Girona Cultura [Estiu 2022] by Ajuntament de Girona

Nº9

Estiu 2022

Juliol — setembre

Entreactes

Estiu 2022 Juliol — setembre

Entreactes

Nº9

Momi Maiga per Mercè Sibina

16 Berta Blasi per Montse Frisach 28 Adrià E. Goy Artista Girona Kreas 31 Agenda diària

Estiu 2020

Entreactes

A l’estiu, la cultura viu... Quim Ayats Bartrina Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona

Estiu 2022

5 Aquest estiu, si us quedeu a Girona, tindreu moltes opcions per gaudir de la cultura que es fa a la ciutat. A la programació que trobareu a l’“Agenda diària” podeu triar i remenar entre les diferents propostes de concerts i espectacles a la fresca i en espais interiors que podreu descobrir o tornar a visitar. Els museus de la ciutat durant els mesos d’estiu ens ofereixen exposicions temporals que no puc deixar de recomanar. Comencem amb la Casa Masó, on trobareu l’exposició “Una llum noucentista: els vitralls”, en què els vitralls, un element indissociable del llenguatge arquitectònic de Rafael Masó, prenen protagonisme. Al Museu d’Història de Girona es prorroga una fantàstica exposició temporal que no us podeu perdre: “Maternitats”, fins al 28 d’agost i al Museu del Cinema, hi podreu visitar l’exposició “De formes deformes” de l’artista Miquel Planchart, un recorregut immersiu al voltant d’imatges tridimensionals creades amb l’aplicació de la tècnica de l’estereoscòpia. En aquesta edició de l’Entreactes i en relació també amb l’àmbit patrimonial, podreu llegir l’entrevista a Berta Blasi, una restauradora especialitzada en paper. Actualment està treballant en la restauració d’un cartell publicitari del 1896 de les projeccions dels germans Lumière que és propietat del Museu del Cinema. Val la pena posar en valor la tasca d’aquestes professions tan poc conegudes, però tan necessàries per a la conservació del nostre patrimoni cultural. L’ampli ventall d’activitats d’estiu es desplega també en espais a la fresca en l’àmbit de les arts escèniques, la cultura tradicional i la música. Un dels concerts de l’edició d’enguany de Notes al Parc serà el de Momi Maiga. Si voleu conèixer amb més profunditat la trajectòria d’aquest músic nascut al Senegal que toca un instrument anomenat kora i que fusiona la seva música d’arrel tradicional amb el jazz, l’afrobeat o el flamenc, trobareu la seva experiència vital i artística recollida en una de les entrevistes d’aquest Entreactes. En l’apartat d’“Artista Girona Kreas”, hi ha la proposta del jove cineasta Adrià E. Goy, que presenta el seu primer curtmetratge, Mater inerta, que s’estrenarà al festival Visions du Réel (Suïssa). Crec que representa un exemple més de la voluntat del Servei de Cultura d’estar al costat dels joves artistes. En aquesta línia, una experiència pilot en què un grup de gent jove ha pogut viure la gestió cultural des de dins i implicar-se en les programacions de la ciutat i del seu entorn territorial amb l’acompanyament del sector professional és el projecte Antenes, del qual aviat sabrem el resultat. Per acabar, recordeu que qui es quedi a Girona aquest estiu, podrà submergir-se i refrescar-se en una oferta cultural àmplia i variada. No la deixeu escapar... Bon estiu!

Entreactes

Música

Momi Maiga va créixer a la regió de Casamance, al sud del Senegal. És un intèrpret de kora, cantant i compositor senegalès. Va començar a tocar aquest instrument quan tenia sis anys, hi estava predestinat. Ve d’una nissaga de músics i a la seva família es transmet el coneixement de la kora com una tradició que passa de generació en generació. Ara viu a Salt i amb un quartet acaba de treure el seu primer àlbum, Nio, que vol dir ànima en mandinga, la seva llengua. Maiga destaca pel virtuosisme amb la kora i per la fusió de gèneres musicals en les seves composicions.

Estiu 2022

Momi Maiga text: mercè sibina fotos: mireia ferron

Vas néixer immers en el ric patrimoni musical de l’Àfrica occidental. Amb sis anys ja vas començar a tocar la kora, un instrument tradicional de l’Àfrica occidental de 22 cordes que aquí a Catalunya no és gaire conegut, i vas començar la carrera al costat de músics reconeguts, que eren familiars teus. Fins a quin punt han influït aquests orígens en el fet que ara siguis un compositor curiós i autodidacte, amb molta sensibilitat… Vaig néixer sentint la kora. Formo part d’una família de djelis, que són com uns trobadors, una família de músics molt respectada. És una dinastia de músics que transmeten música i cançons. Són reconeguts per estar activament practicant i desenvolupant de manera professional la difusió de la música de tradició oral del poble mandé des del segle XII. A més, per part de mare soc Cissokho, una família de guardians de la

kora des de temps immemorials. La meva mare i la meva àvia són unes grans cantants. La meva mare, Adama Foune Cissokho, interpreta cançons que formen part d’un llegat històric que es remunta fins al segle XII, i que ha estat transmès i après de manera oral de generació en generació. Des de cançons que parlen de genealogies reials, a cançons de bressol plenes de tendresa, llegendes, lloances i cants espirituals. Tot aquest llegat transmès de manera oral és la saviesa mil·lenària del poble mandé i me l’han passat a mi de manera natural, perquè és com es fa. Quan estava embarassada de mi ja les sentia perquè ella és cantant professional amb una llarga trajectòria de concerts i gires al Senegal i a diversos països d’Europa. Per això la kora va entrar en la meva vida de manera natural, com un llegat.

Entreactes — Música

9 El meu oncle em va regalar una kora petita quan tenia sis anys i des de llavors no he deixat de tocar-la. Per a mi ha estat molt normal tocar-la i dedicar-me a la música. De nen tocava percussió i la kora. Valoro molt aquestes arrels musicals. La kora forma part de la meva vida. És un instrument que si l’estimes, t’estima.

Com van ser els teus inicis professionals? Vaig tocar amb un grup de Dakar amb qui vam anar de gira a França, el 2017. Després d’això ja va començar l’aventura de crear la meva música. Per a mi l’escola de la kora i l’experiència i el bagatge de tocar-la ha estat a casa, amb la família. Nosaltres no tenim partitures, no escrivim les cançons, es transmeten de manera oral. El que sí que tenim són afinacions. I anem aprenent veient com toca el gran de la família. Ell toca i tu repeteixes el que fa. He tocat amb diferents bandes, amb la banda de la meva família i també amb bandes de fora, i així vas guanyant experiència.

Com vas arribar a Catalunya?

“Vaig néixer sentint la kora. Estava predestinat a tocar-la perquè formo part d’una família de djelis que són com uns trobadors, és una dinastia de músics que transmeten melodies i cançons tradicionals al Senegal.” Estiu 2022

Tinc bona part de la família repartida per Europa, tocant. I estic fent el mateix viatge. A finals del 2018 vaig venir a Barcelona convidat pel Museu de la Música de Barcelona, i després d’unes anades i vingudes cap al meu país he acabat vivint aquí. Al Senegal ja tenia clar que volia fusionar música tradicional amb jazz, funk, afrobeat, flamenc… M’agrada fusionar les meves arrels i busco això. M’encanta el jazz i el flamenc, crec que el futur de la música és la fusió. Formo part d’una nova generació de músics de l’Àfrica occidental. Ens agrada sortir del repertori tradicional de la kora i buscar nous llenguatges musicals amb el nostre instrument.

