15.
Llibret LES BARRAQUES
orgullos de ser barraquer
5 Una volta vaig llegir, que les falles son la millor ferramenta per a conéixer als Valencians com a poble, i huí pense, què resabut i acertat va estar aquell refraner!. Tampoc fa molt, em varen regalar un llibre anomenat “Reilusionate”, un d´estos llibres d´autoajuda, que tanta falta ens fan després de la tormenta destructiva per la que passem i que encara no hem superat, però, que alguns afortunats ja quasi estem vegent parar de ploure. Bé, el llibre parlava de fer-nos defensors de la part optimista de les circunstàncies i de les persones. Vivim l´era de la crítca, de la falsedat, de la enveja i dels mals usos de les relacions socials. Estem acostumats a competir per obtindre el máxim reconeixement i si damunt es sufragat, millor que millor. Ens enmascarem evitant i excusant-nos del que més por ens dona, ser nosaltres mateixos, i busquem el mal de molts per a consolarnos de les nostres, a voltes, desafortunades vides. NO, no ho fem bé, anem a donar-li la volta. Vivim òn és posible la llibertat d´expressió, òn la crítica ens ajuda a provocar somriures i òn l´enveja fa que ens esforcem per conseguir nostres metes. Competim perquè ens reconeguen, sí, pero també ho fem unint-nos en col.lectius, disfrutant junts per les victories i acompanyant-nos i animant-nos en les derrotes. Ens oblidem dels problemes, no perquè fugim d´ells, sino perquè necessitem arreplegar forçes per continuar lluitant, i 4 díes de festa, somriures, amics i alguna casalleta ens motiven a fer-ho. I sabem que posicionar-nos al costat de quí ens necessita es casi igual de reconfortant per a nosaltres mateixa, pues realment som molt afortunats, perquè vivim, perquè som valencians i perquè som fallers.
En les falles, com en tants altres, hi ha molt de lloc per a l´esperança. PAULA ROIG CHIRIVELLA, VALENCIANA I FALLERA
DE LA FALLA
LES BARRAQUES.
U.A.F.C.
EQUIP: Coordinació: Manuel Giménez Ibor - Francisco Lara Puchades | Disseny Gràfic: Mari Carmen Ibor - Alex Pardo Documentació: Paula Roig Chirivella | Col·laboració: Andrea Avia - Ana Giménez Ibor - Hector Salanova Rosaleñ
"Despertant els nostres cors València riu” i Catarroja també,perquè en cada barri del nostre municipi es viu la festa fallera gràcies a les comissions que amb entusiasme treballeu tot l'any per a esta setmana. Setmana en que els monuments fallers ens faran somriure amb la seua aguda ironia i la música omplirà els nostres carrers acompanyant tots els moments importants de la festa Josefina, crida, cercaviles, arreplegues de premis, ofrenes, reunions en els casals........ tot amenitzat per "Paquito el chocolatero", "Amparito Roca", "Valencia" o "El fallero”. Vos desitge a tots els que formeu la Falla Barraques unes bones festes, especialment a Marta Polit i a Marta Bort, bellíssimes Falleres Majors que enguany vos representaran a la perfecció. Sé que disfrutareu de cada moment, ja que des de xicotetes heu viscut l'amor a la festa Fallera. Per descomptat, també vull agrair la seua dedicació als vostres Presidents Javier Bort i Adrián Carratalá i com no a tots vosaltres, com a alcaldessa i com a veïna, pel vostre respecte i amabilitat amb tots els veïns de la nostra població. Vixca València i Visquen lesFalles!!!!!!! Soledad Ramón Sánchez Alcaldesa
Un any més, tinc l'oportunitat de dirigir-me a vosaltres com a regidor de festes de Catarroja per a donar la benvinguda a les falles, uns dies plens de moments especials per a compartir en el carrer, tots junts, entre veïns, amics i familiars. Com és tradició en tat a la localitat, el barri de Les Barraques s'engalana per a celebrar esta festa, per a fer patent la seua devoció a la Mare de Déu dels Desemparats, patrona de tots els valencians. Durant estos dies, els barraquers d'ahir i de hui mostren el seu caràcter dinàmic, orgullosos de la seua essència, i compromesos amb el seu futur. Sens dubte, l'Ajuntament treballa i continuarà treballant per a millorar els servicis en Barraques, recolzant a més les seues festes i tradicions , amb l'objectiu últim de respondre a les expectatives i necessitats actuals dels nostres ciutadans, perquè tots els catarrogins ens continuem sentint orgullosos d'éste, el nostre barri. No vull acabar sense expressar el meu més sincer agraïment a la junta directiva de la falla, així com a totes aquelles persones que participeu en l'organització dels actes que formen part d'un programa variat i de qualitat, per a tots els públics, tant per a jóvens com per a majors. Finalment, només em queda animar-vos que continueu treballant com fins ara ho heu fet, portant el nom de Les Barraques en tot alló que feu, i disfrutant al màxim de les falles, testimoni perpetu del nostre origen com a poble valencià. Una salutació ben afectuosa del vostre regidor i amic Agustín Mimbrera de la Coba Regidor de festes
CARLES ALCOY DESCALS
JOSE MARIA PERIS RAGA
ALBERT BLANCH LOPEZ
JUAN JOSE ROMEU FERRER
PABLO MASERO GARRIDO
ESTEBAN LOZANO GIMENEZ
ANDREU SANMARTIN SELMA
ENRIQUE CARRATALA BAUSET
JOSE SATURNINO RIPOLL
MANUEL GIMÉNEZ IBOR
ADRIAN CERVERA AGÜES
FRANCISCO MIGUEL IBOR ALAPONT
BORJA POLIT PASCUAL
ALEJANDRO PARDO RODRIGUEZ
MIQUEL ALFONSO MARTINEZ
PEDRO VICENTE SORIANO REDONDO
SALVA MURILLO GARCIA
JOSE JOAQUIN HERNANDEZ GRADOLI
SAMUEL CERVERA AGÜES
MIGUEL ANGEL CHIRIVELLA MARTI
JORDI ALFONSO MARTINEZ
FCO. JAVIER OLMOS ESCORIHUELA
MIGUEL DEPASCUAL CARRERAS
ANTONIO TORRES PARDO
ANTONIO GONZALEZ RAGA
GERARDO VILLAR BARBERA
ENRIQUE MORAL SOLER
FCO. JAVIER OLMOS JUAN
IVAN BLANCH POLIT
JOAQUIN VICENTE ESCOBAR FORTEA
ROBERTO GARCIA PORCELLA
RAFA BAYONA MILLA
BLAS CABANES REY
ALFONSO MARTINEZ FERNANDEZ
FRANCISCO LARA PUCHADES
VICENTE POLIT CHUST
ALBERTO SOLERA APARICIO
FRANCISCO ROSALEÑ CHIRIVELLA
HECTOR SALANOVA ROSALEÑ
GABRIEL ALFONSO JORGE
SALVADOR GUILLEM ASINS
PABLO MASERO ROMERO
RAUL ANTEQUERA MARI
AGUSTIN MIMBRERA DE LA COBA
RAFAEL ASENSI ANDRES
RAIMUNDO GARCIA HUERTA
PACO HERVAS ASINS
Barraquers i barraqueres , veïns i veïnes : Estes falles difícilment les oblidaré, per molts motius, per moltes vivències, per ser jo vostre president, però sobretot per estar junt a la meua filla Marta, la FMI 2015. Vull aprofitar este espai per a donar les gràcies a totes aquelles persones que han fet sentir-me el seu president donant-me el seu suport, la seua amistat i, per damunt de tot, el seu treball i esforç, fent possible que un any més pugam gaudir d'unes festes tan nostres. Espere i desitge que tinguem unes falles plenes de diversió i germandat, sempre sense perdre les nostres senyes d'identitat, encara que hagem d'assumir amb gran orgull algun gran premi. I com no, vull aprofitar l'ocasió per a convidar a tots els fallers, amics i veïns a viure i gaudir d'estes festes tan esperades. Per molts anys, visca la falla de Les Barraques.
