Re-Viu número 1 by Ajuntament de Malgrat de Mar

Agost 2017, Número 1

Malgrat Nord: barri de mestissatge amb història pròpia

www.ajmalgrat.cat

Segueix-nos a:

RE-VIU N1 AGOST 2017

3. Editorial Volem escoltar la teva veu 4. Un dia a... Espais Verds 8. A fons L’Escola Municipal d’Adults: aprenentatge i integració social 12. Descobrim Malgrat Nord: barri de mestissatge amb història pròpia 16. Malgratencs David Verdaguer 19. Opinió No és no! La clau per que les joves no pateixin violència de gènere 20. Resum de l’actualitat 22. Re-Veu

Re-Viu és una revista de l’Ajuntament de Malgrat de Mar, que es distribueix de forma gratuïta a totes les llars del municipi. En compliment de la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades personals, us informem que les vostres dades figuren en un fitxer automatitzat de l’Ajuntament de Malgrat de Mar. Si no voleu rebre més el Re-Viu, o les vostres dades són incorrectes, podeu comunicar-ho a través del correu premsa@ajmalgrat.cat o bé per telèfon 93 765 33 00. Re-Viu es pot descarregar en versió pdf des de la plana web de l’Ajuntament www.ajmalgrat.cat

Idea i planificació: Estratègies de Comunicació Síntesi SL Disseny, maquetació i edició: Pep Boix i Ex. estudi Redacció de textos: Servei de Premsa de l’Ajuntament de Malgrat de Mar Impressió: en paper reciclat a càrrec d’Impremta Grafipons Portada: Shutterstock Tiratge: 7.500 exemplars Ajuntament de Malgrat de Mar Carrer del Carme, 30. Telèfon 93 765 33 00 premsa@ajmalgrat.cat www.ajmalgrat.cat www.malgratcomunicacio.cat

EDITORIAL

Editorial

Volem escoltar la teva veu “Creiem en la participació ciutadana, en noves formes de col·laboració, volem escoltar diferents punts de vista abans d’actuar.”

l’Ajuntament som tots. Perquè la construcció de Malgrat es fa amb programes electorals oberts, elaborats a partir de la reunió de diferents maneres de pensar, lliures i honestes.

“La participació ha d’assegurar, en les ciutats republicanes, la iniciativa ciutadana, la necessitat de deliberació de polítiques públiques factibles.”

Malgrat és un bell poble i qui el fa és la seva gent, del delta al passeig marítim, de mar a muntanya, d’empresaris i treballadors. Tenim recursos i territori, creativitat i constància, necessitat i solidesa, i és colze a colze amb els veïns que farem un Malgrat més pròxim, sòlid, cooperatiu i solidari treballant per acariciar el benestar compartit.

“Es presenta una proposta per fer una consulta popular sobre l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) prevista al municipi.” “Informació i arguments sobre la taula: fomentem el debat públic, obert i periòdic sobre temes que estan presents en l’imaginari col·lectiu.” Aquestes paraules es van escriure amb il·lusió i compromís en els programes electorals dels 4 partits polítics que avui composem l’equip de govern. La participació dels malgratencs és l’eix bàsic de la nostra política, ara més que mai

Estem contents i exhaustivament responsabilitzats, no és una tasca senzilla però com diu Serrat “cremant núvols passa el sol”. Aquesta revista transforma el Butlletí Municipal i la nostra intenció és que entre tots omplim els raigs de sol, també, amb bones lectures. Moltes gràcies per ser i estar, gaudiu, participem, fem un Malgrat millor. L’equip de govern.

RE-VIU N1 AGOST 2017

Un dia a...

Espais Verds sostenibles, autòctons i sense pesticides Els parcs, places i jardins de Malgrat de Mar són un referent en el sector d’espais verds municipals d’arreu de Catalunya. Una gestió sostenible de l’aigua amb la creació de jardins sense reg, la seva racionalització amb el sistema de degoters i l’ús de plantes ben adaptades; així com la no utilització de pesticides per combatre les plagues, són els eixos principals d’aquest servei municipal.

Els espais verds de Malgrat suposen uns 145.981 m2 de prats, zones rurals i riera; 62.447 m2 de jardins; 51.147 m2 de parcs; 46.390 m2 de litorals; 31.218 m2 d’equipaments; 23.636 m2 de places arbrades; 7.235 m2 de rotondes i 149 m2 de jardineres. Un total de més de 23 hectàrees. El servei municipal d’Espais Verds de l’Ajuntament de Malgrat de Mar té cura del 91% de la gestió del manteniment d’aquests metres quadrats. 12 persones treballen en aquest Departament, que està ubicat al polígon industrial de Can Patalina, i que compta amb la coordinació i direcció de Carles Garcia. Els treballs que porta a terme aquest departament són molts i diversos, entre els quals destaquen els treballs d’entrecavat; els de revisió, neteja i manteniment; els de segar, desbrossar i retallar; els de plantació; els de manteniment de l’arbrat i poda; així com de la senyalització, el manteniment de les àrees de joc i del mobiliari urbà; millores d’espais verds; manteniment de reg, i un llarg etcètera. “La jardineria pública ha de ser el mirall on, els qui treballem en ella, hauríem de reflectir i plasmar un model amb uns criteris i objectius clars que s’adaptin a una mínima disponibilitat de recursos per executar i mantenir aquests es4

pais enjardinats. És per això que el disseny d’aquests espais ha d’estar en perfecta harmonia amb el clima i l’entorn que els envolta. Només d’aquesta manera podrem crear jardins que esdevindran realment més sostenibles, més ecològics i de més baix cost econòmic en el seu manteniment”, explica el cap del servei d’Espais Verds, Carles Garcia. Afegeix, a més, que “no ens hem d’oblidar que per aconseguir l’èxit i, per tant, la sostenibilitat d’un espai verd, és essencial una bona gestió dels seus grans protagonistes, les plantes”. Sota aquests criteris, Malgrat de Mar va iniciar l’any 1999 un nou camí en la gestió dels seus espais verds.

Fins aquell moment, la jardineria a Malgrat es basava exclusivament en zones de gespes, amplis bulevards arbrats amb el terra completament net d’herbes, parterres de planta de temporada de flors vistoses i abundants, i ocasionalment, alguna massa arbustiva. L’arbrat viari era bastant escàs i poc adaptat als espais on era plantat. En definitiva, una jardineria simple, relativament fàcil, però d’elevats costos de manteniment per m2. Suposava a més, importants consums d’adobs, fitosanitaris, herbicides i aigua, un recurs tan escàs i car. Era un model de jardineria copiat de latituds més meridionals, més centreeuropees i, per tant, un model gens semblant i gens adaptat al clima mediterrani. Carles Garcia recorda que es va fer un gir dràstic dels espais verds basat en una gestió “el més ajustada i adaptada possible a les característiques del clima, aprofitant totes les sinergies i tots els processos ambientals”. “D’aquesta manera podríem aconseguir uns espais verds més sostenibles en l’àmbit medi ambiental, econòmic i de gestió”, detalla el cap del servei.

