El Periódicó
Barcelona, 16/01/2018
¿Per què s'absol Ferrovial del 'cas Palau'?
La prescripció dels delictes d'administració deslleial i tràfic d'influències salva de la condemna els exdirectius de la constructora L'Audiència de Barcelona ha absolt els exdirectius de Ferrovial Pedro Buenaventura i Juan Elízaga, que s'enfrontaven a una pena de quatre anys i mig de presó. D'una banda, els declara innocents de l'acusació d'administració deslleial, ja que no hi va haver perjudici a la companyia. I de l'altra, el delicte de tràfic d'influències, vinculat a les comissions de CDC, ha prescrit. Ferrovial ha reiterat aquest dilluns que les adjudicacions en què va participar eren correctes. La sentència remarca que Ferrovial va apartar Buenaventura de les seves funcions (era director territorial a Barcelona) el 23 de febrer del 2006 i l'últim fet en què hauria intervingut seria un pagament de la constructora a l'auditori dies abans, el 16 de febrer. Entre aquesta data i el 16 de març del 2011, quan va ser imputat, van passar més de tres anys, termini contemplat per a la prescripció del tràfic d'influències.
2
El Periódicó
Barcelona, 18/01/2018
El Festival Internacional de Música de Cantonigròs dejará de celebrarse tras 35 años
Los responsables del festival musical, que se celebraba en julio, justifican la decisión del cierre por que "en el momento actual, la visión de las grandes manifestaciones artísticas y festivales que inundan actualmente nuestro país, tanto los oficiales como los privados, parecen moverse cada vez más por los actos multitudinarios y espectaculares". A su juicio, estos actos, "deslumbrados por la fama de unos ídolos creados por la industria del espectáculo", no aporta lo que más necesita la cultura catalana. A diferencia de otras épocas en las que la organización del festival, que nació en 1983, hacía toda clase de esfuerzos y dedicación para atender una oferta de alto nivel artístico internacional y de intercambio cultural y social, "hoy queda cubierto por estas organizaciones y estructuras profesionales, que disponen de los recursos necesarios". Argumentan asimismo el abandono del proyecto por su "obsolescencia ante las normativas y las regulaciones que exigen las instituciones públicas". Sin embargo, el Ayuntamiento de Vic y el impulsor del certamen, Josep Maria Busquets, han señalado a la ACN que valorarán si de cara al 2019 el certamen se puede "reformular".
3
El Periódicó
Barcelona, 2301/2018
L'Institut d'Estudis Catalans defensa l'expressió "corona catalanoaragonesa"
Més informació
El Govern d'Aragó retira un llibre de text català per "manipular la història" L'Institut d’Estudis Catalans ha reaccionat avui davant la retirada d'un institut d'Osca, per part del Govern d'Aragó, dels llibres de text que utilitzen el terme Corona catalanoaragonesa per considerar-lo una mostra de "tergiversació de la història". Segons la declaració de l'IEC, «tant l'expressió Corona catalanoaragonesa com la de Confederació catalanoaragonesa són d'utilització habitual entre els historiadors, al marge de la seva procedència i sempre amb caràcter complementari i no alternatiu al de Corona d'Aragó, de la mateixa forma que s'utilitzen en altres contextos els termes regne asturlleonès, monarquia castellanolleonesa o monarquia hispànica". La declaració afegeix que la decisió del Govern d'Aragó "crea un conflicte on no existia; s'estigmatitzen expressions justificades per les dades històriques i, per aquest motiu, àmpliament acceptades i utilitzades per la comunitat científica i acadèmica, i es deixa en total indefensió els autors i els editors de llibres de text". "L'Institut d’Estudis Catalans -prossegueix la nota- vol manifestar el seu suport a la llibertat d'expressió dels historiadors i dels editors, al mateix temps que deplora aquest episodi de censura política i ideològica que ens trasllada a una altra època que ja consideràvem superada".