Javier Bort i Moreno President 2015
CINTHIA ALMENAR RODRIGO
ESTER MARI SORIA
BLANCA GARCIA CAMPOS
ANDREA AVIA GUILLEM
VICTORIA JORGE MONZO
CANDY RAGA MATA
MONICA MARTINEZ VAZQUEZ
MARIA INES ESCOBAR FORTEA
RAQUEL RUIZ MARTINEZ
Mª CARMEN IBOR TEMPRANO
ANA CHIRIVELLA JUAN
PAULA ROIG CHIRIVELLA
ALBA GUILLEM MARTINEZ
MARI CARMEN RECHE PEREA
IRIS MARTINEZ VAZQUEZ
RAQUEL ROMEU RODRIGUEZ
MARIA PERIS SAN ANTONIO
ANA RUIZ SALA
LAURA PERIS TOMAS
EVA MARIA SOLER PUCHADES
ALBA BAYONA ROMEU
VANESSA GARCIA VILA
ANA MANJON GONZALEZ
SOLE PERALES GIL
ANDREA ROMEU MARTIN
ROSA Mª GARCIA ALVAREZ
NADIA MIMBRERA SELMA
OLGA RODRIGO FERRER
BRENDA RODRIGUEZ VALERO
EVA MARIA GARCIA MARTINEZ
CARLA BENACHES SANCHEZ
MARIA GIL BAIXAULI
ANDREA TOBELAN PERIS
ESTHER HERNANDEZ GRADOLI
LAURA CABANES REY
TERESA Mª LLORET MONCHO
ANA GIMENEZ IBOR
ELSA MONTANER BUSTAMANTE
RAISA MIMBRERA SELMA
MARIA ISABEL AGÜES NUÑO
MARTA MASERO GARRIDO
EVA MARIA HERRANZ GONZALEZ
PAULA MORAL PERIS
MANUELA DELGADO CAMPOS
ANA MARIA GARCIA GIL LETICIA RODRIGO RAMON MONICA SANANTONIO PLA MARISOL MIMBRERA DE LA COBA MONICA REINA LONDOÑO ENCARNA AGÜES NUÑO NURIA BLANCH ESTEBAN CRISTINA CHARDI SAYAS LIDIA JUAN ABAD CECILIA GOMEZ ANDUJAR FANI ROMEU FERRER ALICIA PASCUAL PALACIOS MONTSE VAZQUEZ RODRIGUEZ Mª TERESA VILLAR BARRERA MERCEDES LOPEZ ALABAU CONCHIN MARTINEZ VERDEGUER INMACULADA SELMA LA HUERTA Mª LLANOS CUARTERO CARRETERO FINA VILA FUSTER
És per a mi un plaer poder-me dirigir com a fallera major a la falla i el barri que m’ha vist créixer, Les Barraques. En aquest any tan especial per a mi i ple de responsabilitats, m’agradaria transmetre a tot el barri l’alegria i emoció que m´invadix per l´arribada de la nostra festa, LES FALLES. Per tant, per a què aquesta festa es faça cada dia més gran, vull convidar-vos a veïns i forasters a que rebem amb il·lusió i harmonia tot el que ens espera en la setmana fallera i a que gaudiu amb tots nosaltres de tot allò que aquesta comissió millor sap fer, FESTA. Marta Polit i Pascual.
Fallera Major 2015
president: JAVIER BORT MOENO
vicepresident 1º: JOAQUIN ESCOBAR FORTEA vicepresident 2º: FCO. MIGUEL IBOR ALAPONT
secretària: ALICIA PASCUAL PALACIOS tresorer: MIGUEL ANGEL XIRIVELLA MARTI delegat loteria: GABRIEL ALFONSO JORGE bibliotecària: RAISA MIMBRERA SELMA
delegat llibret: MANUEL GIMENEZ IBOR delegat llibret: FRANCISCO LARA PUCHADES
d. comunicació: JOSE MARIA PERIS RAGA d. publicitat: ALFONSO MARTINEZ FERNANDEZ
delegat festejos: ISABEL AGÜES NUÑO delegat llums i so: VICENTE POLIT CHUST delegat monument: JOSE HERNANDEZ GRADOLI
d. infantils: CONCHA MARTINEZ VERDEGUER d. infantils: INMACULADA SELMA LA HUERTA
d. d. d. d.
protocol: CANDY RAGA MATA protocol: ESTHER HERNANDEZ GRADOLI presentació: NURIA BLANCH ESTEBAN play-bac: ANDREA AVIA GUILLEM
junta local: HECTOR SALANOVA ROSALEÑ junta local: VANESSA GARCIA VILA
Toy Story és una pel·lícula d'animació per ordinador dirigida, estrenada en 1995 i produïda per Walt Disney Pictures i Pixar. Va ser el primer llargmetratge de Pixar, a més de la primera cinta animada completament amb efectes digitals en la història del cine. La història seguix les aventures d'un grup de joguets vivents, específicament del vaquer Woody i el guardià espacial Buzz Lightyear. Si bé al principi rivalitzen
entre si, conforme transcorre la trama es van tornant amics. Després de la seua estrena, Toy Story es va convertir en la cinta més taquillera d'EE.UU i Canadà en el seu primer cap de setmana d'exhibición. En total va recaptar més de 191 milions USD en eixos països mencionats, i més de 361 milions addicionals a nivell internacional. De la mateixa manera, es va fer creditora a crítiques positives en la seua gran majoria, en les que es va elogiar la innovació tècnica de l'animació i el guion.
JUAN VICENTE SOLER PUCHADES
THIAGO GARCIA PEREZ
JOAQUIN ESCOBAR DELGADO
HUGO GINER GARCIA
PASCUAL BELMONTE HERNANDEZ
NATXO GINER GARCIA
SAMUEL PICORNELL MONFORTE
XISCO RIBES GIL
SERGIO ESCRIBA BORT
PEPE RIBES GIL
MARIO PEDRAJAS VAZQUEZ OSCAR REQUENA ROMEU HUGO GIMENO GARRIDO JAVIER OLMOS SANANTONIO ISAAC SORIANO HERRANZ FERRAN SELMA RAGA XIMO HERNANDEZ CHARDI RICARDO HERNANDEZ MUÑOZ PABLO OLMOS SANANTONIO SERGIO VILLAR GOMEZ DAVID HERVAS MASCARELL HECTOR MINGUEZ FURIO DAVID MORERA ALFARO SERGIO OLMOS AGÜES MIGUEL ANGEL VILA REINA
Fallerets del barracam... Aquest any tinc el plaer de ser el vostre president infantil i per això vos convide a compartir en mi totes les experiències que anem a gaudir durant aquest any faller. Tinc ganes... moltes ganes d-escoltar els petardos, de vore la nostra falla, el nostre ambient faller... el nostre sentiment barraquer. Però lo que més ganes tinc es de escoltar totes les veus dels barraquers i barraqueres cridant ¡VISCA LA FALLA DE LES BARRAQUES!. Adrià Carratalà Rodrigo
President I. 2015
LUCIA GIMENO GARRIDO
LUCIA IBOR MIMBRERA
MARIA RIBES GIL
CANDELA PARDO IBOR
LEIRE GAMARRA BELENGUER
ALEJANDRA PARDO IBOR
CARLA LOZANO LLORET
MARTA MOLLA VILLAR
ADRIANA GARCIA PEREZ
ALEJANDRA CODOÑER PERALES
PAULA ESBRIBA BORT
MANUELA ESCOBAR DELGADO
NOELIA SATURNINO RIPOLL
INÉS MORAL ESCOBAR
PAULA VILLAR GOMEZ SARA CHUST VENDRELL CARLA RAMON RAGA ANDREARECHE PEREA CARMELA ROMEU BLANCH ANA MARIA TORRES GARCIA NAIARA ASENSI GARCIA ANA BAYONA ROMEU LORENA CATALA CHAQUES PAOLA GARCIA CASES GEMMABEL MARTI ALFONSO
UN REGNE D´AVENTURES Si deseas perderte en un mundo fantástico, lleno de aventuras y misterio, conocer a personajes esperpénticos, adorables e imprevisibles, descubrir paisajes y lugares inimaginables y maravillosos, da igual la edad que tengas, has encontrado el lugar adecuado y la fallita adecuada. Solamente te pedimos que estés preparado, porque una vez estés dentro ya no podrás salir, la historia del Reino imaginario se instalará en tu vida y sin darte cuenta formarás
parte de la hazaña más increíble que has conocido en el Reino de Catarroja, compartiendo aventuras con números personajes… Se anuncia en el Reino el inicio de unos grandes juegos, donde los más grandes caballeros se batirán en divertidos duelos a caballo. Algunos de los más feroces Dragones sobrevuelan el Reino en busca de cierto malvado personaje. ¿Lo encontraran?, y lo harán salir de su guarida por fin.
