TS Modernisme Grup D24 by AinaBerenguer GuillemGonzalez AinaMartinez

NATIONAL GEOGRAPHIC.COM.ES MAIG 2016

EDICIÓ ESPECIAL

LA SAGRADA FAMÍLIA HOSPITAL DE SANT PAU LA PEDRERA COLÒNIA GÜELL

AGA Edicions (National Geografic Society) Col·lecció Modernisme Barcelona Títol original: Treball de síntesi modernisme 3r ESO 2016 ©2016, Aina Berenguer, Guillem González, Aina Martínez ©2016, copisteria Workcenter ©de la traducció: 2016, AGA team ©d’aquesta edició. Grup National Geographic Espanya National Geografic Espanya. Peu de la Creu, 4, 08001 Barcelona ©de la imatge de la coberta: Aina Berenguer Disseny de la coberta: Gimp programa Imatge reproduïda amb l’autorització de Guillem González i Aina Martínez Adaptació del disseny de la coberta: Guillem González i Aina Martínez Primera edició: maig del 2016 Segona edició en aquesta forma: maig del 2016 AGA Edicions Info@AGAedicions.cat www.NationalGeograficEspanya. Cat DIPÒSIT LEGAL: B. 6.196-2012 Fotocomposició: Guillem González i Aina Martínez Impressió: Workcenter Barcelona ISBN: 978-84-9932-797-6 Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sensacions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Rerograficos, www.cedero.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra. Tots els drets reservats.

Maig 2016 17 Temple Expiratori de La Sagrada Família Visita guiada de la famosa obra de Antoni Gaudí i exposicions orals de recintes propers a aquesta.

SECCIONS

INTRODUCCIÓ ASSIGNATURES Tutoria, socials, francès, naturals

SAGRADA FAMILIA

33 Hospital de Sant Pau i Santa Creu Visita guiada de la famosa obra de Domènech i Muntaner i exposicions orals de recintes propers a aquesta.

41 La Pedrera Visita guiada del recinte modernista Casa Milà o Pedrera d’Antoni Gaudí. Exposicions de les visites properes a l’obra.

ASSIGNATURES Matemàtiques, música

LA PEDRERA ASSIGNATURES Matemàtiques

VALORACIÓ ASSIGNATURES Català

ANNEX ITINERARI FOTOGRÀFIC ASSIGNATURES Castellà, anglès (blog) En portada Casa Batlló de Passeig de Gràcia amb les teules de fons. Títol de la revista publicada

55 Colònia Güell Visita guiada del recinte modernista de la Colònia Güell fundada per Eusebi Güell i dissenyada per diversos arquitectes.

INTRODUCCIÓ

Cúpula invertida del recinte modernista Palau de la Música Catalana.

REVISTA OFICIAL DE NATIONAL GEOGRAFIC SOCIETY

Expectatives del treball AINA BERENGUER Alumna de l’escola Els Arcs

Crec que aquest crèdit de síntesi comportarà molta coordinació i molt de treball amb equip perquè aquest any anirem sols per Barcelona per fer l’itinerari fotogràfic, sense cap professor, això comportarà una gran responsabilitat. A més, haurem de quedar el suficient per poder posar tota la feina en comú. D’aquest treball espero aprendre molt sobre la part antiga i la història de Barcelona i com que vaig sense l’Àngela, la Carla i la Raquel, espero fer nous amics. També espero que amb el meu equip ens ajudem mútuament respecte els dubtes i feina i en puguem treure una bona nota. Jo, per part meva, faré tot el que pugui i m’esforçaré al màxim pel bé del meu equip per fer tota la feina i portar-la al dia. A mi m’agradaria que quan estiguem fent l’itinerari fotogràfic, estiguem per la feina, però alhora passar-nos-ho bé per recordar aquest crèdit com una experiència inoblidable. L’únic problema que hi trobo, és que ens hagin de barrejar amb gent de les altres classes obligatòriament i només set grups siguin els afortunats d’anar amb algun alumne de la mateixa classe. En conclusió, espero passar-ho molt be i fer tota la feina.

Aina Berenguer

GUILLEM GONZÁLEZ Alumne de l’escola Els Arcs

En les pròximes setmanes, juntament al meu grup realitzarem “el treball de síntesi tercer d’ESO: Barcelona modernista. Els membres del grup que m´ha tocat son l’Aina Martínez i l’Aina Berenguer amb qui espero entendrem fàcilment. En primer lloc, m’agradaria reflexionar sobre els continguts del treball. Desprès d’una “Sitges” una mica escàs en quant informació, ens endinsem a un modernisme molt complet i interessant. Un treball molt extens amb moltes fonts diferents. Personalment, sense encara haver començat el treball, el tema el trobo molt captivant. Espero descobrir l’arquitectura modernista més enllà del meu barri, espero conèixer la Barcelona desconeguda dels meus coneixements. D’altra banda, suposo que la gran font d’informació i matèria del treball no ens portin a l’avorriment i pesadesa. La idea de visitar la

Pedrera ho trobo bastant excitant. Grans obres, de grans artistes que la majoria de nosaltres no coneixem. Per l’altra part tots els parcs, cases, palaus, restaurants, places.... que visitarem no em crida tan l’atenció com les grans edificacions. Suposo que és perquè no són tant coneguts. Per fer un bon treball, la relació amb els companys de grup és fonamental. Espero entendre’ns per poder organitzar-nos equitativament la feina. El meu ideari de bon treball seria cada dia passar els apunts presos, pel que fa l’altra feina, trobar els moments per realitzar-la però deixant sempre una setmana de marge per l’edició del treball. Finalment, dir que les meves dues companyes no les conec gaire. Tot i així, confio en donar-me a conèixer i establir una relació, amb ambdues, agradable. Treballaré amb elles sense cap tipus de rancor, a causa dels problemes que han hi hagut amb els grups inicials. Espero que junts cooperem, ens divertim i acabem fent un molt bon treball. L’actitud positiva es necessària per no acabar farts uns dels altres. Per acabar, m’agradaria remarcar, que dintre el que cap, he tingut moltíssima sort amb el meu grup.

AINA MARTÍNEZ Alumna de l’escola Els Arcs

Penso que el Crèdit de Síntesi que fem a 3r d’ESO, tot i que no ens desplacem fins a cap lloc molt llunyà, hi podem aprendre i extreure’n molts beneficis. Probablement serà diferent al de 1r i 2n d’ESO, ja que no ens mourem de Barcelona, la nostra ciutat. També doncs, la quantitat de treball no serà la mateixa. Per altre banda, penso que es una bona oportunitat per descobrir i admirar més a fons la nostra ciutat i el gran nombre de belleses arquitectòniques que posseeix i que pràcticament desconeixem, ja que dia a dia no tenim l’oportunitat de veure. Amb aquest treball podrem admirar edificis, cases, palaus... i moltes més coses modernistes, que tot i sempre estar presents aquí i algunes ja les hem visitat, mai les valorem suficientment bé. Penso que aquest Crèdit de Síntesi, orientat en l’arquitectura de la nostra ciutat, és una gran oportunitat per obrir-nos els ulls i fer-nos valorar el que tenim a nivell cultural a Barcelona. Trobo totalment oportú que, si molts turistes d’arreu el món venen a Barcelona per admirar el modernisme, perquè no ho hauríem de fer nosaltres, habitants d’aquesta ciutat?

Guillem González

A nivell personal i social, penso que el meu grup de treball (Guillem González i Aina Berenguer), tot i que no ens coneixem massa, crec que funcionarà prou bé. M’ha tocat un grup treballador i eficient, amb qui espero mantenir una bona relació.

El grup general (el D) i el meu tutor de grup (David Leira) també em semblen bé. Un gran nombre de gent d’aquest grup general no la conec massa ni m’hi avinc molt, però crec que podrem treballar tots molt bé perquè els companys que m’han tocat són simpàtics i treballadors. Espero que el treball estigui ben repartit i que surti un bon treball de Crèdit de Síntesi

Aina Martínez

Activitats de socials Per Aina Berenguer, Guillem González i Aina Martínez  Alumnes de l’escola Els Arcs L’esclat del modernisme a la ciutat de Barcelona a principis del segle XX, d’entrada va suposar un gran enfrontament envers l’orde i la homogeneïtat que els edificis i carrers de la ciutat patien.

La introducció del modernisme va afectar i enriquir a diverses parts de la ciutat, però sobretot cal destacar el barri de l’Eixample, ja que abans de que el Modernisme hi fos aplicat, l’Eixample era constituïda per edificis idèntics tant en estructura, estil i elements de decoració, que feien d’aquestes edificacions d’allò més lletges, repetitives i avorrides. Gràcies al modernisme, aquest barri conté una gran diversitat d’edificacions i és considerat una de les joies de la ciutat. El modernisme va rebre molta audiència i aviat van ser molts els arquitectes que van voler apropar-se a Barcelona per aprendre d’aquell nou estil i també dissenyar-hi algun edifici. Per altra banda, i com tot el que té audiència, el modernisme va ser criticat en diverses ocasions per un selecte grup d’intel·lectes personatges d’alta classe social que estaven en contra del modernisme. Defensaven que per a l’arquitectura calia basar-se en la precisió, l’ordre i la raó, i deien que el modernisme era tot el contrari: caos, diversitat, desordre, il·lògica i incompliment de normes. Per aquesta raó, aquest grup de persones van crear un moviment intel·lectual anomenat “Noucentisme” amb la finalitat de fer desapareix el màxim d’edificacions Modernistes. El que comporta al modernisme innovació, més construcció i critica.

El Modernisme català, va ser influenciat per tota Catalunya, València i les Illes Balears. En canvi, a Espanya no hi va arribar el modernisme, a causa d’una forta decadència que patia en aquells moments.

Aquest moviment artístic, va ser dispersat per tota Europa, però no a tots els països que va aparèixer va ser anomenat igual. Aquí Catalunya li diem Modernisme; en canvi a Alemanya i el Països Baixos, es diu Jugendstil; a Àustria, Sezession; pels d’Anglaterra és el Modern Style, a França i Bèlgica es denominat Art Nouveau i a Itàlia Liberty o Florea. A cada país es va duu a terme d’una manera diferent (idees, decoració, estructura....) però en tots s’hi va seguir el mateix patró: un art lliure que captives al poble.

Les arts aplicades al Modernisme van triomfar, perquè era un art nou i reivindicador. Un art on no hi ha normes fixades a aplicar i on predomina l’esclat de colors, les formes geomètriques i representacions de tot tipus que donen molta diversitat a les cases. La utilització de materials senzills, assequibles i tradicionals va fer que més burgesos volguessin i es poguessin permetre viure en edificacions captivadores i extravagants, que ressaltessin per sobre els altres habitatges sense haver de pagar una gran fortuna.

L'Església rebutjava aquest nou estil ja que aquest art posava en dubte els pensaments, filosofia i creença Cristiana. El modernisme, apart de ser un moviment artístic, també tenia les seves pròpies ideologies; com la innovació i l’avenç en les ciències, cosa que l’església rebutjava i temia plenament. D'altra banda, a Catalunya el modernisme no va arribar a ser tant rebutjat per l’església, gràcies al fet de que els arquitectes en les seves obres hi posaven elements religiosos, així mostrant el recolzament cap a la religió.

La burgesia de Barcelona era adinerada i presumida. Buscaven rivalitat entre ells per a demostrar el seu poder amb la possessió de la casa modernista més gran, alta, bonica i sobretot, la més provocadora de totes. La majoria d'ells venien de fer les Amèriques o s'allunyaven de guerres i s’estaven allotjant a una ciutat la qual progressivament estava esdevenint un gran centre d'interès cultural, Barcelona.

Al principi de tot, el modernisme apareix a Barcelona, al barri de Ciutat Vella. No molt tard els arquitectes s’adonen que no és una bona ubicació ja que els carrers estrets dificulten la visió de les obres modernistes i la gent no es fixa que davant seu té una bella obra d’art. Avui en dia, segueix havent-hi obres amagades al públic tot i ser presents en aquests carrers. Algun exemple és el Palau de la Música Catalana, el parc de la Ciutadella Aquest moviment artístic es va donar a conèixer mundialment amb L’Exposició Universal de 1888. Per aquest motiu Barcelona esdevé un dels centres d'origen del Modernisme. En aquells temps comencen a aparèixer molts del arquitectes de renom.

Un cop van ser conscients de que els carrers de Ciutat Vella eren massa estrets per a poder construir-hi cases grans i que poguessin ser ben exhibides, la burgesia va decidir establirse en un altre barri d’aquesta ciutat. Es va concentrar a l’Eixample, ja que els espais eren més grans i es podien edificar palaus i cases més grans que en d’altres barris. A més a més que l'amplitud del carrer permetia la visibilitat total de l'edifici, per tal de fer-lo lluir com aquest ho mereixia. Barcelona, a nivell Modernista, té molta importància arreu del món. Va ser de les primeres ciutats que es va dóna tanta importància al moviment i on s’hi va treballar amb tant ímpetu i tanta energia. A més a més, era el lloc on hi dissenyaven projectes els arquitectes més importants.

Malgrat la fama que va arribar a adquirir el Modernisme, en un moment donat, va aparèixer aquest nou concepte artístic anomenat noucentisme. Aquest consistia en la critica i el rebuig del modernisme, defensant la simplicitat de la decoració, l’ús d'un mateix color i la aplicació de les regles institucionals. Eugeni d'Ors va defensar el noucentisme plenament i criticava el modernisme català dient que no tenia res a veure amb els catalans ja que comentava que era estranger i que tenia moltes influencies nòrdiques, que els catalans havíem d’utilitzar un estil arquitectònic tradicional de casa. Per altre banda el Modernisme, a diferència del noucentisme, defensava la llibertat d'estil, amb elements de colors vistos que donaven a la façana una estructura única i diferent a una casa convencional. El noucentisme va comportar moltes critiques per part dels habitants (tant els més rics com els més pobres). Aquests es dedicaven a bromejar sobre les obres modernistes (fins i tot dibuixants feien burles en forma de còmic envers aquestes) i a trobar noms ridículs per a deixar en evidència i per fer veure d’una forma negativa que aquells edificis eren d’allò més esbojarrats i caòtics. Els fanals de Passeig de Gràcia de Pere Falqués i Urpí, la Casa Milà de Antoni Gaudí o el Palau de la Música catalana van ser alguns dels afectats. La gent del poble van deixar de anomenar-les amb el nom original per dir-les d’una manera més despòtica: La Casa Milà van adquirir el nom popular de La Padrera. Aquest nom va ser a conseqüència de l’aspecte de pedra o roca que la casa semblar, ja que per a l’elaboració d’aquesta casa, un dels components majoritàriament utilitzats va ser la pedra. El poble la veia com una gegant pedra insignificant i no la considerava cap obra d’art.

