE AMB L’APROVACIÓ DELS PRESSUPOSTOS DE L’ESTAT PEL 2017 ES DONARAN LES CONDICIONS PER PERFECCIONAR TANT LES HISENDES AUTONÒMIQUES COM LOCALS
Aquesta és una reivindicació que comparteixen tots els partits sense
condicions per perfeccionar tant les hisendes autonòmiques com les
excepció. Cal tenir en compte que hem passat uns anys especial-
hisendes locals. I en el marc dels nous models de finançament i de la
ment crítics per les finances públiques. Gràcies al pla de proveïdors
millora de la situació financera del país, esperem que es pugui arribar
–que ha permès pagar factures als ajuntaments catalans per valor
a un acord constructiu que reconegui l’esforç positiu de la majoria
de milers de milions–, a la millora dels ingressos i a la moderació de
dels nostres ajuntaments. L’única condició seria que l’ús d’aquests
la despesa ara les administracions locals tenen un cert superàvit,
superàvits hauria d’evitar crear obligacions de despesa permanents,
tot i que amb moltes diferències entre elles. Creiem i desitgem que
com a mesura de prudència per evitar un dèficit futur si aquest supe-
amb l’aprovació dels pressupostos de l’Estat pel 2017 es donaran les
ràvit es redueix o desapareix.
Miguel-Ángel Ibáñez Diputat provincial i regidor de C’s a Gavà
AQUELLS AJUNTAMENTS QUE AL LLARG DE DOS O MÉS EXERCICIS TINGUIN SUPERÀVIT SE’LS HAURIA DE PERMETRE LA COBERTURA DE PLACES VACANTS
Degut als plans de finançament pel pagament a proveïdors, a l’esforç
gastar tot el disponible, entrant així en clara contradicció amb l’esperit de
d’ajust pressupostari i a l’amortització de deute, els ajuntaments estan avui
la pròpia Llei Orgànica 2/2012 de Estabilitat Pressupostaria i Sostenibilitat
en una situació molt diferent a la de fa uns anys. Avui a l’hora de fer el càlcul
Financera.
del compliment de l’Estabilitat Pressupostària i de la Regla de Despesa, els ajuntaments que disposen de romanent de tresoreria es veuen perjudicats
Creiem que un percentatge del ‘superàvit de l’exercici’ hauria de ser de lliu-
en no poder destinar-lo a despesa, sinó únicament a amortització de deute
re disposició i que aquells ajuntaments que al llarg de dos o més exercicis
o a ‘Inversions financerament sostenibles’, cosa que no fa sinó convidar a
tinguin superàvit se’ls deuria de permetre la cobertura de places vacants. ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
19
RACÓ DE L’ASSOCIAT BELLATERRA INSTAL·LA DUES PASSERES DE CORDA PER EVITAR L’ATROPELLAMENT D’ESQUIROLS L’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra (Vallès Occidental) ha estrenat dues passeres de corda a la
carretera de Vallvidrera per protegir la població d’esquirols i evitar-ne els atropellaments que sovint es produïen a la zona
del parc de Font de la Bonaigua. Les estructures, situades La iniciativa porta per nom Pacte Camp de Valls-Parc Industrial de l’Alt Camp
a 12 metres d’alçada, permeten que els esquirols puguin
desplaçar-se per buscar menjar sense haver de creuar el
DOTZE MUNICIPIS DE L’ALT CAMP S’UNEIXEN PER PROMOCIONAR CONJUNTAMENT ELS POLÍGONS INDUSTRIALS Els alcaldes de dotze municipis de l’Alt Camp han signat un
acord per promocionar conjuntament els polígons industrials.
En l’anomenat Pacte Camp de Valls-Parc Industrial de l’Alt
trànsit de vehicles. Josep Lascurain, biòleg de la consulto-
ra mediambiental SGM i impulsor del sistema, destaca la importància de la infraestructura, alertant que hi havia risc d’”extinció local” de la població d’esquirols d’aquesta zona.
A banda de les passeres, també s’han instal·lat menjadores
i càmeres de fotorampeig, que s’activen quan detecten la presència dels animals.
Camp, els dotze municipis s’uneixen per tirar endavant una
Les passeres de corda tenen una amplada de 15 centí-
ció d’inversions i la millora de la competitivitat per consolidar
carretera BV-1414, per on circulen diàriament més de 6.600
promoció conjunta dels polígons industrials per a la capta-
la comarca com a motor econòmic. Els municipis impulsors d’aquest acord compten amb set milions de metres quadrats de sòl industrial repartits en divuit polígons i una important activitat econòmica amb més de 3.500 empreses.
