3 euros - Revista bisetmanal, núm. 32
urs c n o C fic à r g o fot
a guany
100€
El Pedraforca Un clàssic de l’excursionisme
L’indret
Flora
Fauna
El volcans de la Garrotxa
El rovelló, el nostre bolet
L’ós bru dels Pirineus
Sumari
2
Aquesta setmana...
4
L’indret
Els volcans de la Garrotxa Flora
El rovelló
12
8
Fauna
L’ós bru dels Pirineus L’excursió
El Pedraforca
20
L’expert
L’alpinista Oriol Baró
16
Fauna i flora de Catalunya
3
PRSENTACIÓ CARLES ESCOLÀ Director
Aquest cop, ja hem fet història El col•lectiu antitauromàquia ja hem fet història. I la UPAG diem que “ja hem fet història” tot i que el Parlament encara no ha votat la ILP Prou! Que els nostres més alts representants polítiques s’asseguin a escoltar eminències tant del món de la tauromàquia com del món de la protecció animal, que es retirin mesos a deliberar i que finalment es sotmeti el tema a votació, és realment impressionant. Que el benestar animal i el patiment dels braus arribi al Parlament Català, als membres de la UPAG, ens emociona. A més, des de la UPAG volem defensar el terme “Antitauromaquia” en comptes de “antitaurí”, ja que nosaltres no som antitaurins; no tenim res en contra dels
“toros”. El que no ens agraden no són els braus, més aviat nosaltres adorem els braus! Són animals majestuosos i realment molt macos de veure de a prop. El que a nosaltres, el col•lectiu animalista, no ens agrada, són les curses de braus i tot el que la tauromàquia envolta. No volem que de la tortura se’n faci un espectacle. Per això la UPAG no ens considerem antitaurins, si no antitauromàquia. Estem cansats de veure com s’enganya a turistes per que assisteixin a aquests actes. Després, només cal esperar a la sortida de la plaça per veure les seves reaccions. Des de la UPAG us convidem a veure alguns vídeos del youtube que ho mostren, teclejant com a criteri de cerca paraules com “turistas saliendo de la monumental”. El més comú és veure persones tremendament afectades, fins i tot en molts casos plorant, repetint una i altra vegada en el seu idioma que allò no era el que esperaven.
Disseny i maquetació Eva Delàs Edita Grupo PRISA, S.A. CIF: R-54756722 Apartado de Correos, núm 1 08022 - Barcelona España Direcció - Consell Editorial Carles Escolà Col·laboren en aquest número Sergi Pont Andrea Rodoreda Aitor Sáez
Imprimeix Printing Media Publicitat BP Premier Plus Tlf. 0034 685 15 55 55 Fax. 0034 93 580 38 22 publicitat@floraifauna.cat Subscripcions Departament d’atenció al client Tlf. 0034 93 580 38 20 Fax. 0034 93 580 38 22 info@floraifauna.cat
Barcelona, 11 de gener de 2011
NOTA: L’empresa editora de Flora i fauna de Catalunya no es responsabilitza de les opinions o comentaris dels autors dels articles firmats. L’opinió de l’empresa està únicament expressada a la presentació. COPYRIGHT: La propietat del copyright dels articles i fotografies publicades en aquest número pertanyen, en uns casos, als seus autors i, en d’altres, a l’empresa editora. En qualsevol cas, cap element d’aquesta revista pot ser reproduït per cap altre mitjà, sense consulta prèvia i permís explícit del propietari del copyright. Qualsevol violació del Dret de Propietat Intel·lectual serà perseguida legalment. Dipòsit legal: M-2930-2004
L’indret
4
ELS VOLCANS DE LA GARROTXA
Uns cràters amb secrets
La zona volcànica de la Garrotxa amaga milers de plantes, animals i fins i tot una ermita
E
l Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és un Parc Natural que es troba a la comarca de la Garrotxa. És el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. A Catalunya existeixen dues zones volcàniques importants. Una es troba a la comarca de La Selva, pels voltants de Massanet de la Selva, és molt coneguda per les seves fonts termals. L’altra es troba a la Garrotxa pels voltants d’Olot. Aquesta última és més important a nivell europeu, per tant concretarem i parlarem solament d’aquesta zona: la zona vocànica d’Olot. Té una quarantena de cons volcànics d’una edat compresa entre els 10.000 i els 700.000 anys, 10
cràters, 23 cons ben conservats i més de 20 colades de laves basàltiques. L’orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d’ excepcional valor paisatgístic.
TERRITORI És un espai protegit molt poblat, que no es correspon amb la imatge que es té, en general, d’un espai protegit; imatge que és associada a un espai públic ordenat per promoure i facilitar les activitats lúdiques i recreatives, o bé a un territori protegit per a la salvaguarda d’espècies faunístiques. Té una superfície protegida de 15.000 Ha., que inclou 11 municipis, 26 reserves naturals, i pretèn
fer compatible la conservació amb el desenvolupament econòmic, en règim de protecció arran dels impactes de les extraccions mineres, el creixement urbanístic i els abocadors incontrolats de residus. Al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa hi ha 28 itineraris pedestres, que transcorren pels indrets més interessants del Parc Natural. La majoria estan senyalitzats, excepte alguns dels més llargs que, si s’hi està acostumat, es poden seguir fàcilment amb l’ajuda del plànol-guia del Parc Natural. El Parc Natural disposa d’una extensa oferta de publicacions. Els itineraris del Parc Natural connecten sovint amb els de la xarxa de senders Itinerànnia. Per tant, des dels itineraris del Parc Natu-
Santa Margarida, el tresor millor guardat
Ermita de Santa Margarida / FC
El volcà de Santa Margarida és un volcà apagat de 700 m d’altitud situat a la regió volcànica d’Olot. Es troba al pla de la Cot, a l’oest del municipi de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa),. És un dels més importants del sector, de 682 m d’altitud i la seva extensa boca té uns 2000 m de perímetre. Al mig del pla format pel cràter hi ha l’ermita Santa Margarida, d’origen romànic. Fa uns 11.000 anys que va entrar en erupció. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. L’any 1865 es va reconstruir en forma de senzill temple d’una sola nau i carreus ben escairats. L’orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d’ excepcional valor paisatgístic.
