Memòria del Pla de Participació Pública per a la redacció de l'Estudi de Paisatge by Ajuntament Pedreguer

MEMÒRIA del PLA de PARTICIPACIÓ PÚBLICA

per a la redacció de l’ESTUDI

DE PAISATGE del PLA GENERAL de PEDREGUER

abril 2014

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

Equip tècnic: Nicolau Vives Riera, geògraf Josep Marquès i Costa, historiador Emili Portes Giménez, arquitecte

Verònica Garcia Bertomeu, advocada 2

I. Pla de participació pública................................................................... 4 I.a) Presentació ................................................................................... 4

I.b) Antecedents ................................................................................. 5 I.c) Marc normatiu............................................................................... 7

I.d) Objectius ...................................................................................... 8 I.e) Criteris orientadors ....................................................................... 9 I.f) Fases i activitats .......................................................................... 10

I.g) Participants / grups d’interés ...................................................... 15 I.h) Cronograma ............................................................................... 17 I.i) Avaluació..................................................................................... 18

II. Memòria dels Tallers de paisatge ..................................................... 19 II.a) Metodologia............................................................................... 19 II.b) Dates i lloc de celebració ........................................................... 19

II.c) Convocatòria i participants ......................................................... 20 II.d) Desenvolupament seqüencial dels tallers.................................... 25

III. Resultats de les Enquestes sobre paisatge ....................................... 93

III.a) Model d’enquesta de preferències i percepció del paisatge ........ 94 III.b) Síntesi de resultats de l’enquesta ............................................ 110

IV. Conclusions .................................................................................. 131

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

índex

I.a) Presentació El document que a continuació es presenta conté la memòria de les activitats desenvolupades i resultats obtinguts en el marc del Pla de Participació Pública (PPP) per a la redacció de l’Estudi de Paisatge (EP) per

a l’ordenació territorial de Pedreguer, materialitzada en el seu futur Pla General (PG). El PPP va ser aprovat pel Plenari de l’Ajuntament amb data 29 d’agost de 2013 (publicació al B.O.P. de 18/09/2013). A

partir

dels

criteris

establerts

als

diferents

documents

programàtics d’àmbit europeu (Estratègia Territorial Europea, Estratègia

Europea 2020 i Estratègia Europea de les ciutats sostenibles), així com també de la normativa sectorial vigent a la Comunitat Valenciana, la redacció del Pla General de Pedreguer haurà d’abordar-se des del respecte cap a les opinions, inquietuds i visió de futur dels seus ciutadans pel que fa a com ha de ser el poble on desitgen viure.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

I. Pla de participació pública

Pedreguer disposa d’un planejament aprovat a l’any 1983 sota la forma de Normes Subsidiàries a l’empar de la Llei del Sòl de 1975 i Text Refòs de la Llei del Sòl i Ordenació Urbana de 1976. El necessari procés de revisió d’esta eina compta amb una fita significativa: l’aprovació, a

l’any 2007, del Concert Previ per a la redacció de l’aleshores anomenat “Pla General d’Ordenació Urbana” (PGOU). Els profunds canvis en la normativa sobre paisatge i urbanisme que han coincidit en el temps amb la pròpia tramitació del document

d’ordenació territorial de Pedreguer han fet necessaris el replantejament i l’adequació dels treballs als nous requeriments legals. Entre les modificacions sorgides, cal destacar l’obligació de dur a terme un PPP. Amb tot i això, s’ha de tenir present que l’aposta per la incorporació de mecanismes de participació ciutadana en el procés de

presa de decisions sobre polítiques públiques d’àmbit local es troba vigent a Pedreguer des de 2005, any d’adhesió del Ple municipal a la Carta de Aalborg i de posada en marxa del procés d’Agenda 21 local (vinculat a la redacció del PG).

Fruit de les reunions assembleàries i taller de futur sobre el territori

desenvolupats al llarg de 2005 i 2006 –quan encara els Ajuntaments no tenien cap obligació de dur a terme processos de participació ciutadana

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

I.b) Antecedents

relacionats amb el paisatge ni amb l’ordenació del territori- es redacta un document de criteris orientadors que serveix de punt de partida per a l’elaboració del Concert Previ i el qual, posteriorment i amb el canvi normatiu, inspirarà al seu torn el contingut del Document Consultiu. Aquesta nova etapa de participació ciutadana ha constituït, així doncs, una evolució natural del procés d’Agenda 21 vinculat al Pla

General –ja que a Pedreguer els veïns i veïnes ja van començar a parlar i reflexionar sobre l’ordenació del seu territori al 2006-. Però, al mateix temps, també ha obert un escenari totalment nou, relacionat amb tot allò 5

protecció del paisatge. El PPP ha suposat, en este sentit i per a Pedreguer, no sols una adequació a la normativa vigent sinó també un pas endavant

per aconseguir una ordenació del territori més volguda per les persones que en ell hi viuen.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

que té a veure amb la percepció, el coneixement, la valoració i la

•

Decret 120/2006, d’11 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana (RPCV).

•

Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient.

•

Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient.

•

Llei 11/2008, de 3 de juliol, de la Generalitat Valenciana, de Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana (PCCV).

•

Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana (LUV).

•

Decret 67/2006, de 12 de maig, del Consell, que aprova el Reglament d’Ordenació i Gestió Territorial Urbanística (ROGTU).

•

Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge (LOTPP).

•

Decret 1/2011, de 13 de gener, del Consell, por el que s’aprova l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV).

El Pla de Participació Pública és el procés mitjançant el qual els individus s’impliquen en la presa de decisions sobre qüestions socioambientals i la forma en la que es gestionen. Podran aportar el seu criteri i experiència de manera que a més de cercar garantir una adequada satisfacció de les seues necessitats i expectatives es produeix un apropament de les institucions cap a la ciutadania. (segons article 14 del RPCV) El Pla de Participació Pública és el document que defineix l’estratègia de participació pública que deu acompanyar tot instrument de paisatge i la desenvolupa detalladament per a cadascuna de les fases del procés d’elaboració. (segons article 15 del RPCV) El Pla de Participació Pública té per objecte: a) Fer accessible la informació rellevant sobre l’instrument de paisatge al qual es refereix el Pla de Participació. b) Informar del dret a participar i de la forma amb la qual podem exercir aquest dret. c) Reconèixer el dret a formular observacions i comentaris en aquelles fases inicials del procediment en les que estiguen obertes totes les opcions. d) Obtenir informació útil del públic interessat. e) Identificar els valors atribuïts al paisatge pels agents socials i les poblacions mitjançant les metodologies regulades en el Títol III. f) Justificar l’opció adoptada i la forma de com s’ha desenvolupat el tràmit de participació. (segons article 16 del RPCV)

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

I.c) Marc normatiu

Complementàriament als objectius establerts a la normativa

sectorial a què fa referència l’apartat anterior i que aquest PPP ha pres com a propis, s’indiquen tot seguit altres objectius específics vinculats al desenvolupament de l’Estudi de Paisatge del Pla General de Pedreguer: 1. Incrementar el nivell de transparència pel que fa a les polítiques públiques. 2. Informar i comunicar d’una manera clara i accessible sobre l’abast i els continguts d’un procés d’ordenació territorial. 3. Dotar d’una paper actiu a la ciutadania en el procés de presa de decisions. 4. Completar la informació envers el paisatge i el model territorial de Pedreguer i la percepció dels mateixos que tenen les persones que hi viuen.

5. Obtindre les directrius i criteris orientadors clau per redactar un Pla

General que estiga el més d’acord possible amb la voluntat ciutadana.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

I.d) Objectius

La participació pública és un element essencial per dur a terme una ordenació del territori consensuada amb els seus principals implicats: els ciutadans i ciutadanes que hi tenen les seues cases, comerços, indústries o conreus, d’entre altres múltiples activitats que pot acollir un terme municipal. La percepció, inquietuds i expectatives del conjunt de les persones

d’un lloc, expertes en el territori -des de l’accepció terminològica segons

la qual expert és “qui té experiència”-, ha de ser la que inspire les línies clau que condicionaran el contingut de l’eina de planificació. La implicació del teixit socioeconòmic i institucional així entesa, com a eix transversal i decisori en el procés de presa de decisions polítiques, ha de comprendre necessàriament i al seu torn els distints nivells en què es sòl jerarquitzar la “participació ciutadana”:

[PARTICIPACIÓ REAL] Co-decisió Planificació (ex ante) Consulta (ex post) Informació [PARTICIPACIÓ SIMBÒLICA]

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

I.e) Criteris orientadors

FASE 1. DISSENY DEL PPP I APROVACIÓ MUNICIPAL

S’ha dut a terme mitjançant reunions internes preparatòries, amb

representants polítics i l’equip tècnic redactor. El PPP, tal i com s’ha indicat, ha estat així mateix aprovat pel Ple de l’Ajuntament. FASE 2. RECOPILACIÓ DE DADES I PREPARACIÓ DE MATERIALS DIVULGATIUS

Fase orientada a conèixer la informació més rellevant sobre la situació urbanística actual de Pedreguer. Revisió dels continguts del PG i de l’Estudi de Paisatge, elaborat prèviament al reglament, amb l’objectiu

de realitzar un diagnòstic dels problemes i interessos existents que no s’hagen tractat en els documents esmentats i extreure propostes derivades de les anàlisis realitzades. Aquesta fase s’ha complementat amb la presa de fotografies aèries i amb visites de camp. FASE 3. DIFUSIÓ, INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ

- Acte públic de presentació (13 de setembre de 2013). - Exposició de panells informatius (amb plànols elaborats en el EP

previ, de definició de les Unitats de Paisatge, identificació de recursos

paisatgístics i estudi de visibilitat). - Espai a la web municipal amb continguts sobre el Pla General.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

I.f) Fases i activitats

- Notes de premsa a la publicació d’informació municipal (LASALA). - Cartelleria.

- Subscripció per a rebre informació i convocatòries.

Imatges de la sessió pública de presentació.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

Imatges de la sessió pública de presentació.

Díptic divulgatiu de de la sessió pública de presentació.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

Difusió de la sessió pública de presentació al butlletí d’informació municipal.

- 4.1. Tallers de paisatge.

- 4.2. Enquestes de percepció. Els Tallers han permés identificar quines són les Unitats de Paisatge

i Recursos Paisatgístics visibles per al públic interessat. S’han treballat així doncs aspectes relacionats amb les activitats i processos incidents en el paisatge i les afeccions provocades pel planejament vigent i, potencialment, pel futur PG.

L’avaluació del paisatge s’ha dut a terme des de la perspectiva d’un procés per valorar les diferents Unitats de Paisatge i Recursos, seguint raons ambientals, socials, culturals o visuals; i així atorgar un valor en funció de la seua qualitat paisatgística, preferència de la població i visibilitat.

Els resultats dels Tallers de paisatge s’analitzen al punt II del

present document. D’altra banda, les enquestes de preferències i percepció del

paisatge han servit per a completar la informació extreta dels Tallers, aconseguint l’acotació d’aportacions individualitzades que no havien brollat a les sessions participatives i que en alguns casos ofereixen una perspectiva diferent –o, fins i tot, contraposada- a la d’aquelles.

Les conclusiones de les enquestes es tracten en el punt III d’aquesta Memòria. FASE 5. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I REDACCIÓ DE L’ESTUDI DE PAISATGE

Aquesta fase, de treball intern, ha suposat la recopilació de dades, càlculs de la valoració, bolcat de conclusions dels objectius de qualitat i

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

FASE 4. DINÀMIQUES PARTICIPATIVES

d’altres mesures i accions proposades en els tallers, a fi de definir el següent: - Catàleg de paisatges.

