ISO AFP núm 4 ESPECIAL TARDOR by AFParets

Número 4

Informació

Sumari

Confecció revista:

Imatge de la portada:

Mercè Ramírez Andrada

Pequeña cascada d’Arnaldo Jardon 1ª classificada - lliga mes Octubre

Col·laboracions: Editorial…………………………….. …….

Del Pilar a tots Sants……………… .4 , 5 , 6 Quien está detrás de la Cámara?

de 7 a 12

32 Festa de la Fotografia……………… 14-15 Lliga llarga exposició ……………

de 15 a 26

Cursos Can Butjosa………………. … ..27, 28 Taller de bolets……………………. .29 , 30, 31 Sortida Reining…………………………. 32, 33 Sortida jardins Marimurtra………………34 ,35

Escola Dansa: Elite Dance, Esther Aguilera, Gines Cabezas, Ramón Cugat, Martí Gasull, Esteve Llanes, Albert Mauri, Javier Martín, Maria Planas, Miquel Portell, Julia Puig, Xavi Puente, Núria Quintana, Mercè Ramírez, Diego Rosa, David Rodríguez, Raül de Val

Taller Rapinyaires………………… de 36 a 41 Taller estudi………………………. …. . 42 , 43 Anuncis i projectes………………….. …..

Adreça Associació Fotogràfica Parets C. Ponent, 14 Ca n’Oms, Sala d’entitats

Efemèrides Ball de gitanes…………. 45 a 48 Festa Missirah………………………..

49 a 51

Inauguració Monòlit……………………… ..53

L’Associació Fotogràfica Parets no ès responsable de les opinions dels autors que signin els articles. Els articulistes exposen posicions personals. Amb el suport de:

Nº 4 de tardor

www.afparets.com https://www.facebook.com/groups/ afparets/?fref=ts https://www.flickr.com/ groups/2455938@N22/

l Editoria L’Associació Fotogràfica Parets va creixent dia a dia no tan sols per nombre de socis, sinó també en coneixement i participació. La quota que es paga anualment es pot considerar baixa, per això a vegades es fan tallers en què, per participar-hi, el soci ha de fer una petita aportació, sempre que es pot es fa gratuïtament, aprofitant una amistat o un soci que té uns millors coneixements i fa la seva aportació, per als quals tenim tot el nostre agraïment. Intentem oferir una diversitat de tallers molt variada perquè pugui arribar a la majoria de socis, també intentem que els tallers siguin de diferents nivells i així als socis que tenen uns coneixements superiors també els pugui interessar. Tot i això, és molt difícil acontentar tothom, i des d’aquí us demanem que feu suggeriments i ens ajudeu a programar aquells tallers en què esteu interessats. D’aquesta manera podem avançar junts com a socis i com Entitat. La fotografia és testimoni del temps, del que succeeix. Per molta tecnologia que hi hagi, la imatge és el que queda “una imagen vale más que mil palabras”. Si no fos pels gran fotògrafs, ja molts d’ells desapareguts, no tindríem testimoni gràfic de la historia. Fotògrafs que han deixat la seva petjada com Henri Cartier-Bresson, Richard Avedon, Man Ray, Robert Frank, Robert Capa, Steve McCurry, i, ja més nostres, com Francesc Català Roca, Gabriel Cualladó, Ramón Masats, Oriol Maspons, Agustí Centelles o Cristina Garcia Rodero, d’entre centenars, de tos ells a quin millor. Podem emmirallar-nos en ells o podem, si més no, intentar assemblar-nos-hi, mentre dia a dia adquirim la nostra personalitat dins del món de la fotografia.