Fauna i flora de Catalunya
5
El volcà de Santa Margarida és dels més grans i encara conserva el seu entorn natural / Ignasi Ricart
ral es pot accedir a peu a qualsevol altre punt de la Garrotxa, el Ripollès o l’Alt Empordà a través d’Itinerànnia. El 98% del territori del Parc Natural és de propietat privada. Procureu no provocar sorolls molestos i que la vostra visita no destorbi la gent que hi viu o el visita. La captura d’animals i la recollida de plantes, roques i minerals no són permeses en l’àmbit del Parc Natural.
INSTAL·LACIONS Les zones d’aparcament estan senyalitzades. Procureu deixar el vehicle als aparcaments preparats amb aquesta finalitat. Als aparcaments hi trobareu àrees de repòs equipades amb WC, papereres i aigua pota-
ble, per si us cal fer una pausa en la vostra activitat. Eviteu fer pícnic fora d’aquestes àrees. A les reserves naturals hi és prohibit.
lliu sempre la brossa que genereu i emporteu-vos-la o dipositeu-la a les papereres situades als aparcaments.
De les 15.000 hectàries, el 98% del parc és de propietat privada
El 3 de març de 1982, la Zona volcànica fou declarada Paratge Natural d’Interès Nacional amb unes àrees de Reserves Integrals d’Interès Geobotànic. Es va declarar Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i Reserves Naturals, la major part dels volcans i la Fageda d’en Jordà. De la trentena de volcans els dos més coneguts són: el volcà Croscat i el volcà Santa Margarida. Les manifestacions artístiques són una constant a tots els racons de la Garrotxa Diversos jaciments arqueològics demostren la presència d’assentaments humans fa milers d’anys i la seva estància es va allargar també molt. - Aitor Sáez
El servei de manteniment del Parc ha de fer un gran esforç per conservar nets els indrets més freqüentats. Procureu generar el mínim de residus, eviteu les llaunes, els brics, el paper d’alumini, etc. Reco-
HISTÒRIA
A l’esquerra, zona boscosa de la Frageda d’en Jordà / Pere Tomàs A la dreta, graderies del volcà Croscat / Núria Bis
L’indret
6
LA RUTA DELS 10 VOLCANS
E
es del Parc Nou, començarem el recorregut d’aquesta excursió per un tram urbà fins a connectar amb l’antic camí que sortia de l’Olot medieval i anava cap a Batet de la Serra i Santa Pau. Al cap d’uns instants de començar a pujar, ja tenim unes bones vistes sobre la ciutat d’Olot i els seus volcans. El camí passa per diferents tipus de bosc fins arribar a la font de la Trinitat, on farem una pausa per esmorzar. Durant tota la pujada, hem estat trepitjant roques volcàniques
fruit de diverses colades de lava. Comencem a baixar cap a la banda del volcà del Croscat amb unes bones vistes de la serra de Finestres i les volcans de la vall de Santa Pau. El volcà del Croscat ens mostra el seu interior i permet observar les capes de roques volcàniques i els diferents colors de les gredes. Per camins ombrívols i molt agradables de caminar arribem a Can Serra (Centre d’Informació del Parc Natural). D’aquí fins a Olot, ens espera una pausada baixada amb bones vistes.
Informació
Vistes dels Pirineus i els volcans / FC
Recomanacions: Excursió de dificultat mitjana. Ideal per a les persones que practiquen el senderisme habitualment. És imprescindible portar bon calçat. Places limitades: 20 persones Preu: 10 € - Gratuït amb invitació Punt de trobada: Museu dels Volcans d’Olot Informació i reserves: Dies laborables, caps de setmana i festius: 972 26 81 12 Cal fer reserva prèvia.
SENDERISME
CICLOTURISME
Itinerànnia
Vies verdes
Els moderats desnivells de la Garrotxa i la seva diversitat i bellesa paisatgística la fan un territori ideal per als amants del senderisme. Desenes de camins històrics conformen la xarxa de senders Itinerànnia, a través de la qual tothom que estigui mínimament avesat a caminar pot descobrir tots i cadascun dels racons de la Garrotxa. També, a través d’Itinerànnia, es pot accedir al Ripollès i a l’Alt Empordà. La Via Romana del Capsacosta, el Camí Ral de Vic a Olot, el Camí de Sant Jaume i diversos Senders de Gran Recorregut són altres propostes de visita a la Garrotxa a través dels seus camins. Durant tot l’any hi ha la possibilitat de fer senderisme amb l’acompanyament d’un guia.
La Garrotxa és un dels millors espais per practicar el cicloturisme a Catalunya. Olot és un punt clau, ja que és punt de pas obligat per a enllaçar la Via Verda del Ferro amb la Via Verda del Carrilet. L’enllaç es pot fer a través de dues rutes diferents: la primera va de Sant Joan de les Abadesses a Olot passant pel Coll de Santigosa i pel coll de Coubet, aprofitant l’antiga carretera Gi-521; i la segona passa per Santa Llúcia de Puigmal i la Vall de Bianya. Olot és el punt de partida recomanat per a recórrer la Via Verda del Carrilet, ja que bona part del recorregut fins a Girona és en descens. A banda, a la Garrotxa hi ha senyalitzades diverses rutes que, a partir de la Via Verda, permeten descobrir el territori en bicicleta.
Fauna i flora de Catalunya
La Fageda d’en Jordà La Fageda d’en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s’assenta damunt d’una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d’alçada i que reben el nom local de tossols. Es troba a prop del coll de can Batlle i Sant Miquel de Sacot (església romànica del segle XI) i del pla de Sacot i pel collet de Bassols.
El volcà del Croscat El Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica de la comarca d’Olot, de 786 msnm i 800 m de diàmetre de base. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la Península Ibèrica, amb 160 m. d’alçada. És també, segons sembla, el més recent de tots. Té el cràter en un dels vessants.
Castellfollit de la Roca Castellfollit de la Roca és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És un dels municipis més petits de Catalunya, amb menys d’un quilòmetre quadrat. El terme comprèn el nucli urbà, un alzinar 35 ha. i unes 30 ha. de terres de secà. El poble està siturat a 296 m d’altitud i s’assenta en una cinglera basàltica, la cinglera de Castellfollit. Té més de 50m d’alçària i gairebé un quilòmetre de longitud.