UN DIA A... ESPAIS VERDS

Avinguda Bon Pastor

RE-VIU N1 AGOST 2017

Tipus de superfícies dels espais verds

Consum d’aigua als espais verds

39,65%

16,96%

13,89%

12,60%

8,48%

6,42%

1,96%

0,04%

Prats, zones rurals, riera 145.981 m2

Equipaments 31.218 m2

Jardins 62.447 m2

Places arbrades 26.636 m2

Gestió del manteniment dels espais verds

El Decret de sequera: punt d’inflexió Un altre fet que va marcar la gestió va ser la sequera de l’any 2002. “El govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar un primer Decret de sequera, que va significar un nou repte i, també, una oportunitat per plantejar-nos moltes més coses. Començàrem a cercar i posar en pràctica estratègies per modificar aquell model de jardineria que no va poder superar aquella crisis i que estava condemnat pels propers períodes de sequera”, recorda Carles Garcia. Una

Parcs 51.147 m2

Litorals 46.390 m2

Rotondes 7.235 m2

Jardineres 149 m2

91%

Gestió serveis Municipals

La Organització Mundial de la Salut recomana en les ciutats hi hauria d’haver: • Almenys 1 arbre per habitant, a Malgrat de Mar és 1 arbre per cada 4,2 persones. • 9m²/persona de zona verda, a Malgrat de Mar és de 20,1m²/persona decisió important va ser adaptar la jardineria a la quantitat màxima d’aigua que es podia aportar a cada espai segons aquests drecrets. Des d’aquell moment, sempre s’ha aplicat aquesta mesura en tots els espais verds de Malgrat de Mar. La gestió dels espais verds des d’aquell moment i fins a l’actualitat es basa en quatre àmbits, tots ells, totalment interrelacionats: les plantes, els espais,

64%

Potable

36%

No potable

Gestió serveis Externs

els agroquímics (fitosanitaris, herbicides, adobs...) i els recursos naturals. Les plantes de flor de temporada i les gespes de climes temperats es van eliminar totalment i van ser substituïdes per altres espècies més adaptades al clima local i que no requereixen tanta aigua. D’aquesta manera, les floracions es concentren amb més intensitat durant les èpoques de millors condicions climatològiques, primavera i tardor, i són menys intenses durant l’estiu i una part de l’hivern. Els dissenys dels espais verds reflecteixen d’una forma evident totes aquestes estratègies. Són una mica més austers que els de l’anterior model de jardineria que el municipi tenia fins el 1999, però, no menys agradables a l’usuari. Són espais amb diferents zones i ambients, on les plantes i els arbres tenen el seu protagonisme. La combinació del verds amb espais com arbredes, parterres arbustius, zones amb encoixinats o amb prats autòc-

22,39%

Treballs d’entrecavat 2,5 Persones/any

21,92%

Revisió, neteja i manteniment 2,5 Persones/any

12,06%

Segar, desbrossar i retallar 1,5 Persones/any

Despeses manteniment dels espais verds

7,53%

Col·laboracions Altres regidories 1 Persona/any

4,50€

UN DIA A... ESPAIS VERDS

Treballs del servei municipal als espais verds

Despesa per arbre

1,30€ 7,15%

6,77%

4,39%

2,51%

2,97%

0,04%

Manteniment, arbrat i poda. 1 Persona/any

Manteniment arbustiva

Manteniment, senyalització, àrees de joc i mobiliari urbà 1 Persona/any

Altres

tons hi són presents. Els espais i jardins dissenyats pel departament municipal varien segons les condicions climatològiques de cada estació de l’any.

El % del verd sobre el sol urbà és del 18,5%. Una de les característiques de la gestió dels espais verds a Malgrat de Mar és la no utilització de productes químics per lluitar contra les plagues per aconseguir un jardí més saludable per al ciutadà i més respectuós amb el medi ambient. Carles Garcia afirma que “la lluita integrada, molt estesa en l’agricultura i d’eficàcia contrastada, és el camí que hem pres per aconseguir que els nostre jardins estiguin sanitàriament controlats”. “Amb la col·laboració i la paciència per part dels usuaris i sense la utilització de cap producte fitosanitari, estem aconseguint que les malures de les plantes i la fauna dels nostres jardins es controlin d’una manera eficaçment natural”, detalla.

Millores Espais verds

4,39%

Despesa per m2

Manteniment reg

treballs de plantació 1 Persona/any

Reducció del consum d’aigua en el reg L’aigua, els adobs, els substrats i l’energia -combustibles i electricitat, entre d’altres- són els recursos que es van tenir en compte a l’hora de dissenyar el model de jardineria actual. La prioritat va ser la reducció al màxim de la seva utilització en els espais verds. L’actuació més significativa des de 1999 i fins ara ha estat la reducció del consum de l’aigua de reg. En aquell moment es va decidir assignar un màxim d’aigua per metre quadrat any a tots els espais verds, fet que obliga a

Font: Territori i Sostenibilitat. Dades del 2016.

limitar la superfície dels espais enjardinats i, molt significament, els tipus d’espècies vegetals a plantar. Al limitar els recursos hídrics, la correcta elecció de les plantes i el correcte disseny i funcionament dels sistemes de reg van prendre molta importància. Actualment, la despesa del Servei d’Espais Verds per habitant és de 31,70 euros i el pressupost municipal designat a aquest departament és d’un 3,1% anual. La despesa de manteniment dels espais verds anual és de 4,50 euros per arbre i de 1,30 euros per m2.

RE-VIU N1 AGOST 2017

A fons

L’Escola Municipal d’Adults estrenarà el proper curs noves aules, nou equipament i també nom: Cases dels Mestres. L’escola inicia una nova etapa amb el procés d’homologació del centre, que suposarà millorar l’oferta de cursos reglats. Va nèixer fa 23 anys amb l’objectiu de donar suport educatiu a les persones adultes, facilitar el retorn al sistema educatiu reglat i alhora fomentar una integració social al poble de les persones nouvingudes. Durant aquest temps, més de 6.000 malgratencs i malgratenques han passat per les seves aules.

L’Escola Municipal d’Adults iniciarà al setembre un nou curs amb el retorn al carrer de Ramon Turró després de les obres de remodelació de les antigues cases dels mestres. Aquesta obra suposa l’ampliació del centre amb més aules i més espai, així com nou equipament tecnològic. L’escola tindrà ara 10 aules de formació que seran més àmplies, espais destinats a biblioteca, informàtica i manualitats, així com una classe polivalent i ascensor, la qual cosa suposarà una important millora de l’accessibilitat de l’edifici. Les aules, a més, disposaran de pissarres digitals i Wi-fi.

Imatge de la façana interior de les antigues cases dels mestres, on s’ubicarà a partir de setembre l’Escola Municipal d’Adults.

El govern municipal, format per JXM, ERC, PDeCAT i CUP, ha iniciat els tràmits per homologar l’escola d’adults, aprofitant les millores que s’han fet a l’edifici de les antigues cases dels mestres. El regidor de Formació d’Adults, Jofre Serret (PDeCAT), remarca que el govern ha considerat prioritari i necessari homologar l’escola per poder millorar l’oferta reglada. En aquest sentit, la directora de l’Escola Municipal d’Adults, Núria Gibert, detalla que l’homologació suposarà poder millorar

A FONS. L’ESCOLA MUNICIPAL D’ADULTS

L’Escola Municipal d’Adults: aprenentatge i integració social

l’oferta de cursos reglats, així com el fet que els alumnes no hagin de fer els exàmens oficials fora del centre i que el certificat de notes i assistències obtingut els sigui vàlid per obtenir el títol. “Els alumnes sortiran de l’escola amb el títol de graduat”, ha concretat Núria Gibert. L’Ajuntament de Malgrat de Mar va sol·licitar a la Generalitat de Catalunya l’homologació de l’escola el passat mes de maig. Es preveu que aquest tràmit es porti a terme durant aquest curs i que el centre estigui homologat l’any vinent.

