És humil, bona, propera, carinyosa. Quan estic amb ella tots els moments em semblen bons (Testimoni d’un/a mentorat/da). M’ha ensenyat a valorar l’important que és la xarxa afectiva i de suport que tinc i que (quasi) sempre donava per suposada (Testimoni d’un/a mentor/a).
Qui som?
L’Associació Educativa Integral del Raval és una entitat privada sense ànim de lucre que desenvolupa programes d’intervenció socioeducativa adreçats a infants, adolescents, joves i famílies del barri del Raval de Barcelona en situació d’exclusió social.
L’objectiu principal és treballar per la defensa dels drets fonamentals d’aquesta població per la igualtat d’oportunitats de tots ells i les seves famílies promovent l’educació com a instrument per al canvi social i la realització dels individus de manera integral.
La intenció final de l’AEIRaval és detectar aquelles situacions invisibles que envolten als nens/es, joves i famílies, generant mecanismes de resposta. L’entitat neix al 2003 per a donar continuïtat als projectes socioeducatius que des de principis dels anys vuitanta una altra entitat del territori estava desenvolupant.
Com ho fem?
L’acció de l’Associació Educativa Integral del Raval es fonamenta sobre cinc valors corporatius: • Compromís. Amb les persones, amb la comunitat, amb la societat i amb el futur. • Proximitat. Intervenim amb i des de la comunitat per a acompanyar a cada família en els seus processos de forma individualitzada i propera.
• Gestió de la complexitat. Treballem amb i per a les persones, gestionant les diferències des de la interdisciplinarietat. • Inclusió. Generem processos per a que les persones tinguin oportunitats en condicions d’igualtat.
• Transparència. Retornem la confiança que poseu en nosaltres: som transparents en els nostres projectes i en les nostres comptes. Perspectiva de gènere. Com a entitat que treballa per la igualtat d’oportunitats de totes les persones, la igualtat de gènere és una línia transversal i estructural del desenvolupament dels projectes, tant vers les i els participants dels mateixos com dels i les professionals i l’equip de voluntariat.
El projecte
Modum és un projecte de mentoria socioeducativa per afavorir l’èxit educatiu de joves en situació de vulnerabilitat al barri del Raval i altres barris de la ciutat de Barcelona. Ofereix acompanyament incidint en les potencialitats dels joves, generant oportunitats per a l’èxit educatiu i combinant aprenentatges personals (competències emocionals, confiança i definició del projecte de vida) amb aprenentatges relacionats amb l’àmbit acadèmic (per exemple, l’actitud cap al procés educatiu). S’impulsa des d’AEIRaval i a través d’un perfil molt precís de mentors, el projecte Modum activa des de la mentoria un triangle pedagògic en el que hi participen, mentor/a i jove, el centre educatiu i l’AEIRaval.
On es desenvolupa?
El projecte té lloc al barri del Raval (Ciutat Vella), on es concentra un dels pitjors indicadors socioeconòmics, de salut, majors pràctiques de risc i major exclusió social de Barcelona, tal com mostren les dades que es deriven de l’estudi “El Pla de Barris del Raval Sud i el Gòtic Sud” de l’Ajuntament de Barcelona (2017).
Índex de renda familiar disponible per càpita (IRFD) Barcelona (mitjana) Raval Índex d’atur registrat Barcelona (mitjana) Raval Població estrangera Barcelona (mitjana) Raval
- Un risc d’aïllament molt més elevat que en el conjunt de la ciutat, atès que les persones de 65 i més anys d’aquest barri viuen soles, especialment els homes. - Una menor esperança de vida en néixer dels homes que se situa 5 anys per sota de la mitjana de la ciutat i de les dones que se situa 3,6 anys per sota de la mitjana. - Un índex de mortalitat més elevat que per al conjunt de la ciutat (un 42,8% més elevat en el cas dels homes i un 29,8% més elevat en el cas de les dones). No obstant això, i malgrat la seva menor renda, concentració de vulnerabilitats i major pobresa, el Raval és un barri organitzat i articulat gràcies a una densa xarxa d’entitats i plataformes comunitàries, entre les quals es troba l’Associació Educativa Integral del Raval.
Context del barri
- Un índex de dependència juvenil a dones (19%) superior al del districte i de la Ciutat (14,7% i 17% respectivament).
