Portfolio Arquitectura - Adriana Espinosa by Adriana Espinosa

ADRIANA ESPINOSA GUARDIOLA adriana.espinosa91@gmail.com

PORTFOLIO

CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S

íNDEX: pàg 4

CURRÍCULUM: URBANÍSTICA :

PROJECTES:

ALTRES

V : Ractivació Viladecans

pàg 6

VI: Remodelació del port de Rotterdam

pàg 10

VII: Intervenció a la Diagonal

pàg 14

VI: Habitatges a Poble Sec

pàg 20

VI: Habitatges a Poble Nou

pàg 24

VII: Escola de música i dansa. Rehabilitació

pàg 28

VIII: Centre de recerca universitària

pàg 32

IX: Centre d’entitats a Sant Vicenç dels Horts

pàg 36

Maqueta de la esglesia de Berlín, memorial Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche

pàg 41

CURRICULUM 3 CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S

Adriana Espinosa Guardiola

CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S

Correu electrònic: adriana.espinosa91@gmail.com

Formació acadèmica: 2003-2007 ESO Escola Isabel de Villena 2007-2009 Batxillerat Escola Isabel de Villena Batxillerat tecnològic 2009-Actual Arquitectura Superior Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) Actualment cursant cinquè d’arquitectura Experiència professional: 2009-20013 Classes particulars: Càrrec: Professora Funció: Transmissió de coneixements de forma fàcil i senzilla amb l’objectiu d’augmentar el nivell educatiu de l’alumne. Les classes han estat realitzades a nens de tot tipus d’edats, personalitats i estudis. 2011-20013 Cangur: Càrrec: Cangur Funció: Cuidar de nens de diferents edats. 20013 Arquitectura: Càrrec: Reforma d’espais Duració: Projectes puntuals Funció: Col•laborar en la creació de nous espais d’habitatge i oci. Reformar espais ja existents degradats com: sales d’estar-menjador, un bar, un local... 20013 Concursos: Càrrec: Participació en concursos de cartells Duració: Festes del barri de Sants, la Marina, Poble Sec i Hostafrancs 2013 Funció Dissenyar els cartells de les festes majors de Sants, la Marina, Poble Sec i Hostafrancs . Concursos no guanyats però si mencionats pel jurat. 20013 Open House Càrrec: Guia d’accés Duració: Puntual Funció Col•laboració amb el festival d’arquitectura de Barcelona guiant i informant a la gent i, controlant el accés en un dels edificis del Open House. Coneixements informàtics: Microsoft Office i Windows Usuari habitual AutoCAD 2D i 3D, Sketchup v-Ray Usuari habitual Adobe Photoshop i InDesign Usuari habitual Rhinoceros, Illustrator , 3dMax, Archisun, DIALux i WinEva Coneixements bàsics Bons coneixement de renderització i retoc d’imatges Idiomes: Català: Entès, parlat i escrit a nivell natiu. Castellà : Entès, parlat i escrit a nivell natiu. Inglés: Entès, parlat , llegit i escrit a nivell intermig. Dades d’interès: Carnet de conduir classe B. Facilitat d’aprenentatge i alta capacitat de treball en equip.

URBANISTICA 5 URBANiSTICA V REMODELA

CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S

U R B A N Í S T I C A I V Reactivació Viladecans Pro fes so r : E n r i c Se r ra