3 Nº 4 de tardor

Del Pilar al dia de Tots Sants Marti Gasull i Coral (1919-1994) feia fotografies. De vuit a deu del matí. I des del Pilar fins al dia de Tots Sants. Les millors hores i les millors dates per retratar Barcelona. Llums suaus i rasants, i ombres allargades. Unes llums i unes ombres que ja no existeixen –la contaminació, l’asfalt i les parets netes que té ara la ciutat les han canviat -. I unes llums i unes ombres que Gasull va captar com ningú a la dècada dels 50. Ho va fer per amor a l’art, perquè li agradava. I ho va fer fora de l’horari d’oficina, passejant amb la càmera a la mà pel barri de la Ribera, el seu barri, abans d’entrar a treballar. A vegades també arribava fins a Montjuïc, d’altres fins a Francesc Macià, i algunes altres fins al parc Güell o el Somorrostro. I el port, la gran atracció dels fotògrafs de l’època. Potser perquè l’entrada estava prohibida sense el permís pertinent. O potser per la seva plàstica. Parlem per exemple de la instantània dels tres soldats caminant pel moll carregant el farcell. La més espontània de les seves de fotografies i una de les que més mirades atrau. Però també una de la que menys agradaven al seu autor. No en va, l’art de Gasull es trobava a les antípodes del de Xavier Miserachs. Aquest caçava mentre que Gasull componia. Que ès el mateix que dir que Miserachs no buscava , trobava i disparava; i que Gasull no premia el disparador fins que dibuixava la imatge a la retina. I la del port no ès una instantània pensada; és una instantània trobada

La passió per la imatge va acompanyar sempre Gasull, coma fotògraf i com a laboratorista, encara que la seva especialitat eren els números. Treballava de comptable al Col·legi de l’Art Major de la Seda, al fantàstic edifici barroc del carrer de Sant Pere Més Alt amb la façana esgrafiada amb atlants i cariàtides. I des del qual va captar més d’una imatge del Palau de la Música, com era la que dibuixa amb tots el grisos possibles la melancolia d’un plujós dia de tardor. Fotògraf de matinada, comptable al matí i laborista a la tarda. Ja quan acabava de fer números, Gasull remenava papers, emulsions, fixadors i cubetes. Els seus positivats eren els millors. I la seva clientela, la més reconeguda: allà hi duien el seu material Oubiña, Maspons i Masdéu.

Nº 4 de tardor

Martí Gasull i Avellán (1944), l’altre Gasull, va heretar la tècnica del seu pare i és un dels millors fotògrafs d’art que hi ha hagut en aquest país. En ell han confiat artistes com Miró, Tàpies, Gujinovart, Subirachs, Clavé, Brossa, Plensa i Ràfols Casamada, per posar-ne alguns exemples. També és un dels grans defensors de l’art del seu progenitor: <Hi ha molts fotògrafs de postguerra, com el meu pare, que no es que hagin sigut oblidats, és que han sigut ignorats, afirma. I de la seva tècnica: <<Positivava de meravella. La prova són les fotos que vaig trobar amuntegades en un traster, malgrat les condicions extremes en què s’han passat anys, estan intactes. Martí Gasull i Avellán (1944), l’altre Gasull, va heretar la tècnica del seu pare i és un dels millors fotògrafs d’art que hi ha hagut en aquest país. En ell han confiat artistes com Miró, Tàpies, Gujinovart, Subirachs, Clavé, Brossa, Plensa i Ràfols Casamada, per posar-ne alguns exemples. També és un dels grans defensors de l’art del seu progenitor: <Hi ha molts fotògrafs de postguerra, com el meu pare, que no es que hagin sigut oblidats, és que han sigut ignorats, afirma. I de la seva tècnica: <<Positivava de meravella. La prova són les fotos que vaig trobar amuntegades en un traster, malgrat les condicions extremes en què s’han passat anys, estan intactes.

El Quadern Robat Anna Belsa és la tercera protagonista de la història. La galerista durant 27 anys va treballar a la Joan Prats i el 2014 va decidir re inventar-se. El resultat és El Quadern Robat , un petit i personal espai en un principal del carrer de Còrsega on només exposa allò que li agrada. “La relació amb un col·leccionista o comprador és d’extrema confiança. De manera que quan recomanes un artista hi has de creure. És l’única condició. L’art ja és prou intangible perquè hi hagi altres condicionants, explica. La relació entre els tres personatges és evident. I la resumeix un enamorament artístic. Belsa va veure les fotografies de Gasull i Coral que Gasull i Avellán havia trobat al traster i ho va tenir clar: “Es mereixia un reconeixement i s’havia d’exposar”. Dit i fet. A El Quadern Robat s’exposen, fins el 3 d’octubre, 26 còpies d’època realitzades pel mateix Gasull, sota el títol Barcelona i la llum d’aquells anys. “Són les que més li agradaven , les que va ampliar i va muntar, afirma el seu fill.

