IMPARABLES EN L'ÀMBIT ESPORTIU

Protocol d’actuació davant les violències masclistes en l’àmbit esportiu a Castelldefels

Manuel Reyes López Alcalde de Castelldefels

Francesca “Pakita” Cruz Regidora delegada d’Esports

Maria Cristina Corona Guijarro Regidora delegada d’Igualtat

Presentació

L’Ajuntament de Castelldefels està compromès amb la igualtat efectiva entre homes i dones i vetlla per l’eradicació de qualsevol conducta violenta o d’agressió sexual en tots els àmbits de l’esfera pública i privada. Des del 2023, s’està duent a terme un projecte municipal de caràcter transversal, incorporant la perspectiva de gènere a les polítiques locals d’àmbit Esportiu.

Com a institució pública responsable de foment de l’activitat física i l’esport com a hàbit de salut i font de valors tenim l’obligació de vetllar per una pràctica Esportiva exempta de violència. Volem un esport lliure, inclusiu, saludable i en igualtat d’oportunitats, que facin del nostre municipi un espai segur i una ciutadania amb major benestar.

Amb aquests objectius s’ha dissenyat un protocol d’actuació davant les violències masclistes en l’esport que pugui servir com a instrument de referència per a totes les entitats esportives locals que conformen el teixit associatiu i esportiu de Castelldefels. En aquest sentit, l’establiment i implementació d’aquest protocol té l’objectiu de prevenir, detectar i actuar de manera efectiva davant els possibles casos de violència sexual que puguin desenvolupar-se en les instal·lacions esportives municipals.

Des de les Regidories d’Esports i Igualtat de Castelldefels s’impulsen aquestes iniciatives per treballar de manera conjunta i coordinada la prevenció i la detecció de la violència sexual en l’àmbit esportiu municipal.

Volem fer un especial agraïment a totes les persones i agents que han aportat la seva feina, experiència i dedicació a fer possible aquest Protocol, entre totes i tots hem de fer la màxima difusió per construir un entorn esportiu ple de valors, segur, sa i exempt de violència.

Aquest repte ens implica a tots i a totes.

1. Introducció

La violència sexual és una forma de violència masclista profundament arrelada en la societat. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) la defineix com: “qualsevol acte sexual, la temptativa de consumar un acte sexual o un altre acte dirigit contra la sexualitat d’una persona mitjançant coacció per una altra persona, independentment de la seva relació amb la víctima, en qualsevol àmbit” (2021).

Segons dades del Consell Europeu, 1 de cada 5 infants és víctima de violència i abús sexual abans dels 17 anys, i d’aquests, un 60% mai rebrà ajuda i un 90% no ho comunicarà fins a l’edat adulta (Fundació Vicki Bernadet, 2022). Específicament a Catalunya, el 65,2% de les dones adultes, adolescents i infants han patit alguna forma de violència sexual al llarg de la seva vida (Departament d’Interior, 2021). I concretament, un 33,6% de les menors de 15 anys han estat víctimes d’aquesta classe de violència.

Aquesta violència es materialitza de múltiples formes (assetjament sexual, abús sexual, grooming...) i es troba present en tots els àmbits de la societat, inclosos els contextos esportius. Els quals presenten característiques específiques al donar-s’hi interacció i relació entre infants, adolescents i adults, on es poden produir relacions de poder amb límits difosos.

En aquests ambients, l’abús sexual per les dones és la forma de violència masclista més habitual, patida per a un 64% de les esportistes, especialment nenes, noies, i dones esportistes d’elit i membres del col·lectiu LGTBIQ+ (Comissió Europea, 2016). Segons un estudi realitzat per la Comissió Europea (2021), a Espanya el 78% de la mostra (persones menors de 18 anys) afirma haver tingut al menys una experiència de violència interpersonal dins l’esport, d’aquesta la violència més comuna és la psicològica amb un 70%, seguida per la violència física amb un 43%, la violència sexual sense contacte amb un 36%, la negligència amb un 34% i la violència sexual amb contacte físic amb un 20%. A més són els homes els que més pateixen violència interper-

sonal amb un 81% en comparació amb les dones amb un 75% (Hartill et all. 2021).

Tanmateix, les violències sexuals amb contacte físic són la punta de l’iceberg, ja que també existeixen violències sexuals sense contacte físic que estan normalitzades i que generen un impacte en la vida de les persones que la pateixen, com poden ser acudits sexistes, bromes o insinuacions de caràcter sexual, en aquests casos les persones menors d’edat la pateixen en un 36% (Hartill et all. 2021).

Aquesta normalització es deriva de l’estructura estereotipada i heteronormativa dels espais esportius, on es promou una masculinització hegemònica que limita la presència i el desenvolupament personal i professional de les dones (Blanco, 2021). En aquest context, existeixen interseccions que poden provocar un augment de la vulnerabilitat per alguns grups. Les persones LGTBI, que se situen fora dels rols de gènere hegemònics i de l’heterosexualitat tenen més risc de ser assetjades, sobretot les persones homosexuals, bisexuals, trans, així com les persones migrant, les persones amb discapacitats, les esportistes d’elit (Vertommen et all. 2016; Ohlert et all. 2017).

Aquestes manifestacions de violència, entre moltes altres, continuen arrelades en l’esport i tenen conseqüències elevades a nivell emocional, físic i psicològic en les persones que la pateixen, sobretot en la infància i adolescència. Davant d’aquesta realitat, cal donar una importància específica a la infància i l’adolescència, en ser un grup vulnerable i de risc davant les violències sexuals, no només a conseqüència de la falta d’eines per enfrontar-s’hi, sinó perquè a vegades, la persona que hauria de detectar aquestes situacions és la persona que perpetra l’abús. Per tant, és necessari dotar també a la totalitat de l’entorn esportiu de recursos perquè pugui reconèixer i actuar davant aquestes situacions.

En conclusió, amb l’objectiu de prevenir les violències sexuals es presenta el Protocol d’actuació davant les violències sexuals en l’àmbit esportiu a Castelldefels,

amb perspectiva de gènere interseccional, que té per objectiu identificar les necessitats de cada entitat esportiva del municipi davant les violències sexuals i masclistes i proporcionar eines sensibilitzadores, formatives i de prevenció, detecció i actuació amb la finalitat de garantir que l’activitat esportiva sigui una eina d’educació i socialització amb unes interaccions i relacions sanes, de respecte i de confiança.

Per aconseguir-ho, el present Protocol a través d’una conceptualització teòrica de les violències sexuals a l’esport i la diagnosi de la realitat de Castelldefels en l’àmbit esportiu, estableix els principals circuits a dur a terme en el cas d’una situació d’abús o maltractament sexual en l’àmbit esportiu, distingint les persones destinatàries, els àmbits d’aplicació, i els processos de notificació, intervenció i actuació. A més, també recull

els eixos de prevenció i reparació, establers dins del Protocol marc per a una intervenció amb la diligència deguda en situacions de violències masclistes aprovat pel Govern en 2022 i sobre els que s’enfoquen les pautes proporcionades al Llibre blanc de la prevenció de les violències masclistes (2023).

2. Metodologia

El present Protocol parteix d’una metodologia de treball fonamentada en la incorporació de la perspectiva de gènere a la investigació, l’anàlisi i les actuacions planificades. Així, el mètode emprat es basa en la combinació de l’anàlisi de les dades qualitatives i quantitatives de l’esport a Castelldefels i les dades conegudes sobre les violències sexuals.

A més, compta amb la participació ciutadana i de les entitats com a factor clau en l’elaboració del Protocol, sent les sessions participatives i les entrevistes a agents clau la base de la diagnosi a partir de la qual s’identifiquen els punts febles que cal abordar en relació amb la seguretat de les dones, infància i adolescents en l’àmbit de l’esport Seguidament, es descriuen les fases de treball:

La relació dels noms de les persones que han format part del Grup Motor, així com a les persones participants dels focus group d’entitats esportives, queden recollits a l’Annex 3 i 4.

3. Declaració de principis i garanties

L’Ajuntament de Castelldefels declara el seu compromís per erradicar qualsevol mena de violència en l’àmbit esportiu, en especial la violència sexual i garantir la protecció a la infància i l’adolescència com a grups d’especial vulnerabilitat així altres variables interseccionals (persones amb discapacitat, procedents d’altres contextos culturals, etc.)

Per tal de poder assolir aquest compromís, l’Ajuntament de Castelldefels ha realitzat diverses accions per integrar la igualtat i la perspectiva de gènere en les seves accions, així com per erradicar la violència sexual. Es destaca que Castelldefels és una ciutat amb distintiu SG CITY 50-50 (For Gender Seal), que té intenció i voluntat de treballar conjuntament amb el teixit associatiu per fer créixer la representació femenina a les entitats esportives.

Demostra la voluntat de garantir espais lliures d’agressions masclistes amb el I Protocol d’actuació davant les violències sexuals en espais privats d’oci (2020) que incorpora la mirada comunitària de tots els agents socials que intervenen en tots els espais públics d’oci de la ciutat, des de la perspectiva de gènere. Així mateix, amb la finalitat de garantir espais esportius sense violències sexuals, i traslladar la iniciativa a més àmbits de la ciutat es presenta el Protocol d’actuació davant les violències sexuals a l’esport a Castelldefels seguint les recomanacions del Consell Català de l’esport, el marc normatiu vigent, i el marc del Pla per la igualtat en l’Activitat Física i l’Esport a Castelldefels.

