Entrevista pastor anglicà

NEUS FERNÁNDEZ QUETGLAS

Entrevista amb

David Waller,

(Anglaterra,

1958)

«PER SUPOSAT QUE JO SOM UN IMMIGRANT! SOM UN ANGLÈS QUE VIU A ESPANYA»

Va arribar a Mallorca amb la dona i la filla un dia tempestuós d’agost de 2012. Sosté que aquí el cafè és més bo, el cel és més alt perquè hi ha menys niguls, que som positius i que parlam anglès. La filla, que ara estudia a la Universitat de Southampton, va anar a una escola anglesa on va aprendre molt aviat el castellà, perquè era l’idioma que es parlava al pati. La seva dona ha fet feina a l’Àgora Portals com a orientadora per a l’alumnat que vol estudiar en universitats angleses i també fa sessions de mindfullness

El capellà al recinte de l’Oratori de Portals Nous.

Com va ser que vàreu venir a Mallorca a fer feina?

Durant 12 anys vaig fer de pastor anglicà a Plymouth, al sud-oest d’Anglaterra, fins que vaig considerar que era moment de traslladar-me. Varen ser anys bons de feina profitosa, però necessitava un nou repte en algun altre lloc. Era una fita meva, no va ser condicionat per una ordre superior. Vaig veure que al full dominical hi havia una plaça vacant per venir a Mallorca. Vaig fer una entrevista a Londres per aconseguir aquesta feina, competia amb altres tres capellans. I així vaig obtenir la plaça i és fantàstic!

Com és la comunitat anglicana d’aquí?

A Mallorca vaig agafar el testimoni de l’anterior capellà, Robert Ellis, que vivia a Camp de Mar amb la seva dona. Em va contar tots els secrets, però, és clar, són secrets i no els puc contar. Tampoc no varen ser gaires, perquè considerava que jo havia de llaurar el meu propi camí. Sí que em va passar alguns contactes importants de la comunitat anglicana de Mallorca, que és molt diferent a la del Regne Unit. Per començar, allà som l’església majoritària i aquí, a hores d’ara, és la catòlica. És interessant ser una església minoritària, fa que estiguem vius i justifica la nostra presència. A Palma tenim un edifici en propietat, a Palmanova i al Port de Pollença són locals llogats, i a Cala d’Or empram l’església. A Palmanova fa poc que estam en marxa i tenim poca gent, és una església petita, amb unes deu persones. Ens reunim el primer i el tercer dimarts del mes. La majoria són persones jubilades. Per Nadal molts tornen al Regne Unit. Però, mira, fa dos anys vàrem fer una ruta de cantar nadales pels locals de la zona. El que més necessiten és adorar a Déu, trobar-lo a les seves vides de manera regular, rebre la comunió, i després fer un cafè i conversar una mica. Sabem que també es tracta d’un aspecte social.

A Palma la comunitat religiosa és d’unes setanta persones, que atenen la missa dels diumenges, però depèn molt de l’estació de l’any. Gairebé tot són parelles

grans majors de quaranta anys, hi ha pocs infants. Quan hi ha alguna celebració sacramental, el nombre d’assistents es pot duplicar. La gent va canviant, a l’hivern hi ha menys congregats i a l’estiu venen famílies senceres, perquè els infants no tenen escola.

Quina és la nova tendència en els usos de l’església anglicana?

Les noces és una moda que va en augment de manera espectacular, n’oficiam devers cinquanta a l’any, la majoria d’anglesos, però no totes. Venen a Mallorca per fer una celebració de primera en un indret amb vistes espectaculars. Això m’ocupa molt de temps. A més a més, a Mallorca troben molts de serveis d’organització de noces i per preparar la lluna de mel. És clar, com que són parelles de fora, abans de les noces només puc fer entrevistes mitjançant videoconferència. Impartesc un parell de xerrades sobre què és el matrimoni, a part de preparar els detalls de la cerimònia com ara les lectures, els anells i la música.

Per què els anglesos parlen d’expats (expatriats) i no de migrants o estrangers? Crec que és una expressió poc afortunada i sobretot ara que amb el Brexit hi ha un fort sentiment d’antimmigració.