El riu Fluvià El Fluvià és un riu del Pirineu Oriental. Neix a la Garrotxa, al Grau d’Olot, a 920 m alçada. Recorre la plana d’en Bas i passa per Olot; a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià. Té 97,2 km de llargària. Els afluents esquerres són els més importants (riera de Bianya, el Llierca i el Borró).
El volcà de Montsacopa El Montsacopa (de mont i copa, degut a la seva forma) és un volcà que es troba a l’interior de la ciutat d’Olot, alineat entre els volcans de la Garrinada i de Montolivet damunt una mateixa fractura. Al costat del seu cràter hi ha l’ermita de Sant Francesc, construïda durant el segle XVII, el que fa que se’l conegui també amb el nom de volcà de Sant Francesc. És l’últim volcà que es va formar a Olot. Va erupcionar fa uns 100.000 anys i el seu cràter arrodonit és producte d’una erupció.
7
Flora
8
EL ROVELLÓ
Un bolet de moda
Es caracteritza per desprendre, quan es talla, un líquid de color vinós que sembla sang
E
l rovelló, esclata-sang, pinenc, pinenca o paratge (Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius: que té llet; sanguifluus: que raja sang.), és un bolet de la família de les russulàcies, dels més apreciats gastronòmicament a Catalunya. Sovint s'anomena rovelló un altre bolet del mateix gènere: el pinetell (Lactarius deliciosus), també molt apreciat gastronòmicament. Alhora a vegades també es diu pinetell a aquest bolet. Ambdós són, sens dubte, els bolets de bosc comestibles més coneguts a Catalunya. De la mare del Rovelló se'n pot dir Potifler, o simplement Mare del
Rovelló. Aquesta és un espècie força peculiar i que acostuma a trobarse amb facilitat.
DESCRIPCIÓ El Lactarius sanguifluus (rovelló) es caracteritza per desprendre, quan es talla, un poc de líquid de color vinós que podria semblar sang o òxid (rovell) que en poc temps es torna de color verdós. D’aquí el nom amb que se’l coneix. Els bolets més joves tenen el barret convex, però a mesura que creix, s’aplana i acaba en forma d’embut. Les làmines són fines, atapeïdes i decurrents pel peu. El peu, rabassut, sol estar tacat.
HÀBITAT Es fa en pinedes sobretot a la regió mediterrània, mentre que el pinetell és fa a tota Europa. Vol la calor i és propi de boscos assoleiats i de terres baixes. El L. sanguifluus es va fent més rar a mesura que augmenta l’altitud i el L. deliciosus és més freqüent a terra baixa i a les obagues. La dependència que tenen els pins respecte les micorizes (hifes o filaments dels fongs que proporcionen aigua amb sals minerals a canvi d’aliment) és total perquè el seu sistema radicular amb una ramificació fina poc desenvolupada no els permet viure a la natura sense els seus
Fitxa científica Lactarius sanguifluus Regne: Fungi Divisió: Basidiomycota Classe: Homobasidiomycetes Ordre: Russulales Família: Russulaceae Gènere: Lactarius Dos rovellons del Berguedà / Marc Gassull
Espècie: L. sangari
Fauna i flora de Catalunya
9
Recol·lecció de bolets a Juneda / Xavi Jurado
fongs associats. Les rovelloneres són llocs on solen sortir els bolets de forma abundant per ser llocs on hi ha un extens miceli ocupant el substrat i que cada temporada “floreix” amb els cobdiciats bolets. ha estat envaït pel paràsit Hypomyces lateritius i ha quedat desproveït de làmines.
RECOL·LECCIÓ En aquells moments, aquesta petita empresa de Juneda era víctima de les inèrcies del mercat, per les quals havien de comprar els sacs de cultiu a les grans multinacionals, a un preu determinat, i vendre el producte final a la distribució de Mercabarna, a un preu, com diu Gràcia, “molt ajustat”. Es tractava, doncs, “de no barallar-nos al mercat amb els grans productors i orientar-nos a un nínxol de més qualitat, de producte més refinat”. Aleshores sorgeix Xop com a iniciativa per col·locar al mercat una gírgola que basa la seva revolució en el retorn als orígens, és a dir, al cultiu en el seu substrat natural, la fusta de xop, cosa que permet obtenir millors textures, aromes i colors més vius.
“Oferim la típica gírgola orellana tal com es fa al bosc, menuda, seca, saborosa, cultivada al tronc”, explica Gràcia per remarcar les diferències amb la gírgola habitual del mercat, massa gran i ofegada en aigua. Xop s’ha iniciat ara, amb l’entrada d’un nou soci, Carles Díaz, en el cultiu del bolet xiitake, que obre la porta al cultiu de noves varietats en el futur.
safates de 400 grams al mes, i després d’haver començat fa dos anys amb un volum de negoci de 80.000 euros, podria tancar el 2006 amb una facturació de 2,4 milions. El seu creixement descansarà a curt termini en la seva presència a grans superfícies com El Corte Inglés i Caprabo, a banda de les botigues de La gamma de productes de Xop no es redueix a les diverses línies de bolets secs, frescos i envasats, sinó REPRODUCCIÓ que també aplega olis aromatitzats En aquests moments, Xop Con- del bolet, que també contribueixen a serves de Ponent proveeix 60.000 singularitzar. - Andrea Rodoreda
Rovelló del bosc / Xavi Jurado
10
Flora
XOP CONSERVES DE PONENT
Xop introdueix al mercat el bolet L’Empresa de Juneda ha donat una perspectiva de prosperitat a un negoci que anava de baixa.
A
l capdavall, el que compta és la singularitat. Això és el que es pot dir dels bolets de xop, les gírgoles. L’empresa de Juneda (les Garrigues) Xop Conserves de Ponent, després d’adaptar-los a un cultiu que en millora ostensiblement les virtuts organolèptiques, ha aconseguit donar una perspectiva de prosperitat a un negoci que anava de baixa.
Juneda té la bona intenció d’introduir-se en el sector de la parafarmàcia Com explica Enric Gràcia, un dels socis de l’empresa, expert micòleg que dóna classes de Micologia Aplicada a la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, “fa dos anys, un productor de bolets de Juneda, Ramon Arqués, se’m va adreçar per veure si podíem fer alguna cosa per redreçar els beneficis de l’empresa, que anaven a menys”. En aquells moments, aquesta petita empresa de Juneda era víctima de les inèrcies del mercat, per les quals havien de comprar els sacs de
cultiu a les grans multinacionals, a un preu determinat, i vendre el producte final a la distribució de Mercabarna, a un preu, com diu Gràcia, “molt ajustat”.