Barraquers i barraqueres, veïns i veïnes de la nostra falla: Enguany tinc la sort de ser jo la vostra Fallera Major Infantil, la qual cosa, és per a mi una gran responsabilitat, però també un gran orgull i plaer poder representar a la meua benvolguda comissió en tots els actes propis de les falles, junt a Adrià, Marta i mon pare. Des d´este llibret vull donar les gràcies a totes les persones que treballen de valent per a que aquest any siga inoblidable per a mi. I com no, vull aprofitar l’ocasió per convidar a tots els fallerets i falleretes, amics i veïns, a que gaudisquen i participen amb nosaltres de totes les activitats falleres que tenim a la nostra falla. Vos espere a tots!!!. Ja arriben les falles!!!. Visquen les falles!!!. I visca la millor falla del món, la Falla Les Barraques!!!!!!!. Marta Bort i García
FMI 2015
ALFONSO RUS TEROL DEBORA AVIA GUILLEM ASUNCION VTA. LOPEZ ALABAU ESTHER GARCIA FURIO ROSANA ALMARCHE PERIS MARIO PEREZ QUIROS MAR RAMON SANDEMETRIO VICENTE BORT MORENO Mﾂｪ JOSE BORT MORENO JUANA PEREZ MARTINEZ BARTOLOME CHARDI SAYAS MARISA PUCHALT PEINADO EDUVINA CHUST CELDA XIMO HERNANDEZ FERRI NOEMI RUIZ SALCEDO ANTONIO GONZALEZ LEON PILAR RAGA COSTA LUCIA ALMARCHE PERIS JOSE ANTONIO ONDOﾃ前 JUAREZ
UAFC UAFC F.M. de Catarroja: CHARO FERNANDEZ I FERNANDEZ
F.M.I. de Catarroja: ANDREA LLAMAS I RODRIGUEZ
Cort d´honor Catarroja: ADRIANA CHILET I FERNÁNDEZ. CARLA CUBELLS I PASCUAL. ANDREA RECHE I PEREA.
Vicente Burgos Larrey Presidente UAFC Alfonso martínez Maroto Vicepresidente UAFC Miguel Collado Ramon Vicepresidente 2º (Protocolo) Elena Navarro Sanleon Vicepresidenta 3º (actividades) Hector Salanova Rosaleny Vicepresidente 4º (deportes) Julia Selma Pons Secretaria M. Carmen Tamarit Correa Vicesecretaria Vanesa García Vila Vicesecretaria 2º Prensa y comunicación Jonatan Bacón Muria Tesorero-Delegado de Festejos Francisco Medina Chirivella Subdelegado de festejos Miriam Urbano López Delegada sección femenina Carla Mayo Muñoz Subdelegada sección femenina Lidia Corrales Puchades Delegada actividades diversas Laura Moreno Ramón Subdelegada actividades diversas Pepe Godoy Felix Delegado Deportes Jose vte. Sánchez mascarell Subdelegado Deportes Vicente Tomas Soraino Delegado de Incidencias Robert Pozuelo Marcelo Delegado Junta Central Fallera Francisco bargues Gimeno Subdelegado Junta Central Fallera Juan Ignacio sandemetrio costa Delegado del “Llibret”.
A voltes les falles… …transformen nostra ciutat en la terra de les flors de la llum i de l’ amor. (article 1) …acunen a milers de valencias baix un mateix mant de germanor, ganes de festa i tradició. (article 2) …evadixen la diferència entre el dia i la nit, i fan que comissions senceres convisquen baix un mateix teulat, el casal. (article 3) …fan de la Comunitat Valenciana, Castelló, Alacant i València, una única, on els nostres veïns venen a celebrar en nosaltres. (article 4)
…transformen nostra ciutat en la terra de les flors de la llum i de l´amor.
NOSTRA CIUTAT EN FALLES______________________________ És aplegar març i ens canvia la cara. Ens tornem bojos per fer-nos lloc a la plaça de l´Ajuntament de València per a sentir la primera mascletà. I dic sentir de sentiment, per què un valència escolta la Mascletà, però un faller la viu. Què fàcil son les circumstàncies en la semana fallera. Ens tornem carrerencs, lliurem d´importància lo que la resta de mesos de l´any ens pareix important i comencem a prevaldre nostra felicitat i nostres ganes de fer festa front a la vida corrent d´obliglacions que moltes vegades ens apaguen el gust per viure. I som ben conscients, ho som, perquè sols una setmana de l´any ens permitim ser lo que realment volem ser, fallers. Volem ser fallers en gener, quan arranca l’any en les últimes presentacions i tancaments dels llibrets. Volem ser fallers en febrer, quan els 28 dies ens sobren perquè a l’arribada de març… VALENCIANS, JA ESTEM EN FALLES. Volem ser fallers en abril, perquè la resaca de la festa ens deixa desamparats. Volem ser fallers en maig, preparant en juntes generals el nou exercici. Volem ser fallers en juny, amb les eleccions de nostres noves Falleres Majors. Volem ser fallers en juliol i agost, massa dies lluny del casal. Volem ser fallers en setembre i per això ens inventem el mig any faller. Volem ser-ho en octubre, en lnostres proclamacions, i en novembre en nostres primeres visites als monuments. I per supost, volem ser fallers en desembre, reunint-nos cada cap de setmana, acompanyant-nos i donat suport a nostres germans d’altres comissions combinant el fred del Nadal en l’oloreta de les primeres traques. Així se’ns passa l’any i és que està justificat, perquè València en Falles brilla, pareix que el Sol vulga ser faller, i ens regala llum i calor per a què nostres monuments destaquen com ninguns, per a que nostres sedes i espolins no tinguen competidors i perquè nostra ciutat siga casa d’aquell que vulga vindre a celebrar en nosaltres. Valencians, sempre acollidors, i gens egoístes, perquè fem de nostra festa la festa de tots, presentant la llibertat de nostres Casals i de nostres tradicions. Sent orgull de la meua terra, pero més orgull sent la de la seua gent. I amb este reflexió, començem nostra ronda fallera, en uns quants versos que a més de quedar be, conten breument nostra història.
