OPINIÓ DELS GRUPS pàg

OPINIÓ DELS GRUPS

Estany de Poma i Riells

Aquest estiu vam rebre l'aprovació definitiva del planejament de l'Estany de Poma, sens dubte una bona notícia que ens permet anar avançant fer d'aquest patrimoni natural un espai públic per a tots els escalencs i totes aquelles persones que ens visiten durant tot l'any. Creiem fermament que un espai d'aquestes característiques amb una bona infraestructura al seu entorn (com ara un bon accés, el carril bici, i d'altres en què ja s'està treballant) transformarà Riells i fara d'aquest entorn un altre espai de gran rellevància al municipi, amb noves dinàmiques d'activitats, comerços i allotjaments que atrauran nous fluxes de visitants i usuaris a aquesta zona propera al Port i la platja per convertir tot l'espai de Riells en un nucli dinàmic i viu durant tot l'any a l'Escala. Esperem que ben aviat pugui ser una realitat.

Recuperar els carrers

L’Escala és un destí de moda, i no m’estranya, perquè és el poble més bonic del món. Ser un destí de moda té moltíssimes coses bones i cal conservar-ho però també ens ha de fer reflexionar sobre la nostra relació amb el turisme i sobretot sobre la convivència entre un poble on fer-hi vida i un poble on estiuejar. Els últims anys tots els governs escalencs han abocat infinitat de recursos a les zones més turístiques: el front marítim, *el* casc antic, el passeig marítim i el de Riells, Empúries... i està bé, perquè cal que estiguin arreglats, *que els visitants en gaudeixin, però sense oblidar* que en tots aquests barris, com ens els menys turístics, hi viu gent tot l’any. I aquests veïns i veïnes són l’essència de l’Escala. Els qui la fan viva, activa i amb una enorme activitat cultural i associativa. Cal pensar polítiques que posin la vida i les persones al centre perquè els escalencs i les escalenques recuperem els carrers, les places i la vida als barris.

Reflexions

L’estiu ha finalitzat i com hem pogut apreciar ha estat un èxit per l’activitat turística del poble. Es percep una creixent sintonia entre visitador i el poble, en fi L’Escala agrada i fins i tot hem rebut el premi al millor poble marítim de Catalunya. I tots mereixem ser felicitats! Serà l’últim any de legislatura i en un vist i no vist ens trobarem de ple immersos en la campanya electoral. Començarà el ball de promeses per part dels aspirants a govern i el propi govern. Lo lògic i típic abans de cada elecció. Nosaltres creiem que seria adequat analitzar els punts forts i mancances de L’Escala. On es pugui debatre quin poble volem i preparar-lo pels anys que vindran. Creiem que es lo mes sensat ja que ens ajudarà a crear una visió i tenir consciencia de la inversió necessària. Us proposem unes reflexions: 1-La situació pots pandèmia de la gent gran, de l’atur juvenil i famílies en risc d’exclusió. Redefinir prioritats. 2-Situació i valoració dels serveis de L’Escala. 3-Definir les competències del govern local en l’àmbit municipal i la seva col·laboració tant necessària. 4-Situacio del comerç i la necessitat d’un impuls per consolidar el sector al poble. Independència

Els independentistes estem vivint un moment complicat. Gràcies a la classe política, tenim la sensació que els nostres objectius estan més allunyats de l’imaginari de país lliure que teníem a curt termini. Les guerres internes dels que ens governen no sembla que estiguin en sintonia amb el que la gent del carrer està buscant. Tots ens diuen que treballen pel bé la ciutadania, pel nostre benestar, que defensen els nostres drets... Però això no hauria de ser una característica intrínseca del càrrec? No és aquesta la responsabilitat política del partit que guanya? Una de les seves obligacions no era cap altra que treballar de forma unitària pel bé de la independència. La seva obligació era ser fidel al mandat de la ciutadania sorgit de l’1 d’Octubre. La seva obligació és escoltar el que vol la majoria i plasmar-ho en forma de llei. Segur que és complicat, segur que el camí no és fàcil. Però la gent del carrer hem de poder veure, d’alguna manera, que alguna cosa es mou. I ara mateix estem instal·lats en un total immobilisme.

Privats i públics

El passat ple d’octubre hi va haver l’aprovació definitiva de l’inventari de camins. Aquest inventari no està exempt de controversia ni polèmica, així com també d’un principi d’injustícia per un camí que era públic i que el vam convertir en privat. Una primera versió de l’octubre del 2018 incloïa el camí de Castellet, camí de la Frutícola, que passa pel Mas Torreportes i comunica amb el Mas Feliu i el Mas Pasqual. La segona versió, la que va passar pel ple el 14 de desembre del 2020, ja no li incloïa. El propietari del mas Torreportes, reivindica que el camí ja no és públic perquè no el fan servir. La veritat, però, és una altra. L’expedient 2019/2838 a raó de la titularitat d’aquest camí explica perquè no es fa servir. Primer perquè “ als anys 80 es va tallar i es va ajardinar” per un privat, i segon perquè es va permetre la irregularitat de tallar-lo amb la construcció d’un mur il·legal. L’equip de govern, en aquest cas, torna a demostrar que interpreta la normativa de manera discrecional, i no normativa.