ELS BOLETS CREIXEN En aquests moments, Xop Conserves de Ponent proveeix 60.000 safates de 400 grams al mes, i després d’haver començat fa dos anys amb un volum de negoci de 80.000 euros, podria tancar el 2006 amb una facturació de 2,4 milions. El seu creixement descansarà a curt termini en la seva presència a grans superfícies com El Corte Inglés i Caprabo, a banda de les botigues de delicadeses. La gamma de productes de Xop no es redueix a les diverses línies de bolets secs, frescos i envasats, sinó que també aplega olis aromatitzats del bolet, que també contribueixen a singularitzar l’empresa i a tenir més entrada, com preveu Gràcia, en àmbits com el de la restauració. A banda d’aprofundir en la diversificació del ventall de bolets cultivats, en els pròxims anys l’empresa de Juneda té la intenció d’introduirse en el sector de la parafarmàcia, a les àrees de dietètica i nutricèuti-
ca, tot aprofitant que la gírgola conté estatines, un bon component actiu contra el colesterol.Així mateix, el xiitake produeix un altre metabòlit, l’eritadenina, que també és una arma contra el colesterol. El propòsit de Xop és arribar a alguna mena d’acord amb laboratoris que extreuen aquests metabòlits per comercialitzar-los després a farmàcies i parafarmàcies com a aliments funcionals. Potser el fet que Enric Gràcia, determinat que Xop Conserves. - Andrea Rodoreda
Fauna i flora de Catalunya
Parts d’un bolet Anell És un vel parcial tancat que protegeix les làmines adherides al peu del bolet.
Barret Part fonamental per la identificació del fong a primera vista.
Peu És la part del bolet que està en contacte amb el miceli i s’uneix amb el barret. Es classifiquen per forma longitud, tipus de barret etc.
Volva És la resta de vel general que envolta tot el bolet, part d’aquest queda asdherit al peu en el desenvolupament d’alguns bolets.
Làmines És a la part inferior del barret. Són organs que produeixen espores en la en la reproducció.
11
Fauna
12
L’ÓS BRU DELS PIRINEUS
El més carismàtic dels Pirineus
L’ós bru és una espècie mamífer pertanyen a la familia dels úrsids, que habita al Pirineu català
L
'ós bru (Ursus arctos) és una espècie de mamífer pertanyent a la família dels úrsids. Són animals típicament omnívors però amb predomini vegetal i és coneguda la seva afició per la mel (el fibló de les abelles no pot penetrar en el seu pelatge). També mengen invertebrats i mamífers. La reintroducció de a les comarques del Pirineu, amb exemplars provinents d'Eslovènia, ha portat alguns problemes pel fet que aquests animals s'han comportat com carnívors atacant els ramats d'ovelles.
DESCRIPCIÓ És un habitant característic dels boscos madurs d'Europa, Àfrica, Àsia temperada i Amèrica del Nord.
En aquest vast territori apareix sota cert nombre de subespècies, que es diferencien unes d'altres per la coloració i la grandària, fins a tal punt que antigament se'ls considerava com a espècies autònomes.
Són animals omnívors amb força vegetals i aficionats a la mel i mamífers Podem citar, per exemple, als grans grizzlys (Ursus arctos horribilis) i el Kodiak (Ursus arctos middendorffi); aquest últim és la raça de major grandària.
La seva longevitat és de 25 - 30 anys (màxims coneguts de 34 anys en estat silvestre i 47 en captivitat). Té una longitud corporal que varia d'1,50 - 2,95 m, depenent de la subespècie, i una altura en la creu de fins a 1,30 m. El seu pes també varia, des dels 100 fins als 675 kg. El color és molt variable d'un individu a un altre. Pot variar entre el marró molt fosc i el daurat clar, passant per diverses gammes de grises. Les cries solen presentar un collaret blanquecino més o menys ampli.
DIMORFISME SEXUAL El dimorfisme sexual és alguna cosa clarament notori en els óssos bruns; un exemple són els óssos Kodiak: en estat salvatge, els mascles d'aquesta subespècie normalment
Fitxa científica Ursus arctos Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Mammalia Ordre: Carnivora Família: Ursidae Gènere: Ursus Una cria d’ós bru en el Zoològic de Barcelona / Xavi Fuentes
Espècie: U. arctos
Fauna i flora de Catalunya
13
L’os bru habita a les zones més elevades del Pirineu / Xavi Fuentes
aconsegueixen un pes d'al voltant de 450 kg (això sense el pes addicional que adquireixen durant la migració del salmó, abans de la hibernació), mentre que les femelles solen pesar uns 250 kg, sent considerablement més petites. Passa el mateix amb el grizzly: els mascles generalment pesen una mica menys de 400 kg.
REPRODUCCIÓ Els óssos aconsegueixen la maduresa sexual entre els 3 i els 5 anys, són polígams i el seu zel té lloc entre maig i juliol. En les femelles, la còpula provoca l'ovulació -en llenguatge tècnic es diu "ovulació induïda"-, la qual cosa incrementa les seves possibilitats de quedar pren-
yades. La implantació és diferida; és a dir, l'òvul fecundat flota lliurement en l'úter i no s'implanta fins a la tardor; només llavors comença la veritable gestació, que dura uns dos mesos. En plena hibernació en el mes de gener i en la seguretat de l'osera, la femella pari d'una a tres cries, excepcionalment quatre, que pesen en néixer uns 350 g, i els oseznos aconsegueixen els 20 - 25 kg en complir el seu primer any de vida. Viuen amb la mare aproximadament un any i mitjà. L'interval entre dos parts és de, almenys, dos anys. En el cas d’altres ossos pot durar fins i tot quatre anys.
DISTRIBUCIÓ
Distribució de l’ós bru a nivell mundial Les zones amb una concentració més alta d’exemplars són al centre i al nord d’Àsia i al Nord-oest americà.