El govern municipal, format per JXM, ERC, PDeCAT i CUP, ha iniciat els tràmits per homologar l’escola d’adults, aprofitant les millores que s’han fet a l’edifici de les antigues cases dels mestres Jofre Serret explica que el fet d’ampliar l’espai i l’oferta de l’escola també suposarà la contractació de més professors. En aquest sentit, ha concretat que el curs passat ja es va fer amb les classes d’anglès amb la contractació d’una empresa externa i que enguany també es repetirà i s’ampliarà amb francès. L’Escola Municipal d’Adults compta amb 5 professors i professores en plantilla. El curs passat va tenir 253 alumnes, dels quals el més gran tenia 96 anys i el més jove, 15. L’escola estrenarà al setembre noves aules i també nom: Cases dels Mestres. La directora del centre assegura que els alumnes del darrer curs d’enguany han triat, a través d’un concurs, nom per a l’escola, que fins ara no tenia 9

RE-VIU N1 AGOST 2017

nom. “Han votat per Cases dels Mestres, fent referència a la història d’aquestes cases molt vinculades al poble”, afegeix. L’Escola d’Adults ofereix formació bàsica amb cursos d’alfabetització i neolectors; accés al sistema reglat amb les proves d’accés a cicles formatius de Grau Mitjà i Superior, prova d’accés a la Universitat per a majors de 25 i 45 anys –que és una de les novetats del proper curs- i graduat en Educació Secundària Obligatòria (ESO); ensenyament d’idiomes: català, castellà per a estrangers, anglès i francès. La directora i el regidor expliquen que la intenció és que l’escola funcioni matí, tarda i vespre durant el proper curs. Quan es facin les preinscripcions al setembre es determinarà la demanda existent i els horaris del proper curs.

L’escola estrenarà al setembre noves aules i també nom: Cases dels Mestres

Núria Gibert, directora de l’Escola Municipal d’Adults de Malgrat de Mar i Jofre Serret, Regidor de Formació d’Adults, treballen per tancar els preparatius del proper curs. 10

Actualment, l’Escola Municipal d’Adults forma part de la Xarxa d’Escoles Municipals de Persones Adultes (XEMPA) i dues de les professores formen part del grup impulsor del grup Escoles de Persones d’Adultes, que amb el suport de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, treballa per al futur de la formació d’adults.

Aules llogades al Vedruna l’any 1994, inici de l’escola L’Escola Municipal d’Adults va fer els primers passos el curs 1994-1995. Es va posar en mar-

xa amb el projecte Escola Municipal de Formació Permanent d’Adults de Malgrat de Mar a través de la Regidoria de Benestar Social amb 80 alumnes, 3 professors i en unes aules llogades a l’Escola Vedruna. Posteriorment, l’escola es va traslladar a l’Institut Ramon Turró i Darder i va anar incorporant cursos d’anglès i de català. El centre es va instal·lar l’any 2001 a les antigues cases dels mestres. Des de llavors, l’escola ha incrementat el nombre d’alumnes i també la plantilla de professors. La directora de l’Escola Municipal d’Adults de Malgrat de Mar explica que el centre cobreix dues funcions diferenciades: d’una banda, l’oferta de formació bàsica i amb una vessant més social com és l’alfabetització i l’aprenentatge per a persones que no saben llegir o escriure o ho fan amb dificultat; així com l’ensenyament de la llengua catalana, adreçat a persones que mai no han rebut escolarització en la seva llengua materna. D’altra banda, l’escola aposta per l’ensenyament més reglat i oficial. “L’Escola ha de donar resposta a aquestes dues necessitats i fer que conviure-les en un mateix espai”, manté Núria Gibert. En aquest sentit, la directora explica que durant el curs escolar s’organitzen activitats complementàries com excursions, sortides, viatges, els jocs florals, entre altres, amb la idea de ser punt de trobada i integració social entre els alumnes de la formació bàsica i els de la reglada. Una de les activitats complementàries que porta a terme l’escola des de fa uns anys és el projecte de les Iaies explicacontes, que es va iniciar al curs 2012-2013. Aquesta iniciativa va sorgir al voltant de la idea que els alumnes de l’escola

Accés al sistema reglat

Ensenyaments d’idiomes

• Prova d’accés a cicles formatius de grau mitjà • Prova d’accés a cicles formatius de grau superior • Prova d’accés a la Universitat per a majors de 25 i 45 anys • Graduat en Educació Secundària Obligatòria

• Llengua catalana, nivells Inicial, Intermedi (B) i Suficiència (C) • Llengua castellana per a estrangers • Llengua anglesa: nivells A1 (nivell inicial), A2 (nivell elemental) i B1 (nivell intermedi amb possibilitat d’examen oficial, PET) • Llengua francesa: A1 (nivell inicial)

Formació bàsica

Calendari d’inscripcions

Lloc d’inscripció

• Alfabetització: Coneixement inicial de la lectoescriptura en llengua castellana, matemàtiques estimulació cognitiva per a persones sense escolarització prèvia • Neolectors: Diferents nivells per treballar la lectoescriptura en llengua catalana i castellana, matemàtiques i estimulació cognitiva.

• Ensenyaments del sistema reglat • Preinscripció (amb entrevista i prova de nivell) del 4 al 8 de setembre de 2017 de 10 a 13h i els dies 5 i 7 de setembre, de 16h a 19h. • Llistat d’admesos i recollida rebuts de pagament • 12 i 13 de setembre de 10h a 13h • 12 de setembre, de 16h a 19h

Escola d’Adults de Malgrat: “Cases dels Mestres” (C/ Escoles, 10)

d’adults expliquessin un conte als nens i nenes dels diferents centres educatius de Malgrat de Mar. A l’activitat, s’hi va apuntar un només grup d’alumnes de diferents grups i edats i es va decidir fer una representació. Aquell curs i el següent, es va teatralitzar La llegenda de Sant Jordi al cicle infantil de l’Escola Marià Cubí i a la Biblioteca. Des d’aleshores, s’han ampliat les representacions a la resta d’escoles i també al cicle inicial de Primària. S’han representat altres contes La Rateta que escombrava l’escaleta i La Caputxeta Vermella. Enguany, 890 alumnes de cicles Infantil i Primària de les Escoles de Malgrat, els nens i nenes de P1 i P2 de la Llar d’Infants Els Fesolets i usuaris de la Biblioteca La Cooperativa han gaudit de les representacions de Les set cabretes i el llop. El regidor de Formació d’Adults detalla que la voluntat del govern municipal es incorporar l’Escola Municipal d’Adults dins el Pla Educatiu Entorn (PEE), que s’elaborarà, de manera

Formació bàsica i ensenyaments d’idiomes • Preinscripcions del 5 al 15 de setembre, de 10 a 13h • i 5, 7, 12 i 14 de setembre, de 16h a 19h

A FONS. L’ESCOLA MUNICIPAL D’ADULTS

Oferta formativa

Més informació Tel: 670 25 00 59 eadults@ajmalgrat.cat Els cursos es realitzaran sempre i quan hi hagi un mínim d’alumnes.

transversal, i amb la participació dels diferents agents socials del poble i de les diferents disciplines professionals. L’objectiu serà treballar l’educació al municipi des de la infància i fins a l’edat adulta i crear sinèrgies de polítiques educatives integrades. “Tenim una piràmide de població envellida, amb cada cop, més persones adultes. A l’escola d’adults tenim una franja d’edat molt àmplia, per tant, és necessari ser-hi dins d’aquest Pla Educatiu”, afegeix.

