Els parts hospitalaris by AjCubelles

Els parts hospitalaris MĂ¨todes i tendĂ¨ncies

SINOPSI

L’estudi de les àrees obstètriques de dos hospitals ha servit per analitzar les metodologies, la instrumentació, la filosofia, l’orientació i els protocols que s’estan aplicant i utilitzant actualment en els parts hospitalaris del nostre país. A partir d’aquest estudi, s’expliquen els diferents tipus de part que es practiquen i s’aporten dades estadístiques sobre els mateixos.

El estudio de las áreas obstétricas de dos hospitales ha servido para analizar las metodologías, la instrumentación, la filosofía, la orientación y los protocolos que se están aplicando y utilizando actualmente en los partos hospitalarios de nuestro país. A partir del estudio realizado, se explican los distintos tipos de parto que se practican y se aportan datos estadísticos sobre los mismos.

The aim of the research project is to study the obstetric areas of two hospitals, which are located here in Catalonia. This has served to analyse the method, the instrumentation, the philosophy, the orientation and the protocols which currently are being used in hospital births in our country. From this study, I’m going to explain the different types of births which are performed, and we will provide to this project with a statically processing data about them.

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

ÍNDEX 1. Introducció

1.2. Objectius

1.3. Metodologia

1.4. Estructura de treball

2. El part

2.1. Definició

2.2. Les fases del part

3. Els parts hospitalaris: tipologies 3.1. Part natural 3.1.1. El part natural fora de l’aigua 3.1.2. El part natural dins de l’aigua 3.2. Part eutòcic 3.2.1. Perineu íntegre 3.2.2. Esquinç 3.2.3. Episiotomia 3.3. Part distòcic 3.3.1. Espàtules 3.3.2. Fòrceps 3.3.3. Vacum 3.3.4. Cesàries 4. Pràctiques

11 11 11 12 12 12 12 13 13 14 14 15 15 16

4.1. Introducció

4.2. Hospital Tortosa Verge de la Cinta “HTVC”

4.2.1. Sala d’urgències 4.2.2. Sala de part natural 4.2.3. Sala de baix risc 4.2.4. Sala d’alt risc 4.2.5. Sala de cesàries 4.2.6. Curiositats

17 18 24 26 29 29 2

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

4.3. Hospital Sant Joan de Déu 4.3.1. Introducció 4.3.2. Bloc Obstètric 4.3.3. Sala de parts 4.3.4. Quiròfan 4.3.5. Curiositats 4.4. Dades i gràfics estadístics

31 32 34 35 40 41 42

5. Conclusions

6. Fonts d’informació

7. Annexos

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

1. Introducció Quan em vaig plantejar el treball de recerca vaig tenir molt clar, des d’un principi, que volia tractar un tema relacionat amb la meva futura professió: la de llevadora o matrona. Com a estudiant de segon de batxillerat, tant les ganes com l’esforç que estic dedicant a la meva formació són per a aconseguir el meu objectiu: esdevenir llevadora. I per aquest motiu el present treball l’he plantejat com una via per a conèixer una mica més la professió sobre la qual em vull dedicar en el futur. Des de ben petita que sempre m’ha despertat una gran curiositat tot allò que té a veure amb el naixement d’un nadó perquè considero que és un moment molt important, i alhora delicat i fascinant, tant per a la mare com per al fill. Tot i que el món de la ginecologia i de l’obstetrícia és molt ampli, en el treball m’he volgut centrar en el moment clau del naixement de la criatura i en les diferents tècniques i metodologies que s’apliquen actualment en els hospitals. L’objectiu principal d’aquesta recerca ha estat informar-me, investigar i conèixer la tipologia de parts que es practiquen, incloent-hi un estudi a fons de les diferents sales de part dels hospitals visitats. Per tal de poder desenvolupar el treball m’he basat en l’estudi estadístic i tècnic de dos hospitals de Catalunya: el Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Sant Boi de Llobregat - Barcelona) i l’Hospital Tortosa Verge de la Cinta (Tortosa - Tarragona). Amb l’estudi d’aquests dos centres també he pogut veure com han evolucionat les tècniques i com la societat també influeix, d’alguna manera, en les diferents tendències a l’hora d’escollir la manera de portar els fills al món. Vist aquest plantejament, la meva hipòtesi per al treball de recerca ha estat la següent: “Estan prou preparats, els hospitals estudiats, per enfrontar-se a qualsevol tipus de part?”

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

1.2. Objectius Els meus objectius a l’hora de desenvolupar el treball són:  Conèixer què és exactament un part i les seves diferents fases.  Estudiar i comparar els diferents tipus de parts.  Investigar quines tècniques s’utilitzen en cada tipologia de part.  Conèixer, investigar i comparar dos hospitals de Catalunya.  Presentar el nombre de parts i tipus de parts als dos hospitals estudiats.  Observar les sales i les zones de part.  Estudiar el protocol dels parts a Catalunya.  Fer entrevistes als professionals de cada hospital.  Fer fotografies de tots els llocs que se’m permeti visitar.  Descriure i reflexionar sobre els resultats obtinguts de la recerca i del treball de camp.