NiSTICA V

L’exercici es desenvolupa a Viladecans, en una zona amb una gran diversitat. El sector estudiat es troba entre el casc antic de la ciutat amb edificacions antigues i de baixa densitat i la via del tren que el separa dels camps de cultiu i més a baix el mar. Al oest trobem una gran zona industrial, molt característica de la zona, que es contraposa amb l’antiga carretera de la vila que neix des del casc antic i va a buscar el mar i delimita el sector estudiat per l’est, separant-lo d’una zona de comerç i vivenda més dens i actual, el qual requereix que la vida del casc antic baixi fins aquest. En aquest ric context es proposa la re-urbanització del sector, amb un mixt de residència i indústria i un verd potent, que acabin d’activar la zona , tot conservant la fàbrica Nederland molt important per la zona. És per això que proposem un parc lineal que parteix el sector en dos, deixant al oest la part més dura d’indústria i a la dreta la zona residencial. Per tal d’adaptar-nos al màxim al context, els blocs de residència pròxims al casc antic són de baixa densitat (PB+2) i van augmentant de densitat (PB+9) fins arribar a la Nederland on les edificacions noves són de densitat molt més elevades i, després tornen a disminuir de densitat per tal d’aconseguir una millor il•luminació fins al final del sector (PB+5) proposem per la part de residència, blocs en L que es tanquen formant illes. Per altre banda, per tal d’aconseguir una millor il•luminació, visuals i adaptarnos al context, proposem que els blocs es retranqueixin, de manera que els pròxims al casc antic estiguin més fracturats i progressivament es vagin fent més compactes fins arribar a la zona més pròxima a la Nederland on es converteixen en blocs purs. Per altre banda el sector es divideix en 4 illes al fer passar els carrers transversals principals , de manera que la primera illa és la més ran i la partim en tres per tal de facilitar l’execució. En quant a la forma de la part residencial, proposem una primera edificació en forma de cuc amb dos passos per portar la vida a l’interior de la illa, mentre que les demés residències prenen la forma de dos L que es contraposen formant una illa tancada.

REMODELACIÓ DEL PORT DE ROTTERDAM

ADRIANA ESPINOSA GUARDIOLA MARCO FERNÁNDEZ HERNÁNDEZ

7 URBANiSTICA V REMODELACI

CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S

NiSTICA V

REMODELACIÓ DEL PORT DE ROTTERDAM

ADRIANA ESPINOSA GUARDIOLA MARCO FERNÁNDEZ HERNÁNDEZ

9 URBANiSTICA V REMODELAC

CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S

NiSTICA V

URBANÍSTICAV Remodelació del port de Rotterdam Professor: J. Español M E M Ò R I A L’exercici es desenvolupa al port de Rotterdam, una zona degradada amb es temps i exclosa de la ciutat. Es proposa la recuperació de la zona connectant-la amb la ciutat. El programa és mixt, es proposa la creació d’habitatges, comerç i equipaments. la proposta es basa en un eix comercial que connecta amb la carretera principal i activa la zona, perpendicalarment és travada per habitatges en forma de grapa que lliguen la zona transversalment. Per les puntes dels dics es proposa habitatge en PB+2 unifamiliar, característic d’Amsterdam. Més en relació amb la zona industrial es proposen una serie de tallers i l’estació del ferrocarril per ferla transició entre els habitatges i la industria. Finalment es proposa la creació de dos equipaments per acabar de reactivar la zona. Les puntes dels dics es deixen buides ja que es vol conservar el caràcter dur i biut de les zones portuàries.

