Urashima Taro i la tortuga by Ariadna Hernández Donatién

Urashima Taro.... i la tortuga

Ariadna HernĂĄndez DonatiĂŠn

a molts i molts anys, vivia en una petita illa del Japó un noi al que deien Urashima Taro. Era el fill únic d’un matrimoni de pescador que encara que tota la seva fortuna es basava en una xarxa per pescar i una petita barca el vell matrimoni sentia compensada la seva vellesa per la bondat del seu fill Urashima. Un dia qualsevol Urashima es trobava passejant per la costa del poble, quan de sobte va veure com dos nens es dedicaven a maltractar a una enorme tortuga. “ Si segueixen així acabaran per matar-la” - Va pensar el jove pescador, així que va decidir impedir- ho. Es va apropar a aquells nens i posant-se davant de la tortuga per protegir-la va esbroncar-los per la seva mala acció. Els nens se’n van anar capcots i Urashima va agafar la tortuga i la va portar a la costa perquè s’endinsés dins el mar. Quan Urashima va veure que la tortuga s’allunyava poc a poc i la va perdre de vista va tornar cap a casa molt content.

a passar un temps desprès de aquell dia quan un dematí el jove pescador es va dirigir a pescar. Va prendre el camí cap a la platja i quan hi va arribar es va muntar sobre la barca i va remar mar endins. Va remar una bona estona fins que va perdre de vista la costa y quan ho va fer va llençar la seva xarxa al aigua al aigua i quan va pujar-la notava que pesava molt més de l’usual. Per la seva sorpresa el que havia pescat no era un peix si no la tortuga que ell mateix havia salvat dies enrere. “Urashima, el gran senyor dels mars s’ha meravellat amb la bona acció que vas fer amb mi, i m’ha enviat perquè et condueixi al seu palau. A més et vol donar la mà de la seva filla, la bella princesa Otohime “ - Va dir la tortuga. Urashima no va trigar en accedir dons li encantaven les aventures. Urashima, juntament amb la tortuga, es van endinsar, fins que van arribar a la ciutat de Riugú, la ciutat del regne del mar. Era meravellosa. Les cases eren de maragda i els teixits d’or; el terra estava cobert per perles i grans arbres de coral donaven ombra als jardins ; les seves fulles eren de nacre i els seus fruits de les més belles pedreria. A Riugú l’esperava Otohime, la preciosa filla del rei del mar.

rashima i Otohime van celebrar un gran casament, amb un immens banquet i grans espectacles. Tota criatura marina li donaven al pescador de tot tipus d’atencions perquè no li faltes res. Urashima es sentia com un rei. D’aquesta manera Urashima no sentia que el temps passava. No podia precisar des de feia quant temps que es trobava a Riugu però... Per què saber-ho? No devia d’importar-li. La vida allà era meravellosa e immillorable; mai havia somiat amb una cosa que s’assemblés.

lavors un dia Urashima se’n va recordar dels seus pares. Què seria d’ells? Segurament deurien d’haver petit molt sense saver que havia sigut d’ell i des d’aquell moment la tristesa es va apoderar d’ell. Res aconseguia distreure; ja no trobava aquell lloc tan encantador i fins i tot li va semblar menys bell. Només desitjava una cosa: tornar al costat dels seus estimats pares. Otohime, que notava la tristesa del seu marit va preguntar-li que li passava. En dir-li Urashima el que volia, Otohime es va entristir, procurar convèncer-lo que es quedés al costat d’ella, però res va aconseguir convèncer al pescador. D’aquesta manera Otohime va li va prometre tornar-li al poble. Otohime va acompanyar-li fins la sortida de Riugu, on la tortuga el tornaria al seu poble. Allí la princesa li va entregar a Urashima una caixa lligada amb un cordó de seda. “ Si vols tornar a veure’m, mai obris aquesta caixa “ - Va recomanar-li la princesa. I d’aquesta manera va deixar que Urashima tornès cap al seu poble.

rashima finalment va arribar al seu poble. Llavors va encaminar els seus passos cap a casa però se’n va adonar que no savia pas per on tirar. El poble havia canviat: no el reconeixia. Semblava un altre lloc però estava segur de que era el seu poble. Només les cases i la gent havien canviat. Llavors va decidir preguntar a uns nois on es trobava la casa de la família. Els nois no van saber respondre-li; no coneixien a aquest pescador. Va entrar en un comerç i va fer igual pregunta a l’amo; però li va dir el mateix que els nois: mai havia sentit parlar de tal pescador, i això que creia conèixer a tot el poble. El comerciant li va recomanar que anés a preguntar-li a un home vell que era conegut per saber mil històries antigues. Urashima el va buscar i quan el va trobar li va preguntar si sabia on era la casa de la seva família. L’home no va contestar; es va quedar un moment pensatiu, i al cap d’una estona va dir que gairebé ho havia oblidat, perquè havien passat més de cent anys des que va morir el matrimoni. El seu únic fill deien que un dia va sortir a pescar, i a partir de llavors ningú va tornar a saber el que va passar. Urashima va començar a comprendre: mentre va viure a la ciutat de la mar, havia perdut la noció del temps. El que li havia semblat només uns quants dies havien estat més de cent anys.

rashima sense saber què fer es va dirigir a la platja, sense els seus pares no tenia res a fer al poble pel que tornaria amb la princesa Otohime. Però com ho faria? De sobte va recordar la capseta que tenia entre las mans i sense recordar el que la princesa li va dir i pensat que així tornaria a veure-la va obrir la capsa. A l’instant va sortir de la capsa un nuvolet que es va anar elevant. Llavors va recordar la recomanació de la princesa; la seva imprudència li havia perdut. Ja no tornaria a veure-la. De sobte va sentir que les seves forces l’abandonaven, els seus cabells es tornaven blancs i innombrables arrugues s’apoderaven de la seva la pell. El seu cor va deixar de bategar, i, a la fi, va caure a terra. Urashima havia mort de vell.

Urashima Taro.... i la tortuga Tenir mala memòria i no pensar en les conseqüències de les teves accions et pot portar molts problemes. Problemes com els que li van passar a Urashima, un pescador japonès.