Nº 4 de tardor

I ja posats, després de veure el treball de Gasull, demanin veure el d’Oriol Jolonch, un jove fotògraf barceloní amb exposició a Cam Framis i fons d’art El Quadern Robat que és pura poesia. Natalia Farré (El Periodico) Primer de tot, vull donar les gràcies a Martí Gasull i Avellán per permetre la transcripció d’aquest article i us explico el perquè. Ens coneixem de fa més de 60 anys i jo vaig conèixer al seu pare, en Martí Gasull i Coral, a raó de que el meu espòs Esteve Llanes col·laborava amb el pare i més tard amb el fill en la seva labor de fotografia, allà em vaig començar a introduir en aquest món fantàstic que anys més tard em va servir per viure. Sempre em quedava embadalida al saló de casa seva en veure unes fotografies en Blanc i Negre perfectament emmarcades i que sense entendre no sé perquè, m’entusiasmaven. Els havia preguntat un munt de vegades si havien pensat exposar. La resposta era sempre no. I vet aquí el que és la vida, un bon dia el meu fill Esteve em fa saber que s’inaugura l’exposició d’en Martí Gasull i Coral. Vaig anar a visitar-la acompanyada d’una amiga i ens va entusiasmar, i per sorpresa no hi havia cap d’aquelles fotografies que jo estava cansada de veure al seu saló i que algun dia poden veure la llum també. Quan vaig llegir l’article a El Periódico, no m’ho vaig pensar dos cops i vaig demanar permís a en Martí Gasull i Avellán per posar-lo a la nostra revista, fent el meu particular homenatge. Encara que l’exposició ja hagi estat finalitzada us prometo que si algun dia tornen a exposar alguna nova col·lecció trobada us ho comunicaré i insistiré perquè no us la perdeu.

Mercè Ramírez

Nº 4 de tardor

¿QUIÉN ESTÁ DETRÁS DE LA CÁMARA?

Julia Puig

¡Hola! Me llamo Julia, vivo en Madrid, tengo veintiún años y llevo seis con una cámara entre las manos. Me encanta contar historias y por eso escribo desde niña, pero en plena adolescencia descubrí que una cámara podía ser una puerta mucho más fácil de abrir hacia las realidades que hasta el momento sólo existían en mi cabeza (¡aunque no creo que una imagen valga más que mil palabras!). Siempre digo que fotografío porque nunca he sabido dibujar, y uno de mis sueños frustrados es ser ilustradora o diseñadora gráfica. De hecho, mi iniciación en la fotografía sucedió gracias a la imagen conceptual, que me permitía ver con mis propios ojos otros mundos imaginados por mí. Sin embargo, mi pasión por contar historias creció conmigo y pasó de soñar con historias fantásticas a admirar los pequeños detalles del día a día. Fotografiar momentos y guardarlos para la posteridad se convirtió en una de mis pasiones, y me encanta que mi trabajo consista básicamente en observar a la gente mientras vive algunos de los momentos más felices de su vida. Pasear contigo y con tus hijos por el parque un domingo como tantos otros o acompañarte mientras le das el ‘Sí, quiero’ al amor de tu vida: para mí es un honor y un privilegio que alguien me permita ser testigo de días tan especiales.

Soy fotógrafa porque creo que el amor, como la vida, vive en la memoria. Soy joven y no tengo muchos años a mis espaldas, pero eso no me impide otorgarle a los recuerdos el valor que merecen. Muchas veces, las historias del pasado eran todo lo que mi abuelo tenía para darme, y esos cuentos de soldados y de guerras me los contaba siempre con un álbum de fotos entre las manos, mostrándome lo rubio que había sido su pelo y esos amigos inseparables de la juventud, hoy fallecidos u olvidados. Tengo veinte años y ya se me llenan los ojos de lágrimas al pensar en el pasado, ¡no quiero ni imaginarme lo que será recordar y mirar fotos cuando tenga setenta! Para mí los recuerdos son sin duda una de mis posesiones más valiosas, y las fotografías es para mí como la caja de galletas donde guardaba mis tesoros cuando era niña