Un altre edifici que va adoptar un malnom i a ser objecte de crítiques va ser El Palau de la Música Catalana, que va ser vulgarment anomenat el Palau de la Quincalleria Catalana (quincalleria és un conjunt de xavalla de poc valor). Ben aviat, juntament a Eugeni d’Or, artistes com Josep Vicens Foix, Josep Pla, Salvador Espriu... i molts més es van unir a la ideologia del noucentisme. De fet, l’únic artista reconegut que va defensar plenament el Modernisme en els seus moments de més indigència va ser Salvador Dalí. Un exemple del seu recolzament i interès cap al Modernisme, és que aquest artista va comprar els caps d’unes escultures que eren allotjades a la casa Lleó i Morera i les conservà. Durant un cert temps, l’antimodernisme (noucentisme) tan sols era una ideologia argumentada, que mai va arribar a reivindicarse devastant els edificis que tant eren criticats. Passat un temps, i desprès de la Guerra Civil espanyola, la destrucció física i sistèmica d’edificacions modernistes va ser escandalosa. El nombre d’ordres d’exterminacions i enderrocaments d’aquestes obres va pujar sobtosament i de forma incontrolada, pel que

El garatge de zepelins a Passeig de Gràcia.

la defensa de molts d’aquests immobles va ser impossible per part dels qui defensaven el modernisme. S’hi van destruir alguns immobles com ara bé la Casa Sitjà, a la Diagonal; la casa Llorach, al carrer Muntaner i el Palau Simon, al carrer Pau Claris.

Tot i l’immens nombre d’enderrocaments causats per la dictadura, cap a l’any 1950 a Barcelona encara s’hi conservaven més de 1.200 edificacions modernistes. Algunes d’elles eren cases, d’altres hotels i també hi havien cafès, botigues i restaurants.

Les causes de la destrucció o les reformes dels edificis van ser en alguns, els canvis estètics imposats per la nova moda del moment i en d’altres, l’ús inadequat d’aquestes joies arquitectòniques. A la casa Lleó Morera es va haver de reformar el primer pis amb d’instal·lació d’una tenda de roba de moda que va fer aniquilar totes les escultures i decoració del pis. Per altre banda, la Casa Ramona es va convertir en caserna de la policia armada i durant aquells anys la conservació de l’edifici va ser horrorosa.

Als propietaris de les edificacions Modernistes els hi feia nosa tot el mobiliari modernista que les cases contenien, a causa d’un xoc generacional. El material fet de fusta es cremava per les fogueres de St. Joan, les estàtues es destrossaven a base de cops i dels vitralls se n’aprofitava els elements que el componien.

Un altre efecte que va perjudicar al Modernisme va ser “la solución vertical”, ordenança pública de 1948 que consistia en afegir dos pisos més a cada edifici de l’Eixample. Es va crear perquè a causa de la crisi, els propietaris d’aquestes habitatges exigien augmentar els preus dels lloguers, i quan la dictadura els hi ho va denegar, van implantar aquesta “solució”. El que els propietaris no sabien, era que estaven destruint les façanes de les seves pròpies finques. La “solución vertical” va provocar que l’alçada de les cases no permetés la visió d’edificis modernistes, per exemple la Casa Batlló, que és tapada per l’edifici del costat. A més a més, els nous afegiments van provocar una barreja de tendències molt lletja i una forta contraposició entre, els edificis autènticament modernistes i els dos nous pisos ubicats a la part superior, que estaven mal fets i eren d’un estil completament diferent a les originals.

Al llarg de la historia hi han hagut bastantes forces que rebutjaven el Modernisme, però el motiu de l’odi sempre era el mateix, el noucentisme. Perquè com algú va dir; el mal gust és el gust de la generació anterior. Amb aquesta frase es vol exposar que tot el que en un moment va ser tendència i el centre de moda, arribarà un punt no molt llunyà al seu punt culminant en que aquest serà rebutjat rigorosament. Rere anys de menyspreu cap al modernisme, aquest va tornar a ser objecte d’interès d’una forma radical per part de tota la població mundial. Aquest afectuositat no va sorgir pas aquí, sinó que va manifestar-se inicialment a la ciutat de Nova York, en una exposició inaugurada l’any 1952, on s’hi feia un gran reconeixement i homenatge a les obres de l’arquitecte català Antoni Gaudí. 

Activitats de francès

(L’ART NOUVEAU)

Per Guillem González i Aina Martínez  Alumnes de l’escola Els Arcs

Visionnement collectif du document sur l’Art Nouveau extrait de la page web Netprof.fr et travail de groupe.  A quelle époque se situe l’Art Nouveau ? L’Art Nouveau se situe à la fin du XIXème siècle. Pendant un Révolution Industrielle.  Comment définit le professeur l’Art Nouveau ? Le professeur définit L’Art Nouveau comme une petite révolution architecturale.  Comment décrit-il l’architecture bourgeoise du début du XIX siècle ? Il décrit l’architecture bourgeoise opulente, pompeuse et constipée.  Comment décrit-il l’entrée du Métropolitain ? Il décrit l’entrée du Métropolitain léger, fantaisiste, comme un cocktail un peu forte qui s’inspire de la nature.  Quels sont les deux principaux matériaux utilisés ? Les deux principaux matériaux utilisés sont le verre et la fonte.

 Quel est l’élément principal de l’Art Nouveau ? L’élément principal de l’Art Nouveau c’est la nature.  Comment était Paris à l’époque ? À l’époque, Paris était triste, polluée et sale.

 Quel adjectif utilisait-on pour décrire Guimard et son architecture?

Pour décrire Guimard et son architecture, il utilisait l’adjectif fou et dérangé.

Rédigez un article biographique sur la figure d’Hector Guimard à l´aide des informations ci-dessous : Hector Guimard, petite biographie :  Date de naissance : Il est né au 1867.  Lieu de Naissance : Il est né à Lyon.  Études : Il a étudié les beaux-arts.  Voyages : Il est allé en Angleterre, en Belgique et après il est retourné à Paris.  Voyages : Il est allé en Angleterre, en Belgique et après il est retourné à Paris.  Date de construction du Métro de Paris : Le Métro de Paris est construit en 1899.  Quel a été l’accueil du public en général: L’accueil a été bon.  A partir de quelle période l’Art Nouveau était considéré démodé: L’Art Nouveau était considéré démodé dans les années 30, il était passé de mode.  Quel mouvement créatif a suivi l’Art Nouveau : L’art déco a suivi l’Art Nouveau.

Hector Guimard Hector Guimard (Lyon, 1867 – New York, 1942) est un architecte français et le représentant majeur de l'Art nouveau en France. Il arrive à Paris en 1882 où il se forme à l’Ecole Nationale des Arts décoratifs, après il étudie à l’école des Beauxarts. Avec ses connaissances il parte en Angleterre, en Belgique et en Hollande pour connaitre le style des autres architectes. Quand il retourne à Paris, avec son expérience de vie, il commence à appliquer sa technique dans divers ouvrages. Par exemple les entrées du métro de Paris, un ouvrage très acclamé par les citoyens. Guimard aussi a fait quelques châteaux, comme le Castel Béranger ou le Castel Henriette, et différents hôtels, comme l’Hôtel Guimard ou l’Hôtel Mezzara. 

Activitats de naturals Per Aina Berenguer, Guillem González i Aina Martínez  Alumnes de l’escola Els Arcs Noticies científiques de l’època: 

ALEMANYA INTRODUEIX ARMES QUÍMIQUES A LA I GUERRA MUNDIAL: Alemanya va ser el primer país del món en introduir armes en una guerra. Per la ciència era una gran innovació i va agafar desprevinguts als països rivals. En primer lloc els gasos es van incorporar a les bombos, dies després, en les armes. L’exercit contraatacant va patir moltes baixes. Per sort, tot i que els científics no descobrissin la composició de la nova arma, van trobar el remei de la mascara en contra els gasos.



EL “APOCALÍPTIC” HALLEY JA NO IMPRESIONA A NINGÚ: Halley és un cometa que va passar tan a prop de la Terra l’any 1910 que es va poder estudiar, per primer cop amb un telescopi. Poques vegades un astre havia sigut tractat amb tanta familiaritat. La gent l’havia convertit en un motiu de bromes. Amb aquest cometa l’estudi de l’astronomia va fer un petit pas molt important.



ELS EFECTES DEL RADI ASOMBREN ALS CIENTÍFICS: Article on s’hi explica el nou i important descobriment científic que s’ha fet relacionat amb el Radi (la substància més radioactiva que actualment es coneix). En la notícia es diu que s’està descobrint les seves propietats i que s’estan duent a terme investigacions per part del matrimoni Curie, els físics que van descobrir aquesta substància. També s’hi esmenta la proposta que s’ha fet envers atorgar el Premi Nobel a aquest matrimoni pel seu descobriment. (És curiosa aquesta notícia ja que finalment el matrimoni va rebre el Premi Nobel esmentat).



L’OBSERVATORI FABRA APROPA EL CEL A BARCELONA: L’any 1904 la ciència arribava a Barcelona amb la instal·lació dl primer observatori de ciències de la Real Acadèmia de Ciències de Barcelona. La notícia explica la construcció d’aquest (instal·lació, arquitecte, situació...). Remarca molt el fet que es trobarà situat a la muntanya del Tibidabo en un lloc visible per tothom.



EL CÀNCER ES POT CURAR: El doctor francès M. Leredde ha descobert una manera de curar el càncer de pell, sempre i quan aquest no estigui molt evolucionat. La manera és utilitzant Raigs X sobre els tumors cancerígens. Varis professionals indiquen que aquest agent terapèutic és un descobriment molt important en el món de la medicina.

ESQUERRE ADALT: Alemanya introdueix armes químiques a la i guerra mundial

DRETA ADALT: El “apocalíptic” Halley ja no impressiona a ningú

DRETA CENTRE: L’observatori Fabra apropa el cel a Barcelona

ESQUERRE ABAIX: Els efectes del radi aombren als científics i El càncer es pot curar

Pastilles d’Aspirina: Les tabletes d’Aspirina de la marca farmacèutica Bayer (actualment aquesta companyia segueix en funcionament), Són presentades com un medicament en forma de pastilla que té unes propietats curatives molt beneficioses. Es caracteritza per ser un remei infal·lible envers dolors de tot tipus, refredats etc.

Bombons de Corfina: L’any 1904 sortia a la venda els bombons de corfina de la marca Bayer (encara existeix). Aquests ofereixen un gust a menta i serveixen com a calmant per la tos, la cura de la sequedat de la boca, redueix l’afonia... Sense irritar l’estomac.

Dutxa nasal de loza: Aquest producte de la Villa de Para no es una dutxa, tal i com diu. Aquest consisteix en un producte que juntament amb aigua tèbia es crea una mescla molt bona per les fosses nasals. Desintoxica el nas, el refresca permetent respirar més fàcilment, després un refredat.

NATURALESA EN EL MODERNISME A la part interior de la obra arquitectònica Sagrada Família, dissenyada per Antoni Gaudí, hi ha unes escenes inspirades en un tipus de selva o bosc en que es poden observar estructures que representen tot tipus de naturalesa, ja siguin arbres, palmeres, les onades del mar... Gaudí també té molt en compte l’efecte de la llum del Sol. Aprofita la lluminositat que l’astre ofereix i fa les finestres de l’edifici de molts colors, per a fer l’edifici més maco d’una forma totalment natural. També podem observar elements de la naturalesa transportats a l’arquitectura en La Pedrera o Casa Milà, també del mateix arquitecte Antoni Gaudí. Aquest edifici és ric d’un gran nombre de decoracions que recorden a elements de la naturalesa; ja bé una porta que recorda a gotes d’aigua o bé a la closca d’un tortuga, unes columnes que recorden a bambú, uns arcs que representen l’esquelet d’un animal... Tots aquests fets relacionen de forma directe el moviment artístic modernista amb la naturalesa, ja que molts arquitectes modernistes volien transmetre que la natura era present en les seves obres. Per aquest fet, la majoria d’edificis modernistes no tenen línies rectes, ja que la natura no en té. Això fa que en el modernisme hi hagués un tipus de naturalesa representada en l’arquitectura.  16

SAGRADA FAMÍLIA (Antoni Gaudí)

REVISTA OFICIAL DE NATIONAL GEOGRAFIC SOCIETY

Resum de la visita Per Guillem González  Alumne de l’escola Els Arcs

El temple expiratori de la Sagrada Familia, coneguda universalment com basílica Sagrada Familia, és l’exemple més clar del modernisme català. Es troba situada quasi al centre de Barcelona entre dos parcs i dos illes, les quals s’està plantejant de tirar-les. El temple va ser dissenyat per Antoni Gaudi l’any 1882 a encàrrec de Josep Maria Bocabella, encara avui es construeix, amb altres arquitectes es clar. Es planteja acabar la gran obra el 2026, coincidint amb el centenari de la mort de l’arquitecte. Les obres, com son de religió catòlica, es paguen amb donacions i les visites a la pròpia catedral. L’estat no subvenciona. EXTERIOR FAÇANA DE LA PASSIÓ: La façana de la Passió o de Ponent va ser idealitzada per Antoni Gaudí l’any 1956, tot i així els treballs escultòrics i les obres van ser dirigides per Josep Maria Subirachs. Les obres de l’escultor van portar molta controvèrsia entre els dirigents de l’edifici ja que aquest les va fer molt planes i simètriques, aspecte que no buscava Gaudí. Tota ella representa la mort de Crist. Des de la condemna fins la crucificació, a diferència de la façana de la Gloria que representa el naixement. Queda tota ella coberta per un porxo amb unes columnes que semblen ossos d’esquelet. FAÇANA DE LA GLÒRIA: La façana Naixement, La Glòria o Llevant, és l’única

del

BARCELONA La sagrada Familia, actualment, és l’obra més ambiciosa de la ciutat i la més reconeguda per l’extrenjer

construïda en vida de Gaudí. Ell deia que va començar per aquesta per despertar la fascinació dels habitants de la ciutat. Esta composta per tres grans portes. Portals dedicats a l'esperança, la caritat i la fe. Hi trobem sobre el portal de la caritat la representació en forma de lletres de Déu Pare, Crist i l’Esperit Sant. A diferència de la façana de la Passió, les escultures són arrodonides i expressen sentiments. - Porta de la Caritat: És la porta central, amb columnes flanquejant-la que representen la Mare de Déu i Sant Josep. A la base hi ha

dues tortugues, una de mar (a la banda litoral) i una terrestre (a la banda de muntanya). Hi han representats el naixement de crist amb l’adoració dels Pastors i la dels Reis. És una façana molt completa en quant a representacions. Hi ha fulles a la porta que s’alcen cap a la façana on hi van apareixent àngels amb missatges, l’estrella de Betlem, palmeres, el pessebre, l'eucaristia, la coronació de la Mare de Déu, esquirols… cada dia diferent que s’observa es troben detalls diferents.

