Primera guerra mundial by ainexu

Pàgina 1 18/03/2015

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

Aina Coll Polar

Pàgina 2

ÍNDEX 1.

El començament de la guerra (1914)……………………………………………………………………….…3

Les relacions internacionals (1870-1914)…………………………………………………………………...4

Guerra de posicions (1914-1916)…………………………………………………………………………...….5

El final de la guerra (1917-1918)…………………………………………………………………………….…..6

Personatges de la primera guerra mundial………………………………………………………………...7

Les causes de la guerra………………………………………………………………………………………….…..9

La crisi de 1917………………………………………………………………………………………………………..10

Guerra de moviments……………………………………………………………………………………………...11

La guerra a la Xina i al Pacífic…………………………………………………………………………………...12

10.

Otto Dix…………………………………………………………………………………………………………………...13

11.

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial………………………………………………………….17

12.

Opinió personal……………………………………………………………………………………………………….23

13.

Bibliografia……………………………………………………………………………………………………………...24

Pàgina 3

EL COMENÇAMENT DE LA GUERRA (1914)

El 28 juny 1914 un terroris-

Es pensava que seria una

Joffre va ordenar una con-

ta serbi va assassinar a Sa-

guerra de curta durada, que

traofensiva al riu Marne que

rajevo l'arxiduc austríac i

acabaria en poques setma-

va detenir els alemanys.

hereu de la corona, Fran-

nes.

cesc Ferran i la seva dona.

D'una banda, els alemanys

general alemany Moltke ha-

L'ultimàtum que Àustria-

tenien traçat el "pla Schli-

via enviat tropes al front rus.

Hongria havia enviat al go-

effen" que consistia a des-

Això va significar el fracàs

vern serbi era molt sever.

truir ràpidament l'exèrcit

del pla de "guerra llampec"

Àustria va declarar la guerra

francès en una maniobra

alemany. Anglaterra i França

a Sèrbia.

envoltant.

també van veure frustrades

A partir d'aquest moment

A aquesta estratègia també

les seves esperances quan

va començar a funcionar el

se la coneix com "Guerra

l'avanç rus va ser vençut per

mecanisme d'aliances entre

Llampec.

austríacs i alemanys a la ba-

els diferents països euro-

D'altra banda, francesos i

peus: Rússia va començar la

britànics pensaven que Rús-

Així en l'hivern de 1914-

mobilització per donés su-

sia amb el seu gran nombre

1915 la guerra es va estabi-

port Sèrbia; l'1 d'agost, Ale-

de soldats, encara que mal

litzar mitjançant la cons-

manya va declarar la guerra

proveïts d'armes i muni-

trucció de trinxeres.

a Rússia recolzant al seu aliat austro-hongarès. França

estava

compromesa

cions, podrien derrotar al front oriental als imperis centrals.

amb Rússia. Però tots dos bàndols es El 4 d'agost les tropes alemanyes van envair Bèlgica, i Gran

Bretanya

davant

aquest fet va declarar la guerra als alemanys.

van equivocar. Els alemanys van posar en marxa el seu pla, van envair Bèlgica il llegar a estar a 20 km. De París, però el general francès

A això va contribuir que el

talla de Tannenberg.

Pàgina 4

LES RELACIONS INTERNACIONALS (1870-1914)

A finals

Posteriorment s'hi incorporà Itàlia.

cop unificada Alemanya, el can-

Aquesta aliança era poc realista, ja

celler Otto von Bismarck va

que l'imperi austrohongarès i Rús-

desenvolupar una política desti-

sia es disputaven la influència

nada a consolidar el poder ale-

dels Balcans, i Alemanya es veié

many a Europa. La seva estra-

obligada a decidir-se. Finalment va

tègia va començar amb un po-

renunciar a la participació de Rús-

tent pla diplomàtic per acabar

sia, però va aconseguir un com-

amb

política

promís de neutralitat, i així va néi-

que Anglaterra exercia a Euro-

xer la Triple Aliança (1882): Ale-

pa. Anglaterra, però, semblava

manya, Àustria i Itàlia.

del

segle

XIX,

l'hegemonia

més preocupada pel domini Nogensmenys, en poc temps la dels seus territoris colonials. Bismarck també va intentar aïllar França que, a part de ser el seu enemic tradicional, reivindicava el retorn dels territoris de l'Alsàcia i la Lorena, perduts el 1871 a conseqüència de la guerra francoprussiana.