- Sistema d’espais oberts. - Normes d’integració i programes d’implementació.

- Acte públic de presentació de l’Estudi de Paisatge.

- Publicació dels anuncis pertinents al butlletí o diari oficials. - Exposició de panells informatius amb els resultats i conclusions. - Espai a la web municipal. Esta documentació serà difosa públicament i estarà obert a la formulació

alternatives.

d’al·legacions,

opinions,

suggeriments,

propostes

FASE 7. AVALUACIÓ DEL PROCÉS

- Qüestionaris als participants per valorar si el PPP ha aconseguit els objectius inicialment plantejats.

- Reunions internes amb els representants polítics i l’equip redactor d’avaluació del procés.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

FASE 6. EXPOSICIÓ PÚBLICA DE RESULTATS

Atenent a les previsions de la normativa vigent en matèria de

paisatge, s’entén per públic interessat el públic afectat o que pot veure’s afectat per procediments de presa de decisions de les polítiques en matèria de paisatge o que tinga un interés en el lloc. Extrapolant aquesta visió a l’àmbit global del PPP, s’estableixen dos grans grups:

a) Grups d’interès: organismes i agències públiques, autoritats locals, associacions no governamentals, grups acadèmics i científics. b) Grups del lloc: residents locals, visitants, grups locals. Son individus que viuen i treballen en un àrea en particular o la visiten i tenen un interès concret en eixa zona. En el cas de Pedreguer, els destinataris del PPP són tots els ciutadans i ciutadanes del municipi, per la qual cosa les convocatòries són obertes i adreçades al major nombre de persones possible, a fi d’obtenir una àmplia representativitat dels àmbits ciutadà, cultural, ambiental, econòmic i polític-institucional. No obstant això, i donat que per a determinades dinàmiques participatives (tallers de paisatge) convenia per raons organitzatives comptar amb una quantitat de participants viable per al propi desenvolupament dels mateixos (entre 40 i 60 assistents), es va convidar expressament a les associacions locals i

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

I.g) Participants / grups d’interés

entitats supramunicipals, així com també als ciutadans que al llarg dels darrers anys han format part en algun moment del Fòrum Ciutadà de l’Agenda 21 local i a totes aquelles persones que s’havien subscrit per a rebre informació i convocatòries sobre el PPP. Cal assenyalar, amb tot i això, que el fet de convidar a aquestes entitats i ciutadans no ha impedit, en cap cas, que qualsevol persona interessada puguera participar en les activitats programades.

algunes de les entitats, grups i col·lectius presents a Pedreguer o vinculats amb el seu territori als quals se’ls ha traslladat la convocatòria per a participar en el procés: -

ASSOCIACIÓ D’ESCACS “TORRE

ADIMA

DE BENIMARMUT”

COORDINADOR GESTKAL XXI

CLUB ATLETISME “CAMETES”

FUNDEM

CLUB CICLISTA “PEDREGUER”

INSTITUT D’ESTUDIS COMARCALS

CLUB BÀSQUET “PEDREGUER”

COORDINADORA ESCOLES

CLUB ESPORTIU PEDREGUER

SOCIETAT DE COLOMBAIRES “LA

ACORRECUITA TEATRE

PEDREGUERENSE”

ASSOCIACIÓ CULTURAL COET I

ESPORTIVES

SOCIETAT DE CAÇADORS “EL CASTELLET”

CORDA -

ASSOCIACIÓ CULTURAL PASSIÓ

CLUB DE PESCA

CENTRE EXCURSIONISTA

CLUB PETANCA PEDREGUER

FUTBOL VETERANS

CLUB PILOTA

CLUB ESQUÍ

DOLÇAINERS I TABALATERS DE

ASSOCIACIÓ FUTBOL SALA

PEDREGUER

PENYA BARCELONISTA

GRUP DE DANSES PEDREGUER

PENYA VALENCIA

TOCA-LA SAM

PENYA REAL MADRID

TERATO TEATRE

BITLLES

CASAL CULTURAL JAUME I

FRONTENNIS

CINECLUB PESSIC

CLUB ESPORTIU EQÜESTRE

FUNDACIÓ SERVER PÉREZ

CLUB KARATE SHOTOKAN

COR SANT BONAVENTURA

C.P. ALFÀS

ASSOCIACIÓ ORNITOLÒGICA LA

C.P. TRINQUET

INSTITUT

JUBILATS

PELS BOUS -

ASSOCIACIÓ DE LABORS

BANDA DEL CENTRE ARTISTIC

PEDREGUER

TRADICIONALS DE PEDREGUER MUSICAL DE PEDREGUER -

ELS TRAGINERS. COLLA DE

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

A títol informatiu i no exhaustiu s’identifiquen a continuació

SAFOR-MARINA -

AMICS DE LES ARTS I LES CIÈNCIES MESTRE MORELL

2013 JUL

FASE 1. DISSENY DEL PPP I APROVACIÓ MUNICIPAL FASE 2. RECOPILACIÓ DE DADES I PREPARACIÓ DE MATERIALS DIVULGATIUS FASE 3. DIFUSIÓ, INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ -Acte públic de presentació. -Exposició de panells informatius. - Espai a la web municipal - Cartelleria. FASE 4. DINÀMIQUES PARTICIPATIVES -Enquestes de percepció. -Tallers de paisatge. FASE 5. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I REDACCIÓ DE L’ESTUDI DE PAISATGE FASE 6. EXPOSICIÓ PÚBLICA DE RESULTATS -Publicació dels anuncis pertinents al butlletí o diari oficials. -Exposició

panells

informatius

amb els resultats. -Espai a la web municipal. FASE 7. AVALUACIÓ DEL PPP -Qüestionaris

als

participants

AGO

SET

OCT

2014 NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

I.h) Cronograma

per

valorar si el PPP ha aconseguit els objectius inicialment plantejats. -Reunions representants

internes polítics

amb i

els l’equip

redactor d’avaluació del procés.

L’avaluació del procés de participació (tant al llarg del PPP com una

vegada finalitzat el mateix, a nivell intern i també extern) és un element essencial, doncs permet identificar disfuncions i possibles aspectes a millorar per tal de fer-lo el més útil possible. Els indicadors a tenir en compte per avaluar el PPP són: - Grau de mobilització de la gent (seguiment del nombre de visitants a l’ajuntament i a la web, nombre d’enquestes realitzades, perfil dels participants, etc.). - Valoració de les sessions participatives (nombre de sessions i temps invertit, nombre d’assistents i àmbit de procedència, funcionament de cada subgrup de treball).

- Abast dels resultats i efectes de la participació (nombre d’informes elaborats per fase de l’EP, propostes generades a les sessions i propostes generades en les enquestes). - Grau d’adequació del document definitiu del Pla General a les propostes sorgides del Pla de Participació Pública per a l’Estudi de Paisatge.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

I.i) Avaluació

II.a) Metodologia En este apartat es fa referència a la metodologia específica dels Tallers de paisatge, degut a que es tracta de la dinàmica de participació per excel·lència dins el PPP i l’única que presenta (front a l’exposició de

panells i les enquestes) un cert grau de complexitat en termes d’organització, desenvolupament i obtenció de resultats. Els tallers han estat inspirats a la metodologia participativa EASW (European Awareness Scenario Workshop), a partir de la qual un grup de

ciutadans i ciutadanes reflexionen sobre el seu territori, en plànol d’igualtat i mitjançant el debat públic.

II.b) Dates i lloc de celebració La programació dels tallers ha estat la següent: - Taller de Paisatge adreçat a ciutadans a títol individual: 9-10 de novembre de 2013.

Taller de Paisatge adreçat a col·lectius, associacions i altres grups: 16-17 de novembre de 2013.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

II. Memòria dels Tallers de paisatge

Tanmateix, per raons d’afluència de participants, d’oratge i de coincidència amb altres activitats, els Tallers es van desenvolupar finalment de manera conjunta (sense diferenciació dels participants

segons grup d’adscripció) al llarg de dissabte 9 (matí i vesprada), del dissabte 16 (matí i vesprada) i diumenge 17 (matí). La part dels Tallers consistent en sessions plenàries i debat en grup

es va realitzar a la Casa de Cultura, on es disposava de tot el material necessari (aules amb taules i cadires, projector, ordinador, ...).

Per a dur a terme la convocatòria, es van enviar durant les

setmanes prèvies als tallers correus electrònics a vora cent destinataris

(veïns, associacions i entitats), i es contactà telefònicament amb aproximadament 20 associacions locals i es van incloure notes informatives als butlletins d’informació municipal (LA SALA), a la web de

l’Ajuntament i a les xarxes socials gestionades pel mateix. Tot seguit es facilita còpia dels materials publicitats per a la convocatòria:

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

II.c) Convocatòria i participants

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

que oscil·lava entre les 19 persones del primer cap de setmana i les 10 del segon. La pràctica

totalitat dels participants residien a Pedreguer, trobant-se entre el grup tant homes com dones

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

Els tallers comptaren amb una assistència

(si bé en clara minoria), així com també persones de distint grup d’edat. Pel que fa a la dedicació dels assistents, es va registrar un predomini moderat

professionals

vinculats

l’arquitectura i a la construcció. Respecte a les associacions o col·lectius presents, cal destacar

l’Associació per la conservació del territori,

l’Associació de Comerciants i la Societat de

Caçadors, totes tres de Pedreguer.

Prèviament a la celebració dels tallers, es van col·locar panells amb la cartografia del Pla General a la sala d’exposicions de la Casa de la Cultura. Els panells van estar disponibles també durant totes les sessions dels tallers.

L’inici dels tallers va tindre lloc el

dissabte 9 de novembre a les 9.30 hores.

Després d’introduir i contextualitzar el taller dins del marc de l’Estudi de paisatge, es va

realitzar una presentació dels objectius de la dinàmica

així

com

també

seua

metodologia. A continuació es van explicar els quatre itineraris previstos per a dur a

terme una passejada crítica, consistent en una ruta d’aproximadament tres hores a través de la qual els participants, dividits en

quatre grups, farien una aproximació visual i perceptiva al territori de Pedreguer en clau d’identificació i valoració paisatgística.

Els itineraris definits per a la passejada crítica van ser els següents: 1. ITINERARI URBÀ. 2. ITINERARI MONTEPEDREGUER/OQUINS.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

II.d) Desenvolupament seqüencial dels tallers

3. ITINERARI LA SELLA.

4. ITINERARI LA SOLANA.

2. ITINERARI MONTEPEDREGUER/OQUINS: MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

1. ITINERARI URBÀ:

4. ITINERARI LA SOLANA: MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

3. ITINERARI LA SELLA:

Cultura i, excepte el grup que feia l’itinerari de Montepedreguer/Oquins –el qual degut a les

distàncies a cobrir hagué de desplaçar-se en vehicle-, tots els participants realitzaren les rutes a peu. Durant les respectives passejades es va generar deliberació i van començar a

sorgir valoracions, opinions i propostes al voltant del paisatge visible des de cadascun dels itineraris. El

dissabte

per

vesprada

els

participants van treballar en els mateixos

quatre grups en què s’havien distribuït les passejades. L’objectiu d’aquesta sessió va ser la posada en comú de les observacions de cada itinerari, la delimitació de possibles unitats de paisatge

distingir,

així

com

també

valoració individualitzada de les mateixes i la identificació d’aspectes positius i de punts febles

vinculats

assenyalades.

una

les

distintes

unitats

Esta primera jornada va finalitzar amb

sessió

plenària

els

resultats

cadascun dels grups es van presentar al conjunt de participants.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

Els quatre grups van eixir de la Casa de

A les pàgines següents es facilita un resum amb imatges, observacions i valoracions

sorgides a partir dels itineraris de la passejada crítica:

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

celebrar el dissabte 16 pel matí, realitzant-se un itinerari en cotxe i de tots els participants

en grup, pels principals punts visitats a les quatre rutes de la setmana anterior. Este trajecte va ajudar a concretar algunes de les qüestions

plantejades

temps

que

permetre a tots els assistents tindre accés a les fites visuals més significatives del terme municipal.