INTERIOR

El temple té planta de creu llatina, amb cinc naus de 90 metres de longitud, i creuer de tres naus de 60 metres; la nau central té una amplada de 15 metres, i 7,5 les laterals, que fan un total de 45 metres; l’alçada de la nau central és de 45 metres. Les dimensiones de Gaudí eren enormes. L’interior de l’església ens recorda a un bosc. Els pilars són inclinats i es descomponen en forma de branques i fulles, recorden a troncs. El capitell té la forma d'un gran nus ligni, d'on surten les columnes més primes que 19

formen les branques. Les columnes estan fetes amb diferents materials : pedra de Montjuic, granit, basalt, formigó… Les voltes són perforades a les claus, amb forma d'hiperboloide per permetre el pas de la claror exterior. Per a Gaudí, un element clau en la seva forma de concebre l'estructura és l'arc parabòlic o catenària, que va utilitzar com a element més adequat per suportar les pressions. Va desenvolupar un model a escala de cordills entreteixits dels quals se suspenien petits sacs de perdigons que simulaven els pesos, així determinava l’arc de forces i la forma de l'estructura. Els arcs son decorat de manera que representin fulles de palmeres.

Torres en honor als 12 apòstols. Es preveu acabar l’obra l’any 2026

Els grans finestrals que contenen els murs del temple van ser dissenyats per Gaudí de forma progressiva. L’Església queda completament il·luminada sempre durant tots els dies de l’any, plogui o faci sol. La disposició dels vitralls i l’ús dels colors van ser els dos factor més importants per la construcció de les finestres. Les torres, que n'hi ha d'haver 18, tenen perfil parabòlic i disposen d'unes escales helicoïdals. Una, sobre l'absis, simbolitzarà la Mare de Déu; n'hi haurà també una per cada apòstol (quatre a cada portal) i una per cada evangelista. La torre central estarà dedicada a Crist i se situarà sobre el creuer, un gran cimbori de 170 metres; serà coronada per la creu gaudiniana tridimensional. 

Els grans finestrals i vitralls il·luminen l’església durant totes les hores del dia.

FAÇANA DE LA PASSIÓ: OBRES Primer pis: El Sant Sopar, L'hort de Getsemaní, La traïció de Judes, La flagel·lació, La negació de sant Pere, Jesús davant del gran sacerdot Segon pis: El centurió Longinus, Jesús parla amb Tercer pis: Els soldats es juguen les vestidures, La crucifixió, L’enterrament

Activitats de matemàtiques Per Aina Berenguer, Guillem González i Aina Martínez  Alumnes de l’escola Els Arcs Redacteu una notícia que porti el següent titular: “APAREIXEN UNS NOMBRES INTRIGANTS A LA SAGRADA FAMÍLIA” i que inclogui la informació que se us detalla a continuació. Procureu que tingui l’estructura pròpia de les notícies (treballades a classe).

“APAREIXEN UNS NOMBRES INTRIGANTS A LA SAGRADA FAMÍLIA” Informen: Aina Berenguer, Guillem González i Aina Martínez Barcelona, 14 de maig de 2016 Recentment, després de 60 anys sense comprendre el significat del quadrat de números, de Josep Maria Subirachs, establert l’any 1956, a la façana de la Passió, al temple modernista de la Sagrada Família, Barcelona, s´ha entès el seu voler dir . El descobridor, un matemàtic oriental, qui no ha volgut desvelar el seu nom, després de 5 anys d’investigació intensa a interpretat l’ideari de Subirachs. Per dur a terme la recerca, el senyor s´ha ajudat d’exemples similar més antics, com per exemple el quadrat màgic de Durero. En primer lloc, es va plantejar la hipòtesis de que aquest fos un quadrat màgic normal. Un quadrat màgic normal és una taula quadrada formada per nombres consecutius i diferents començant pel número 1, col·locats ordenadament per files i columnes, de manera que el resultat de sumar els nombres d’una mateixa fila, o d’una mateixa columna és constant (s’anomena el nombre màgic). Tot i que aquest compleixi totes les característiques, excepte la dels nombres consecutius, ja que falta el 12 i es repeteixen números (14 i 10),es va seguir amb la proposta. La suma de les columnes i la de les fileres, sempre és 33. Trenta tres és l’edat de Crist en la passió, potser per aquest motiu Subirachs va implantar la figura a la façana de la Passió de la Sagrada Família. Aquesta hipòtesi, que ben aviat va esdevenir conclusió, va portar a l’investigador molts anys perduts de recerca, ja que no hi havia cap factor que el demostres. L’últim any, per sort, es va descobrir la versemblança del quadrat màgic de Subirachs amb el gravat d’Albert Durero, de segle XVI, titulat La Malencolia. Entre ells, coincideixen a la inversa menys un número en cada fila i columna.

Un quadrat màgic normal és una taula quadrada formada per nombres consecutius i diferents començant pel número 1, col·locats ordenadament per files i columnes, de manera que el resultat de sumar els nombres d’una mateixa fila, o d’una mateixa columna és constant (s’anomena el nombre màgic). Si, a més a més, s’obté aquesta mateixa suma sumant els nombres en cada diagonal, aleshores el quadrat màgic es diu que és perfecte.

1. Observeu la portada de la Passió de la Sagrada Família, obra de l’escultor Antoni Subirachs. Al costat esquerre de la porta principal hi ha un quadrat quadriculat i en cada casella hi ha un nombre. Copieu els nombres en el quadrat:

a) Quant sumen les seves files? I les seves columnes? I les diagonals? Les files, columnes i diagonals sumen cada una 33. b) Aquest nombre té algun significat en el context on està situat? L’edat de Jesucrist en la passió. c) És un quadrat màgic tal i com els hem definit? Per què? No, perquè hauria de ser nombres. Falta el 12 i no es poden repetir ens números. Observeu el gravat que va dibuixar Albert Durero al segle XVI titulat La Malencolia en què apareix un quadrat màgic d’ordre 4. Observeu el gravat que va dibuixar Albert Durero al segle XVI titulat La Malencolia en què apareix un quadrat màgic d’ordre 4.

a) Hi apareix lâ&#x20AC;&#x2122;any en quĂ¨ va ser dibuixat. Si considerem el numero que resulta de dues caselles contigĂźes, quin any ha de ser? Les dues caselles de mig de la Ăşltima fila. En lâ&#x20AC;&#x2122;any 1514 b) Quin ĂŠs el nĂşmero mĂ gic? El nĂşmero mĂ gic es 34. c) Ă&#x2030;s perfecte? Per quĂ¨? Si, perquĂ¨ la suma dels nombres per columnes, files i diagonals es la mateixa. d) Quina relaciĂł hi ha entre la disposiciĂł dels nĂşmeros que apareixen als quadrats de Subirachs i Durero? Coincideixen a la inversa menys un nĂşmero en cada fila i columna (vermell).

Subirachs

Durero

e) Tenint en compte que en un quadrat mĂ gic normal: suma de tots els nombres = nÂş de files x suma dâ&#x20AC;&#x2122;una fila

Quin ha de ser el nombre mĂ gic dâ&#x20AC;&#x2122;un quadrat mĂ gic normal dâ&#x20AC;&#x2122;ordre 5? Raona la resposta. 65, perquĂ¨ amb un quadrat de 5 x 5, hi caben 25 xifres diferents. Si les posem dâ&#x20AC;&#x2122;una marera determinada com el quadrat de Duero, en el seu cas es de 16 xifres, la suma de cada fila, columna i diagonal, sumarien 65. IndicaciĂł: La suma de tots els nombres ĂŠs 1+2+3+ÂˇÂˇÂˇÂˇ+25 = 325 La suma dâ&#x20AC;&#x2122;una fila coincideix amb el nombre mĂ gic 325 = 5đ?&#x2018;&#x2039; 325 =đ?&#x2018;&#x2039; 5 đ?&#x;&#x201D;đ?&#x;&#x201C; = đ?&#x2018;żď&#x201A;ˇ

Casa de les Punxes Per Aina Martínez  Alumna de l’escola Els Arcs La casa de les punxes, també anomenada Casa Terrades, és un edifici modernista dissenyat per l’arquitecte català Josep Puig i Cadafalch. El edifici va ser construït l’any 1905. Aquest edifici es troba entre el Carrer Rosselló, el Carrer Bruc i l’Avinguda de la Diagonal 416-420, a l’Eixample de Barcelona. Aquest edifici va ser encarregat per les germanes Terrades, amb la finalitat d’unificar tres immobles de la seva propietat. Josep Puig i Cadafalch va projectar aquest edifici amb un aspecte medieval (com un castell medieval), tot recordant al gòtic europeu. També va prendre alguns elements d’inspiració nòrdics. Una característica molt reconeguda d’aquest edifici són les seves 6 torres, coronades cadascuna d’elles amb una agulla de forma cònica. Tot i que la casa va ser batejada inicialment com a “Casa Terradelles” per el mateix arquitecte Josep Puig i Cadalfalch, es popularment coneguda com “La casa de les punxes” a causa d’aquestes torres tant característiques en forma d’agulla.

Per a l’elaboració de la façana es va utilitzar el maó. Va utilitzar aquest material ja que al modernisme català una de les característiques principals era fer l’ús d’elements constructius tradicionals catalans, com ara l’ús de maó, rajola esmaltada, ferro forjat etc. Un altre edifici de Puig i Cadafalch fet majoritàriament a base de maó és la Casa Martí. A la façana s’hi troben diversos plafons decoratius completament modernistes. En el més important s’hi pot veure a Sant Jordi (Patró de Catalunya), on hi ha una inscripció que hi diu: “Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat”. Les façanes estan decorades en pedra amb dibuixos florals de tribunes i balcons, elements totalment modernistes. La teulada és doble vessant. L’any 1976 va ser declarat “Bé Cultural d’Interès Nacional”. L’any 1980 es va fer una restauració completa de l’edifici. Malauradament, aquesta casa sempre ha sigut de propietat privada, i pel que al seu interior, no s’ha pogut visitar mai; fins ara, que una part de l’edifici acollirà un museu dedicat a l’arquitectura de Puig i Cadafalch i a la llegenda de Sant Jordi, que és molt present tant en l’edifici com en la ideologia d’aquest arquitecte. És preveu que obrirà les portes al públic aquest proper mes de juny. En l’interior d’aquest edifici s’hi podrà reviure l’atmosfera de l’alta burgesia barcelonina de principis del segle XX.

La Casa de les Punxes o la Casa Terrades de la Diagonal. L’arquitecte va ser Josep Puig i Cadafalch 24

Palau Baró de Quadras Per Aina Berenguer i Guillem González  Alumnes de l’escola Els Arcs

El Palau Baró de Quadras, dissenyat per Josep Puig i Cadafalch consta de dos façanes. El Palau del Baró de Quadras és un edifici modernista dissenyat per Josep Puig i Cadafalch i construït entre 1904 i 1906. De fet us sorprendrà que aquest edifici fos construït en dos anys, però es que la realitat és que es va construir sobre un altre edifici molt lleig que el senyor de Quadras va comprar. Així doncs, va ser encarregat per Manuel de Quadras i Feliú. Puig i Cadafalch ja li havia rehabilitat altres edificis seus a Hostalric i Maçanet de la Selva. Concretament, es troba a l’Avinguda Diagonal, 373 de Barcelona i al carrer Rosselló 279 en el barri de l’Eixample de Barcelona. Va ser cap a l'any 1900 quan el burgés Baró de Quadres va encarregar a Josep Puig i Cadafalch la reforma d'un bloc de pisos al carrer Rosselló de Barcelona. L'arquitecte va transformar l'edifici completament, va ser

aleshores quan va unificar la casa de Rosselló amb la del darrere que donava i dona a la Diagonal, dotant-la d'una doble façana que la fa especialment interessant. Si la contemplem des de l'avinguda Diagonal, la casa ens recorda als palaus gòtics nordeuropeus, amb un estil neo-plateresc que realça el caràcter noble de la construcció, en canvi a la façana del carrer Rosselló, hi conserva una façana mes convencional amb vestigis de l'antic edifici, decorat en estil modernista amb elements del Sezession vienès. D'un cantó un palau neogòtic i de l'altre, un edifici de pisos modernista, el Palau Baró de Quadras de Barcelona és una bombonera plena d'imaginació que canvia segons la façana que contemplem. I a dins, s'obre com una caixa de sorpreses, plena de decoració eclèctica i de gust refinat amb nombroses decoracions d’estil neogòtic com es pot observar en l’escalinata. Puig i Cadafalch, es va ajudar dels mateixos professional que la casa Macaya per realitzar les escultures i la forja. En les escultures de la façana de la Diagonal i l’interior es va ajudar dels escultòrics Eusebi Arnau i Alfons Juyol. Per altra banda, l’excepcional forja de l’entrada és de Manuel Ballarín. Comparant la estructura amb la casa Macaya ens adonem que les dos tenen la tribuna unificada, sense separacions entre balcons d’una mateixa planta. Tot i ser una tonteria per l’època era una cosa que no tenien gaires cases. En 1980 es restaurà i es va reformar per tal d'instal·lar el Museu de la Música. Hi romandria fins al 2001, any en què es traslladà a L'Auditori. Des del 2003 del 2013 (10 anys), l'edifici acollí la seu social de la Casa Àsia, que ara s'ha traslladat a un pavelló modernista de l'Hospital de la Santa Creu i Sant25 Pau.