La Fira Mediterrània de Manresa, el centre de creació de la Marfà i l’Ajuntament d’Olot, a través d’Olot Cultura, han coproduït el projecte i el teu primer àlbum, Nio. Com el vas crear? Va ser una sort. Ho necessitava i va arribar en el millor moment. Estic molt agraït al centre de creació de la Marfà, perquè a través del programa de coproduccions he trobat l’acompanyament i el finançament per poder portar a escena aquest projecte i el nou disc. És el somni de la meva vida. El quartet el formen Carlos Montfort, amb el violí, Aleix Tobias, amb la bateria i les percussions, i Marçal Ayats, amb el violoncel i les veus. Soc molt afortunat de treballar amb aquests grans músics, són increïbles. En aquesta formació la música té una energia i un poder increïble, sempre he volgut fusionar, aprofitar la riquesa de les diverses cultures. Volia arrencar des de les cançons tradicionals i fusionar-les amb estils moderns però amb la música d’arrel com a eina de creació, per donar més riquesa. Moltes de les composicions d’aquest nou disc ja les tenia fetes al meu país, al Senegal. Sempre em baso en les meves arrels i intento fusionar-les amb els ritmes que em vaig trobant. Jo parlaria de músiques del món. La música pot arribar a ajuntar gent de diverses cultures de manera natural. Des que vaig arribar aquí sempre em va resultar molt fàcil treballar i dialogar amb la música. És un llenguatge internacional. Com va influir la pandèmia en el projecte? El projecte Nio va sortir “gràcies” a la pandèmia... Algunes de les cançons ja estaven creades, però em faltaven els músics adequats per aquest repertori. El 13 de juliol toquem al CaixaForum de Barcelona, el 14 al de Madrid, el 15 a

Entreactes — Música

10 Etnomusic de Carcaixent (València), el 20 al Museu d’Història de Catalunya de Barcelona i el 28 al CaixaForum de Sevilla. Estic molt content.

I com és aquest nou àlbum, Nio, que es va estrenar a la Fira Mediterrània de Manresa? Combino el jazz, el flamenc i les cançons les interpreto amb les meves llengües natals del Senegal, el mandinga i el wòlof. Nio vol dir ànima en la meva llengua materna, en mandinga. Tots tenim ànima, no només els humans, sinó els animals, la vida en general. Vaig titular l’àlbum així perquè les cançons parlen de valors i de vida. No es pot parlar de la vida sense parlar de l’ànima, tots dos conceptes van junts. Amb la kora i la veu transmeto reflexions sobre els valors humans, els que em va transmetre la meva família a través d’aquest instrument. Les meves cançons transmeten valors. Donen missatges de vida, com ara ser amable, ser educat… Les meves cançons parlen també de la meva mare, i de totes les mares del món, parlen també de la dignitat, per a mi és important escoltar aquests missatges perquè donen força. Quan componc m’agrada fer melodies i després penso en les lletres. El que em surt primer és l’emoció, l’alegria, la tristesa, el patiment… En la meva música hi ha tot tipus d’emocions. A “Ocean”, per exemple, penso en el patiment de les persones que moren al mar cada dia i miro de transmetre la sensació que em provoca el mar, imagino el mar tan enorme i m’imagino una persona allà al mig, sola, sense poder-se agafar enlloc, condemnada a morir, però també penso en un altre mar, el mar que també és la pesca, la platja, el bany…

11 Una altra cançó, “Sydia”, va sobre l’amistat, està dedicada a un amic senegalès i la canto amb Sílvia Pérez Cruz. És increïble cantar amb ella. El primer single i videoclip de l’àlbum es diu “Mansani”, que significa rei en mandinga. És una cançó que fusiona el ritme de la buleria amb una cançó de tradició oral d’Àfrica occidental. Representa d’on vinc i on soc ara mateix, i crec que són dues cultures que són més properes del que pensem... Hi ha la veu convidada de Rusó Sala i la guitarra de Pau Figueres. Penso que Nio és un diàleg dinàmic i constant entre diferents cultures. És el que m’interessa. També he adaptat un parell de temes tradicionals, com “Dadje”, que vol dir trobada en llengua wòlof, és un cant a la fusió entre cultures.

“Combino el jazz, l’afrobeat, el flamenc… i les cançons les interpreto amb les meves llengües natals del Senegal, el mandinga i el wòlof. M’encanta fusionar les meves arrels amb la música moderna.”

Amb la música, el diàleg entre cultures és més fàcil? I tant. És la manera més fàcil. I sempre amb amor i respecte per cada cultura i per cada origen. És increïble com la música pot arribar a ajuntar persones de diverses cultures d’una manera tan natural. Des que vaig arribar aquí sempre m’ha resultat molt fàcil treballar i dialogar amb la música. És un llenguatge internacional. Per això intento transmetre un diàleg constant entre cultures. Amb els músics amb qui toco, que som d’orígens diversos, passa. Tot és molt fàcil, m’acompanyen i senten el mateix que jo quan toco, estem allà mateix.

Estiu 2022

Entreactes — Música

13 La música que fas, per això, no sona a les ràdios comercials però té molt èxit. Crec que el secret són les persones. La gent està oberta a escoltar altres tipus de música i a connectar amb altres cultures. El que és més important per a mi és que al públic li agradi escoltar el que faig, que li interessi. Àfrica està plena de cultures diferents i totes tenen molta riquesa. A la regió on vaig néixer hi ha més de quinze llengües i cada una té les seves músiques i la seva cultura musical de fons.

La kora a Catalunya és força desconeguda…

“Nio vol dir ànima en la meva llengua materna, en mandinga. Tots tenim ànima, no només els humans, sinó els animals, la vida en general. Vaig titular l’àlbum així perquè les cançons parlen de valors i de vida.”

A Catalunya hi ha pocs koristes, cert... A França hi ha molts més intèrprets de la kora. M’agradaria que hi hagués més referents de música africana a Catalunya. El que faig és agafar les cançons tradicionals que he après de petit i les barrejo amb la música occidental, amb tot tipus de música. Vull portar la kora més enllà, tal com han fet molts dels meus cosins, ells han fet jazz amb la kora, i això no s’havia fet mai, penso que la clau és portar-la més enllà. Al Senegal ja la vaig intentar modernitzar, perquè després de saber-te i de tocar les cançons tradicionals vols provar alguna cosa més i, a més, està ben vist, és un desig d’agafar el teu propi camí i evolucionar.

Toques la Kora i també cantes, continuaràs combinant-ho? Sí, necessito la veu per transmetre tot el que vull. Molts koristes no canten, jo sí, perquè per a mi és un a més a més, dona una nova obertura i els joves ho poden escoltar. Els meus oncles toquen i canten i trobo que així arribes a més públic, ho fas proper.

Estiu 2022

Entreactes — Música

“Amb les cançons també intento conscienciar del que passa al món.”

15 Rodarà molt, aquest Nio. Ens estan sortint molts concerts, estic molt content. M’encantaria que Nio arribés arreu del món, tant de bo! El que em passa i que no em passava tocant en concerts al costat dels meus oncles és que ara sento que tinc més responsabilitat perquè són composicions meves i sento una cosa diferent, és una cosa molt meva, molt personal i ho he de fer bé. Els concerts són un moment molt emocionant per a mi.

A més de la música has participat en altres projectes, com el de la celebració dels 50 anys de Metges sense Fronteres. Un projecte que combina fotografia i música. Va ser una experiència molt nova i molt interessant. Agraeixo molt que pensessin en mi i estic molt content de poder col·laborar en aquesta lluita. A més, vaig poder estar al costat de Judit Nedderman a qui admiro molt. Vam parlar de les persones que moren al mar. De totes aquestes persones dignes, amb drets. No han de morir i que, a més, ningú no en parli… Amb les cançons també intento conscienciar del que passa al món.