En tot el procediment d’intervenció, l’Ajuntament de Castelldefels garanteix conjuntament amb les entitats esportives:

• CONFIDENCIALITAT I DISCRECIÓ

La informació recopilada en el procés tindrà un caràcter totalment confidencial, garantint la no divulgació de la informació relacionada amb el contingut del procés de recerca ni les denúncies presentades

• DRET A LA INFORMACIÓ

Totes les persones implicades tenen dret a ser informades sobre el procediment, els drets i deures, les fases a desenvolupar i el resultat final.

• DILIGÈNCIA I CELERITAT

En el procediment s’informarà sobre els terminis de resolució de les fases, per aconseguir celeritat i la resolució ràpida de la denúncia.

• IMPARCIALITAT I TRANSPARÈNCIA

Les persones que participin en procediment d’investigació i denuncia no tindran cap vinculació amb les parts implicades per assegurar la neutralitat, l’objectivitat i el respecte a les parts.

• PROTECCIÓ DAVANT DE POSSIBLES REPRESÀLIES

Totes les persones que participin en el procediment han d’estar protegides i no rebre cap tipus de represàlies. Cap persona implicada no ha de patir represàlies per participar en el procés de comunicació o denúncia d’una situació d’assetjament.

• COL·LABORACIÓ

Totes les persones que siguin citades en el transcurs dels procediments del Protocol tenen el deure d’implicar-s’hi i de col·laborar.

• RESPECTE I PROTECCIÓ

S’actuarà amb respecte i discreció per protegir la intimitat i la dignitat de les persones afectades. A més, les persones implicades estaran acompanyades i assessorades per una o diverses persones de la seva confiança de l’entorn de l’ens.

• MESURES CAUTELARS

Si durant el procediment i fins al tancament del cas hi ha indicis d’assetjament, les persones encarregades de les diferents fases poden implantar mesures cautelars.

• SUPORT DE PROFESSIONALS FORMATS/DES

L’Ajuntament, comptarà amb la participació de persones formades en la matèria durant tot el procediment de redacció del Protocol.

• REPARACIÓ

Es buscarà la restauració del dany produït a nivell material, simbòlic i emocional. La reparació busca assegurar la no repetició dels fets victimitzants, el reconeixement públic dels fets – veritat -, el perdó públic i el restabliment de la dignitat de les víctimes.

4. Marc Normatiu

Àmbit autonòmic

Àmbit estatal

Àmbit comunitari

5. Conceptes claus vers les violències sexuals a l’àmbit de l’esport

Definir la violència sexual i les seves manifestacions permet identificar una possible situació d’assetjament i violència i actuar de manera efectiva. Amb aquesta voluntat, a continuació es recullen les definicions que presenten les lleis que protegeixen a les víctimes tant a nivell infància i adolescència com a persones adultes, altres definicions sobre violències sexuals, així com exemples de les possibles manifestacions en l’àmbit esportiu.

Definicions Normatives

La Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, modificada per la Llei 17/2020, del 22 de desembre, del dret de les dones a erradicar la violència masclista defineix La violència sexual com “qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual i la dignitat personal de la dona creant unes condicions o aprofitant-se d’un context que, directament o indirectament, imposin una pràctica sexual sense tenir el consentiment ni la voluntat de la dona, amb independència del vincle que hi hagi entre la dona i l’agressor o agressors”.

També defineix la violència en l’àmbit digital que consisteix en els actes de violència masclista i misogínia en línia comesos, instigats, amplificats o agreujats, en part o totalment, amb l’ús de tecnologies de la informació i de la comunicació, plataformes de xarxes socials, webs o fòrums, correu electrònic i sistemes de missatgeria instantània i altres mitjans semblants que afectin la dignitat i els drets de les dones.

D’aquest dos tipus de violència es destaquen diverses manifestacions, que poden realitzar-se també en línia i que són definides a la llei 5/2008 i es consideraran extensives a l’àmbit esportiu:

- Agressió sexual: ús de la violència física i sexual contra les dones determinada per l’ús premeditat del sexe com a arma per a demostrar poder i abusar-ne

- Assetjament sexual: consisteix en qualsevol com-

portament verbal, no verbal o físic no desitjat d’índole sexual que tingui com a objectiu o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat i la llibertat d’una dona o de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest. Així mateix, aquest comportament es consideren abús sexual en el cas que la víctima sigui menor d’edat.

- Assetjament sexual per raó de sexe: consisteix en qualsevol comportament no desitjat, verbal o físic, relacionat amb el sexe o gènere de la dona, realitzat amb el propòsit o efecte d’atemptar contra la dignitat, la indemnitat o les condicions de treball de les dones pel fet de ser-ho, creant un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest que dificulti llur promoció, ocupació de funcions, accés a càrrecs directius, remuneració i reconeixement professional, en equitat amb els homes.

Així mateix, la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia i la llei 4/2023, de 28 de febrer, per la igualtat real i efectiva de les persones trans i per la garantia dels drets de les persones LGTBI, estableixen les discriminacions que es produeixen per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.

- LGTBIfòbia: Tota actitud, conducta o discurs de rebuig, repudi, prejudici, discriminació o intolerància cap a les persones LGTBI pel fet de ser-ho, o ser percebudes com a tals.

- Homofòbia: Tota actitud, conducta o discurs de rebuig, repudi, prejudici, discriminació o intolerància cap a les persones homosexuals pel fet de ser-ho, o ser percebudes com a tals.

- Bifòbia: Tota actitud, conducta o discurs de rebuig, repudi, prejudici, discriminació o intolerància cap a les persones bisexuals pel fet de ser-ho, o ser percebudes com a tals.

- Transfòbia: Tota actitud, conducta o discurs de rebuig, repudi, prejudici, discriminació o intolerància cap a les persones trans pel fet de ser-ho, o ser percebudes com a tals.

- Assetjament per raó de l’orientació sexual, la identitat de gènere o l’expressió de gènere: qualsevol comportament basat en l’orientació sexual, la identitat de gènere o l’expressió de gènere d’una persona que tingui la finalitat o provoqui l’efecte d’atemptar contra la seva dignitat o la seva integritat física o psíquica o de crear-li un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest.

Específicament, la violència sexual a l’esport és definida pel Consell Català de l’Esport (2020) com “Un comportament cap a un individu o un grup d’individus que inclou comportaments sexualitzats (verbals, no verbals o físics) amb intenció o sense, legal o il·legal, basats en un abús de poder i confiança i que és considerat per la víctima o per un espectador com a no-desitjat o coercitiu”. Aquesta violència es representa a través de diverses formes segons el Consell Català de l’Esport (2020):

Taula 1: Exemples violències sexuals en l’esport

Font: elaboració pròpia a partir de la Guia per a persones adultes de les violències sexuals a l’Esport (2020).

Aquestes actuacions poden comportar que les dones abandonin la pràctica esportiva amb conseqüències a nivell emocional i físic cap a elles. Generant que l’esport continuï masculinitzat amb espais no segurs per les dones, on no es produeixen conseqüències pels assetjadors. Davant d’aquesta problemàtica, la llei de l’esport 39/2022, de 30 de desembre, a l’article 4 Capítol 3, estableix que: “L’Administració General de l’Estat, en coordinació amb la resta de les administracions públiques, desenvoluparà polítiques públiques específiques de lluita contra la violència cap a les dones i les persones LGTBI+ en l’esport i els estereotips sexistes o de qualsevol altra naturalesa”.

Pel que fa a la infància i l’adolescència, també pateixen les formes de manifestació de la violència descrites anteriorment. La Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència, defineix la violència a la infància com tota acció, omissió o tracte negligent que priva a les persones menors d’edat dels seus drets i benestar, que amenaça o interfereix el seu ordenat desenvolupament físic, psíquic o social, amb independència de la seva forma i mitjà de comissió, inclosa la realitzada a través de les tecnologies de la informació i la comunicació, especialment la violència digital. Destacant també la violència sexual i l’assetjament sexual, entre d’altres .

Contextualització de les violències sexuals en l’àmbit esportiu

Tanmateix, la infància i l’adolescència és considerat un grup vulnerable al no tenir les eines per detectar una situació de violència, per la qual cosa existeixen conceptes claus que expliquen com es produeixen les violències sexuals.

El grooming, segons Save The Children (2019), és una forma delictiva d’assetjament que implica que una persona adulta es posi en contacte amb infants o adolescents, amb la finalitat de guanyar-se la seva confiança per més endavant involucrar-los en una activitat se-

xual. En aquest procés hi ha una graduació en la forma en la qual es produeixen les violències on la persona perpetuadora construeix un vincle de confiança amb la seva víctima via manipulacions, promeses, premis tangibles o intangibles, intentant aïllar-la a poc a poc generant un ambient de secretisme i intimitat.

1. Identificació i selecció de la víctima: La persona perpetuadora observa la vulnerabilitat de la víctima, i amb discreció començar a fer-se amic i a ser agradable.

2. Consolidació de la relació de confiança: La persona perpetuadora fa sentir a la víctima especial de forma constant, donant un tracte especials en comparació a la resta mitjançant bonificacions i comença el procés de negociació “has de fer això perquè jo he fet allò altre”

3. Construcció sobredimensionada de la lleialtat: La persona perpetuadora crea una relació de dependència de la víctima

4. Incursió gradual en temes sexuals: La persona perpetuadora introdueix gradualment uns límits sexuals ambigus, comença parlant de temes sexuals, mostrant contingut sexual, i més endavant es sobrepassen els límits i si la víctima resisteix, l’enganya dient “l’última vegada no et va importar”

5. Vot de silenci, secretisme, aïllament, conflicte: La persona perpetuadora desacreditar a la víctima en el cas que vulgui denunciar-ho i comencen les amenaces: “si ho expliques et perjudicare”, “No et creurà ningú” També cal destacar, que el primerenc contacte de la infància amb la tecnologia provoca un context de risc elevat, ja que a vegades moltes de les comunicacions en l’àmbit esportiu es realitzen per grups de WhatsApp on persones adultes tenen el contacte privat de menors. Sota aquest context, pot aparèixer el grooming online (assetjament i assetjament sexual online) on el procés gradual d’assetjament incorpora un mitja tecnològic. La persona perpetuadora envia material sexual a l’infant o adolescent, i a vegades quan no hi ha coneixement previ de la persona agressora, aquesta es pot fer passar per menor i adoptar el llenguatge d’edat de la víctima, buscant establir contacte offline per poder realitzar l’agressió.