Palau de la Música Per Aina Martínez  Alumna de l’escola Els Arcs

El Palau de la Música Catalana és un edifici modernista situat al carrer Sant Pere més alt 11, al Barri de Sant Pere de Barcelona. Aquest edifici va ser construït entre els anys 1905 i 1908 i va ser dissenyat per l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner. Inicialment, el edifici va ser construït per a allotjar-hi la Seu del Orfeó Català, fundada per Lluís Millet i Amadeu Vives l’any 1891, amb la missió de promoure la música. Actualment, s’utilitza com un auditori per a fer actuacions musicals, representacions, concerts i esdeveniments especials. La construcció d’aquest edifici modernista va costar 240.322,60 pessetes. Es va utilitzar una estructura metàl·lica central gòtica, que és recoberta de vidre. A causa de la situació on es troba, que és en un espai estret envoltat de moltes altres edificacions, no rep molta llum. No obstant, el fet de que estigui recobert de vidre fa que la llum entri i sembli una preciosa caixa de música. El van ajudar Lluís Bru, qui va fer els mosaics, i Josep Oreols i Modes Sunyol van fer ceràmiques. Un dels elements decoratius que trobem al exterior més destacats són les escultures representades a la façana lateral. Aquestes diferents escultures representen “La cançó popular catalana” de Miquel Blay, que va ser representada a mida superior per Frederic Bechini. Allà hi podem veure representada una

Façana completa del Palau de la Música catalana. Edificació que pertany a l’Orfeó català.

escultura de Sant Jordi, que està defensant a una figura femenina envoltada d’una gran quantitat de personatges representant diferents oficis (mariner, camperol, ancià, nens...). Podem veure que la figura de Sant Jordi du una bandera on hi ha inscrit “El noi de la mare”. Al peu del conjunt hi ha dibuixat l’escut del Palau, que és una senyera i un pentagrama. Altres elements que destaquen a la façana són uns arcs i unes columnes fets de maó vermell i de ceràmica. Al primer pis hi trobem un balcó molt gran amb 14 columnes agrupades en grups de dos. Cadascuna de les columnes té un dibuix i decoració diferent i única, incloent els mosaics. Al segon pis hi trobem diferents escultures que representen quatre músics de l’època: Bach, Beethoven, Palestina i Wagner. En aquest segon pis, per sobre d’aquests bustos hi trobem uns mosaics. El primer va ser fet per Lluís Bru i simbolitza la senyera de l’Orfeó. El segon mosaic, situat al centre, representa una reina presidint una festa amb una filosa, en honor a “La Balanguera”, poema de Joan Alcover i Maspons i amb música de Amadeu Vives, peça molt interpretada per l’Orfeó i que des de 1996 és l’himne oficial de Mallorca.

Activitats de música Per Aina Berenguer, Guillem González i Aina Martínez  Alumnes de l’escola Els Arcs

Entrevista a Josep Anselm Clavé i Camps Josep Anselm Clavé i Camps va ser un músic i polític republicà. Va néixer al 1824 i morí als 49 anys. Va tenir una sòlida formació humana i musical. Començà a introduir-se en la pràctica de la música, en la literatura i el pensament social francès. Mostra una gran afició musical.

Per altre banda ja de ben jove va mostrar una tendència política d'esquerres i republicana, i es va relacionar amb personatges com Narcís Monturiol i Abdó Terrades.

-La seva afició a la música que va comportar-li? Vaig iniciar la meva afició tocant la guitarra fins que va ser la meva alternativa professional, també vaig treballar en diferents cafès de Barcelona, com a guitarrista. -La seva afició a la música la va donar a conèixer? Si, vaig fundar diferents cors, el primer fou l’Aurora a l’any 1846. -Que va fer aquest cor? Cantava durant els carnestoltes de la ciutat de Barcelona. Aquest mateix cor, posteriorment, va canviar de nom per dir-se Euterpe en el 1857. -Que van significar aquests cors? Van significar una manera de fer arribar la cultura als obrers, aquests es reunien en societats corals i poc a poc van ser un manera de reivindicació dels obrers. -Quines composicions destacaria de la seva obra? Per mi Les flors de maig de 1858 i Lo pom de flors de 1859. -Perquè? Perquè son composicions romàntiques i populars.

-Quina relació va tenir amb la música de Richard Wagner? Vaig introduir la música de Wagner a Catalunya i recordo que l’any 1862 vàrem estrenar a Barcelona la marxa de Tannhäuser i crec que vaig ajudar a estendre i donar a conèixer la seva música que era poc acceptada pel públic mes conservador. -La seva relació amb personatges com Narcís Monturiol i Abdó Terrades que va significar? Entre tots vam col·laborar en la creació del primer diari comunista a Catalunya.

Entrevista a Enric Morera i Viura Enric Morera fou un compositor català de l’època del modernisme que va néixer l’any 1865 i morí el 1942. A més de compositor va ser pedagog i autor d’obres teòriques. Va compondre música per a molts artistes, i es va caracteritzar per la producció i harmonització d’obres populars i tradicionals catalanes. Va compondre una extensa gama d’obres i de molta varietat.

-Per a qui va compondre música? He produït obres per a diversos artistes. Alguns d’ells són Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol... -Podria anomenar algunes de les seves composicions populars més conegudes? La Santa Espina (text d’Àngel Guimerà), La Cançó nostra, Al mar llatí, L’Empordà (text de Joan Maragall), Cançó dels catalans, La Sardana de la pàtria, etc. -Quin any fundà la Societat Coral Catalunya Nova? La vaig fundar l’any 1895. -I fins quin any la dirigí? La vaig dirigí fins a l’any 1900. -S’ha encarregat de regir alguna associació més apart de la Societat Coral Catalunya Nova? Sí. Vaig ser sotsdirector de l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

-En quins llocs ha viscut al llarg de la seva vida? Bé, de petit vivia a Argentina amb els meus pares fins a l’any 1883. Després em vaig mudar a Barcelona. Més tard, vaig anar a viure durant cinc anys a Brussel·les. Finalment, vaig tornar a Barcelona, i m’hi vaig instal·lar de forma definitiva. -Va conèixer a altres artistes durant els seus estudis? Oi tant. Quan vaig anar a viure a Barcelona per primer cop, vaig fer amistat amb Isaac Albéniz i vaig estudiar piano amb C. Vidiella i harmonia amb Felip Pedrell. Quan em vaig mudar a Brussel·les vaig estudiar amb P.Gilson i F.Fièvez al conservatori. -Quin tipus d’obres ha compost? He compost una gran diversitat d’obres: Òperes, música escènica, obres simfòniques, corals, concerts, sardanes corals i instrumentals i fins i tot una Missa de rèquiem. -Quantes obres ha compost? Al voltant d’unes 800 obres.

Entrevista a Lluís Millet Lluís Millet i Pagès: (el Masnou, 1867 - Barcelona, 1941) Popularment conegut com el mestre Millet, fou el fundador de l'Orfeó Català, juntament amb Amadeu Vives, al qual va consagrar la seva vida i va dirigir en l'estrena d'una gran quantitat d'obres cabdals de la música universal. Fou el pare, l’avi i l’oncle d’altres directors i músics de l’Orfeó català. A més de fundador i director de l’Orfeó català a ser músic i director d’orquestra.

-Quan es creà l’Orfeó Català? Qui el va fundar? Com es deia el primer director de l’Orfeó Català? Què és exactament l’Orfeó Català? L’Orfeó Català és una societat coral fundada el 1891 a Barcelona per Amadeu Vives i jo, ja que estàvem inspirats i animats per l’èxit que van tenir els Cors de Clavé. El primer director vaig ser jo mateix, després de ser escollit per alguns dels membres de l’Orfeó.

-Perquè és reconegut mundialment l’Orfeó Català? I regionalment? L’Orfeó ha format el seu repertori bàsicament amb cançons populars catalanes i amb grans obres de J.S. Bach, Händel, Haydn, Mendelssohn i Beethoven que sempre ha interpretat amb el text en versió catalana. Les seves grans interpretacions d’artistes reconeguts a diverses ciutat europees, sempre han tingut un gran èxit. A més a més, l’any 1962 vam fer l’estrena europea de l’oratori de Pau Casals, El Pessebre. A casa, van ser reconeguts per les nombroses interpretacions i la Revista Musical Catalana, en que vam ser nosaltres els creadors -Quina relació establiu amb el Palau de la Música Catalana? L’Orfeó havia sigut i és encara la societat propietària del Palau de la Música Catalana. De fet vam ser nosaltres qui vam encarregar la seva construcció mentre estàvem al carrer Lledó. Un cop finalitzada l’obra ens hi vam instal·lar. Com sempre dic jo: Tota joia mereix un bell estoig. El Palau és l’estoig de la bellesa, de l’art, del sentiment musical. -És cert que en un principi nomes acceptàveu homes? Si, és veritat, al principi només estàvem formats de veus masculines. Posteriorment, ens vam adonar que la combinació de veus masculines, femenines i blanques era fantàstica i molt millor que una sola secció, junts hem enregistrat diverses gravacions. Actualment, mantenim l’ensenyament musical de nens i nenes i tenim una rica biblioteca per als nostres socis.

Logotip de l’Orfeó Català.

Mercat de la Boqueria Per Guillem González  Alumne de l’escola Els Arcs El mercat de Sant Josep, popularment conegut com la Boqueria, és un mercat municipal que es troba al costat de la Rambla de Barcelona. És un lloc on actualment s’hi poden adquirir productes frescos com peix, fruita, carn, especies... Aquest mercat fou inaugurat l'any 1836, però té els seus orígens a l'aire lliure, davant el portal de la Boqueria, on venedors ambulants venien els seus productes fora de la ciutat, al costat de les muralles de la ciutat durant l’època medieval. Abans del mercat de Sant Josep hi havia el convent del mateix nom. A l’any 1835 es va cremar el convent en una manifestació. Amb la destrucció del convent, es va construir una plaça amb grans columnes voltada de porxos, que havia de ser la més gran de

Barcelona. Es va decidir traslladar-hi el mercat de manera temporal al seu interior, però finalment en va ser l'emplaçament definitiu. Les obres de cobriment es van iniciar el dia de Sant Josep de 1840 en imatge de l’antic convent, les obres van ser dirigides per Lancaster. L’arquitecte qui va projectar l’instal·la cio del mercat final, que hi ha actualment és de Josep Mas i Vila. Pocs anys després s’incorporen petits vestigis modernistes com en l’entrada, en la coberta instal·lada l’any 1914 o la columna central del mercat. Josep Mas i Vila també va projectar la façana de la casa de la ciutat de Barcelona i la portada del cementiri vell de Barcelona. Era deixeble del seu pare Josep Mas i Dordal. Al llarg dels anys, ha esdevingut el mercat emblemàtic de tota la xarxa. El col·lectiu de venedors, l'estructura i situació del mercat el converteixen en un lloc especialment interessant per la ciutat de Barcelona.

. Entrada principal del mercat modernista de la Boqueria a las Rambles de Barcelona

Edifici dels Quatre Gats Per Aina Berenguer  Alumna de l’escola Els Arcs Va ser una cerveseria inaugurada a Barcelona el 14 de juny de 1897 amb un estil modernista situada al carrer de Montsió als baixos de la Casa Martí i el seu arquitecte es Josep Puig i Cadafalch. En el 1903, es considerà un dels nuclis principals del Modernisme. Va ser creat i regit per Pere Romeu (que havia treballat com a cambrer al cabaret Le Chat Noir, de París) amb la idea de crear un local amb ambient avantguardista i bohemi a Barcelona. Els inversors van ser el pintor Ramon Casas i el banquer Manuel Girona. Ràpidament, aquest local es va convertir en un punt de trobava amb artistes, músics i altres

personatges importants. Com per exemple Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isaac Albéniz o Lluís Millet. Els Quatre Gats s'inscriu en una llarga tradició de tertúlies, cenacles i caus d'art barcelonins. Antigament, s’hi realitzaven vetllades literàries, espectacles de titelles i d'ombres, informals vetllades musicals a càrrec de Granados, lectures poètiques i sobretot exposicions d'art del mateix Regoyos, Nonell, Pichot, Gosé,Torent o Picasso . Actualment es un bar-restaurant. Encara conserva la decoració i múltiples fotografies i gravats de l'època. 

Interior del Bar- Restaurant modernista dissenyat per Josep Puig I Cadafalch

HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (Lluís Domènech i Montaner) (Antoni Gaudí)

Cúpula de l’edifici central de l’Hospital de Sant Pau

REVISTA OFICIAL DE NATIONAL GEOGRAFIC SOCIETY

Resum de la visita Per Aina Berenguer  Alumna de l’escola Els Arcs L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va ser construït a principis dels segle XX entre l’any 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per Lluís Domènech entre 1902 i 1913,

perquè està al centre de Barcelona i té una extinció molt gran consta de tretze edificis modernistes; la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, compta d'uns altres sis edificis d'un modernisme moderat ( es considera obra cabdal del modernisme català). També es considerada una “ciutat dins d’una ciutat” La seva construcció va ser una decisió de Pau Gil i Serra (P.G.), un banquer barceloní

s i en l’altre dones (Separats). El llegat de Pau Gil es va exhaurir el 1911 quan, a més de comprar el terreny, s'havien fet 10 pavellons: el d'administració, el d'operacions, dos pavellons menors per a reconeixements i 6 d'infermeria. Aquests són els pavellons d'estil més modernista i amb una decoració artística més rica. Les obres es van aturar fins al 1914, en què es varen obtenir mecenatges per a dos pavellons més. Per trobar un arquitecte, Pau gil, va fer un concurs per triar-lo i en va sortir Lluís Domènech i Muntaner.