El dissabte per la vesprada i una vegada

delimitades les UNITATS DE PAISATGE a partir de la confluència entre les distribucions proposades sessions

pels

diferents

precedents,

els

grups

participants

les

sessió plenària van deliberar sobre la VALORACIÓ de cadascuna de les unitats, identificant així mateix quines fortaleses i oportunitats o febleses i amenaces es trobaven presents i establint, en darrer lloc,

quins haurien des ser els OBJECTIUS DE QUALITAT per a cada unitat de paisatge. Totes les aportacions realitzades van quedar reflectides a un panell de propostes, el qual va servir de base per a la següent i darrera

dinàmica, consistent en establir les MESURES adients per assolir els objectius assenyalats.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

La següent sessió dels tallers es va

QUALITAT:

PANELL DE MESURES: MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

PANELL D’UNITATS DE PAISATGE, VALORACIONS I OBJECTIUS DE

unitats de paisatge identificades, que van ser les següents: 1. PAISATGE INDUSTRIAL. 2. PAISATGE D’INFRAESTRUCTURES DE COMUNICACIÓ. 3. PAISATGE DE CASC TRADICIONAL. 4. PAISATGE D’EIXAMPLE. 5. PAISATGE DE “XALETS AL POBLE”, NOU ALFÀS (CIUTAT JARDÍ). 6. PAISATGE DE TRANSICIÓ: VORES URBANES. 7. PAISATGE D’ACCESSOS AL POBLE. 8. PAISATGE D’ÀREES D’INFLUÈNCIA DE BARRANCS. 9. PAISATGE DE DOTACIONS. 10. PAISATGE RESIDENCIAL INTENSIU. 11. PAISATGE D’URBANITZACIONS. 12. PAISATGE DE TRANSICIÓ CAMP-MUNTANYA. 13. PAISATGE DE MUNTANYA. 14. PAISATGE DE DISSEMINAT. 15. PAISATGE AGRÍCOLA.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

A continuació es relacionen els resultats obtinguts en relació a les

Valoració MOLT BAIXA–BAIXA–MITJANA–ALTA–MOLT ALTA Aspectes positius ·Bons accessos (en general). ·Ubicació correcta. Aspectes negatius: -El barranc constitueix un obstacle. -Alguns punts compten amb accessos insuficients. -Existeix incomunicació entre les diferents àrees de sòl industrial. Objectius de qualitat Aconseguir un paisatge interconnectat, més definit, més amable, menys dur, amb menys formigó i més vegetació. Mesures 1. Plantació d’arbres a les faixes de terreny lliures de construcció. 2. Sol·licitud a la Confederació Hidrogràfica per a la construcció d’un pont. 3. Retirada d’enderrocs i altres deixalles presents a algunes localitzacions del sòl industrial.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

1. PAISATGE INDUSTRIAL

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

1. PAISATGE INDUSTRIAL: imatges (I)

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

1. PAISATGE INDUSTRIAL: imatges (II)

Valoració MOLT BAIXA–BAIXA–MITJANA–ALTA–MOLT ALTA Aspectes positius ·Zona idònea com a reserva de sòl (per a la futura línia de tren). ·Es tracta de vies essencials per a la vertebració del territori. ·Separació suficient respecte al casc urbà. Aspectes negatius: -Genera un impacte acústic considerable. -Les infraestructures són, en sí mateixa, obstacles. -Els desaigües es consideren inadequats Objectius de qualitat Minimitzar els impactes per tal que les infraestructures estiguen més integrades. Mesures 1. Millora del pas cap a l’antiga ctra. Pedreguer-La Xara. 2. Increment del nombre de passos (elevats i soterrats) que creuen les infraestructures (ctra. N332 i autopista AP7). 3. Creació de nous desaigües. 4. Plantació d’arbres (pantalla acústica natural). 5. Creació d’una zona de sòl d’ús terciari a Les Ventes i junt al tren.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

2. PAISATGE D’INFRAESTRUCTURES DE COMUNICACIÓ

6. Sol·licitud expressa a la Conselleria per tal que el traçat de la futura línia de tren ho siga en paral·lel a l’autopista AP7.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

2. PAISATGE D’INFRAESTRUCTURES DE COMUNICACIÓ: imatges (I)

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

2. PAISATGE D’INFRASTRUCTURES DE COMUNICACIÓ: imatges (II)

Valoració MOLT BAIXA–BAIXA–MITJANA–ALTA–MOLT ALTA Aspectes positius ·Bon estat de conservació en el seu conjunt. Aspectes negatius: -Existeixen problemes significatius pel que respecta a la mobilitat. -L’oferta de places d’estacionament es considera insuficient. -Es troba a faltar una major homogeneïtat arquitectònica. -Hi ha massa cases buides, deshabitades. Objectius de qualitat Millorar l’estat de conservació de les cases deteriorades, adequar el traçat

viari per a garantir una mobilitat urbana més sostenible i accessible. Mesures (I)

1. Regulació i promoció de la incorporació d’un conjunt de criteris arquitectònics bàsics a la construcció dins del casc tradicional (colors, materials, tècniques,...). 2. Recuperació de l’espai de carrer per a vianants, mitjançant la creació de vies amb secció única i la introducció d’altres mesures de conciliació viària (possible peatonalització dels carrers més estrets). 3. Potenciació del xicotet comerç local, realització de campanyes per a

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

3. PAISATGE DE CASC TRADICIONAL

sensibilitzar als ciutadans de la importància de comprar al poble.

4. Foment de l’eficiència energètica/construcció bioclimàtica a les vivendes (assessorament, ajudes, ...). 5. Elaboració d’un pla d’actuació sobre les vivendes buides (CREAMA). 6. Senyalització i programació de “rutes urbanes” adreçades a augmentar l’atractiu turístic del poble. 7. Plantació de més arbres als carrers.

Mesures (II) 8. Posada en marxa d’una iniciativa per incentivar els “balcons amb cossiols”. 9. Minimització de l’impacte visual d’elements particulars (aparells d’aire condicionat) i col·lectius (cablejat aeri, transformador, antenes de telefonia). 10. Protecció d’elements arquitectònics específics (portalades, socalades). 11. Realització de campanyes de conscienciació i sensibilització cíviques. 12. Revisió dels procediments administratius a fi de que els tràmits per a

la rehabilitació de les vivendes del casc resulten més senzills.

13. Augment de l’oferta d’estacionament (zona dels Pouets).

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

3. PAISATGE DE CASC TRADICIONAL

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

3. PAISATGE DE CASC TRADICIONAL: imatges (I)

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

3. PAISATGE DE CASC TRADICIONAL: imatges (II)

Valoració MOLT BAIXA–BAIXA–MITJANA–ALTA–MOLT ALTA

Aspectes positius (Coincidents amb els identificats al Paisatge de casc tradicional): ·Bon estat de conservació en el seu conjunt. Aspectes negatius:

(Coincidents amb els identificats al Paisatge de casc tradicional): -Existeixen problemes significatius pel que respecta a la mobilitat. -L’oferta de places d’estacionament es considera insuficient. -Es troba a faltar una major homogeneïtat arquitectònica. -Hi ha massa cases buides, deshabitades. Objectius de qualitat

(Coincidents amb els identificats al Paisatge de casc tradicional): Millorar l’estat de conservació de les cases deteriorades, adequar el traçat viari per a garantir una mobilitat urbana més sostenible i accessible. Mesures Millora de la integració paisatgística de la Av. Augusto Villalonga: - Trànsit. - Peatonalització parcial.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

4. PAISATGE D’EIXAMPLE

- Inundabilitat. - Aprofitament de potencialitats (comerç, serveis). - Senyalització viària. - Seguretat per a vianants (junt a punt de contenidors). - Anàlisi de viabilitat d’un possible canvi d’ubicació d’infraestructures dotacionals educatives.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

4. PAISATGE D’EIXAMPLE: imatges

Valoració MOLT BAIXA–BAIXA–MITJANA–ALTA–MOLT ALTA Aspectes positius · L’alçada de les edificacions es considera correcta. · Estètica integrada. Aspectes negatius: - Excessiva volumetria (cases massa grans per a la superfície mitjana de les parcel·les).

- Accessos dolents. Objectius de qualitat Assolir un paisatge on predominen les zones verdes i es compte amb bons accessos. Mesures 1. Valoració de la conveniència d’eliminar el rastell del carril bici (inseguretat viària).

2. Adequació de les zones verdes. 3. Creació d’un accés a la ctra. de Beniarbeig. 4. Aproximació del pas de vianants al punt de creuament real dels xiquets quan van a l’escola (zona de contenidors). 5. Construcció de voreres a ambdós costats de la connexió amb la ctra.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

5. PAISATGE DE “XALETS AL POBLE”, NOU ALFÀS (CIUTAT JARDÍ)

de La Llosa.

6. Instal·lació d’un semàfor al c/ Blasco Ibáñez.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

5. PAISATGE DE “XALETS AL POBLE”, NOU ALFÀS (CIUTAT JARDÍ): imatges (I)

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

5. PAISATGE DE “XALETS AL POBLE”, NOU ALFÀS (CIUTAT JARDÍ): imatges (II)

Valoració MOLT BAIXA–BAIXA–MITJANA–ALTA–MOLT ALTA Aspectes positius

(sense determinar) Aspectes negatius: -No existeix una correcta urbanització. -No hi ha carrers. -No es perceben “límits” Objectius de qualitat Delimitar, fer palesa una identificació “amable” dels límits urbans del paisatge. Mesures 1. Estudi individualitzat de cada tram o zona. 2. Execució d’actuacions per a la definició urbana dels límits del poble. 3. Creació d’un anell periurbà per a caminar/córrer/anar en bici.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

6. PAISATGE DE TRANSICIÓ: VORES URBANES

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

6. PAISATGE DE TRANSICIÓ: VORES URBANES: imatges (I)

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

6. PAISATGE DE TRANSICIÓ: VORES URBANES: imatges (II)

Valoració MOLT BAIXA–BAIXA–MITJANA–ALTA–MOLT ALTA Aspectes positius

(sense determinar) Aspectes negatius: -No s’ofereix una “percepció” d’entrada al poble. -La tipologia de les voreres, l’absència de passos per a vianants i l’enllumenat no resulten atractius per a que les persones hi caminen. -No hi ha connectivitat entre les diferents zones. -Existeixen barreres arquitectòniques. -La gent no ho té fàcil per anar a peu o en bici entre el camp i el poble. Objectius de qualitat Transformar els accessos al poble per tal que este Paisatge resulte més assimilable a un carrer que a una carretera. Mesures 1. Creació d’una xarxa d’itineraris segurs per a circular segur a peu o en bici entre la zona de casetes i el poble. 2. Conversió dels trams de carretera d’accés al poble en carrers, reclamant la competència municipal sobre els mateixos. 3. Minimització de la perillositat viària de punts específics: accés del camí

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

7. PAISATGE D’ACCESSOS AL POBLE

del Pantà a la ctra. de La Llosa.