Oferta formativa i calendari d’inscripcions de l’Escola Municipal d’Adults per al proper semestre.

Jofre Serret també explica que el proper curs es continuarà amb la tasca de col·laboració ja encetada fa uns mesos, de treballar conjuntament amb la Regidoria d’Inserció Laboral. Aquesta àrea de l’Ajuntament és la que detecta les necessitats formatives per a les persones que cerquen feina i és la que proposarà formacions específiques que es portaran a terme a l’Escola Municipal d’Adults. El passat mes d’abril es va iniciar un curs de català oral bàsic als matins, a través d’aquesta tasca conjunta. 11

RE-VIU N1 AGOST 2017

Descobrim

Malgrat Nord: barri de mestissatge amb història pròpia

La plaça de Fèlix Cardona, els pisos de Sant Nicolau i l’escola Marià Cubí són protagonistes dels carrers del nordest de Malgrat de Mar, a on l’antiga Fàbrica de l’Aigua i l’escorxador marcaven el ritme temps enrere i que en l’actualitat denominem: Malgrat Nord. Un nom, no oficial però sí popular, d’un barri amb una història que va néixer entre la indústria tèxtil, la pagesia i la immigració dels anys 60 i 70. Un barri amb un gran potencial de millora, en el qual Ajuntament i veïns i veïnes hi treballen. El barri va néixer l’any 1964 amb la construcció del bloc de pisos de 12

Sant Nicolau. Una gran edificació, en aquell moment, amb 81 habitatges de protecció oficial i una plaça interior. Els pisos es van construir al costat de la indústria tèxtil Filats de Cotó Tèxtil Maristany SA, més coneguda pels malgratencs i malgratenques com a Fàbrica de l’Aigua. Es van inaugurar el 14 de juliol de 1964. Els pisos de Sant Nicolau s’aixecaven a la prolongació del carrer de Passada, en un encreuament de camins a prop de l’Escorxador, en un paisatge envoltat de camps de conreu. Hi vivien llavors, treballadors de les indústries veïnes, especialment de la Fàbrica de l’Aigua. Tres anys més tard, es van construir

Imatge de principi del segle XX de la popularment coneguda com a “Fàbrica de l’Aigua”. Foto: Arxiu Municipal de Malgrat de Mar.

diversos edificis més, sobre els actuals carrers de Caracas i Girona. Així es va dibuixar el nucli originari del que avui anomenem Malgrat Nord. Durant els anys 70, el barri va viure un creixement important amb la consolidació del carrer de Caracas i la creació d’altres de nous, com el Doctor Marañón, Folch i Torres i Badalona, així com l’inici del carrer d’Eivissa.

Va ser durant la dècada dels 80 i els 90 quan el barri es va consolidar i van prendre forma l’avinguda de la Mediterrània i la plaça de la Pagesia. L’any

Pisos de Sant Nicolau des del carrer d’Eivissa.

1998 entra en funcionament el pavelló poliesportiu Germans Margall. L’inici del segle XXI va estar marcat per l’enderroc de la Fàbrica de l’Aigua. Durant la dècada dels 2000 es va enderrocar l’antiga caserna de la Guàrdia Civil per donar pas a la construcció de la llar d’infants municipal i

El barri va néixer l’any 1964 amb la construcció del bloc de pisos de Sant Nicolau. Una gran edificació, en aquell moment, amb 81 habitatges de protecció oficial i una plaça interior.

es van fer nous equipaments al barri com el Camp Municipal d’Esports i l’Escola Vedruna. Més recentment, el 2011 es va inaugurar el complex esportiu MES Malgrat.

DESCOBRIM. MALGRAT NORD

Va ser també quan es va construir el primer equipament: l’Escola Marià Cubí al cim del turó d’en Mango. Després es van aixecar l’Església de la Immaculada i la caserna de la Guàrdia Civil. La dècada dels 70 es va tancar amb la construcció dels pisos que configuren la plaça de Fèlix Cardona i el cessament de l’activitat de la Fàbrica de l’Aigua.

Una població jove i masculinitzada L’aparició d’edificis i equipaments sobre el terreny i els plànols ha anat acompanyada per canvis demogràfics, socials i culturals al barri. Actualment, unes 1.917 persones -1.005

homes i 912 dones-, un 10,59% de la població total del municipi, viu a Malgrat Nord. Hi viuen també l’11,34% dels infants i el 18,88% dels estrangers de Malgrat de Mar. Mentre, el municipi perd habitants cada any des de l’inici de la crisi, Malgrat Nord creix lleugerament en població. El 67,50% dels veïns i veïns del barri tenen entre 16 i 64 anys; i les persones de més de 65 anys representen un 15,96%. La població de Malgrat Nord és, en primer lloc, jove. El nombre d’infants fins a 15 anys -317- que hi viu és superior a la resta del municipi. És també un barri de gent gran. Hi viuen 306 13

RE-VIU N1 AGOST 2017

Taxa d’immigració a Malgrat Nord

Malgratencs procedents d’altres nacionalitats

226

136

362

Malgrat Nord

1.917

1.555

(18,88%)

Malgratencs

779

776

1.992

(13,60%)

1.005 homes (22,49%)

La població de Malgrat Nord és, en primer lloc, jove. El nombre d’infants fins a 15 anys -317- que hi viu és superior a la resta del municipi. La taxa d’immigració a Malgrat Nord és d’un 18,88%, substancialment més elevada que a la resta del municipi, que és d’un 10,89%. L’origen de la població immigrada és molt divers, però la majoria són de Gàmbia i Marroc. En aquest sentit, destaca la dada que més de la meitat dels gambians que viuen 14

6.499.198

Malgratencs procedents d’altres nacionalitats

(84,2%)

Malgratencs

317 infants

veïns i veïnes que té 65 o més anys. Bàsicament són els veïns i les veïnes que van estrenar els habitatges construïts als anys 60 i 70, molts d’ells procedents de diferents parts de l’Estat espanyol –Catalunya, Andalusia, Castella i Extremadura. Aquestes persones són el testimoni viu del barri, de la seva activitat industrial, del seu creixement, de la seva evolució, de la seva història.

7.522.596

Municipi de naixement

50 (15,8%)

Total

Catalunya

912 dones (14,91%)

Nacionalitat de la població infantil

267

18.295

16.303

(10,89%)

1.023.398

Total

Malgrat de Mar

a Malgrat de Mar, ho fan al barri de Malgrat Nord.

Dues associacions veïnals El barri compta amb dues associacions: la de Veïns de Llevant i la de Malgrat Nord. La de Llevant es va crear després de la crisi d’una associació veïnal del barri anterior, que es va dissoldre l’any 2005. Aquesta entitat porta a terme diverses tasques com la recollida de queixes i necessitats dels seus associats i el posterior trasllat d’aquestes a l’Ajuntament, així com ser interlocutor entre altres institucions i entitats, així com dinamitzador del barri amb l’organització d’activitats com la festa d’estiu. L’Associació de Veïns de Malgrat Nord s’ha constituït de nou aquest any, després de diferents etapes. Veïns i veïnes que van assistir al Fòrum Ciutadà, celebrat al gener de 2017, han constituït aquesta entitat, que agafa el relleu a l’associació dissolta ara fa 12 anys.