4
¿Va tenir èxit la mítica fuga d'Alcatraz? El Periódicó
Barcelona, 25/01/2018
L'FBI dona versemblança a una carta que li va enviar el 2013 un dels fugits Una misteriosa carta que va arribar a la comissaria de Richmond’s station, a San Francisco, el 2013, ha sortit a la llum aquesta setmana per reobrir un dels grans misteris de la mítica presó d’Alcatraz. L’epístola porta la firma de John Anglin, un dels tres presos fugats de la presó i que van ser donats per morts el 1962. No obstant, l’FBI dona ara versemblança a l’escrit, la qual cosa significaria que la famosa fuga va ser finalment un èxit. «El meu nom és John Anglin. Em vaig escapar d’Alcatraz el juny de 1962 amb el meu germà Clarence i Frank Morris. Tinc 83 anys i estic en baixa forma. Tinc càncer. ¡Sí, aquella nit ho vam aconseguir, però per poc!», comença la carta obtinguda per la cadena KPIX. En l’escrit s’ofereix un intercanvi. Per la seva part, l’ara octogenari reu fugat, John Anglin, demana pagar els seus càrrecs amb una pena de presó de menys d’un any, i, a canvi, rebria l’ajuda necessària per
al tractament de la seva malaltia. «No és una broma», matisa en el text. L’autor de la carta diu haver viscut a Seattle després de la fuga i també a Dakota del Nord per acabar al Sud de Califòrnia, el últim parador quan va escriure la carta el 2013. Segons l’epístola, Frank va morir el 2008 i el seu gmà Clarence tres anys després, el 2011. L’FBI va examinar la carta per trobar mostres d’empremtes dactilars i restes d’ADN, així com l’anàlisi de l’escriptura, però van afirmar els resultats van ser poc concloents. LA FUGA /Després de l’última revisió de les cel·les a les 9 del vespre, els tres reclusos
5
van utilitzar un trepant casolà per eixamplar els tubs dels respiradors de les seves cel·les. Tot seguit, Morris i els Anglin es van deixar caure pels conductes de ventilació per arribar al sostre de l’edifici, per després arribar amb un bot fet d’armilles salvavides fins al continent. Tot i això, arribar a terra ferma era complicat pels forts corrents existents. Segons experts en marees, els presos es podrien haver escapat si van saltar en el moment just. «Només entre les onze de la nit i la mitjanit es podrien haver acostat prou a la costa per tenir l’oportunitat de sobreviure», va explicar Rolf Hut.
Bruno Mars arrasa en l Grammy El Periódicó
Barcelona, 30/01/2018
Habrá que seguir esperando. La industria musical estadounidense, que con las principales nominaciones de la 60 edición los Grammy puso la miel en los labios a quienes pensaron que por fin se ponía al día reconociendo las realidades musicales y culturales, ya más cambiadas que cambiantes, volvió el domingo al entregar los premios a sus propios clásicos. Bruno Mars fue el absoluto triunfador de la noche con un pleno de seis premios por seis nominaciones que incluyen disco y grabación del año por ‘24K Magic’ y canción del año por ‘That’s what I like’, además del triplete en R&B de canción, actuación y disco. Es difícil cuestionar el impecable trabajo del hawaiano y su impoluto y bailable homenaje al funk y el soul de antaño. Pero para observadores y estudiosos, y para muchos fans, el momento es otro, con el rap consolidado como dominante vehículo de expresión e innovación musical. Kendrick Lamar, pese a arrasar con cinco galardones en las subcategorías del género con su álbum ‘DAMN’, sigue esperando que los Grammy le den el premio gordo. Han tenido ya tres ocasiones. Y han pasado 14 años desde que OutKast lo consiguió por ‘Speakerboxx/ The Love Below’. No se trata solo de la espera de Lamar, que demostró su poderío, su talento y su enorme voz política con la mejor actuación de la noche, que abrió la gala televisada desde el Madison Square Garden neoyorquino, y que contó con la prescindible colaboración de U2 y la afilada del cómico Dave Chappelle (que ganó su propio Grammy por disco de comedia y dijo: “Lo único que asusta más que ver a un hombre negro honesto en América es ser un hombe negro honesto en América”). Jay-Z, premiado la víspera como “icono de la industria”, se marchó de vacío pese a que las ocho nominaciones para ‘4.44’ le hicieran numéricamente favorito. El ‘Despacito’ de Luis Fonsi y Daddy Yankee, que por ventas y ubicuidad se ha ganado el título oficioso de canción del año, tampoco pudo con el tsunami Mars. Y se fue también sin nada pese a optar a cinco gramófonos SZA, la mujer más nominada este año, que vio como el premio a mejor nuevo artista iba para la joven canadiense Alessia Cara.
6