1.3. Metodologia El meu treball de recerca conté una part teòrica que he elaborat a partir de la consulta de bibliografia especialitzada en el tema, tant de llibres editats en paper com de documents publicats a Internet. També he visionat diversos vídeos per tal d’entendre millor com és un part i que m’han servit per a ampliar coneixements. M’hauria agradat molt assistir a un part real però no ha estat possible per motius legals. Pel que fa a la part pràctica del meu treball, he visitat dos hospitals de Catalunya amb la intenció d’assolir els objectius proposats. M’he basat en el treball de camp, és a dir, en l’observació directa -d’espais, d’instrumental, de maquinària, d’objectes, etc.-, en la presa d’imatges i en les entrevistes realitzades al personal mèdic. També he tingut l’oportunitat de manipular objectes i instruments i de provar diferents tècniques (“camilles” de part, pilotes...). Aquesta part de les pràctiques conté moltes 5

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

fotografies, totes realitzades per mi, que considero necessàries ja que el fet de tenir un suport visual a les explicacions ajuda a entendre-les millor.

1.4. Estructura de treball El treball de recerca està dividit en quatre apartats principals. En primer lloc trobem l’encapçalament amb la sinopsi on s’explica breument en què consisteix el treball, escrit en tres idiomes. Després de l’índex, a la part introductòria, exposo la motivació pel tema escollit, els objectius i la metodologia emprada. A continuació desenvolupo el cos de treball centrat en els parts hospitalaris, on s’inclou la part pràctica, i és on es dóna la informació sobre els parts per poder entendre les seves fases, les diferents tipologies, i sobretot, per poder conèixer i veure (a través de les fotografies) com funcionen els hospitals maternals. El treball finalitza amb unes conclusions, un cop realitzada la meva recerca, havent dut a terme els objectius proposats i havent donat resposta a la hipòtesi, la qual dóna sentit al meu treball. També explico els imprevistos i inconvenients que he patit a l’hora de realitzar-lo i detallo els agraïments personals a totes aquelles persones que m’han ajudat a que aquest treball de recerca hagi estat possible. Per acabar es detallen les fonts d’informació que he utilitzat per a l’elaboració del treball.

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

2. El part 2.1. Definició El part o naixement humà, es tracta d’un conjunt de processos fisiològics experimentats per la pròpia dona que tenen com a resultat el procés d’expulsió del fetus i que dóna lloc a l’inici del postpart i a la finalització de l’embaràs. La fisiologia és la ciència que estudia els processos físics i químics dels éssers vius, en aquest cas l’ésser humà, amb l’objectiu de conèixer els fonaments materials de les funcions biològiques: nutrició, relació i reproducció. El part, però, també és una vivència única en la vida maternal i sentimental d’una parella ja que sens dubte és un moment molt important per als tres, o més, individus afectats. Es considera que una dona ha iniciat el part quan manifesta una sèrie de contraccions uterines que es produeixen amb una certa regularitat. Aquestes, augmenten la seva intensitat i freqüència acompanyades de diversos canvis fisiològics en el coll uterí.

2.2. Les fases del part El procés del part té lloc en quatre fases bàsiques:

Fase de dilatació Es dóna inici a aquesta fase quan les contraccions de la dona esdevenen rítmiques i doloroses i comencen a fer efecte sobre el coll de l’úter, que l’escurcen i el dilaten. Al principi, les contraccions es presenten cada 10 minuts aproximadament i duren fins a 15 segons, tot i que poc a poc es van desenvolupant i es manifesten d’una forma més seguida i més llarga. Al final d’aquest període les contraccions es repeteixen cada 2 minuts i duren uns 60 segons. La durada mitjana d’aquest període varia segons si és el primer embaràs de la dona o no. En primípares acostuma a durar unes 6-8 hores. En canvi, en les dones que ja han estat embarassades i han tingut el nadó, aquest període ve a ser més curt i és de 4-6 hores. La dilatació del coll de l’úter es mesura a través d’una exploració vaginal. Al principi no es parla de centímetres, sinó que es diu que el “coll es troba permeable” i és quan s’obre amb el dit. Al cap d’unes hores, es pot començar a parlar d’una dilatació 7

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

en centímetres. Es considera una “dilatació completa” quan s’arriba als 10 cm, que és la capacitat màxima d’obertura del coll de l’úter. Es considera fase activa des de que la dona aconsegueix els 2 centímetres de dilatació fins arribar als 10 centímetres. La velocitat de dilatació, en dones primípares, és d’1 cm/hora, en dones multípares és de 1,5 cm/hora. En aquest període es produeix també el descens del cap del fetus. Dins d’aquesta part activa podem diferenciar tres etapes:  Fase d’acceleració: empra dels 2 cm als 4 cm de dilatació.  Fase de màxim pendent: va dels 4 cm als 9 cm de dilatació. La velocitat és de 3 cm/hora, en dones primípares i de 5-6 cm/hora en dones multípares. És el moment en el que el coll uterí es dilata més ràpid.  Fase de desacceleració: empra dels 9 cm als 10 cm de dilatació, és el moment de la “dilatació completa”.