Jo crec que el Regne Unit té molt més a oferir que així com surt retratat darrerament. La paraula immigrant sona molt forta. Però per suposat que jo som un immigrant! Som un anglès que viu a Espanya. Jo procur emprar més la paraula «immigrant», perquè no té un sentit pejoratiu. És al Regne Unit que desafortunadament ho perceben així, i la gent prefereix dir expats

El Regne Unit es caracteritza per tenir indrets multiculturals i multiètnics. Com experimentau aquest fet a Mallorca?

El Regne Unit per ara és una nació multicultural i multiètnica, tot i que a algunes persones els agradaria que fos blanca i britànica. El nostre futur, però, serà internacional, la qüestió serà veure si la riquesa de la nació serà ben compartida. El que pot ser terrible i preocupant és que cada vegada ens acostem més a un model americà de societat. Els europeus tenim un ferm vincle social, amb un model polític i econòmic que és bo.

Com és que una persona anglesa pot viure en un lloc d’on no coneix la llengua pròpia?

Sí que parl una mica d’espanyol! Em serveix per parlar amb els capellans catòlics. La darrera vegada que vaig anar a

classe ja em vaig sentir a gust xerrant una estoneta, però no puc parlar una estona llarga, em perd. Malauradament, el meu predecessor tampoc no parlava gaire espanyol. És un dels aspectes colaterals dels anglesos, tenim dificultats per a l’aprenentatge de llengües. Els espanyols sí que tenen un bon nivell d’anglès! Vosaltres apreneu anglès a l’escola i jo vaig haver d’aprendre francès.

Estau interessat en aprendre català? No. (Rialles). El castellà ja és un repte i m’agradaria tenir més fluïdesa en aquesta llengua. Sí que som capaç d’entendre alguns textos escrits en català. La meva dona parla espanyol millor que jo. Un pic la policia ens va multar perquè els cans passejaven per un lloc prohibit del Portitxol. Per evitar la multa, vàrem anar a dues hores de classes especials sobre civisme, que t’explicaven com tirar el fems com toca o qüestions sobre els cans, entre d’altres. I va ser impartit en català! Així no vàrem haver de pagar la multa.

Ens sabríeu dir quins són els llocs on una persona anglesa a Mallorca es pot sentir com a ca seva?

Jo vaig a sopar amb la família i amics al bar Rosita de Calvià els dimarts, perquè fan una oferta de menjar de dos per un. Deliciós!

Recomanaríeu als vostres compatriotes venir a Mallorca per jubilar-s’hi?

La pobresa està copejant fort algunes persones. Per exemple, tot i que la majoria d’anglesos aquí tenen molts de doblers, n’hi ha que ara estan retirats i tenen uns ingressos baixos. Llavors, si un dels membres de la parella mor, perden una pensió, i no poden ni permetre’s viure aquí ni tampoc tornar cap al Regne Unit. És un fet amagat del qual no es parla. És un tipus de pobresa, la de les persones vídues. A la qual cosa s’hi ha d’afegir la soledat, potser fins i tot pitjor que la pobresa. Si hi ha algú sol, des de l’església anglicana l’hem d’anar a visitar. Potser no tenim doblers per donar-li’n, però sí que podem parlar-hi. És que, és clar, mentre hi ha els dos membres de la parella està bé, però, quan un dels dos mor, et que-

des sol i és llavors que has de fer l’esforç d’aprendre la llengua. Perquè no conèixer la llengua incrementa la soledat. N’hi ha molts que parlen espanyol i també molts que no el parlen, i diuen: «Fa 30 anys que visc a Espanya i no parl ni una paraula!». I ho diuen quasi amb orgull! Jo fa set anys que visc aquí i estic empegueït de no parlar bé el castellà.

Quin suport poden trobar els anglesos que se senten sols?

A la nostra església del Port de Pollença hi ha una línia telefònica que es diu «Listening Ear» –això és, «l’oïda que escolta»–, que es va posar en marxa amb el suport de l’Ajuntament de Pollença. Amb el consistori calvianer no tenc gaire relació. L’església anglicana forma part d’uns grups d’ONG –la majoria angleses– que ens aplegam cada mes a les instal·lacions de Palmanova per tractar els assumptes que afecten la nostra comunitat. Ens coordinam i sabem que fan els uns i els altres. L’any passat el batle ens va lliurar unes plaques en reconeixement de la nostra tasca.