Total

317

100%

Actualment, l’Ajuntament de Malgrat de Mar treballa en el regeneració urbana al barri de Malgrat Nord amb l’objectiu de dinamitzar i millorar el veïnat. La Diputació de Barcelona ha elaborat un treball de camp que ha permès elaborar una diagnosi sobre la situació actual del barri i que a més, inclou possibles estratègies d’actuació de millora. La diagnosi apunta que Malgrat Nord és un barri “amb una trama urbanística inacabada, però que per configuració en els amplis espais, equipaments i habitatges, té un gran potencial de millora amb inversions raonables”. Aquest treball es porta a terme conjuntament amb els veïns i veïnes del barri, els quals van celebrar el 22 de gener un Fòrum Ciutadà en el qual van exposar les seves opinions sobre la situació de Malgrat Nord. Els veïns i veïnes van manifestar queixes i propostes sobre la neteja de parcs i carrers, actes i activitats al barri, i seguretat ciutadana i viària.

14,05%

DESCOBRIM. MALGRAT NORD

Lloc de naixement de les persones grans del barri

Piràmide d’edats comparada de Malgrat De Mar i Malgrat Nord.

RESTA DE COMUNITATS 43 persones CATALUNYA 93 persones

90 o més 85 a 89 80 a 84

14,38%

castella 44 persones

30,39%

75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54

EXTREMADURA 28 persones

9,15%

45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34

32,03%

25 a 29 20 a 24 15 a 19

ANDALUSIA 98 persones

10 a 14 5a9

Total 306 persones grans

0a4

Homes Malgrat Homes Malgrat Nord

Font: elaboració pròpia en base al padró.

L’equip tècnic redactor de la diagnosi del barri de Malgrat Nord va presentar el passat 25 de maig al Pavelló Germans Margall el treball de camp fet en els darrers mesos. La diagnosi centra el focus d’atenció sobre la xarxa viària, l’estat d’alguns habitatges, els espais públics, les zones verdes i els equipaments. Aquesta radiografia del barri s’ha enriquit amb aportacions que van fer els veïns i veïnes, els

Dones Malgrat Dones Malgrat Nord

quals van insistir a demanar que es considerin les opinions recollides el passat mes de gener al Fòrum Ciutadà. La diagnosi donarà pas a un projecte d’actuacions que cal fer al barri i a una nova trobada amb el veïnat, que es farà el proper mes de setembre.

oficial, que tingui una estreta vinculació amb la seva gent i la seva història. En aquest sentit, apunta que aquest nom podria estar vinculat a la Fàbrica de l’Aigua ja que és un denominador comú potent, que segueix molt viva a la memòria col·lectiva.

La diagnosi feta per tècnics de la Diputació de Barcelona apunta la possibilitat de batejar el barri amb un nom

Pisos de Sant Nicolau després de la seva inauguració a final dels anys 60.

Foto: Fons Josep Bechdejú i Bohigas de l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar. 15

RE-VIU N1 AGOST 2017

Malgratencs

MALGRATENCS. DAVID VERDAGUER

David Verdaguer

“La meva infància a Malgrat va ser molt i molt feliç” L’actor malgratenc David Verdaguer ha estrenat recentment i amb gran èxit la pel·lícula Estiu 1993 i ara prepara noves estrenes teatrals per a la tardor. Ha estrenat també paternitat i està encantat amb aquesta nova faceta. David Verdaguer explica els seus nous projectes i recorda la seva infància al barri de Can Mercader i a les escoles Fonlladosa del seu Malgrat.

-En quin projecte treballa actualment? -”Si sóc sincer, ara mateix no treballo en res. Ara estic dedicat a la vida paterna. Però els projectes més immediats són de teatre, principalment. Una obra que estrenarem al novembre al teatre Poliorama, que es dirà Un cop l’any, dirigida per l’Àngel Llàtzer, que tinc moltes ganes de fer amb la Mar Ulldemolins i una obra al Teatre Nacional de Catalunya, que es diu La importància de ser franc d’Òscar Wilde amb la direcció de David Selvas i en Miqui Esparbé, i en tinc moltes i moltes ganes. I espero i suposo, i creuo els dits, que la tercera temporada de Nit i dia.”

-Recentment s’ha estrenat un dels seus darrers treballs “Estiu 1993”, quina acollida ha tingut? -”Està tenint una acollida tan bonica! Penso que és una pel· lícula molt petita dins de tot el que es mou al cinema. Ara han estrenat Wonder Woman, i Estiu 1993 és una altra cosa, clar, però que també explica la història d’una wonderwoman, que és la Frida una nena de 6 anys que perd els seus pares i que s’enfronta per primera vegada a la seva família d’acollida en aquest estiu del 93. És una pel·lícula molt sen-

zilla, però que està tenint un recorregut impressionant per a la pel·lícula que és. Ha guanyat premis a Berlín, a Cannes. Està tenint bona acceptació de públic. Es veu en versió original per tot arreu també, a Catalunya, evidentment, i a la resta d’Espanya, en català i amb subtítols en castellà. I això demostra que les històries, encara que siguin petites, si es volen explicar, arriben al cor. I és molt bonic! Poder estar en una òpera prima, com aquesta... estic molt content, la veritat.”

-”10.000 km” va ser el seu gran salt al cinema. Què va suposar per a vostè? -10.000 km va suposar tot, pràcticament. Va ser el que em va donar a conèixer com a actor, actor dramàtic, en aquest cas, a Espanya. Vaig tenir la sort, que el director, en Carlos Marqués-Marcet, no em coneixia, diguéssim que havia estat estudiant a Los Àngeles i no sabia que jo feia l’imbècil per TV3 fent el reporter amb bigoti a L’APM. Llavors ell venia de 0, veia net, com si diguéssim. Jo vaig fer una prova i em va agafar. Va ser una cosa que va anar meravellosa, allà vaig conèixer la Natàlia (Tena), tenim una segona pel·lícula amb el Carlos, que estrenarem a l’octubre-novembre, em sembla, i estem gravant una altra, que estrenarem d’aquí a un any. Vull dir que ha sigut una relació molt productiva amb Marqués-Marcet. Va suposar el salt real a la gran pantalla, perquè aquí la gent només em coneixia com un actor còmic i ara a Espanya només em coneixen com un actor dramàtic, pràcticament. Llavors va ser... tot: guanyar premis... la cosa va anar molt bé i n’estic molt content.” 17

RE-VIU N1 AGOST 2017

-La seva trajectòria, però, està molt lligada també al teatre. Recentment el vam poder veure a “L’Hostalera”. Com va ser l’experiència d’actuar a la Biblioteca de Catalunya, convertida en una trattoria italiana, i amb el públic participant en primera persona de l’experiència? -”L’hostalera de Goldoni va ser una cosa estupenda. Era la segona vegada que treballàvem amb en Pau Carrió, i vaig treballar també amb la Laura Aubert, que ja era la quarta, la cinquena o la sisena vegada, i home.. quan el teatre arriba més enllà i aconsegueix que l’espectador formi part de la mateixa escenografia: una gran plaça italiana amb una trattoria, que a més a més, a partir del segon acte, es barregés l’olor de macarrons, i el soroll de forquilles, de plats i de gots. Que ampolles de vidre destapant-se es convertissin en la banda sonora del tercer acte... doncs, clar... allò va ser un èxit rotund. De fet, aquest any ho tornen a fer a la Biblioteca Nacional de Catalunya, però jo lamentablement no hi puc ser-hi perquè estic fent una altra cosa, però els aniré a veure i aniré a menjar macarrons, que per cert, són molt i molt bons!”