relació russo-alemanya es va anar deteriorant, i França ho aprofità oferint

Rússia

suport

econòmic que l'ajudava a combatre el fort endeutament, a canvi d'establir

conveni

militar

(1892), i convencent alhora Anglaterra del perill que suposava el

El 1873 Bismarck aconseguí que

nou desenvolupament alemany.

els tres emperadors europeus sig-

Va néixer així la Triple Ente-

nessin

Guillem

sa (1907): França, Anglaterra i

Id'Alemanya, Alexandre II de Rús-

Rússia, i els dos blocs que més

sia i Francesc Josep I d'Àustria.

tard s'enfrontarien van quedar

una

aliança:

definits.

Pàgina 5

GUERRA DE POSICIONS (1914-1916)

A les trinxeres, els sol-

Encara que Rússia no

la guerra estàtica de

dats van perdre l'espera-

pensava retirar-se de la

trinxeres.

nça d'una guerra curta.

guerra, la seva situació

L'ús de metralladores,

era desesperada amb

gasos asfixiants i filats

més de 1.500.000 baixes

impedir avenços i va

al front i greus proble-

provocar un gran nom-

mes de proveïment. El

bre de morts.

24 maig 1915 Itàlia va

Aquest equilibri, va obli-

entrar en la guerra al

gar a tots dos bàndols a

costat de la Triple Alia-

buscar nous aliats. Els

nça.

imperis

van

En 1916 els alemanys

aconseguir que Turquia i

van llançar un atac a

Bulgària entressin a la

Verdun que en principi

guerra. Al març de 1915

els va ser favorable,

els anglesos van realitzar

però finalment va ser

un desembarcament a

detingut. Aquest mateix

Gallipoli contra els turcs,

any els aliats van llançar

que va resultar ser un

una ofensiva al Somme

fracàs.

que va resultar també

centrals

A la primavera de 1915, els alemanys van llançar

frenada per les tropes alemanyes.

una sèrie d'ofensives en

Les dues batalles van

el front oriental. Van

significar la mort d'un

aconseguir

ocupar

gran nombre de soldats

Polònia obligant als rus-

per part dels dos bàn-

sos a replegar-se.

dols i van demostrar la impossibilitat de trencar

Pàgina6

EL FINAL DE LA GUERRA (1917-1918)

Alemanya va decretar al

El major èxit dels imperis

Bulgària va signar l'ar-

febrer de 1917 l'atac

centrals aquest any va

mistici el 29 de Setem-

dels seus submarins sen-

ser la victòria en Capo-

bre, i el 4 de novembre

se previ avís a tots els

retto d'austríacs i ale-

també cedia Àustria.

vaixells ja fossin enemics

manys sobre els italians.

A Alemanya va abdicar

o neutrals.

En el front oriental, des-

Guillem II el 9 de novem-

Alemanya buscava d'a-

prés del triomf de la re-

bre, i el nou govern va

questa manera contra-

volució bolxevic a la tar-

signar l'armistici.

restar el gran poder na-

dor de 1917, el nou go-

val dels seus enemics,

vern rus va abandonar la

especialment de la mari-

guerra.

na britànica.

Va signar un armistici i la

Als Estats Units va perju-

pau de Brest-Litvosk al

dicar aquesta política ja

març de 1918.

que mantenia intensos

Malgrat l'abandó de la

contactes

guerra de Rússia, les

comercials

amb les potències de la

potències

Triple

Estats

trobaven exhaustes a

Units va declarar la gue-

causa de la llarga durada

rra a Alemanya el 2

de la guerra ia la inter-

d'abril de 1917, basant-

venció de les tropes

se en els atacs a la seva

nord-americanes.

Entente.

centrals

marina comercial. L'última

ofensiva

ale-

Això va significar un gran

manya va fracassar de

suport de material i ho-

nou en el Marne.

mes per la Triple Entente.