És recomanable que paren atenció d’allò que els contarem en els següents articles, pues les falles, a més de festa, són tradició, sentiments i una manera de viure. I com a valenciana i fallera, de nostra comissió, la Falla Les Barraques, contaré a nostra manera com es viu a Catarroja les falles. …acunen a milers de valencians baix un mateix mant de germanor, ganes de festa i tradició.
VERITATS A MITJES Quantes coses contariem si de falles parlarem, uns centenars danys de tradició i nits convertides pel foc en dia, ens avalen. Cridaes als veïns replegant trastos vells, cridaes als veïns replegant aguinaldo, Valencians al carrer contents i engal.lanats, perquè el dia de San Josep, de sempre, el comerços han estat tancats. I ara, i què moderns s´hem fet, que tirem d´imprenta per repartir uns paperets, que més que lotería son atracs. Quantes voltes haguerem preferit una pistola, que la tía traga la llibreteta del cabaç. I si encara no en tenim prou canviant tradició per fer negoci, nostre govern justificant-se ab la crisi i fomentant el comerç i els centres d´oci decidix que ni Diumenges ni San Josep, ni festius, ni vacacions, València, en una lletja comparació Està sempre oberta, esperant,
i lo pitjor, en vocació.
Si d´ambient faller parlarem descriuriem nostra festa al carrer, entre bombetes, cansonetes i dolçaines seguint la armonía que marcava el tabaleter. I era ben rebut el veí que despertaven els tronaors i una ajudeta per fer-lo alçar del llit eren, bunyols i xocolatà per a tots.
I ara ben bé s´ha dit, que entre les 2 dos i les 4, i abanç de les 8 el que a un veí desperte serà multat i a la espera de juí. I com al segon avís d´autoritat el casal no siga un retir espiritual s´acabat casal i festa al carrer i el que vulga falles en el polígon les tindrà que fer. València, la terra les flors, de la llum i de l´amor les teues dones totes tenen de les roses el color. Per les plaçes i els carrers pasejaven lluentoses i en la ofrena al seu mantell oferien seues roses. Era més la devoció que lluir seues vestimentes pues obligava la ocasió a ofrendar a nostra verge, entre llants d´emoció i eternes mantilles fer plegaría i oració per un any meravellos fins les pròximes falles. I sense pedre la devoció, o això ens conten les preguntades, hui fem ofrena pels carrer, oferint també a la vergue nostre verds, però a més competim en lluentor, perquè senyors, València es la terra de les flors, de la llum i dels Collons.
I per a acabar en les comparacions de la festa fallera d´adés, a nostra festa d´ara, parlarem de la Cremà trons, llum, calor y flama. Trons que criden a tot valencià, llum que ilumina la germanor de nostra Comunitat, calor que ens acuna baix un mateix sentiment i flama, que ens renova i que deixa vore a la bona gent. I perquè que passen els anys i volem fer tradició de nostres noves fitxes, açí tanquem nostra funció pues a voltes les Falles… conten VERITATS A MITJES. …evadixen la diferencia entre el día i la nit, i fan que comission senceres convisquen baix un matiex teulat, el casal.
SI EL CASAL PARLARA________________________________-_ El casal: definim casal com a espai de recolliment dels fallers, on preparem nostra festa i prenim decisions sobre quina manera de fer-ho. La casa del faller, és així com ho sentim, nostre espai recolliment, on durant l´any ens reunim desitjant I preparant nostra festa Josefina. Dedicant un fum d´hores I on el fred es fa en la angina. Tant certa és la primera com la segona, perquè entre totes les anècdotes que del casal recordem, sempre trovem algún bon constipat pel fred passat. Allà pel Gener, quan cau un bon dia de Sol, tota roba molesta i eixim al càrrer al revés que fem quan plou. I quí és valencià i és faller I no sap dir aixo de… CHE QUIN DIA DE FALLES, Ni és València, ni és faller, Ni mai s´ha calçat un millralles.
.I quan aplegla la nit, ay! quan aplega la nit… Tornem a abrigar-se, camisetes, polars, parkes, mocadors, mai hi ha prou per al fred faller, perquè aixina és la magia de les falles, el dia ens crida al càrrer, per vore com brillen nostres monuments, per no parar de llançar masclets i per acompanyar a nostres musics, dolçainers i tabaleters. Però, quan aplega la nit, tot fred es poc, per fer que ens reunim, i compartim la il.lusió de ser fallers i la germanor de la que presumim. De nit sen´s fa de dia i de dia sen´s apaga el Sol, menjant, ballant, riguent d´alegria, alegria per un día nou. Perquè cada día de falles conta, i desconta de felicitat, cuatre dies bons de festa i 361 dies descontant. El casal sempre arreplega a tot faller que vulga entrar, si és el 15, per plantar si és el 16, per arreplegar el 17 tot preparat per cuinar i el 18 a l´ofrena s´ha danar, el 19 tot perfecte ha de quedar per a la nit “mamprendre” a cremar els monuments que coronen nostres carrers i que sols el foc pot acabar en ells. I de nou tornem a començar, perquè el 20 al casal a l´apuntà s´ha d´anar.
Així, en quatre dies vivim intensament, tant que quan s´acaben ens consta tornar a la realitat, perquè les falles tenen eixe poder, el poder demboirar-nos de felicitat. Potser que molt ens repetim, però, als fets ens remitim. El casal viu d´histories d´amor, viu de victories I de derrotes viu de faeners sense descans viu de masses devotes. Devotes de nosta festa, devotes de nostra tradició, masses devoltes de fe i belleça a nostra Xeperudeta absoluta devoció. I es què nostres casals desperten bons usos i boniques relacions, ganes de fer faena y esforçarse, ganes de treballar sense remuneració. Perque ser faller és invertir i és respirar ben fons Ser faller es tindre amics Ser faller vol dir que no camines sol. …fan de la Comunitat Valenciana, Castelló, Alacant i València, una única, òn els nostres veïns venen a celebrar en nosaltres.
Les Falles de València, les Fogueres d´Alacant, la mateixa festa i diferent essència. Per David Sotelo Iranzo Dos festes en la mateixa idiosincràcia, dos festes tan juntes i al mateix temps tan llunyanes, dos festes, que ara, des de la meua experiència, vivint les dos des de dins, considere, i així espere que siga algún dia, pugen anar juntes de la mà, per a aconseguir que les nostres millors festes de la Comunitat, junt a les Gaiates de Castelló, siguen considerades com les millors festes del món, així com intentar aconseguir, no sols per a les falles, sino per a les tres la denominació de Patrimoni Inmaterial de la Humanitat.
Entrarem en matèria i vorem les diferències que hi ha entre falles i fogueres, festes tan similars que moltes voltes s´imaginem que són iguals, pero que fins que no les vivim o les visitem no ens adonem que també tenen les seues diferències., les quals no son ni millor ni pitjor en cap dels casos, perque com sempre dic, cada festa té coses bones i coses roïnes, però que en molts casos podríen complementar-se entre les dos. Primer deuríem saber un poc com varen surgir les dos festes. Perquè inclús creient que sorgixen igual, no ho és. L´origen de les falles, es remonta a l´antiga tradició dels fusters de la ciutat, que en vespres de la festa del seu Patró Sant Josep, cremaven davant dels seus tallers, carrers i plaçes, els trastos vells e inservibles junt als artefactes de fusta que empleaben per a elevar els candils que els il.luminaven mentres treballaben en els mesos d´hivern. En el segle XVIII, les falles es reduïen a pires de materials combustibles que rebien el nom de falles i es cremaven la nit de la vespra de Sant Josep. Estes falles van anar evolucionant i carregant-se de sentit crític i irònic, mostrant-se escenes que reproduïen fets socials censurables i crítica social sempre en sentit de l´humor. Al voltant del 1870 es perseguien els festejos populars, i açó va provocar que sobre el 1885 sorgiren moviments en defensa de les tradicions típiques, i atorgant la revista “La Traca” premis als millors monuments, fent que entre els veïns sorgira la falla artística, en crítica però, en més estética. Uns anys després, el 1901, va ser el mateix Ajuntament de València, el que va atorgar els premis a les millors falles, donant així un gran impuls a la festa, que es va dotar d´un gran nombre de comissions i en una estructura més forta i sòlida.