Els municipis que han signat el pacte són Alcover, Alió, Bràfim, Pla de Santa Maria, Els Garidells, La Riba, Puigpelat, Rodonyà, Vallmoll, Valls, Vila-rodona, i Vilabella. El Pacte Camp de
metres i s’han instal·lat concretament al quilòmetre 3 de la
vehicles, segons dades facilitades per l’EMD de Bellaterra. Josep Lascurain destaca el risc que aquest trànsit comporta pels esquirols, ja que els animals viuen en un bosc d’escassament 2’6 hectàrees, i això els obliga a creuar la carretera per obtenir pinyes per menjar. El cost de la instal·lació
de ponts de cordes, menjadores i càmeres de vigilància a Bellaterra ha ascendit als 6.000 euros.
Valls-Parc Industrial de l’Alt Camp vol afavorir, a partir d’estra-
tègies conjuntes i la col·laboració entre la iniciativa privada i pública, la captació de noves empreses i la creació d’ocupa-
ció per a la millora de la competitivitat econòmica. El pla ha rebut el suport del Programa de Projectes Innovadors i Experimentals que impulsa el Servei d’Ocupació de Catalunya
(SOC). Entre les accions conjuntes el projecte també planteja
activitats de foment de la internacionalització i exportació, la formació, la participació en fires econòmiques o la negociació per obtenir preus més competitius en serveis comuns com energia i telecomunicacions.
Foto: EMD Bellaterra
20
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
#MUNICIPISENPOSITIU
“ELS PETITS POBLES SOM EL PULMÓ DE TOTS ELS NUCLIS SUPERPOBLATS” Lídia Guerrero Martín (CiU). Alcaldess de L’Albiol
Tweets
#municipisenpositiu Alcalde: Lídia Guerrero Martín (CiU) Professió: Empresària Habitants: 14.760 Pàgina web: www.albiol.cat Sou alcalde: 749 € nets/mes Sou regidors: Assistències. Ple: 40 € Junta General de Comptes: 0 € Comissió de Coordinació: 75 €
L’Albiol és un petit poble de la comarca
del Baix Camp. Tot just no arriba ni als 500 veïns. I ser al capdavant d’un municipi d’aquestes dimensions a vegades pot portar més mal de caps que ser-ho d’una gran ciutat. Com diu la seva alcaldessa, la
Lídia Guerrero, per una qüestió de recursos –el pressupost supera per poc el mig milió
d’euros– que ho complica tot: burocràcia, legislació, contractació de personal, serveis
bàsics... Però no només es tracta d’un tema
de diners, sinó de la pròpia realitat de la ma-
joria de micropobles. Ella ho té clar: “Tots ens caracteritzem per tenir grans extensions de territori i poca densitat de població”. Aquest fet provoca, per exemple, que
dur serveis a determinades zones costi un
ull de la cara i sigui poc rendible per a les empreses inversores: electricitat, gestió de residus, aigua o seguretat ciutadana.
Entrebancs que, com alcaldessa, no no-
més ha de fer front de cara als seus propis conciutadans sinó a la gent que ve de fora. “Els nostres pobles som el pulmó de tots
els nuclis urbans extremadament superpoblats. Quan tenen 3 dies festius seguits, fugen corrents cap a fora per poder estar
en contacte amb la natura. I ho volen tot endreçat i amb la mateixa seguretat i serveis que a la ciutat”. I no li falta raó. Per això
es pregunta: “I tot això qui ho paga? Qui se n’ocupa? Qui cuida aquesta natura? Qui ho gestiona?”.
Per tant, la Lídia Guerrero conclou que “s’haurien de valorar més les contribuci-
ons a la societat de determinats col·lectius, abans de quants votants aporta cada regió
Ajuntament de d’Amposta @ajamposta
L’Ajuntament incorpora nou habitatges més per a lloguer social provinents de bancs
Ajuntament de Mollerussa @ajmollerussa
L’@ajmollerussa consultarà a 8.585 ciutadans com volen que sigui el centre de la ciutat entre tres propostes
o com tenir-los contents perquè ens tornin a votar. Aquest és el problema fonamental en tots els àmbits”.
Si més no, la Lídia no és una dona que
s’arronsi. I malgrat admetre que sempre
ha estat molt crítica amb el sistema polític,
Ajuntament d’Igualada @ajigualada
Deu llambordes recordaran a la Pl. Ajuntament els deu igualadins morts a Mathausen, Gusen i Hartheim
hi va haver un moment en què va dir prou.
Govern de la Generalitat @Govern
de, el seu equip i la manera de gestionar
#Govern declara Bé Cultural Interès Nacional la Casa Consistorial de Manresa i protegeix entorn església Santa Maria d’Alba i el pont vell
“Teníem greus problemes amb l’antic alcalel municipi. Hi havia un fort abús de poder amb una fragmentació social important.