4. Reforç de la percepció d’entrada al poble (plantació d’arbres, substitució del mobiliari urbà, creació de passos per a vianants, canvi de l’enllumenat, ...).

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

7. PAISATGE D’ACCESSOS AL POBLE: imatges (I)

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

7. PAISATGE D’ACCESSOS AL POBLE: imatges (II)

Valoració MOLT BAIXA–BAIXA–MITJANA–ALTA–MOLT ALTA Aspectes positius

(sense determinar) Aspectes negatius: - Resulten inaccessibles. - Pedreguer ha crescut i viscut “d’esquenes” als barrancs. -Es tracta d’un recurs paisatgístic que no està posat en valor. Objectius de qualitat Recuperar l’ús públic a l’àrea d’influència dels barrancs i garantir el respecte cap al llit dels mateixos. Mesures 1. Creació d’itineris junt al llit dels barrancs: senyalització i programació de rutes guiades, en especial al Barranc dels Pouets. 2. Recuperació del pas entre la ctra. de Beniarbeig i la Ctra. de Benidoleig a la zona del Barranquet “Bo”.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

8. PAISATGE D’ÀREES D’INFLUÈNCIA DE BARRANCS

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

8. PAISATGE D’ÀREES D’INFLUÈNCIA DE BARRANCS: imatges (I)

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

8. PAISATGE D’ÀREES D’INFLUÈNCIA DE BARRANCS: imatges (II)

Valoració MOLT BAIXA–BAIXA–MITJANA–ALTA–MOLT ALTA Aspectes positius ·Els centres educatius i les instal·lacions esportives ofereixen una bona imatge en el seu conjunt. ·Es tracta de zones d’equipament amb una elevada funcionalitat. Aspectes negatius: -Algunes dotacions s’ubiquen a punts separats. -Certes zones presenten un aspecte un tant “destartalat”. -Al sòl dotacional existent al “Nou Alfàs” no hi ha: -Accessos suficients (en especial des de la ctra. de Benidoleig). -Zona verda consolidada. Objectius de qualitat Crear un espai amb millors accessos i més harmònic amb el seu entorn. Mesures 1. Crear accessos al sòl dotacional del “Nou Alfàs” (accés als equipaments escolars des de la ctra. de Beniarbeig). 2. Adequació de les seccions viàries. 3. Zona esportiva: · Habilitació d’eixida a la ctra. de Gata.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

9. PAISATGE DE DOTACIONS

· Colmatació del sòl en la seua totalitat (per exemple, mitjançant la permuta de terrenys).

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

9. PAISATGE DE DOTACIONS: imatges

Valoració MOLT BAIXA–BAIXA–MITJANA–ALTA–MOLT ALTA Aspectes positius ·Aprofitament més racional de l’espai; major sostenibilitat. Aspectes negatius: - Avinguda Constitució / Avinguda Joan Carles I: -Alçada excessiva. -No existeix uniformitat a l’edificació. - Dèficit de zones verdes. Objectius de qualitat Tendir cap a un paisatge urbà més homogeni i amb un nombre major de zones verdes. Mesures 1. Anàlisi de viabilitat respecte a la possible modificació de les normes d’edificabilitat en relació als solars pendents de construir.

2. Analitzar els “punts de conflicte”: - Zona de la Cooperativa (trasseres, usos, ...). - Heterogeneïtat de tipologies constructives (cases aïllades/blocs de vivendes).

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

10. PAISATGE RESIDENCIAL INTENSIU

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

10. PAISATGE RESIDENCIAL INTENSIU: imatges

Valoració MOLT BAIXA–BAIXA–MITJANA–ALTA–MOLT ALTA Aspectes positius ·Parcel·les amb arbres. ·Existència del mirador com a recurs paisatgístic. ·Focus de creació de treball. ·Bon lloc per a viure, pel silenci, la tranquil·litat i les vistes a la mar. Aspectes negatius: -Massificació/parcel·les massa xicotetes. -Destrucció del territori. -Falten una correcta urbanització i uns bons accessos al poble. -Absència de mitjans de prevenció i extinció d’incendis. -Excessiva utilització d’aigua potable / inexistència d’aljubs. -No existeix comerç ni infrastructures. -Impacte visual negatiu, sobretot de les construccions adossades. -Desaparició de senders. Objectius de qualitat Aconseguir una millor integració paisatgística. Mesures

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

11. PAISATGE D’URBANITZACIONS

1. Execució de les actuacions d’urbanització pendents (vials, mobiliari urbà, subministraments, ...).

2. Foment de la construcció d’aljubs a les vivendes. 3. Recuperació dels senders. 4. Connexió d’aigua no potable per a regar els jardins. 5. Planificació contra incendis: més hidrants (valorar la possibilitat d’utilitzar la conducció d’aigua a Xàbia).

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

11. PAISATGE D’URBANITZACIONS: imatges (I)

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

11. PAISATGE D’URBANITZACIONS: imatges (II)

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

11. PAISATGE D’URBANITZACIONS: imatges (III)

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

11. PAISATGE D’URBANITZACIONS: imatges (IV)

Valoració MOLT BAIXA–BAIXA–MITJANA–ALTA–MOLT ALTA Aspectes positius ·Es tracta d’una zona que manté una bona conservació del paisatge. ·Accessos satisfactoris. Aspectes negatius: -Falta d’urbanització de la zona de Cometa-Orbeta. -Destrucció de vies pecuàries. Objectius de qualitat Garantir uns mínims de qualitat paisatgística a la zona de Cometa-Orbeta mitjançant la seua urbanització. Mesures Execució de les pertinents obres d’urbanització (clavegueram, enllumenat, traçat viari, ...) a la zona de Cometa-Orbeta.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

12. PAISATGE DE TRANSICIÓ CAMP-MUNTANYA

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

12. PAISATGE DE TRANSICIÓ CAMP-MUNTANYA: imatges

Valoració MOLT BAIXA–BAIXA–MITJANA–ALTA–MOLT ALTA Aspectes positius ·Elevat valor ecològic. ·Potencial econòmic. ·L’activitat cinegètica contribueix a conservar el territori. Aspectes negatius: -Falta cura. -Manca accessibilitat. -No existeix planificació contra incendis. -Productivitat potencial infrautilitzada. Objectius de qualitat Posar en valor el paisatge de muntanya. Mesures 1. Dotació de recursos per a garantir la protecció activa. 2. Aprofitament de la biomassa. 3. Posada en valor del patrimoni etnogràfic/arquitectònic. 4. Millora dels accessos. 5. Elaboració d’un pla local de prevenció d’incendis.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

13. PAISATGE DE MUNTANYA

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

13. PAISATGE DE MUNTANYA: imatges (I)

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

13. PAISATGE DE MUNTANYA: imatges (II)

Valoració MOLT BAIXA–BAIXA–MITJANA–ALTA–MOLT ALTA Aspectes positius ·La xarxa de camins és un factor identitari. ·Les casetes i els camps treballats conformen una unitat de conservació del territori. ·El disseminat es troba fortament vinculat a la història del poble. Aspectes negatius: -La normativa que regula les construccions i reformes a la zona de disseminat no es troba ajustada a la realitat. -Falta harmonització constructiva. -Mancança de disciplina urbanística (sobretot als camins). -No hi ha infraestructures de depuració d’aigües residuals: contaminació d’aqüífers.

Objectius de qualitat Regular amb “sentit comú”, per a conservar el paisatge tal i com està però donant resposta a les necessitats bàsiques (depuració aigües, reformes vivendes, vallats, ...). Mesures 1. Aplicació del criteri marc de “conservar amb contenció”.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

14. PAISATGE DE DISSEMINAT

2. Dotació d’un sistema de depuració d’aigües residuals. 3. Aprovació d’una normativa ajustada a la realitat (reformes a les vivendes, tancaments a les parcel·les, ...). 4. Millora dels camins rurals. 5. Increment de l’efectivitat dels mecanismes de disciplina urbanística (sobretot en relació als camins).

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

14. PAISATGE DE DISSEMINAT: imatges (I)

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

14. PAISATGE DE DISSEMINAT: imatges (II)

Valoració* MOLT BAIXA–BAIXA–MITJANA–ALTA–MOLT ALTA Aspectes positius ·Alt valor ecològic. ·Visibilitat. ·Molta potencialitat. ·Bon lloc per a viure. ·Camins com a eix vertebrador. Aspectes negatius: -Abandonament dels conreus; futur incert (degradació, pèrdua de valor). -En relació a l’àrea agrícola pertanyent al PORN del PN del Montgó: - Limitada capacitat de decisió del municipi i dels propietaris. - Les polítiques de planificació i gestió no són equitatives. -Devaluació del territori agrícola. -Impacte acústic (per la proximitat d’infraestructures de comunicació). -Proximitat del sòl urbà. Objectius de qualitat Recuperar el dinamisme dels terrenys agrícoles a partir d’estratègies de modernització. Mesures

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

15. PAISATGE AGRÍCOLA

1. Elaboració d’un estudi de modernització del mercat agrícola. 2. Recuperació de sèquies mare i aplicació de pla de manteniment. 3. Promoció i incentivació dels recursos vinculats al paisatge agrícola (ruta de riuraus, recuperació del patrimoni hidràulic, agroturisme,...).

4. Demanda a la Generalitat de mecanismes de compensació per als propietaris de terrenys afectats pel PORN. *

Aquesta Unitat de Paisatge ha estat valorada pels participants de manera heterogènia, depenent de si el

valor atorgat es vincula al grau de conservació dels camps (valoració molt baixa) o a la protecció que hauria de merèixer per sí mateixa el paisatge agrícola (valoració alta/molt alta).

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

15. PAISATGE AGRÍCOLA: imatges (I)

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

15. PAISATGE AGRÍCOLA: imatges (II)

Tot seguit es faciliten el formulari tipus utilitzat per a avaular les

preferències i percepció del paisatge i, a continuació, la síntesi de les respostes a les enquestes entregades per un total de 45 participants. Les enquestes es van posar a disposició de la ciutadania durant el

mes de febrer de 2014, oferint-se la possibilitat de realitzar-les en paper (hi havia còpies a l’abast dels veïns a la Casa de Cultura i a l’edifici de l’Ajuntament) o també per via electrònica (mitjançant un formulari digital enllaçat a la pàgina web municipal).

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

III. Resultats de les Enquestes sobre paisatge

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

III.a) Model d’enquesta de preferències i percepció del paisatge

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

100

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

101

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

102

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

103

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

104

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

105

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

106

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

107

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

108

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

109

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

1. PAISATGE INDUSTRIAL Una part considerable de les persones enquestades es refereix al

paisatge industrial de Pedreguer en general com “adequat”, “ordenat i

equilibrat”, “ben comunicat per a accedir des de la carretera general o autopista”, “correcte”, si bé la percepció majoritària estaria pròxima a l’afirmació següent: “no m’agrada molt, però és necessari”. Alguns veïns, en canvi, qualifiquen este espai com “molt pobre, sense perspectiva alguna”, “inconnex”, “dividit”, “quadrat”, “gelat”, “brut”, “amb molt de formigó i poc color” o “lleig, escampat, poc acurat”.

Paradoxalment, hi ha qui considera que el paisatge industrial és

“uniforme” i qui opina que és “heterogeni”. Entremig, s’han obtés altres valoracions que apunten cap a un paisatge “sostenible encara que millorable”, o “adequat però un poc desproporcionat en quant a la seua excessiva expansió”. Deixant de banda la dimensió quantitativa, referent a la superfície que ocupa el sòl industrial, es troba la relacionada amb el

tipus i proximitat d’usos: “no m’agrada vore a una part els carrers amb

naus industrials i a l’altra edificis de vivendes”.

