El perill de no fer el pes Els Trastorns de Conducta AlimentĂ ria
Quan el cos
‘ es
l’ene
Els Trastorns de Conducta Alimentària (TCA) continuen essent un dels grans problemes de salut entre els joves. Aproximadament el 10% de les persones d’entre 10 i 30 anys pateixen algun tipus de TCA.
emic
Fotos i text d’Adrià Santasusagna Les fotografíes són il·lustratives, no representen cap cas real.
“Fa vint anys que tinc vint anys”, diu la Marina B. T. És cert, té quaranta anys i és una autèntica fan de Joan Manuel Serrat. No hi ha dia que no vagi a la feina amb els auriculars posats. Per a ella, assaborir els acords de Paraules d’amor o d’Aquellas pequeñas cosas és un regal caigut del cel. Serrat ha estat un dels seus grans referents. L’ha ajudat a créixer com a persona i a treure la seva part més revolucionària, mentre vivia l’època franquista. Però Joan Manuel Serrat no ha estat l’únic referent de la Marina. Quan tenia vint anys, era una admiradora de la moda, sobretot de la seva cara visible: les models. Aquella manera de desfilar i de recórrer amunt i avall per la passarel·la li transmetia una força i una empenta que la deixaven bocabadada.
blar-se a les noies que veia a les revistes i a la televisió. No era pas l’única. La diferència entre la Marina i la resta de noies era que ella vivia per ser com aquelles models. Era el seu objectiu vital. La seva raó de ser. *** ELS TRASTORNS DE CONDUCTA ALIMENTÀRIA (TCA)
Els TCA continuen essent un dels problemes més habituals entre els joves de la nostra societat. Una enquesta recent publicada al Psichology Today assegura que un 93% de les dones i un 82% dels homes es preocupen per la seva aparença física i treballen per millorar-la. Els TCA afecten al voltant d’un 10% dels nois i noies d’entre 10 i 30 anys, Com tota adolescent volia assem- però... què són els TCA? Són altera-
Els 3 símptomes de l’anorèxia
No menjar Hi ha una gran restricció a l’hora de gestionar els àpats. Els aliments poden arribar a generar por a l’afectat per l’anorèxia a causa de la por a engreixar-se. En canvi però augmenta l’interès per l’elaboració del menjar ja que el volen controlar. És un símptoma que costa de diagnosticar de bon principi
Activitat física Un augment considerable de l’activitat física és una conducta freqüent dins els afectats per l’anorèxia nerviosa. És freqüent pujar i baixar escales de manera continuada, fer les tasques de la llar de manera impulsiva, dedicar més temps a fer deures, dormir menys o fins i tot mirar la televisió de peu.
Humor depressiu La baixa autoestima els indueix a un estat d’ànim depressiu. La irratibilitat augmenta, cosa que comporta un deteriorament de les relacions personals. El pessimisme els porta a tenir sentiments autodestructius. Qualsevol tipus de plaer o alegría és insensible. La sensació d’infelicitat és permanent.
cions greus del comportament que es relacionen amb l’alimentació. La causa principal de les alteracions provenen de variables psicològiques que acaben desembocant en alteracions físiques. Tots els trastorns alimentaris tenen símptomes en comú: el desig d’aconseguir una imatge corporal perfecta i una visió distorsionada d’un mateix davant del mirall. Això passa perquè en les darreres dècades s’ha estès la necessitat superficial de ser físicament perfectes i aquest fet ha esdevingut un dels objectius principals de les societats més desenvolupades. Les noves maneres de viure i les visions que s’han imposat del món occidental semblen anunciar que ser físicament perfectes serà sinònim de felicitat, èxit i estabilitat econòmica. Aquesta necessitat personal de ser perfectes no im-
plica patir un trastorn mental o un TCA, però sí que ajuda a augmentar les possibilitats que aparegui. Dins dels Trastorns de Conducta Alimentària hem de distingir entre tres grans tipologies que marquen els especialistes: anorèxia nerviosa, bulímia nerviosa i TCA no especificats. En què es diferencien aquests tres tipus de trastorns? L’anorèxia nerviosa es caracteritza per una por intensa a menjar i a guanyar pes. L’alteració que els afectats veuen del seu cos els fa incrementar l’obsessió i el perfeccionisme i ells mateixos es restringeixen la ingesta de menjar. Els problemes de l’anorèxia es fan visibles quan el trastorn ja està en una fase avançada. Les mentides i les excuses inicials sobre la conducta alimentària
Els 3 símptomes de la bulímia
Afartaments En moments d’ansietat i d’estrès una via escapatòria dels bulímics passa per afartar-se de menjar. Solen ser aliments calòrics com patates fregides, brioixeria, pastissos i derivats. Els afartaments són compulsius i no s’assaboreix el menjar. És deglutit a una gran velocitat.
