25 de juny de 2012
PAÏSOS CATALANS
Memòria brigadista Fa 75 anys el vaixell «Ciutat de Barcelona», carregat de soldats estrangers que venien a lluitar per la causa republicana, era torpedinat i enfonsat per un submarí italià davant la costa de Malgrat de Mar. Aquesta és la seva història Gent i ideals semblants
J
TERESA MÁRQUEZ
ack Freeman, voluntari americà al bàndol republicà durant la Guerra Civil, escrivia en una carta datada el 25 de setembre del 1937: «De cop vam sentir un soroll sord, esmussat, com una empenta forta [...] Va ser una situació caòtica i ben desagradable. Alguns companys van morir mentre dormien, altres van quedar atrapats sota les cobertes (els podíem sentir aguantar la situació cantant La Internacional), d’altres van ser colpejats per peces de fusta o de ferro i uns quants es van ofegar, encara que la major part dels que van caure a l’aigua van poder mantenir-se en moviment fins que van ser rescatats.» En Jack, com l’Abe Osheroff, en Ronald Liversedge o l’Ivar Lassen van ser afortunats aquell 30 de maig de 1937. Ells i alguns altres van deixar testimoni escrit d’un dels episodis més impactants del conflicte bèl·lic viscut a la costa del Maresme i del qual durant molts anys, massa, només en van guardar memòria els més vells de Malgrat de Mar. Avui, setanta-cinc anys després, la tossuderia d’un grupet d’his-
22 • PRESÈNCIA • Del 22 al 28 de juny del 2012
La visita dels familiars dels brigadistes morts al Ciutat de Barcelona també va tenir una sentida vessant pedagògica en la qual van col·laborar els alumnes de 4rt d’ESO i 1r de Batxillerat dels diferents centres educatius del municipi. Tots es van reunir al migdia del dia 30 de maig a l’institut Ramon i Turró. Molts del joves es van sorprendre davant les explicacions fetes pels historiadors sobre els fets ocorreguts a la població, dels quals pràcticament no n’havien sentit a parlar. Alguns, fins i tot, van assegurar que avui en dia seria molt difícil mobilitzar gent perquè arrisqués la vida per uns ideals. La resposta va ser contundent: la gent és una altra, però la motivació per ajudar els altres continua viva, afortunadament. L’ajuda als camps de refugiats palestins de milers de voluntaris o la lluita contra la fam al tercer món en són només dos exemples.
toriadors i la ferma voluntat dels darrers bastions brigadistes han aconseguit reflotar de l’oblit la història del vaixell Ciutat de Barcelona i, sobretot, la de la gent que es va enfonsar amb ell. En un acte senzill i emotiu, un grup de familiars dels soldats desapareguts van visitar la població per commemorar l’aniversari i, sobretot, per mantenir viu el record d’aquells que van venir de molt lluny per lluitar contra el feixisme. Una vintena de persones es van desplaçar en vaixell fins al lloc on va desaparèixer el Ciutat de Barcelona i hi van llançar un clavell vermell per cadascun dels soldats morts. De molts d’ells encara avui se’n desconeix la identitat i sembla molt difícil aconseguir posar-los nom. Allà, sota un sol de justícia, una altra gent que venia de molt lluny va tornar a cantar La Internacional i a cridar consignes a favor de la llibertat. La feina feixuga de dos historiadors, Sònia Garangou i Alan Warren, i del servei d’arxiu de l’Ajuntament de Malgrat encapçalat per Josep Maria Crosas, ha fet possible embastar una història singular que ha estat injusta-
ment oblidada, tot i que quan va passar va marcar tot un poble. Què hi feia un vaixell carregat de brigadistes a Malgrat? Per què va ser enfonsat? Aquestes i altres preguntes van moure els impulsors de la commemoració a indagar en el passat més recent per trobar respostes i, també, per obrir més interrogants.