BARCELONA L’Hospital de la Santa Crei i Sant Pau situat a la vila de Gracia de Barcelona és una de les obres modernistes més reconegudes de la ciutat

establert durant 62 anys a París. Pau Gil, director de la Banca Gil, va morir al 1896 a la seva residència de París i, en el seu testament, va disposar ser enterrat a Barcelona juntament amb els seus pares, liquidar la banca i destinar la meitat dels béns resultants de la liquidació a la construcció d'un «nou hospital» amb 4.000.000 pessetes a Barcelona amb el nom de Sant Pau, dedicat a assistir pobres. En el seu testament volia que aquest hospital fos masculí, ho sigui que només per homes, però l’ajuntament va dir que en una banda de l’hospital tenien que haver-hi homes

En aquest hospital hi havia uns túnels subterranis que servien per traslladar malalts amb tuberculosis d’un lloc a l’altre per separar-los correctament dels àmbits. Aquests túnels eren lluminosos i estaven protegits amb unes rajoles que servien per la higiene, eren fàcils de netejar, i també estaven a la moda. Les rajoles estaven pel sostre i per les parets fins a dos metres aproximadament. A la part externa de l’hospital, s’hi pot diferenciar la divisió del recinte amb dos parts. La part masculina a la zona dreta amb tots els Sants i a la part esquerra la zona femenina amb totes les Santes. Com que aquest hospital era Catòlic i cristià de caritat per poder ajudar al pobres que necessitaven ajuda, els metges no tenien un sou fix, nomes cobraven de la caritat dels seus pacients. En tot l’hospital només hi havia un quiròfan. Tenia forma de mitja circumferència i les parets a l’exterior eren de vidre i així permetia que entrés llum natural. Perquè els estudiants poguessin presenciar com anaven les intervencions, van posar unes baranes perquè

poguessin veure-les i aprendre’n. El terra també era de ceràmica i era totalment asèptic (Rentarse les mans, significava menys mortalitat). El projecte original concebut per Lluís Domènech constava de 48 pavellons construïts segons un patró de disseny i distribuïts al voltant de dos eixos principals de 50 metres d'amplada, amb uns carrers complementaris de 30 metres. Vint-i-cinc dels pavellons havien de ser d'un pis, onze de dos pisos i dotze de destinats a serveis diversos. Tots ells comptaven amb soterrani i estaven interconnectats per galeries subterrànies perquè s'hi poguessin desplaçar personal i malalts sense haver de sortir a l'exterior. Feien també les funcions de galeries tècniques per a ubicar les instal·lacions i conduccions externes als pavellons, facilitant-ne el manteniment.

Els pavellons dedicats als malalts comptaven amb una sala d'hospitalització rectangular de grans dimensió. Hi cabien 28 pacients, però en veritat podien haver-hi 32 (145 m² per llit). A l’entrada principal, està decorat per marbre rosa perquè, en aquell moment era el color de la masculinitat. El blau cel era el femení. El laboratori de Pau Gil era format per quatre pissos amb materials 100% reciclables com el vidre, l’acer inoxidable, la fusta...Tenia un sostre amb estrelles octogonals que representaven el sol.

Interior del l’edifici central d’oficines. Passadís que comunicava amb la sala d’arxius. Sostre fet amb trencadís

Arc de Triomf de Barcelona Per Aina Berenguer  Alumna de l’escola Els Arcs

L’arc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba entre el Passeig de Lluís Companys, el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere. Va ser construït al 1888 per Josep Vilaseca i Casanovas i era la porta d'accés al recinte firal. Té un estil neomudèjar i utilitza el maó, la majòlica i la pedra calcària com a materials. La combinació de l'ús del maó amb el conjunt de frisos que envolten l'arc, el converteixen en una peça molt bonica. Les seves dimensions son de 29,8m d’alçada i 27,7m d’amplada. Al 1989 aquest monument, va ser restaurat.

Els encarregats de la decoració escultòrica d’aquest arc van ser Josep Reynés, Josep Llimona, Antoni Vilanova, Torquat Tasso, Manuel Fuxà i Pere Carbonell. Té un component civil, caracteritzat pel progrés artístic, científic i econòmic, a diferència d'altres arcs de triomf de marcat caràcter militar. L'Arc de Triomf constituïa la porta d'entrada a la modernitat de la Barcelona de finals segle XIX. En una banda, el fris orientat mirant cap el passeig de Sant Joan es veu Barcelona rebent les nacions. De l'altra banda, s’interpreta com la ciutat lliura els guardons als participants a l'Exposició. Els relleus laterals simbolitzen la Indústria i l’Agricultura a un costat, i a l’altre l’Art i el Comerç. Damunt l'arc, l’escut d’armes de Barcelona prescindeixen els escuts de les 49 províncies espanyoles. L’Arc de Triomf és un monument commemoratiu construït durant l’exposició universal del 1888. Apareix també en el suport el Passeig de Sant Joan

Passeig monumental de Sant Joan Per Aina Berenguer  Alumna de l’escola Els Arcs

És un carrer de Barcelona que creua amb l'Eixample i Gràcia. Van posar-li aquest nom en record de l'antic passeig de Sant Joan o també dit passeig Nou, que el van començar al 1795 i el van acabar al 1802. Vorejava els glacis de la Fortalesa de la Ciutadella, que va desaparèixer en ser enderrocada la fortalesa. També, durant el temps ha tingut molts noms, com ara: General Mola, García Hernández, República… En aquest carrer, hi ha edificis i monuments molt importants com per exemple en l'extrem sud, a l'Arc de Triomf de Barcelona, la Biblioteca Pública Arús al número 26, la Parròquia de Sant Francesc de Sales (antiga església i convent de les Saleses) en el número 90, la Casa Macaya (modernista) en el número 108, el Roldós Publicitat (l'agència de publicitat en actiu més antiga del món) en el número 160, en el extrem nord el Monument a Josep Anselm Clavé...

El seu nom, va ser popularment donat en honor a una obra de teatre que fou escrita per Serafí Pitarra l’any 1865. També podríem considerar que l’origen d’aquest nom és a causa de les decoracions exteriors i interiors del castell on hi trobem en diversos llocs la figura d’un drac. La obra va ser dissenyada pels arquitectes Lluís Domènech i per Josep Forteza. Inicialment, el edifici el va iniciar Luís Domènech, però a causa d’uns problemes de retard a les obres va haver d’abandonar-ho, i el va substituir Josep Forteza. Els materials que van ser utilitzats per a l’elaboració de l’edifici van ser maó i ferro laminat. És un edifici que té forma de castell coronat de merlets. És de planta pràcticament quadrada, amb quatre torres als angles i passadissos perimetrals que circulen entre una doble façana. També és important ressaltar arts aplicades en l’arquitectura que es poden observar en parts de l’edifici. Als merlets i als plafons hi trobem decoracions fetes amb ceràmica.

Castell dels Tres Dragons Per Aina Martínez  Alumna de l’escola Els Arcs El Castell dels tres dragons, situat entre l’Arc de Triomf i el Parc de la Ciutadella, fou construït entre els anys 1887 i 1888, amb l’única finalitat d’acollir un restaurant per a l’Exposició Universal.

Castell dels Tres Dragons a la Ciutadella. Va ser un restaurant durant l’exposició universal del 1888

El Parlament i Desconsol Per Guillem González  Alumne de l’escola Els Arcs

El Palau del Parlament de Catalunya és un edifici situat al Parc de la Ciutadella a Barcelona, seu del Parlament de Catalunya des del 1932. L'edifici del Palau del Parlament va ser aixecat sota les ordres de Felip V per assegurar-se del domini de la ciutat de Barcelona, un cop enfrontada a l’11 de setembre de 11 de setembre de 1714. L’edifici va ser projectat per Próspero de Verboom, enginyer flamenc i l’edifici es va construir del 1716 al 1748. Més tard, Verboom fou el primer governador de la Ciutadella. L’edifici va ser projectat per ser un arsenal d’armes, aquesta idea es va mantenir fins l’any 1889. El 1889 l'Ajuntament de Barcelona acordà de convertir l'antic arsenal de la Ciutadella en palau reial. Les obres d'adaptació anaren sota la direcció de Pere Falqués, arquitecte municipal de Barcelona, el qual obrí tres balcons a l'altura del primer pis, decorà tota la façana amb esgrafiats, alçà el cos central de l'edifici i col·locà al mig de la façana l'escut de pedra de la porta del Socors de la Ciutadella. Pere Falqués és autor els cèlebres fanals del passeig de Gràcia, que, juntament amb altres obres seves, li han valgut un lloc entre els arquitectes del modernisme català contemporanis, com Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner.

Durant el Regim franquista l’edifici va esdevenir caserna i l’any 1980 sota la coordinació del conseller de Governació, Josep M. Bricall, es van fer noves obres de restauració i readaptació del Palau per a acollir, la I legislatura del Parlament novament restablert. Els arrengaments de Pere Falqués van ser claus per deixar enrere l’estil clàssic del palau per convertir-lo en un edifici amb elements modernistes. Així doncs l’estil de l’edifici és neoclàssic. Quan, l'any 1927, es dugué a terme la restauració del parc, es va fer un estany que conté una rèplica de l'escultura Desconsol, de Josep Llimona. Altres edificis fets durant la reforma són l’Umbracle, l’hivernacle i el castell dels tres dragons. Actualment, hi ha tres copies. Tot i així la original es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya, la segona dins del Parlament i la tercera en l’estany. L’escultura representa una noia nua, la perfecta factura de l'anatomia del cos femení i, molt especialment, la seva actitud melangiosa i casta contribueixen a potenciar la seva adscripció al simbolisme. L’escultura s’oposava a les idees renovadores dels primers modernistes que prohibien el nu.

A la reina no li va agradar el palau i no va arribar-hi mai a anar. l'any 1900 la Comissió Municipal de Governació proposà de destinar-lo a Museu Municipal d'Art. Aviat calgué ampliar l'edifici: s'hi afegiren dues ales laterals.

El Palau del Parlament de Catalunya amb davant lâ&#x20AC;&#x2122;estĂ tua modernista Desconsol de Josep Llimona. A sota veiem lâ&#x20AC;&#x2122;escalinata del palau cap a pis principal amb un recobriment (sostre) modernista.

LA CASA MILÀ O LA PEDRERA (Antoni Gaudí)

Golfes de la Casa Milà. Formades per arcs centenaris

41 REVISTA OFICIAL DE NATIONAL GEOGRAFIC SOCIETY

Resum de la visita Per Aina Martínez  Alumna de l’escola Els Arcs

La Casa Milà, popularment coneguda com “La Pedrera”, és un edifici modernista, situat al Passeig de Gràcia amb el Carrer Provença, a la Vila de Gràcia, actual Barri de Gràcia. Va ser dissenyada per l’arquitecte català Antoni Gaudí, i va ser construïda durant els anys 1906 i 1912. La Pedrera va ser la seva última obra civil, després es va centrar plenament en la Sagrada Família. La casa va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1984. La casa va ser encarregada pel matrimoni Milà. Aquest matrimoni era constituït per Pere Milà i Camps, propietari d’una fàbrica tèxtil, i Roser Segimon i Artells, viuda de Josep Guardiola i Grau. La casa va ser construïda sobre un terreny pertanyent a Roser. La Casa Milà, que adquirí aquest nom pels seus propietaris, va rebre el nom de “La Pedrera”, a causa de l’aspecte que té de pedra. La gent criticava la obra i deia que era “un gran bloc de pedra al mig del Passeig de Gràcia”. Amb el pas del temps, aquest nom s’ha incorporat en la obra i ja són molts els qui la coneixen com “La Pedrera”. La situació on es troba la obra, a l’antiga Vila de Gràcia, va ser una de les primeres cases construïdes fora de la muralla. La burgesia va

BARCELONA El terrat de la Pedrera és mundialment reconegut per les xemeneies en forma de guerrers, fantasmes...