En termes generals, els enquestats confereixen al paisatge industrial de Pedreguer un valor mitjà-baix. Pel que fa als impactes que normalment es deriven de l’ús d’un territori com a sòl industrial, en el cas de Pedreguer es destaca en

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

III.b) Síntesi de resultats de l’enquesta

primer lloc l’absència de vegetació, seguida de la barrera visual que suposa per a la percepció del conjunt del terme municipal. També s’anomenen pels enquestats altres impactes, com la proximitat de la

zona residencial i el el soroll en el casc urbà (“no hi ha una distància

prudent per evitar sorolls de màquines, camions, etc, entre les naus industrials i les vivendes”) o la falta de voreres. En una posició clarament minoritària, hi ha enquestats per als quals al paisatge industrial de

Pedreguer no s’aprecia cap impacte, o “no destacaria res, em pareix

perfecte on i com està”.

110

comunicades, s’obté una resposta heterogènia per part dels enquestats. Amb tot i això, una vegada analitzades les valoracions en el context de

cada formulari, sembla que existeix un cert consens a l’hora d’afirmar que existeix una bona comunicació en referència a les principals vies d’accés (sobretot amb la carretera nacional), però en canvi una connexió

deficient entre els diferents espais industrials de Pedreguer: “les zones

industrials no es troben ben comunicades; especialment en el polígon, els carrers estan tallats pel barranc del Marx”, “Galgues: falten ponts per als vehicles i també per a les persones”, “sols hi ha un pas peatonal de comunicació, en canvi no hi ha cap per a vehicles”, “hi ha camions/tràilers que dificulten el pas en la carretera en el cas d´estar dins del poble”, “les zones industrials de Pedreguer estan dividides i sols comunicades al trànsit per dues parts prou allunyades una de l'altra”. Com a millores, es proposa en primer terme la construcció d’un pont sobre el barranc, el qual incloga voreres i, a les immediacions, una

faixa d’arbrat. La connexió és, en este sentit, una constant (“pense que

haurien de comunicar directament amb la carretera general que facilitaria l'accés a l'autopista AP-7”, “habilitar un tercer pas per a vehicles”). També els arbres i la vegetació són, juntament amb l’anterior,

una de les principals demandes dels enquestats, que veuen en ells una bona solució per a delimitar el perímetre de l’espai industrial, separantlo visualment de la zona residencial. A més dels arbres i vegetació entre

el paisatge industrial i el residencial, també es demanen més zones verdes condicionades i arbres als vials de les zones industrials. Així mateix, algunes aportacions aposten per potenciar el sòl que fita amb la carretera nacional. D’altres, sol·liciten la creació d’un carril bici segur i

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

A la qüestió de si les zones industrials del municipi es troben ben

ben definit, una millor senyalització de les zones industrials en totes les carreteres d’accés al poble (incloent general i autopista), la millora del camí vell del poliesportiu o l’adopció de criteris d’harmonització estètica

i arquitectònica (“procurar fer les naus seguint un ordre”, “emprar

materials més estètics en la construcció, emprar colors en les façanes, enllumenat i asfaltat acurats”). Complementàriament, també es reclama el trasllat de les fàbriques que encara es troben dins del nucli urbà, “en concret les fàbriques ubicades en les naus entre C/ València i C/ Col.legi, les quals emeten soroll continu molt molest per als residents

111

consideren, per la seua banda, que la millora del paisatge industrial de Pedreguer és una qüestió secundària. D’altres –si bé una minoriaopinen que caldria disposar de més zones industrials al municipi. ******* 2. PAISATGE D’INFRAESTRUCTURES DE COMUNICACIÓ La percepció dels enquestats del paisatge d’infraestructures de

comunicació de Pedreguer es mostra desigual: “molt bo”, “bo”, “normal”,

“acceptable”, “poques”, “insuficients”, “barreres que limiten el terme municipal”, ”fluixet”, “inevitable” o “espartano”, “lleig”, “descuidat”, “brut”, són alguns dels termes emprats per a definir-lo. En qualsevol

cas, un dels conceptes que amb major freqüència apareix és el de

“obstacle”, “elements que creen zones abandonades”. Especialment cridaner resulta el cas de l’autopista: “barrera”, “invasora”, “impactant”. També es menciona que les infraestructures són “nul·les per a accedir a Pedreguer, per al voltant prou bé”, “estem prou ben comunicats amb la resta de pobles de la Marina”, i que “el pas de la carretera nacional pel terme de Pedreguer no està ben resolt, ja que hi ha vehicles que paren al mig de la carretera per entrar al Mas y Mas i a altres comerços obligant als vehicles a esquivar-los”, “son especialment perillosos l'encreuament a Caleta-Bricoman i el punt d'incorporació a les Ventes”, “no es sap si és una via urbana o una carretera, no hi ha voreres, és una barrera visual”. Junt amb estes valoracions, hi ha qui destaca que “la xarxa de camins que van del poble cap a les diferents partides del terme són ideals per fer esport, caminar o anar d’excursió; però estan poc potenciats”.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

pròxims”, que els carrers es mantinguen més nets i es reparen els desperfectes (“faroles trencades, caixes de la llum destrossades, ...”), una “major dotació de mobiliari urbà (senyalització, cabines de telèfon, etc.)”, “més publicitat i projecció a nivell comarcal, ofertant sòl i naus disponibles a empreses locals i forasteres” i “obligar als propietaris de parcel.les industrials del Polígon que no estan edificades a mantindre els solar nets de brossa, matolls i escombreries”. Alguns enquestats

112

baix al paisatge d’infraestructures de comunicació de Pedreguer. Centrant-se en els impactes, es destaca sobretot i d’acord amb la descripció anterior la generació de barreres visuals i obstacles per al pas de persones i vehicles, així com també la mancança d’un sistema

eficient per a l’evaquació d’aigües pluvials (“hi ha inundacions baix el

pont de la nacional”), la contaminació acústica i la perillositat.

Complementàriament els enquestats assenyalen l’absència d’arbres o la

ubicació d’alguns elements urbans (“els desaigües del carrer dels

Fossarets estàn al mig, on emprenyen al pas dels vehicles. Xe! haver-ho posat a un costat”). Juntament amb això, altres aportacions fan

referència a l’aspecte que ofereixen aquestes infraestructures (en relació també amb el paisatge d’accessos al poble): “no m'agrada l'estat de les

carreteres d'entrada al poble, especialment quan vens per sota de l'horrible pont de l'autopista -camp de futbol abandonat- lletja farola de l'entrada”. Relacionat amb els impactes, si bé amb aquells que encara no s’han produït, la pràctica totalitat dels enquestats consideren que per al traçat de la futura línia de tren costaner hauria d’aprofitar-se la zona adjacent a l’autopista, en compte de la proposta actualment barallada

per les autoritats autonòmiques (travessar el terme de Pedreguer per la

zona posterior de la Sella, al bell mig del Parc Natural del Montgó): “no

sols pense que es una bona opció, sinó que considere que és la millor, la més barata, la més ecològica i la més sostenible”, “és una alternativa per a no trencar més el paisatge i aprofitar ja la línia visual creada per l'autopista”.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

En general, a la majoria de les enquestes s’atorga un valor mitjà-

Pel que fa a les possibles actuacions a realitzar al paisatge

d’infraestructures de comunicació de Pedreguer, es considera que

aquest milloraria, en primer lloc, plantant arbres a les vores de les

carreteres per a reduir l’impacte acústic i visual, així com “instal·lant

algunes barreres per al soroll en zones habitades”.

En referència a la perillositat, les aportacions són les següents:

“les infraestructures podrien millorar mitjançant l'actuació puntual en

113

Les persones enquestades troben a més oportuna l’habilitació de

carrils bici, si bé s’insisteix en que els mateixos no interferisquen el pas

dels vehicles i no posen en perill la vida dels ciclistes: “cal potenciar l'ús

de la bicicleta a tot arreu, però no pintant ratlles a terra, ni limitant l'ús per uns carrers i altres no”, “no calen tantes marques de carrils bicis impossibles. Qui ha fet servir aquests carrils bici? Ningú. Quan algú visita el poble pregunta per què tenim dos carrils bici pintats en cada carrer... difícil explicar que tanta línia no serveix per a res”. També

s’aporten

propostes

com

creació

d’aigüeres,

construcció de voreres, la millora de l’enllumenat o un major

manteniment: “asfaltar amb major freqüència”, “posar enllumenat a

l'accés des de les Ventes fins el cementeri i tot el troç de la N332 desde el Ferrcos fins L'Aguilar”, “arreglar els marges que fiten amb les carreteres, netejant les voreres i desaigües”, “més manteniment de la vegetació en cunetes i rodones”, “adequar les carreteres que estan en mal estat, com la de Benidoleig i Gata i, sobretot, acostar el tren a Pedreguer”, “en el cas de desviaments, caldria aprofitar i acondicionar els camins veïnals per protegir el terme al màxim”.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

zones perilloses, com per exemple la Venta del Pou de L'Ovella, que permeteren millorar la seguretat vial, amb la instal·lació d'elements reguladors de velocitat, millorant l'asfaltat, semàfors, etc. però sempre amb un respete màxim a l'entorn”, “llevaria alguna curva molt tancada” i “a el creuament del c/Ample amb el c/Migdia hi ha una senyal de STOP baixant del c/Migdia que poca gent fa; hauria de de posar-se alguna cosa per a que la gent li fera cas i així evitar un possible accident”.

******* 3. PAISATGE DE CASC TRADICIONAL Les respostes a la pregunta de “¿amb quina frase o quines

paraules definiries el paisatge de casc tradicional de Pedreguer?” són, també en aquest cas, heterogènies: “un casc tradicional”, “correcte”, ” “tranquil”, “vell”, “estret”, “molt pobre”, “lleig i sense harmonia”, “molt bé”, “fatal”, “finques amb massa altures” o, fins i tot, “polifacètic”. En

114

testimoni viu de l'evolució histórica i económica del municipi en les diferents époques”, que en l’actualitat conserva, llevat d’alguns casos

(allà on es van construir finques, les quals són descrites per alguns

enquestats com “ferides greus”), la fisonomia de poble antic i que té encara un potencial interessant per explorar.

El paisatge de casc tradicional de Pedreguer obté, en el seu conjunt, un valor mitjà-alt. En tot cas, els elements o característiques del casc tradicional que apareixen més valorats a les enquestes són: els Pòrxens, la font, els bars, la plaça de l’Amistat, la Capelleta de Sant Blai, l’edifici de l’esglèsia, la Casa de Cultura, les cases de baixa altura, les placetes, les

façanes antigues (“que s'han rehabilitat respectuosament mantenint la

seua imatge tradicional i integradora, i que no han estat afectades pels desgavells constructius i les modes passatgeres de la construcció dels anys setanta fins ara”). També apareixen com trets especialment volguts la tranquilitat, el silenci, la llum, els racons o l’ombra a l’estiu. S’indica a

més un factor d’intercomunicació i solidaritat veïnal: “la gent”, “el carrer

com element viu”. Juntament amb això, els enquestats aprecien positivament que el casc tradicional “siga peatonal el cap de setmana” i“que els bars puguen traure les taules al carrer”. Front a la qüestió de la mobilitat i accessibilitat en el casc

tradicional, la immensa majoria de les persones enquestades considera que es tracta d’un problema a tenir en consideració: “les voreres són

estretes i irregulars, la majoria impracticables, no cap una persona o va pegant amb els retrovisors dels cotxes aparcats”, “la gent no camina per les voreres, sempre que pot va pel mig del carrer. Ni cal dir les mares que passegen carrets de xiquets, gent gran amb bastó, o el simple cas de creuar-se dos persones per una vorera, impossible”; “falta aparcament” i, al mateix temps, “és urgent prohibir aparcar en els

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

general, però, es considera que el casc tradicional de Pedreguer “és un

carrers més conflictius de Pedreguer per a facilitar l'accés a les vivendes de les persones. L'aparcament en carres estrets amb voreres també molt estretes, dificulta la comunicació especialment a persones majors”.