Pàgina 7

PERSONATGES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

Allenby, Edmund Henry Hyn-

va avançar des de la línia Gaza-

man, primer comte (1861-

Beersheba fins a Jerusalem. Va

1936). Va servir en el Front

conquistar Palestina i va ocupar

Occidental en 1914-17, desta-

Damasc a l'octubre de 1918,

cant com un brillant oficial de

després de les quals els turcs

cavalleria. El 1917 va passar a

van sol·licitar la pau.

exercir-se com comandant de

General Sir Edmund Allenby

l'exèrcit britànic a l'Orient Mitjà i a l'octubre - desembre

Foch, Fernand, (1851-1929).

ofensiva final dels alemanys va ser

Mariscal francès. Va demos-

controlada i derrotada en el Marne,

trar ser un hàbil estrateg en

en 1918, al que van seguir les ofen-

les batalles del Front Occi-

sives aliades que van conduir a la

dental i el 1918 va passar a

victòria.

exercir com a comandant en cap dels exèrcits aliats en el Front Occidental. Sota la seva direcció, la gran Haig,

Douglas,

Mariscal Foch

(1861-1929). professional que s'obstinava te-

Mariscal de camp, comandant naçment en la tasca de vèncer a en cap de les forces britàniques Alemanya en una guerra d'anihilaen el Front Occidental des de ment. 1915. Per a alguns semblava ser insensible a les baixes; per altres era un dedicat soldat Haig Douglas

PERSONATGES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

Pàgina 8

Lloyd George, David, primer comte de

Wilson, Thomas Woodrow, (1856-

Dwyfor

ministre

1924). President dels Estats Units

britànic (1916-1922). Va obtenir renom

d'Amèrica (1913-1921), va mantenir

com dinàmic polític liberal i després

la neutralitat nord-americana fins

d'exercir com a ministre de Municions i

que Alemanya va declarar la guerra

Secretari d'Estat per a Guerra, va reem-

submarina sense restriccions en 1917

(1863-1945).

Primer

plaçar a Asquith com a primer ministre. Conegut com "l'home que va guanyar la guerra" va exercir un paper important en l'acord de pau, però va perdre el suport dels seus conciutadans i no va tornar a ocupar cap càrrec després de 1922.

i va començar a enfonsar mercants nord-americans. Al començament de 1918 va preparar un pla de pau de 14 punts que va encoratjar a Alemanya a sol·licitar l'armistici. Va ser responsable, en gran mesura, de l'establiment de la Lliga de les Nacions i es va sentir profundament decebut quan el Congrés va refusar acceptar l'ingrés dels Estats Units d'Amèrica com a membre d'aquesta organització.

Clemenceau, Georges, (1841-1029). Primer ministre de França, 19061909 i 1917-1920. Va ser un gran orador i un polític agressiu, sobrenomenat "El Tigre". Va presidir la Conferència de Pau a 1919.

Pàgina 9

LES CAUSES DE LA GUERRA Tot i que el desencadenant de la

Vint-i-vuit

guerra va ser l'assassinat de l'arxi-

«aliats», i entre les quals hi ha-

duc Francesc Ferran, l'hereu de la

via

corona austrohongaresa el 28 de

Unit, Rússia i els Estats Units, van

juny de 1914, les causes indirectes

lluitar contra la coalició de les

de la guerra van ser la competència

«Potències

econòmica, les rivalitats colonials

per

entre els estats europeus, el rear-

l'imperi Otomà i Bulgària.

mament constant i molt accelerat aEuropa i els conflictes a la zona delsBalcans. La guerra va començar com un enfrontament

entre

l'imperi

Aus-

trohongarès i Sèrbia, però després de la declaració de guerra austrohongaresa a Rússia l'1 d'agost de 1914, el conflicte es va transformar en un enfrontament militar a escala europea. Finalment es van incrementar les hostilitats fins a convertir-se en una guerra mundial en la qual van participar 32 nacions.

d'elles,

França,

denominades

Itàlia,

Centrals»,

Àustria-Hongria,

Regne

integrada Alemanya,

Pàgina 10

LA CRISI DE 1917 El segon esdeveniment clau va ser la crisi

mentaris espanyols. Demanaven autonomia

de 1917. En aquest any van convergir, de

per a Catalunya i unes Corts Constituents per

forma successiva, tres conflictes:

reformar l'Estat. La convocatòria va tenir poc

Durant una vaga (1917). Arxiu de la Funda-

èxit, va ser prohibida pel Govern i dissolta

ció Francisco Llarg CaballeroespacioMilitar.

pel governador civil.