I tot açò per a arribar als nostres dies, en una gran festa, la més important de la ciutat així com de nombrosos pobles de tota la comunitat, sent un exemple de modernitat, entrega, respecte a les tradicions, música i pólvora. Per un atre costat, les Fogueres d´Alacant tenen els seus inicis en les celebracions que els llauradors alacantins feien el dia més llarg de l´any per a la recol.lecció de les collites i la nit més curta per a la destrucció dels mals. Esta festa va ser prohibída el any 1822 per part de les autoritats de la ciutat, però a pesar d´este contratemps, el poble va continuar sent fidel a la mateixa, votant-se tots els anys les normes, però a consecuencia de que l´any 1881 l ´ajuntament es va oblidar de publicar el corresponent ban prohibint les foguers, els veïns van aprofitar per a agrupar-se i establir les festes de carrer.
Però al contrari que les falles que pràcticament desde els seus inicis ja contaven en comissions falleres (hui en dia hi han comissions que tenen més de 150 anys), a la ciutat d´Alacant no va ser fins l´any 1928, quan la figura de D. Jose María Py (creador de la festa de les fogueres tal com la coneixem hui en dia), va voler donar a la festa de les fogueres el mateix caràcter que a les falles, copiant així les particularitats valencianes, i donant des d´este moment l´ajuntament el primer permís autoritzat per a poder dur a terme la festa en la ciutat, iniciant així una curta però intensa història que arriba fins els nostres dies, on hui, es compta en unes 90 fogueres i atres tantes barraques per a fer la millor festa posible, sent, en tota la ciutat més de deu mil comissionats.
ELS MONUMENTS Les principals diferències en els monuments, són molt apreciables a simple vista. Les falles són de línies més barroques, més realistes, en colors cridaners i on es dóna una gran importància a la crítica i a la sàtira, on predominen caricatures d´estètica grotesca. Eixa sàtira s´aconseguix per mitjà dels ninots, als quals se´ls dóna una gran importància, sent una de les parts a destacar dins del conjunt de la falla. Les falles destaquen pels seus acabats preciosistes i molt polits. mentres que les fogueres per les seues línies rectes, simètriques, planes i estilitzades, en colors clars i pastissos, sent monuments més conceptuals i al.legòrics, inspirats en un art ultramodern, avantguardista i innovador, on no hi ha una gran presència del ninot, ja que se li dóna més importància a la part central de la foguera, on podem trobar espectaculars “remats” en un gran risc, la qual cosa dóna un gran impacte visual (conegut com el risc alacantì), i on com anécdota puc dir-vos que fins fa uns pocs anys es feien “porres” per vore que foguera queia abans de l´entrega de premis. Els acabats de les fogueres solen ser més rugosos, però açò no vol dir que siguen de menys qualitat. Estes són les principals diferències que trobem entre els dos estils, la qual cosa la gent coneix com estil valencià o alacantí, pero que per sort, en les dos ciutats, tant en març com en juny podem contemplar obres d´art de Mestres valencians i alacantins, així podem vore que a la ciutat de València han plantat constructors com els germans Fonseca, Sergio Gómez, Pedro Espadero, entre atres i a la ciutat d´Alacant artistes com Pere Baenas, Francisco Mesado, Manolo Algarra, Paco López, etc….
LA INDUMENTARIA Este és un dels aspectes que més diferències tenen sobretot entre les dones de la festa, i sobretot entre les figures principals. El trage de valenciana té una llarga tradició en la història, va aparéixer en el segle XVI, començant a ser un trage de treball de les llauradores valencianes, però que en el pas del temps va anar transformant-se i derivant en una indumentària més elegant i que s´utilitzava de vegades més especials. Hui en dia entre les falleres trobem més variants, sobretot s´utilitza el trage del segle XVIII, que és un trage més afrancesat, els trages de coteta, són els que més s´assemblen als que portaven les antigues llauradores, i com no el més recent i podríem dir el oficial, que es el trage del segle XIX, denominat també de farolet per les seues mànegues en forma de farol, i que es complementa en el característic pentinat de fallera, on la dona pot portar un o tres monyos, el més gran és el de la part de darrere, mentres que als polsos es porten més xicotets i se´ls coneix com a rodetes, estos monyos s´agafen en agulles passadores, i s´adornen en les pintes, denominant-se cada una com pinta per al monyo traser i rascamonyos per als rodets laterals. Per la seua part, la dona alacantina es vist de forma molt pareguda a la dona valenciana del segle XVIII, però en teles molt menys carregades de metall, són teles més austeres i en dibuixos molt més xicotets y menys cridaners que els que gasten les dones valencianes, que són en colors mes llamatius i mes carregades dels típics metalls. Però la principal i més important diferència la trobem en la figura principal de la festa, que porta el trage que es denomina com a “nóvia alacantina”. Este trage va ser creat a l´any 1971 pel senyor D.Tomás Valcarcel, trage que va crear una gran polèmica en el seu moment, peró que en el pas del temps se va anar acceptant. La principal característica del mateix és la mantellina que les belleses porten en el cap, i que va ser el que principalment va instaurar el senyor Valcarcel per a distinguir-ho del trage de valenciana. Unaanècdota i que molts ens hem preguntat, com mantenen la mantellina en eixes ones tan tieses?, perquè per a guardar-les ho fan en rotllos de paper del servei i en molt d´almidó. També és característic el gran vol de les faldes pareixen campanes, i el davantal que és molt més xicotet que el de valenciana i sempre en negre brodat en atzabeja, així com el corpinyo, que en el trage de nóvia alacantina sempre és negre mentres que les valencianes el porten de la mateixa tela que la falda, que no té tant vol donant més naturalitat al caminar, o d´un color normalment quan es porta en mànega llarga, també es distinguix el trage per les sabates, les alacantines sempre són negres, mentres que les valencianes les porten forrades de mateixa tela que la resta del traje.
En quant a la indumentària dels hòmens, esta sempre ha sigut copiada per part dels alacantins de la dels valencians, ja quan en València es portava l´antic trage negre, el conegut com de “cucaracha”, ja ho van copiar tot, fins que a València deixarem d´usar-ho i ells també ho van fer, passant a utilizar-se en les dos festes els tradicionals trages de torrentí o de saragüell en les seues diferents versions .