-I des de la distància com veu Malgrat de Mar? -”Des que vaig anar a l’òptica, estic molt bé de la vista i la veig estupenda! El veig bé si m’haig de posar crític, doncs, des de fora, repeteixo, però trobo a faltar més coses culturals. Sé que el Grup Germanor va fent coses, i és magnífic, però jo crec que faria falta un lloc on fer teatre professional. Tenir un lloc gran on fer una programació més o menys estable de tardor, de primavera, d’estiu... el que sigui intentar portar més espectacles de Barcelona a Malgrat, o d’on sigui de Catalunya, o d’on sigui d’Espanya a Malgrat. La cultura. Que hi hagi una mica més de teatre, més cinema a la fresca, no sé si m’estic equivocant, però crec que no hi ha cap festival de cinema a la fresca, tot i que hi ha el Cineclub que fa una gran tasca a Malgrat. Em refereixo més aposta pel teatre, pel cinema, per la cultura en general.”

“Sé que el Grup Germanor va fent coses, i és magnífic, però jo crec que faria falta un lloc on fer teatre professional.” -En quin projecte li agradaria treballar? -”M’agradaria treballar a qualsevol projecte que em posi calent, i permeteu aquesta expressió. Sigui teatre, sigui televisió... sigui cinema. De fet, no és en quin projecte m’agradaria treballar, és que m’agradaria treballar, vull dir, seguir treballant. És l’únic que demano. Seguir treballant del que més m’agrada.”

-I quina relació manté actualment amb el seu poble, Malgrat de Mar? -”Home, mantinc una relació si miro cap al passat: una relació meravellosa, perquè jo vaig néixer a Girona, però he crescut tota la vida allà, a Malgrat de Mar. Hi tinc amics, vaig anar a les escoles Fonlladosa, va ser una infància molt feliç i al barri de Can Mercader, i tot molt i molt feliç. Si miro el present, evidentment estic a Barcelona, vivint des dels 17 anys, i ara en tinc 33. Però tot i que cada cop baixo menys a Malgrat, perquè com que tinc la feina i la família a Barcelona doncs costa més, però els meus pares intenten pujar un cop al mes, ara un cop la setmana, i jo intento baixar de tant en tant a l’estiu. Aquest estiu seré per Malgrat, això segur, amb la família, així fem platgeta... i feliç! Feliç de fer una canyeta a la plaça de La Barretina.” 18

David Verdaguer en una imatge promocional de la pel·lícula Estiu 1993.

-Recentment ha sigut pare, com concilia la vida familiar amb la seva feina? -”Doncs sí he sigut pare, d’una nena preciosa i estic molt content, perquè se sembla a la mare. Es pot conciliar bastant bé, sempre i quan tinguis feina, es pot conciliar bastant bé, perquè imaginem per exemple que faig televisió. A la televisió si és un culebrot treballaríem de set a les tres, per tant, tens tota la tarda lliure. Si assagés una obra de teatre, treballaria i assajaria a les tardes per tant, tens el matí lliure i el vespre-nit lliure. I si tens funcions de teatre, aquí has triomfat com l’avecrem, perquè tens tot el dia lliure i a partir de les sis o les set de la tarda vas al teatre i a les 23 o 23.30 h ets a casa. O sigui que acaba sent una feina molt inestable, però que si la tens, acabes per tenir més temps per als teus fills que a qualsevol altra feina d’oficina. Un petó gros Malgrat de Mar!”

LIDIA PUIGVERT MALLART

No és no!

OPINIÓ. NO ÉS NO!

Opinió Escric aquest article des de l’Institut de Criminologia de la Universitat de Cambridge, on investigo i comparteixo debats intensos amb els científics que a nivell internacional treballem per aconseguir que les ciutats, escoles, universitats, esplais, discoteques, platges… siguin espais lliures de violència. A l’Estat Espanyol s’afirma (i s’ha arribat a legislar) un error elemental amb conseqüències greus per les nostres filles: que la violència de gènere es dóna en la parella o ex parella mentre es presenten les relacions fora de la parella com el terreny de la llibertat. Molt al contrari, la investigació científica internacional ha demostrat que hi ha molta violència en les relacions esporàdiques. Per tant, és imprescindible ensenyar des de ben petites a les noies que han de mantenir el seu “NO és NO” enfront de qualsevol tipus de pressions. “NO és NO” es un lema conegut mundialment per defensar el dret de tota persona a escollir quan, amb qui i fins on vol o no vol arribar. Tot i que hi ha persones que ho hem fet sempre, hem de saber que mantenir aquesta postura no és fàcil. Els nois que pressionen (que són una minoria, però molt reincidents) no accepten la negativa i no només perquè desitgin a la noia sinó perquè consideren que aquest NO baixa la seva cotització com a “lligons d’èxit”. Fins i tot una de les seves represàlies és mentir afirmant que ha passat el que en realitat no han aconseguit.

La clau per que les joves no pateixin violència de gènere

En la majoria de casos, els còmplices dels assetjadors, accepten les mentides, encobreixen els actes i els perpetuen. Sí, sí, parlem del segle XXI. Ridícul, veritat? Enganyar -des de posar droga a les begudes, augmentar el nivell d’alcohol dels cubates a justificar un “t’acompanyo “o “necessito parlar” per quedar-se a soles-… són indicadors treballats a nivell internacional. Hi ha acord internacional en que així col·laboren en reproduir imatges i actes provinents de masculinitats ràncies del passat. Algunes adolescents tenen les coses clares tot i la pressió mediàtica i social per fer-les cedir. Però és just que totes tinguin l’oportunitat que ningú les pressioni a fer el que en realitat no volen. El discurs dominant imposa atracció a la violència: “Otros psicópatas buenorros. Son los malos del cine y están de muerte. ¿Por cuál te dejarías asesinar?” (Revista juvenil n57, Abril 2007: 16). Aquest discurs que trobem en sèries, pel·lícules, anuncis..., aquesta vinculació és un factor de risc. Revistes com Am. J. Public Health, Pediatrics o Journal of Adolescence afirmen com “Ser víctima de dating violence pot esdevenir l’inici de relacions violentes o de victimització en l’adolescència”. Sota un discurs de llibertat s’encobreix l’elecció de models dominants del passat. Com aquesta adolescent explica en una de les recerques: Vull dir, que veus tots els punts xungos, però tu mateixa et dius “doncs ara no els veig” i intento buscar algun de bo per a convèncer-me a mi mateixa. Saps?

Lidia Puigvert Mallart Doctora en Sociologia Universitat de Barcelona.

El problema no és el tipus de relació (estable o esporàdica) ni el seu nombre o gènere. És com exercim la llibertat que hem anat conquerint al llarg de la història, és promoure interaccions que desvinculin l’atractiu a allò violent. És estar de costat de qui s’atreveix a dir No a qui exerceix dominació i Sí a qui practica apassionadament la igualtat. Donar aquest pas, obre la possibilitat a que totes les persones gaudeixin de la vida que mereixen. 19

RE-VIU N1 AGOST 2017

Resum de l’actualitat

La festa major de Sant Roc es concentra en només 7 dies

10 objectius prioritaris del nou govern fins el 2018

El nou govern, format per JXM, ERC, PDeCAT i CUP, ha decidit organitzar una festa major de Sant Roc concentrada en només 7 dies, enlloc de les dues setmanes que tradicionalment se celebraven. El programa d’actes, del 10 al 16 d’agost, s’obrirà oficialment l’11 d’agost amb el pregó de festa major.