Així mateix, en moltes ocasions l’assetjament també es dona entre iguals menors d’edat, on el maltractament es deriva d’exercir poder sobre una altra persona a través d’amenaces hostils, físiques o verbals que es repeteixen, angoixant a la víctima i establint un desequilibri de poder entre ella i la persona assetjadora (Unicef, s.d), en aquest context també pot produir-se assetjament sexual físic o digital a través de les xarxes socials realitzant difusió de contingut sexual o assetjament electrònic sexual.

Cal destacar que aquestes actituds es donen en moltes ocasions en equips esportius, i es perpetuen degut a la falta d’actuació de companys i companyes que en són conscients, ja sigui per la normalització de l’actitud o pel temor a les represàlies. En ocasions també son recolzades, com pot ser el cas de les quintades, que són conductes que es duen a terme cada any en alguns equips esportius o espais comunitaris entre d’altres, on s’obliga a les persones membres a dur a terme actes d’iniciació simbòlica, que en alguns casos, són humiliants, vexatoris o de clara connotació sexual, i que són impulsats per persones que porten més temps en el grup (CSD, 2020).

En aquestes situacions es produeix, generalment, una relació de poder on una de les parts s’aprofita de l’altre, en aquest context podem observar també xantatge sexual, que es produeix quan una persona en una escala jeràrquica superior sol·licita un favor sexual d’una altra persona (subordinada) a canvi d’algun benefici que afectarà a la vida personal o a la carrera esportiva.

En conclusió, els processos d’abús, assetjament i maltracta son molt subtils i pot ser difícil percebre-ho per terceres persones, sobretot en els casos d’infants o adolescents. Per aquest motiu cal ser conscients dels principals indicadors de violències sexuals (Canton-Cortés y Cortés, 2015):

- Infants

• Mals de cap

• Dolors estomacals

• Retards en el desenvolupament

• Ansietat i aïllament

• Conductes sexuals

- Nens i Nenes en edat escolar

• Conductes sexuals

• Ansietat, depressió i aïllament

• Agressions físiques amb altres i problemes conductuals

• Baix rendiment escolar

• Situacions de ruptura en les relacions entre persones

• Nivell d’absentisme, baixes i mobilitat de les persones a altres entitats

- Adolescents i persones adultes

• Problemes de salut

• Símptomes d’estrès posttraumàtic

• Activitats delictives

• Trastorns de l’alimentació

• Conductes suïcides i auto lesives

• Conductes sexuals i de risc

Factors de risc de la violència sexual: la interseccionalitat

No existeix un perfil específic de víctima de l’assetjament o l’abús sexual, qualsevol persona pot ser-ho. Per tant, aplicant la perspectiva interseccional, apareixen una sèrie de factors de risc que poden augmentar la vulnerabilitat de les víctimes i en conseqüència la possibilitat de rebre violència sexual (Diputació de Barcelona, s.d).

Gènere

Donat el context patriarcal i les desigualtats de gènere les dones i nenes tenen més probabilitats de ser víctimes d’abús sexual. A nivell d’infància, els dos gèneres es veuen afectats i, en l’àmbit esportiu, poden donar-se també abusos a nens donada la major presència d’ells en contextos esportius.

Edat

Les nenes tenen més possibilitats de rebre abusos sexuals amb menys edat, sobretot en l’entorn familiar. Tanmateix, és entre els set i dotze anys quan s’inicien la majoria d’abusos sexuals infantils, i a l’adolescència apareix l’abús i assetjament sexual a través de les xarxes socials.

Discapacitat

Es donen més situacions d’abús sexual cap als infants amb discapacitat física, psíquica o sensorial degut a l’alt grau de vulnerabilitat com a conseqüència del nivell de dependència i la dificultat en la comunicació.

Persones LGTBI

Les persones LGTBI reben assetjament sexual per raó de d’orientació sexual i diversitat de gènere, que s’expressa a través d’agressions físiques o verbals, independentment de l’edat o el gènere. I tot i no ser un factor de risc, si que es pot considerar un grup vulnerable davant l’assetjament que reben, sobretot a nivell verbal.

Comunicació

En la infància, la falta de coneixement de l’idioma i les dificultats comunicatives, poden augmentar la vulnerabilitat de les víctimes i el risc de rebre un abús degut al desconeixement, la por i la vergonya de comunicar-ho al entorn de confiança.

Persones de diferent context cultural

La barrera idiomàtica, les diferències culturals o la falta de coneixement de l’entorn, poden ser un factor de risc per rebre violències sexuals, sobretot quan no es tenen encara coneixement dels recursos a l’abast davant les violències sexuals i com accedir-hi. En la infància aquest element augmenta molt més el risc.

Altres factors de risc

Són factors de risc també, la falta d’assertivitat, submissió, una història familiar d’abús, experiències prèvies d’abús.

6. Recursos i serveis vers la igualtat i les violències masclistes a Castelldefels

El present Protocol es realitza a Castelldefels, sent un municipi compromès amb la igualtat, des d’on s’han

realitzat diverses actuacions des de l’Ajuntament per fer front a les violències masclistes, i sota les que s’enquadra el Protocol davant les violències masclistes en l’àmbit esportiu. Per tant, a continuació es farà menció dels diversos recursos, serveis i actuacions dels que disposa l’Ajuntament per fer front a les violències

Recursos i Serveis de l’Ajuntament de Castelldefels

6.1. Accions de sensibilització i prevenció

En primer lloc, cal destacar el projecte Imparables: Per la igualtat de gènere en l’activitat física i l’esport a Castelldefels, on es va treballar de forma conjunta amb les entitats esportives del municipi durant la temporada 2022-2023, per tal d’establir les bases per conèixer la realitat del municipi en clau de gènere per desenvolupar el I Pla d’acció per la igualtat en l’Activitat Física i l’Esport de Castelldefels (2024-2027) Aquest es distribueix en dos documents.

• L’auditoria per la igualtat de gènere: té l’objectiu d’aconseguir una fotografia i coneixement de l’estat actual de la igualtat en l’esport del municipi per tal d’elaborar una guia concreta d’implementació. A través del treball en xarxa i de col·laboració amb agents claus del territori, pretén disposar d’un recurs pràctic d’avaluació dels programes actuals i futurs en clau de gènere. Es presenten les dades quantitatives i qualitatives de l’esport a Castelldefels a través de diverses entrevistes i

recollida documental.

• Pla d’acció per la igualtat de gènere: té l’objectiu d’actuar sobre una òptica global i àmplia per tal de poder definir les estratègies de futur que incidiran en l’àmbit de la igualtat de gènere en l’activitat física i l’esport a curt, mitjà i llarg termini.

• De l’acció 1 de l’àmbit de Formació es deriva la creació del present protocol: Participar en les diferents càpsules d’aprenentatge dins del Pla de Formació desenvolupat per l’Ajuntament de Castelldefels (Aplicació del protocol de prevenció, detecció i actuació davant de violències sexuals).

En segon lloc, es destaca positivament l’Informe de l’Estudi Participat de La seguretat des d’una perspectiva de gènere a la instal·lació del CEM Can Roca de Castelldefels (2023) on s’analitza la configuració interior i exterior de la instal·lació esportiva per posteriorment descriure criteris propositius que millorin les activitats quotidianes de les persones usuàries i de les persones treballadores, posant especial atenció per descriure, analitzar i fer propostes de millora dels as-

pectes que condicionen la percepció de seguretat des d’una perspectiva de gènere tenint en compte la vida quotidiana de les persones que hi conviuen.

Un altre iniciativa de l’Ajuntament en referència als esports i la mediació es el projecte Fem esport, per viure i conviure (2023-2024), que té com a objectiu posar al centre als agents principals de l’esport (les entitats Esportives i el personal de les instal·lacions), dotar-los d’eines per la gestió de conflictes, establir Cercles de diàleg per arribar a acords, fer campanyes de sensibilització sobre el bon ús i respecte vers les persones i els materials, i totes aquelles temàtiques que ajudin a apoderar als referents de les diferents entitats per treballar entre les seves persones esportistes i les seves famílies aquests valors.

Cal destacar que l’Ajuntament de Castelldefels conta amb el Distintiu per la igualtat de gènere (2024-2026), on L’associació FORGENDER SEAL de conformitat amb la Norma SG City 50-50, va certificar que l’Ajuntament de Castelldefels a implementat el sistema de gestió de gènere per a la integració de la perspectiva de gènere en la seva organització i en les polítiques i actuacions municipals. El disseny d’aquesta certificació té en compte els tractats internacionals relacionats amb els drets humans de les dones i els compromisos de l’Agenda 2030 de Nacions Unides. Aquest distintiu és la primera certificació internacional existent en aquest àmbit i la primera que es concedeix específicament als municipis pel seu compromís polític i estratègic amb la igualtat efectiva entre dones i homes.