demanar a l’ajuntament que tiressin els murs per a poder construir cases a fora les muralles que fossin més espaioses i es poguessin exhibir. Així doncs, la Pedrera és una d’aquestes cases. Gaudí, va néixer a Reus, Tarragona. Quan era molt petit, va patir una malaltia greu que no el permetia anar a l’escola. Davant aquesta situació, Gaudí es va envoltar de natura, d’animals etc. Per aquesta raó aquest edifici, i tots els seus, tenen elements inspirats en la imaginar-se el que vulgui natura i que

simulen elements orgànics. No obstant, Gaudí, mai va declarar el que volia expressar amb els seus edificis, així doncs, cada persona era i és lliure de veure-hi i imaginar-se el que vulgui. En aquesta casa hi podem veure diversos elements de la naturalesa, com ara bé, podem observar que la porta de l’entrada posterior ens recorda a gotes de pluja, a la closca d’una tortuga... També, les columnes que trobem al pati interior ens podem recordar a bambú, palmeres,

boscos... El terrat simbolitza les onades del mar. També cal fixar-se en que la casa no conté una sola línia recta que fos feta per Gaudí, així doncs, Gaudí ho va fer perquè a la natura no hi ha línies rectes. La casa, de immenses dimensions, estava dissenyada per a que a la planta principal (de 1350m2) s’hi allotgessin la família Milà, i a les demés plantes (1r pis, 2n, 3r i 4rt) fossin alquilades per altra gent. Actualment encara hi

resideixen 4 famílies, 3 de les quals ja fa més de 80 anys que hi viuen. La casa era una de les més luxoses de Catalunya, i presumia de tenir totes les novetats del moment. Gaudí hi va posar un dels primers ascensors de tot Catalunya. Tot i estar molt ornamentat i ser molt bonic, cal esmentar que l’ascensor trigava 10 minuts per a arribar al quart pis (per aquesta raó l’ascensor disposava de bancs per asseure-hi). Actualment, l’ascensor segueix en bon estat i en funcionament, i els motors han sigut canviats per a uns més actuals. Malgrat això, només poden fer-hi ús els qui viuen a l’edifici. La casa també disposava d’un dels primers pàrquings de tot Espanya, calefacció central per a tots els apartaments i electricitat. Era una casa envejada per tota la burgesia, que lògicament, va valdre molts de calers. Les golfes eren on s’hi allotjaven els criats. Aquestes es subjectaven gràcies als 270 arcs catenaris situats en aquestes golfes. El terrat de la casa és de les parts més destacables i sobretot més ornamentades. El terrat conté diverses xemeneies de forma eticoidal, que imiten el moviment del fum. Aquestes xemeneies són molt conegudes i molt característiques d’aquesta casa, de Gaudí i molt simbòliques envers el modernisme. Aquestes xemeneies recorden als cascs de guerrers. Al terrat també hi trobem trencadís, que consisteix en reciclar materials, com en aquest cas són el marbre i la ceràmica, per a fer noves creacions. També hi podem veure que Gaudí va fer un trencadís amb el vidre d’ampolles de cava. La obra va ser molt rebutjada i criticada també, per part de tots aquells qui odiaven al modernisme i el veien com una arquitectura molt caòtica i esbojarrada. La Casa Milà, apart de relacionar-la amb la forma d’una pedra, també va ser comparada amb un pastís amb 44

cireres a sobre, amb un gelat desfent-se i fins i tot, va ser criticada dient que les seves portes grans feien que la Casa Milà sembles un pàrquing per a avionetes. Gaudí va tenir molts conflictes amb el matrimoni Milà. Es veu que com a Gaudí no li van marcar cap pressupost per a la construcció, ell va fer un ús excessiu dels diners i se’n va gastar moltíssims, tant en la luxúria com el la enriquida decoració. Un exemple d’una despesa innecessària que als Milà no els va agradar gens va ser en l’elaboració de les golfes, on Gaudí va gastar molts diners per a fer els arcs catenaris. Una altre conflicte que van tenir va ser perquè Gaudí va fer l’edifici molt alt per a l’època i els Milà van rebre moltes multes per part de l’ajuntament. Després de no posar-se d’acord varies vegades, i quan la casa ja estava pràcticament acabada, Gaudí va marxar i va deixar sense fer la balla interior del terrat. Poc temps després, els Milà van encarregar-ne una molt lletja, que era d’un estil diferent a la de Gaudí.

Façana de la Casa Milà. Els finestrals tan grans van causar molt rebombori entre els habitants de la ciutat.

Activitats de matemàtiques Per Aina Berenguer, Guillem González i Aina Martínez  Alumnes de l’escola Els Arcs A partir de les qüestions que teniu a continuació, elaboreu un reportatge que inclogui la informació següent. PARÀBOLES I CATENÀRIES EN EL MODERNISME Les paràboles no només es troben a les matemàtiques.

Molts arquitectes del Modernisme més d’un cop han utilitzat els arcs catenaris en les seves construccions. Quina relació tenen els arcs catenaris amb les paràboles? Principalment, la forma d’una catenària és molt similar a la d’una paràbola. De fet, a ull nu, resulten indistingibles. Aquest fet és perquè alguns arquitectes modernistes intentaven imitar en les seves obres algunes formes de la natura, reflectint-les en formes geomètriques similars. Gaudí és un dels arquitectes que més arcs catenaris va posar en les seves cases i edificacions. Un exemple és la Casa Milà, on l’estructura de l’àtic es constituïda per 270 arcs catenaris de diferents altures que serveixen per distribuir el pes del terrat. Els arcs d’aquestes golfes són freqüentment comparats amb la forma d’un esquelet, ja que recorden a les costelles d’una animal. Per a la projecció dels arcs, aquests arquitectes van ajudar-se d’un mètode que juga amb la gravetat i l’equilibri natural com a elements fonamentals. Aquesta maqueta, anomenada “maqueta esterestàtica” o “maqueta polifunicular” va ser inventada per l’arquitecte Antoni Gaudí, qui volia construir una maqueta a gran escala (1:10) de l’església de la Colònia Güell. Aquesta tècnica consistia en instal·lar uns cordills de diferents altures al sostre o en una estructura elevada, i d’aquests penjar-hi petits sacs, tot simulant la carrega que l’edifici hauria de suportar. Amb aquesta combinació, l’arquitecte aconseguia que les estructures es moldegessin i s’orientessin de forma natural, amb l’ajut de la força de la gravetat. En subjectar les dues puntes dels cordills, cadascun d’aquests donaven una corba catenària molt similar a una hipèrbole. Aquestes catenàries eren agrupades, formant diferents estructures invertides, com columnes, arcs, torres... Un cop feta la maqueta, li’n treia una fotografia, que invertint-la donava l’estructura que Gaudí buscava per a l’església. Aquest mètode, li va donar molt bon resultat. Posteriorment, es va basar en la maqueta de la Església de la Colònia Güell per a dissenyar l’estructura de la seva gran obra, la Sagrada Família. Actualment, la maqueta estereoestàtica de la Sagrada Família es troba exposada en aquesta mateixa, i la maqueta de l’Església de la Colònia Güell es troba en la Casa Milà. Totes dues disposen d’un mirall situat a baix d’aquestes que permet la visualització invertida de la maqueta.

Busca i escriu la definició de catenària: Una catenària es una corba ideal que representa físicament la corba generada per una cadena, o fil sense rígides flexional, suspesa dels dos extrems i sotmesa a un can gravitatori i uniforme. La forma d’una catenària és similar a la d’una paràbola, tal com pots veure a la figura següent. Molts arquitectes com ara Gaudí han utilitzat aquest arc en les seves construccions. Sovint, l’arc catenari es confon amb l’arc parabòlic per la seva gran semblança. De fet, a ull nu, resulten indistingibles.

A la casa Milà, l’estructura de l’àtic la constitueix una successió de 270 arcs catenaris de diferents altures que serveixen per distribuir el pes de l’ondulant terrat. 1.- Hem superposat uns eixos cartesians a l’arc que es veu sencer en primer pla. Hem fet coincidir l’eix d’abscisses amb la base de l’arc, i l’eix d’ordenades amb el seu eix de simetria.

Tal com s’han situat els eixos de coordenades, la corba que descriu l’arc es pot aproximar per la paràbola d’equació y = ax2+c, on “a” i “c” són nombres reals que haurem de trobar de manera que la paràbola i l’arc tinguin en comú els punts de tall amb els eixos. Seguiu aquests passos :

a) Quines sĂłn les coordenades dels punt de tall de lâ&#x20AC;&#x2122;arc amb lâ&#x20AC;&#x2122;eix dâ&#x20AC;&#x2122;abscisses? (2,0) i (-2,0) b) Quines sĂłn les coordenades del punt de tall de lâ&#x20AC;&#x2122;arc amb lâ&#x20AC;&#x2122;eix dâ&#x20AC;&#x2122;ordenades? (0,5) c) Determina el valor de c. đ?&#x2018;&#x152; = đ?&#x2018;&#x17D;đ?&#x2018;&#x2039; 2 + đ?&#x2018;?

đ?&#x2018;&#x152;=5 đ?&#x2018;&#x2039;=0

5= đ?&#x2018;&#x17D;â&#x2C6;&#x2122;0+đ?&#x2018;? đ?&#x;&#x201C;=đ?&#x2019;&#x201E; d) Troba el valor del coeficient a. 5=aÂˇ22+c 5=4a a= 5/4

e) Escriu lâ&#x20AC;&#x2122;expressiĂł algebraica de la funciĂł quadrĂ tica que busquem. y= -5/4Âˇx2+5

f) Completa la taula segĂźent per a la funciĂł que has trobat a lâ&#x20AC;&#x2122;apartat anterior i representa la parĂ bola sobre els eixos que apareixen a la fotografia. x -3 -2 -1,5 -1 -0,5 2,5 y 0 2,1 3,75 4,6 6,25 2,81

0,5

1,5

2,5

4,6

3,75

2,1

2,81

6,25

2.- Aquests arcs catenaris que es veuen a la imatge es troben a la casa MilĂ . La fĂłrmula de la parĂ bola que aproxima lâ&#x20AC;&#x2122;arc que estĂ en primer pla ĂŠs de: y = -3,35x2+2,75. Les mesures estan expressades en metres, dâ&#x20AC;&#x2122;acord amb les mides reals.

Aquest arc

a) Quina ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;alĂ§ada de lâ&#x20AC;&#x2122;arc? đ?&#x2018;&#x2039;= 0 đ?&#x2018;&#x152; = â&#x2C6;&#x2019;3,35 â&#x2C6;&#x2122; 02 + 2,75

đ?&#x2019;&#x20AC; = đ?&#x;?, đ?&#x;&#x2022;đ?&#x;&#x201C;

Volem calcular lâ&#x20AC;&#x2122;amplada del terra del passadĂs. Per fer-ho, segueix els passos: b) Calcula el punt de tall de la parĂ bola amb lâ&#x20AC;&#x2122;eix dâ&#x20AC;&#x2122;abscisses. đ?&#x2018;&#x152;= 0

0 = â&#x2C6;&#x2019;3,35đ?&#x2018;&#x2039; 2 + 2,75 đ?&#x2018;Ľ=

â&#x2C6;&#x2019;0 Âą 02 + 4 â&#x2C6;&#x2122; â&#x2C6;&#x2019;3,35 â&#x2C6;&#x2122; 2,75 6,05 = = â&#x2C6;&#x2019;0,9 â&#x2C6;&#x2019;6,7 â&#x2C6;&#x2019;6,7

đ?&#x2018;ż = đ?&#x;&#x17D;, đ?&#x;&#x2014;

c) Sabent que lâ&#x20AC;&#x2122;arc a la part esquerra surt de la paret a una alĂ§ada de 2,15 m, quina ĂŠs la seva abscissa en aquest punt? đ?&#x2018;&#x152; = 2,15 2,15 = â&#x2C6;&#x2019;3,35 â&#x2C6;&#x2122; đ?&#x2018;&#x2039; 2 + 2,75 2,15 â&#x2C6;&#x2019; 2,75 = â&#x2C6;&#x2019;3,35 â&#x2C6;&#x2122; đ?&#x2018;&#x2039; 2 â&#x2C6;&#x2019;0,6 â&#x2C6;&#x2019;3,35

= đ?&#x2018;&#x2039;2

đ?&#x2018;&#x2039; = 0,179

X= đ?&#x;&#x17D;, đ?&#x;&#x2019;đ?&#x;?

d) Quina ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;amplada del terra del passadĂs?

0,9 + 0,42 = đ?&#x;?, đ?&#x;&#x2018;đ?&#x;?đ?&#x2019;&#x17D;

3.- A la casa MilĂ , penjada del sostre, trobem una reproducciĂł de la maqueta a gran escala (1:10) del projecte de lâ&#x20AC;&#x2122;esglĂŠsia de la ColĂ˛nia GĂźell.

Aquestes sĂłn les representacions de tres de les corbes catenĂ ries que podem trobar en la maqueta.

3. x

a) Associa cada fĂłrmula amb la corba corresponent (les unitats de les fĂłrmules estan expressades en metres, dâ&#x20AC;&#x2122;acord amb les mesures reals de la maqueta). A. y = 6x2 â&#x20AC;&#x201C; 3,8 2

B. y = 2x2 - 2,8 3

C. y = x2 - 2,1 1

b) Quina altura haurien tingut cadascuna dâ&#x20AC;&#x2122;aquestes torres a la realitat? A) đ?&#x2018;&#x2039; = 0 đ?&#x2018;&#x152; = â&#x2C6;&#x2019;3,8 B) đ?&#x2018;&#x2039; = 0 đ?&#x2018;&#x152; = â&#x2C6;&#x2019;2,8 C) đ?&#x2018;&#x2039; = 0 đ?&#x2018;&#x152; = â&#x2C6;&#x2019;2,1

3,8m 2,8m 2,1m

Pla Cerdà Per Aina Martínez  Alumna de l’escola Els Arcs

Barcelona, abans de 1850 era tot un caos. La població havia augmentat notablement, i l’espai a dins de la muralla s’havia fet d’allò més petit i feia impossible la expansió urbana. Les condicions sanitàries empitjoraven ja que la manca d’espai feia impossible la construcció d’infraestructures sanitàries, xarxes de clavegueram i agua corrent. La gent que moria era enterrada davant de les esglésies, fet que propagava moltes infeccions i epidèmies. A més a més, Catalunya patia fortes epidèmies de febre groga i còlera, que provocà que milers de persones morissin. Aquest ambient asfixiant i dens i tant carregat d’infeccions, era la principal la raó per la qual els ciutadans reclamaven l’enderrocament de les muralles. Per altre banda, hi havia gent que deia que de cap de les maneres es podia enderrocar les muralles. Deien que les muralles eren essencials per a la defensa de la ciutat, i que sense elles, Barcelona es quedaria indefensa. Aquesta negació envers la possibilitat de tirar les muralles no només provenia d’alguns ciutadans i de l’exèrcit, sinó del mateix Ajuntament de Barcelona, a través de la Junta de Ornato. A l’any 1853, va ser finalment acceptat per l’Ajuntament de Barcelona l’enderrocament de les muralles, i un any més tard es van enderrocar aquestes. L’única condició va ser mantenir la muralla de mar, el castell de Montjuïc i la Fortalesa de la Ciutadella.

Després de l’enderrocament, van aprofitar per remodelar l’estructura urbanística de l’Eixample. L’any 1855, Idelfons Cerdà i Sunyer va dissenyar un plànol topogràfic que va ser acceptat pel Ministeri de Foment (govern Espanyol), i a l’any 1859 Cerdà va rebre l’orde de seguir treballant en el seu disseny Malgrat això, als catalans no els hi agradava el Pla Cerdà per l’ordre que aquest tenia, i l’ajuntament va fer un concurs públic de plans per a l’eixample, on s’hi van presentar 13 i va sortir guanyador el projecte d’Antoni Rovira i Trias. Aquest projecte tenia una forma de mitja circumferència i estava estructurat en tres àrees on es combinaven els diferents sectors de la població amb les activitats socials. El govern Espanyol denega aquest pla i a l’any 1860 el ministeri ordenà l’execució del Pla Cerdà. Es van fer carrers amples per a la circulació dels vehicles i les illes de cases tenien forma octogonal.