Per a mi la kora és com una medicina. Si tinc ansietat o no em trobo bé i la toco, em calmo. Si estic enfadat o trist, vaig a buscar la kora. Ara en tinc tres i me n’estan fabricant una altra. Està feta meitat de carbassa i meitat de pell de vaca És molt delicada perquè la pell amb el clima es transforma i s’ha de vigilar i cuidar molt. És un instrument antic, del segle XIII, i com que té tantes cordes, 22, costa molt d’afinar ràpid. La kora és una evolució d’altres instruments tradicionals. El meu oncle és un gran fabricant de kores. I, mira, porto les ungles llargues, quatre ungles de fet, perquè la kora es toca amb quatre dits, i he de fer servir les ungles dels dos dits polzes i dels dos dits índexs. Per això he de portar les ungles tan llargues, per poder-la tocar bé! Ara em vull centrar molt en el quartet amb qui hem enregistrat l’àlbum. Però en un futur estic pensant en un àlbum només amb la kora i la veu. ¹

Ets un compositor inquiet, estàs pensant ja en nous projectes? Estic pensant en tornar a combinar la kora amb altres instruments, com el piano i la percussió. O en un altre en què els músics també intervinguin en les composicions. Fer un àlbum diferent, que no sigui meu, que sigui de tots, amb les cançons de cada un dels del grup. El que m’agrada és que es vegi la kora en un context musical actual, enèrgic i divers. La kora és un instrument que entra amb tot, és molt profund. Comences a tocar i et transmet sensacions molt fortes.

Estiu 2022

Entreactes — Música

Patrimoni i museus

Des del seu taller a Tiana, envoltada de papers japonesos, llibres antics i obra d’art sobre paper, Berta Blasi es dedica a la conservació i restauració de patrimoni documental, d’obra gràfica i fotografia. És un ofici més desconegut que el de restauració de pintura però crucial per a arxius, biblioteques, museus i particulars que necessiten aturar la degradació de llibres, gravats o fotos, o simplement, tornar-los a la vida quan gairebé s’esmicolen a les mans. Blasi és una restauradora de paper, pell i pergamí, materials que coneix molt bé, des de la superfície fins a les seves molècules.

Estiu 2022

Berta Blasi text: montse frisach fotos: jordi borr às

Té a la taula, preparat per restaurar, el cartell publicitari del 1896 que anunciava les recentment estrenades projeccions del cinematògraf dels germans Lumière. És un cartell icònic del Museu del Cinema de Girona, a més, de grans dimensions. Quina intervenció necessita aquesta peça i com ho farà? Primer s’ha de documentar l’estat de la peça: se li fan fotos amb llum rasant i amb llum transmesa per veure on hi ha els estrips i els punts dèbils, encara que a primera vista ja veiem molts dels problemes. A més, els paspartús i els cartrons que hi han estat en contacte durant la història de la peça deixen tot tipus de marques. Després fem la neteja

en sec per treure’n la brutícia acumulada al llarg dels anys, tot i que el cartell ja havia estat restaurat abans perquè hem vist que hi ha algunes insercions i estrips reparats. El pas següent serà fer la neteja humida. Per l’època de la intervenció i pel tipus de tela que se li va posar per darrere i per com s’ha oxidat, serà reversible extreure’n la tela. Li donarem la volta i com que és una peça de gran format i no el podem posar en una cubeta, ho haurem de fer per capil·laritat en una taula inclinada. Després farem una desacidificació, i en lloc d’entelar-lo de nou, li posarem un reforç de paper japonès. I finalment s’emmarcarà amb materials de conservació.

Entreactes — Patrimoni i museus

18 Quan s’hagi acabat tot el procés, el cartell es veurà més clar? Sí. Per poc que li facis, a la peça, sempre millora el seu aspecte a simple vista. Jo de vegades penso que no acaba de lluir el resultat però la prova que no és així és que sovint el propietari de seguida s’adona de la diferència.

Quines són les principals patologies d’aquest tipus de cartells? Molts dels problemes dels cartells provenen del fet que el que es feia era entelar-los, amb una tela de cotó al darrere. Però aquest procediment acaba fent bombolles. Aquest és el problema principal que ens vam trobar amb un grup de cartells modernistes del MNAC que vam restaurar l’any passat per a l’exposició itinerant de la Fundació “la Caixa”. Penseu que es tracta de cartells de propaganda que en cap moment es van fer pensant que podrien durar segles. En realitat, és material efímer, fet per durar molt poc, com el paper de diari. Són papers de molt mala qualitat que es tornen molt àcids i això fa que es fragmentin. Abans amb la tela de lli o cotó per darrere, aconseguien que, si més no, el paper tingués de nou estructura però a la llarga això acaba donant problemes també. Si a més parlem de peces de grans dimensions, és molt fàcil que es facin malbé.

“Durant una època els documents havien de ser molt blancs. Després va venir la moda de tenyir-los amb te o cafè perquè es veiés molt la pàtina. Això encara ens ho demanen i em toca dir que no.” Estiu 2022

Per al Museu del Cinema també ha restaurat les onze vistes translúcides que el museu conserva del Viatge òptic per Espanya, d’Onofre Alsamora, de mitjans del segle XIX. Deu ser un tipus d’intervenció molt diferent a la del cartell, oi? D’entrada, en aquest cas no és material efímer i en teoria ha de durar molts anys però és també un material molt sensible.

Les vistes òptiques són precursores del cinema, molt semblants a les diapositives. Cada peça consta d’un marc de fusta de 7 mm que té encolat a cada cara un paper diferent: per davant són litografies acolorides a mà amb el motiu de l’escena, en aquest cas tot són vistes d’exteriors i interiors de Barcelona i una de Molins de Rei; i per darrere hi ha papers en blanc. Tenen perforacions, veladures, transparències, etcètera, per provocar efectes visuals com el reflex del sol sobre els núvols o per a les escenes nocturnes. Aquestes escenes es miraven a través d’una caixa òptica. Ha estat una restauració complexa perquè hi havia hagut una intervenció anterior que no havia donat bons resultats però he de dir que ha estat un projecte molt maco i peculiar.

Amb la vostra feina retorneu a la vida tots aquests objectes, llibres i obres d’art sobre paper. Sou com metges del paper, no? Som un metge, un químic i un mestre artesà també. Per exemple, ara estem restaurant un llibre de pergamí que és una proposta de mínima intervenció, malgrat que una gran part del paper se l’han menjat els corcs. Estava molt deteriorat i tenia molta brutícia. És un encàrrec de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental però el llibre no és seu. El volen digitalitzar però tal com estava era impossible, així que el que fem és una mínima intervenció, que significa el màxim respecte per la peça per estabilitzar-la i que no continuï deteriorant-se. Fas a la peça el just i necessari. De fet, és com una operació d’apèndix. Imagina que t’has d’operar i resulta que et treuen l’apèndix, però de passada et posen pits de silicona, bòtox als llavis... Doncs, no, els metges no fan això. Entres al quiròfan per l’apèndix i això és el que et curen.