Vòmit Una conseqüència directa de l’afartament és la conducta purgativa. El sentiment de culpa és tan gran que necessiten compensar d’una manera ràpida i eficaç l’abundant ingesta de menjar. La solució passa per provocar-se el vòmit o el consum de laxants i/o diürètics.
Impulsivitat El trastorn psicològic lligat a la bulímia ocasiona una conducta impulsiva en molts altres àmbits diferents al de l’alimentació. L’afectat per la bulímia pot arribar a presentar actituts de promiscuitat sexual, autolesionar-se o fins i tot començar a consumir narcòtics i pastilles, Es perd el control .
fan que la família no se n’adoni fins que la pèrdua de pes i l’obsessió ja han calat fort en l’afectat. Pel que fa a la bulímia nerviosa, es diferencia de l’anorèxia en la ingesta de menjar. Mentre que en l’anorèxia es té por al menjar i no s’ingereixen aliments, en la bulímia s’abusa del menjar de manera compulsiva. Després d’afartar-se d’aliments calòrics i sovint de poca qualitat (patates fregides, pastissos, etc.), els afectats pateixen un sentiment de culpa que els fa expulsar tot el que han menjat per mitjà de vòmits, laxants, exercicis intensos... que els disminueixen l’autoestima. Per la seva banda, els trastorns de conducta alimentària no especificats són tots aquells que comparteixen símptomes amb l’anorèxia o la bulímia, però sense arribar a un pes inferior al 85% en el primer cas o sense afartament ni conductes compensatòries en el segon.
*** La Marina no s’adonava que la seva obsessió per la moda i pel cos perfecte s’havia convertit en un malson: “Recordo que em llevava al matí i el primer que feia era pesar-me. Cada gram que m’engreixava era una punyalada al meu cap. No permetia que pesés més de 45 quilos i feia 1,75 m. El pitjor de tot era mentir a la família. Ells veien el que em passava, però jo no estava feliç amb mi mateixa i evitava menjar de totes maneres. Va ser quan vaig tenir una parada cardiorespiratòria que em vaig començar a tractar. Llavors vaig adonar-me que no anava pel bon camí.” *** CONSEQÜÈNCIES DELS TCA Els Trastorns de la Conducta Alimentària tenen conseqüències molt greus que poden arribar a compor-
tar la mort. Així, doncs, són molt freqüents les lesions òssies, que resulten més greus en nois i noies en edat adolescent, ja que el desenvolupament de la massa òssia queda totalment paralitzat i incomplet. Hi ha també un descens de les defenses, les plaquetes, les proteïnes i elements com el sodi, el potassi o el magnesi. A més, hi ha una afectació cardíaca que es converteix en la primera causa de mortalitat en els TCA. El cervell també surt mal parat d’aquests trastorns, ja que s’ha comprovat una disminució de la substància gris i blanca i alteracions de la serotonina i la dopamina. Però les conseqüències no tan sols són fisiològiques. Tot l’entorn de l’afectat pateix també la malaltia. Les baralles familiars són constants, les relacions amb els amics disminueixen i la capacitat de relació social també.
d’algú que pateix un TCA. Com es pot ajudar a tractar l’anorèxia o la bulímia? Aquestes malalties no són tan sols un problema de manca de pes; hi ha un component psicològic molt important a l’hora de reeducar el pacient. El primer pas és posar-se a les mans dels especialistes. Solen ser un equip que abasten diferents disciplines fisiològiques i psicològiques.
***
Ja han passat vint anys des que la Marina va sortir de l’anorèxia. Recorda aquells moments en què la desorientació era absoluta i en què el pes s’havia convertit en el seu pitjor enemic. Ella ho ha superat. S’aixeca del sofà i posa la ràdio. “Fa vint anys que tinc vint anys.” Somriu mentre torna a escoltar el seu estimat Serrat. Aixeca els ulls i diu: “Avui no tinc vint anys, però sí que, com continua la cançó, encara tinc força i no tinc l’ànima morta.”
“Les baralles a casa eren habituals. Cada hora d’àpat m’enfadava amb els meus pares i les llàgrimes baixaven galtes avall tant per la cara d’ells com per la meva. Ells no entenien que la meva vida passava pels 45 kg i jo no entenia que m’estava autodestruint.” *** COM TRACTAR-HO? És una de les grans preguntes dels familiars i amics
La recuperació s’inicia amb una dieta molt baixa en calories, d’unes 1.00 o 1.500 al dia, i, de mica en mica, es va incrementant fins a arribar a la quantitat que necessita i demana el cos del pacient. També s’elimina totalment la pràctica de qualsevol activitat física. Un símbol de millora inicial és l’augment de pes, al voltant d’uns 250 o 500 grams a la setmana.
1.
2.
***
3. 1. Els malalts de TCA solen sentir una obsessió amb les models. 2. Les mesures han de ser les ideals 3. En casos extrems, arriba la mort