El govern municipal s’ha compromès a portar a terme 10 objectius prioritaris per al 2017-2018. El govern ha defensat que “no és un llistat d’intencions, sinó que són accions que es portaran a terme”. Els projectes que es faran durant aquests dos anys són l’obertura de l’avinguda Mediterrània i connexió amb el carrer Sant Elm; el nou Passeig Marítim; construcció d’una pista polivalent; establiment de l’oficina d’atenció ciutadana (OAC); un pla d’acció de grafittis, pintades i tags; el canvi i millora dels espais infantils de diverses places; comptadors solidaris d’aigua; programa d’habitatge d’inclusió social i servei de mediació de lloguer social; redacció del mapa del patrimoni i creació del Consell Històric del poble de Malgrat; i treballar per a la consolidació de La Pilona.

Entre les novetats d’enguany destaquen la Travessia a La Pilona, l’abordatge a la platja i la recuperació de la tirada de síndries. A més, aquest any la festa jove de Barraques es concentra en dos dies amb els Doctor Prats, com a cap de cartell, i les Barraquetes amplien horaris amb l’actuació de 3 grups, amb en Lluís Gavaldà i Trau com a Malgrat lidera la taula de treball destacat. per recuperar el delta de La Els actes més tradicionals i arrelats es mantenen com el correfoc, la trobada de gegants, l’exhibició castellera, els focs artificials, la nit de la sardana, el concurs de pintura ràpida, la trobada de puntaires i un llarg etcètera.

Foto: Una imatge del correfoc a càrrec dels Ratpenatsinfernals durant la festa major de l’any passat. 20

Tordera Malgrat de Mar va convocar i acollir a principi del mes de juny la primera reunió de la taula de treball de La Tordera. Es va constituir i en formen part els Ajuntaments de Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la Demarcació a Barcelona de Costes de l’Estat espanyol, Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), Observatori de La

Tordera, Plataforma Preservem El Litoral, L’Arrel i representants i propietaris de càmpings. La taula va creure necessari convidar a formar part de la taula als pagesos, consells comarcals del Maresme i de la Selva i el Departament de Territori i Sostenibilitat i la demarcació de Costes a Girona. De la primera reunió va sortir constituïda una comissió de treball d’experts, que farà un estudi previ a la redacció d’un pla d’actuació integral de recuperació del Delta de La Tordera, de la Platja de la Conca, del Delta i de la Platja de S’Abanell de Blanes.

Aposta per la participació i la transparència El govern municipal ha posat en marxa A peu de carrer una iniciativa que vol afavorir el diàleg actiu amb els veïns i les veïnes, les entitats i les empreses dels diferents barris de Malgrat de Mar. El primer barri que ha visitat el govern ha estat La Verneda. El model de gestió del nou govern ha optat per posar en marxa diversos processos participatius: el passat 22 de juliol amb la consulta sobre la modificació del planejament del sector Escultor Clarà; així com en el projecte de millora del barri de Malgrat Nord, i els tallers participatius sobre la revisió del pla de mobilitat i els del Pla d’Acció Cultural. A més, el nou govern ha reactivat els consells municipals de Cooperació i Solidaritat, l’Escolar i el de Medi Ambient, i també té previst de crear-ne de nous.

RE-VEU

RE– VEU

Parlem de present i futur

Nou govern municipal

Des del dia 1 de febrer Junts x Malgrat va assolir la responsabilitat de liderar el nou equip de govern, al capdavant de l’alcaldia, i treballant sempre amb consens amb la resta de partits, hem iniciat una nova manera de fer al costat dels ciutadans, escoltant les vostres propostes i abordant els problemes de veïns i veïnes a peu de carrer.

Des del passat mes de febrer, fruit de l’acord amb JxM, el PDECAT i la CUP, som al govern municipal i hem assolit un dels objectius pels quals Esquerra Republicana fa anys que treballa: un canvi a l’Ajuntament de Malgrat després de 38 anys de govern socialista. Esquerra Republicana està molt satisfeta de l’acord que vam assolir per un nou govern al poble de Malgrat.

Des del primer moment d’obrir finestres, vam iniciar el canvi, començant per una reestructuració en la organització interna de les regidories. Això suposa una millora per gestionar transversalment i més ràpidament els temes, permetent-nos engegar nous projectes i acabar aquells que estaven encallats perquè requerien una curosa coordinació i intervenció de diferents regidories. El treball conjunt de l’equip de govern ens ha permès durant aquests primers mesos, dur a terme accions noves com: Servei de l’ Oficina Municipal d’Informació al Consumidor. Casal Inclusiu. Servei d´Atenció domiciliària per ajudar persones vulnerables quan surten de l´hospital. Taula de treball sobre el Delta de la Tordera. Nova Oficina de Turisme. Projecte remodelació Avinguda Pomareda. Noves prolongacions de passeres més accessibles a la platja de Malgrat centre. Aquest és un breu recull dels diferents projectes que estan ja en marxa. Hi ha molts més sobre la taula que engegarem i us anirem explicant en els propers mesos. Estem convençuts que no hi ha prou en escoltar, s’ha d’actuar. Venim a aportar solucions d’una manera senzilla i apostant per la participació ciutadana, essent dos clars exemples d´aquesta participació: el Pla de Mobilitat i el 1r Procés participatiu amb la consulta per la Modificació del POUM a la zona Escultor Clarà. Portem pocs mesos treballant i ja són moltes les accions que s´han pogut dur a terme. Però la nostra feina continua, el compromís és viu i continuarem treballant amb paraules i fets!

Des del govern municipal treballarem pel canvi polític a l’Ajuntament de Malgrat Des del govern municipal treballarem pel canvi polític a l’Ajuntament de Malgrat en aquesta nova etapa pel nostre poble, i ho farem com sempre hem defensat: amb una forma de governar diferent a la del PSC. Farem allò que ens defineix: una política de proximitat amb el ciutadà, disposats a parlar amb tothom i a ser transparents amb tot allò que fem. Des del govern farem una gestió responsable, rigorosa i eficient dels recursos municipals que els ciutadans aporten cada any, i treballarem pel model de poble que sempre hem defensat. Volem un Malgrat que creixi de manera sostenible, progressiva i ordenada, i que es garanteixin uns serveis proporcionals a les necessitats que tenen els malgratencs i les malgratenques. Volem un Malgrat que generi oportunitats per la gent, i on tothom es pugui guanyar la vida en els diferents sectors econòmics que tenim. Volem un Malgrat del qual sentir-se orgullosos de viure-hi, i preservant la nostre identitat com a poble. I sobretot volem un Malgrat que sigui de tothom, i on tothom hi pugui dir la seva. Per qualsevol cosa, estem a la vostra disposició. Que tingueu una bona Festa Major! 21