Fase d’expulsió En aquesta fase del part, és el moment en què es produeix la sortida del nadó i la fase on l’úter es contrau per poder expulsar el fetus. La dona ha aconseguit arribar a la dilatació completa i el cap del nadó ja és a la vagina. En el cas de les dones primípares aquesta fase pot durar fins a 2 hores, i en multípares, al voltant d’1 hora. El fet de que el cap del nadó baixi, produeix una certa pressió a la part baixa de l’abdomen, acompanyada d’un desig d’empènyer per mecanisme reflex sobre els nervis de la pelvis. No es recomana empènyer el nadó si la dilatació del coll uterí no és completa. En el moment en que es dóna la contracció uterina, la dona ha de contraure la paret abdominal i fer força, de manera intensa i duradora, per tal d’empènyer el nadó cap a l’exterior. Entre contraccions s’ha de procurar que la dona es relaxi, descansi i recuperi forces per a la següent. És cert que amb l’anestèsia epidural la dona no té la sensació d’empènyer la criatura, per tant, en aquests casos, ha de ser la llevadora o el ginecòleg qui indiqui el moment oportú per fer força. Aquests es guien o bé tocant la panxa de la dona, que s’ha de trobar molt dura, o a través del monitor on s’indiquen les contraccions. A mesura que aquesta fase progressa, es veu com apareix el cap fetal i distén els genitals fins a “coronar”, ja que la coroneta és la part que surt primer. S’ha de deixar que el cap del fetus surti lentament per tal de no “esgarrar” el perineu de la mare. És un punt important el fet d’evitar que la mare realitzi un empenyiment fort a l’hora de 8

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

l’expulsió del cap o de les espatlles. Posteriorment s’estira amb força i lentament per la sortida del tronc i d’aquesta manera ja hem finalitzat la fase d’expulsió. La fase d’expulsió tendeix a ser un període dolorós per a la dona, tot i que no més que la fase de dilatació.

Fig. 1. Fase d’expulsió 1

Fig. 3. fase d’expulsió 3

Fig. 2. Fase d’expulsió 2.

Fig.4. Fase d’expulsió 4.

Naixement Es considera naixement el moment en què el nadó es troba completament fora del cos de la mare.

Fig. 5 Naixement d’un nadó.

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

Deslliurament Aquesta fase és molt important, ja que hi pot haver problemes si l’úter no es contrau o la placenta no es desprèn. És un període que dura uns 30 minuts i és el moment de l’expulsió o sortida de la placenta i de les membranes de la bossa amniòtica a través de la vagina. En la majoria dels casos la placenta es desprèn espontàniament de la part uterina. La persona que assisteix el part, ja sigui la llevadora o el ginecòleg, ha d’anar tibant, lleugerament però d’una forma constant, el cordó umbilical fins a arribar a la sortida de la placenta per la vagina de la dona. No s’ha d’estirar el cordó de manera brusca ja que si es fa, existeix la possibilitat de trencarse. Hi han ocasions en què es demana que la mare empenyi i faci una mica de força per tal d’ajudar a expulsar la placenta. Si es dóna el cas de que la placenta no es desprèn sola, s’haurà de recórrer a una extracció manual introduint la mà dins de la cavitat uterina i separant, poc a poc, la placenta de les parets. Un cop expulsada la placenta, ja sigui espontània o manualment, s’ha de comprovar que la pèrdua de sang disminueix i que l’úter es contrau i redueix la seva mida. La sang que el cordó encara conté a l’interior, així com la sang de l’interior de la placenta, es pot recollir i utilitzar per a la conservació privada de cèl·lules mare del cordó umbilical. La placenta s’ha d’examinar per comprovar que es troba sencera. Finalment, una vegada la mare ha expulsat la placenta i ha contret tot l’úter, es pot dir, en general, que ja ha acabat el part. Si s’ha practicat una episiotomia, se sutura en aquest moment. La majoria de placentes es desprenen soles, les llevadores disposen d’un temps prudent al voltant d’una mitja hora. Si després d’aquests 30 minuts no s’ha després, s’ha d’avisar al ginecòleg i realitzar l’extracció manual.

Fig. 6. Fase de deslliurament de la placenta.

Fig. 7. Placenta deslliurada 10 10

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

3. Els part hospitalaris: tipologies Els parts hospitalaris es poden classificar en parts naturals, parts eutòcics i parts distòcics, en funció del seu mecanisme, si hi hagut una intervenció instrumental o no, si s’ha subministrat medicació o no, etc.

3.1. El part natural Parlem d’un part natural quan el nadó neix a través de la vagina de la dona i no interfereixen medicaments ni anestèsies, injeccions, pastilles, fàrmacs, episiotomies, etc. Aquest tipus de part s’anomena part natural a la clínica, assistit per personal sanitari però intentant preservar en tot moment la naturalitat de l’acte de donar a llum. Com ja hem dit no s’administren fàrmacs, no s’apliquen sedants i es deixa que la pacient deambuli lliurement i adopti, en el moment de l’expulsió, la posició que ella mateixa triï. Podem classificar el part natural en dos tipus segons el medi on neix el nadó: 3.1.1. El part natural fora de l’aigua El part natural fora de l’aigua consisteix en un part vaginal sense la intervenció de cap instrument ni cap tipus de medicació i anestèsia. Per dur a terme aquest tipus de part s’utilitzen diferents materials que ajuden a alleugerar el dolor com les pilotes, el balancí, etc., així com la cadira de parts o ‘combitrack’ per poder fer l’expulsió del fetus. La dona també pot decidir donar a llum en un llit articulat. Aquest tipus de part presenta un ventall molt ampli de diferents opcions ja que la dona es troba en plena llibertat d’escollir el que vulgui, pel fet que no depèn de cap anestèsia i, per tant, és prou independent com per moure les cames quan ella vulgui i per posicionar-les com es trobi més a gust.

