EL LLIBRE MALEÏT PE R L A I N QU I S I C I Ó L AU R A I B Á Ñ E Z
AMB L’ESTANY DE FOC, PREMI BLAI BELLVER DE NAR-
LA FICCIÓ NARRATIVA. LA PERSECUCIÓ ACARNISSADA
RATIVA, SILVESTRE VILAPLANA S’ENDINSA DE NOU AL
D’UNA OBRA TRADUÏDA AL VULGAR I CONSIDERADA,
SEGLE XV PER DEMOSTRAR-NOS, COM JA VA FER EN
AIXÍ, PERILLOSA PER LA INQUISICIÓ, SERVEIX DE PUNT
LES CENDRES DEL CAVALLER (BROMERA, 2004), LA SEUA
DE PARTIDA A L’ESCRIPTOR ALCOIÀ PER A ACOSTAR-NOS
MESTRIA PER A COMBINAR ELS FETS HISTÒRICS AMB
AL DESTÍ DELS POSSEÏDORS DE LA BÍBLIA VALENCIANA.
M
ai ningú no hauria pensat que un llibre, un sol lliperfecta fruit d’un minuciós treball de documentació de bre, poguera despertar tanta passió i tant d’odi a la l’autor, que aprofita tota una sèrie de fets històrics per a construir l’esquelet sobre el qual muntar el que podria ser València del quatre-cents. Ni que la seua existència desenla sort del darrer exemplar d’aquesta obra extraordinària, de cadenaria un dels episodis més sagnants de la Inquisició a la qual avui en dia només es conserva un full a la Hispanic les nostres terres. Però aquest llibre era diferent: traduïa la Society de Nova York. paraula de Déu a la vulgar parla del poble, la feia llegible Però aquesta és també la història dels proper a la majoria que no entenia el llatí, entre tectors de la Bíblia Valenciana, de tots els qui ells, els jueus conversos que encara quedaven van lluitar per no veure aquest tresor consua la ciutat. I això feia d’aquesta obra un llibre mit a l’estany de foc inquisitorial. Entre ells pervers i perillós a ulls del Sant Ofici, una destaquen Daniel Vives, un dels traductors heretgia que calia tallar de soca-rel i que es va de la Bíblia perseguida que va existir en realiconvertir en l’obsessió de l’inquisidor general tat, i el metge Pere Torrella, que cobra protade València, Juan de Monasterio. gonisme a mesura que avança la novel·la. Al Silvestre Vilaplana ficciona en L’estany de seu voltant trobem tot un seguit de personatfoc la història de la Bíblia Valenciana, un amges reals del segle xv pertanyents a l’estament biciós projecte que culminà el 1478 amb la eclesiàstic, la noblesa, l’emergent burgesia impressió de 600 exemplars d’aquesta obra mercantil, jueus conversos i moriscos. en llengua vernacla. Malauradament, l’any Vilaplana fa d’aquests personatges éssers 1478 no era el millor moment per a publicar una Bíblia en romanç, perquè eixe fou preci- L’únic que es conserva de la mítica que senten, que pateixen, que estimen, que Bíblia és la pàgina exposada a la Hisviuen. I ho aconsegueix sense falsejar cap insament l’any que els Reis Catòlics crearen la panic Society de Nova York. formació contrastada i amb acurades aproxiInquisició i, amb ella, una màquina pensada macions a aspectes com el culte jueu o els mecanismes de per a triturar tota dissidència en el camp religiós. La Bíblia tortura emprats per la Inquisició que enriqueixen la novel·la Valenciana fou una de les seues primeres víctimes, i molt publicada per Bromera i la converteixen en una gran obra. prompte s’ordenà cremar tots els exemplars i es processaEl ritme àgil, les dosis justes d’intriren els traductors i impressors del llibre ga i de suspens, i un llenguatge empelsagrat. tat de metàfores que recorda la ferma U · trajectòria poètica de Vilaplana, fan ilaplana aprofita ’ que en L’estany de foc tot encaixe i que tota una sèrie de fets el lector ni tan sols es plantege que el Amb aquesta novel·la històrica de destí de l’últim exemplar de la Bíblia documentats per a trama quasi policíaca, Vilaplana situa fóra un altre. el lector a l’any 1492, una època apas- construir aquesta novel·la L’ESTANY DE FOC. SILVESTRE VILAPLANA. sionant i convulsa, de canvis socials i històrica de trama BROMERA, 2010. assolada per la pesta. Una ambientació
V
quasi policíaca
9