Està distribuït per àmplies zones d'Europa, Àsia temperada i nord d'Amèrica, però amb una població desigual i fragmentada en petits nuclis. De vegades també es troben en grups més extensos. - Sergi Pont
14
Fauna LA CAÇA DE L’ÓS
Amb ell va arribar la polèmica
Un incident amb un caçador ha reobert el debat sobre la protecció de l’espècie
P
oc després que es detectés que algun o alguns dels óssos reintroduïts a la Val d'Aran, o les seves cries, havien passat per les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya, reconquerint així una part del que havia estat el seu antic territori, un incident amb un caçador ha tornat a posar de manifest la polèmica latent a l’entorn de la conveniència o no de la reintroducció d'aquesta espècie per part de sectors de població de la Val d'Aran que argumenten que el seu sistema de vida es veu perjudicat per la presència del plantígrad. Inicialment, l'ós bru havia estès el seu territori per tot el Principat, a excepció d'algunes zones àrides de la vall de l'Ebre, però a partir del segle XVIII totes les dades d'albiraments que es coneixen ja el s i -
tuaven només al Pirineu. L'any 1962 se'n va prohibir la caça i el 1973 es va declarar com a espècie protegida, una protecció que va arribar tard, perquè abans, durant molts anys, va ser víctima d'una persecució aferrissada. Segons esmenta Jordi Ruiz-Olmo al seu llibre
HÀBITAT Els grans mamífers a Catalunya i Andorra, al segle XVIII, un capellà de Bagà en va arribar a matar més de vint i, al començament del segle XX, una campanya d'enverinament adreçada al llop al Pirineu va posar fi a la vida de més de 40 óssos. Fruit d’aquesta la situació, l'ós s'havia extingit
al Pirineu català; l'any 1994,el govern de França, la Generalitat de Catalunya i els governs de Navarra i Aragó van endegar el projecte Life amb la deixada en llibertat de tres óssos eslovens al Pirineu central, un projecte que va obrir un debat i va crear malestar entre sectors veïnals de la zona, tant perquè es van veure marginats del projecte com per la qüestionada compatibilitat d'aquest animal amb les activitats tradicionals de muntanya, tal com passa en altres indrets com ara a Cantàbria i Navarra. Tot i haver-se gestionat un sistema d'indemnitzacions per als ramaders i haver-los proporcionat gossos de la raça Muntanya dels Pirineus, especialment ensinistrats per a la vigilància dels ramats, la polèmica i el rebuig d’una bona part dels habitants de la zona que freqüenten la vintena d'óssos que es calcula que hi ha es manté aferrisada. Fa molts anys, però, uns 10.000, al Bages hi freqüentava un parent llunyà.
Fauna i flora de Catalunya L’ós bru del Pirineu és una de les espècies animals que han estat més perseguides pels humans, moltes vegades per la por de patir-ne agressions o per preservar els animals domèstics de la gent de les terres pirinenques. I és que un animal tan
gros fa basarda! Però hi ha molts experts que asseguren que els óssos són pacífics i nobles, que no ataquen mai a les persones i que els danys al bestiar són mínims. Són animals típicament omnívors però amb predomini vegetal i és co-
neguda la seva afició per la mel (el fibló de les abelles no pot penetrar en el seu pelatge). També mengen invertebrats i mamífers. La reintroducció de a les comarques del Pirineu, amb exemplars diversos. - Sergi Pont
Opinió dels caçadors
María González 36 anys Manresa
Pere Puig 52 anys Olot
“Els caçadors mereixem més respecte per part de les administracions. La nostra tasca és primordial per conservar els boscos.”
“Fins que no hi hagi una legislació ferma sobre la caça, nosaltres seguim estan desamparats davant de la llei.”
“No es pot comparar la caça amb els toros. Nosaltres ajudem a controlar la superpoblació i tenim una responsabilitat amb l’entorn.”
“Ja comencem a estar farts de que sempre ens acusin com a reponsables de l’exticnió d’espècies. Exigim respecte.”
Jose Pineda 43 anys Sant Celoni
15
Quim Parellada 49 anys Mataró
16
L’excursió
EL PEDRAFORCA
Un clàssic de l’excursió
El Pedraforca és el símbol més emblemàtic del Berguedà, una muntanya mítica i llegendària.
N
o cal ser un alpinista experimentat per pujar el Pedraforca, un cim de 2.500 metres situat a la serralada del Cadí. Qualsevol persona acostumada a caminar o a fer esport pot arribar a un dels cims més emblemàtics de Catalunya posant, això sí, una mica d’atenció al tram final. El Pedraforca és el símbol més emblemàtic del Berguedà, una muntanya mítica i llegendària. Forma part del parc natural CadíMoixeró, l’espai protegit més gran de Catalunya i que fa de nexe d’unió del Berguedà, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Els dos pics que formen l’enforcadura que corona la muntanya són els pollegons. Des del re-
fugi Lluís Estasen de Saldes s’inicia una de les rutes més clàssiques per ascendir al pollegó superior que es troba a 2.497 metres d’alçada. La pujada per la vessant nord flanqueja les moltes vies d’escalada que hi ha a la roca. És una zona on hi proliferen diverses espècies vegetals, sobretot el pi roig que s’ha estès gràcies a l’explotació de fusta. Aquest tram de l’ascensió és bastant suau, tot i que per evitar el cansament sempre és important mantenir el mateix ritme abans d’aturar-se per descansar.
PUJADES La pujada per aquest camí ofereix la vista de la vall de Gresolet i de la vessant sud de la Serra del Cadí. És un paisatge molt representatiu del
Pre-pirineu català i de la Catalunya central (Berguedà). A partir d’aquest punt el terreny presenta un fort desnivell i el paisatge canvia. Els arbustos i els pins deixen lloc als avets i a l’herba baixa. És el tram que ascendeix fins el Coll del Verdet, la pujada més dura i costosa de l’excursió. Des del Coll del Verdet es pot veure Gòsol, el poble que es troba a l’altre costat de la muntanya i que també és un punt de partida clàssic de la caminada. El Coll es troba a 2.270 metres d’alçada, però és el lloc ideal per aturar-se i agafar forces abans d’iniciar l’ascensió final. Per arribar fins a dalt de tot s’ha d’anar per la canal del Verdet, un trajecte en el què és necessari grimpar per les roques. És en aquest
El Pedraforca, un cim de 2.500 metres situat a la serralada del Cadí / Enric Peris
Fauna i flora de Catalunya
punt on el Pedraforca s’eleva de manera gairebé vertical. El cim és l’extraordinari mirador del Berguedà, el Solsonès i el Bages. Des d’aquest lloc es poden contemplar les serres d’Ensija i del Verd, la Vall d’Ora i el Port del Comte, el sud del Cadí i fins i tot es poden divisar els cims de la Cerdanya.