Una part de l'exèrcit va crear les Juntes de

La UGT i la CNT van convocar conjuntament

Defensa per controlar els ascensos i les

una vaga general en el mes d'agost. Demana-

condicions professionals. Com funcionaris

ven reformes laborals (salaris, preus) i políti-

els afectava la carestia de la vida. Però so-

ques. La vaga va ser àmpliament recolzada

bretot defensaven l'escala tancada: els as-

en gairebé tot el país. Però la detenció del

censos per antiguitat, en lloc de per mèrits

comitè de vaga madrileny i la repressió de

de guerra, sempre difícils de valorar. En-

l'exèrcit la va fer fracassar. El saldo va ser

front d'ells va sorgir el grup dels africanis-

d'uns 2.000 obrers detinguts i un centenar

tes.

de morts.

es Juntes van proliferar i van pressionar al

El Govern va quedar seriosament debilitat

Govern. Després de diversos xocs, el Go-

com a conseqüència del triple conflicte. I es

vern es va veure obligat a reconèixer-les

va posar en evidència la creixent descompo-

com portaveus.

sició del sistema de la Restauració.

Els diputats i senadors catalans es van reunir a l'Assemblea de Parlamentaris a Barcelona i van convidar a la resta de parla-

Pàgina 11

GUERRA DE MOVIMENTS

Va donar començament a la guerra l'any 1914, és el conjunt d'opera-

El comandant de les forces alemanyes Von

cions que els alemanys van realitzar

Moltke va enviar algunes divisions alfrente

per derrotar França, i un cop aconse-

oriental on els russos resistien amb solidesa.

guit això, poder acabar els exèrcits

Els francesos van reorganitzar els seus exèr-

de Rússia.

cits i van passar a l'ofensiva a la batalla del riu

Aquestes operacions es van desen-

Marne on van sorprendre als alemanys que

volupar en dos fronts:

van estar a punt d'abandonar.

-En L'occidental Alemanya va posar

-En El front oriental el fracàs alemany a Fra-

en pràctica el pla dissenyat pel gene-

nça es va deure a la contundent intervenció

ral A. Von Shlieffen i va envair Bèlgi-

dels russos.

ca. La intenció dels alemanys era

L'inesperat empenta rus va provocar el reple-

sorprendrà els francesos pel nord. I

gament alemany.

encara que al principi aquest pla va funcionar, més tardelos francesos van replegar les seves tropes i les van concentrar al voltant del riu Marne.

El fracàs de la guerra llampec conduir a una estabilització de losfrentes obrint pas a una nova fase coneguda com "Guerra de posicions".

Pàgina 12

LA GUERRA A LA XINA I AL PACÍFIC

Després de l'esclat de la guerra,

Les tropes australianes estacionades a

l'Imperi Japonèsva enviar un ulti-

Papua van ocupar sense problemes la

màtum a Alemanya, demanant l'eva-

Nova Guinea Alemanya, mentre que el

cuació del nord-est de la Xi-

Japó i Nova Zelanda van dirigir atacs

na. Alemanya es va negar a complir-

contra les bases alemanyes a les Illes

lo, de manera que el Japó va entrar

Marianes. El port xinès de Tsingtao,

a la guerra del costat dels aliats el 23

principal base alemanya a l'Extrem

d'agost de 1914.

Orient, va ser ocupat pels japonesos.

Les tropes japoneses van ocupar les

Com a resultat de l'acord de pau de la

possessions alemanyes a les illes Ca-

guerra mundial, Japó va rebre les illes

rolines i a les Marianes.

del Pacífic que havia ocupat.

En 1915, Japó va presentar les Vint exigències que obligaven a la Xina a no llogar ni cedir cap territori enfront de l'illa de Taiwan a cap país, excepte al Japó. El 1919, la Xina va cedir els drets comercials

Mongòlia

Interior

i Manxúria al Japó. Mentrestant, al Pacífic també hi va haver moviments encara que no batalles d'importància.