El Quadrat d’Or Per Aina Berenguer  Alumna de l’escola Els Arcs És la zona de l'Eixample de Barcelona que està situada al Passeig de Gràcia i és delimitada entre els carrer Aribau i Passeig de Sant Joan, i des de les rondes de Sant Pere i Universitat. Per això te forma quadrada i acull a un patrimoni arquitectònic. Aquesta era la base principal d'aquella nova Eixample que hi era a partir del 1860, un cop van quedar destruïdes les muralles que ofegaven la Barcelona antiga.

En el Quadrat d’Or s’hi poden trobar exponents molt importants de l'arquitectura modernista catalana, com per exemple la Casa Batlló d’Antoni Gaudí, la Casa Amatller de Josep Puig, la Casa Lleó Morera de Lluís Domènech…Totes aquestes cases, llueixen esplèndides decoracions florals, detalls neogòtics o vitralls que ens mostren el millor modernisme.

A la primera imatge veiem la Casa Ametller (esquerre) i la Casa Batlló (dreta) al Passeig de Gràcia, que formen part de l’illa de la Discòrdia de Barcelona; un dels dos Quadrats d’Or de Barcelona. A baix apareix la proposta de Ildefons Cerdà per l’ampliació de la ciutat. Avui en dia conegut com l’Eixample de Barcelona.

Casa Batlló Per Guillem González  Alumne de l’escola Els Arcs La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, , entre 1905 i 1907. Està situat al número 43 del passeig de Gràcia de Barcelona, Va ser un encàrrec de Josep Batlló i Casanovas, un empresari tèxtil vinculat amb la família Godó per matrimoni, el que li comporta una gran fortuna. L’objectiu de l’obra era reformar o construir una casa nova al lloc de una casa antiga.

La façana del pis principal, feta totalment en pedra sorrenca de Montjuic, mostra formes arrodonides sostingudes per dues columnes. El disseny es complementa amb una elegant fusteria als finestrals combinada amb vitralls emplomats multicolor. Davant dels vitralls hi ha sis columnes que recorden ossos. Les formes arrodonides dels buits i el treball de la pedra recorden a una boca oberta, motiu pel qual va rebre el qualificatiu de "casa dels badalls”. Al primer pis es repeteix l’estructura i disseny de les finestres, però solament són dos i es troben als extrems.

La casa es va construir en una època d’esplendor de l’arquitecte. Amb aquesta casa va perfeccionar el seu estil, inspirant-se en formes orgàniques de la naturalesa. Gaudi era partidari de aprofitar materials. EXTERIOR La façana mostra tres parts ben diferents tot i estar harmònicament integrades. La part superior, una mica enretirada de l'alineament del carrer, és una mena de cresta amb unes característiques peces ceràmiques que han suscitat múltiples interpretacions. Es troba al mateix nivell que el terrat i permet dissimular l’antiga sala de dipòsits d’aigua. La teulada recorda al drac de sant Jordi on les teules de diferents tonalitats en son les escates. En un costat hi ha una torreta on es diu que Gaudí observava la Sagrada Família. La part central, que arriba fins al darrer pis, és un tapís multicolor d'on sobresurten els curiosos balcons fets amb baranes de ferro . La façana esta composta per trencadís de diferents colors, que recorden a un quadre de Monet, i 330 discos rodons de ceràmica que van sobrar de la catedral de Palma. Per últim el balco del pis de dalt és diferent ja que tant sols és l’entrada de llum pel servei.

La Casa Batlló del Passeig de Gràcia recorda al drac de Sant Jordi per l’exterior. Antoní Gaudí va construir la casa amb un mètode molt orgànic, seguint la natura. Per exemple no hi ha cap línia recta a l’interior.

INTERIOR L’interior de la Casa Batlló està format per set pisos, un soterrat, on hi havia les calderes i les carboneres; l’entrada a l’edifici; on hi ha vestíbuls, sala del porter, ascensor i cotxera; el pis principal, la casa dels senyors Batlló; quatre pisos de lloguer més petits que el principal i les golfes, que tenien una funció aïllant. En totes les cases hi ha un cel-obert central. Aquest cel-obert permetia l’entrada de llum a tota la casa, buscant il·luminació natural. Gaudí a més el va pintar de tal manera que dones la sensació que entrava la mateixa llum en tots els pisos. Totes les cases són impressionats, molt detallistes en quant a decoració: columnes, mobles, il·luminació, finestres, vitralls, sostre... Tot molt modernista, al cap i a la fi.

Casa Ametller Per Guillem González  Alumne de l’escola Els Arcs La Casa Ametller és el tercer gran monument modernista del Passeig de Gràcia, , projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900. Es troba al número 41 de Passeig de Gracia. L'any 1898, l'industrial xocolater Antoni Amatller i Costa, va voler transformar un edifici vell que havia comprat per traslladar-s'hi.

EXTERIOR Puig i Cadafalch va crear la casa Amatller amb una lectura molt personal del gòtic; hi barreja influències del gòtic català amb el gòtic dels

palauets urbans dels Països Baixos, en què finalment són presents els típics detalls d'inspiració de l'edat mitjana. El més sorprenent de l'edifici és l'esglaonada façana de reminiscències nòrdiques, que recorda una tauleta clàssica de xocolata. La façana, amb connotacions a estils d’èpoques molt diverses (des del romànic al barroc), l’arquitecte va refusar la asimetria de la façana, en canvi buscava una desigualtat equilibrada (portal a l’esquerra / tribuna a la dreta / balcó novament a l’esquerra). El singular capser esglaonat en forma d’una tableta de xocolata compleix la funció d’integrar un estudi fotogràfic construït al terrat. Afició del propietari. Puig i Cadafalch va donar a la façana un important i innovador component cromàtic (esgrafiats a base de blanc, ocre i mangra / rajoles vidriades i de reflex metàl·lic / fusteria verda / forja negra / pedra grisa de Montjuic) i una profusa decoració escultòrica que configuren un ric discurs iconogràfic de la fabricació del xocolata . S’hi aprecien al·lusions al nom de la família (branques florides d’ametller amb As majúscules, a la tribuna), també hi ha referents tradicionals com Sant Jordi, el drac i la, les afeccions del propietari (pintura / escultura / arquitectura / música / fotografia) , es troben, al voltant de les tres portes balconeres, un retrat al·legòric del mateix Antoni Amatller. Pel treball escultòric Puig i Cadafalch es va ajudar de Eusebi Arnau, tot i que també hi col·laborà Alfons Juyol.

Casa Lleó Morera Per Guillem González  Alumne de l’escola Els Arcs La Casa Lleó i Morera és un edifici modernista de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner situat al número 35 del Passeig de Gràcia de Barcelona. El projecte va ser un encàrrec fet el 1902 per Francesca Morera per a reformar una antiga casa. A la seva mort, l'any 1904, el seu fill Albert Lleó i Morera va continuar les obres i va donar nom a l'edifici. L'obra finalitzà el 10 de març de 1905. De la Illa de la Discòrdia, va ser l’únic que va aconseguir el premi d’edificació artística.

INTERIOR L'esclat del Modernisme el trobem a l'interior, amb un dels conjunts més ben conservats de la ciutat: vitralls , mosaics , ceràmica , escultura , fusta , marbre , esgrafiat ... El vestíbul i l'escala ens mostren les diferents arts aplicades modernistes que els artistes i artesans van saber plasmar partint de la idea i la direcció de l'arquitecte.

L’arquitecte es va ajudar de professionals com Eusebi Arnau i Alfons Juyol en escultures; Lluis Bru i Mario Maragliano, en mosaics; Antoni Rigalt, en vitralls; Josep Pey, en la decoració de pintura i Gaspar Homar, Antoni Serra i Joan Carreras en altres decoracions interiors.

EXTERIOR La façana i l'entresòl van ser decorats amb diferents ornaments, entre els quals destacaven les escultures d'Eusebi Arnau que representaven dues parelles de figures femenines, però que van ser destruïdes en una reforma dels baixos de la casa el 1943 per posar-hi una tenda de moda. A la façana trobem contínues al·lusions al cognom de la família , representant la flor de la morera amb diferents materials, o les al·legories dels invents del segle XX. La façana està coronada per un templet que excedia l'alçada permesa per l'Ajuntament de Barcelona i pel qual es va haver de demanar el permís necessari que proporciona a la casa igualació, ja que els costats no son iguals. La façana està feta de pedra.

La Casa Lleó Morera (la de la torre) i la casa Ametller (al fons) en una foto antiga abans de que es construís la Casa Batlló. 54

Interior de la Casa Lleó Morera amb els seus vitralls tant reconeguts.

LA COLÒNIA GÜELL (Eusebi Güell)

Entrada amb porxo a la cripta de l’església de la Colònia Güell. Obra d’Antoni Gaudí.

REVISTA OFICIAL DE NATIONAL GEOGRAFIC SOCIETY

Resum de la visita Per Guillem González i Aina Martínez  Alumnes de l’escola Els Arcs La Colònia Güell és una colònia obrera situada al terme municipal de Santa Coloma de Cervelló. Els orígens es remunten quan els senyors Güell compren la masia de Can Soler de la Torre l’any 1860. Anys més tard, 1890, Eusebi Güell decideix traslladar els seus obrers del Vapor Vell de Sants cap un lloc apartat de la societat, on el rumors són més escassos, el que permet controlar

millor el negoci. Al voltant de la masia construirà la colònia. A diferència de la gran majoria de colònies industrials de Catalunya, Eusebi Güell va procurar millores socials per als, va dotar a la Colònia Güell d'equipaments culturals i religiosos, i va incorporar el corrent modernista a les noves construccions. Destaca especialment l'església dissenyada pel mateix Antoni Gaudí, inacabada però que assenta les bases del que seria la Sagrada Família de Barcelona. El 1991 la colònia va ser protegida sent declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

L’escola i la casa de Mestres: a l’esquerra l’escola i a la dreta les cases dels mestres, els dos edificis comunicats per un pont, aquest és obra de Francesc Berenguer. Eusebi Güell va fer destacar aquest edifici, per demostrar que l’ensenyament era molt important per ell. Ja que garantia el futur de la fabrica.

SANTA COLOMA DE CERVELLÓ Es considera que la cripta de la colònia güell va ser un primer intent de Sagrada Família. Al no poder ser acabada, Antoni Gaudí va aplicar les tècniques a la gran obra de Barcelona

EDIFICIS: Ca l’Ordal: Obra de Francesc Berenguer y Joan Rubió, és l’edifici dels agricultors de la colònia. Es on s´hi trobaven algunes de les seves plantacions. L’edifici esta dividit en tres habitatges. Casa del Secretari: Era l'habitatge del secretari de la Colònia Güell, i presenta unes característiques constructives que la diferencien de la resta dels edificis.. Destaca l'entrada a la casa on a sobre s´hi troba una tribuna oberta decorada per escuts de Catalunya que flanquegen un escut amb la Creu de Sant Jordi. Ca L’Espinal: Aquest edifici, obra de Joan Rubió i Bellver, deu el seu nom al Sr. Espinal, encarregat de l’administració i comptabilitat de la colònia. Era la casa de major qualitat.

El Convent de Monges: Residència de les monges Carmelites , on aquestes tenien cura dels malalts i vigilaven als nadons dels treballadors. L’Ateneu Unió: Situat a la plaça principal, és on hi havia el bar , la biblioteca i el billar també era on assajava la coral de la colònia. Teatre Fontova: era on es feien les representacions de caràcter lúdic i cultural. Era un teatre gratuït on tothom hi podia accedir per no avorrir-se a casa. La Cripta: La cripta de la Colònia Güell, és obra de l’arquitecte Antoni Gaudí. L’edificació va ser encarregada per el mateix Eusebi Güell, qui volia un edifici religiós per al seus treballadors de la Colònia. En un principi, la intenció era construir una església, però mai va arribar a ser-ne una completament. Gaudí va començar per construir la cripta l’any 1908, però per qüestions econòmiques el projecte es va haver d’aturar l’any 1915; fet que va comportar a que només fos la cripta. La historia va començar quan Eusebi Güell li va proposar a Gaudí de fer l’església de la Colònia Güell. Li va donar carta blanca, es a dir, Gaudí podia invertir tants diners com volgués i podria fer-la com volgués, amb la condició de que aquesta rebés el nom de Güell. Quan Gaudí comença la església l’any 1908, tenia en ment fer una església immensa i completament diferent a les altres que s’havien fet abans. Va ser per a aquesta església que Gaudí ideà la Maqueta Estereostàtica. 57

Quan havien passat uns quants anys, encara que la família Güell tenia algun problema, Eusebi volia seguir amb el projecte i seguir pagant per aquest. Passat sis anys, ja havia construït la part de baix. En aquell mateix any, al 1904, Eusebi Güell va caure greument malalt, i els seus fills van heretar la colònia i tot el projecte de l’Església. Malauradament, els seus fills van optar per no subvencionar la finalització de la obra, fet que comporta l’abandonament del projecte i que al només construir la cripta, l’edifici quedés molt més baix del que es volia.

Gaudí va marxar i va deixar la església inacabada, però va marxar amb les idees que havia pensat per a l’església, i les va aplicar en d’altres obres seves més conegudes, com per exemple la Sagrada Família. Per altre banda, la cripta va ser tapada per a poder fer-n’hi ús, i a l’any 1915 va passar a utilitzar-se com a Església de la Colònia. La cripta té un porxo en el seu exterior, el qual consta de moltes columnes i pilars que estan lleugerament inclinats cap a la Església d’una forma parabòlica, amb la intenció de ajudar a subjectar tot el pes que la Església hauria d’haver suportat. Gaudí el va fer d’aquesta manera perquè volia que l’Església només s’aguantés amb el suport de columnes, com ho fa de la mateixa manera el cos humà, que s’aguanta amb les cames. El porxo i l’exterior de la cripta consten d’alguns materials com la ceràmica, el vidre i el trencadís. Al pòrtic també podem veure decoració amb rajoles. Hi destaquen unes grans Creu de Sant Andreu en forma de X.