Entreactes — Patrimoni i museus

I com es cura un llibre amb aquesta mínima intervenció? En restauració de paper, el material no acostuma a ser gaire car, el que incrementa el cost de la restauració són les hores del tècnic. Com reduïm costos? Apliquem la mínima intervenció, que no vol dir quedar-se a mitges. Anteriorment quan tenies un llibre de qualitat amb una enquadernació de pergamí que estava molt malament, el substituïes per pergamí nou però ara el criteri ha canviat. Ara marquem clarament que aquella enquadernació nova no és l’original. Enquadernem amb cartró de conservació, tornem la integritat al bloc del llibre, el protegim i ja està. Abans quan enquadernaves amb pergamí nou, es veia que un bloc del llibre tenia 500 o 600 anys i la part nova es veia amb un pergamí blanc i impol·lut i això era molt estrany. Si ha de quedar tan estrany, doncs fem-ho estrany del tot i canviem absolutament el material perquè es pugui muntar i

desmuntar més fàcilment. Tot el que posem a la peça ha de ser reversible. El pitjor que pot passar és que ens arribi una peça restaurada anteriorment. Sobretot en els darrers 50 o 60 anys, amb l’aparició de les coles sintètiques, molts processos deixen de ser reversibles. Fins aquell moment es feien servir farinetes, gelatines, cola de conill, midó... Ara per sort hem recuperat aquests materials que han demostrat que aguanten bé el pas del temps.

En el taller té molts papers japonesos, per tant entenc que són molt utilitzats en aquesta feina. És que els japonesos i els xinesos són els reis del paper! I a més, el que hem fet en els darrers 20 anys a Europa i aquí fa uns 10 anys, és incorporar les tècniques japoneses de restauració. És tota una filosofia perquè els japonesos no fan res perquè sí. Fem adhesius amb midó com fan ells. També tenim brotxes japoneses, que cadascuna té una sola funció.

Estiu 2022

Entreactes — Patrimoni i museus

“Però hi ha una part tècnica molt important, no som artesans. Ens hem de formar científicament per entendre què passa en el terreny molecular amb aquelles peces.”

23 Hi ha modes sobre els resultats estètics d’una peça restaurada? Condicionen molt? I tant que n’hi ha. El problema de funcionar per modes és, per exemple, que durant una època els documents havien de ser molt blancs però després va venir la moda de tenyir-los amb te o cafè perquè interessava que es veiés molt la pàtina. Això encara ens ho demanen. I aquí és on em toca dir que no i explicar per què.

Això és falsejar la pàtina, no? Absolutament. També m’han demanat coses com posar una portada de primera edició d’un llibre en una altra edició. I et diuen, bé, “això només és per a mi”, però bé, costa de creure. Normalment hi ha altres intencions. També es fa amb segells de procedència. Hi ha molts llibres que s’han robat de biblioteques o amb la desamortització i la Guerra Civil van canviar de mans. De vegades hi ha llibres que porten un segell d’un convent, per exemple, i et demanen que l’esborris. Però ens hi neguem perquè aquest segell està explicant la història d’aquell volum.

S’hi troba molt sovint amb aquest tipus de peticions poc clares? Molt sovint afortunadament no, però algun cop sí. Però de vegades també contribuïm a restituir la veritable història de la peça. Fa poc vam esborrar la signatura d’uns dibuixos que originàriament no tenien signatura de l’artista. Als anys setanta van formar part d’una exposició i el comissari va falsificar ell mateix la firma de l’artista. A més, amb signatures molt matusseres. Aquests dibuixos es van autenticar a la fundació que pertocava i els mateixos de la fundació van aconsellar al propietari que eliminés la signatura falsa. Quan es fa això en pintura és relativament fàcil d’esborrar, però en paper, normalment no hi ha manera de treure-ho perquè la tinta

Estiu 2022

penetra a les fibres. Però en aquest cas vam tenir sort perquè feia pocs anys que s’havia fet, vam aconseguir treure-ho i va quedar bé.

Com a persones que som egocèntriques, puc pensar que seré la darrera que restaurarà la peça, però possiblement d’aquí a 40 anys s’haurà de tornar a restaurar.

Una feina com la seva sembla que tracti només amb peces antigues. Però, per exemple, l’art modern i contemporani de vegades està realitzat amb materials molt fràgils i segurament tindrà una vida més breu que l’art antic. Té encàrrecs d’aquest tipus?

Com va arribar a ser restauradora de paper?

Pocs, però en tenim. Ara estem restaurant originals del dibuixant Antoni Calonge. El problema d’alguns originals de còmic és que abans hi havia uns fulls autoadhesius amb les trames fetes, i tot això tenia les mateixes alteracions que les cintes adhesives. És un problema de conservació greu. El cas és que els artistes actuals experimenten amb els materials però acostumen a no tenir coneixements sobre els materials. Segurament que en alguns casos això no els importa perquè està per sobre de tot experimentar. Per exemple, hem hagut de restaurar dos cops un llibre d’artista de Chillida. La tapa del davant i del darrere són dues planxes de ferro i el llibre pesa 15 quilos. El propietari el tenia en un iot i amb una onada, el llibre va caure a terra. Es va esberlar tot el cautxú del llom i tot el cosit del bloc del llibre. Restaurar aquesta peça va ser un repte perquè et trobes amb materials molt diferents. El vam restaurar però un mes després el vam haver de restaurar de nou perquè li va passar el mateix. Li vam acabar fent una capsa amb un coixinet a dins per protegir-lo.

Amb la restauració, doncs, no es garanteix una vida llarga de la peça? No, perquè el que fem nosaltres és alentir el procés de deteriorament de les peces però les peces se seguiran deteriorant.

Vaig començar la carrera de Belles Arts però no em va agradar. Aleshores el meu pare em va mostrar l’opció de la carrera de restauració i em va semblar interessant. A casa sempre hem treballat en el món del llibre. A l’Escola de Restauració, el més habitual era fer pintura i en aquell moment a paper érem només cinc persones. Ningú volia fer paper perquè el que estava a la moda era la restauració de pintura. Però soc una enamorada del llibre, encara que no bibliòfila. M’agrada més l’obra gràfica, personalment.

I quines qualitats s’han de tenir per fer restauració? La psicomotricitat fina l’has de tenir ben desenvolupada. Has de ser minuciós i curós. Però hi ha una part tècnica molt important, no som artesans. Ens hem de formar científicament per entendre què passa en el terreny molecular amb aquelles peces. Fem recerca química, física, fem informes històrics, fem radiografies, infrarojos, espectrometries... S’ha de tenir una formació tècnica molt intensa al darrere i no només aquella amb què surts de la universitat. Calen anys i anys no només de pràctica sinó d’adquisició de coneixements perquè el que estem aplicant ara ja ha canviat molt del que vaig estudiar fa 20 anys.

Què pensa que ara algunes institucions mostrin al públic el procés de restauració d’una obra?

Entreactes — Patrimoni i museus

24 Hi ha professionals reticents a això. S’ha d’estar molt segur d’un mateix per permetre que la gent vegi com treballes. A més, és un món en el qual estàs molt vigilat per moltes bandes, no només els clients i les institucions, sinó també pels teus propis col·legues de professió, que no hem tingut mai pietat. Per què ningú vol restaurar La Gioconda? Perquè serà crucificat. Mira les crítiques que hi va haver amb la Capella Sixtina. Totes les decisions que has de prendre han d’estar justificades. I de vegades totes les decisions són correctes però n’has de triar una.

les poques places públiques a museus, totes autònomes. Personal autònom que malviu. La missió de qualsevol arxiu i biblioteca públics és conservar i difondre el patrimoni i que deixis tant de banda la part de conservació és gravíssim. A l’Arxiu Nacional hi ha només tres restauradores i no donen l’abast. Al MNAC n’hi ha una dotzena però només un especialista en paper i un en fotografia. Al Centre de Restauració de Béns Mobles només hi ha un cap de taller per especialitat i la resta són autònoms.