Pàgina 13

OTTO DIX

En esclatar la Primera Guerra Mundial,

conflicte llarg, geogràficament molt extens i que va

el pintor Otto Dix (1891-1969) va es-

tancar-se amb una pau mal resolta que obriria les

devenir un fervent patriota alemany i

portes a un conflicte bèl·lic encara més terrible vint

va allistar-se voluntàriament com a

anys després.

suboficial en l’exèrcit imperial. Tanmateix, l’experiència bèl·lica, la crueltat extrema

guerra

to-

tal experimentada en les trinxeres, va trastornar l’artista profundament, fet que va provocar una catarsi pacifista en la seva persona. Dix trigaria molts anys en acabar de pair el que havia viscut. Aleshores, la representació dels desastres de la guerra seria un dels grans temes de la seva obra, englobada dins de l’anomenat realisme expressionista o escola de la Nova Objectivitat. I és que l’experiència de la Gran Guerra (1914-1918) va desbaratar el paisatge social i polític europeu, marcant el veritable inici del segle XX amb un conflicte mai vist per la seva capacitat de destrucció. El desenvolupament de la ciència i la tècnica que s’havia produït en les dècades anteriors va aplicar -se per trobar noves maneres de matar i desmoralitzar l’adversari en un

El resultat de l’assimilació d’aquesta experiència el trobem en el famosíssim tríptic de Dix La guerra (1929-1932), obra que va trigar més d’un decenni en veure la llum. En aquesta composició, conservada a la Gemäldegalerie Neue Meister de Dresde, podem veure la crua realitat dels horrors de la guerra. Fins al punt que podem parlar d’una icona del pacifisme. Simbòlicament, Dix recupera la forma del retaule, però el missatge de devoció religiosa és absent. La guerra, al contrari, és el triomf de l’infern, un món abominable del qual no es pot veure la sortida.

OTTO DIX

Pàgina 14

En la imatge central domina pode-

Aquí podem observar una llarga fi-

rosa la representació del camp de

lera de soldats que caminen sota la

batalla. És una visió espantosa, en la

boira cap al camp de batalla. Mira-

qual només podem distingir una fi-

des perdudes, inquietud, poques

gura amb vida: un home esdevingut

paraules creuades i l’equip de com-

una imatge irreal, deshumanitzada,

bat encara intacte. Aviat aquesta

embossat sota la capa, el casc i la

inquietud davant del combat es

màscara antigàs. Tot el que s’aixeca

convertiria en destrucció.

al seu voltant són cadàvers, runes i devastació. És a dir, una síntesi terrible de la tràgica experiència viscuda. Els cossos abatuts són el tràgic contrapunt a aquell esperit d’ardor guerrer i patriota que havia envaït i seduït

els

joves

l’Europa

prebèl·lica. El camí al cel dels retaules medievals desapareix per donar pas al camí cap a l’infern.

OTTO DIX

Pàgina 15

A n’aquesta imatge emergeix la fi-

Finalment, una tomba simbòlica, trobem els

gura d’un soldat amb l’uniforme

cossos de tres soldats gaudint d’un descans

destrossat que sosté en les seves

més proper a la mort que al relax. Les pa-

mans un company ferit de mort,

rets de fusta i les teles que cobreixen la

amb el cap embenat i ensangonat.

trinxera convertida en taüt ens indiquen el

Als seus peus un cadàver i un soldat

drama d’aquesta vida més propera a l’in-

de mirada terroritzada ens ensen-

fern i la mort i a la qual els europeus s’ha-

yen l’únic resultat possible de la

vien llançat amb una il·lusió inconscient el

guerra. Al fons, un incendi il·lumina

1914. Generacions senceres van desaparèi-

l’horitzó.

xer en la carnisseria més gran provocada mai per l’home… i el drama que Dix no coneixia aleshores era que el pitjor escenari bèl·lic encara no havia arribat a Europa.

Pàgina 16

OTTO DIX

Si el vuit-cents havia estat el

dels interessos nacionals. Tot ple-

segle de la raó, un període de

gat va crear en molts d’ells una re-

creença en la bondat de l’ésser

sistència decidida contra tota ame-

humà, una època de progressió

naça de noves guerres en el futur.

de la història el moment de la

Però de la mateixa manera que

contemplació del desenvolupa-

l’horror que va derivar-se dels terri-

ment de les societats en el camí

bles episodis viscuts a la Gran Gue-

cap a la llibertat dels individus…

rra va provocar respostes humanis-

Com era possible que aquest pe-

tes i pacifistes, una part de la gene-

ríode acabés amb l’episodi més

ració que va madurar en el front

destructiu mai recordat? Per a

bèl·lic va establir una espècie de

tota una generació de comba-

consciència de l’excombatent basa-

tents, l’anomenada edat de la

da en l’exaltació d’un seguit de va-

raó havia anat a morir a les

lors positius associats a la guerra.