Actualment està actiu el IV Pla Local d’Igualtat de Gènere de Castelldefels (2023-2026) que estableix la necessitat de garantir un esport igualitari. A la Línia Estratègica 2 (Defensa i Gaudi dels drets humans de les dones Ciutat de Drets i inclusiva), en l’objectiu específic tres (Situar la sostenibilitat de la vida al centre de les polítiques públiques municipals, promovent les condicions perquè totes les persones gaudeixin d’una vida digna i amb capacitat per conciliar), es presenta:

• Objectiu específic 3.C: Vetllar perquè l’oferta d’ac-

tivitats esportives sigui accessible i respongui als interessos de les noies i dones de la ciutat, en la seva diversitat. On es destaca l’elaboració del Pla d’esports amb perspectiva de gènere i l’acció de potenciar la creació de seccions diverses (femenines. Mixtes...) dels diferents esports en els clubs esportius del municipi.

• Objectiu específic 3.D: Es destaca l’acció d’elaborar un estudi de les instal·lacions esportives municipals des d’una perspectiva de gènere per tal d’avaluar la seva adequació a les necessitats de les nenes, joves, adolescents i persones LGBTI+.

Castelldefels també conta amb el I Pla d’Igualtat LGTBI (2019-2023, en prorroga) on a l’objectiu 3 busca garantir la lliure participació de les persones LGBTI en l’àmbit esportiu i el tracte correcte d’aquestes persones a les instal·lacions i activitats esportives municipals. Altres accions prèvies que convé destacar són:

• III Pla d’igualtat de Castelldefels (2018-2021): Presenta una línia estratègica de Cultura, Associacionisme i Esports.

• Davant l’oci nocturn Castelldefels conta amb diversos projectes per protegir i actuar davant les violències sexuals i Lgtbifòbiques:

- Protocol d’actuació davant a les violències sexuals en espais públics d’oci (2020) (Annex al 2021): Que neix de la necessitat de disposar d’un recurs tècnic front les violències sexuals i lgtbifòbiques a Castelldefels.

- Annex: Protocol d’actuació davant les violències sexuals en espais d’oci privats, Febrer de 2021, revisat al juny de 2023

- “ A la nit un altre moguda”: Activitats lúdiques i esportives per a joves fins a 29 anys, de juliol a l’octubre de 2022 les nits de divendres i dissabtes, per millorar la convivència en relació amb l’oci nocturn i reduir la pràctica juvenil del botelló.

Es pot concloure que l’Ajuntament conta amb un llarg recorregut d’accions per tal d’erradicar les violències masclistes en el municipi, i en especial en l’àmbit esportiu, realitzant també campanyes com “a l’esport iguals” on busca la comunicació de promoció de la

igualtat i la no discriminació en l’àmbit esportiu a través de vinilatge, targetes i xapes; o la Campanya #T’ho estàs perdent, adherint-se a la campanya de la Generalitat que té per objectiu fomentar i visibilitzar l’esport femení als mitjans de comunicació.

6.2. Circuits d’atenció i abordament

Il·lustració

L’Ajuntament de Castelldefels té el ferm propòsit de fer front a les violències masclistes en totes les seves formes (física, psicològica, sexual, econòmica, digital...) i en tots els àmbits (parella, familiar, laboral i social i comunitari). Per aconseguir-ho disposa:

• CIRD – Espai Montserrat Roig

• SIAD – SPAU

• Punt SAI

• Circuit d’actuació contra la violència de gènere a Castelldefels

1: Circuit d’actuació contra la violència de gènere a Castelldefels

Font: Ajuntament de Castelldefels

En la il·lustració 1, es mostra el “Circuit i Protocol d’actuació contra la violència de gènere de Castelldefels”, de coordinació entre els diferents agents implicats en la intervenció sobre la violència masclista. En aquest es recullen els eixos, les actuacions i els recursos existents per actuar de manera coordinada contra la violència

masclista, des dels diferents serveis que intervenen en els àmbits policial, judicial, social, de la salut, l’educació, la comunicació i les polítiques d’igualtat i benestar social.

Es divideix en 3 àmbits d’actuació: detecció, atenció i recuperació, exposant les vies a desplegar segons el

servei ocupat, el tipus de cas i segons les necessitats prèvies i posteriors.

A més, es recullen en l’esmentat circuit les definicions respecte a les diverses violències (vers les dones, infants), així com les diverses tipologies de violències (físiques, psíquiques, econòmiques, sexuals, ambientals, etc.) i el cicle de la violència de gènere.

6.3. Agents d’intervenció a Castelldefels

Sobre el llistat d’agents d’intervenció en casos de violència masclista o sexual, queda detallat al circuit d’actuació. Així doncs, s’observa una col·laboració Inter departamental en tots els nivells d’actuació (atenció, detecció, atenció i recuperació).

Atenció:

- Cossos de seguretat

• Policia Local (Policia Assistencial)

• Mossos d’Esquadra (Grup d’Atenció a la Víctima)

- Polítiques d’igualtat

• Serveis de primera acollida d’urgència (SPAU)

• Serveis d’informació i atenció a les dones de Castelldefels (SIAD)

• Punts Lila

- Serveis Socials

• Equips bàsics d’atenció Primària

• Serveis d’atenció a les famílies (SAF)

- Àmbit Sanitari

• CAP Castell

• CASAP Can Bou

• Hospital de Viladecans

• Centre de Salut mental adults (CSMA)

• Centre d’atenció i seguiment (CAS)

• Centre de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ)

- Àmbit Jurídic

• Jutjat de Gavà núm. 1. – Jutjat de Violència sobre les dones (VIDO)

• Oficina d’Assistència a la Víctima del Delicte (OAVD)

• Ministeri Fiscal

• Clínica Medicoforense

- Altres Serveis Especialitzats

• Servei d’intervenció especialitzada (SIE) Baix Llobregat

• Servei d’atenció Integral (SAI – LGTBI)

• Servei per a la Diversitat sexual i la identitat de Gènere

Sensibilització, prevenció, detecció i recuperació

• Polítiques d’Igualtat – Espai Montserrat Roig

• Educació

• Joventut

• Salut i Consum

• Promoció Econòmica – La Guaita

• Nova ciutadania i interculturalitat

• Participació

• Serveis de mediació ciutadana

• SIEP- Servei d’intervenció per la convivència a l’espai públic

- Oficina d’atenció a la ciutadania (OAC)

- Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CIDAP)

- Agents cíviques

6.4. Participació de les entitats esportives de Castelldefels

Per poder realitzar un enquadrament de la realitat municipal on es situarà el Protocol, es necessari no només conèixer els principals recursos, serveis i actuacions d’igualtat i esports que es realitzen a Castelldefels, sinó també realitzar un procés qualitatiu amb les diverses entitats municipals. Amb la finalitat d’observar quines són les seves necessitats i preocupacions davant la violència sexual en els esports, amb la finalitat de vincular a la comunitat esportiva en el desenvolupament del Protocol i fer-ho eficient, actualitzat i pràctic.

Per aquest motiu, s’han realitzat tres dinàmiques participatives amb les entitats de Castelldefels (Pavelló, Sala i Pista). Les dues primeres han sigut específiques per esportistes, persones representants dels clubs, entrenadors i entrenadores; la tercera sessió va ser protagonitzada exclusivament per noies i dones esportistes de Castelldefels, amb la finalitat d’oferir un espai segur on poder compartir obertament les situacions viscudes en el context esportiu.

A continuació, es mostren les principals conclusions extretes del procés participatiu diferenciades per àmbits d’anàlisi:

Estructura organitzativa

Pel que fa a la representació de les dones en les juntes directives s’observa una segregació horitzontal, on per aquells esports on hi ha més presència masculina, la Junta és predominantment masculina, i al contrari.

Tot i això, s’observa una tendència de canvi, ja que existeixen algunes entitats on independentment dels tradicionals estereotips del mateix esport, la Junta és paritària o existeix representació d’ambdós sexes.

Esports i gènere

Es detecta una percepció majoritària dels estereotips sexistes existents en el món esportiu i de les discriminacions per raó de sexe on els entrenadors consideren que és complicat realitzar grups mixtos en alguns esports concrets com poden ser el futbol o el voleibol. “Veure jugar junts a nois i a noies passant-s’ho bé es meravellós, però quan arriba al aleví ja se separen” Els estereotips sexistes també s’estenen a algunes famílies:

“ Les famílies deien que no volien que la seva filla fes futbol, perquè no volien que fos una “marimacho””

“Els nens estan encantats de jugar amb noies, són les famílies les que molts cops quan arriben volen que el nen o la nena jugui en femení o en masculí”

Aquesta mirada cultural dels adults, acaba sent reproduïda pels fills i filles, generant que quan són equips mixtes, si les noies es veuen soles (no hi ha cap altra noia) optin freqüentment per l’abandonament de l’esport. Es conclou que les noies generalment acaben deixant l’esport molt més d’hora empeses per actituds discriminatòries i el masclisme present a l’esport –pocs referents, normalització dels micro masclismes, poc incentiu, entre d’altres. Davant d’aquesta situació algunes de les entitats predominantment masculines demostren una intencionalitat d’intentar reforçar la participació de les dones en els seus esports, i són

conscients de les dificultats estructurals que es presenten als esports masculinitzats.

“Costa molt cohesionar un equip femení perquè venim d’una directiva molt masculinitzada“

Actituds discriminatòries i normalització de l’assetjament

Les persones que disposen d’una llarga trajectòria en el món dels esports relaten vivències vinculades a la normalització de l’assetjament sexuals i de violències sexuals, com tocaments no consentits, petons o acostaments no desitjats, especialment quan es guanyen partits o se celebren victòries.