Hi ha actualment més consciència per part de les institucions de la importància de dedicar més recursos a la restauració de patrimoni? Això va millorant però fa vuit anys, al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, que és la institució de referència del país, no hi havia taller de document gràfic. De restauració de fotografia, els estudis reglats tot just han començat, per exemple. Hem anat tots trampejant, amb formació contínua, ens hem hagut d’anar formant com hem pogut. I massa sovint, a l’Administració, es decideixen fer intervencions a peces només quan es veu que pot “sobrar” alguna cosa en el pressupost anual.

I creu que actualment és una feina reconeguda? Sí, estem en un boom del nostre sector, de reconeixement de la nostra feina. Però tenim molt a fer encara. Per exemple, ara estem lluitant per tenir conveni propi. I com que és una professió eminentment de dones, això ha jugat en contra nostra. Hi ha un estudi del 2019 que quantifica que el 86 per cent dels professionals de la restauració som dones i, a més, a part de

“Estem en un moment de reconeixement de la nostra feina. Però tenim molt a fer encara. Ara estem lluitant per tenir conveni propi. I com que és una professió eminentment de dones, això ha jugat en contra nostra.”

Estiu 2022

Entreactes — Patrimoni i museus

“Es necessitarien càmeres frigorífiques molt grans per conservar totes les fotografies... Per tant, hem d’assumir que algun dia desapareixeran, com totes les experimentacions artístiques. No tenim la garantia que ens sobrevisquin i ho hem d’acceptar.”

27 S’afegeix a tot això la poca flexibilitat en la contractació per part de l’Administració pública? La burocràcia és un drama i els és molt més fàcil fer licitacions. Però això porta a una gran inestabilitat. Si pel que sigui has deixat de facturar, si has estat mare, ho tens fatal. En paper no tenim aquest altre problema perquè no fem servir pràcticament productes químics, però en el cas de les restauradores de pintures no poden treballar si estan embarassades per la inhalació dels productes químics. I si fas pintura mural, has d’estar viatjant contínuament. A més, ningú ens ha ensenyat a empoderar-nos per muntar empreses. És una feina que es basa en la confiança perquè una peça per restaurar te la deixen perquè té una valor patrimonial, econòmic o sentimental per al client. Cal molt de temps fins que comences a tenir clients. Al principi ho has de compaginar amb altres feines. Vaig trigar set anys a establir-me a temps complet com a restauradora i ho vaig fer el 2008, en plena crisi. Però molta gent ho deixa —la majoria dones— perquè si troba una feina més o menys fixa, ha d’acabar triant.

Ens pot donar alguns consells domèstics sobre com conservar una peça de paper que estimem, encara que sigui un quadern de l’escola o uns documents de l’avi, i no volem que es degradi? Si l’has de tenir emmarcada, sobretot ha de tenir filtre ultraviolat i per darrere, cartró de conservació. L’important és que si tens una peça que t’estimes, la portis a un lloc a emmarcar on tractin amb materials de conservació i que sàpiguen què estan fent. S’ha de tenir criteri a l’hora d’emmarcar. De vegades, és millor gastarte més diners en el marc que el valor de la peça, si és que vols que et duri tota la

Estiu 2022

vida. La gent es gasta 300 euros en un gravat i l’emmarca amb un marc barat. No. L’obra gràfica és molt sensible i és fonamental emmarcar-la bé.

I les fotografies que tenim a casa? Com les hem de cuidar? Sobretot les més antigues o aquelles en color dels anys setanta i vuitanta que han agafat aquells colors tan lletjos? Com a conservació definitiva, el plàstic s’ha de descartar del tot. Hi ha hagut una moda de posar les fotos en bosses de plàstic, però el plàstic i la fotografia no són afins per estar en contacte. El plàstic no és estable, no té equilibri molecular i es degrada amb molta facilitat. Per què posem les fotos en plàstic? Doncs perquè les podem veure però si les tens ben catalogades, no ho necessites. No hi ha res com emmagatzemar-les amb fundes de paper de Ph neutre. Predico molt en el desert en això i justament ara que estem intentant eliminar el plàstic a les nostres vides. Però és que realment el plàstic no deixa respirar la peça, genera electricitat estàtica, es pot enganxar a la peça... La llista d’inconvenients és tan llarga que no compensa veure la foto per res del món. I si tenim fotografia en color, gens de llum i l’ideal seria guardada a la nevera perquè al color l’afecta no només la llum sinó també la temperatura. Es necessitarien càmeres frigorífiques molt grans per conservar totes les fotografies i per tant no pot ser... Per tant, hem d’assumir que algun dia desapareixeran, com totes les experimentacions artístiques. No tenim la garantia que ens sobrevisquin i ho hem d’acceptar. ¹

Entreactes — Patrimoni i museus

Artista Girona Kreas

Mater inerta — Adrià E. Goy Mater inerta és un curtmetratge de no-ficció que ens endinsa en el territori rural selvatà proposant un viatge hipnòtic i místic per aquest paisatge, en constant transformació, tot reprenent les històries dels habitants i els indrets de la zona. La llavor del curtmetratge sorgí quan, caminant pels boscos de les Guilleries, una «dona d’una altra època» aturà Goy per preguntar-li si havia vist la seva gossa, que acabava de desaparèixer. En aquell moment va sentir que aquella gossa no era tan sols la seva única acompanyant, sinó que era el signe d’una utopia extraviada. Retratant la vida d’aquesta dona, que treballa en una granja a la falda del massís, el curtmetratge explora la progressiva tecnificació i desaparició dels vincles que els habitants mantenen amb aquest pacífic territori. L’obra s’engendra a partir de l’exploració i el diàleg amb veïns de la Selva, que esdevenint noactors, fan present l’esperit del paisatge que habiten i construeixen. El curtmetratge, òpera prima del director i resultat del treball final de grau dels seus estudis a EU ERAM, s’estrenà mundialment al reconegut festival Visions du Réel (Suïssa) i, nacionalment, a la secció oficial del Festival de Cine de Las Palmas de Gran Canaria. El curtmetratge l’ha produït DDM Visual i compta amb el suport de l’ICEC, l’Ajuntament de Girona i la Diputació de Girona.

Adrià E. Goy, cineasta (Sant Dalmai, 1998) Cultiva la seva afició pel cinema dirigint obres experimentals amb el que troba al seu entorn, entre els marges del rural i l’industrial. L’any

2016 inicia els estudis en el Grau en Comunicació Audiovisual i Multimèdia a l’EU ERAM, i experimenta amb nous processos creatius i formats audiovisuals. El 2022 finalitza el seu primer curtmetratge, Mater inerta, en el qual explora la transformació del paisatge del seu territori natal i que s’estrena al festival Visions du Réel. Actualment, està cursant el Màster en Documental de Creació de la UPF, en què realitza aproximacions artístiques al voltant del paisatge antropitzat, l’antiespecisme i la sintiència vegetal i desenvolupa Foresta, un llargmetratge de no-ficció.