Camí de Barcelona El vaixell Ciutat de Barcelona pertanyia a la companyia Transmediterrània i des dels inicis del conflicte va treballar a les ordres del bàndol republicà. Havia sortit a mitjans de maig del port de
Marsella i traslladava 280 soldats internacionals, mercaderies i material bèl·lic en direcció a Barcelona i València. Segons la informació recopilada, sembla que tan bon punt va entrar en aigües espanyoles ja es va adonar que els seguia un submarí. La recomanació que fes nit a Sant Feliu de Guíxols no va ser escoltada i la nau va continuar el viatge amb l’escorta d’un hidroavió i a una milla de la costa. Les versions a partir d’aquí difereixen, però els historiadors han aconseguit refer el fil dels esdeveniments amb molta fidelitat. Un primer atac del submarí italià Torricelli, reba-
El gal·lès Ray Davies, descendent d’un brigadista i marit d’una neboda d’un dels soldats morts al Ciutat de Barcelona, a la platja de Malgrat de Mar. / QUIM PUIG
tejat com a General Sanjurjo, no va encertar el blanc i el torpede va aparèixer després tot sencer a la platja de Lloret de Mar. El segon atac, però, va encertar de ple el vaixell al costat esquerre de popa i va obrir un gran forat a la bodega número tres, que immediatament es va omplir d’aigua. No van passar més de deu minuts que el Ciutat de Barcelona havia desaparegut sota les aigües. Les bombes que va llançar l’hidroavió escorta contra el submarí no van servir de res i ni el van tocar.
De fet, el General Sanjurjo es faria tristament famós enfonsant altres dos vaixells, el Granada i el Cabo de Palos, i atacant el Ciutat de Reus i el petrolier Campero. Els testimonis recollits en el llibre Malgrat 1930-1940. Els anys silenciats, de Sònia Garangou, expliquen que la reacció dels banyistes que eren a la platja va ser ràpida i va ajudar a salvar moltes vides. Era un diumenge al migdia i els pescadors recollien les xarxes. Van pujar a les barques i van anar a socórrer les víctimes.
Josep Marès, Pepet Fideuer, ho recordava així: «El que vam fer nosaltres va ser pujar a la barca i anar a salvar gent, perquè els que sabien nedar havien vingut perquè era molt a la vora, però els que estaven atontats amb l’estruendo s’hagueren negat. Quan érem a mig camí es va enfonsar el barco i els que no es van negar, que se’n van negar molts, estaven allà agafats amb fustes.» El recompte final de les víctimes continua sent imprecís, malgrat que en els últims anys s’ha aconseguit refer una llista amb molts dels noms dels que viatjaven en el Ciutat de Barcelona. Segons la Del 22 al 28 de juny del 2012 • PRESÈNCIA • 23
PAÏSOS CATALANS EL «CIUTAT DE BARCELONA»
El terror imposat pel «Canarias» versió oficial a través de l’informe del delegat general d’Ordre Públic, «es van ofegar uns 50 homes dels 280 que es calcula que anaven aproximadament al vaixell». Tan sols es van poder recuperar cinc cossos, que van ser enterrats al cementiri municipal l’endemà amb tots els honors. Només dos d’ells van poder ser identificats i un era precisament del Maresme: Jaume Cisa, fill de
Encara avui, anomenar el vaixell Canarias a qui ja s’apropa als vuitanta al nord del Maresme provoca una reacció immediata de por. Aquest creuer forjat a les drassanes del Ferrol va atemorir aquesta part de la costa catalana des del juny del 1937 al març del 1938. Només set dies després d’haver-se enfonsat el Ciu-
mobilització dels serveis d’emergències de l’època, que no van escatimar recursos per socórrer les víctimes. Fins i tot, la mateixa tarda de la tragèdia el president Lluís Companys es va desplaçar fins a Malgrat per donar suport als brigadistes i coordinar les tasques de salvament. Pocs dies després, els supervivents del naufragi van ser traslladats a Barcelona, des d’on la majoria van continuar al servei de la República.
Material recuperat
Premià de Mar i oficial de màquines del Ciutat de Barcelona. Els ferits i supervivents van ser atesos per metges del poble i de municipis veïns. Després de practicar-los les primeres cures eren traslladats a la torre de Can Ragull, des d’on es distribuïen a les cases que els donarien allotjament en els dies següents. L’incident va provocar una important
tat de Barcelona, el Canarias va bombardejar Malgrat. Durant molt temps es va escampar la versió que la nau va respondre a l’atac previ de les bateries de la població, però el mateix dia també va obrir foc sobre Calella, fet que fa sospitar que l’atac era premeditat.