BAIXADES Per baixar hi ha diverses possibilitats. Possiblement la més directa és la tartera que mira a Saldes. És un descens pronunciat entre un cúmul de roques. Segons els experts, la millor manera de baixar la tartera és fer-ho amb els cos perpendicular a la pendent si es va lent; si es va ràpid, s’ha d’encarar el cos a la baixada i s’han de clavar els talons entre les pedres. És l’últim pas abans d’arribar a baix i tornar a estar als peus del mític Pedraforca.
La silueta del Pedraforca és coneguda per la seva característica forma de forca. Aquesta forma dona nom tant a la muntanya com a les seves parts (els pollegons son les pues de la forca i l’enforcadura el punt del que arrenquen aquestes).
El Coll del Verdet, a 2.270m, és el lloc ideal per aturar-se i agafar força It. d’ascensió a un dels cims més emblemàtics de Catalunya, el Pedraforca. La seva original silueta és ben visible des de la ctra. d’accés a Saldes, i ja us començarà a donar una idea de les seves canals vertigi-
noses i de la seva descomunal enforcadura, que separa els seus dos pics principals o Pollegons. Recentment -any 2000- la pista d’accés al mirador de Gresolet ha estat asfaltada.
TERRENY Esperem que no comporti un deteriorament de l’indret i provoqui que qualsevol persona no amant de la muntanya arribi aquests verals i els embruti amb el seu comportament. L’any 1982, la muntanya del Pedraforca va ser declarada paratge natural d’interès nacional pel Parlament de Catalunya per salvaguardar la seva conservació. Es tracta d’una muntanya perfectament identificable sobre tot si la veiem des de la seva cara est. Ja feia molt de temps que contemplàvem aquesta muntanya des de molts cims i un dia o altre tocava ascendir aquest cim tan maco. - Aitor Sáez
Informació Situació: Sortim del Mirador de Gresolet. Per arribar hem de seguir la carretera de Guardiola de Berguedà a Gòsol i pendre el primer trencant a la dreta passat Saldes (no cal entrar a Saldes) Pujada acumulada: 1150 m Alçada mínima-màxima: 1568-2506 m Distància aproximada: 8,60 km Temps aproximat : 3h 25m Ruta circular: Sí
Mapa de la ruta i els punts més importants / www.icc.cat
17
Dificultat: 3 sobre 5. És un it. on s’haurà de grimpar per diferents canals en el tram final.
18
L’excursió
L’ÀGUILA MARCENCA
‘El mussol del Pedraforca’
L
’ àguila marcenca és un ocell rapinyaire diürn que fa al voltant de 6270 cm de llargada i 162178 cm amb les ales obertes. És de color marronós. Per sobre és marró grisenc i per sota és molt clara amb franges primes fosques. Les ales són llargues. El cap i el clatell són foscos. La cua és estreta i té una franja fosca al final. El bec és fort i gran. Les potes són fortes i sense plomes. Quan està parada sobre un suport mostra un cap gran amb uns grans ulls de color groc. Menja serps i sargantanes que busca en espais oberts. Fa el niu amb branques dalt d’alzines i de pins i el folra amb fulles. La femella pon 1 ou blanquinós i l’incuba juntament amb el mas-
cle durant 45 dies. El pollet abandona el niu al cap d’uns 2 mesos. Acostuma a volar planejant durant hores cercant les preses. Quan les veu es llença en picat a gran velocitat amb les ales tancades, agafant-les amb les urpes.
HÀBITAT I COSTUMS Pot viure uns 15 anys. A Catalunya se la pot veure durant l’estiu. A principis de tardor emigra cap a l’Àfrica on passa l’hivern. L’àguila marcenca (Circaetus gallicus), anomenada àguila serpera al País Valencià, és un ocell de l’ordre
dels falconiformes amb un cap arrodonit que recorda el duc. Nia en arbres o arbusts, en plataformes que prepara amb branques seques i verdes (reutilitzen el mateix niu cada any). Cova un ou de color blanc durant 45 dies i el poll vola al cap de 75 dies més. Assoleix la maduresa sexual als 3-4 anys. Fonamentalment menja serps (80% de la seua dieta), llangardaixos, granotes, etc., i, de manera ocasional, petits mamífers de la grandària d’un conill. Molt rarament menja ocells o insectes grossos. Els immadurs s’assemblen als adults, però tenen un aspecte més pàlid.
Fauna i flora de Catalunya FULL DE RUTA 0.00h Mirador de Gresolet 1.600 m. Petit aparcament situat al costat de la recent asfaltada ctra. que puja des de Saldes, població situada a 5 km d’aquí. Bona panoràmica de la vall de Gresolet. És un aparcament sovint ple, pels excursionistes i escaladors que fan les seves activitats pel massís del Pedraforca.
0.15h Refugi Lluís Estasen 1.640 m. Situat a la Jaça dels Prats, al peu del Pedraforca. Per continuar cap al Pedraforca, agafeu cap al SO, un sender molt ample i indicat, quasi horitzontal, que flanqueja la paret N de la muntanya per un frondós bosc de pi negre. Als pocs metres, deixeu un viarany a l’esq. i passeu un primer barranc.
0.40h
Després d’un segon barranc, el camí puja per travessar un tercer i més tard passa per dos més. Heu travessat la canal de la Graella. Hi ha algun senyal de color vermell.
1.00h Esperó rocós 1.855 m. El sender arriba en cinc minuts a les parets de la muntanya. Més tard fa un revolt cap a l’esq. fa unes giragonses per a tornar a passar l’esperó, per sobre de les parets. El camí continua cap al NO amb un bonic pas per una cornisa per sobre la Baga del Gresolet i per la balma de les Orenetes.
1.15h
Travesseu un rierol i trobeu una font.Cal que pugeu cap a l’est per uns pendents herbosos fins a un collet.