Es planteja la preocupació per situacions que són subtils i no explicites. La violència sexual pot començar de manera subtil amb la normalització de certes conductes, com ara comentaris sexistes, bromes de mal gust o gestos inadequats. Aquestes accions poden no ser percebudes com a violentes al principi, element que contribueix a la seva acceptació a l’entorn.

Amb el temps, si aquestes conductes inadequades no són abordades o confrontades, es poden intensificar en gravetat i freqüència. Per exemple, els comentaris sexistes a l’àmbit esportiu poden evolucionar cap a l’assetjament verbal o emocional més directe. La violència pot continuar augmentant en gravetat a mesura que el perpetrador busca exercir un control més gran sobre la víctima. Això pot incloure manipulació psicològica, com ara el gaslighting, on la víctima comença a dubtar de la seva pròpia percepció i realitat. Finalment, la violència pot escalar fins a l’agressió sexual. És a dir, el que va començar com a comentaris inapropiats o manipulació emocional pot desembocar en actes de violència física o agressions sexuals.

En els esports masculinitats principalment, l’absència d’equips femenins o de referents femenins comporten sovint la normalització de conductes sexistes, que esdevenen invisibles i acceptades a l’entorn esportiu. En aquest sentit, es reforça la masculinitat hegemònica

i aquesta predominança pot contribuir a la manca de detenció de violències sexuals i discriminacions que afecten a les dones en l’esport.

A nivell general les persones que formen part del procés participatiu relaten comentaris i actituds racistes, masclistes i homòfobs normalitzats dintre dels esports.

“Sí que noto que a l’arbitratge, la gent es comporta de forma diferent si és una noia”

Així mateix, es relaten situacions específiques d’assetjament on les persones d’algunes de les entitats en alguns casos no tenen les eines ni saben com actuar per ajudar a la víctima.

“Jo tinc una influència en els nens i en les nenes, però hi ha entrenadors que es poden aprofitar de forma negativa”

Espais Esportius

Es debat sobre l’existència d’espais dintre de l’esport de Castelldefels que poden augmentar la vulnerabilitat de les persones a rebre una situació d’assetjament sexual.

Un exemple són els vestuaris del camp, on en ocasions no hi ha suficients vestuaris disponibles, generant situacions on un grup de persones han de canviar-se en un altre espai (gestió a disposició dels entrenadors/ es). Així mateix, les portes dels vestuaris no es poden tancar des de dintre, creant una gran desprotecció de les persones que estan dintre, sobretot si es té en consideració que en ocasions es coincideix amb altres equips.

S’estableix que s’ha de garantir una protecció des de la mateixa instal·lació per garantir espais segurs per nois i noies de totes les edats. També espais que tinguin perspectiva de gènere, ja que les instal·lacions no tenen en compte les necessitats dels equips femenins contraris als masculins.

Digitalització

En un món digital, cal prendre en consideració l’impacte de l’ús i mal ús de la tecnologia, on queda patent que esdevé un instrument de violència i assetjament sexual que es dona entre les persones joves.

Algunes mesures recollides com a bones pràctiques

- En algunes entitats no es permet que els entrenadors estiguin en grups amb menors ni els menors en grups de famílies o persones adultes. D’aquesta forma a través del club cap adult pot aconseguir el número d’una persona menor.

- Si s’ha de realitzar una estada fora amb pernoctació amb menors i només hi ha un infant o adolescent masculí o femení en comparació amb la resta del grup es truca a les famílies o tutors/es legals i se’ls hi dona l’opció d’escollir on dormirà l’infant o adolescent (amb la resta de l’equip o amb la persona responsable del seu mateix sexe). Es destaca com a positiu la existència d’aquest Protocol per conèixer els passos a seguir en estades amb pernocta amb menors

- El club de futbol té un Protocol d’assetjament sexual i han realitzat formacions sobre aquest a tots els entrenadors i entrenadores

- Alguns clubs fan xerrades amb els Mossos sobre violències digitals.

Conclusions, accions de futur i elements a incloure en el Protocol

Com a conclusions generals i amb la finalitat d’eliminar les violències sexuals i les discriminacions per raó de gènere als esports a través del Protocol, les entitats conclouen:

a) Creació d’un referent d’igualtat extern i intern a l’entitat.

Durant el debat, es parla sobre la realitat estructural esportiva on s’oculten molts casos d’assetjament dintre de les entitats per protegir al perpetrador, element que revictimitza i culpabilitza a la víctima. Per aquest motiu sorgeix la necessitat de crear diversos referents d’igualtat on poder acudir en el cas de patir assetjament sexual o una conducta discriminatòria masclista. En el primer cas trobaríem la persona referent de l’entitat, i en el cas que aquesta persona no actuï apropiadament o no vulgui que es conegui la seva identitat dintre de l’entitat, es podria acudir a una altra persona lligada a l’esport, però que no té cap lligam amb la entitat (conserges, secretaris d’administració del pavelló...)

b) Bústia electrònica i persona delegada de prevenció. Segons les experiències de les entitats que ja tenen un protocol i un circuit establert, comuniquen que en molts casos les notificacions que reben no són per violència sexual, sinó que són comportaments que s’han de derivar a la comissió disciplinària. Aquestes notificacions es fan a través d’una bústia electrònica que garanteix completament l’anonimat de la víctima, element que es considera necessari per poder fomentar a què es denunciïn les situacions d’assetjament.

c) Sanció vers comportaments i actituds sexistes i discriminatòries de qualsevol mena

Es reflexiona sobre les actituds i comentaris normalitzats sexistes, “corres com una nena”, de violència estètica, homòfobs així com racistes, entre d’altres. Es considera per tant molt rellevant que en el protocol s’introdueixi la visió crítica cap els comentaris discriminatoris, i que existeixin eines per eliminar-los.

d) Realització d’una auditoria urbanística de les instal·lacions esportives

Davant les reflexions sobre com els espais estan construïts i destinats per homes, és necessari realitzar una auditoria urbanística de les instal·lacions esportives per garantir espais segurs

e) Fer formacions tant a entrenadors/es i esportistes sobre igualtat de gènere i violència sexual

Es considera imprescindible garantir formacions a entrenadors, entrenadores i juntes directives perquè puguin detectar situacions de violència sexual, actuar davant d’elles i prevenir-les.

Es conclou que la prevenció és la clau i passa per la sensibilització i capacitació de tot l’ecosistema esportiu.

Per aquest motiu es considera necessari realitzar formacions a totes les persones esportistes de les entitat, en especial fent atenció als col·lectius amb més risc de vulnerabilitat. Així mateix, aquestes formacions fomentarien un apoderament de les dones dintre dels esports i ajudarien a fer que moltes se sentin segures i motivades per poder arribar a ser entrenadores i tenir càrrecs de comandament, creant més referents femenins. També es considera imprescindible garantir

formacions igualitàries entre els nois en els esports masculinitzats, per introduir una cultura igualitària.

f) Certificat de delictes sexuals

Es recalca la necessitat i l’obligatorietat de totes les entitats, clubs esportius i activitats on hi participen menors, també dels grups esportius que no estan federats, de comptar amb el certificat negatiu de delictes sexuals de totes les persones que formen part de l’entrenament i circuits esportius.

g) Xarxa comuna

Es proposa impulsar xarxes entre les entitats esportives per coordinar una actuació comuna de bones pràctiques, sobretot considerant que a vegades les agressions i les violències es donen entre persones de diferents clubs en espais comuns com poden ser el pavelló, on entrenen en el mateix horari. Les entitats agreixen l’existència d’aquests espais per comunicar, formar-se i actuar.

h) Estructura organitzativa

Moltes de les entitats estan a favor de la realització del protocol i la creació de figures de referent d’igualtat, però transmeten que no tenen una estructura organitzativa prou amplia per poder realitzar-ho i demanen el recolzament per part de l’Ajuntament de Castelldefels.

7. Objectius i orientacions transversals

del Protocol

El present Protocol neix de la necessitat de disposar d’un recurs tècnic envers les violències sexuals als espais esportius, tot seguint el marc normatiu competent, per tal d’actuar de manera coordinada davant una agressió sexual i amb la voluntat de garantir espais lliures i segurs.

A partir de la diagnosi de l’estat de les violències sexuals a l’esport a Castelldefels, s’articularan les principals actuacions a desenvolupar per a combatre les esmentades agressions.

Els objectius generals del protocol són els següents: - Objectiu 1: Establir les pautes d’actuació per a la prevenció, detecció i actuació en relació a situacions

de violència que es puguin donar durant la realització d’activitats físic-esportives, o bé que siguin conegudes en aquest àmbit.

- Objectiu 2: Promoure el bon tracte a les persones esportistes a Castelldefels

- Objectiu 3: Creació d’uns circuits d’intervenció àgils que permetin l’actuació amb diligència en els casos de violència.

Els objectius específics del present protocol són:

- Objectiu 1: Definir les necessitats de les entitats esportives de Castelldefels davant les violències sexuals.

- Objectiu 2: Conèixer la realitat de la violència sexual en l’àmbit esportiu a través de l’anàlisi de les dades i estadístiques.

- Objectiu 3: Conèixer la percepció envers les violències sexuals a les entitats esportives.

- Objectiu 4: Contribuir a la creació d’un espai esportiu lliure de violències sexuals en totes les dimensions a Castelldefels.

- Objectiu 5: Formar a l’equip professional (personal esportiu i de suport), per tal que s’incorpori la prevenció de les violències com un component més en la seva intervenció en les activitats físic-esportives.

- Objectiu 6: Sensibilitzar entorn les actituds masclistes interioritzades i invisibilitzades, que pateixen les dones i persones LGTBI als esports.