M’ha fet sentir útil, divertida i convençuda de la importància de treballar amb i per a un millor futur dels joves (Testimoni d’un/a mentor/a).
- Un percentatge de població major de 16 anys amb estudis obligatoris (36,2%) inferior al de la ciutat (un 41,2%). - Una taxa de graduació a l’ESO (78,3%) inferior al del conjunt de Barcelona (89%, segons dades del curs 2013-14). En el cas de la graduació de l’alumnat estranger, aquest percentatge decau 32 punts percentuals. - Un percentatge de població major de 16 anys amb batxillerat o CFGM (17,5%) per sota de la mitjana de la ciutat (25%). - Un percentatge de població amb estudis universitaris o CFGS (21,9%) inferior al del conjunt de la ciutat (29,4%).
Àmbit educatiu
En l’àmbit educatiu, la zona sud del Raval també presenta uns indicadors per sota de la mitjana de la ciutat que il·lustren la pèrdua d’alumnat en el trànsit de l’educació obligatòria a la postobligatòria (que és una de les principals problemàtiques del barri a nivell educatiu):
Modum
L’adolescència i la joventut són moments determinants a la vida de tota persona, que la situen a mig camí entre la infantesa i l’edat adulta i l’obliguen a fer un pas endavant i començar a decidir sobre el seu projecte de vida. És una època apassionant però crítica, en què s’evidencia la falta de suport que en molts casos pateixen els i les joves i que no els permet fer front com els agradaria a aquest període de les seves vides. Les seves expectatives educatives i creixement personal sovint es veuen limitats per les condicions socioeconòmiques del seu entorn, per l’acumulació d’experiències negatives i de fracàs acadèmics o vital o per la seva associació involuntària a determinades minories culturals, sotmeses a forts estigmes religiosos, culturals o de gènere que els afecten i condicionen. Els i les joves expressen en moltes ocasions la necessitat de comptar amb més experiències positives en el marc del procés educatiu per subvertir les seves experiències de fracàs i el desencant amb el circuit educatiu, sumat a les situacions de vulnerabilitat que agreugen la sensació de fracàs generalitzat i la falta de confiança en sí mateixos, en el sistema i en el seu futur. La mentoria socioeducativa esdevé un instrument d’acció social que pot contribuir a facilitar la seva inclusió, millorar el seu rendiment acadèmics o augmentar les expectatives educatives i a afavorir el desenvolupament emocional dels joves, que si bé compten amb la iniciativa i capacitats per a fer-ho, sovint necessiten recuperar la confiança i comptar amb l’acompanyament d’un adult referent al llarg d’aquest procés de canvi.
La mentoria social apareix en el moment que diferents associacions i professionals que atenen a persones en situacions de fragilitat i risc d’exclusió social constaten que la relació entre iguals, o bé d’un adult amb un o una jove potencia les capacitats del que necessita ajuda o suport.
sense mentor
Què és la mentoria?
És una eina d’intervenció social, que promou la relació entre persones que voluntàriament s’ofereixen per proporcionar un suport individual a una altra persona que es troba en risc d’exclusió social.
amb mentor Tinc 17 anys, aquest any estudiaré Batxillerat. M’agrada fer esport i dibuixar. Amb la meva mentora quedem una vegada a la setmana i fem activitats per conèixer-nos i per ajudar-me a comunicar-me amb els demés. (...) M’ha ensenyat a com fer el que vull per aconseguir les meves metes; per exemple, fer amics. Abans era molt més tímida del que ho sóc ara, i ella m’ha ajudat a superar-ho (Testimoni d’un/a mentorat/da).
Qui són els i les joves? Qui són els i les mentores?
Adolescents i joves dels instituts del barri del Raval i altres barris de Barcelona. Derivats per Serveis Socials i Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA). Situacions sociofamiliars d’alta complexitat, vulnerabilitat econòmica i dificultat per a cobrir les necessitats bàsiques. Baix autoconcepte i projecte de futur, evidenciant una acumulació de situacions socials i educatives no favorables. Influències negatives per part del grup d’iguals.