POR QUÉ NO ENTREGO FOTOS SIN EDITAR. Cuando entrego a mis clientes las fotografías que me han encargado, tanto en Julia Puig Photography como en Naunnet, les envío también un enlace a un formulario que pueden rellenar para contarme qué tal les ha parecido la experiencia y qué cambiarían, para mejorar poco a poco y que mi trabajo mejore para futuros clientes. Muchos me contestan que, si pudieran cambiar algo, les gustaría que les hubiera entregado todas las fotos que hice el día de la sesión sin editar, para que ellos pudieran quedarse con todas, y entre ellas elegir las que más les gustasen para que yo las editase. Eso es algo que no haré nunca, pero entiendo que alguien que no tiene por qué estar familiarizado con el mundo de la fotografía puede quererlo. De ahí viene este post, para intentar explicar a clientes pasados y futuros por qué no entrego absolutamente todas las fotografías que hago, y por qué edito las que entrego.

Nº 4 de tardor

1. LAS BUENAS FOTOGRAFÍAS TARDAN EN LLEGAR. Cuando un cliente me contrata para que le entregue 35 fotos, yo disparo 250. ¿Por qué no entregarle las 250 entonces? Porque no todas las fotografías que hago son buenas. En algunas la gente pestañea, hace muecas, mira al suelo, o simplemente no sale bien (nadie, a menos que sea Barney Stinson, sale bien en todas las fotos). En otras soy yo quien ha calculado mal la exposición, y la foto está muy quemada, o muy oscura, o mal enfocada... Y muchas otras simplemente no son lo suficientemente buenas: la composición no es la más acertada, un peatón ha metido la mano en el encuadre sin querer, he cortado a alguien por la muñeca o el tobillo... (consulta aquí un dibujo que muestra dónde es preferible no cortar, ¡aunque las reglas están para romperlas!). (Eso no significa que, de 250, sólo 35 sean buenas, pero es mi deber seleccionar sólo lo mejor de lo mejor. Además, suelo entregar unas 8-10 fotos más de las que incluye el paquete, porque no es nada fácil elegir). Además, las buenas fotografías tardan en llegar: mis clientes, por lo general, no son modelos profesionales, y tardan un rato en acostumbrarse a la cámara, en sentirse lo suficientemente seguros como para ''posar'' con naturalidad, y en dejarse llevar. Las 30-40 primeras fotos que tiro no suelo utilizarlas nunca, porque son ''de calentamiento', para conseguir que el fotografiado se sienta cómodo delante de la cámara. 2. MIS CLIENTES CONTRATAN UNA FOTÓGRAFA, NO UNA CÁMARA BUENA. Ser fotógrafo es mucho más que tener una cámara cara. Me gusta pensar que, cuando alguien me contrata, lo hace porque le gusta mi estilo y las fotos que hago, no porque mi cámara hace mejores fotos que la suya. Parte del trabajo del fotógrafo es fotografiar, claro, pero hay más cosas: separar las fotografías buenas de las que no lo son tanto no es fácil, y para ello se necesita un ojo entrenado y una sensibilidad especial. Cuando alguien me contrata, está pagando también por mi experiencia a la hora de escoger las mejores fotografías, y por mi ojo crítico, que me permite discernir las fotos buenas de las malas. Si yo entregase todas las fotografías tal cual salen de la cámara, sin someterlas a una criba y sin editarlas, no sólo no estaría siguiendo mi propio criterio de calidad, sino que además estaría comportándome como una cámara: algo que sabe hacer fotos, pero no es lo suficientemente inteligente como para separar las buenas de las malas. Como no soy sólo una cámara, sino que soy fotógrafa y estoy entrenada y tengo experiencia en organizar las fotos según la calidad que tengan, me reservo esa fase de la sesión para mí, y nunca nunca nunca entrego todas las fotos que se han hecho en la sesión al cliente. Además, muchas son terribles (pruebas de luz, fallos garrafales de enfoque..) ¡y un mago nunca revela su truco! Quiero que mi cliente vea sólo lo mejor. Vale, ahora ya sabes por qué hago yo la selección de las fotografías y no la dejo en manos del cliente. ¿Y por qué no entrego nunca jamás (llevo esto en mi contrato y no me lo salto NUNCA) fotografías sin editar?. 3. LAS FOTOGRAFÍAS SIN EDITAR NO ESTÁN ACABADAS. Nadie le pide a un chef que entregue a su cliente filetes sin cocinar, nadie pide a un arquitecto que entregue a su cliente una casa sin terminar, y nadie pide a Amancio Ortega que le venda un jersey sin coser. Entiendo que hay gente que piensa que utilizar Photoshop o Lightroom es ''trampa'' y que prefiere recibir las fotos tal y como salen de la cámara: por suerte para ellos hay fotógrafos de toda clase y seguro que encontrarán a alguien que trabaje así.