Contacte @adriaexpositgoy // adriaexpositgoy@gmail.com

Estiu 2022

diària EntreactesAgenda — Artista Girona Kreas

Agenda diària

Estiu 2022

M Música · E Arts escèniques · V Arts visuals i multimèdia · A Cinema i audiovisuals ·

H Lectura, ciència i humanitats· P Patrimoni i museus · F Infantils i familiars · C Cultura Popular Les activitats incloses en l’Agenda diària són susceptibles de modificacions en la seva organització. Consulteu la informació actualitzada dels actes programats a l’Agenda virtual de l’Ajuntament de Girona: girona.cat/cultura

JUNY A

Dc. 22, 17.30 h

Cinefòrum: To the wonder, de Terrence Malick

Biblioteca Carles Rahola

JULIOL P

Dv. 1, 18.30 h

Visita guiada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Dv. 1, 22.30 h

Concert: Absolute Beginners. Tribut a David Bowie

Sala la Mirona

Ds. 2, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Ds. 2, 17.30 h

Visita guiada: Visites a “El temps de la memòria. Tresors del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona”

Monestir de Sant Pere de Galligants

Ds. 2, 21 h

Concert: Michael’s Legacy

Auditori de Girona

Dg. 3, 10 h

Portes obertes: Entrada gratuïta als museus de Girona

Museus de Girona

Dg. 3, 11, 11.30, 12 i 12.30 h

Portes obertes: Obertura del refugi antiaeri del jardí de la Infància

Refugi antiaeri

Dg. 3, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dg. 3, 19 h

Concert: Lucas Martínez Project

Casa de Cultura

Dl. 4, 20.30 h

Club de lectura: The Black Cat

Biblioteca Ernest Lluch

Dt. 5, 17 h

Joc: L’enigma del museu

Museu d’Art de Girona

Dt. 5, 19 h

Sortida: Argamassa; emoció, lloc i substància. Trobada: Art del Caminar i Geografies Relacionals

Aiguabarreig del riu Ter amb l’Onyar

Dc. 22, 18 h

Conferència: Economia en el canvi climàtic. Full de ruta cap a la societat frugal

Cambra de Comerç de Girona

Ds. 25, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Ds. 25, 18.30 h

Visita guiada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Dg. 26, 11.30 h

Visita guiada: Antic Hospital de Santa Caterina

Antic Hospital de Santa Caterina

Dt. 5, 21 h

Recital: Poesia al claustre: Temps fràgils, amb Jordi Boixaderas i Miquel Jordà

Claustre de la Mercè

Dg. 26, 12 h

Visita teatralitzada: Un passeig per la història de Sant Pere de Galligants

Monestir de Sant Pere de Galligants

Del 04/07 al 06/07

Carrer del Pou Rodó (plaça)

Dl. 27, 17.30 h

Club de lectura: Orelles de papallona

Biblioteca Just M. Casero

Taller: El museu més petit del món. Projecte: Segona Residència (Bòlit, La Volta i Les Bernardes)

Dc. 6, 18 h

Itinerari: Girona bombardejada

Museu d’Història de Girona

Dc. 6, 19 h

Concert: Les vespres

El Foment

Dc. 6, 19 h

Conferència: Senderi postís, amb Roc Parés. #BòlitPensament

Auditori de la Mercè

Dc. 6, 19 h

Visita guiada: md’A en clau de dona

Museu d’Art de Girona

Dc. 6, 19.30 h

Visita teatralitzada: Amb ulls de dona

Museu del Cinema

Dc. 6, 20 h

Concert: Mazoni [Notes al Parc]

Plaça de l’Om

Dl. 27, 20 h

Club de lectura: L’estiu sense homes

Biblioteca Ernest Lluch

Dt. 28, 19 h

Club de lectura: Wilt

Biblioteca Antònia Adroher

Dc. 29, 19 h

Espectacle: “Ondina”, amb les Anxovetes

Casa de Cultura

Dj. 30, 19 h

Xerrada: Art, recerca i intel·ligència artificial, amb Joan Fontcuberta. #BòlitPensament

Auditori de la Mercè

Altres: Una dosi d’humor més

La Fonda d’El Foment

Dj. 30, 19.30 h

Estiu 2022

Agenda diària

Dj. 7, 18.30 h

Visita guiada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Dj. 14, 19 h

Hora del conte: Sirenes

Parc de Vista Alegre

Dj. 7, 19 h

Visita teatralitzada: Art en primera persona

Museu d’Art de Girona

Dj. 14, 18.30 h

Visita guiada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Dj. 7, 20 h

Club de lectura: Cómo ser mujer

Biblioteca Just M. Casero

Dj. 14, 19 h

Visita teatralitzada: Art en primera persona

Museu d’Art de Girona

Dj. 7, 18 h

Taller: Taller amb l’artista... Joan Vilajoana

Casa de Cultura

Del 04/07 al 15/07

Biblioplaça: Biblioplaça de Sant Narcís

Plaça de l’Assumpció

Dj. 7, 21.30 h

Concert: Arjau

El Foment

Del 04/07 al 15/07

Biblioplaça: Biblioplaça de Vista Alegre

Parc de Vista Alegre

Dv. 8, 19.30 h

Concert: Marta Shanti

La Fonda del Foment

Dv. 15, 19 h

Hora del conte: Abiyoyo

Biblioteca Just M. Casero

Ds. 9, 11 h

Visita guiada: Girona monàstica. Sant Pere de Galligants i Sant Daniel, encontres i desencontres de dos monestirs benedictins

Monestir de Sant Pere de Galligants

Ds. 16, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Ds. 9, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Ds. 16, 20 h

Concert: Domènech Surroca i Nadia Bosch [Notes al Parc]

Plaça de les Botxes

Ds. 9, 20 h

Concert: Antonio Chen Guang [Notes al Parc]

Plaça de les Botxes

Ds. 16, 21.30 h

Concert: Verdcel

El Foment

Del 07/07 al 10/07

Espectacle: Festival Z

Diversos espais

Ds. 16, 22.30 h

Concert: Shakin’Vibes

Sala la Mirona

Dg. 10, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dg. 17, 10.30 h

Visita teatralitzada: Un passeig per la història de Sant Pere de Galligants

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dg. 10, 19 h

Concert: Motis - Bandera Duo

Casa de Cultura

Dg. 17, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dt. 12, 19 h

Hora del conte: En Bum i el llibre màgic de les fades

Plaça de l’Assumpció

Dg. 17, 12 h

Visita teatralitzada: Un passeig per la història de Sant Pere de Galligants

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dt. 12, 19 h

Visita guiada: Antic Hospital de Santa Caterina

Antic Hospital de Santa Caterina

Dg. 17, 19 h

Concert: JF Trio

Casa de Cultura

Dt. 12, 20.30 h

Club de lectura: Pétronille

Biblioteca Ernest Lluch

Dt. 19, 17 h

Joc: L’enigma del museu

Museu d’Art de Girona

Dt. 12, 21 h

Recital: Poesia al claustre: Vladivostok, amb Maria Cabrera i Irene Fontdevila

Claustre de la Mercè

Dt. 19, 21 h

Espectacle: Poesia al claustre: El Llibre de Marguerite. Feminisme i mística

Claustre de la Mercè

De l’11/07 al 13/07

Taller: Les normes del joc. Projecte: Segona Residència (Bòlit, La Volta i Les Bernardes)

Plaça d’Empúries

Del 18/07 al 20/07

Taller: Atracció turística. Projecte: Segona Residència (Bòlit, La Volta i Les Bernardes)

Plaça Llibertat (Salt)

Dc. 13, 18 h

Hora del conte: La pallassa Priska

Piscina Municipal de la Devesa

Dc. 20, 19 h

Visita guiada: md’A en clau de dona

Museu d’Art de Girona

Dc. 13, 19 h

Inauguració: Història de la Infermeria. La força invisible d’una professió

Centre Cultural La Mercè

Dc. 20, 19.30 h

Visita teatralitzada: Amb ulls de dona

Museu del Cinema

Dc. 20, 20 h

Dc. 13, 19 h

Visita guiada: md’A en clau de dona

Museu d’Art de Girona

Concert: Marigó - Domínguez - Sabaté [Notes al Parc]