- Objectiu 7: Planificar campanyes d’actuació vers les violències sexuals i la LGTBI-fòbia, que tinguin una pervivència continuada.

- Objectiu 8: Garantir una resposta coordinada de totes les persones implicades en els espais esportius davant situacions d’agressió sexual o LGTBI-fòbica. Les orientacions transversals del present protocol són

- El bon tracte: Tota relació entre persones s’ha de fomentar en el respecte mutu, la dignitat i l’escolta per tal de poder prevenir situacions de malestar i conflicte, posant al centre les necessitats de les persones, la igualtat d’oportunitats, la no-discriminació i la tolerància zero davant situacions de violència.

- La perspectiva de gènere: La violència de gènere atempta en molts àmbits socials i es realitza a través de diverses manifestacions, per tant es imprescindible abordar la violència sexual a l’esport des de un enfocament sensible al gènere, al ser una problemàtica es-

tretament relacionada amb pràctiques discriminatòries i relacions de poder desiguals entre homes i dones (sobretot un cop finalitzada la infància).

- La interseccionalitat: Existeixen categories com l’edat, la classe social, la diversitat funcional, l’orientació sexual.... que interactuen i influeixen en la vida de les persones. Aquestes categories configuren uns eixos de desigualtat que les col·loquen en situacions particulars de discriminació, fent que certs col·lectius tinguin una situació de vulnerabilitat i discriminació més elevada. Per tant, la mirada interseccional que mostra la multiplicitat d’interaccions que conflueixen en una situació i que configuren cada historia com a única, ha de ser present en aquest Protocol.

- La diligencia deguda: L’obligació dels poders públics d’adoptar mesures legislatives i de qualsevol altre ordre per a actuar amb l’agilitat i eficiència necessàries, i assegurar-se que les autoritats, el personal, els agents, les entitats públiques i els altres actors que actuen en nom d’aquests poders públics es comportaran d’acord amb aquesta obligació, amb vista a prevenir, investigar, perseguir, castigar i reparar adequadament els actes de violència masclista i protegir-ne les víctimes (Art.3. Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista).

- La no revictimització: Qualsevol intervenció amb una dona, infant o adolescent haurà de guiar-se pel principi de no revictimització, independentment de si es realitza la denuncia a nivell personal o per tercers. Els termes utilitzats en la comunicació i la manera de formular les qüestions han de ser gestionats de forma curosa considerant els possibles efectes induïts i totes les accions que es facin han de ser amb el consentiment de la persona afectada.

8. Persones destinatàries i àmbit d’aplicació

El Protocol aplica a totes les persones que formen part del sistema esportiu de Castelldefels, infància i adolescència, dones, famílies, entrenadors i entrenadores, monitors i monitores, personal directiu, personal tècnic i administratiu, consergeria, personal de manteniment i neteja de les instal·lacions esportives i altres persones amb responsabilitats i representació en l’àmbit de l’esport.

Tot i que les violències sexuals en els esports poden afectar a qualsevol persona, aquest Protocol atorga una atenció especial a les violències exercides contra menors d’edat, infants i joves esportistes, i altres col·lectius que presenten especial vulnerabilitat, entre d’altres, persones amb discapacitat.

Específicament, es ressalta que l’àmbit digital també és d’aplicació del Protocol A partir de la modificació de la Llei 5/2008, a través de la Llei 17/2020 de 22 de desembre, s’incorpora la violència en l’àmbit digital com a forma de violència masclista, motiu pel qual s’aplicarà el present Protocol també en aquest àmbit, que es troba potenciat per la presència de les xarxes socials i dispositius mòbil d’ús personal.

La confidencialitat de la informació generada, així com la intimitat de les persones afectades, serà tractada amb la màxima cautela i només podran tenir-hi accés les persones que formen part de la Comissió d’Investigació del Protocol. es persones que formen part de la Comissió d’Investigació del Protocol.

Les instal·lacions esportives de Castelldefels que queden subjectes a l’aplicació del Protocol com espais on poden produir-se violències sexuals són:

Així mateix, per garantir el compromís en la seva aplicació, el document d’adhesió al protocol (annex 1) ha de ser signat per totes les entitats i retornat a la persona responsable del Protocol a l’Ajuntament.

Pel que fa a les pròpies entitats, aquestes han de garantir que totes les persones treballadores comptin amb el certificat negatiu de delictes sexuals a la vegada que signin el document d’acceptació del Protocol (annex 2), el qual serà retornat a la persona responsable de l’entitat, que l’arxivarà.

Així mateix les principals parts implicades en aquest Protocol són:

- Ajuntament de Castelldefels: com impulsor i responsable últim del protocol, la seva funció és orientar a les entitats esportives i als delegats de protecció de les entitats en les seves tasques de prevenció, detecció i acció. Realitza una funció paraigües, on mitjançant els informes de seguiment i avaluació de les entitats, el seguiment del Protocol, i un informe anual de les intervencions realitzades pot introduir millores en el procediment del circuit i en les formacions que es realitzaran. Així mateix, té l’obligació d’informar a les persones referents de les entitats de les novetats legislatives i noves normatives.

- Serveis d’igualtat, Policia Local i Serveis Socials: seran els responsables d’oferir a l’Ajuntament assessorament davant els casos d’assetjament que s’investiguin.

- Entitats Esportives: la junta directiva designarà a una persona responsable del Protocol dintre de l’entitat nomenat delegat de Protecció, i serà la persona encarregada de fer pont entre l’entitat i l’Ajuntament en el procés de denúncia d’un cas d’assetjament.

9. Procediment i circuits d’actuació davants les violències sexuals

El circuit d’actuacions del present Protocol es divideix en quatre apartats, seguint els eixos d’intervenció a les agressions sexuals i LGTB-fòbiques, els quals es concentren en la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació i ens els Protocols marcs de les principals institucions catalanes (1).

Seguidament es recullen les accions elaborades per tal de donar una resposta coordinada i efectiva a les violències sexuals en l’àmbit esportiu a Castelldefels.

Eixos d’intervenció

(1) Protocol marc de protecció d’infants i adolescents davant les violències en l’àmbit esportiu del Govern de Catalunya; Protocol per a la prevenció, la detecció i l’acció davant les violències sexuals en activitats esportives per a persones adultes, de l’Ajuntament de Barcelona; Protocol Marc per a l’abordatge de les violències masclistes en equipaments municipals de la Diputació de Barcelona; Protocol de prevenció dels abusos sexuals i altres maltractaments en l’àmbit de l’educació en el lleure, de la fundació Vicki Bernadet per la Generalitat de Catalunya; Protocol marc per una intervenció amb la diligència deguda en situacions de violència masclistes de la Generalitat de Catalunya

9.1. Accions preventives i de sensibilització

A continuació es presenten 12 accions preventives i 6 accions de sensibilització que es recomana portar a terme per reduir el risc d’assetjament sexual als espais esportius a Castelldefels. Aquestes han estat recollides i/o consultades a través del procés participatiu realitzat amb les entitats municipals per tal de realitzar accions eficients i de proximitat.

Taula 3: Accions de prevenció

A continuació, es presenten les sis accions de sensibilització:

Taula 4: Accions de sensibilització

Bones pràctiques dins de l’àmbit esportiu

A continuació es presenten un seguit de mesures preventives i de bones pràctiques dintre del món esportiu diferenciades a través dels diversos àmbits on pot produir-se. Així mateix, per garantir que l’activitat física i esportiva sigui un espai segur per infància, adolescència i persones adultes, les entitats i organitzacions esportives han d’incloure-les en les seves pràctiques.

Aquestes accions preventives són aplicables per totes les franges d’edat, però pels infants, i adolescents s’han de tenir en compte algunes consideracions específiques:

Protocol d’actuació davant les violències masclistes en l’àmbit esportiu a Castelldefels

9.2. Detecció de les violències sexuals

Per tal de poder realitzar una detecció ràpida i eficient és necessari conèixer les manifestacions de la violència sexual en els esports per a infants, adolescents i persones adultes. Aquesta identificació de les conductes

de risc i de violència es realitza a través dels diferents espais on poden produir-se situacions d’assetjament: Espai esportiu o Activitat esportiva; Vestidors, dutxes, lavabos; Sales d’infermeria, fisioteràpia i cures sanitàries; Viatges i desplaçaments; Xarxes socials i Canals de Comunicació.

A vegades, la detecció es basa en una sospita i uns indicis, i no es té clar si la informació de què es disposa és suficient o concloent. En aquests casos, es pot recórrer a l’aplicació de suport per a la presa de decisions o el Mòdul de Suport a la Gestió del Risc de la DGAIA, un simulador d’accés lliure que permet valorar la situació i ajuda a prendre decisions

9.3. Procediment d’actuació i atenció davant les violències sexuals

En el següent apartat es presenta el circuit d’intervenció i actuació davant d’una situació de violència sexual en l’àmbit esportiu, on es definirà el procés de notificació, atenció i actuació de l’agressió. A continuació es presentaran els diversos circuits d’atenció i intervenció de forma esquemàtica diferenciats per les casuístiques i l’edat de la persona afectada:

• Circuit per a persones adultes que estan patint una situació d’abús sexual o un altre maltractament en l’àmbit esportiu

• Circuit per a infants o adolescents que estan

patint una situació d’abús sexual o un altre maltractament en el seu entorn familiar o de confiança fora de les activitats de lleure

• Circuit per a infants o adolescents que estan patint una situació d’abús sexual o un altre maltractament per un altre infant o adolescent participant en les activitats proposades per l’entitat de lleure

• Circuit quan un infant o adolescent està patint una situació de maltractament o abús sexual per part d’algun membre de l’equip educatiu de l’entitat o empresa de lleure o dels col·laboradors puntuals.