Nº 4 de tardor

Para mí, Photoshop y Lightroom son dos herramientas más que utilizo para trabajar, como la cámara o los objetivos. Una foto no está completa sin haber sido retocada digitalmente, aunque eso no significa que le vaya a poner a mis clientes la cara de Brad Pitt. Mejoro el color en todas las imágenes, para darle cohesión a todas las fotos de la misma sesión y para volverlas más estéticas. Sobre eso, algunas imágenes necesitan una edición más completa y otras no. Algunas fotos sólo necesitan que mejore la iluminación para estar acabadas, como ésta.

Otras necesitan un arreglo serio del balance de blancos, sobre todo si fueron tomadas en interiores o con una luz muy amarilla, como ésta de una novia poniéndose los tacones con los que va a caminar hacia el altar.

Nº 4 de tardor

Nยบ 4 de tardor

En otras fotos, sobre todo de sesiones de familia hechas en parques un fin de semana (¡se llenan hasta arriba!) tengo que librarme de la gente que paseaba por el parque y salió de fondo en la foto, porque distrae la atención. En esta foto que hice al marido de Natalia, de Mamapoule, y al polluelo, la familia que estaba sentada al fondo distraía mucho la atención y tuve que eliminarla. (Esta foto está sin editar salvo ese detalle).

Nº 4 de tardor

Por último, hay algunas fotos en las que la cara de alguien me encanta, pero otra persona no sale tan favorecida. Por suerte, siempre hago dos o tres fotos de la misma escena, y es raro que alguien salga mal en todas, así que si se da el caso de que esa persona sale mejor en otra de las fotos, ¡le cambio la cara y ya está! Eso me pasó con esta foto de Natalia y su hijo: me gustaba muchísimo la carita del polluelo en una foto, y Natalia salía mejor en otra de ellas, así que uní las dos caras en la misma foto para conseguir la imagen perfecta. (Esta foto está sin editar salvo ese detalle).

Sin haber pasado por Photoshop, estas fotos no estarían completas ni terminadas: como fotógrafa, es mi trabajo asegurarme de que entrego a mi cliente las mejores imágenes posibles, utilizando para ello todas las herramientas que tengo a mi alcance, incluyendo los programas de edición digital. Este post me va a servir para explicar a mis clientes a partir de ahora por qué no entrego todas las fotografías que hago, por qué elijo yo las que voy a entregar y por qué las edito. ¡Si eres fotógrafo/a, siéntete libre para compartirlo con tus clientes!

Gracias Julia por permitir insertar este artículo en la revista de la Associació Fotográfica Parets., al conocerte y saber que tus abuelos habían veraneado en Parets del Vallès me hizo doble ilusión. Mercè Ramírez

Nº 4 de tardor

32 Festa de la Fotografia Els dies 19 i 20 de Setembre es va celebrar la 32ena festa de la fotografia. Aquest any ha estat organitzada per l’entitat Agrupació Fotogràfica Prat. Els felicitem per la perfecta organització. Cada acte va anar d’acord amb l’horari previst, vam gaudir de moltes activitats, conèixer racons especials i vàrem poder fer moltes fotografies, del Prat, també visitar el parc Natural d’aiguamolls i l’espectacle de la sortida d’avions des d’un lloc especial obert amb motiu de la 32ena festa de la fotografia, i molt ben guiats i aconsellats per Fernando, el president dels Spotters Barcelona Prat, que ens va acompanyar durant tot el matí.