Jardins de les Pedreres

P AP

Dc. 13, 19.30 h

Visita teatralitzada: Amb ulls de dona

Museu del Cinema

Del 04/07 al 21/07

Taller: Segona Residència

Diversos espais

Dc. 13, 20 h

Concert: Manel Fortià Libérica [Notes al Parc]

Centre Cívic Onyar

Dj. 21, 18.30 h

Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Estiu 2022

Agenda diària

Dj. 21, 19 h

Visita teatralitzada: Art en primera persona

Museu d’Art de Girona

AGOST

Ds. 23, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dc. 3, 20 h

Concert: Girona Jazz Project Big Band [Notes al Parc]

Plaça de les Botxes

Ds. 23, 20 h

Concert: Jove Orquestra de les Comarques Gironines [Notes al Parc]

Parc de Núria Terés i Bonet

Dj. 4, 18.30 h

Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Dg. 24, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dv. 5, 18.30 h

Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Ds. 6, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Dg. 24, 19 h

Concert: Raquel Herreros

Casa de Cultura

Museu d’Història dels Jueus

Dt. 26, 19 h

Club de lectura: No i jo

Biblioteca Antònia Adroher

Ds. 6, 17.30 h

Visita guiada: Visites a “El temps de la memòria. Tresors del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona”

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dt. 26, 19 h

Hora del conte: Contes per passar l’estona

Parc Central

Ds. 6, 20 h

Concert: Leos Quartet [Notes al Parc]

Plaça de les Botxes

Dt. 26, 19 h

Visita guiada: Antic Hospital de Santa Caterina

Antic Hospital de Santa Caterina

Dg. 7, 10 h

Portes obertes: Entrada gratuïta als museus de Girona

Museus de Girona

Dc. 27, 18 h

Hora del conte: Peix, peixet

Piscina Municipal de la Devesa

Dg. 7, 11 h, 11.30 h, 12 h i 12.30 h

Portes obertes: Obertura del refugi antiaeri del jardí de la Infància

Refugi antiaeri

Dc. 27, 19 h

Visita guiada: md’A en clau de dona

Museu d’Art de Girona

Dg. 7, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dc. 27, 19.30 h

Visita teatralitzada: Amb ulls de dona

Museu del Cinema

Dt. 9, 19 h

Hora del conte: Contes d’estiu

Plaça de Santa Eugènia

Dj. 28, 18.30 h

Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Dc. 10, 18 h

Hora del conte: Històries curioses de la mar

Piscina de la Devesa

Dj. 28, 19 h

Hora del conte: Contes mullats, salats i esquitxats

Jardins de les Pedreres

Dc. 10, 18 h

Itinerari: Girona bombardejada

Museu d’Història de Girona

Dj. 28, 19 h

Visita teatralitzada: Art en primera persona

Museu d’Art de Girona

Dc. 10, 20 h

Dj. 28, 19.30 h

Teatre: Cagunjudes, quina p*ta vida!

La Fonda d’El Foment

Concert: Rodin Kaufmann, Louis Pezet, Azucena Momo i Maria Hein [Notes al Parc]

Plaça de les Botxes

E HF

Del 18/07 al 29/07

Biblioplaça: Biblioplaça del Parc Central

Parc Central

Dj. 11, 18.30 h

Visita guiada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Del 18/07 al 29/07

Biblioplaça: Biblioplaça Jardins de les Pedreres

Jardins de les Pedreres

Dj. 11, 19 h

Hora del conte: A l’altra banda de l’arbre

Plaça de Josep Pla

De l’01/08 al 12/08

Biblioplaça: Biblioplaça de Santa Eugènia

Plaça de Santa Eugènia

Dv. 29, 21.30 h

Concert: Blackmore’s Rising + Escorpiones (Tribut a Scorpions)

Sala la Mirona

De l’01/08 al 12/08

Biblioplaça: Biblioplaça del Mercadal

Plaça de Josep Pla

Ds. 30, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Ds. 13, 11 h

Visita guiada: Girona monàstica. Sant Pere de Galligants i Sant Daniel, encontres i desencontres de dos monestirs benedictins

Monestir de Sant Pere de Galligants

Ds. 30, 18.30 h

Visita guiada: Ruta Josep Pla a Girona

Jardí de la Infància

Ds. 13, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Dg. 31, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dg. 14, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Estiu 2022

Agenda diària

Dt. 16, 19 h

Visita guiada: Antic Hospital de Santa Caterina

Museu d’Art de Girona

Dl. 29, 20 h

Club de lectura: La pedra lunar

Biblioteca Ernest Lluch

Dc. 17, 20 h

Concert: Momi Maiga [Notes al Parc]

Plaça de les Botxes

Dt. 30, 17 h

Joc: L’enigma del museu

Museu d’Art de Girona

Dj. 18, 18.30 h

Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Ds. 20, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Ds. 20, 20 h

Concert: Xavier Mendoza i Guillem Martí [Notes al Parc]

Plaça de les Botxes

Dg. 21, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dt. 23, 19 h

Hora del conte: Sota les onades

Plaça de Pere Calders

Dc. 24, 18 h

Hora del conte: Contes de la jungla

Piscina de la Devesa

Dc. 24, 20 h

Concert: Trio Rodin [Notes al Parc]

Plaça de les Botxes

Dj. 25, 18.30 h

Visita comentada: Art i mite. Els déus del Prado

Dj. 25, 19 h

SETEMBRE A

Dj. 1, 19 h

Projecció: Docs del mes. El Secreto del doctor Grinberg

Cinema Truffaut

Ds. 3, 17.30 h

Visita guiada: Visites a “El temps de la memòria. Tresors del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona”

Monestir de Sant Pere de Galligants

Ds. 3, 18 h

Itinerari: La Girona de Carles Rahola

Museu d’Història de Girona

CaixaForum Girona

Dg. 4, 10 h

Portes obertes: Entrada gratuïta als museus de Girona

Museus de Girona

Hora del conte: Criatures de mar

Carrer del Pou Rodó (plaça)

Dg. 4, 11 h, 11.30 h, 12 h i 12.30 h

Portes obertes: Obertura del refugi antiaeri del jardí de la Infància

Refugi antiaeri

Del 04/07 al 26/08

Bibliopiscina: Bibliopiscina de La Devesa

Piscina Municipal de la Devesa

Dc. 7, 18.30 h

Espectacle: Las Miradas Compartidas

Centre Cívic Pla de Palau

Del 04/07 al 26/08

Bibliopiscina: Bibliopiscina del GEiEG Sant Narcís

Complex Esportiu GEiEG Sant Narcís

Dv. 9, 19 h

Inauguració: Dins i Fora. Bòlit Mentor 2021/2022

Bòlit_StNicolau

Del 04/07 al 26/08

Bibliopiscina: Bibliopiscina del GEiEG Sant Ponç

Complex Esportiu GEiEG Sant Ponç

Ds. 10, 11 h

Visita guiada: Girona monàstica. Sant Pere de Galligants i Sant Daniel, encontres i desencontres de dos monestirs benedictins

Monestir de Sant Pere de Galligants

Del 16/08 al 26/08

Biblioplaça: Biblioplaça de Can Gibert del Pla

Plaça de Pere Calders

Ds. 10, 12 h

Concert: Emma Yuzz

Del 16/08 al 26/08

Biblioplaça: Biblioplaça Pou Rodó

Carrer del Pou Rodó (plaça)