El Ciutat de Barcelona va continuar enfonsat a uns trenta metres de profunditat durant força anys. Passada la guerra el govern de Franco va determinar que volia recuperar el material que encara hi havia i s’hi va destinar un equip de bussos que hi van treballar fins a la dècada dels seixanta. Sis anys després de l’enfonsament, el Ciutat de Barcelona va protagonitzar dues morts més: les dels bussos Francisco Llera i José Molina, que es van quedar sense aire en una de les immersions. Segons recollia la revista Som-hi! les tasques de recuperació del material de la nau es feien a través de detonacions que afecta-
ven directament la població. Tant va ser així que el mateix Ajuntament va haver de recórrer a les autoritats estatals per demanar-los que hi posessin fi. En l’actualitat, el que queda del vaixell està cobert d’algues i s’ha convertit en una reserva d’espècies de la fauna marina. Els pescadors coneixen molt bé les coordenades perquè a les afilades
SÒNIA GARANGOU. Autora de «Malgrat 1930-1940. Els anys silenciats»
«Hem de saber aprofitar la nostra singularitat» Una commemoració necessària, però es quedarà aquí? –«M’agradaria pensar que no. Seria perdre una oportunitat per recopilar més informació i fer-ne el mateix ressò a casa nostra que el que va tenir i que encara té a escala internacional. Fins i tot podríem arribar a tenir un centre d’interpretació de la Guerra Civil.» –Per mantenir la memòria històrica? –«Evidentment. Però també per fer bandera del nostre passat com a oferta complementària al turisme de sol i platja.
24 • PRESÈNCIA • Del 22 al 28 de juny del 2012
Sònia Garangou a Malgrat de Mar. / T.M.
Hem de saber aprofitar la nostra singularitat. Ens pot donar riquesa.» –Hi ha predisposició en el terreny de les administracions? –«És una època difícil, però tampoc no hi veig gaire voluntat política.» –Encara queden dades per conèixer de l’episodi? –«Els fets concrets ja han estat prou explicats, però a partir d’aquí s’obre un munt de línies d’investigació. D’on venia el material bèl·lic del vaixell? Quina història hi havia darrere de cada soldat...»
Imatge d’arxiu del vaixell Ciutat de Barcelona, que va sortir del port de Marsella amb 280 soldats internacionals, material bèl·lic i aliments camí de la capital catalana. / AMMM FONS JOSEP BECHDEJÚ
peces del casc encara s’hi ha quedat enganxada més d’una xarxa.
El retorn L’any 1988 un grup de supervivents del naufragi va tornar a Malgrat de Mar acompanyats de familiars i amics. Va ser una trobada emotiva amb la gent i el poble que els havia acollit en un moment tan dolorós i van tro-
bar-se amb el llavors alcalde, Josep Mora, a qui van traslladar el seu agraïment després de tants d’anys. Van visitar també el cementiri, interessant-se per la identitat dels companys que havien mort i que hi havien estat enterrats. Aquella trobada va ser l’única, a títol oficial, que s’ha
fet fins ara en record de les víctimes del Ciutat de Barcelona. Setanta-cinc anys després dels fets, les veus que proposen evitar que la memòria torni a caure en l’oblit comencen a sentir-se. Reclamen que es miri la història local més enllà d’un cúmul d’esdeveniments tancats en un llibre.
Malgrat, amb una sòlida reputació com a destinació turística, pot treballar per ampliar la seva oferta amb propostes treballades i vinculades a un passat propi, farcit de capítols que, com el del Ciutat de Barcelona, mai no han tingut l’atenció que es mereixen. Conèixer, saber, aprendre, poden ser la porta per a un futur amb moltes possibilitats.
ALAN WARREN. Historiador especialista en brigades internacionals
«Els va atraure el sentit romàntic de la guerra» Què va moure aquells homes i dones a venir a lluitar contra el feixisme? –«Cadascú tenia els seus propis motius, però crec que a molts els va atraure el sentit més romàntic de la guerra, el de la defensa de la llibertat i de l’agermanament dels pobles. Molts van entendre que havien d’actuar per ells mateixos, perquè els seus governs no ho farien.» –Com han viscut els familiars aquesta commemoració? –«Ha estat un acte emocionant i una experiència molt profitosa tant per a ells
L’historiador anglès Alan Warren. / Q. PUIG
com per a la gent del poble. Recordar aquests fets és un privilegi i una obligació.» –Catalunya n’és conscient del paper dels brigadistes? –«El Memorial Democràtic ha ajudat moltíssim a recuperar el paper d’aquests soldats vinguts d’arreu, però és absolutament necessari que es mantingui viva la recerca.» –Queda molt per estudiar? –«Molt per estudiar, molt per recuperar i molt per entendre.»