ELS CASALS/RACÓS A simple vista els dos pareixen el mateix, però la diferència que trobe és que a València fem molta més vida de casal que en Alacant, els valencians considerem els casals com a nostra segona casa, un lloc de reunió, on jugar al truc, dominó, parlar en la gent, fer els típics sopars de cabasset, etc, mentres que en Alacant, excepte algunes excepcions, tenen considerat el racó com a un lloc tipus despatx, a on anar a pagar i poc més, solen ser més xicotets i no hi ha eixa sensació de calor i llar que hi ha als casals valencians. Tot açò ve donat més que res, i és a la conclusió que he arribat jo, perquè les festes es celebren en èpoques molt més diferents, les falles a l´hibern i les fogueres a l´estiu, la qual cosa ha fet des de sempre que les festes a Alacant s´hagen viscut al carrer, montant els tradicionals racós al carrer (cosa que últimament també està fent-se en la festa de les falles, pero en envetlats), i per lo tant, els racós de tot l´any no s´arriben a utilitzar, al igual que nosaltres els casals, llevant d´algunes excepcions, els utilitzem per a celebrar els actes més importants de la falla, tals com les proclamacions, els sopars de les falleres majors, etc, mentres que a Alacant estos actes importants es tradició celebrar-los fora, a restaurants o salons específics. Estes són algunes de les diferències que trobem entre les falles i les fogueres, però també trobem més aspectos que són iguals i es realitzen en la mateixa il.lusió, una d´elles és la tradicional ofrena de flors. La d´Alacant destaca per ser la més antiga d´Espanya, data de l´any 1941 i està dedicada a l ´advocació de la Mare de Déu del Remei, mentres que la de València, dedicada a la Mare de Déu dels Desamparats data de l´any 1945. Com anècdotes podría dir-vos, que l´ofrena d´Alacant, en els seus primers anys es feia en un recinte tancat i no va ser fins que va cumplir mig segle de vida, quan es va traslladar a la Plaça de l´Ajuntament, realitzant-se en la fatxada principal del consistori el típic tapís que es començà a fer l´any 1996. Hui en día, i desde fa tres anys, a passat a realitzar-se al lloc on deuria d´haver-se fet sempre a la plaça de la Concatedral.
En el pas a la plaça, per part de l´anterior Junta Gestora de les Fogueres d´Alacant, es va voler fer el mateix que a València, montant un cadafal central en la imatge de la Verge del Remei, i que jo per sort he pogut vore en els dos únics anys que es va possar i que per a mi feia l´acte molt més bonic i emotiu, però l´actual Junta Gestora, va decidir l´any passat tornar a posar dos tapissos en les flors que porten les comissionades de les fogueres davant de la fatxada de la Concatedral de Sant Nicolàs. Per la seua banda, l´ofrena valenciana inicia en el moment en què unes clavarieses portaven rams a la Basílica i s´ajuntaven a elles dones vestides de valencianes, i poc a poc van anar sumant-se, a estes, diferents comissions de falla. El que va fer que a l´any 1949 es fera ja en la Plaça de la Mare de Déu degut a la gran envergadura que va agafar l´acte, en quant a participació de gent, pel fet, que ja es van incorporar no sols les comissions, sinó tb les bandes de música, els dolçainers i un llarg grup d´asociacions. Açò, va portar, que entre les comissions, començaren les competicions per veure qui portaba les canastelles més grans i boniques, derivant que a Alacant, hui en día existisca un premi a les fogueres per la desfilada i centres i canastelles que oferixen a la Verge. Al 1964, i a causa del que estic comptant, s´acorda que en l´ofrena només podrien participar aquells que anaren vestits en el trage tradicional, així, com que a partir d´estos anys és quan l´acte es va doblegar en dos dies, al igual que ocorre en la ciutat d´Alacant, a causa de la gran participación de comissionats. Però, la part més important i que més fa que hui en día lluïsca perfecta la plaça, és la figura central de la Mare de Déu, la qual va ser encarregada per part de Junta Central Fallera l´any 1987 al escultor José Azpeitia, fent el manto en els clavells que porten totes les falleres, i que cada any és una sorpresa per a tots els valencians. Moltes més diferències i similituts podem trobar entre les dos festes, per exemple, en les dos es realitzen les tradicionals despertaes, que cada vegada i dit siga de pas, están desapareixent, encara que Junta Central Fallera en el seu esforç per recuperar les tradicions, ha tornat a incorporar-la als actes oficials de les falles, també es fan a les dos festes els tradicionals passacarrers, les entrades de bandes de música, els tradicionals concursos de play-back i de teatre, concursos esportius, mascletaes a la plaça del ajuntament en Valencia i a la Plaça dels Estels a Alacant, i un llarg etcétera que si ens posem a comptar en estes lìnies necesitaríem tot un llibret per a poder desgranar.
Quina festa és millor pitjor?, sería una resposta molt difícil de donar i que a mi mai m´agrada contestar, jo sempre dic que són dos grans festes, dos festes que si ens ajuntem podrien ser l´enveja de tot el món. Dos festes que són complementàries i que molts dels seus membres disfruten les dos, perquè per experiència vos puc assegurar que Alacant, en el més de juny, és la xicoteta València. Pots anar caminant pel Postiguet i vas saludant a molts amics, per la Rambla o pel passeig de Soto, on es posen les tradicionals revetles populars, igual que ocorre a la nostra volguda Valéncia al mes de març, que quan caminem per la Plaça del Pilar, per l´Ajuntament o inclús per la plaça de la Verge o el carrer de Sant Vicent veus a grans amics alacantins. Per tant, més que Falles VS Fogueres, a mi m´agradaría dir FALLES, FOGUERES, FOGUERES, FALLES, DOS FESTES EN LA MATEIXA ESSÈNCIA, PASSIÓ I MATEIX VOLER PER LA SEUA TERRA.
...La nit del 15 de Març, jo soc artiste faller
DISSABTE, 21 DE FEBRER 17h: ens reunirem tots en el casal del carrer de Santa Cecilia per a acudir a la Plaça Major, on amb la Cridà es donarà començament a les Falles. DISSABTE, 28 DE FEBRER 17h: tots amb la disfressa apunt anirem a la “Calbalgada del Ninot”. De segur que la vesprada dóna molt de sí. DEL DIUMENGE 1 AL DIUMENGE 8 DE MARÇ Durant esta setmana es podrà votar pel millor ninot infaltil y gran, per tal de triar els Ninots Indultats. DISSABTE, 7 DE MARÇ 10h: Esmorzar al casal per agafar energia, a continuació trasllat al casalet. 17.30h: primera “xocolatà” per als menuts i cerveseta per als pares per a anar obrint boca. 22h: Presentació del llibret i dels esbossos de les nostres falles, amb la presencia dels artistas fallers. Soparet de casa i a calfar motors. Provem la bola per a veure que tot està en ordre per al que ens espera. DIJOUS, 12 DE MARÇ 22h: última Junta del exercici 2013-2014 i el que vinga. DISSABTE, 14 DE MARÇ 10h: Esmorzar al casalet, en acabar l'equip de muntatge es posarà en marxa, l'animat monument de la falla gran pren forma, comença la plantà. 17.30h: “xocolatà” patrocinada pel nostre President i jocs infantils, per als pares cerveseta. 22h: “sopar de sobaquillo”, tertúlia fallera i segur que s’allarga la nit. DIUMENGE, 15 DE MARÇ 17.30h: berenar i jocs infantils per als menuts. A continuació, plantà oficial de la Falla Infantil, a cárrec del nostre Artista Guillermo Rojas. 21h: sopar per als menuts de la comissió. 22h: sopar per a la resta de membres de la Falla. En acabar de sopar, el Artista del monument gran, “El tio Belín” i la seua colla, finalitzarà el muntatge de nostra Falla Major. Esperem que no se ens faça de dia. Tingau present que encara no hi haurà “bola”. 24h: primer dia de moure la cadera, Xaranga per el barri. DILLUNS, 16 DE MARÇ 10h: esmorzar per agafar forces. Patrocinat per “Polidiscofashion”. 14h: dinar al casal. No se sap que menjarem però segur que està bo. Recordeu que per dinar cal apuntar-se en el llistat de menjars i no val el mateix dia. 17h: concentració en el casal per a desplaçar-nos en “marea” a la plaça Major a arreplegar els premis. 21h: sopar per als infantils i el que deixen el s pares. 22h: sopar per a la comissió gran. Agafeu energia que açò ja comença. 24h: “açò va de bo”, inauguració de “la bola”. Comença el “tuti plen”. LA COMISSIÓ DE LA FALLA LES BARRAQUES ES RESERVA EL DRET DE VARIAR L'HORA O L'ACTE PREVIST EN EL PROGRAMA. DE TOT AÇÒ SERÀ INFORMAT EL FALLER.