Nº 4 de tardor

Nยบ 4 de tardor

Imatges de la primera entrega de la lliga de socis: tema: llarga exposició

2on. Classificat: José Mª Montsonet, 27 punts

3er. Classificat: Javier Martin, 25 punts

Nº 4 de tardor

Juan Carlos Galán, 24 punts

Albert Travé, 24 punts

Nº 4 de tardor

Xavi Puente, 23 punts

Esther Aquilera, 23 punts

Nยบ 4 de tardor

GinĂŠs Cabezas, 23 punts

Ferran Roca, 23 punts

NÂş 4 de tardor

Juan José Carrasco, 22 punts

José Antonio Rios, 22 punts

Nº 4 de tardor

Miquel Portell, 22 punts

José González, 22 punts Nº 4 de tardor

Mercè Ramírez, 22 punts

Raul de Val, 22 punts

Nº 4 de tardor

Miguel Angel Prieto, 21 punts

Pere Ninou, 21 punts

Nยบ 4 de tardor

Marga Mor, 21 punts

MarĂa Planas, 21 punts

NÂş 4 de tardor

Albert Mauri, 21 punts

David RodrĂguez, 21 punts

NÂş 4 de tardor

Diego Rosa, 20 punts

Quim Anfruns, 20 punts

Nยบ 4 de tardor

NĂşria Quintana, 19 punts

NÂş 4 de tardor

Han començat a Can Butjosa els cursos de l’Associació Fotogràfica Parets, bàsic i Ligthoom de fotografia impartits per Ramón Cugat, amb les sortides corresponents per posar en pràctica tot allò après a l’aula. El 25 de novembre començarà el curs avançat de fotografia. Més informació al web: www.afparets.com/formació En Ramón Cugat també va donar una classe magistral als socis de l’AFParets de “barrido” fotogràfic, ja que era un tema per la lliga i el vàrem poder oferir a tots els socis gratuïtament.

Nº 4 de tardor

Nยบ 4 de tardor

Petit reportatge del taller/sortida de bolets al Montseny amb Alex Alonso, un taller súper complet, molt be explicat amb exemples que podíem comprovar in situ, no es va guardar res. Felicitacions a l’Àlex per la seva professionalitat i dedicació va estar sempre pendent de preguntes, dubtes. Vàrem rebre una lliçó de micologia excepcional a part de com respectar i com fotografiar amb la màxima qualitat i bellesa.

Nº 4 de tardor

Nยบ 4 de tardor

El 13 de setembre vam fer una sortida a les instal·lacions de Natural Hípic, que és un ranxo d’ensinistrament de cavalls i doma western, situat a terme municipal de Castellbell i el Vilar, on es va celebrar una de les proves del campionat de Catalunya de Reining, dintre de les diferents categories. Des d’aquí volem donar les gràcies al Sr. Juan Araquistain per permetre’ns assistir a aquest acte i poder practicar amb els nostres equips fotogràfics. El Reining consta de fer-li fer al cavall una sèrie d’exercicis, ja sigui donar voltes a si mateix, anar al galop fent vuits, acabant amb fer-lo frenar (reining) amb les potes del darrere. Les condicions immillorables del complex ens van permetre de fer fotografies des de diferents angles, amb la seva espectacularitat associada; tot i ser un dia molt assolellat, on les ombres eren els nostres enemics a vèncer. Tot plegat, un matí molt aprofitat. Miquel Portell

Nº 4 de tardor

Imatges cedides per David Rodríguez, Maria Planas, Miquel Portell i Mercè Ramírez Nº 4 de tardor

Sortida fotogràfica als jardins de Marimurtra. El dia 17 d’octubre, pel matí, vam fer una sortida per visitar el jardí botànic de Marimurtra, a Blanes. Allà ens esperava el seu gerent, el Sr. Joan Borrell, que ens va donar tot tipus de facilitats per gaudir de la fotografia. Tot i ser una època de l’any en què no es disposa de moltes varietats florals, això no va ser cap impediment per gaudir de la fotografia, ja sigui amb les flors de temporada, on es va poder practicar la modalitat de macro, tant en la pròpia flor com amb els diversos insectes que s’hi acostaven. També vam poder practicar la fotografia en general, tant per la vegetació amb els seus colors de la tardor, com en els diferents espais i petites edificacions dins el jardí. Cal fer menció especial la visita al Templet de Linne, on es podia contemplar aquesta part de la costa on la Mediterrània banya la petita cala; així com les roques dels penya-segats del seu costat. Donat que el bon temps ens va acompanyar, va ser un afegit més que va complementar aquesta sortida. Miquel Portell

Nº 4 de tardor

Imatges de: Diego Rosa, Miquel Portell, Mercè Ramírez

Nº 4 de tardor

Taller d’aus rapinyaires amb Antonio Liébana Dissabte 7 de novembre es va fer un shooting d’aus rapinyaires a l’espai natural de Can Jornet a Parets del Vallès amb Antonio Liébana i gràcies a Canon España Serplus i FotoK, els socis de la AFParets vàrem poder gaudir i fer infinitat de fotografies de les aus en estat de repòs i en ple vol.