Fig. 8. Part natural fora de l’aigua. 11 11

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

3.1.2. El part natural dins de l’aigua Ens referim a part natural dins de l’aigua quan el nadó neix dins d’una ‘piscina’ o banyera de parts. Hi ha una gran evidència de que la immersió a l’aigua ajuda a alleugerar la sensació de dolor, la dona es relaxa millor, es mou amb més llibertat i està sotmesa a menys intervencions com tactes vaginals, monitorització contínua, rutinàries episiotomies o estar obligada a aguantar la respiració i a empènyer. Tot i així, la dona és lliure d’escollir si vol fer el part natural dins de l’aigua o fora.

Fig. 9. Part natural dins de l’aigua.

3.2. Part eutòcic Parlem d’un part eutòcic quan el part es desenvolupa bé i no requereix de cap instrumentació, per tant, pot ser atès per una llevadora. En aquest tipus de part les dones utilitzen l’anestèsia peridural i és el que el diferencia del part natural.

3.2.1. Perineu íntegre És aquell part en el qual no hi ha ruptura del perineu, és a dir, el perineu es troba sencer i normal i la llevadora no el talla. Per tant, el nadó sortirà i no farà falta ficar cap tipus de punt de sutura.

3.2.2. Esquinç Es parla d’un esquinç quan el perineu s’ha esquinçat involuntàriament, és a dir, moltes vegades quan es treballa amb perineu íntegre el que passa és que la llevadora veu que la criatura va passant i va sortint i, al mateix temps, el perineu es va donant poc a poc. Finalment, potser es fa un petit esquinç el qual després, segurament, s’haurà de suturar. 12 12

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

3.2.3. Episiotomia La protecció del perineu és molt important abans que surti el cap del nadó. Si la llevadora considera que el perineu no es dóna o no s’estén prou, especialment en dones primípares, s’haurà de realitzar una episiotomia. En aquest cas, és el professional qui talla el perineu per facilitar la sortida del nadó, és a dir, es fa un tall mitjançant unes tisores per donar més espai al perineu. Per tant, l’objectiu d’una episiotomia és accelerar el període expulsiu del part. Es talla el múscul de forma obliqua, per la qual cosa la cicatrització és molt dolorosa i amb aquest mecanisme s’intenta evitar la possibilitat d’un estrip.

Fig. 10. Material per realitzar una episiotomia, part eutòcic.

3.3. Part distòcic Considerem un part distòcic quan el part surt de la normalitat i, per tant, és necessària la utilització d’elements externs o quirúrgics. Aquest part és atès per un/a obstetra i les llevadores no hi intervenen. De vegades el part no evoluciona com hauria de ser, pot ser que no hi hagi un progrés en la dilatació del coll uterí, d’altres no hi ha un descens del cap fetal pel canal del part, o d’altres pot haver-hi un sofriment fetal que els obliga a acabar el part de la manera més aviat possible amb l’ajut instrumental adient en cada cas. Per tant, si la fase d’expulsió s’endarrereix (més de 2 hores en primípares o més d’1 hora en multípares), pels diferents motius que hem anomenat, el ginecòleg o ginecòloga haurà de recórrer a l’anomenada extracció instrumental del fetus amb l’objectiu d’ajudar-lo a sortir. Les dones que practiquen aquest tipus de part porten posada l’anestèsia peridural.

13 13

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

3.3.1. Espàtules Les espàtules són unes pales que no s’articulen entre sí, són independents, és un instrument de tracció però no de rotació, només acompanya a la baixada del cap fetal, per tant, no exerceixen cap mena de pressió al cap del nadó, sinó que només li obre una mica el canal vaginal per ajudar-lo a sortir.

Fig. 11. Espàtules, part distòcic.

Fig. 12. Agafant les espàtules.

3.3.2. Fòrceps El fòrceps és un instrument metàl·lic que consta de dos parts separades les quals s’articulen entre sí. Cada pala del fòrceps va per separat ja que no seria possible introduir directament el fòrceps muntat, per tant, primer s’introdueix dins de la vagina una pala, seguidament fiquen l’altra i finalment les ajunten. Aquest instrument és bàsicament rotatori i, realment, agafa el cap del nadó, fa un efecte de pinça i només s’estira cap a l’exterior fins que surt el cap. Moltes vegades, el cap del nadó no es col·loca adequadament per aprofitar els diàmetres del la pelvis, per tant, el fòrceps l’ajuda a girar i a col·locar-se correctament. Un cop el cap és fora ja es deixa d’utilitzar. Finalment es fan les maniobres necessàries per l’extracció del nadó.

Fig. 12. Fòrceps, part distòcic.

Fig. 13. Agafant el fòrceps.

14 14

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

3.3.3. Vacum El vacum és un instrument que consta d’una cassoleta de silicona la qual s’adhereix al cap del fetus per mig de la formació de buit. Per tant, la ventosa fa el buit i aleshores estira el cap del nadó. Un extrem està connectat en un sistema on una maquina fa el buit i, l’altre extrem, va enganxat al cap fetal. Aquest instrument ajuda a fer baixar el nadó quan té problemes per travessar la pelvis, la seva funció acaba quan el cap del nadó surt a l’exterior.

Fig. 14. Vacum o ventosa, part distòcic.

Fig. 15. Llevadora agafant el vacum.