trinxeres de la Primera Guerra

En definitiva, un terreny favorable

Mundial.

perquè entre ells florís i arrelés una

L’esperit de la fraternitat de

nova proposta ultradretana: el fei-

1789 i l’internacionalisme pro-

xisme.

clamat per les organitzacions obreres s’havia trencat en veure’s enfrontat contra la lògica

Pàgina 17

CONSEQÜÈNCIES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

-Conseqüències demogràfiques: La Gran Guerra va suposar una catàstrofe hu-

A les pèrdues humanes provocades direc-

mana sense precedents. A més, els historiadors

tament per la guerra cal afegir la sobre-

de la demografia consideren que a l’impacte

mortalitat provocada per la manca d’ali-

humà dels morts causats directament pel con-

ments, les pèssimes condicions d’higiene i

flicte armat s’ha de sumar els no nascuts a cau-

l’epidèmia de la mal anomenada grip es-

sa de la guerra. A Europa (sense comptar Rús-

panyola de 1918 (que va provocar la mort

sia) van morir entre 9 i 12 milions de persones.

de 6 milions d’europeus i 22 milions de

A Rússia entre 1914 i 1922 (incloent la guerra

persones a tot el món).

civil posterior a la Revolució) van morir uns 16 milions de persones.

Així, l’increment de la mortalitat i el descens de la natalitat van donar lloc a les

Per tant, les pèrdues de vides humanes van ser

anomenades “generacions buides” que

més que considerables. I a això hem de sumar-

van arribar a l’edat adulta cap a 1935. El

hi una xifra similar de ferits i mutilats. Alemanya

resultat d’aquesta matança va ser l’apari-

va ser qui va patir un nombre més elevat de bai-

ció d’una forta pressió social per la dismi-

xes seguida de Rússia i França tot i que l’impac-

nució de la població activa i del nombre

te va ser global per a tota Europa. Amb tot, la

de consumidors potencials.

zona més castigada per la guerra va ser l’Europa oriental. A més, la guerra va provocar un descens de la fertilitat que segons els càlculs estadístics va fer que deixessin de néixer uns 10 milions de persones que haurien d’haver nodrit les generacions posteriors a la guerra.

C. Demogràfiques

Països

Pàgina 18

Població total el 1913

Forces

mobilitzades

(inclosos els contin-

Morts i desapareguts

Alemanya

64.900.000

13.200.000

2.000.000

Àustria-Hongria

50.600.000

9.000.000

1.500.000

França

39.600.000

8.500.000

1.400.000

Gran Bretanya

45.100.000

9.500.000

700.000

Itàlia

36.100.000

5.600.000

750.000

Rússia

142.600.000

13.000.000

1.700.000

Estats Units

92.000.000

3.800.000

100.000

Bèlgica

7.400.000

380.000

40.000

Total

478.300.000

63.000.000

8.900.000

La URSS va ser el país més afectat, per-

forçoses de població. Les grans rectifica-

dent una xifra escandalosa de població:

cions de fronteres provocades pel nazisme

més de 20 milions de morts. La van se-

als països ocupats van obligar a expulsar

guir Polònia, país que va perdre més de 6

les antigues poblacions perquè així les

milions d’habitants, Alemanya i Iugos-

fronteres ètniques coincidissin amb les no-

làvia, mentre que a la resta d’Europa i als

ves fronteres polítiques. També, just al fi-

Estats Units el nombre de baixes va ser

nal del conflicte, l’alliberament de preso-

més baix. Al sud-est asiàtic, la guerra i la

ners de guerra dels camps de concentració

repressió també van provocar grans pèr-

i els canvis fronterers derivats dels tractats

dues, especialment a la Xina on les esti-

de pau van provocar grans desplaçaments

macions de morts civils i militars van de

de població. Així, el maig de 1945, uns 40

2 a 13,5 milions segons les fonts consul-

milions d’europeus havien estat expulsats

tades, mentre que el Japó va patir més

dels seus llocs de residència i cercaven un

de 1,5 milions de baixes militars.

nou lloc on establir-se.