Major de 30 anys, madur/a i responsable: un model per al/la jove. Compta amb experiència i expertesa a la vida. Té equilibri emocional i amb la capacitat de transmetre aquesta tranquil·litat als joves. Ha tingut experiències educatives i de vida d’èxit (emocional, familiar, social, acadèmic, laboral, d’oci o lleure, etcètera). Té experiència amb joves d’entre 15 i 21 anys en situació de vulnerabilitat. Coneix les problemàtiques, conflictes i expectatives d’aquesta etapa dels joves. Està motivat/da amb la mentoria, té disponibilitat i compromís amb el projecte i el/la jove.
Perfil 1. Itinerari educatiu irregular.
Perfil 2. Itinerari educatiu condicionat per la discapacitat.
Perfil 3. Itinerari educatiu regular.
- Acumulen experiències de fracàs acadèmic. - Itinerari irregular (repeticions). - No obtenció de l’ESO. - Accedeixen a un PFI, però amb una alta taxa d’abandonament.
- Adaptació curricular i plans individualitzats. - Repeticions al 1r cicle de secundària. - Després d’obtenir la ESO, se’ls orienta a formacions de curta durada.
- Combinen experiències de fracàs acadèmic amb altres d’èxit. - Itinerari educatiu regular. - En el seu imaginari, prevenen l’accés a un CFGS o, fins i tot, a la universitat.
Context familiar
- Es manifesta l’esgotament en las tasques o funcions parentales. - Existència de bloqueig/o distància en la relació familiar.
- Dificultats per establir límits, rutines i control sobre els hàbits de vida diària dels joves.. - Desconeixement i desorientació davant l’itinerari acadèmic dels seus fills, el que els genera distanciament en les relacions familiars.
- Es considera que l’educació és motor d’ascens social.
Context personal - Actitud de desmotivació i pasivitat donat que no es perceb utilitat al procès acadèmic. - Baixes expectatives educatives. - Frustració i desconnexió davant els continguts i aprenentatges. - El grup d’iguals contribueix a una expectativa educativa baixa. - Trastorns de tipus lleu o moderat. - Incomprensió de les pròpies capacitats i limitacions, juntament amb una desorientació en el sistema educatiu. - Percepció de fracàs o, expectatives acadèmiques baixes i desorientació. - Influència negativa del grup d’iguals, donat que es perd l’interès pels estudis de manera progressiva - El grup d’iguals contribueix a minoritzar les seves possibilitats i capacitats.
- Evidencien una enorme capacitat de resiliència davant les dificultats. - Es mostren capacitats.
Perfil dels joves particpants
Context acadèmic
M’ha donat una altra perspectiva sobre el fet de ser mentor i m’ha obert els ulls a una realitat a la que no tenia accés (Testimoni d’un/a mentor/a).
Context, antecedents i justificació
Objectiu general. Promoure l’èxit educatiu en joves en situació de vulnerabilitat des de la mentoria socioeducativa i amb la implicació de la xarxa del territori. Objectius específics. - Oferir un espai d’acompanyament individualitzat al jove/a, guiat per la figura d’un referent positiu (mentor/a). - Fomentar l’aprenentatge acadèmic i l’adhesió educativa del o la jove. - Enfortir el projecte de vida del o la jove i el seu desenvolupament personal i emocional. - Potenciar la vinculació del o la jove amb el seu entorn, donant a conèixer els recursos de la comunitat i enfortint la seva xarxa relacional des d’una perspectiva intergeneracional. - Incrementar la corresponsabilitat dels agents educatius mitjançant el treball en xarxa per tal d’impulsar una intervenció educativa més integral i coherent. Fases del projecte
Accions
- Presentació del projecte als agents involucrats. - Selecció dels joves. Fase inicial - Validació por part de la família. (setembre- - Establiment dels objectius inicials novembre) de la mentoria. - Selecció dels mentors/es. - Formació dels mentors/es. - Emparellament (matching) mentors-joves. - Realització de trobades setmanals. Fase de - Establiment d’un sistema de comunicació desenvolu- entre l’AEIRaval i el mentor/a. pament - Participació del mentor (novembre en formacions i espais de treball i relació. -juny) - Acompanyament i assessorament per part de l’AEIRaval. - Formalització del tancament Fase de del procés de mentoria. tancament - Avaluació del procés de mentoria. (juliol) - Disseny estratègies/accions per a la sostenibilitat del procés.