3.3.4. Cesàries Una cesària és una intervenció quirúrgica que permet l’extracció ràpida del fetus. El nadó s’extreu a través d’una incisió a la paret abdominal de la mare. Tot i que és una operació segura tant per a la mare com per a l’infant, la cesària requereix un període de recuperació més llarg que el part vaginal. Existeixen dos tipus de cesàries, la cesària de recurs i la cesària electiva.  Cesària de recurs. Aquest tipus de cesària és la que és decideix durant el part a causa d’algun problema inesperat.  Cesària electiva. Aquest tipus de cesària és aquella que es programa per endavant, és a dir, es decideix fer abans que la dona estigui en treball de part. Un dels factors que pot influir en aquesta decisió és la desproporció pelvifetal, a causa d’una estretor del canal del part matern o bé per la mida excessiva del nadó.

Fig. 16. Cesària, part distòcic.

Fig. 17. Cesària, part distòcic. 15 15

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

4. Pràctiques

4.1. Introducció Quan em vaig començar a plantejar la part pràctica del meu treball no sabia ben bé cap a on tirar. Estava clar que la meva idea principal era conèixer el món dels parts hospitalaris, per tant, després de donar-hi moltes voltes vaig decidir que la millor forma d’enfocar la meva recerca era endinsar-me’n jo mateixa i arribar a observar-ho tot amb els meus propis ulls. Hi vaig estar pensant molt fins que em vaig decidir i el resultat va ser la selecció de dos centres hospitalaris, l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta “HTVC” (Tortosa, Baix Ebre, Tarragona) i l’Hospital Sant Joan de Déu (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, Barcelona).

Per què aquests dos i no uns altres?

Molt simple, tenia molt clar que els dos hospitals que escollís haurien de formar part de dues províncies diferents. Volia estudiar-ne un de Barcelona, on la densitat de població és molt elevada, i un altre de la província de Tarragona. Vaig escollir l’hospital de Tortosa per varies raons, una perquè està situat en una zona molt diferent, territorialment parlant, a la de l’hospital de Barcelona. L’altra raó va ser el fet de que els meus germans nasquessin allà, saber que podia arribar a veure jo mateixa i en directe on van néixer em cridava molt l’atenció i em provocava més curiositat encara. Tot i així la meva idea envers els dos hospitals era investigar, estudiar i conèixer les sales de parts i les tècniques que utilitzen. En definitiva, no es tracta de fer una comparativa entre els dos centres sinó de conèixer i veure les diferents opcions que presenten en cadascun d’ells.

16 16

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

4.2. Hospital de Tortosa Verge de la Cinta “HTVC” L’ hospital de Tortosa Verge de la Cinta va ser inaugurat el dia 22 de novembre del 1976. És un hospital general bàsic públic, de segon nivell, que pertany a l’Institut Català de la Salut i és el centre de referència de la Regió Sanitària Terres de l’Ebre. Està situat al c/ de les Esplanetes, 14 de Tortosa (Tarragona).

Fig. 18. Entrada Hospital de Tortosa Verge de la Cinta

El dia 5 d’octubre, a les 9:30h, vaig arribar a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta amb la finalitat de realitzar una part de la pràctica del meu treball de recerca. Només arribar em va atendre la llevadora amb la que m’havia posat en contacte per poder accedir a les instal·lacions de l’hospital i la que em faria de guia per totes les diferents sales de parts incloent-hi la explicació de cadascuna d’elles. Vaig estar-hi un total de dues hores i em va resultar una experiència molt interessant i inoblidable. Seguidament us explicaré en què va consistir la pràctica i tot el que vaig arribar a aprendre en tan sols un matí. 4.2.1. Sala d’urgències Quan una dona arriba a l’hospital amb contraccions i amb sensació de que s’acosta el moment del seu part, va directament cap a una sala anomenada sala d’urgències. Aquesta sala disposa de tres butaques en les quals es fa el primer monitor, monitor fetal. El monitor fetal serveix per saber com està el nadó, si hi ha o no hi ha dinàmica, contraccions, també per saber com respon el fetus a aquestes 17 17

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

contraccions. En definitiva, es fa una mica de control tant al nadó com a la mare. Una vegada s’ha diagnosticat que realment la dona es troba en un treball de part actiu, surt de la sala d’urgències i passa cap a la zona dels ‘boxos’ (sales de part). Moltes vegades poden venir dones que presenten dinàmica però que no es troben amb les condicions mínimes que s’han de complir per estar en un treball de part actiu, per tant, això vol dir que encara no és el moment i tornen cap a casa.

Fig. 19. Butaca, sala d’urgències.

Fig. 20. Sala d’urgències.

4.2.2. Sala de part natural La sala de part natural és per aquelles dones que no volen cap tipus de medicació, és a dir, que volen tenir el seu fill de forma natural i sense anestèsia.

Fig. 21. Sala de part natural. 18 18

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

Aquesta sala dóna l’efecte d’un ambient molt més càlid gràcies a les llums i a la decoració. Com podem observar, dues de les quatre parets estan decorades amb la fotografia d’un cel i un mar blavós, detall que transmet tranquil·litat i pau per a la dona que està dins la sala. És una de les sales més grans ja que conté una banyera, un ‘combitrack’, un balancí i un llit. Evidentment la primera condició que ha de complir la dona per dur a terme un part natural és que sigui una dona de baix risc, és a dir, que no es sospiti una desproporció del nadó. Seguidament explicaré els diferents usos i funcions dels materials que trobem dins la sala:

Banyera Dins de la sala de part natural trobem una banyera que s’utilitza per fer, o bé la dilatació, o bé per dur a terme el part dins l’aigua. Això, per descomptat, dependrà de la dona i de les seves condicions de cara a l’embaràs. La banyera es pot combinar de forma que la dona es senti el més còmoda possible, per exemple, la mare pot fer la dilatació a la banyera amb el moviment i la temperatura de l’aigua i en el moment del part no sentir-se prou còmoda i sortir. Aleshores té diferents opcions: parir a la cadira de parts del ‘combitrack’ o bé al llit, estirada cara amunt, de costat... com ella es senti més a gust. Hem de tenir en compte que sempre serà la dona la que decideixi que és el que més li ve de gust i en quina posició es sent més còmoda, per això és molt important el fet d’estar pendent de tot el que et digui en cada moment. També hi ha casos en què la dona comença a fer la dilatació dins la banyera i en sentir-se a gust acaba tenint la criatura dins l’aigua.