115

i/o eliminar algunes voreres” o, més aviat, “refer els carrers sense voreres”, “limitar l'ús del cotxe pel centre”, “establir un horari en què el casc antic siga peatonal”, “la peatonalització d'alguns carrers permetent l'accés a les cotxeres dels residents que disposen d'elles i l'accés dels vehicles de serveis”, així com “crear una zona d’estacionament gratuït prop del casc antic (hi ha uns patis que fiten amb el carrer Mestre Serrano i carrer Valencia)”, o “fer estacionaments per treure els cotxes dels carrers i preparar els carrers per als vianants (però amb bon gust)”. També es planteja “facilitar l’aparcament entre portes per tal de no impedir l’accés a les vivendes”. Les propostes assenyalades són percebudes també com a millores en termes de seguretat, doncs “en cas d'algun tipus de siniestre facilitarien l'accés d'ambulàncies, bombers, policía, etc. Ja que en les condicions actuals hi hauria greus dificultats per a fer-ho amb la urgència i eficacia requerides”. De manera secundària, alguns enquestats fan referència a la conveniència de fer ús dels “xaflans” en punts de gir conflictius. Per últim, cal destacar que una part significativa de les enquestes incideix en la conveniència de realitzar “reunions amb els veïns” per tractar els problemes de mobilitat i intentar arribar a solucions de consens.

Paral·lelament, i com a millores generals per al conjunt del casc

tradicional, es proposa la “revisió tècnica i rehabilitació de les façanes o

cases buides, abandonades, o en mal estat (moltes més de les que sembla)”, “pintar en color les façanes ara acabades en ciment portland, afavorir campanyes de millora de les façanes per carrers”, “posar algun abret que alegre la vista”, “col·locar alguna indicació per a turistes per a saber on està el casc antic de Pedreguer”, “limitar la construcció de vivendes de més d'una altura per a guardar una harmonia amb les cases del seu voltant”, “utilitzar paviments fonoabsorbents”, “al c/Ample llevar o fer alguna cosa amb la torreta de la llum perquè queda molt mal dins d´un poble i és un perill ja que les parets estan caient”, “potenciar el comerç tradicional”, més enllà de l’eix “Plaça-Pòrxents-Mestre Serrano”, a zones com per exemple l’eix “Escoles-Glorieta-Ventura Costa”.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

Al fil d’estes problemàtiques, els enquestats proposen “eixamplar

*******

116

Atenent a les definicions del paisatge d’eixample realitzades pel

conjunt dels enquestats, cal assenyalar que en alguns casos ha pogut

donar-se una certa assimiliació perceptiva entre este paisatge i el “residencial intensiu”, ja que algunes de les valoracions semblen referirse més a aquest últim paisatge que al d’eixample. Siga com siga, i

entenent que la majoria de les percepcions sí que es centren en el paisatge d’eixample, a continuació es relacionen les paraules i

conceptes aportades a les enquestes com a definitori: “escàs espai verd”, “gran desordre constructiu”, “despilfarrat”, “fet sense criteris

estètics, característic de les aberracions urbanístiques de la recent bambolla inmobiliària”, “els arquitectes no tenen gust”, “trencaclosques sense continuïtat”, “excessiva construcció respecte a les necessitats municipals”, “ignora el tipus de vivenda tradicional de Pedreguer”, “desgarbat”, “massa finques noves”, “altera el paisatge del poble”, “sobrant”. Paradoxalment, altres enquestats aporten visions antagòniques: “eficiència ecològica”, “coherent amb el tradicional”, “guarda una millor harmonia en la construcció d'edificis que el casc antic”. En el seu conjunt, el paisatge d’eixample de Pedreguer és valorat amb un índex mitjà-baix. Preguntats per les propostes de millora, molts dels enquestats

responen amb un “no es pot fer res” o indicant que “sí que podria

millorar-se, però no sé com”. Altres, en canvi, apunten cap a una millor planificació urbana, amb una “major homogeneïtat de tipologies constructives, i sobretot no permetre la combinació irregular de residències unifamiliars, adossats i blocs d'edificis plurifamiliars”, “no autoritzar més de tres altures: planta baixa, primer pis i el segon endarrerit”. Mateixa altura i similar estil arquitectònic són, en aquest

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

4. PAISATGE D’EIXAMPLE

sentit, propostes que apareixen amb freqüència, així com també una major presència d’espais verds i parcs infantils, la recuperació de les

façanes dels edificis industrials del segle XX, la millora del paviment del carrer Borissa o, fins i tot i de nou, el foment de l’ocupació de les cases buides del poble. Front a aquestes propostes més respectuoses amb el

117

construir i altres reclamen més sòl urbanitzable. Val a dir, en tot cas, que estes aportacions són puntuals i molt minoritàries.

Menció a banda mereix el cas de l’Avinguda Augusto Villalonga,

on molts dels enquestats veuen adient “reconvertir” en carrer el que ara com ara és una carretera i aprofitar l’afluència de pas dels pobles veïns per a potenciar activitats comercials, d’oci i restauració (“potser un

carrer de tendes i negocis cara a la carretera i que tan bé funciona a Gata, Xaló o Benissa”, “fer una ruta gastronòmica”), així com també millorar la seguretat vial i adaptar els carrers i semàfors per a persones amb discapacitat. Tanmateix, una minoria considera que les actuacions

de millora en la Avinguda Augusto Villalonga no tindrien viabilitat i, posats a promoure una via, caldria optar per l’Avinguda Jaume I. En tot cas, i tornant a la Avinguda Augusto Villalonga, altres propostes complementàries consisteixen en fer de la mateixa “una via d’un sol

sentit, desdoblant el trànsit una vegada obert tot el carrer Jeremias Andrés”, “potenciar zones verdes i voreres amples amb arbres i bancs, sense oblidar el carril bici”, “aprofitar la zona dotacional de la urbanització Nou Alfàs com aparcament per accedir als serveis”. Com aportació adjacent, s’assenyala que la zona “tal volta podria millorar si posaren la ditxosa rotonda nova en lloc de la farola”. ******* 5. PAISATGE DE « XALETS AL POBLE » (zona de Nou Alfàs) La principal conclusió a extraure de les aportacions realitzades

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

paisatge, alguns enquestas advoquen per la “llibertat total” a l’hora de

pels enquestats sobre la zona de xalets al Nou Alfàs és que este paisatge no deixa indiferent. Però fins a aquest punt arriba el consens.

En la definició de la unitat paisatgística s’alternen valoracions positives per als propis enquestats del tipus “modern i ordenat; dóna categoria al

poble”, “espectacular”, “els xalets estan molt bé”, “Beverly Hills”, amb altres contraposades que defineixen el paisatge com “fatal”, destacant els “carrers sense eixida”, les “parcel·les menudes”, “una urbanització nova i té barreres arquitectòniques des del primer dia”, “molta construcció i poca zona verda”, “eclecticisme arquitectònic hortera”,

118

Com a conseqüència de la dispartitat d’opinions envers este paisatge, el valor atorgat al mateix pels enquestats oscil·la des de l’alt-

molt alt fins el mitjà-baix, sense que puga establir-se una valoració clarament majoritària. En qualsevol cas i siga quina siga la percepció general de la zona, la majoria de les persones enquestades troben necessari actuar de manera puntual en l’eliminació del rastell del carril bici, perquèr resulta

perillós, així com també en la creació d’un accés directe a la Ctra de Beniarbeig, la construcció de voreres a ambdós costats de la Ctra. de La Llosa o la instal·lació d’una semàfor al c/ Blasco Ibáñez. Una altra

proposta consisteix en canviar el sentit del mateix carrer Blasco Ibáñez

“perquè la majoria de la gent ve del poble; haurien de girar sempre a la dreta i no es creuarien a l’entrada del col·legi”. ******* 6. PAISATGE DE TRANSICIÓ : VORES URBANES

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

“allunyat del poble”, “aparcament sense arbres”, “excessiva concentració de vivendes” ó –el que és el mateix- “xalets massa apretats”, “és una llàstima que no s'haja seguit un estil per harmonitzar arquitectònicament el conjunt”. Una aportació addicional assenyala que “amb aquestes noves construccions i amb l'existència tradicional de les casetes disseminades per tot el terme i moltes vegades ja utilitzades com a primeres residències, s'afavoreix la dispersió dels habitants i la fugida del centre urbà, donant-se el cas a la vegada que moltes cases del nucli urbà estan desocupades o abandonades”.

La majoria dels enquestats defineix el paisatge de vores urbanes

“descuidat”, “no accessible”, “no utilitzable”, destacant com a circumstància identificativa que “no es sap on comença el poble”. de

Pedreguer

com

El paisatge de transició-vores urbanes en el seu conjunt és valorat amb un índex mitjà-baix.

119

oportú incrementar la superfície d’arbrat i jardí, substituïnt “matorrals i

herbals per plantes autòctones i arbres”, així com també netejar els

bancals, fer carrils-bici i mantenir els camins perimetrals ben asfaltats i senyalitzats. Algunes propostes fan referència complementàriament a la necessitat de planificar el desenvolupament futur de les vores urbanes,

o de “fixar un normativa que regule les noves construccions o el

condicionament de les antigues, impedint abusos en la construcció”. *******

7. PAISATGE D’ACCESSOS AL POBLE Per a les persones enquestades, el paisatge d’accessos al poble es

podria definir com a “millorable”, “lleig”, “fluix”, “gens identificatiu”,

“pobre, molt de formigó i poca zona verda” amb una “imatge deficient” i que “no està ben cuidat, sense voreres”. Tot i que també s’obtenen valoracions positives del tipus “no està mal”, “està bé”, “les entrades del poble han millorat prou en els últims quinze anys”, “crec que la imatge és bona”, “les rodones i jardins estan ben cuidats”, el patró perceptiu desfavorable sembla repetir-se en la majoria de les respostes, aportant-

se en alguns casos comentaris addicionals: “Pedregueros passotes”, “no

hem lluitat per tindre un accés directe des de la carretera nacional”.