VIARI PRINCIPAL+EDIFICACIÓ+HIDROGRAFIA

VIARI PRINCIPAL+EDIFICACIÓ

URBANiSTICA V

URBANiSTICA V 10

REMODELACIÓ DEL PORT DE ROTTERDAM

ADRIANA ESPINOSA GUARDIOLA MARCO FERNÁNDEZ HERNÁNDEZ

HIDROGRAFIA

REMODELACIÓ DEL PORT DE ROTTERDAM

BARRIS+SATÈL·LIT

ADRIANA ESPINOSA GUARDIOLA MARCO FERNÁNDEZ HERNÁNDEZ

CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S ESQUEMA USOS

ÀMBIT PROJECTE

ESQUEMA VERD I ESPAI PÚBLIC

AXONOMETRIA PROJECTE ESQUEMA JERARQUIA URBANA

SECCIÓ TRANSVERSAL E:1/2000

URBANiSTICA V

REMODELACIÓ DEL PORT DE ROTTERDAM

ADRIANA ESPINOSA GUARDIOLA MARCO FERNÁNDEZ HERNÁNDEZ

REMODELA

CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S

NiSTICA V

URBANiSTICA V

REMODELACIÓ DEL PORT DE ROTTERDAM

URBANiSTICA V ADRIANA ESPINOSA GUARDIOLA MARCO FERNÁNDEZ HERNÁNDEZ

REMODELACIÓ DEL PORT DE ROTTERDAM

ADRIANA ESPINOSA GUARDIOLA MARCO FERNÁNDEZ HERNÁNDEZ

REMODELACIÓ DEL PORT DE ROTTERDAM

ADRIANA ESPINOSA GUARDIOLA MARCO FERNÁNDEZ HERNÁNDEZ

CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S URBANiSTICA V

REMODELACIÓ DEL PORT DE ROTTERDAM

ADRIANA ESPINOSA GUARDIOLA MARCO FERNÁNDEZ HERNÁNDEZ

URBANiSTICA V

REMODELA

CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S

URBANÍSTICA VI - Intervenció a la Diagonal - Professor: Carles Crosas

NiSTICA V

M E M Ò R I A L’exercici es situa a la zona del nus de la Ronda de Dalt. Al llarg dels anys la ciutat ha anat creixent però l’autopista , la Ronda i el nus entre ambdues sempre ha resultat un obstacle, i una divisió. Es proposa la superació de barreres, aconseguint dur la ciutat més enllà del nus i que deixi de ser e final de Barcelona, per ser la unió entre els diferents municipis. La proposta es basa en dos grans corredors verds, un al llarg de la Ronda de Dalt que passa per sobre de l’autopista en l’actual pont i es proposa traslladar l’eix rodat de la ronda per sota, creant un canvi de secció i solucionant el problema del nus. L’altre eix verd uneix el parc de Cervantes amb Sant Just, seguint l’eix de l’Autopista i salvant el desnivell d’aquesta i apropant els pobles que queden tallats a través de plataformes en punts puntuals. Alhora es proposa l’acostament de la zona de finestrelles i ciutat diagonal amb l’hospitalet a través d’una rambla verda que passa per sobre de l’autopista a través d’una plataforma. Alhora es proposa una segona rambla que uneix el parc cervantes amb la zona esportiva. Per altre banda es proposa un canvi de secció de l’autopista fins que es creua amb Laureà Miró on es crea la útima plataforma i es proposa l’allargament de la vorera de la diagonal al llarg de tot l’eix verd, d’aquesta manera s’aconsegueix tornar aqesta via més humana. Finalment es proposen dos torres a la zona del nus per tal d’enfatitzar l’entrada a la ciutat de Barcelona.

REMODELACIÓ DEL PORT DE ROTTERDAM

ADRIANA ESPINOSA GUARDIOLA MARCO FERNÁNDEZ HERNÁNDEZ

15 URBANiSTICA V

REMODELA

CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S

NiSTICA V

REMODELACIÓ DEL PORT DE ROTTERDAM

ADRIANA ESPINOSA GUARDIOLA MARCO FERNÁNDEZ HERNÁNDEZ

17 URBANiSTICA V

REMODELA

CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S

NiSTICA V

REMODELACIÓ DEL PORT DE ROTTERDAM

ADRIANA ESPINOSA GUARDIOLA MARCO FERNÁNDEZ HERNÁNDEZ

PROJECTES 19

CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S

PROJECTES V - Habitatges al Poble Sec - Professor: Josep Bohigas M

“La Casa por el Tejado” El projecte consisteix en un bloc de vivendes situat davant de la plaça de la carbonera on gaudeix d’un entorn privilegiat, ja que es troba en la intersecció entre mons molt dieferents: el de Ciutat Vella, Poble Sec, Montjuic i el mar. De manera que ha d’aconeseguir la compenetració d’aquests fins ara innexistent i alhora ser la façana marítima Per tal d’aconseguir aquesta armonia el nostre edifici imita la topografía d’un dels edificis més emblematics de la ciutat: Drassanes. Per això el que fem és omplir tota la parcel·la de drassanes, fer un buidatge tot creant patis interiors fent un retranqueix de la façana que permet que les vivendes respririn i finalment fem creixer les Drassanes de manera que s’enfilen fins a la muntanya. Alhora l’element natural llisca per sota seu tot repartintse entre els patis i creant els nous jardins de Walter Benjamín. Les façanes del nostre edifici seguiexen la segona condició de drassanes i és la idea de mur, per això s’envolten les façanes amb unes gelosies correderes que donen la idea de mur però alhora permenten el pas de la llum, mitjançant unes perforacions. Els nostres habitatges creixen des de coberta. Es van col·locant els dúplex de forma que toquen a coberta i aquesta idea es va contaminant cap a les plantes inferiors, i es van barrejant amb els simplex. En planta situem diferents nuclis de comunicacions que pugen fins als pisos superior i ens generen les zones comunes. En la primera planta trobem les vivendes d’avis, les quals consten d’habitació amb labavo i separat pel passadís que queda integrat en les zones comunes, la cuina de manera que passen a ser públiques. De manera que entenem que en les dues plantes d’avis les zones comunes han de ser abundants, i hi ha diferents menjadors, sales d’estar, sales de joc etc. En la segona planta trobem les vivendes d’eramus, que consten d’una habitació amb una alçada lliure de 4,5m, de manera que el labavo té una alçada de 2,5 i està plantejat com un cub a sobre del qual es situa el llit, de manera que s’aconsegueix molt més espai en els mateixos metres quadrats. Les vivendes es col·loquen a banda i banda del passadís i, s’ente´n que cada conjunt de quatre habitacions són els 110m2. De manera que entenem que lo privat son les habitacions i totes les demés zones passen a ser comunes. De manera que apareixen grans zones comunes on hi trobem les cuines, els menjadors, les sales d’estar i les sales de lleure. A més a més, en els diferents nuclis de comuniacions trobem espais per poder deixar les bicis. Finalment a partir de la tercera planta trobem les vivendes de 110m2, les quals entenem que són per a famílies i ja no consten de tants espais comuns ja que les cuines, i menjadors ja no són comuns sinó que estàn a dins de les vivendes. Aquestes vivendes estàn separades amb la franja de dia i la de nit, en la segona trobem les habitacions una de les quals permet la compartimentació en diferents espais. Alhora trobem diferents zones comuns però amb un caire més de lleure.