A. Notificació

A través de la sensibilització i la formació de les persones esportistes i membres de les juntes directives, és possible identificar aquelles situacions de violències masclistes que cal erradicar, facilitant així la seva posterior atenció i recuperació. És necessari afavorir una detecció prematura, per tal d’evitar el seu desenvolupament i la normalització dels entrenaments. Per aquest motius l’entitat esportiva pot ser coneixedora d’una situació de violència a través de:

Taula 5: Agents de percepció i denúncia d’una situació d’assetjament

Així mateix, els canals de denuncia on notificar la situació d’assetjament són:

Delegat/da de protecció intern a l’entitat

L’article 48.1.c de la Llei orgànica 8/2021, LOPIVI, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència en front a la violència estableix la necessitat de designar la figura del Delegat o Delegada de Protecció. Sota aquesta figura (present a totes les entitats) les persones esportistes i de la junta de totes les edats, podran acudir per expressar les seves inquietuds en matèria d’igualtat, s’ encarregarà de la difusió i el compliment dels protocols establerts, així com d’ iniciar les

comunicacions pertinents en els casos en què s’ hagi detectat o comunicat una situació de violència. Així mateix, les funcions seran:

• Analitzar les relacions entre el personal tècnic i les persones esportistes

• Rebre les comunicacions del personal.

• Oferir escolta activa.

• Assessorar i donar suport a l’entitat en temes de circuits, àmbit judicial, coordinacions amb serveis externs, entre d’altres a través de les indicacions proporcionades per la persona responsable del Protocol a l’Ajuntament.

• Ser la interlocutora amb la figura responsable de l’Ajuntament per demanar informació i assessora-

ment.

• Ajudar en la presa de decisions en casos d’indicis de situacions abusives, maltractaments o altres tipus de violències, que puguin patir els i les infants i adolescents que participen en les activitats esportives.

• Consensuar amb l’òrgan de govern i la persona referent del Protocol de l’entitat la informació que es traspassa a les famílies en les situacions de crisi.

• Gestionar el flux d’informació amb l’exterior (mitjans de comunicació, comunicats, entre d’altres).

• Fer un seguiment dels casos notificats.

• Fer un informe anual de les intervencions realitzades.

• Assegurar-se que les noves incorporacions de personal reben el Protocol davant les violències sexuals a Castelldefels i signen el Document d’acceptació.

Aquelles entitats que no tinguin estructura organitzativa per poder realitzar la totalitat de les funcions passaran a formar part de la responsabilitat de la presidència o la direcció de l’entitat

Delegat/da de protecció extern

Per tal de proporcionar la majoria de canals de protecció, es crearà una figura de delegat de protecció extern a totes les infraestructures esportives, d’aquesta forma les persones que participin en activitats esportives que no estiguin subjectes a clubs esportius també tindran una figura de protecció. Així mateix, en molts casos les persones víctimes de violències no són conscients que les estan rebent o no volen comunicar-ho dintre de l’entitat per por a represàlies o se les invalidi, per això la figura externa de protecció garantirà l’anonimat, l’objectivitat i servirà per poder analitzar si la persona delegada de protecció de l’entitat, no ha realitzat l’activació del Protocol davant la comunicació de la víctima i ha hagut de recórrer al delegat de protecció extern. Les seves funcions seran

• Observar si es produeixen micromasclismes, discriminacions o situacions d’assetjament en les

infraestructures esportives

• Comunicar a la persona responsable del Protocol de l’Ajuntament les situacions d’assetjament que es denunciïn

Bústia Electrònica

Les persones que vulguin denunciar una situació sense contacte directe amb el delegat de protecció, independentment de la persona o la entitat de la que procedeixin, poden escollir si fer-ho de forma anònima o realitzar-ho a través d’un correu electrònic anònim si així ho consideren (imparables.esports@castelldefels.org). Aquest arribarà directament a la persona de referencia del Protocol i iniciarà el procediment intern i extern que convingui.

Persona Referent del Protocol a l’Ajuntament

El procediment de notificació finalitza amb la persona referent del protocol a l’Ajuntament, la qual es la màxima responsable de l’aplicació del Protocol. Aquesta figura davant d’una notificació d’assetjament, inicia el procediment d’actuació i investigació on junt amb les figures de delegat/da de protecció intern o extern (en funció del cas), i l’assessorament de Policia Local, Serveis Socials i Igualtat, decideixen el Procediment Intern i Extern a realitzar. Les seves funcions són:

• Coordinar el treball de les entitats en matèria de prevenció de les violències i protecció de la infància.

• Rebre les comunicacions dels canals de denúncia

• Assessorar i donar suport a les entitats en temes de circuits, àmbit judicial, coordinacions amb serveis externs, entre d’altres.

• Ser la interlocutora entre Policia Local, Serveis Socials, Igualtat i les entitats, en el procés d’investigació de la situació d’assetjament

• Ajudar en la presa de decisions en casos d’indicis de situacions abusives, maltractaments o altres tipus de violències, que puguin patir els i les infants i adolescents que participen en les activitats esportives.

• Acompanyar en el procés d’informació/notificació de les situacions de violència que haurà de dur a terme el delegat/da de protecció de l’entitat.

• Consensuar amb l’òrgan de govern i el delegat/ da de protecció de l’entitat la informació que es traspassa a les famílies en les situacions de crisi.

• Gestionar el flux d’informació amb l’exterior (mitjans de comunicació, comunicats, entre d’altres).

• Fer un seguiment dels casos notificats.

• Fer un informe anual de les intervencions realitzades.

Independentment dels canals de denúncia a través dels quals arribi la notificació a la persona responsable de l’ajuntament, el delegat/da de l’entitat l’haurà de ser notificat per tal de poder implementar mesures cautelars si fos necessari.

B. Atenció i acompanyament

Tanmateix, les persones Delegades de protecció o el personal tècnic de l’entitat per tal de tenir una intervenció adequada hauran de ser conscients que les víctimes de violència sexual, sobretot les menors d’edat, tendeixen a sentir culpa i vergonya a l’hora d’explicar-ho. Per aquest motiu és molt important que les persones que reben la informació tinguin les respostes adequades per no revictimitzar a la víctima o a la persona que ha informat.

Durant el procés de notificació, denuncia, resolució i posteriorment, en el cas que la víctima continuï sent participant en les activitats esportives, les persones responsables i que tinguin contacte directe, hauran de garantir un bon tracte i la no revictimització entre iguals, proporcionant un espai segur i de recuperació. Així mateix, s’haurà de garantir la protecció i el bon tracte a les persones denunciants de la violència però no víctimes, i a les persones que donin suport a les víctimes, per tal d’evitar la violència de segon ordre, que consisteix en la violència física o psicològica, les represàlies, les humiliacions i la persecució exercides contra aquestes. També inclou els actes que impedeixen la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació de les persones víctimes d’una situació de violència masclista.

C. Intervenció

A continuació es presenta el circuit d’atenció extern que es realitzarà davant les notificacions d’assetjament independentment de l’edat de la víctima.

1. La persona responsable del Protocol de l’Ajuntament rep la comunicació.

2. Sol·licitar ampliació de la informació rebuda, si fos necessari

3. Analitzar la informació rebuda, decidint si s’arxiva o es continua amb la investigació. Aquesta decisió serà notificada per escrit a la persona delegada de protecció de les entitats

4. En cas de continuar la investigació, es procedirà juntament amb el delegat/da de protecció de l’entitat a:

a. Planificar la investigació

b. Comunicar sobre la investigació a les persones delegades de protecció de l’entitat i la persona investigada

c. Desenvolupar i documentar la investigació (entrevistes documentades, escrits)

i. Analitzar la denúncia i la documentació que s’adjunta

ii. Entrevistar-se amb la persona que denuncia, on s’informarà del procediment i les possibles vies

d’actuació

iii. Entrevistar els i les possibles testimonis ( informant de la confidencialitat en el procés)

iv. Entrevistar-se amb la persona denunciada

d. Demanar assessorament dels diferents agents i serveis d’igualtat i protecció

5. Elaborar un informe final que contindrà

a. Naturalesa del fet investigat

b. Relació dels fets i descobriments rellevants

c. Conclusions i valoració, juntament amb les propostes d’acció i millores

6. Entregar l’informe a la Junta Directiva de l’entitat i a la Persona Delegada de protecció de l’entitat informant dels propers passos a seguir (Procediment intern i Extern

7. Informar a les persones involucrades sobre la resolució

8. La persona Delegada de L’entitat, haurà de fer un seguiment del cas i de les mesures durant l’any i fer-li arribar a la persona responsable del Protocol a l’ajuntament

Així mateix, en l’apartat 9.5 es presentaran els quatre circuits específics a seguir, diferenciant les actuacions en funció de la seva gravetat. Per diferenciar-ho cal considerar:

- Assetjament lleu: es dona quan es produeix amb poca freqüència i la intensitat és baixa.

- Assetjament moderat: es produeix quan, malgrat que la intensitat i la freqüència del maltractament no és greu, es tenen dubtes raonables sobre la possibilitat que es puguin produir danya més greus en un futur.

- Assetjament greu: es produeix quan perilla la integritat física o emocional de la persona i que provoca o pot provocar danys significatius en el seu desenvolupament. En aquest cas, s’aconsella dur a terme accions protectores de forma immediata o bé fer un estudi urgent de la situació.

9.4. Recuperació de les violències sexuals

És l’etapa del cicle personal i social que la persona supervivent de violències masclistes o LGTBI-fòbiques i, les seves famílies en cas dels infant i adolescents, dediquen a guarir tot allò què s’ha vist danyat per la situació viscuda.