DIMARTS, 17 DE MARÇ 10h: esmorzar pel als matiners al casal. Patrocinat per “Polidiscofashion”. 11h: des de meitat matí fins a última hora de la vesprada matalassets (colchonetas) per als XIQUETS. 14h: dinar al casal. Especialitat dels nostres cuiners. Recordeu que per dinar cal apuntar-se en el llistat de menjars i no val el mateix dia. 17.00h: berenar cortesia dels nostres representants infantils, Adrian i Marta. No us oblideu que els matalassets segueixen esperant-vos. També es farà lliurament de les recompenses. 21h: sopar per al xiquets, si encara els queda fam. 22h: sopar de gala per al “majorots”. La nostra Fallera Major , Marta Polit, ens oferirà un gran sopar per a que tots disfrutem d’una gran nit. Acte seguit es farà lliurament de les recompenses. 24h: comença la part forta de la nit, sols per als més valents. Hi haura “ bola”?. Se sap quan es comença però no quan s’acaba. DIMECRES, 18 DE MARÇ 10h: esmorzar per al que quede viu. 11h: jocs infantils per al xiquets. 14h: dinar al casal. Que ens oferiran hui el cuiners? Recordeu que per dinar cal apuntar-se en el llistat de menjars i no val el mateix dia. 17h: tots els fallers que ho desitgen ens reunirem en el casal per a fer l'acte més emotiu, l'Ofrena de Flors a Nostra Patrona, la Mare de Déu dels Desemparats. 21h: sopar per als xicotets de la Falla. 22h: sopar per als majors i Fallers d’Honor. 24h: s’encén “la bola”. El que estiga viu que aprofite que és l'últim dia de festa. A rebentar-ho tot DIJOUS, 19 DE MARÇ 10h: esmorzar per als més forts. 11h: últim dia de jocs infantils. 12h: misa a l’església de Sant Miquel en honor a Sant Josep, on acudirán les nostres Falleres, Presidents i acompanyants. 17h: jocs i berenar per als menuts per despedir estes intenses falles. 21h: La nostra Fallera Major Infantil, Marta, ens brinda l’últim sopar. Acte seguit es donarà inici a la cremà del gran monument infantil. 22h: últim sopar de falles. Tot seguit l’equip “de foc” es posarà en funcionament perquè la falla gran es creme com es deu. 23.30h: moment nostàlgic i hora de pensar en el que ens oferirà el vinent any faller. DISSABTE, 21 DE MARÇ 10h: esmorzar en el casalet. 11h: arrepleguem trastos i ens els portem al casal. 14h: dinar per recuperar l’energia perduda.
Ser de les Barraques, és ser conscient que pertanys al Barracam, que eres d’una especie autòctona, en perill d’extinció i que encara no es sap ben be d’on prové, peró que así estem, donant guerra. Alba Bayona.
Hola sóc Ximo, el Cuaranteta, faller des d’abans de nàixer, de la Falla Les Barraques, per suposat. Manolo, l’Iboret, m’ha demanat que escriga les meues vivències falleres. Per a mi, les falles, són una època de l’any senyalada en majúscules i en roig al meu calendari. Quant era xicotet sempre li preguntava a món pare, per què no podia anar a esquiar en els del meu col·le i món pare sempre deia: “Ximet, nosaltres som fallers i per a esquiar ja hi haurà temps”. Any a anys m’he donat compte de quanta raó tenia mon pare. En la meua família vivim les falles a tope i cada vegada les disfrute més. Per a mi, està festa és molt divertida perquè puc passar-la i disfrutar-la amb els meus amics i la meua família. Participe en tot el que puc: play-backs, disfresses, presentació, soparets i inclòs he arribat a ser president de la meua comissió, junta a Lucia, Raisa i Javi, i va ser un any inoblidable. La meua comissió és molt festera i alegre, sempre estem apunt d’encendre la bola i disfrutar al màxim, donant-ho tot a la pista de ball. Però tinc que destacar una cosa de la gent de la nostra falla i sols puc dir-ho amb una paraula, sabeu quina seria????... BARRAQUERS!!!!!. Gent humil i de barri. Solament dir per a despedir-me, que estic ORGULLÓS DE SER BARRAQUER!!!! (encara que vinga una de Russafa o de la carretera cap allà i em rapte). Ximo Hernández Chardí. “El Cuaranteta”
Hola família barraquera, enguany no m’ha pogut escapar d’escriure unes línies per al llibret. Açò de parlar en paper no es lo meu, però ho intentaré. ¿I què vaig a dir jo de la meua falla? Dons el primer, que per a mi es la meua segona família, que totes les setmanes tinc com la necessitat d’anar al casal de reunió, soparets de cap de setmana, i ajuntar-me amb la gent que estime. Vivències n’he passat moltes, bones, menys bones i algunes que són inoblidables, però em quede amb tot lo positiu. Jo i les meues amigues de batalla (les xines), ens prepararem per ajudar en tot el que pugam, fer dinars, berenars, i fer de “barman” entre moltes altres coses més. Ja queden poquets dies per a que comence tot el tràfec i tot el que porta (rialles, festa, faena, esgotament, i algun que altre enfado) però açò es el de tots els anys. Aquest any la meua filla es la fallera major i espere que passe el millor any faller que tota fallera puga desitjar i jo gaudint de vore-la. Ah! A vore si aquest any arribe a algun esmorzar, perquè lo de vetlar i alçar-se prompte...Però bé, agafar el cotxe (no bec) i anar-se’n al MAC a hores xicotetes, es alguna de les coses que no descarte fer, ja que en les falles passades s’ho passarem de por. Això si, els que siguem, no ho xarreu. I fins ací podem contar, no pensareu que vos anem a contar tota la historia, veritat? Milers d’anècdotes són les que hem passat i els que passaran, si voleu conèixer petites anècdotes de falles, ja sabeu on trobar-me. ORGULLOSA DE SER BARRAQUERA, PER MOLTS ANYS!. Ali.
Ara que em posse a escriure em ve a la memòria el meu primer any en aquesta comissió i d´aixó ja fa molt de temps. Quantes coses vaig recordant: gent que ja no està, les torrades de sèpia i sardines, els bunyolets a les cinc del mati sucaets en xocolate o en cubata, les xarangues, els correfocs, les disfresses… I lo més important es que des de aquell primer any fins a hui, he gaudit cada exercici faller exprimint al màxim tant el dia com la nit. Hui en dia sóc fallera de la meua comissió, la comissió del meu barri perquè em sent com en casa i perquè qui em coneix sap que sóc barraquera de cap a peus “orgullosa de ser barraquera” i no imatgine una vida lluny del meu barri i de la seua gent. I tot açó es el que ara tracte de transmetre-li a la meua filla perquè en esta falla familiar jo tinc una colla de amics i d´amigues d´un valor incalculable. I aixó es lo que fa a una falla gran, la seua gent. He passat moments molt especials però recorde amb gran emoció l´ofrena de flors a la nostra “Xeperudeta” el primer any de vida de la meua filla. Sols espere que ho disfrutem juntetes per molts anys. I per últim, lo més important: m´agradaría reivindicar davant les autoritats competents de la nostra terra un reconeixement a la festa fallera. Que tots els fallers les pugen gaudir, ja que molta gent no te uns dies de permís en aquestos temps en que a moltes famílies els resulta complicat arribar a fi de mes i per tant fan un esforç molt gran per a continuar en la seua comissió. I enguany com sempre espereu-me que vaig a tope: a esmorçar, dinar, berenar, sopar, als unflables, als premis, a les discomòbils… A tot. Sole Perales Gil.