La situació era inaguantable. Era inviable quatre anys més amb el mateix equip de
govern”. D’aquí que va decidir donar el pas i encapçalar la candidatura. I així, retallant despeses “amagades i innecessàries”, op-
Ajuntament de Tortosa @Tortosa
La conversió de la plaça de l’Ajuntament de #Tortosa en zona de vianants permetrà dinamitzar l’espai
timitzant les inversions i aprofitant les subvencions, doncs se’n va sortint. El fet, admet de mancomunar serveis amb La Selva del Camp, també ajuda molt en la gestió.
Per aquest mandat, la Lídia i el seu equip volen potenciar el turisme rural, natural i de
Ajuntament de Palfrugell @ajpalafrugell
L’oficina d’atenció ciutadana de #Palafrguell instal·la una tauleta per contactar amb l’alcalde a través d’una app
qualitat –patrimoni no els hi manca–, acabar les obres de l’alberg, millorar l’entramat de camins i instal·lar un punt d’informació turística. A més d’incrementar la qualitat de vida de tots els veïns del poble, dels masos,
Bonretorn i Masies Catalanes. I com és ser
l’alcaldessa de l’Albiol? “Més que alcaldessa, és ser una veïna com una altra. Amb
proximitat, atenent directament a cadascun dels veïns i posant-me en el lloc de cada situació que requereix especial atenció”.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
21
OPINIÓ
L’ESTAT DE LES ‘REGIONOMIES’ “Figurantes en una operación de
cials o d’identitat, si s’escau sí que es podrà tirar de revisió,
no Rajoy l’any 2009, quan era a
cle, aquell Estat de les regionomies en què ens estan instal·
marketing”. Així descrivia Marial’oposició, una “Conferencia de
presidentes (autonómicos)” que
llavors, com aquest 2017, feia tres anys que no es reunia. Ara,
amb ell ja instal·lat a lloc i amb
Toni Aira Periodista
ganes d’estigmatitzar la posició
catalana a través de les seves institucions, ha volgut fer-ne la
gran cosa, d’això que ell mateix assumia fa un temps com a pura foto. Coses de la involució general que apliquen els
populars a la concepció d’un Estat que fins i tot des de la perspectiva autonomista va perdent gruix i fins i tot sentit.
Espanya va néixer en plural i ara ja fa temps que es conjuga
en singular. Així ho han descrit fins i tot autors espanyols
i poc sospitosos de secessionistes, de nacionalistes o (si m’apuren) de federalistes. I és una evidència, el fet que “l’Es-
tat de les autonomies” que fa unes dècades es van treure
de la màniga per passar del franquisme a la democràcia ha col·lapsat. És insostenible, ha alimentat unes administracions
paral·leles concebudes sobretot com a contrapoders polítics (en clau partidista) i, el més greu de tot, ha mirat d’anar
lapidant el sentit de les “comunitats històriques” que van
reclamar d’un sistema que fes valdre la plurinacionalitat, el plurilingüisme i la pluriculturalitat d’un Estat que les ha volgut
aigualir. Les ha anivellat a regions que mai haurien imaginat que arribarien a autonomia. I ara, ja tots en aquest punt, la
cosa va d’arrossegar-ne a la baixa l’entitat i tornar a regionalitzar-les a totes. És allò que està fent el PSOE amb el PSC. I m’explico.
“L’Espanya de les autonomies ha alimentat unes administracions paral· leles concebudes sobretot com a contrapoders polítics” Resumint molt podríem dir que no només el PSC no ha aconseguit un major nivell d’autonomia en el marc d’un PSOE d’on
en teoria n’és un ens extern, sinó que quan ha plantejat la
possibilitat d’actuar de manera diferenciada, la crisi ha saltat, les amenaces s’han disparat i fins i tot destacats dirigents
del PSOE han proposat revisar els acords mare d’una relació que es remunta a la Transició. D’aquella època on diuen que
es van fer tants esforços per assolir consensos que s’han de valorar i respectar. Això sí, quan hi ha problemes competen22
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
de regressió, del “donde dije digo, digo Diego”. És aquell bulant de fa temps, d’on una majoria de la població catalana vol votar si seguir-hi o no.
“El 2017 és l’any per a uns ajuntaments i per a una política municipal que recuperi el marge de maniobra que li pertoca” I per això diu el president Carles Puigdemont que el 2017 “és
l’any” i que s’ha d’obrir per a Catalunya una “nova era”. També a escala local. També per a uns ajuntaments i per a una política municipal que, en cadena amb el conjunt del poder
institucional i polític del país, recuperi el marge de maniobra que li pertoca, no que es vegin amenaçats constantment per
una involució que es nota en el present i que s’intueix que seguirà en el futur, en el context d’una Espanya cada vegada més desacomplexadament conjugada en singular pels qui
se n’erigeixen en defensors davant “l’amenaça” de la diversitat.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
23