En general, la majoria dels enquestats confereix un valor mitjàbaix al paisatge d’accessos al poble. La pràctica totalitat dels enquestats sembla estar d’acord amb la

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

Com a propostes de millora, les persones enquestades consideren

idea de que “els accessos a un poble són la tarja de presentació dels

seus habitants”. Per a aquells per als quals este paisatge és clarament

millorable, les carències que destaquen són l’absència d’una transició real que vindria donada per la falta de voreres amples amb arbres i mobiliari urbà, per la necessitat de mantenir els espais més nets i per un deficitari enllumenat ("cal una entrada bonica que promocione el poble

de cara als visitants”, “més gust arreglant-lo”, “en general es podrien netejar i ordenar millor les entrades, arreglar voreres, pintar baranes i parets, posar algun identificador gran com Pedreguer, Marina Alta. La

120

manera específica, es fa referència a la inadeqüació de l’àrea d’accés de

“la farola”, així com també de la carretera de Gata, la qual “suposa un perill degut a les característiques de les illetes”. Es considera així mateix urgent “crear un carril d’incorporació a l’eixida de les antigues Ventes cap a Alacant” o “condicionar l'accés des de la Llosa en l'encreuament de Maria López: ja hi ha hagut accidents greus per falta de visibilitat”. Una proposta per millorar l’atractiu dels accessos consisteix en “potenciar que els treballadors artesanals del poble aporten les seues idees (escultures, jardins, ...)”. ******* 8. PAISATGE D’ÀREES D’INFLUÈNCIA DE BARRANCS La percepció majoritària que del paisatge d’àrees d’influència de barrancs posseeixen les persones enquestades és, emprant els termes

literals, la d’un espai “abandonat”, “fatal” , “en mal estat”, “horrible” i, des

d’una

vessant

“desconegut”.

menys

extrema,

“millorable”

senzillament

Este paisatge obté un valor mitjà-baix per part del conjunt dels enquestats. Es considera que els trams de barranc que transcorren pel poble no estan integrats en el paisatge. Amb tot i això, algunes de les aportacions assenyalen que la majoria de barrancs estan ben canalitzats

o nets, mentre que moltes altres reclamen una major neteja dels

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

primera imatge és la que conta!! Altres pobles això ho tenen clar...”). De

mateixos, així com també la canalització del barranc de Marx. Una part significativa dels enquestats pensa que és important no sols mantindre nets els barrancs per evitar avingudes i inundacions, sinó també

“emprendre obres hidraúliques que eviten o frenen l'erosió dels llits dels barrancs, protegint així els marges de sujecció dels costats i que serien fàcilment realitzables -azuts, minidics, etc.-“ i crear zones verdes i d’ús públic a les àrees d’influència. Junt amb aquesta visió, s’obtenen

respostes puntuals que afirmen que “no crec que siga tan important, hi

ha coses davant”.

121

9. PAISATGE DE DOTACIONS El paisatge de dotacions de Pedreguer, tot i no ser homogeni, és

percebut en general per les persones enquestades com a “deficient”,

“per acabar”, “pobre respecte a altres poblacions de menys habitants”, “amb dotacions molt millorables”, “escàs”. Tot i la majoritària visió negativa, també apareixen aportacions en clau més favorable: “imatge i funcionalitat adequades”, “ha millorat en els últims anys”, ”correcte”. El paisate de dotacions de Pedreguer obté un valor mitjà. En conjunt, es creu que els accessos són suficients i que no és

necessari crear una eixida directa des de la zona dotacional esportiva

cap a la Ctra. de Gata (“no ho veig prioritari”, “crec que la zona està ben

comunicada i el camí que voreja l’autopista fins el túnel de Gata fa molt de paper als esportistes”). Algunes aportacions, en canvi, sí que indiquen la conveniència de “comunicar el poliesportiu i l’institut per sobre del barranc” o de diferenciar, en el cas de l’Espai Cultural “la seua entrada de la de la finca”. Com a millores es plantegen, en referència al poliesportiu, obrir

noves entrades (o “donar accés per les dues portes”), la creació d’un

aparcament més gran i il·luminat (algú proposa que siga “davant de la

porta que hi ha tancada i ara s'ompli d'aigua cada vega que plou”), la millora del camí vell i l’habilitació d’un carril bici des del poble (“hem d’anar en cotxe a fer esport”). Una altra proposta consisteix en “asfaltar el camí vora AP-7 i fomentar que els xiquets vagen a escola caminant i en bicicleta”.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

*******

A la zona del col·legi Alfàs, es fa referència de nou a que “els

vehicles que entren tapen als que ixen que han de fer stop: cal canviar el sentit de la circul·lació”. També és necessari segons els enquestats millorar els accessos al col·legi Trinquet i “condicionar l’espai de davant de la guarderia”.

122

dotacions: un pavelló esportiu, una pista coberta i, sobretot (segons les aportacions dels enquestats), un nou Centre de Salut.

Per últim, la major presència d’espais verds o zones ajardinades

resulta, també en este paisatge, una demanda constant. ******* 10. PAISATGE RESIDENCIAL INTENSIU

Les persones enquestades transmeten una percepció no massa positiva del paisatge residencial intensiu de Pedreguer. Qualificatius

com “fatal”, “agobiant”, “inhòspit”, “mal”, “sec”, “irregular”, “mal

planificat”, “excessiu”, “sobreexplotat” o “desordenat” es combinen amb afirmacions del tipus “no m’agrada”, “massa construcció”, “no hi ha prou gent per a habitar totes les cases construïdes”, “sense zona verda” o “una mica contradictori: s'han fet finques de pissos amb un fort impacte visual (finca de la farola, correus, etc) quan la major part de sòl urbanitzable es troba sense edificar, barrejant-se les vivendes individuals de nova construcció amb les finques, sense cap ordre ni concert”. Val a dir que, amb tot i això, també apareixen valoracions favorables, si bé les mateixes resulten prou anecdòtiques. Les idees que

més es succeeixen fan referència al desordre de tipologies constructives

(“no m'agrada vore edificis de cinc altures i al costat cases baixes o

adosades”), així com també a l’aillament del centre urbà, a l’absència de

serveis i al dèficit d’estacionament unit a un trànsit intens. De manera

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

Paral·lelament, es reivindica la necessitat de comptar amb certes

puntual, es fa referència a certs indrets: “la rodona de la gasolinera és

estèticament negativa, per les construccions tan defectuoses i gens cuidades que té”, o “edificis lateralitzats en l’Avinguda Constitució”. En concret, la zona de l’Avinguda Constitució-Avinguda de Joan Carles I és considerada com lloc “molt lleig”, “destartalat”, on “falta activitat

comercial” i les “finques tenen massa altures”.

El conjunt dels enquestats confereixen al paisatge residencial

intensiu de Pedreguer un valor baix.

123

indiquen de manera prou recurrent que “ara ja no té solució” i que, en

tot cas, el que caldria és “en un futur, planificar les coses millor”. No

obstant això, molts aporten com idees les següents: “incentivar

l’activitat comercial a la zona”, “tancar els patis no urbanitzats”, “habilitar carrils-bici”, “no autoritzar les tipologies de construcció diverses una al costat de l'altra que s'han permés (xalets unifamiliars, casetes adossades, blocs plurifamiliars)”, “afegir noves zones verdes”.

S’obtenen, pel que fa a les altures, propostes discordants: d’una banda,

hi ha qui afirma que “ja que és zona de blocs oberts i cinc altures, doncs

que tots els edificis foren de cinc altures”, mentre que d’altres (en línia

amb la posició majoritària, que veu una excessiva altura als edificis),

defensen l’opció de “reduir el nombre d’altures i evitar, en la mesura

que ho permeta la legislació actual, les macrofinques”. ******* 11. PAISATGE D’URBANITZACIONS

Les urbanitzacions representen per a la majoria de les persones

enquestades un paisatge de doble –i contraposada- significació: es tracta d’espais que generen un fort impacte negatiu sobre el territori – en això sembla haver acord-, però, al mateix temps, constitueixen una potencial font d’ingressos gens menspreable per a l’economia local.

Damunt del fil prim que s’extén entre ambdós extrems, este paisate és qualificat o definit des de totes les perspectives de percepció possibles:

des de “correcte” fins a “horrible”, passant per “riquesa de poble si es

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

A l’hora de proposar possibles millores, les persones enquestades

gestionara bé”, “bo amb excepcions”, “no està mal”, “excés de formigó”, “saturat”, “esgotament del sòl”, “no m’agraden els xalets a les muntanyes”, “destrucció del territori”, “parcel·les massa reduïdes”, “tot un formiguer” o, per últim, “un exemple insostenible de disgregació dels habitants i de la destrucció del paisatge natural. La concentració dels habitants en els nuclis urbans promou la ocupació de les cases existents i el seu manteniment, així com també dinamitza el comerç i la convivència”.

124

paisatge d’urbanitzacions oscil·la des de “molt baix” fins a “alt”. La majoria del enquestats, però, consideren que es tracta d’un paisatge de valor “mitjà-baix”.

Pel que fa als impactes, destaca per damunt de tots “la destrucció

visual del paisatge natural”, seguit de la falta d’integració a la vida del poble. També s’assenyalen el consum elevat d’aigua, l’esgotament del

sòl, les edificacions poc arquitectòniques, no integradores. Es fa especial referència per part de molts dels enquestats a l’impatce visual de les fileres d’adossats. Les propostes de millora indicades es centren en limitar l’expansió futura del paisatge d’urbanitzacions, entenent que és força difícil actuar

en el sòl ja consolidat (“ara ja és impossible, prou serà si no

concedeixen més llicències per urbanitzar més carrers a les muntanyes”). Resulta especialment i paradoxalment cridanera la concurrència de dues propostes minoritàries consistents en habilitar

més sòl per a fer noves urbanitzacions i urbanitzar al voltant de la Capelleta de Sant Blai. Com a mesures concretes recolzades per la majoria de les persones enquestades, en tot cas, es proposa crear

carrils-bici d’accés al casc (però separats de les carreteres), llimitar les construccions més agresives amb el territori (fileres d’adossats, cases amb altures), incrementar les zones verdes, millorar les comunicacions

amb la Sella i Montepedreguer (amb rodones d’accés) i completar la xarxa de clavegueram. *******

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

Com a conseqüència de la disparitat d’opinions, el valor atorgat al

12. PAISATGE DE TRANSICIÓ CAMP-MUNTANYA (ZONA OQUINS) La població enquestada es centra en dues idees bàsiques en referència al paisatge de transició camp-muntanya (zona Oquins):

“molts bancals abandonats” i “punt identificatiu de Pedreguer”. Junt amb això, es mencionen els problemes d’accés i la “intrusió d'habitatges en una zona verda”. En conjunt, i malgrat haver qui considera que la transició és correcta o, si més no, “acord a les característiques

125

principals impactes a destacar.

Amb tot, els enquestats atorguen un valor mitjà-alt a este paisatge de transició (zona Oquins). Les propostes de millora haurien d’encaminar-se, en este sentit, cap a una major integració visual de les contruccions existents (es fa especial referència a la zona del Patronat), així com també a netejar les voreres dels camins i establir una regulació per a les “casetes il·legals”,

mantenint la “cultura tradicional”.

******* 13. PAISATGE DE MUNTANYA Les persones enquestades consideren, en el seu conjunt, que el

paisatge de muntanya de Pedreguer és “bonic”, “molt bonic” o “preciós”. Amb tot i això, s’obtenen aportacions que fan referència com a tret representatiu

una

certa

“secor” (“¿on estan els

arbres?”), a

l’abandonament de les activitats econòmiques vinculades a l’espai forestal i –relacionat amb això- al deficient estat de conservació. En línies generals, tots coincideixen en que les muntanyes del municipi són un recurs territorial valuós.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

socioeconòmiques dels anys setanta”, la majoria opina que no existeix una progressió ordenada entre el camp i la muntanya, encara que “es va frenar a temps la construcció a la falda de la muntanya”. L’existència de “pseudourbanitzacions”, “la falta d’integració visual” o “la contaminació del subsòl degut a les característiques dels pous cegos” són alguns dels

En consonància amb l’anterior, la majoria dels enquestats

atorguen un valor alt o molt alt al paisatge de muntaya de Pedreguer.