Centre Cívic Santa Eugènia

Ds. 10, 12 h

Visita guiada: Visita comentada a Biennal 2064

Ds. 27, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

Dt. 13, 20 h

Club de lectura: Llegir el teatre: sessió de presentació

Biblioteca Antònia Adroher

Dc. 14, 18 h

Presentació: La creu, de Stefan Zweig

Museu d’Història de Girona

Dc. 14, 20 h

Club de lectura: Presentació del curs i lectura d’un relat curt d’intriga

Biblioteca Salvador Allende

Dj. 15, 18.30 h

Concert: Agnès Algueró

Centre Cívic Pla de Palau

Dj. 15, 19 h

Cinefòrum: Parlem de Cinema? Le Samouraï

Museu del Cinema

Fins al 28/08/22

Visita guiada: Visita comentada per a grups privats: Art i Mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Dg. 28, 10.30 h

Visita teatralitzada: Un passeig per la història de Sant Pere de Galligants

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dg. 28, 12 h

Visita guiada: Interpretem el Call

Museu d’Història dels Jueus

Dg. 28, 12 h

Visita teatralitzada: Un passeig per la història de Sant Pere de Galligants

Estiu 2022

Monestir de Sant Pere de Galligants

Agenda diària

Dv. 16, 19 h

Concert: Gáldrick

Centre Cívic Pont Major

Del 03/06 al 28/07

Apunts i notes, de Mim Juncà

Centre Cultural La Mercè

Ds. 17, 11.30 h

Espectacle: Cia. Karlus

Centre Cívic Sant Narcís

Del 05/07 al 30/07

Mostra d’art contemporani

Casa de Cultura

Ds. 17, 12 h

Club de lectura: The extraordinary life of Serena William

Biblioteca Just M. Casero

Del 13/07 al 31/07

Història de la Infermeria. La força invisible d’una professió

Claustre de la Mercè

Ds. 17, 19.30 h

Concert: Cookah P & Boom Boom Fighters

L’Estació Espai Jove

Fins al 07/08/22

Insectòdrom

Bòlit_StNicolau

Ds. 17, 20.45 h

Concert: Thelee

L’Estació Espai Jove

Fins al 18/08/22

CaixaForum Girona

De l’01/06 al 18/09

Concurs: VIII Concurs d’Instagram: Els camins del teu viatge

Biblioteques de Girona

ObservAccions: Una proposta d’experimentació activa a l’obra “Acrux-Vela-Hamal, 20” de Rosa Brun

Del 05/07 al 26/08

RaholaFoto2021

Del 27/06 al 18/09

Concurs: Un estiu històric: viatgem en el temps

Biblioteques de Girona

Biblioteca Carles Rahola

Dl. 19, 20 h

Club de lectura: La drecera

Biblioteca Salvador Allende

Fins al 28/08/22

Art i mite. Els déus del Prado

CaixaForum Girona

Del 21/05 a l’11/09

Postectura. La construcció del demà

Museu d’Art de Girona

Dt. 20, 19 h

Xerrada: Tots els colors del negre, xerrada amb Jordi Borràs

Biblioteca Just M. Casero

Fins al 18/09/22

Accés directe a “Acrux-Vela-Hamal, 20” de Rosa Brun

CaixaForum Girona

Dc. 21, 18 h

Presentació: Llaços de sang

Museu d’Història de Girona

Del 05/07 al 23/09

Savieses de la humanitat, d’Olivier Föllmi

Casa de Cultura

Del 05/07 al 23/09

A qui dius vell? de David Burnett (Visa pour l’Image)

Casa de Cultura

Del 03/06 al 25/09

Biennal 2064

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Fins al 30/09/22

Museus i Liceu: una història compartida

Museu d’Història dels Jueus

EXPOSICIONS V

Del 03/06 al 23/06

Exposicions Inund’Art (escoles d’art)

Casa de Cultura

Del 27/05 al 24/06

Impressió, alumnat de Serigrafia de l’EMA

Claustre de la Mercè

Del 09/09 al 09/10

Dins i Fora. Bòlit Mentor 2021/2022

Bòlit_StNicolau

Fins al 25/06/22

Revelar-se

Fundació Valvi

Del 15/09 al 15/10

Fiona Doncaster

Del 02/06 al 30/06

La genètica del còmic

Biblioteca Carles Rahola

Biblioteca Salvador Allende

Del 28/05 a l’1/11

Museu d’Art de Girona

Del 03/06 al 30/06

De la quietud del paisatge

Espai 22

Santiago Mateu i Pla, el dibuixant que estimava Girona

Del 02/06 al 30/06

Qui és Victòria Pujolar Amat?

Biblioteca Carles Rahola

Del 20/09 al 04/11

Escultures al Claustre: Il·lumina’t, de Marc Lorente

Claustre de la Mercè

Del 20/06 a l’01/07

Pep Nadal, il·lusió, utopia i compromís

Facultat d’Educació i Psicologia

Fins al 10/11/22

Una llum noucentista: els vitralls de Masó

Casa Masó

Del 16/07 al 31/12

L’aposta per l’art nou

Del 27/05 al 15/07

Gorrers, vividors...kapital, de Marisa F. Morán

Centre Cultural La Mercè

Museu d’Història de Girona (Sala d’Exposicions)

Del 23/05 al 15/07

Escultures al Claustre: Alegria, de Bamala Borruel

Claustre de la Mercè

Fins al 31/12/22

Calidoscopi femení. Dones, objecte i atracció en l’obra d’Anglada-Camarasa [Virtual]

Museu d’Art de Girona

Estiu 2022

Agenda diària

42 VA

Del 21/06 al 29/01

De formes deformes

Museu del Cinema

Del 04/06 al 31/01

Mauthausen. Crònica gràfica

Museu d’Història dels Jueus

Fins al 11/06/23

El temps de la memòria: tresors del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona

Museu d’Arqueologia de Catalunya - Girona

Soc de

FORMACIÓ MA

Del 27/06 al 01/07

Curs: Curs d’estiu d’Òpera Marcel Gorgori a Girona: Òpera i cinema

Centre Cultural La Mercè

Dt. 28/06, 17.30 h

Curs: Edició de vídeos per a infants

Biblioteca Salvador Allende

Del 4 al 7/07, 9.30 h

Jornada: Escola d’estiu de música

La Marfà

Dc. 6, 12 h

Curs: Curs de mòbil

Biblioteca Salvador Allende

De l’11 al 15/07, 10 h

Curs: Projecte Esskeetit

La Marfà

Del 18 al 21/07, 10 h

Curs: Campus Rock Girona 2022

La Marfà

de l’1 al 12/09

Curs: Inscripcions Aula d’escriptura 2022-2023

Centre Cultural La Mercè

de l’1 al 09/09

Curs: Inscripcions Escola Municipal d’Art 2022 - 2023

Centre Cultural La Mercè

Dc. 21, 18 h

Curs: Dilluns jo. Dimarts jo. Dimecres jo. Dijous jo. El dietari o l’escriptura del diari íntim

Centre Cultural La Mercè

Més de 19.000 persones ja gaudeixen dels descomptes i avantatges de la targeta Girona Cultura Fes-te la targeta Girona Cultura: www.girona.cat/cultura/targeta Consulta tota la programació a: www.girona.cat/cultura

Estiu 2022

Agenda diària

44 Edita Ajuntament de Girona Servei de Cultura Consell de redacció Aniol Casadevall Artur Iscla Natxo Morera de la Vall Laura Merino Jordi Pons Carme Sais Elena Carmona Edició i coordinació Tati Cervià Correcció lingüística CNL de Girona Disseny Workship.es Impressió Editorial MIC Dipòsit Legal DL Gi 336-2020

Estiu 2022

www.girona.cat/cultura facebook.com/gironacultura instagram.com/gironacultura twitter.com/gironacultura youtube/gironacultura