Nº 4 de tardor

Nยบ 4 de tardor

Shooting de retrat Divendres 13 de novembre vàrem poder fer pràctiques de retrat al local - estudi de la AFParets, gràcies a la col·laboració de l’escola de Dansa de Parets “Elite Dance” i a les alumnes que es vàren atrevir a participar en aquest projecte. Des d’aquí volem donar-vos les gràcies per fer-ho possible, creiem que tant vosaltres com nosaltres ens ho vam passar molt bé, va ser una experiència enriquidora que esperem puguem repetir. Ja ho sabeu¡. Aquí us volem mostrar unes imatges del making-of i un tastet d’algun resultat, en el proper número de la nostra revista us mostrarem un ampli resultat del mateix.

Nº 4 de tardor

Nยบ 4 de tardor

L’Associació Fotogràfica Parets en tant com puguem anirem deixant petjada a la nostra revista dels actes que altres entitats celebrin a Parets.

EFEMÈRIDES DE PARETS Ball de gitanes, ball de bastons i rigodons en un quadern de llibertats d'orgue conservat a l'arxiu de la Seu de Lleida, que data de 1820 El ball de gitanes és una dansa tradicional que té lloc a diverses poblacions catalanes i valencianes i que es remunta al segle XVII (Vikipèdia) Així, ens trobem que hom diferencia dos tipus de ball de gitanes, l'un el que es balla a la zona del Vallès i per l'altra el que es balla al Penedès i al Camp de Tarragona. La dansa té el seu origen en les ballades dels gitanos quan celebraven casaments, i fins a la seva incorporació al patrimoni popular català va incorporar músiques i personatges A Parets, el 4 d’octubre es va fer una gran celebració, l’aniversari dels 40 anys de balls de gitanes. “130 anys d’història” amb una gran ballada i una gran exposició a Can Butjosa. Més de 140 balladors varen sortir a pista a fer-nos gaudir de les danses. Va ser un festival ple d’emocions i records, varen ballar des del més gran fins el més petit, es veia que els balladors vibraven i s’ho passaven d’allò més bé. Al pavelló no hi cabia ni una agulla de ple que estava, feia goig. L’Associació Fotogràfica Parets, com entitat de Parets que és, va voler ser present en aquest acte, fent el que sap fer........i aquí en teniu una petita mostra.

Nº 4 de tardor

Nยบ 4 de tardor

El 24 d’octubre es va celebrar a Parets la festa del centenari de MISSIRAH (Senegal) amb la presència de l’alcalde de Missirah, Seny Sylla, l’alcalde de Parets, Sergi Mingote, la cònsol honorària del Senegal a Barcelona, M.Claude Vila de Font-Riera i els representants de Youbari i de l’Associació de Persones Immigrants de Missirah. Dintre dels festejos i del dinar i sopar populars de paella i fideus senegalesos, vàrem poder gaudir del ball tradicional de benvinguda al matí i del ball tradicional de les dones mares a la tarda. Tenir l’oportunitat de conèixer altres cultures sense moure’ns del nostre poble és una oportunitat que no ens vàrem voler deixar perdre.

Nº 4 de tardor

Nยบ 4 de tardor

Dissabte 24 d’octubre es va inaugurar al espai rural de Can Serra la escultura de l’artista Josep Plandiura titulada “EL Pedró” punt més alt d’un indret

L’encàrrec d’aquest monòlit es de la família Buxó propietària dels terrenys com homenatge a l’home que va viure a la masia de Can Serra durant dècades, mort ara fa un any, sr. Josep M.Buxó Carreras. La escultura, feta d’acer corten, te 6,50m. D’alçada i un pes de 2.800 quilos, imita una forma orgànica i recargolada que es vol fondre amb l’entorn i la natura que l’envolta. (informació de Parets al dia) Fotografies: Miquel Portell

Nº 4 de tardor