RE-VIU N1 AGOST 2017

Politica d’habitatge a malgrat. Del discurs a la realitat Un dels problemes més evidents avui és l’accés a l’habitatge digne i assequible i aquesta va ser la raó per la que dins el nou govern el PDECat va demanar expressament assumir Serveis Socials i Habitatge. A Malgrat és urgent actuar i afrontar amb energia i eficàcia aquesta problemàtica, però fer-ho amb visió local, des del coneixement del nostre municipi i les necessitats reals dels malgratencs, i amb participació de tots. Canviem el discurs assumint que el municipi té competències en matèria d’urbanisme i habitatge, perquè és en el propi municipi on es concreta la demanda d’habitatge dels ciutadans, i on es detecten les dificultats de la gent per accedir-hi. És al poble on notem la presència d’habitatges buits, patim les conseqüències de les ocupacions i dels habitatges degradats, i on intentem resoldre l’infrahabitatge, la sobreocupació i les necessitats dels col·lectius en risc d’exclusió social residencial. Definir polítiques locals d’habitatge actives i resolutives no és senzill, però la provisió d’habitatge públic i els programes socials d’habitatge són claus per blindar una política solidària i progressista. Això vol dir disposar d’un mínim parc d’habitatge destinat a polítiques socials per donar compliment al mandat de solidaritat urbana. Aquesta és la gran assignatura pendent a Malgrat. Avui intentem fer front des dels Serveis Socials i la Oficina d’Habitatge a les necessitats, però ho fem sense les eines adequades. O creus en l’habitatge com un dret que cal posar a l’abast de tothom, i sobretot dels menys afavorits, o et dediques a cobrir l’expedient. Aquest juliol portem a Ple dos decisions contundents en matèria d’habitatge: a) revocació del contracte d’obra pública adjudicat l’any 2008 per construir uns pisos destinats a lloguer social al carrer Roger de Flor-Isaac Albéniz que mai s’han fet realitat; i, b) creació de la Taula d’Habitatge a Malgrat. Sis mesos de nou govern. Fets. Acció i decisió. Responsabilitat. Full de ruta. Seguim!. 22

Ho aconseguirem La CUP sempre hem donat aquest espai a entitats, associacions o qualsevol forma d’organització que lluita de manera activa pels drets socials, ambientals, culturals, migratoris, feministes ... (llarga llista). Però disculpeu-nos perquè en aquest primer Re-Viu volem parlar nosaltres per dir-vos que ho aconseguirem. Fa sis mesos que vam entrar a governar, per fer tal com deia el nostre lema de campanya municipal Capgirem Malgrat o el lema autonòmic Governem-nos, de mica en mica, com formiguetes ho estem fent. En ocasions ens sentim en mig d’una carrera de cent metres, d’altres sembla una cursa d’obstacles, però treballem exactament amb la mateixa responsabilitat que quan fem oposició. El cert és que ens queden gairebé dos anys per acabar el mandat i, sigui com sigui, per nosaltres el canvi ha estat necessari després de 39 anys de governs ancorats en jerarquies piramidals, supremes i absurdes. Impulsem la política des de baix i a l’esquerra, la participació de la ciutadania, el coneixement, el diàleg amb les entitats i associacions de veïns, obrint les Juntes de Govern i explicant els punts més destacats que s’aproven cada setmana, tractant els conflictes des de la paraula i l’entesa.

No ocupem ni volem un lloc de treball, simplement teixim un espai creatiu i col·laborador per fer la vida de les persones del poble més fàcil i equitativa. A la CUP som militants i curioses, busquem la formació i necessitem respirar de les experiències d’arreu com a forma genuïnament vital. Reconeixem les contradiccions per superar-les. Ens queda molt per fer i molta suor, ho deixarem ben embastat. Ens veiem pel carrer i on faci falta. Obrim finestres i que passi l’aire. I recordeu l’1 d’Octubre referèndum, viure vol dir prendre partit. Ho aconseguirem. Bona Festa Major i més.

RE-VEU

No tot s’hi val

Portem cinc mesos amb el nou govern

Diuen que a l’amor i a la guerra tot s’hi val, que el futbol és així o que la política és política. Frases fetes que s’utilitzen quan no es troben arguments de pes ni lògics que justifiquin una acció que s’ha dut a terme.

Un govern que en el dia de la seva constitució va prometre fer coses diferents al govern que hi havia fins ara, considerant-lo un govern sense idees noves i continuista.

La política va més enllà de “la política és política”. Des dels socialistes, no tot s’hi val. La política va més enllà de “la política és política”. Per a nosaltres, fer política és estar al ser-vei del ciutadà i del municipi, de l’interès general per sobre dels interessos partidistes o personals amb l’únic objectiu de millorar el teu territori i la qualitat de vida de la gent. La política es fonamenta amb valors com l’exemplaritat, l’empatia, l’altruisme, la lleialtat, la generositat, la confiança, la sinceritat, el respecte i la coherència (fer allò que has dit). Així és com nosaltres entenem la política i sempre defensarem la política en majúscules. Com la majoria ja deveu saber, des de l’1 de febrer d’enguany, ens trobem a l’oposició a causa d’una moció de censura impulsada per l’antic soci de govern (JxM tenint ara l’alcaldia), PdeCAT (antiga CiU), ERC i CUP justificant la moció de censura amb arguments com que ho permet la llei, perquè els socialistes governàvem des de la democràcia, que posàvem pals a les rodes a la in-dependència o que utilitzàvem el Facebook… Cap argument de pes. No compartim ni entenem la manera de fer política dels partits que, a través d’una moció de censura, avui governen. Els valors de la política transmesos amb aquesta moció de censura són totalment contraris el que som com a persones. Amb aquest tipus de política i les maneres emprades, els socialistes mai ens hi trobaran. Perquè en la política, com en la vida, no tot s’hi val. Avui, des de l’oposició, seguim compromesos com el primer dia, fent política en majúscules, per a complir el nostre únic objectiu: millorar Malgrat i estar el vostre costat.

En el seu moment ja ens vam posicionar i hem continuat treballant des de l’oposició. Pensàvem que aquest govern seria més obert, més transparent, com ells diuen ”finestres obertes”; però ens hem trobat amb un govern, que fa tot el contrari. Aquest govern, no ens informa si no ho demanem, no té en compte la resta de representants. Deien que eren un govern dialogant, però des de l’oposició no hem notat aquest canvi, més aviat el contrari, continuen fent el què es feia fins ara, fins el punt que sen’s ha prohibit anar a l’espai polític de la ràdio on exposàvem les nostres idees i les nostres opinions. Ens sorprèn, que aquest govern, prometés als ciutadans alguns projectes, entre ells, el Passeig Marítim. Ara sembla, que necessiten ajuda de l’Estat. Com es pot prometre una cosa sense estar segurs de poder dur-la a terme? És curiós que diguin que són un govern obert i que el Partit Popular és un partit intransigent. Creuen que som un partit, que no tenim en compte a ningú, però es tot el contrari: nosaltres escoltem a la gent, la rebem i lluitem, sempre que podem, pels seus drets. Perquè nosaltres treballem per a les persones, per a tots els malgratencs i malgratenques del nostre poble! Ja tenim en els nostres serveis jurídics les denúncies referents a l’estelada i al pagament de l’AMI; perquè els malgratencs mereixen que els diners dels seus impostos es destinin a béns per al nostre poble. Continuarem vetllant perquè la gestió del govern sigui la correcta i siguin transparents; lluitarem per als malgratencs i malgratenques, ja sigui mitjançant instàncies o per qualsevol altre mitjà que estigui a les nostres mans. Gràcies a tots i bona Festa Major!. 23