Fig. 22. Banyera, sala de part natural.

Fig. 23. Detall de l’interior de la banyera.

19 19

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

Com podem veure, a sobre de la banyera hi ha un núvol de color blau ple de llums que es poden regular fent pujar o baixar la seva intensitat en funció del que la mare desitgi. Aquesta banyera és especial perquè adopta la forma de la posició de la dona amb la finalitat d’aconseguir la màxima comoditat. Permet recolzar l’esquena i els peus, la part dels peus és per poder fer força i té diferents mides per a què resulti igual de còmode independentment de l’alçada de la dona. Hi ha una entrada a la banyera que s’obre com una porta per a que puguin entrar i sortir més fàcilment sense haver de fer postures forçades que les puguin perjudicar. La telemetria inalàmbrica o sense fils s’utilitza per saber el benestar fetal del nadó, si hi ha o no hi ha contraccions, etc... en definitiva, per dur un control sobre el nadó, i aquesta, al mateix temps, també és submergible, per tant les llevadores estan constantment informades sobre l’estat del fetus. ‘Combitrack’ La sala de part natural també conté l’anomenat ‘combitrack’, aquest està format per un conjunt de peces:  Cadira amb recolzament. És per l’acompanyant del part, en la majoria de casos el pare del nadó.  Pilota. La pilota és lleugerament tova i està enganxada a una plataforma de plàstic situada al terra per tal d’evitar-ne el seu desplaçament. Aquesta l’utilitza la mare per poder fer els moviments necessaris per dur a terme la dilatació del part.  Cordes. Les cordes estan fetes de roba per poder agafar-se i per ajudar a fer força en el moment del part.  Cadira de part. La cadira de part es substitueix per la pilota i s’utilitza per poder dur a terme l’expulsió i el naixement del nadó.

Fig. 24. ‘Combitrack’ amb pilota.

Fig. 25. ‘Combitrack’ amb cadira de part. 20 20

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

Quin és el seu funcionament? El ‘combitrack’ s’utilitza per dur a terme dos fases diferents del part, per una banda la fase de dilatació i per l’altra la fase d’expulsió del nadó. Fase de dilatació  En aquest cas el ‘combitrack’ està muntat amb la pilota de plàstic. Cal dir que les diferents pilotes que es puguin utilitzar per a fer els diversos moviments o per al ‘combitrack’ no han d’estar dures sinó que han d’estar una mica desinflades i toves per a major comoditat de la dona. La futura mare es seu a sobre de la pilota i la seva parella es seu a la cadira de darrere per tal de donar suport a la dona i, en el cas que convingui, poder fer-li algun massatge. Al mateix temps existeix l’opció d’agafar-se a les cordes per estirar-les i descarregar la tensió quan té la contracció. Es pot regular la mida de les cordes, és a dir, fer-les més llargues o més curtes depenent de l’alçada de la dona o de com li vagi millor a ella. La pilota, bàsicament, s’utilitza per aconseguir la dilatació màxima -recordem que eren 10 cm- i permet fer moviments per a que el procés de dilatació vagi més de pressa o per a tolerar millor el dolor, ja que gairebé totes les dones que estan a la sala de parts naturals no porten anestesia epidural.

Fig. 26. Nus per regular les cordes del ‘combitrack’.

Fig. 27. ‘Combitrack’ fase de dilatació.

Fase d’expulsió  Per dur a terme aquesta fase del part, en lloc de la pilota es col·loca una cadira especial, anomenada cadira de part. En aquest cas les llevadores es troben agenollades al terra i la dona asseguda a la cadira, on té dues opcions, agafar-se a les cordes per fer força o recolzar-se a la seva parella que està just darrere seu. La posició per parir a la cadira de part està molt ben valorada ja que pel fet de tenir el cos en posició vertical, la pròpia gravetat de la Terra ajuda a que 21 21

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

sigui més fàcil l’expulsió del nadó. La dona s’obre de cames asseguda i d’aquesta manera les llevadores tenen tot el perineu a vistes.

Fig. 28. ‘Combitrack’ fase d’expulsió

Existeixen dues formes bàsiques a l’hora d’agafar-se a les cordes per empènyer millor i fer més força. Aquí tenim una representació del que seria la posició de la dona en el moment de l’expulsió del nadó:

Fig. 29. Posició nº 1, expulsió ‘combitrack’.

Fig. 30. Posició nº 2, expulsió ‘combitrack’.

22 22

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

Balancí El balancí també és un element de la sala de part natural i consisteix en una cadira adaptada per als moviments que es necessitin fer durant la fase de dilatació. Les dones no poden parir al balancí, només l’utilitzen per disminuir el dolor de les contraccions igual que es fa amb la pilota, però en aquest cas, amb l’ajuda del moviment de balanceig que produeix aquest.