La originalidad consiste en el retorno al origen; así pues, original es aquello que vuelve a la simplicidad de las primeras soluciones Antoni Gaudí

CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S

Tipologia vivendes

Mi hogar es mi refugio, una pieza de arquitecturaemocional, no un lugar frio de conveniencia Luís Barragán

Detall constructiu façana en planta i alçat

CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S Los arquitectos no inventan nada, solo transforman la realidad Ă lvaro Siza

CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S

PROJ E C TE S VI Habitatges al Pob l e Nou - Pro fesso r: Josep Boh igas El projecte es situa en el Poble Nou, un barri amb un gran passat industrial del qual encara se’n troben rastres, que conviu amb edificis de baixa densitat i grans torres i blocs de vivendes de gran altura i densitat, tots ells emmarcats per una eixample imposada. El projecte es situa en una illa d’aquest un barri marcat pels contrastos, amb un passat molt distint de l’atualitat, amb una voluntat de barrejar sectors i arquitectures. En aquest context tant divers es proposa la projecció de vivendes plurifamiliars, un espai polivalent i tallers relacionats amb aqestes alhora que es proposa preservar els edificis en millor estat de la illa i una de les naus, de manera que la diversitat convisqui en la illa. En un cotext on el passat i voluntat d’avançar hi son molt presents, deixen els seus rastres en els eixos i la illa estudiada pren la forma de l’eixample tallada per el carrer de Pere IV. És per això que amb una voluntat de seguir amb aquests eixos principals i aconseguir una gran adaptació al present i el futur, són els passatges del passat que neixen dels eixos principals que configuren les façanes i alhora la volumetría del nostre projecte, dividint la gran mançana en 6 mançanes noves i 3 existents. Entre els passatges apareixen 2 places, amb un carácter molt distint entre elles, una és la que dóna accés a l’espai polivalent que es situa en l’antiga fàbrica que la restaurem completament i dóna un ampli espai lliure amb llum zenital i amb possiblitat de compartimentació segons les diferents necessitats. Alhora aquesta plaça, es converteix en punt menys dens de les vivendes que creixen cap als perimetres on s’enfronten a la densitat més elevada dels veïns dels extrems. Aquesta forma de fer ciutat ens dóna l’element mare del projecte, la façana, que és la que dóna forma a l’espai exterior, crea les ïlles i de la qual neixen les vivendes cap a l’interior. Amb aquesta voluntat proposem una nova tipología de vivenda, la façana es converteix en un passadís que la rodeja i, d’aquesta, neixen cada una de les parts de la vivenda que tenen una mesura determinada segons l’ús, de manera que la façana interior es va retrenquejant al anar neixent les diferents parts de la vivenda i els metres que requereix. Alhora considerem que no han de ser vivendes estándar, sinó que hi ha d’haver diferents vivendes vivendes segons les necessitats de cadascú, és per això que proposem vivendes de 25 m2 (estudis), 45 m2, 65 m2, 85 m2, 90 m2 i 110 m2. Alhora la manera d’entrar en les vivendes no és sempre la mateixa, en algunes s’entra directament des del interior de la ïlla per unes escales exteriors i en d’altres, des del nucli d’escales. Alhora aqesta façana que crea l’interior també queda reflexada en l’exterior, de manera que les obertures neixen cap al exterior amb mesures, sent sempre quadrats o rectangles amb un marc d’hacer corten que sobresut amb proporcions múltiples de 0,5 , segons l’interior de la vivenda . Però al nèixer les façanes de passatges fa que en alguns punts les façanes siguin molt pròximes amb la qual cosa en aquests punts les obertures son a diferents alçades i inclinades de manera que no es creen visuals. Al ser una façana amb un paper principal el tema de materialitat agafa una gran importancia, l’edifici s’ha d’integrar amb el context tant divers del barri, de manera que l’acabat exterior és de peces ceràmiques de 60x90cm ondulades que donen homogeneïtat a la façana i continuitat al estar fixades mecànicament però que alhora no és estàtica per les gran sombres que crea i, agafa un caire modern al tratar-sed’un material nou en quant a forma però que alhora és un material tradicional al tractar-se de ceràmica. En planta baixa les obertures en els punts que dónen a la segona plaça augmenten i es convertiexen en passos a l’interior a les illes que a mesura que et vas acostant es pot intuïr per les diferents obertures. Per altre banda, en els baixos de les vivendes hi situem els tallers relacionats amb el barri que dónen vida a l’espai públic i tenen doble façana al igual que les vivendes, de manera que en alguns casos s’extenen a l’interior de l’ïlla. Per altre banda, la tipología de vivendes ens dóna un interior molt diferent al exterior, és molt més transparent i cobert de lames correderes orientables de fusta que protegeixen de les visuals. Amb una idea inicial molt simple i amb la voluntat de dividir la gran ïlla respectant el context el projecte es va enriquint i acaba formant-se de gran quantitat de detalls.

CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S

PROJECTES VII - Escola de música i dansa. R e h a b i l i t a c i ó Professora: Cristina Gastón M E M Ò R I A Es proposa rehabilitar una antiga fàbrica que actualment funciona com a parking i convertir-la en una escola de dansa i música. En el projecte es proposa la conservació de la façana actual i afegunt un nou volum que serà l’auditori i s’aprofitarà la seva coberta com una terrassa de la pb+1. El nou volum és de formigó perfabricat amb encofrat de fusta i gira per tal de crear l’entrada de l’escola. L’entic edifici consta d’una xemeneia que es conserva en e projecte i passa a formar par del hall com a peça singular. La llum és un dels temes principals del projecte. Es conserva l’antiga coberta amb llum zenital a traés de l’encavellada metal·lica i es juga amb dobles espais per tal de que la llum natural arribi a les dues plantes de l’edifici. Estira l’antic forjat i es crea un de nou deixant un doble espai a la zona del hall. Les zones més públiques com el bai i l’auditori es situen en PB, igual que la zona de música, deixant en planta +1 la zona de dansa que consta d’aules més grans i la creant un eix de la zona d’administració.

CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S

P R O J E C T E S V I I I Centre de recerca universitària Professor: Cristina Gastón M E M Ò R I A El projecte es situa en una parcel·la del campus sud de la upc on actualment hi ha un parking d’escobert. Es proposa la divisió de la parcel·la en dos, obrint un nou carrer situant a la part superior un centre de reserca universitària en relació amb les universitats de matemàtiques i física i química i, deixant a la part inferior una zona verda. El centre es distribueix en forma de pinta, amb el seu eix principal on l’accés es produeix des de la zona més intensa que relaciona el centre amb palau reial. A través d’aquest eix principal es distribueixen perpendicularment les aules que s’intercal·len amb patis que permeten la il·luminació i ventil·lació d’aquestes. La zona més pública (bar, biblioteca, sala d’actes, es situa a la zona inferior d’aquest eix en relació amb la zona verda. L’estructura és de pilars de formigó prefabricat i sostre de lloses alveolars que permeten cubrir grans llums. La façana és de plaques de formigó prefabricat que permeten una ràpida execució.

CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S

P R O J E C T E S I X Centre d’entitats i habitatges a Sant Vicenç dels Horts Professor: Esteve Terradas

M E M Ò R I A El projecte es situa a Sant Vicenç dels Horts, en front la carretera de Sant Boi que crea una barrera i allunya la ciutat dels horts i el riu Llobregat. El projecte busca superar aquesta barrera i tornar apropar la ciutat als horts, de manera que es proposa una plataforma a nivell de carrer que connecta la futura rambla amb la carretera de Sant Boi i els horts. Per altre banda, es crea una plaça a cota -3 per tal de protegir-se de la carretera i crear un espai públic confortable, el qual es connecta amb la cota carrer a través de la zona verda . El programa consta d’un espai polivalent que es situa al creuament de la futura rambla amb la carretera de Sant Boi ja que és la zona més dinàmica i té entrada per la cota carrer i la cota plaça, tallers per les entitats de Sant Vicenç dels Horts que donen façana a la plaça a cota -3 i d’un edifici d’habitatges que es relaciona amb les torres residencials i s’avoca a la plaça. El mercat setmanal es situa en front la carretera de Sant Boi i s’estén fins a l’interior de la plaça.

CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S

A L T R E S

CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S

HISTORIAIII - Interpretació, redibuix i maqueta

CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S

E s g l e s i a M e m o r i a l Ka i s e r- W i l h e l m GedächtniskircheIII - Arquitecte: Egon Eiermann

M E M Ò R I A L’esglesia en memoria del Rei Wilhelm Gedächtniskirche III està situada al centre del Berlín Occidental , a la plaça Breitscheidplatz , al costat de l’avinguda de Kurfürstendamm en Charlottenburgo . Durant la Segona Guerra Mundial va ser bombardejada. El 1945, un cop finalitzada, la ciutat de Berlín va reconstruir tota la part bombardejada . El 1947-1948 hi va haver un concurs de planejament urbanístic de l’àrea del zoo , la majoria de participants proposaven una recol · locació de l’ l’església. El bisbe Otto Dibelius , el reverend Günter Pohl , i el nét del Kaiser Wilhelm , van insistir des del principi en que l’església havia de romandre on era. Sentien que encara no havia passat molt temps per eliminar completament les ruïnes , la gent no estava preparada . El 1950 van trobar una persona que va finançar la reconstrucció de l’església. El 1956 es va convocar el conscurs d’arquitectura d’arquitectura per la reconstrucció de l’església Memorial Kaiser Wilhelm. és una proposta de monument per la pau i la reconciliació. El 20 març 1957 Eiermann (1904-1970) és un dels arquitectes més prominents de la segona meitat del s XX, va guanyar el concurs. El projecte d’Eiermann va tenir moltes crítiques i per pressió popular va haver de conservar les ruïnes. L’església va ser considerada com una fita de Berlin. La construcció de la part moderna es va dur a terme entre 1959 i 1961 , col · locant la primera pedra el 9 de Maig de 1959. El nou disseny manté la torre en ruïnes , quedant l’oest de l’església, adquirint en planta la forma d’un octògon tancat , a l’est queda la nova torre amb forma hexagonal . La torre i l’església estan fora dels eixos de l’antiga torre ,separant uns metres , així es mostra la intencionalitat d’independència respecte al passat . Els cinc edificis estan sobre una plataforma de 350m x 150m , elevat uns 6 graons del nivell del trànsit rodat . Estan construïts d’una sola manera : l’estructura és d’acer visible , emplenada amb elements de formigó ( modulats en blocs ) ; aquests estan compostos amb vidres de colors blavosos , amb petits detalls vermells , verds i grocs , així es crea un ambient molt característic d’aquesta església en el seu interior . Berlín acabarà associant a aquesta disposició de blocs de formigó en façana amb els nínxols característics d’un cementiri . El treball consistia en la interpretació de l’obra i el pensament de l’autor en contexte amb l’època i els seus referents. Per tal de coneixer més profundament el pensament de l’autor, es van analitzar les cartes que s’enviava amb els constructors, l’alcalde, professors etc. Un cop fet l’analisi vam fer el redibuixat de l’obra i finalment la maqueta , intentant transmetre l’escència de l’obra.

CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S

43 CURRICULUM URBANISTICA PROJECTES A L T R E S