Ensenyar habilitats socials Ajudar a desenvolupar les pròpies habilitats i interessos Parlar amb de les seves expectatives educatives i/o laborals Exposar noves idees i experiències Fer coses per millorar l’actitud cap als estudis Ensenyar a gestionar o millorar el comportament Passar el temps donant una volta, riure i passar-ho bé Ajudar a superar-se i anar més enllà Fer activitats que ajudin a pensar Ajudar a desenvolupar el seu caràcter Compartir la vida i les experiències Molt important
Bastant important
Poc important
Establiment d‘un vincle positiu entre mentor/a i mentorat/da: - El mentorat/da comparteix els seus problemes i inquietuds amb el mentor/a. - Estar amb el mentor/a genera benestar al mentorat/ da. - S’ha establert un vincle de confiança entre mentor/a i mentorat/da, positiu i permanent. Millora de l’itinerari acadèmic: - Millora del rendiment acadèmic: major preparació dels exàmens, reducció de l’absentisme escolar, major comprensió dels continguts i millora del comportament i relacions de l’entorn escolar - Millora de l’itinerari acadèmic i dels resultats del o la jove. Millora de la trajectòria i les competències per a l’ocupabilitat del o la jove: - Accés a la borsa de garantia juvenil. - Inserció laboral del jove. - Millora la capacitat de gestió del temps. - Milloren els hàbits del o la jove: puntualitat, actitud, rendiment, etc. - Major coneixement i utilització dels recursos de l’entorn en clau d’inserció laboral. - Major percepció de preparació per accedir al mercat laboral.
Com es fa?
Treball de les motivacions i inquietuds del jove per poder desenvolupar-se en el seu dia a dia.
Assistència a espais d’assessorament i orientació individualitzat. Oferta d’espais òptims per realitzar les activitats acadèmiques (deures, estudi...).
Resultats esperats
Què s’espera?
Oferta de formacions adaptades a les necessitats dels joves del projecte. Oferta de primeres oportunitats laborals.
M’ha fet veure l’important de prendre bones decisions durant l’adolescència (Testimoni d’un mentor/a).
Resultats esperats Cada sessió es converteix en una anècdota perquè sempre acabem rient i gaudim els dos. Crec que és una persona endreçada, és creativa i extravertit (Testimoni d’un/a mentorat/da).
Què s’espera?
Com es fa?
Augment de les expectatives de futur del o la jove: - Millora de les expectatives acadèmiques. - Millora de les expectatives laborals. - Augmenta l’interès per a seguir estudiant més enllà de l’ESO a l’interès per accedir a Orientació i descoberta de les diferents realitats acadèla Universitat o a un CFGS. miques, formatives i laborals. - El o la jove se sent més capaç de seguir estudiant. - Major consciència de la importància d’estudiar per a trobar la feina desitjada. - Major coneixement dels estudis necessaris per treballar en el que li agradaria. Desenvolupament emocional del o la jove: - Millora l’autoestima. - Major capacitat de prendre decisions de manera autònoma. - Major capacitat d’iniciativa. - Major confiança envers a un mateix/a. - Major capacitat per a expressar l’opinió pròpia.
Espais on verbalitzar i treballar els aspectes emocionals de primer ordre mitjançant la presència i seguiment d’equips externs relacionats amb la teràpia i el coaching (si cal).
Enfortiment de la xarxa relacional del o la jove : - Establiment de noves relacions intergeneracionals i/o interculturals. - Major coneixement dels serveis i programes del barri o de l’entorn i major ús dels seus serveis. - Ampliació de la xarxa d’amistats. - Millora de la relació amb els amics o amigues. - Millora de la relació amb la família. - Major participació i/o vinculació a les activitats.
Recerca d’ofertes culturales i esportives per poder socialitzar-se i tenir major coneixement de l’oferta del seu entorn.
Mentoria és un projecte en què una persona t’ajuda a buscar el teu camí de la forma més senzilla i completa. Estava perduda i no sabia què fer amb el meu futur i ella em va ensenyar un camí alternatiu que podia triar. Gràcies a ella estic aconseguint el que volia i el que m’havia proposat (Testimoni d’un/a mentorat/da).