Pel que fa a les propostes de millora, es planteja la necessitat de

potenciar l’ús públic, “com a zona d’esbarjo i lúdica, de la mateixa

manera que s’ha aconseguit al Parc del Patronat”, així com també un nodrit conjunt d’accions complementàries: “netejar les vies i sendes per afavorir l'accés als caminants i excursionistes i el coneixement d'aquest

126

S’incideix, per part d’un grup d’enquestats, en la conveniència de

“negociar prèviament amb els propietaris” a l’hora de planificar les

actuacions de millora. En aquest sentit, destaca el fet que molts dels

propietaris (així ho indiquen ells mateixos a les enquestes) defensen la utilització de mecanismes com la permuta, la venda o l’expropiació per a aconseguir una gestió pública del territori. ******* 14. PAISATGE DE DISSEMINAT Abans de reproduir i sintetitzar les valoracions aportades en

relació a esta unitat de paisatge, resulta necessari assenyalar que un grup

significatiu

les

enquestes

recollides

presenta

com

característica comuna el següent fet: d’un total de seixanta-sis

preguntes estructurades al voltant de quinze unitats de paisatge, els enquestats que es troben a aquest grup únicament i exclusivament han respost a les cinc preguntes relatives a una sola unitat de paisatge: el

disseminat, deixant en blanc la totalitat de les preguntes restants.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

entorn protegit”, “promoure turísticament les sendes”, “crear zones de protecció d’espècies endèmiques”, “recuperar i acondicionar les fonts naturals d’aigua”, “fer rutes guiades”, “editar fullets informatius de flora i fauna”, “organitzar conferències amb projeccions audiovisuals”, “posar papereres als caminals més transitats, com per exemple a la zona dels Poets”, “des de les escoles, fer eixides per a plantar arbres”, “aprofitar la biomassa per a produir energia” i “impedir que facen cap pla parcial a les muntanyes”.

Aquesta circumstància ha de ser tinguda en compte a l’hora d’avaluar els resultats –sobretot en relació a la disparitat de postures existent i als possibles interessos particulars/general confrontats-.

Centrant-se en la síntesi de resultats, val a dir que la resposta a la

pregunta de ¿amb quina frase o quines paraules definiries el paisatge de disseminat de Pedreguer? sembla, per a la majoria dels enquestats, força senzilla: “és el millor que tenim al poble”, “model de vida de la

gent de Pedreguer, que cuida el territori i no l’abandona”, “tradicional,

127

amb estes valoracions positives, apareixen altres aportacions del tipus

“paisatge per regular”, “dispersió de vivendes”, “destrucció del paisatge natural”, “descuidat”. El paisatge de disseminat de Pedreguer obté un valor alt-molt alt.

Complementàriament amb l’anterior, la pràctica totalitat de les

persones enquestades voldrien que la zona de disseminat, d’ací vint anys, fóra “igual” o, si més no, “igual però adaptada a les necessitats,

amb les comoditats i serveis del poble”. Com aportació cridanera –per la seua singularitat-, cal destacar la següent: “que tot el que vulga i puga, tinga una caseta”. Es detecta, arribats a aquest punt, l’existència de dues postures clarament contraposades: mentre una part dels enquestats aposta per la consolidació com a zona urbana del paisatge disseminat, amb major

creixement i ocupació residencial, recolzant-se en la idea de que les casetes actuen com a factor de conservació del territori agrícola (“no em

sabria mal que es pugueren fer casetes en cada bancal d’us dos mil metres, ja que trobe que donaria faena a la gent del poble i cadascuna tindria el seu jardí, piscina, arbres, etc.”), un altre grup de persones

considera que hauria de restringir-se la proliferació de vivendes (“almenys que no augmente la construcció”), així com també certes

pràctiques constructives ("si les antigues cases agrícoles i riuraus es

converteixen en xalets vorejats de tanques de paret de 2 metres d'alt, aleshores jo no ho considere paisatge públic”). En una posició intermèdia, es defensa el “manteniment de les tipologies constructives que van donar lloc al paisatge de disseminat, amb bancals oberts i sense valles”.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

identitat pròpia de Pedreguer i de la Marina Alta”, “l’estil de vida de Pedreguer”, “molt bo”, “característic del nostre poble: casa i caseta”. Junt

Els punts que, pel que fa a la gestió actual del territori, s’albiren

com a més conflictius –es reprodueix respecte a l’ús d’este terme la

valoració d’un dels enquestats: “no trobe encertat que es parle de

conflictes (pregunta mal encarada i molt dirigista). Hi ha dèficits, però no conflictes”-, són els referents a la inadequació de la normativa

128

casetes ja construïdes), la inexistència d’una xarxa de clavegueram, la falta de neteja i higiene dels bancals, el deficient estat de conservació dels camins, la falta d’aigua potable, la utilització heterogènia de

tècniques i materials constructius, el deficient servei de recollida de residus, la inseguretat ciutadana i l’absència d’enllumenat, si bé

respecte a aquest punt tampoc existeix consens (“si es posa enllumenat,

ja tenim una macrourbanització més!”).

Com a mesures, algunes de les persones enquestades destaquen la conveniència de potenciar la construcció típica (riu-rau) o la necessitat de no permetre mansions però sí casetes. Aquesta última proposta es vincularia, així mateix, a la proposta d’ampliació del

disseminat realitzada per una part considerable dels enquestats (amb les observacions sobre les particularitats dels mateixos ja exposades anteriorment).

******* 15. PAISATGE AGRÍCOLA El paisatge agrícola de Pedreguer és percebut com un espai

“abandonat”, “erm”, “depriment”, “amb mot baix rendiment econòmic”, “en decadència”, “en crisi”. Però, a la vegada, també és un espai estimat: “molt bonic”, “el que queda és bonic”, “divers”, “cal protegir-lo”. Esta dicotomia fa que el valor atorgat al paisatge agrícola oscil·le

entre alt-molt alt (si els enquestats tenen en compte el valor ecològic i

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

urbanística (sobretot en relació a les reformes i acondicionament de les

el seu potencial com a recurs paisatgístic) i mitjà-baix (si es considera com a criteri decisori el valor econòmic actual). Pel que fa a la declaració del Parc Natural del Montgó, la qual afecta a una superfície àmplia del paisatge agrícola de Pedreguer,

moltes de les persones enquestades opinen que la mateixa no ha generat cap efecte o, en tot cas, ha tingut un impacte negatiu (“perquè

no pots fer res en les teues terres”, “es decideix sense tenir en compte l’opinió de la gent”, “excessiva burocràcia i problemes per als xicotets

129

En referència a la protecció dels usos agrícoles tradicionals, la

majoria dels enquestats la recolzen, però sense que això supose impedir altres usos que entenen compatibles (horts fotovolotaics, agricultura intensiva en hivernacles, explotacions ramaderes, ...). Tanmateix, hi ha

qui defensa que el motor de reactivació de l’agricultura han de ser els conreus tradicionals i ecològics (“d’hivernacles, res”), reforçant la

capacitat de comercialització dels productors (“registrar marques amb

denominació d’origen que puguen garantir la procedència dels productes”).

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

propietaris”, “en general no és positiva, estavem bé quan aquest territori era sòl no urbanitzable comú”), encara que també hi ha enquestats – minoritaris- que aprecien una repercussió favorable (“molt positiva, ja que ha limitat la construcció de vivendes i la degradació del paisatge natural”, “pense que a llarg termini és possitiu; el que cal informar es d'allò que es pot fer en zona del PORN i que és molt, encara que amb les limitacions lògiques per tal d'impedir abusos”).

130

El desenvolupament del Pla de Participació Pública per a la

redacció de l’Estudi de Paisatge del Pla General ha suposat per als ciutadans,

associacions,

representants

polítics

equip

tècnic

retrobament amb un llenguatge comú de forta component emocional, vivencial i perceptiva.

Analitzar el paisatge té a veure amb reconéixer els noms dels llocs

i de les coses que es mantenen arrelats entre la gent i pertanyen a la

memòria col·lectiva, els valors i les dinàmiques (passades, presents i futures) que intervenen en la transformació del territori. El procés de participació ha servit no sols per a traduir en unitats el paisatge del terme municipal, sinó també i sobretot per a constatar

quines són les claus sense les quals Pedreguer no podria entendre’s. Tot i que el nombre de veïns i veïnes que han assistit als tallers o que han reomplert les enquestes no ha estat numèricament significatiu (no s’ha superat el centenar de participants), la riquesa de les seues aportacions

ha permés perfilar amb detall el mapa dels valors intangibles presents a Pedreguer, eixa informació complexa que difícilment es pot obtenir per altres mitjans que no siguen la participació ciutadana.

Són aquestos valors intangibles els que condueixen, també, als

grans interrogants sobre el paisatge del municipi: tant dels tallers com de les enquestes sorgeixen determinades línies de fuga més enllà de les quals resulta difícil albirar el futur: què fer exactament amb el

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

IV. Conclusions

disseminat, com posar en valor la muntanya, de quina manera es podrien revitalitzar els conreus, com aturar la degradació i pèrdua del patrimoni cultural i arquitectònic tradicional. També, allò que ve de fora: quina serà l’opció que finalment es decidirà per al traçat del tren costaner. No tot són però preguntes sense resposta. A la Memòria s’apunten posicionaments –duals en referència a algunes de les qüestions anteriors, unànims en el cas d’altres- i adquireixen forma

131

més amable. Projecten molts arbres, moltes zones verdes als carrers, al polígon industrial, a la vora de les carreteres. Imaginen carrers concebuts més per a les persones que per als vehicles, amb espais

transitables per als vianants, amb zones d’estacionament perimetral fora del casc antic. Desitgen cases amb socalades, façanes i balcons millor conservats. Construccions i edificis més bonics, més harmònics.

Enyoren un creixement urbà –que s’hauria preferit- més ordenat, amb menys altures. Troben a faltar camins al camp més segurs i transitables, per anar a peu o en bici. Senders de muntanya més condicionats.

També es mencionen al document les ferides del paisatge; les

visibles: infraestructures de comunicació poc respectuoses i gens

integrades, urbanitzacions disperses amb edificacions massa intensives. I d’altres, que es coneixen encara que no resulten evidents quan s’observa el territori des d’un mirador: la contaminació del subsòl per l’absència, a algunes zones, de clavegueram; la incomunicació fàctica entre les zones industrials; l’estima incondicional a les casetes;

l’afirmació -entre esperançada i escèptica- de la muntanya com un bé valuós; el creixement accelerat dels bancals erms. El Pla General serà una eina idònia per a donar resposta a les qüestions que han assolit major rellevància en el procés de participació. Tanmateix, no s’ha d’oblidar que molts dels reptes i de les oportunitats

que condicionaran el futur de Pedreguer –traspassant la dimensió paisatgística-, hauran d’abordar-se des de la complexitat, afegint als instruments d’ordenació territorial els recursos econòmics, normatius, socioculturals i institucionals que resulte possible activar.

MEMÒRIA DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA per a la redacció de l’ESTUDI DE PAISATGE del PLA GENERAL DE PEDREGUER

reivindicacions compartides, sense fisures, que projecten un paisatge

La present Memòria no pot concloure sense fer referència explícita

a tots els veïns i veïnes que a títol individual o en nom d’una associació,

amb o sense interessos directes i particulars, han pres part en el procés. Gràcies a tots ells, per haver ajudat amb el seu temps, energia i idees a transformar una planificació teòrica sobre participació pública en la

realitat d’una visió coral, on s’escolta la veu de les persones, parlant del paisatge que tenen. Del paisatge que volen.

132