Un altre problema demogràfic derivat de la guerra el trobem en les deportacions

Pàgina 19

-Conseqüències econòmiques:

A la pèrdua de vides humanes hem

tries i de camps van provocar una

d’afegir-hi les pèrdues materials i el

dràstica reducció de la producció

trasbalsament social que això repre-

en els països bel·ligerants. Un altre

sentaria, un cop acabada la guerra,

aspecte seria l’endeutament deri-

especialment en els països que ha-

vat de les despeses de la llarga gue-

vien estat ocupats. Els nivells de des-

rra que, exceptuant als Estats Units,

trucció provocats per la guerra van

van afectar tots els bel·ligerants.

adquirir unes dimensions desconegudes, sobretot entre els vençuts: les ciutats, els camps i l’estructura productiva havien estat destruïts. Les destruccions materials van ser molt importants i van afectar sobretot a les ciutats, els mitjans de comunicació i les instal·lacions industrials. A més, el pillatge, la pràctica de la terra cremada i la destrucció d’indús-Conseqüències polítiques: La Segona Guerra Mundial no va

l’intent d’imposar un esperit de

solucionar tots els problemes que

concòrdia, estarà marcat per la

l’havien provocada i, a més, va

bel·licositat diplomàtica i política de

donar lloc a unes tensions entre

la Guerra Freda. Les principals conse-

els vencedors que portarien el

qüències van ser:

món a una tensió permanent coneguda com a Guerra Freda. Així, el món de postguerra, a diferència del viscut després de l’anterior guerra mundial marcat per

Pàgina 20

C. Polítiques

a. Repartiment del món en zones d’influència.

e. Canvi d’estratègia de l’URSS. L’URSS va can-

Com a derivació del acords de Jalta i Potsdam el

viar la seva estratègia per abandonar la possi-

món va ser repartit en zones d’influència, un

bilitat d’exportar la revolució socialista a Eu-

repartiment que va ser imposat. Els exemples

ropa. Primer va dissoldre’s el Komintern (III

més clars d’aquest repartiment són els de

Internacional) l’any 1943 en plena guerra i

Grècia i Iugoslàvia.

després va suprimir-se el Kominforn el 1956.

b. Fi de la guerra convencional. Amb la finalitza-

f. Diplomàcia, política i ideologia. La Segona

ció de la Segona Guerra Mundial es posa fi al

Guerra Mundial té les seves arrels polítiques i

model de guerra convencional per l’accés a l’ar-

diplomàtiques en la Primera però amb un

mament nuclear (els Estats Units el 1945 i la

caràcter de lluita de classes més marcat. La

URSS el 1949) que va trencar tots els esquemes

Segona Guerra Mundial contempla la dissolu-

bèl·lics que s’havien fet servir fins aleshores. Es

ció de la coalició guanyadora, la rehabilitació

desenvoluparà el anomenat sistema “d’equilibri

dels vençuts i la inversió de les aliances de

del terror”.

conveniència de 1941-45. Alemanya jugarà el

c. Hegemonia del món capitalista. El món capi-

rol d’oposar-se a l’avanç del socialisme a Eu-

talista es consolidarà com a hegemònic en la

ropa –al igual que després de la Primera Gue-

postguerra, en especial els Estats Units. L’hege-

rra Mundial mitjançant la República de Wei-

monia nord-americana serà una conseqüència

mar–. Així, la República Federal d’Alemanya

directa dels acords signats durant la guerra que

constituïda en 1949 serà una de les claus per

implicaran la reconstrucció política, militar i

entendre el món de postguerra, la Guerra

econòmica d’Europa segons els paràmetres im-

Freda i la política de blocs.

posats pels EUA.

g. Inici de la Guerra Freda. L’herència directa

d. Neocolonialisme. El colonialisme clàssic –

de la Segona Guerra Mundial va ser la Guerra

heretat del segle XIX– que exercien Gran Bre-

Freda que es complementava per la rivalitat

tanya i França va ser substituït per una política

ideològica

neocolonial gestionada pels Estats Units. El

l’equilibri armamentístic bipolar entre els Es-

neocolonialisme nord-americà va afavorir, en

tats Units i la URSS quan aquests van desen-

alguns casos, l’emancipació política d’antigues

volupar la bomba atòmica. El sistema d’equili-

colònies que van passar a estar incloses en la

bri bipolar i la rivalitat nuclear van portar a la

seva zona d’influència econòmica, política i mi-

recerca d’un nou ordre de pau mundial basat

litar mitjançant pactes bilaterals o multilaterals

en l’Organització de Nacions Unides (ONU).