Fig. 31. Balancí, sala de part natural.

Llit Dins de la sala de part natural també hi ha un llit preparat per si es donés el cas d’una complicació en el part. També es dóna el cas de dones que volen exercir un part natural però que no estan convençudes de fer-lo a l’aigua ni al ‘combitrack’ i que, per tant, trien el llit com a lloc de naixement del seu fill.

Fig. 32. Llit, sala de part natural.

23 23

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

Pel que he pogut observar i aprendre visitant aquest espai, m’he adonat de que la sala de part natural es pot considerar com una zona molt espiritual i lliure, és a dir, conté unes decoracions i uns elements que inconscientment ajuden a la mare a sentir-se més tranquil·la i relaxada a l’hora de dur a terme la fase de la dilatació. També li dóna molta llibertat a l’hora de decidir on vol estar i què li ve de gust fer en tot moment, sempre i quan la seva vida i la del nadó no corrin cap perill. 4.2.3. Sala de baix risc Aquest hospital disposa de tres sales de baix risc les quals són pràcticament idèntiques entre elles. En aquests boxos (sales) es duu a terme la fase de dilatació i la fase del part, així com la fase de deslliurament. Les dones que pareixen a la sala de baix risc són, precisament, dones de baix risc, és a dir, dones que en un principi estan dins de la normalitat (sense cap tipus de patologia, ni diabetis gestacional, ni hipertensió...). Les dones que pareixen en aquesta sala porten anestesia epidural, per tant, practiquen un part vaginal eutòcic amb anestesia, si no es complica a mida que evoluciona el part. A l’interior d’aquestes sales trobem un llit que es pot articular de diverses formes per tal de tenir un ventall més ampli d’opcions a l’hora d’escollir la posició per parir. Al sostre de l’habitació hi ha un focus de llum molt potent que s’utilitza durant tot el procés del part, especialment en el moment de suturar a la dona.

Fig. 33. Llit sala de baix risc.

Fig. 34. Focus de llum..

Just al costat del llit es pot observar el monitoratge que, de la mateixa manera que la telemetria inalàmbrica, s’utilitza per saber el benestar fetal del nadó, si hi ha o no hi ha contraccions, així com la freqüència cardíaca del nadó, etc... Tots els boxos de 24 24

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

baix risc disposen tant del monitoratge com de la telemetria, un dels avantatges d’utilitzar la telemetria inalàmbrica és que la dona pot passejar per un passadís que hi ha al costat dels boxos per disminuir els dolors de la dilatació i continuar estant connectada al mateix temps que camina per tal que les llevadores controlin per pantalla l’estat del fetus. La principal diferència entre el monitoratge i la telemetria és que el monitoratge va per cables i la telemetria per ones.

Fig. 35. Monitoratge, sala de baix risc (box).

Fig. 36. Passadís que connecta els boxos.

Les sales de baix risc també disposen d’un petit lavabo per qualsevol necessitat, així com una dutxa per si la mare prefereix dutxar-se abans de començar el part i una butaca al costat del llit per la parella o acompanyant. Tots els boxos estan connectats en una part central on només hi poden accedir les llevadores i els metges. Aquest passadís central té una sala de descans per a les llevadores i en el passadís hi trobem tot el material que es pugui necessitar tant per a la mare com per al nadó (canviadors, bolquers, samarretes, gorretes, etc...). Una vegada ha nascut el nadó, si tot està correcte i dins de la normalitat, no el separen de la mare, per tant, a l’hora de vestir-lo entren el carret amb tot el material necessari i ho fan dins del box.

Fig. 37. Passadís central, zona restringida.

Fig. 38. Carret amb material necessari per al nadó. 25 25

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

Les dones que han tingut un part eutòcic, després de parir s’estan dues hores dins del box, on fan el postpart immediat. És el moment de l’adaptació de la parella amb el nou bebè mentre les llevadores revisen i miren l’alçada uterina, el sagnat, diverses constants, etc. En aquesta fase, si la mare ho vol, també es comença l’alletament matern i, si tot el que s’ha comprovat està bé i és correcte, un cop passades les dos hores ja marxen cap a l’habitació. 4.2.4. Sala d’alt risc Dins de la zona de parts hi ha dos sales anomenades sales d’alt risc que són per aquelles dones que necessiten un control més estricte, ja sigui per una eclàmpsia, una diabetis gestacional, etc. Les dones que estan destinades a aquestes sales ja no se’ls hi dona l’opció de tenir un part natural perquè cal un control més específic, tant del nadó com d’ella mateixa.

Fig. 38. Sala d’alt risc.

Aquestes dues sales d’alt risc estan millor preparades, són sales molt més grans i permeten treballar amb més espai. A diferència dels boxos de baix risc, no tenen bany. La sala disposa d’un llit relativament gran que es pot posicionar de moltes formes diferents, completament recte, incorporat, aixecat només de les cames, etc.

Fig. 39. Llit sala d’alt risc, incorporat. 26 26

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

Aquest llit té dues formes bàsiques per posicionar les cames a l’hora de tenir el nadó:  Amb la posició típica de “cames penjant”, on s’utilitza aquesta peça:

Fig. 40. Posició “cames penjant”

 Amb “steps”, on la dona recolza els peus per tal de poder fer més força amb les cames i d’aquesta manera no les té penjant. S’utilitza aquesta altra peça:

Fig. 41. “Steps”

Hi ha una part de la sala on tenen un prestatge ple de medicaments preparats tant per a la mare com per al nadó, per si cal subministrar algun tipus de medicació en cas d’urgència. És lògic que ho tinguin a l’abast ja que en aquestes sales es solen practicar els parts distòcics on normalment es necessita un extra de medicació.