Del 22 al 28 de juny del 2012 • PRESÈNCIA • 25
maresme360.cat :: Economia - Malgrat de Mar | CDmon celebra el seu desè aniversari amb un concurs a internet | Publicitat
Cercador: paraula clau
Submit
Divendres 22 de juny del 2012
Inici | Històric | Qui som | Publicitat | Política | Societat | Successos | Economia | Comunicació | Opinió Estàs aquí: Inici -> Detall notícia Economia
Tweet
Comparteix
Ràdio
RSS
CDmon celebra el seu desè aniversari amb un concurs a internet L'empresa malgratenca s'ha posicionat com una de les més importants de l'Estat en el sector del registre de dominis i allotjament web 22/06/2012 // Josep Lluís Vidal CDmon continua amb la celebració del seu desè aniversari. És per això que l'empresa amb seu a Malgrat de Mar ha organitzat un concurs a internet en el que es pot participar fins a finals del mes de juny. Els premis són diaris i estan relacionats amb la tecnologia i la innovació. Per participar, els usuaris s'han d'adreçar al web que l'empresa ha creat expressament per a l'ocasió o al bloc i les xarxes socials de la companyia. A més, en el web de l'aniversari, es pot veure una animació que relata la història de l'empresa.
Cursos Gratis del Inem
+290 Cursos Gratis (Subvencionados) Apúntate a hacer Cursos Sin Pagar! CursosGratis.eMagister.com
250 Hotels in Barcelona
Book a hotel in Barcelona online. Find your hotel on a city map. www.booking.com/Barcelona-Hotels
CDmon va nèixer l'any 2002 quan tres joves van crear una empresa per gestionar dominis i allotjament web. En poc temps la seva cartera de clients va augmentar de forma espectacular, passant de treballar per a dos o tres clients a fer-ho per a milers de tot l'Estat i també d'altres països. Un dels moments importants va ser l'any 2005 amb l'obtenció del certificat ISO9001 i de la categoria de registrador oficial dels dominis.es així com el reconeixement l'any 2008 de registrador oficial de la ICANN, l'organisme internacional que regula el registre i renovació dels dominis d'internet. Actualment CDmon gestiona uns 120.000 dominis i 50.000 hostings i la seva facturació l'any 2011 va superar els 3.300.000 euros, un 34,2% més que el 2010. Aquestes xifres situen l'empresa maresmenca entre les quatre més importants de l'Estat en el seu sector -només per darrere de Dinahosting, Arsys i la multinacional 1&1- i la primera de Catalunya. CDmon dóna feina a una plantilla de 50 persones, la majoria de Malgrat de Mar i altres poblacions del Maresme. GuarderÃa Gimbebé GaváMar Un equipo humano y profesional para iniciar la educación de su hijo
Notícies relacionades
www.gimbebe.es
Newsletter
Comentaris (0) El teu mail
No existeixen comentaris d'aquesta noticia. Sigues el primer/a en opinar.
Llegeixo i accepto les condicions Enviar
Inserir comentaris:
Nom o Nick: Mail:
(No es publicarà)
Comentari:
Llegeixo i accepto les condicions
beta
24/05/2012 CDmon signa un conveni amb l'escola Elisava per promoure projectes vinculats a la formació i l'entorn web 23/04/2012 CDmon s'afegeix a la celebració de Sant Jordi oferint descomptes en els dominis .cat 05/04/2012 CDmon celebra 10 anys amb un concurs de disseny per homenatjar Internet
Enviar
* Els comentaris no es publiquen de forma immediata ja que passen per un procés de moderació. Rebreu un correu electrònic quan inseriu un comentari i, si aquest es publica, un altre amb la
file:///Users/mmartinezs/Desktop/maresme360.cat : Economia - Malgrat de Mar | CDmon celebra el seu desè aniversari amb un concurs a .html[25/06/12 09:55:43]