de postguerra.

capitalisme/comunisme

per

Pàgina 21

-Conseqüències socials: La incorporació de la dona al sistema concretada en una onada de vaproductiu durant el conflicte va tren- gues que es van fer ressò de la recar el monopoli que fins llavors havien volució bolxevic russa. Un país esexercit en ell els homes, alterant amb pecialment sensible a la crisi ia això els esquemes tradicionals de l'agitació social va ser Alemanya, desenvolupament del capitalisme. Du- obligada després dels tractats de rant la guerra la dona va adquirir cons- pau a indemnitzar els vencedors ciència de la seva capacitat per desen- amb ingents sumes de diners. volupar les habilitats dels homes i demandar un creixent protagonisme en el mercat laboral. Les classes mitjanes van sortir empobrides del conflicte, en tant que van sorgir noves fortunes relacionades amb la producció d'armes i l'especulació de queviures. Les masses obreres van patir una important pèrdua del poder adquisitiu dels seus salaris a causa de la inflació i van ser protagonistes d'una intensa agitació laboral, -Conseqüències ideològiques: La societat de la postguerra va ser

superioritat sobre les altres, va

presa d'una profunda crisi de cons-

ser posat en dubte pels pobles

ciència. Les seqüeles del conflicte

colonitzats que, servint-se d'un

van portar al qüestionament dels

incipient nacionalisme, van co-

models polític, social i econòmic

mençar a reivindicar la indepen-

imperants des d'inicis del segle XX.

dència respecte als seus me-

L'imperialisme

tròpolis.

que

partia

supòsits europeocentristas, atorgant a la civilització occidental la

C. Ideològiques

Va sorgir un peculiar tipus social: el del inadaptat a la pau i nostàlgic de la guerra, que va constituir el suport de moviments nacionalistes revengistes i radicals que van progressar durant el període d'entreguerres. Molts excombatents van quedar exclosos de la vida laboral i van ser presa d'un profund desànim en considerar que la societat els havia exclòs sense el reconeixement del seu esforç i sacrifici. Hi va haver col·lectius que no van acceptar la fi de la guerra i van denunciar els tractats de pau fet especialment significatiu a Alemanya on HITLER denunciar el que considerava injusta supeditació del seu país als tractats de pau. La pèrdua de valors humanistes es va reflectir en l'art, la literatura i la música i va servir d'empenta a moviments com l'expressionisme i el surrealisme.

Pàgina 22

Pàgina 23

OPINIÓ PERSONAL

Aquest treball o millor dit, revista digital, ha estat bastant complicat per fer-ho i per organitzar-ho a n’aquest programa, el Publisher, però per tot lo altre, és a dir, el tema del treball “La Primera Guerra Mundial” i la informació, m’encanta i és molt entretingut. La Primera Guerra Mundial és part de la història de la humanitat i s’ha de poder recordar i saber sobre ella, com a humans que som o com a societat directament. La situació en que es van veure molts països és una manera de reaccionar davant els conflictes que encara avui en dia succeeixen , i per adonar-se que al cap i a la fi, una guerra és crear un problema més i no és pot considerar una manera correcta d’arreglar qualsevol conflicte entre països.

PĂ gina 24

BIBLIOGRAFIA http://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial (21/02/2015) http://avance98.tripod.com/Index.htm (21/02/2015) http://www.claseshistoria.com/1guerramundial/consecuenciaseconomicas.htm (21/02/2015) http://es.wikipedia.org/wiki/Consecuencias_econ%C3% B3micas_de_la_Primera_Guerra_Mundial (21/02/2015) http://www.claseshistoria.com/1guerramundial/consecuenciaseconomicas.htm (4/03/2015) http://www.claseshistoria.com/1guerramundial/consecuenciasociales.htm (4/03/2015) http://www.claseshistoria.com/1guerramundial/consecuenciasideologicas.htm (4/03/2015) http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2013/02/11/otto-dix-la-guerra/ (4/03/2015) http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/04/25/consequencies-demografiques-dela-primera-guerra-mundial/ (4/03/2015) http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/04/25/consequencies-demografiques-dela-primera-guerra-mundial/ (4/03/2015) http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/bachillerato/espana/alfonsoXIII_02_02.html (14/03/2015) http://html.rincondelvago.com/crisis-de-1917_1.html (14/03/2015)