Enfortiment del treball en xarxa i de la corresponsabilitat dels agents involucrats en el projecte : - Enfortiment dels objectius de treball identificats i consensuats amb els i els joves als seus plans integrals de treball. - L’AEIRaval i els instituts participants comparteixen els mateixos objectius de treball. - La comunitat educativa compta amb una visió més reconeixedora de les possibilitats dels i les joves. - Els equips de serveis socials i les famílies comparteixen els objectius de treball. - La família del o la jove esdevé un agent actiu al llarg de tot el procés. - El projecte contribueix a generar noves oportunitats de treball al territori entre els diferents agents implicats.
Com es fa?
Coordinació amb els agents involucrats en el dia a dia del jove (instituts, serveis socials, família...) per poder establir un pla de treball conjunt i coherent.
Resultats esperats
Què s’espera?
Principis metodològics
Visió integral i acció en xarxa Es considera als joves com un element clau d’un sistema integrat per l’àmbit familiar, el centre educatiu, l’AEIRaval, el grup d’iguals, els serveis socials i el teixit associatiu del territori. En coherència s’impulsen les accions comptant amb les potencialitats que ofereixen aquests recursos.
Des de la recerca aplicada Es compta amb el suport permanent per a la millora continua del grup de recerca ERDISC de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest suport extern es basa en l’enfocament d’un procés d’avaluació des de l’acció i reflexió, generant processos de transferència sobre els resultats i l’impacte del projecte.
Funció de nòdul L’AEIRaval és un nexe d’unió i comunicació amb la resta d’actors i recursos. Es parteix de l’acompanyament socioeducatiu del Centre Obert amb el jove i el respectiu Projecte Educatiu Individualitzat.
Des de la metodologia de la mentoria S’apliquen els elements metodològics bàsics d’un procés de mentoria però el projecte incorpora elements novedosos: 1) S’inicia una línia específica de mentoria acadèmica (Modum Scholar) amb un petit grup de joves, i amb l’objectiu d’incidir específicament en el seus aprenentatges acadèmics. Les sessions de mentoria es duran a terme un dia a la setmana durant dues hores setmanals al llarg d’un període d’entre set i vuit mesos. 2) S’inicia l’extensió del Projecte a dos nous centres de fora del barri del Raval: l’Institut Consell de Cent (barri Poble Sec del Districte de Sants-Montjuïc) i l’Institut Barri Besós (barri el Besós i el Maresme del Districte de San Martí). 3) Disseny d’un pla de formació de l’equip de mentors/es amb l’objectiu de donar una resposta més eficaç a les seves necessitats: es desenvolupa un dispositiu formatiu avançat configurat per 5-8 càpsules formatives en què s’abordaran, des d’una perspectiva intercultural i de gènere, qüestions relacionades amb: la gestió de les emocions; habilitats efectives de comunicació; desenvolupament psicoafectiu dels joves; com abordar els problemes emocionals que tenen els joves etc.
1. El Projecte s’ha desenvolupat com s’havia previst? 2. A la pràctica, han sorgit dificultats o obstacles? 3. El vincle establert entre el mentor/a i el mentorat/da i les activitats que han dut a terme al llarg de la relació de mentoria han estat de qualitat, és a dir, s’han percebut com a beneficioses i útils?
Innovació
El disseny i implementació d’un dispositiu avaluatiu elaborat per a donar resposta a sis preguntes d’avaluació, que es relacionen directament amb els objectius i els resultats esperats del Projecte:
4. S’identifiquen contribucions de la mentoria en el jove/a en alguna de les següents dimensions: educativa-acadèmica, persona, emocional i/o social? 5. S’identifiquen contribucions de la mentoria en els mentors/es? De quin tipus? 6. El Projecte ha contribuït a enfortir el treball en xarxa entre els diferents agents educatius del territori?
Ingressos
Generalitat de Catalunya
188.802,55 €
externs
Ajuntament de Barcelona
135.208,74 €
de l’entitat
Fundació La Caixa
171.521,45 €
Diputació de Barcelona
4.974,00 €
Total
500.506,74 €
Ingressos
Generalitat de Catalunya
2.235,69 €
del projecte
Ajuntament de Barcelona
4.000,00 €
Fundació La Caixa
3.650,00 € 42.226,92 €
Fons propis Total
52.112,61 €
Dades econòmiques
Exercici 2018
Xarxa de col¡laboradors
Amb el suport de Un projecte de