A la part superior de la porta d’entrada, s’hi ubica una composició ceràmica que representa les quatres virtuts cardinals. Aquestes estan exposades amb els seus respectius símbols: el símbol d’una guardiola que representa la Prudència; una balança que representa la Justícia; una armadura i un casc que representen la Fortalesa i un porró i un ganivet tallant pa, que representen la Temperància. L’interior de la cripta consta de pilars circulars de maó i columnes inclinades de basalt. La cripta té tres altars: el central projectat per Josep Maria Jujol, el de la dreta dedicat a la Verge de Montserrat fet per Isidre Puig i Boada i el de l’esquerra dedicat a la Sagrada Família i fet per Josep Maria Jujol. Al centre hi trobem una sèrie de bancs, que són una rèplica dels reclinatoris de Jujol, ja que els de Jujol van ser substituïts per a no fer-los malbé. Le repliques consten d’unes peces per a posar els genolls quan es resa, però els originals no en tenien. Gaudí era molt religiós i deia que per Déu s’havia de donar tot i que per resar no feia falta recolzar els genolls enlloc més que al terra directament. Una de les coses que més destaquen de l’interior de la cripta són les seves acolorides finestres i la llum que li donen a la cripta. Aquestes finestres, tenen forma de flors i estan recobertes de vidres de colors. Aquests vidres fan que la llum que entra sigui acolorida i diferent. A més a més, aquestes finestres tenen la possibilitat d’obrirse per a ventilar l’interior de la cripta. S’obren d’una forma molt curiosa, tot provocant que les finestres un cop obertes semblin papallones.

VALORACIÓ

Terrat del Palau Güell de Barcelona.

REVISTA OFICIAL DE NATIONAL GEOGRAFIC SOCIETY

Text argumentatiu de català Per Aina Berenguer  Alumna de l’escola Els Arcs Durant aquestes últimes setmanes de treball intensiu sobre aquest crèdit de síntesi del Modernisme de Barcelona, hem estat dedicant les nostres tardes per fer la feina el millor possible. He de reconèixer que estava una mica nerviosa i inquieta abans d’anar per Barcelona amb el meu grup perquè ni tan sols els coneixia. Em pensava que no sortiria bé això d’anar amb persones “desconegudes”, però la veritat és que va anar millor del que em pensava, perquè crec que em va tocar un grup molt simpàtic i treballador i m’ho vaig passar molt bé. El que més em va agradar és que quedéssim per anar a menjar una pizza junts per després poder enllaçar-ho i anar a fer l’itinerari fotogràfic de l’avinguda Tibidabo i la Diagonal. Un cop dit això reconec que a aquestes alçades ja tinc ganes de que s’acabi el crèdit, però admeto que ha sigut molt interessant perquè he après moltes coses noves que no sabia. Respecte als components del grup D, del David Leira com a professor, estic molt satisfeta perquè he pogut anar amb les meves amigues, i això ha fet que treballar fos més amè i que ho féssim a un bon ritme. Desviant el tema cap a les visites guiades, crec que ens van servir molt per aprendre coses noves sobre el Modernisme que no sabíem. Personalment, crec que la visita que més em va agradar va ser la de la Sagrada Família perquè, amb independència de la seva bellesa arquitectònica, vam fer unes activitats molt distretes amb una tablet i la història que ens van explicar va ser molt interessant. No obstant, això no vol dir que la Pedrera, la Santa Creu i Sant Pau i la Família Güell no m’agradessin, tot el contrari, em van encantar. Tots els guies van ser molt efectius perquè van demostrar la seva expertesa en el tema amb explicacions àgils que despertaven el nostre interès.

El que no m’ha agradat gens és la distribució de les exposicions perquè estava molt descompensada. La preparació que requeria cada una no era la mateixa. Tampoc m’ha semblat correcte que ens vigilessin si preníem apunts o no perquè tot el que explicaven està tret d’internet. A l’hora de treballar amb les assignatures, crec que eren adequades per al nostre nivell, encara que en l’apartat de matemàtiques els problemes i el redactat eren una mica complicats. També trobo que, en general, a totes les assignatures s’hauria d’haver explicat i practicat una mica més en les classes corresponents, com la de música, castellà... D’aquest treball de síntesi jo no canviaria el contingut, però si la manera de distribuir algunes coses com per exemple les exposicions. En conclusió, crec que això de que ens deixin dues tardes lliures senceres perquè ens desplacem per Barcelona sols amb els nostres companys de grup ha sigut molt divertit. També ha sigut una gran oportunitat per aprendre a desplaçar-nos per la ciutat.

Per Guillem González  Alumne de l’escola Els Arcs Les últimes setmanes les hem estat, exclusivament, dedicant a treball de síntesi (Barcelona Modernista). Des del meu punt de vista reconec que l’idea del treball, de bon principi, em captivava bastant. Ara, que ja estem, mes o menys, a la tercera i mitja setmana dedicant la tarda al crèdit, tinc les ganes d’acabar el treball l’abans possible. El treball, sincerament, no m´ha desagradat. Algunes de les visites eren força interessants. El que m´ha molestat més, potser, és la desorganització i quantitat de treball repetitiu que hi ha. Per altre banda, tot i no haver anat amb el grup que volia, el que m´ha tocat ha estat molt correcte. Junts ens hem organitzat de tal manera, perquè el treball el poguéssim fer ràpid, i bé. Referint-me a les expectatives de tutoria imatges de l’exterior, i, l’interior desconegut, encara, per nosaltres. Per l’altre costat, adonarme que les presentacions estan molt, comentar que no s’han complert del tot. No crec haver après gaires coses noves, tot i que algunes sí. No sé si es que la majoria de llocs on hem anat, jo ja havia estat i aleshores no em concentrava gaire o que les explicacions els hi faltava alguna cosa. En tot cas, he de reconèixer que els quatre guies de les visites eren excel·lents, tots eren àgils, concisos i sabien despertar-nos l’interès. En especial, refusant la idea anterior, la guia de la Colònia Güell, ens va explicar unes coses bastant interessants que desconeixia del tot. En quant a les exposicions en grup, em vaig emportar una gran decepció. Des dels inicis penava que entraríem a tots aquests llocs. Personalment, crec que per fer una exposició davant la façana, podríem fer-la a la classe amb l’ajuda d’una presentació digital amb mal distribuïdes. No és el mateix fer els tres palaus

de la Diagonal, que fer el Palau de la Música Catalana, la diferència de durada del treball és bastant diferent. O per exemple, fer l’illa de la Discòrdia on hi ha una informació, per dir d’una manera abusiva, que el parc de la Ciutadella on l’explicació no és tant complicada, com l’altra. Tot i així agrair els components del Grup D, qui, provablement, gracies a les pautes, van fer unes presentacions molt ben detallades i a la vegada ràpides, el que ens ha permès fer els redactats sense dificultat alguna. Parlant dels redactats, per presentació, crec que és una mica massa. Una pagina per lloc, acaba fent un gran nombre d’esforç innecessari. Innecessari ja que la informació que posem, és fàcil de trobar a l’ordinador, a més que aquesta no ens ajuda a fer la resta de treballs del crèdit, excepte les visites guiades. Fixant-me en les assignatures, he de reconèixer, que la feina que es demana és adequada. L’únic que en mates potser l’apartat dels redactats, diguem que espanta una mica. En música, perquè m´he assabentat gracies a un company, perquè sino no feia res. Els professors no han dit res, ni tant sols ens han explicat qui son els tres personatges que has de descriure. En síntesi, l’ideari del treball no el canviaria pas. Des del meu punt de vista faria alguns canvis grossos de treball i com he dit abans alguns de manera de realitzar el treball, fixantme sobretot en on i com es fan les presentacions de grup. El treball, al cap i a la fi, ha sigut divertit. Moure’s per Barcelona, sols, ho he trobat molt encertat. Crec que si t’ho prens bé i en gracia el treball és molt entretingut i complert per aquells que volen sortir de les fronteres del seu barri.

Per Aina Martínez  Alumna de l’escola Els Arcs

Des de que va acabar la setmana de Crèdits de Síntesi, no hem parat de treballar en cap moment. Tot i que el tema tractat al crèdit de 3r d’ESO és interessant, la immensa quantitat de feina no ens ha permès gaudir tant d’ell com haguéssim volgut. Primer de tot, penso que l’enfocament cap al modernisme és bò, ja que ens ha permès descobrir moltes coses de la ciutat que no erem concients de que hi eren. Personalment, moltes cases de les que hem visitat mai les havia vist, i fins i tot, algunes ni tenia present que existissin. Així doncs, penso que el tema tractat era molt adient, però que a causa del poc temps que ens han deixat per confeccionar el treball i de la gran quantitat d’esforç i de temps que ens ha portat, ha sigut més pesat i estressant. Durant aquestes últimes setmanes, hem continuat fent classes de forma habitual, així doncs, hem hagut de combinar l’estudi i els deures de les matèries amb el treball de crèdit de síntesi, que ha sigut molta feina. També penso que abans de començar el crèdit, en algunes matèries s’hauria d’haver fet una introducció al Modernisme on ens ubiquessin una mica, perquè hem hagut d’aprofundir un tema que era completament nou per a nosaltres. Per altra banda, ha sigut interessant visitar tantes obres modernistes tot d’una. M’ha agradat veure l’art que aguarda Barcelona i que no tenim l’oportunitat de veure habitualment. La veritat es que algunes cases que hem visitat m’han sorprès realment per la seva bellesa, i la seva decoració que les feia tant característiques. Malgrat tot el que hem puguin haver sorprès les cases, penso que les exposicions que s’han fet d’aquestes, han sigut una mica inútils. Depenen de la situació on es trobava la casa, l’hora del dia, el soroll... feia de l’exposició més agradable o menys. 62

Per exemple, es van fer exposicions amb molta sorollada, amb obres, amb un sol devastador... i molts més factors que feien casi impossible sentir als qui feien les exposicions i prendre apunts. A més a més, les presses d’intentar prendre apunts de tot el que deien, de fer fotografies, i d’anar amunt i avall caminant i sense parar, ha fet que anéssim amb presses i no haguem pogut admirar les característiques que ens explicaven i les obres en general. Amb molts casos, hem hagut de buscar nosaltres la informació de les cases exposades i fer el redactat, fet que ha multiplicat la feina el triple del molt que ja era. Penso que, com de fet en aquestes cases no hem ni entrat, no faria falta desplaçar-se fins a aquestes, sinó que podríem treballar-les des de l’escola, on podríem sentir perfectament als companys i podriem utilitzar la taula com a suport per escriure. Potser després, un cop treballades a l’aula, podriem haver fet una ruta i passar-hi per davant. També comentar que el fet que ens fessin aprendre totes les exposicions sense saber quina hauriem de dir fins al moment de l’exposició, ha portat encara més feina i més estrés. En general, tots els guies que ens han tocat penso que han sigut molt simpàtics i clars, aixi doncs, hem pogut entendre perfectament el que ens volien transmetre. Un cop acabat el treball, puc afirmar que he tingut molta sort amb el grup de treball que m’ha tocat. M’ha agradat molt el interès que tot el grup ha mostrat envers a confeccionar un bon treball. He tingut sort ja que he estat amb un grup creatiu i treballador. En resum, penso que caldria deixar més de temps per a fer el treball i no posar tanta feina, per a així poder obtenir un treball ben elaborat i que no hagi estat fet amb presses. Tot i aixo, opino que aquest crèdit ha sigut una gran oportunitat per a descobrir més a fons la gran arquitectura modernista barcelonina.

ANNEX

La Rotonda o Torre Andreu és la primera cas a modernista de l’Avinguda Tibidabo

REVISTA OFICIAL DE NATIONAL GEOGRAFIC SOCIETY

PRIMER ITINERARI FOTOGRÀFIC:

L’AVINGUDA TIBIDABO

Nom: EL PINAR (CASA ARNÚS) Arquitecte: Enric Sagnier Villavecchia Data de construcció: 1903 Adreça: Carrer Manuel Arnús 1-31

Nom: CASA CASACUBERTA Arquitecte: Joan Rubió i Bellver Data de construcció: 1907 Adreça: Avinguda Tibidado núm. 56

Nom: CASA MUNTADAS Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch Data de construcció: 1901 Adreça: Avinguda Tibidabo núm. 48

Nom: CASA FORNELLS Arquitecte: Joan Rubió i Bellver Data de construcció: 1903 Adreça: Avinguda Tibidabo núm. 37

Nom: CASA ROVIRALTA, “EL FRARE BLANC” Arquitecte: Joan Rubió i Bellver Data de construcció: 1903-1913 Adreça: Avinguda Tibidabo núm. 31

Nom: CASA IGNASI COLL Arquitecte: Enric Sagnier Villavecchia Data de construcció: 1918 Adreça: Avinguda Tibidabo núm. 27

Nom: LA ROTONDA O TORRE ANDREU Arquitecte: Adolf Ruiz Casamitjana Data de construcció: 1918 Adreça: Passeig de Sant Gervasi núm. 51 / Avinguda Tibidabo 2-4

SEGON ITINERARI FOTOGRÀFIC:

LA DIAGONAL

Nom: CASA SAYRACH Arquitecte: Manuel Sayrachs Carreras Data de construcció: 1915-1918 Adreça: Avinguda Diagonal, 423-425

Nom: CASA PÉREZ SAMANILLO Arquitecte: Joan J. Hervàs Arizmendi Data de construcció: 19091910 Adreça: Avinguda Diagonal, 502-504

Nom: CASA SERRA Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch Data de construcció: 1903-1908 Adreça: Rambla de Catalunya, 126

Nom: CASA FUSTER Arquitecte: Lluis Domènec i Montaner Data de construcció: 19081911 Adreça: Passeig de Gràcia, 132

Nom: CASA DE RAMON CASAS Arquitecte: Antoni Rovira i Rabassa Data de construcció: 1899 Adreça: Passeig de Gràcia, 96

Nom: CASA TERRADES (LES PUNXES) Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch Data de construcciรณ: 1903-1905 Adreรงa: Avinguda Diagonal, 416-420

Nom: PALAU BARร DE QUADRES Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch. Data de construcciรณ: 1904-1906 Adreรงa: Avinguda Diagonal, 373