Per aquest motiu, s’informarà a les víctimes dels diversos serveis disponibles a Castelldefels, adreçats a les dones, a les persones LGTBI, als infants i adolescents, i a les famílies relacionats amb la recuperació de les persones que han patit agressions sexuals o lgtbifòbiques. En destaquen els següents:

• Espai Montserrat Roig (SIAD i SAI) Atenció telefònica de dilluns a dijous de 9 a 13:30h i de 15 a 19h, i divendres de 9 a 13:30h. Setmana Santa, juliol, agost i Nadal: tots els dies de 9 a 13:30h.

o 936 651 150 (ext. 504)

o 667 871 709

o igualtat@castelldefels.org

o Carrer Església, 117 baixos - Castelldefels

Per poder accedir i/o fer ús dels serveis SIAD: atenció psicològica, assessorament jurídic i atenció social, i del Punt SAI-LGTBI cal demanar cita prèvia.

• Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) de Sant Boi de Llobregat

o 931 35 71 72

o Adreça electrònica: bustia.siebllsantboi@gencat. cat

o Carrer Francesc Macià, 99 Sant Boi de Llobregat

• Servei de primera acollida d’urgència per a víctimes de violència de gènere i en l’àmbit familiar (SPAU)

o Adreces: Dependències de la Policia Local i Dependències Mossos d’Esquadra

o Aquest servei s’activarà en cassos necessaris des de Policia Local i Mossos d’Esquadra

• Servei d’atenció a les Famílies (SAF) – Serveis Socials

o Adreça: Serveis Socials de l’Ajuntament de Castelldefels, c. Tomàs Edison, 13

o Adreça electrònica: serveis.socials@castelldefels. org

o Tel. 93 546 10 83

• Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ)

o Adreça: c/ València, 4-8 baixos

o Adreça electrònica: csmij_castelldefels@fundacioorienta.com

o Telèfon: 936342522

9.5. Resum dels circuits d’intervenció

Circuit I: Actuacions davant d’un indici d’assetjament sexual a una persona adulta dintre de la entitat o infraestructura

Circuit II: Actuacions davant d’un indici que un infant o adolescent està patint assetjament sexual en el seu entorn familiar o de confiança.

Protocol d’actuació davant les violències masclistes en l’àmbit esportiu a Castelldefels

Circuit III: Actuacions davant d’una situació d’assetjament sexual per un altre infant o adolescent participant en les activitats

Circuit IV: Actuacions davant d’una situació d’assetjament sexual infantil per part d’algun membre de l’equip educatiu de l’entitat o empresa de lleure o dels col·laboradors puntuals

10. Seguiment i avaluació del Protocol

La comissió de treball i de seguiment del protocol es presenta com el grup de persones encarregades de fer la supervisió i avaluar-ne l’aplicació. La comissió de treball ha de ser diversa en la seva configuració i ha de tenir una solidesa i estabilitat per tal de garantir el compliment de les seves funcions.

Es recomana que estigui conformada pel grup motor (grup d’impuls del protocol) i responsables de les entitats esportives de Castelldefels o persones referents en l’àmbit esportiu per tal de poder garantir les diferents mirades (institucional, directiva i personal).

Les funcions de la comissió han d’encaminar-se cap a:

• Donar suport a la persona de referència de l’Ajuntament i al delegat/da de protecció de les entitats

• Impulsar accions de sensibilització i prevenció

• Promoure el coneixement del Protocol i potenciar la detecció de situacions

• Activar el protocol, promoure la investigació d’un cas detectat i elaborar-ne un informe de conclusions

• Realitzar un informe anual per fer un balanç anual de les accions realitzades i dels casos o situacions detectades, valorant-ne l’abordatge

• Revisar el protocol i fer propostes de millores si s’escau

• Determinar la calendarització i la periodicitat de les reunions de seguiment de la comissió

11 Bibliografia

Alexander, K., Stafford, A., & Lewis, R. (2011). The experiences of children participating in organized sport in the UK. Edinburgh: Dunedin Academic Press, pàg 61. https://www. research.ed.ac.uk/portal/files/7971883/experiences_children_sport_main_report_wdf85014. pdf

Blanco García, M. E. (2021). Deporte, cuerpo y género: los equipos deportivos como espacios de vulnerabilidad. https:// dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=306161

Centros de Alto Rendimiento del CSD. (2020). Protocolo de actuación frente a la violencia sexual. https://www.csd. gob.es/sites/default/files/media/files/2020-12/Protocolo_CAR_2020.pdf

Comissió Europea. (2016). STUDY ON GENDER-BASED VIOLENCE IN SPORT: Final Report. https://sport.ec.europa.eu/ sites/default/files/gender-based-violence-sport-study-2016_ en.pdf

Consell Català de L’esport. (2020). La violència sexual a l’esport: Guia per a persones adultes (Re)conèixer, parlar i actuar. https://esport.gencat.cat/web/.content/home/ arees_dactuacio/esport_i_genere/publicacions/violencia/ guia-violencia-sexual-esport-cat.pdf

Consell Europeu. The Underwear rule - Children’s Rightswww.coe.int. (s. f.). Children’s Rights. https://www.coe.int/ en/web/children/underwear-rule

Departament d’Interior. Mossos d’Esquadra (2019). Violència masclista i domèstica. https://interior.gencat.cat/ca/ arees_dactuacio/seguretat/violencia_masclista/estadistica-sobre-violencia-masclista-domestica/enquestes-victimitzacio/#bloc1

Diputació de Barcelona. (s. f.). Protocol per a la detecció, prevenció i actuació davant l’abús sexual i l’assetjament: a les escoles municipals de música, dansa i centres de les arts. https://www.diba.cat/documents/113226/347766056/ XEM_abus_doc_marc.pdf/60c6dc3f-dcef-a1de-b23d-4da782beefee?t=1648028215624

El bullying o acoso: Ocultos a plena luz. (s. d.). https://www. aeped.es/sites/default/files/documentos/entrega3_bullying. pdf

Fundació Vicki Bernadet. (2022). Abuso sexual infantil: atención y prevención | Fundació Vicki Bernadet. https:// fbernadet.org/es/

Grooming, qué es, cómo detectarlo y prevenirlo. (2023). Save the Children. https://www.savethechildren.es/actualidad/grooming-que-es-como-detectarlo-y-prevenirlo

Hartill, M., Rulofs, B., Lang, M., Vertommen, T., Allroggen, M., Cirera, E., & Stativa, E. (2021). CASES: General Report: The prevalence and characteristics of interpersonal violence against children (IVAC) inside and outside sport in six European countries.

Ohlert, J., Seidler, C., Rau, T., Rulofs, B., Allroggen, M. (2017)

Sexual violence in organized sport in Germany. German Journal of Exercise and Sport Research, 48, 58-69. https:// link. springer.com/journal/12662

Organización Mundial de la Salud (OMS). (2021,). Violencia contra la mujer. https://www.who.int/es/news-room/factsheets/detail/violence-against-women

Vertommen, T., Schipper-van Veldhoven, N., Wouters, K., Kampen, J. K., Brackenridge, C. H., Rhind, D. J. A., Neels, K., & Van Den Eede, F. (2016). Interpersonal violence against children in sport in the Netherlands and Belgium. Child Abuse & Neglect, 51, 223–236. https://www.sciencedirect.com/ science/article/abs/pii/S0145213415003646

Cantón-Cortés, David, & Rosario Cortés, María. (2015). Consecuencias del abuso sexual infantil: una revisión de las variables intervinientes. Anales de Psicología, 31(2), 607614. https://dx.doi.org/10.6018/analesps.31.2.180771

12. Annexos

Annex 1: Document d’acceptació del Protocol per part de l’entitat

Jo,_________________________________________________________________

amb DNI/NIE/passaport______________________ com a representant legal de l’entitat

Signo aquest document confirmant i comunicant:

L’acceptació del Protocol davant de les violències sexuals a Castelldefels i el meu compromís

• a respectar-lo i aplicar-lo.

• Que el personal disposa del circuit de notificació i els contactes corresponents.

• Que hem recollit els documents d’acceptació individual de tot el personal.

• Que hem informat els/les usuaris/es de la disposició d’aquest protocol. Castelldefels, ______________de_____________ de Signatura,

En compliment de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (Introduir protecció de dades de l’Ajuntament)

Annex 2: Document d’acceptació de les persones treballadores de les entitats o de les instal·lacions esportives de Castelldefels

Jo, amb DNI/NIE/passaport_______________________ de l’entitat/instal·lació esportiva

I en funció de les meves responsabilitats com a (director/a, entrenador/a, monitor/a, conserge, president/a, personal de manteniment, de neteja, d’administració, en pràctiques...) Signo aquest document confirmant que:

• Conec el Protocol davant de les violències sexuals en l’àmbit esportiu a Castelldefels, i em comprometo a respectar-lo i aplicar-lo.

• Conec la persona delegada de protecció en temes de violències sexuals de l’entitat i com contactar-hi.

• Disposo del circuit de notificació i dels contactes corresponents. Castelldefels, ______________de_____________ de Signatura,

*Cada entitat hi ha d’afegir el text legal de protecció de dades.

Annex 3: Persones que formen part del Grup Motor

Annex 4: Entitats i persones participants del procés participatiu

Taula 6: Entitats esportives Pavelló i Sala: 25/1/2024

Taula 7: Entitats esportives Pavelló, Pista: 30/1/2024

Taula 8: Entrenadores, esportistes, càrrecs administratius, presidentes, directores tècniques i delegades 7/2/2024