1.25h Collet 1.955 m. Enmig d’arbusts, herbes i pins petits. Pugeu pel mig del bosc cap al S, flanquejant la vall, en direcció al Coll del Verdet. La canal del Verdet és tota propera i de pendent pronunciada.
2.15h Coll del Verdet 2.240 m. Situada a l’aresta NO de la muntanya del Pedraforca, entre el Pic Occidental i el Cap del Verdet. Límit superior del bosc. S’obre la visió sobre el torrent de Rubinat, que cau sobre la població de Gósol. Seguiu el llom de la muntanya fins a la base de la paret. Trobeu algun senyal de pintura groc.
2.30h
A partir d’un gran corredor que es despenja de la cresta, haureu de continuar l’ascensió sempre ajudant-vos amb les mans. Cal anar en compte i superar el vertigen. Els passos es passen sense problemes. Als 2.430 m arribeu a un primer avantcim. Més tard cal baixar a una bretxa, continuar una mica pel cantó dr. i tornar a remuntar la segona cúpula Pic Occidental, 2.476 m. Baixar a una última bretxa i acabar l’ascensió al pic culminant del Pedraforca, al Pollegó Superior, 2.497 m.
3.25h Cim del Pollegó Pedraforca, 2.497 m. Suprema visió panoràmica, d’on es pot contemplar mig país. Al N la propera Serra de Cadí-Moixeró i els Pics de la Cerdanya i el Ripollès; a l’est, les serres de Catllaràs, Caballera, Taga i el Pirineu de Camprodon; al S, els Rasos de Peguera, la Serra d’Ensija, el Bages.
19
20
L’expert L’ALPINISTA ORIOL BARÓ
“La bellesa d’un cim és el que compta”
E
roca, primeres ascensions, solitàries, n menys d’un any, de hivernals... 24 anys. març a novembre: nova L’Oriol és un alpinista de debò, via al Huaguruncho, as- complet com pocs. El més singular, censió a la cara NW de però, és que no sembla que en sigui l’Ulta (Andes), Couloir N del Dru massa conscient, com si no racioen el dia i Esperó Central de les nalitzés gaire la seva trajectòria, les Jorasses en el dia (Alps) i via seves accions. Ell escala i prou. La Exocet del Cerro Standhar- sort que van tenir a Patagònia amb dt (Patagònia). Realitzacions el temps, les escalades als Alps, tamque combinen dificultat tèc- bé l’accident que van patir a la Cornica i varietat de terrenys. dillera Blanca, quan una gran allau va Tot amb un estil magnífic: arrasar el seu camp i els va deixar lleuger i ràpid. També cas- fora de combat malgrat trobar-se a cades de glaç, itineraris de 2 km de la muntanya.
A Catalunya, fins fa poc, només feia muntanya la gent de ciutat; la gent de muntanya temia la neu i el fred. Però tu ets fill d’un poble dels Pirineus.
No és exactament que els fes por, més aviat n’estaven farts; ja prou que s’hi anava per obligació a la neu i el fet d’anar-hi per gust no s’entenia gaire. A caminar pel mal país només hi anaven els pastors i els caçadors. Ara comença a notar-se un canvi: la gent no et veu tan rar com anys enrere, els nens mostren interès quan vaig a les escoles a passar diapositives. Però encara hi ha la mentalitat de “-què hi has d’anar a fer a Cavallers a l’hivern?”. D’on et ve l’afició a la muntanya?
Jo visc a la vall de Boí i sempre m’ha agradat la muntanya. Vaig començar fent excursions per les rodalies amb el meu padrí, al principi només per la curiositat de conèixer, de veure la vista. Després va sorgir l’afició per l’esquí. Finalment, als 16 o 17 anys, les primeres escalades en roca, el glaç i l’alpinisme. Ara ja fa més de 8 anys que m’hi dedico.
Vas iniciar-t’hi de forma autodidacta?
En aquella època em vaig apuntar a un curs d’iniciació a l’alpinisme, l’any 1997. Va ser una “curtida”, tots ens vam espantar una mica: en una de les sortides es va fer la Lechêne del Vignemale, de cotxe a cotxe en el dia. Vam quedar desmanegats! Com tries els teus objectius?
No apunto massa en cap direcció. Per exemple, l’any passat al Perú vam veure l’Ulta en una postal, casualment... Doncs hi vam anar i el vam fer, sense tenir-ho previst, només estimulats per la seva bellesa. Quin és el teu terreny preferit?
Els objectius que més m’atrauen són les grans parets mixtes. Muntanyes de roca i gel, poc conegudes i situades en llocs salvatges. T’agrada la roca?
Sí, també vaig molt a fer roca, que serveix per agafar nivell i moure’t millor quan després vas a llocs com-
Fauna i flora de Catalunya promesos. Una de les zones que més m’agraden i on més vies he repetit és Mont-rebei. Què representa per a tu aquesta activitat? Com t’hi defineixes?
M’agrada el concepte clàssic de l’alpinisme, però buscant l’al·licient de la dificultat tècnica. Personalment, em considero un alpinista tècnic. Quins personatges o estils de fer muntanya admires?
Cap personatge en concret. M’identifico amb els alpinistes que van ràpids i lleugers. Però si la majoria dels qui fan M12 ja ni hi van, a les vies dels Alps...
21
doncs ja farem un esforç. Ara sembla que tothom obre vies per sortir a les revistes, de manera que han de ser de 7a com a mínim. El compromís, per exemple, no és un element que determina la dificultat?
No necessàriament. Quan et fixes un objectiu, penses més en la dificultat tècnica que en el compromís, en si podràs retirar-te, en si cauran pedres, etc. Et dediques professionalment a l’alpinisme?
No dóna per dedicar-s’hi professionalment. He fet una mica de guia i de monitor d’esquí, però ara bàsicament em dedico a l’hostaleria, que és el negoci de la meva família.
La clau potser sigui que es busca l’èxit. Aquí la gent no es complica la vida i prefereix assegurar el resultat a l’autèntica aventura. Per exemple, un 8.000 per la via normal, amb campaments, cordes fixes i oxigen, és relativament fàcil de vendre i també tens força probabilitats de fer cim. En canvi, una ascensió tècnica i en estil alpí, ja sigui a un 6.000 de l’Himàlaia o a un 3.000 de la Patagònia, el més fàcil és que no la culminis.