Barraquers i barraqueres tinc que escriure al llibret de la falla, pero, jo no soc d'escriure. Lo únic que puc dir es, que pase el que pase que es seguisca en el mateix patró, patró des de la creació d'esta falla, que ens anat molt be. Ximo Escobar.
A vegades és difícil descriure les coses. Sembla més fàcil detallar aquelles experiències que no te toquen el cor, que les que realment formen part de tu. Per això, cal filar molt prim en totes estes paraules que venen ara perquè quedaran impreses per a sempre en el nostre llibret. Què és ser de Les Barraques? Jo no puc començar a pensar com respondre a la retòrica pregunta sense pensar en el tot, en el barri, no centrant-me només en la falla. Perquè si ja resulta complicat, a vegades, ser de poble, ser d’un barri d’un poble augmenta esta dificultat. I ara que els moderns van onejant la falsa bandera dels barris que son com un poble, ara és el moment de traure pit més que mai, encara que cap l’hem amagat. Ser de Les Barraques és l’essència de respirar la seua vida, del corralot i dels jocs en el seu laberint, els records en sèpia de córrer pels seus carrers empedrats, amb els genolls plens de repelons. És aquella festa de Sant Roc, és jugar sense rellotge perquè la tornada a casa era quan s’amagava el sol o ser més major quan tenies permís per a creuar la via i poder jugar a les eres. Es haver anat a Ca Picola a per aigua, comprar algun regalet especial a les joieries de Nacher o Juan el Ravatxoler o roba de mudar en Vda. de Peris. És viure la primavera, sentir com te desperten els galls que hi havia al carrer del Port qualsevol matí de diumenge. És l’olor a putxero, anar a vore el futbol a l’antic camp del Catarroja amb els cigrons a la gola i parar en les paraetes a comprar llepolies. És sentir «La gamba de Les Barraques» des de dins dels budells. És l’anguila, la tenca i una barca del port. És la vela llatina i la festa. És Sant Pere, en aquells dies del gos on tothom eixia al carrer a dinar paella, cantar i ballar. En definitiva, ser de Les Barraques és açò i tot més. Per cada barraquer o barraquera hi ha diferents records, diferents memòries, però sempre la mateixa essència, la d’un poble dins d’un poble. I d’eixos records, d’eixos retalls d’uns i d’altres, va nàixer esta falla. Feta inicialment sense cap pretensió que la diversió i la reunió a la fresca de març, prenent com a nom el conjunt dels nostres carrers, però que, amb constància i experiència, volia arrelar-se en l’imaginari dels barraquers i barraqueres de barri. I ho hem aconseguit. No vull dir que siga patrimoni exclusiu nostre, però si hem aconseguit democratitzar la festa fallera per a tot el barri, que disset anys enrere no vivien res de Placetes cap a dins, i només se’n recordaven del Barracam profundo, quan es demanava almoina en alguna de les arreplegades que abans es feien. En este barri som tan grans, que el ventall de les
opcions de viure la festa fallera estan tots plegats en les dos comissions barraqueres. Les Barraques i L’Albufera representen les dos maneres de viure les falles. No és precís entrar a valorar quina de les opcions és millor. I tampoc és qüestió d’escollir militància radical. Igual a alguns barraquers els agradaria més manifestacions culturals o a alguns albuferencs un poquet més de jarana festiva i sempre es pot gaudir els programes de les dos comissions, independentment del lloc on pagues les quotes. I tornant a la pregunta inicial? Què és Les Barraques, la falla? Doncs per a mi és la primera paella feta per Agustín en el nostre primer casal. És Seve de casaler i presentacions que s’allarguen fins al sol. És Guardo l’alemà. És Raisa i Marisol tirant-se al monte sense preguntar. És Juan Antonio i l’estandart de sa mare. És vore a Ximo passar de jugar en l’arena a tirar petards i serà vore-lo donar el seu primer bes. És les mutacions de Cuaranta, de pal prim a Tony Soprano, passant per Farruquito. És el mateix tipo amb seus balls i les rialles amb aroma a sobretaula i amistat, quan ell i Ibor son només un. És els ‘cegos’ dels cecs de l’ONCE quan venen de visita, els bunyols de Ma. Jose i els esmorzars de Manolo (quan vos trobaré a faltar enguany!), les rialles contagioses de Fina i Inma, els dies de plantà i les nits de cremà, amb pirotècnia informatitzada o teatre simplement. És els nostres amics de Tarragona, que tenen sempre les portes obertes, encara que vinguen en una mà davant i l’altra darrere. És l’orgull de guanyar premis quan parlem del nostre barri, son les xines i Belín, és el Polit, és Alicia presentant al meu costat. És Toni i Pili i els cafès amb Eferalgan. És Dani amb els berberechos i Marta quan era Marteta, dormint als meus braços abans de l’ofrena. És Candi per tot. És Antequera amb les seues disfresses i aquella nit de Londres. És els que no estan per decisió pròpia, que ho lamenten cada dia. És aquells que tornaren. És aquells que ja no tornaran perquè se’n anaren massa prompte i que brindem per ells en algun de tants brindis que fem. I sobre tot, eres tu. Si tu, perquè açò que estàs llegint, ho he fet per tu i els teus moments. Que seran iguals o millors que estos que hi ha ací, però que son teus. És això. Tan simple i tan complicat. És Les Barraques. El poble dins del barri dins d’un poble. José María Peris Raga
La Falla Les Barraques vol agrair a tots aquells que en la seua col路laboraci贸 fan possible que este llibret es realitze.
I
961 843 929
Cami Vell de Russafa, 120 路 46470 CATARROJA (Valencia) info@mecanicaelport.com 96 127 83 12
carafasueca@gmail.com www.facebook.com/carafasueca
Indumentaria Valenciana
AGENCIA DE CATARROJA
Servicios particulares y de compañia. Nos adaptamos a cualquier presupuesto.
TELEFONO 24H: 620.26.23.64 Avda, Jaime I nº28 (Frente Cementerio), 46470 Catarroja (Valencia)
CATARROJA Camí Real, 15 Tel. 96 126 10 17
CATARROJA Filiberto Rodrigo, 14 Tel. 96 126 46 95
VALENCIA Carteros, 80 Tel. 96 358 72 96
C/ Almeria, 12 (Junto a Iglesia MarĂa Madre) - 46470 - Catarroja (Valencia) Tel: 96 127 25 36 www.monfaller.com
Fco. Navarro
c/ Ramón y Cajal, 7
ARTÍCULOS FALLEROS C. San Antonio, 56 CATARROJA
Alfafar
Plz. Alqueria de la Culla, 7
963 756 835
color, calidad y frescura
www.lacoloratta.com
Valencia
C/ Pere Cabanes, 104
960 641 493
TATUATGES SAMARUC
Av. Rambleta, 65 bajo Catarroja (Valencia) Tlfno. 961 173 990
HNOS. ROYO S.L. Area de servicio Peymon S.L
LOW COST MINIMARKET 24h. AUTOLAVADO BOXES TARJETA CLIENTE REPARTO A DOMICILIO
CALIDAD Y SERVICIO
PEUGEOT
ATENDIDA O AUTOSERVICIO, USTED ELIGE Ram贸n y Cajal, 97, 46470 Catarroja, Valencia P.I Catarroja, Ronda Norte, 212. 961 274 381
E-mail: ceuroconfort@gmail.com
647 871 427
CARRER DEL MOBLE, 44 - 48 46469 - BENIPARRELL (Valencia)
629 673 970 961 219 335