QUA D E R N S
D ’ A N I M AC I Ó
L E C TO R A
MONSTRES
QUOTIDIANS G O N Ç A L L Ó P E Z - PA M P L Ó
AQUESTA TARDOR BROMERA LLANÇA UNA COL-
TÀSTIC I DE TERROR. AIXÍ, VAMPIRS, BRUIXES O
LECCIÓ DE 10 LLIBRES ANOMENADA «EL BAGUL
FANTASMES, AL COSTAT D’ALTRES MÉS D’ANAR
DELS MONSTRES». ESCRITS PER ENRIC LLUCH
PE R C A S A, C O M E L M O N S T R E D E L’A R M A R I O
I IL·LUSTRATS PER IMPORTANTS ARTISTES IN-
L’ H O M E D E L S A C , M O S T R E N L A S E U A C A R A
T E R N AC I O N A L S, C A D A VO LU M P R E S E N TA U N
MÉS DESCONEGUDA, AMB UNA BONA DOSI
PE R S O N ATG E C L À S S I C D E L’I M AG I N A R I FA N -
D’I RO N I A I S E N T I T D E L’H U M O R.
urant tot el segle xx, hi ha hagut una tradició literària, fecunda i ininterrompuda, que té, entre les seues característiques principals, la relectura de les històries i els personatges de la tradició popular, sobretot pel que fa a allò fantàstic i meravellós. Entre els nostres clàssics, l’obra de Pere Calders, plena d’esperits, fantasmes o vampirs, és un exemple perfecte d’aquesta revisió de l’imaginari col·lectiu. De manera més recent, destaquen alguns relats de Quim Monzó, per exemple, o el famós Contes per a nens i nenes políticament correctes, de James Finn Garner. Fora d’aquestes referències, són molts els autors de literatura infantil i juvenil que s’han animat a oferir una visió diferent d’aquests mites i llegendes, com també algunes pel·lícules tan conegudes com Monstruos S.A., de Pixar. Si busquem entre les causes, caldria parlar del poder de seducció que aquests éssers han despertat sempre, tant en adults com en infants.
E
22
«El Bagul dels Monstres» s’atreveix amb deu personatges fantàstics, cada un dels quals dóna títol als diferents volums de la col·lecció: La bruixa, El
vampir, L’home del sac, El zombi, El fantasma, La mòmia, L’ogre, L’esquelet, El monstre de l’armari i L’home llop. En cada un d’aquests llibres, Enric Lluch ens relata una peripècia del personatge, que
© Fernando Falcone
D
Els vampirs de hui en dia tenen problemes més quotidians que el mític Dràcula.
s’enfronta a una situació atípica, generalment fora del seu entorn habitual.
L’infant que llig la història no només gaudeix dels moments divertits, sinó que també es genera complicitat entre ell i el personatge terrorífic, que ja no ho és tant
Per exemple, el vampir Ladislau pateix tota mena de problemes perquè no té els claus prou esmolats, fins al punt que ni tan sols és capaç d’interpretar el paper de… vampir! en una pel·lícula. Amb aquest mecanisme narratiu, els personatges fantàstics es traslladen a un context diferent del que és habitual en les històries de por, però alhora molt pròxim al lector infantil, per a qui la fantasia forma part de la manera d’entendre el món. Així, l’infant que llig la història no només gaudeix dels moments divertits, sinó que també es genera complicitat entre ell i el personatge terrorífic, que ja no ho és tant. En aquest sentit, és ben reveladora una de les escenes d’El vampir. Desesperat per afilar-se els claus, visita el dentista i, a la sala d’espera, una xiqueta el reconeix i crida: «Mare, un vampir!». La resposta de la mare és rotunda: «Els vampirs no existeixen». A tots aquests ingredients, cal sumar l’humor dels textos i la capacitat suggestiva de les il·lustracions, que aporten el toc necessari per a desdramatitzar la fama tenebrosa dels personatges i oferir-nos-en el costat més humà.
P Els deu volums acompanyen el text amb grans il·lustracions a doble pàgi-
QUA D E R N S
na i en color. Les il·lustracions, lluny de complementar les paraules, hi estableixen una relació plenament significativa i conviden el lector a llegir en dues direccions: el que diu el text i el que diuen les imatges. En El vampir, quan el pobre Ladislau aconsegueix arribar a la consulta del dentista, el narrador afirma que al metge «li feien poca gràcia els vampirs». Si ens fixem en la il·lustració, aquest apareix amb la bata blanca preceptiva, però amb un rast d’alls al voltant del coll i una estaca a la mà. Les il·lustracions de cada llibre tenen l’estil del seu creador: Óscar T. Pérez (La bruixa), Fernando Falcone (El vampir), Miguel Ángel Díez (L’home del sac), Oriol Hernández (El zombi), Rodrigo Luján (El fantasma), Pablo Tambuscio (La mòmia), Cecilia Varela (L’ogre), Mercè López (L’esquelet), Pablo Zamboni (El monstre de l’armari) i Pere Mejan (L’home llop). Aquest repertori d’il·lustradors aporta a la collecció una notable riquesa gràfica, dins d’una línia ben definida i compartida per tots els volums.
Subscripció anual (4 números l’any): 25¤ per a Espanya, 40¤ per a l’estranger. Tel.: 96 386 45 61. Publicacions de la Universitat de València. Carrer Arts Gràfiques 13. València 46010.
www.metode.cat
D ’ A N I M AC I Ó
L E C TO R A
Cal sumar l’humor dels textos i la capacitat suggestiva de les il·lustracions, que aporten el toc necessari per a desdramatitzar la fama tenebrosa dels personatges E L’originalitat d’«El Bagul dels Monstres» ha despertat l’interés de moltes editorials, de manera que es pot llegir també en castellà, gallec, basc, anglés i francés. Els llibres, que ja es poden trobar a les llibreries, tenen 32 pàgines, unes dimensions de 22,5 × 17 cm i enquadernació en rústica, característiques que els fan idonis per a mans xicotetes. A més, la tipografia, llegidora
i sempre disposada en un espai estratègic de la pàgina, contribueix a fer-los atractius als lectors als quals s’adrecen: els primers lectors, xiquetes i xiquets a partir de 6 anys. Més enllà de la història divertida, les últimes pàgines de cada llibre estan concebudes com un diccionari il·lustrat. Així, una vegada acaba la història, es descriu els trets principals del personatge, com també aquells objectes característics que l’acompanyen. Així, en La bruixa trobem una «granera voladora amb tres marxes» o un «perol enorme comprat a les rebaixes», per baix del qual, per cert, guaita un «ratolí espantat (i amb raó!)». La col·lecció, fent honor al seu nom, es presenta opcionalment dins d’un bagul de cartó que conté els deu títols. Una invitació perfecta a obrirlo i descobrir la cara oculta d’aquests monstres quotidians, que sens dubte incorporarem a la nostra pròpia tradició de personatges fantàstics. EL BAGUL DELS MONSTRES. ENRIC LLUCH I DIFERENTS IL·LUSTRADORS. BROMERA, 2010 (DISPONIBLE EN CASTELLÀ EN ALGAR EDITORIAL)
Revista de referència de la
23