Què penses del sistema d’ajuts federatius que només premien activitats amb èxit? Considero que aquests ajuts només són un extra. Quan projectes una expedició, no penses en això, però si després cau alguna cosa, benvinguda sigui.
S’ha desvirtuat el sentit de la paraula “dificultat” parlant de muntanya? Quins ingredients ha de tenir una ascensió per ser considerada destacada?
Fomentar-ho des de les institucions ho veig complicat. Això és un procés personal i ha de sortir de dins de cadascú. Aquí el problema és que els escaladors només surten a la TV quan pugen a l’Everest, però no quan fan altres coses. - Aitor Sáez
No ho sé massa. Per a mi la bellesa d’una muntanya és el que compta. Després, si és 5è, millor; i si és 6è,
Creus que cal fomentar més l’alpinisme tradicional? Quin paper hi tenen institucions com la FEEC?
CURRÍCULUM Naixement: Taüll, 1979 Estudis: Tècnic d’esport d’alpinisme i d’esquí alpí Professió: Hostaler Ascensions més destacades: Pirineus: corredor Arlaud-Souriac del Vignemale en solitari; Adrenaline a Gavarnie. Alps: Bonatti-Zappelli del Pilier d’Angle; Couloir N del Dru; Esperó Croz de les Grandes Jorasses. Andes: Bouchard del Chacraraju. Patagònia: Tomahawk+Exocet del Cerro. Baró durant la seva pujada als cims de la Patagònia / FC
Himàlaia: Shivling en solitari i en el dia.
La meva experiència
22
El Balandrau
Un blog boletaire
A les 11:50 h arribàrem al cim del Balandrau, que és enormement ampli (2,05 h). A un costat té la creu i un vèrtex geodèsic i, a l’altre, una placa. El paisatge era completament blanc, al terra de neu i a l’aire de boira, que no ens deixava veure molt. S’intuïa la vall de Núria, amb el Puigmal i el Bastiments al fons. Feia bastant fred però, per sort, el vent estava en calma i no s’incrementava aquesta sensació. Ens vàrem fer les fotos de rigor (la de la senyera no pot faltar, almenys mentre pugui amb ella...) i començàrem el descens (12:30 h). La baixada va ser molt divertida. La neu ens permetia descendir molt més ràpid i, a més, era una forma més descansada de perdre
alçada. El Rubèn inclús utilitzava un plàstic per relliscar... (12:50 h). Arribats a aquest punt, decidírem donar-li una mica d’emoció al descens. El Carlos va preferir no mullar-se amb la neu i va seguir per l’itinerari de pujada. Els tres restants vàrem baixar pel vessant sud, que era totalment blanc. La neu estava bastant dura i s’havia d’anar amb compte per no relliscar.
Avui (22.1.10) començo a publicar dites populars sobre el món dels bolets. Com sempre passa amb les dites populars, algunes tenen més fonament que d’altres i s’ajusten més a la realitat. D’altres, malgrat la saviesa popular, són força equivocades, però això no m’impedirà publicar-les perquè crec que, malgrat les seves errades, totes tenen un motiu per haver arribat fins a nosaltres. Cadascú sabrà utilitzar el seu criteri per discernir l’encert o el desencert d’aquestes dites: Lladres, bolets i conills, per la vora dels camins.
Rubén i Carlos (Barcelona)
Joan Carandell (Girona)
Bestiolari
Faules d’Isop
Paul Kraaijer, un periodista independent i editor, ha decidit no continuar penjant entrades al seu blog: Animals and animalrights in the media worldwide. Aquest holandés de Zwolle ha anat penjant cada dia, durant uns quants anys, i de manera desinteressada, tot de notícies a nivell mundial sobre els animals i els seus drets. Aquest esforç ha acabat per restar-li moltes energies que, ara, considera que necessita per a altres tasques. Gràcies Paul pel teu treball.
Un llop (la banca) i un corder (una persona qualsevol), per separat, entraren en el Fons Monetari Internacional a traure diners. El llop estava assegut a la taula del director i el corder dret, fent cua, davant una finestreta. Als pocs minuts mirant el llop al corder li digué: ¿per què has gastat tant i m’has encarit el meu deute? I li respongué l’anyell, carregat de paciència: ¿com puc jo haver gastat si just estic ací perquè no tinc, de fa temps, ni una aguileta? El llop ni se l’escoltà ni atené a raons!
Vicent Ferri (Vic)
Roger Cornet (Sant Sadurní)
100€
Albert Domínguez El guanyador del concurs d’aquest número és Albert Domínguez Prieto, de Berga. L’Albert va fer una fotografia en pla detall a un tulipà lila. El títol de la seva obra és Flor i gotes. Una imatge molt refrescant! Enhorabona Albert, t’emportes 100 euros per a què continuïs dinant els diumenges amb la teva família.
Si tu també vols participar, només has d’enviarnos un correu amb el teu nom, DNI i la teva imatge a la direcció: concurs@floraifauna.cat
El racó de joc
23
Sopa de lletres Cerca els disset animals: DOFI
TAURÓ
SERP
MUSSOL
LLEÓ
GUEPART
OLIVA
TORTUGA
CAMALEÓ
ELEFANT
GIRAFA
ÀGUILA
CANGUR
ÓS
ZEBRA
RINOCERONT
TIGRE
E Q P R L L H E S O O E T V O I H L C A N G P R F R Z E A R
C R E Y B N T N K N I E A L I
A N O H I G M M B G R M O E N
M X F E P U U S Q U A P L M O
El laberint Pinta el camí a la gallina per a què trobi al seu pollet:
A Z I L A E S K J R F R I E C
L I Z E V P S A R E A E V N E
E A M F E A O M E T I S A D R
O G W A T R L S T U A G E O O
N U U N O D O O U E E D R F N
M I B T R S W O E R F G E I T
E L K C T A I R R G L R A R S
G A T O U Z G U G I O I L M Q
A C R I G T T A I T P N O U I
P T R R A U O T T Y V E R I C
FELIÇ ANIVERSARI Pau, 1 any (Figueres)
Lucia, 9 anys (Sant Pol)
Pere 1 any (Ripollet)