Foto de Jennifer Jayne Sánchez Rowell.

Si hi ha algú sol, des de l’església anglicana l’hem d’anar a visitar

Igualment, sí que recomanaria Mallorca als anglesos perquè es jubilin aquí. A mi em sembla que a Mallorca percebeu que el turisme britànic és bo, que aporta divises que ajuden l’economia espanyola. La indústria turística espanyola és brillant, ho feis molt bé. Jo crec que als britànics els agrada estar aquí, crec que és una relació beneficiosa per a nosaltres i per als espanyols. Jo hi tenc una residència, pag a la Seguretat Social, els impostos, tenc un sistema sanitari millor que el britànic... és un bon lloc.

Heu pensat mai a tornar al Regne Unit? Què n’enyorau?

No, segurament em retiraré aquí. Estic enamorat de l’illa. M’encanta viure aquí, la cultura d’aquí, m’agrada com és la família aquí. Al Regne Unit, si surts de vespre, et trobes colles de joves que han estat bevent, i si surts per Palma veus famílies senceres, des de nets a padrins. No enyor la política, però sí que em consider britànic. Crec que els mitjans de comunicació presenten el Regne Unit de manera esbiaixada. El Regne Unit té molt a aportar en termes d’estabilitat, diplomàcia, valor de la veritat, polítics íntegres o un bon sistema judicial. Tenim un orgull patriòtic, que és com un salvavides al qual sempre ens podem agafar. En els darrers anys això ha canviat de forma negativa, i la culpa és dels polítics que, amb vista a un èxit a curt termini, plantegen coses populistes que no es poden dur a terme.

Us preocupa el Brexit?

Sí, és una pena, crec que el Regne Unit és un lloc acollidor, positiu i obert on poder viure. La part obscura d’això és que hi ha un odi irracional als immigrants. Conec europeus preparats que fa dècades que resideixen al Regne Unit i que ara tenen por de ser acomiadats i substituïts per treballadors anglesos. Són persones amb família, infants i arrels al Regne Unit.

Viatjau sovint?

Sí, a part de ser capellà a Mallorca som responsable de coordinar diverses parròquies espanyoles. Vol a Barcelona, Alacant, Eivissa i Menorca. Jo encoratj els altres clergues i, si hi ha qualque va -

cant, lider el procés perquè la plaça sigui ocupada. Cada tres anys revisam la tasca que cadascú té encomanada. Les comunitats varien una miqueta. Per exemple, a Barcelona la majoria són menors de 50 anys, i és una comunitat internacional, com la ciutat, hi ha molts d’americans i nigerians. A Palma també hi ha alguns nigerians que venen a missa. A Eivissa... tenen la seva pròpia cultura, són més com a hippies.

Els anglesos estan perdent la fe?

A l’Europa occidental en general vivim una era secular, les persones s’estan allunyant de l’Església. El que intentam és que siguem oberts i accessibles amb el precepte que sabem que necessitam trobar un significat a la vida. Podem ajudar en el camí de trobar un sentit a la vida. És la nostra feina.

Com és una bona persona? I una dolenta? Algú bo és íntegre i respecta els altres. Algú dolent és algú que ha perdut el camí, però jo no crec que hi hagi males persones. Hi ha una diferència entre qui ets i el que fas, en les motivacions, en les accions que duus a terme. Puc fer coses dolentes però potser he estat mal indicat. Hi ha sempre un potencial i una esperança per ser un mateix, per ser una bona persona. Tots estam afectats per la societat que ens envolta. Sempre podem tornar a començar i això és l’important.

* Aquesta entrevista es va fer en anglès un matí calorós d’octubre, asseguts a un banc de l’Oratori de Portals i amb vistes a la platja. Mentrestant, Jennifer Jayne Sánchez Rowell feia les fotos. Al capvespre, David Waller va anar a Valldemossa a oficiar unes noces.