Fig. 42. Prestatge de medicaments, sala d’alt risc. 27 27

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

A les sales d’alt risc es troben els ‘bressols tèrmics’ o ‘bressol de reanimació prenatal’. Aquest bressol conté un focus tèrmic molt potent la funció del qual és donar escalfor al nadó ja que el que sempre necessita un bebè quan acaba de néixer és temperatura. A part de donar escalfor també s’utilitza per fer reanimacions en el cas de que surti un nadó ofegat. D’aquesta manera, el bressol tèrmic té a l’abast totes les eines necessàries que es puguin necessitar en qualsevol moment. Els parts distòcics instrumentats, la majoria dels quals es practiquen en aquestes sales d’alt risc, són aquells que tenen més possibilitats de que el nadó necessiti immediatament l’ajuda d’aquest bressol, com seria el cas de la inhalació/introducció d’oxigen al nadó per mitjà de bombones.

Fig. 43. ‘Bressol tèrmic’

Fig. 44. Detall del focus tèrmic i de la bombona d’oxigen

En aquestes sales d’alt risc s’acostumen a realitzar els parts instrumentats, és a dir, aquells parts que necessiten l’ajuda d’instruments com les espàtules, els fòrceps, les ventoses, etcètera per a que el nadó pugui néixer, ja que una sala d’alt risc, com bé sabem, comporta un grau de risc elevat, fet que ja suposa més probabilitat de que s’hagi d’intervenir amb qualsevol instrument. Tot i així no s’ha de tenir una idea equivocada, el fet de parir en un box de baix risc no garanteix que finalment el part no acabi sent instrumentat, ja que sempre es pot complicar en l’últim moment i, per tant, haver de prendre mesures. 28 28

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

4.2.5. Sala de cesàries Una cesària es pot realitzar en qualsevol quiròfan però l’Hospital Tortosa Verge de la Cinta disposa d’un quiròfan que s’utilitza única i especialment per dur a terme les cesàries. La “camilla” de quiròfan és molt estreta perquè els ginecòlegs que fan la cesària han d’estar prop del cos de la dona per poder treballar bé. Quan treuen al bebè el que fan immediatament és emportar-se’l de la sala, ja que fa molt de fred i el primer que necessita un nadó quan surt del ventre matern és escalfor, independentment que estigui en una sala de cesàries o en un box normal.

Fig. 45. Sala de cesàries, quiròfan.

4.2.6. Curiositats Durant aquesta pràctica vaig poder preguntar tots els dubtes i les curiositats que em venien al cap mentre visitava les instal·lacions, així que he fet un petit recull d’aquelles que em van semblar més interessants i de les explicacions que em van fer:  La llevadora és la que porta tot el procés de dilatació.  Si realment és un part eutòcic, la llevadora és qui atén el part.  Si el part surt de la normalitat, el ginecòleg és qui atén el part.  Les llevadores també són presents en els parts distòcics per si els ginecòlegs necessiten ajuda a l’hora d’agafar el nadó quan surt, per subministrar-li oxigen si ho necessita, etc...  En els parts instrumentats sempre hi ha més probabilitats de que el nadó necessiti subministrament d’oxigen només néixer. 29 29

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

 No acostuma a haver-hi tanta sang com ensenyen en les filmacions.  La grassa que porta el nadó a la pell depèn de la maduresa que tingui el nadó, hi ha casos on el nadó neix ple de grassa i casos on surten completament nets d’aquesta.  Les extremitats (mans i peus) és l’últim que es posa en coloració.  El primer lloc on es dirigeix la sang del cos quan el nadó neix és als òrgans vitals com el cor, els pulmons, els ronyons, etc...

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

4.3. Hospital Sant Joan de Déu (Sant Boi de Llobregat) L’hospital Parc Sanitari Sant Joan de Déu va ser inaugurat l’1 de gener del 2010. Està situat al c/ Camí Vell de la Colònia, 25 de Sant Boi de Llobregat (Barcelona).

Fig. 46. Entrada hospital Sant Joan de Déu (Sant Boi de Llobregat)

El dia 31 d’octubre, a les 9:30h del matí, vaig arribar a l’hospital Sant Joan de Déu (Sant Boi de Llobregat) amb l’objectiu de realitzar la segona pràctica del meu treball de recerca. Quan vaig entrar a l’hospital m’estava esperant la llevadora amb la que m’havia posat en contacte per poder accedir i visitar les instal·lacions de l’hospital, mentre m’explicava les funcions de cada sala i del material així com em resolia tots els dubtes i preguntes que em sorgien a mida que avançava la visita. Aquesta pràctica em va ocupar un total d’una hora i 15 minuts, és a dir, a les 10:45 ja havia acabat la meva pràctica dins de l’hospital. Pel fet de ser la segona experiència dins del mateix àmbit, no em va sorprendre tant, però igualment segueixo pensant que és molt interessant i que aquest món tant ampli dels hospitals i dels naixements em fascina i m’atrau molt. Seguidament us explicaré la meva segona pràctica del treball de recerca i tot el que vaig aprendre amb l’ajuda del personal de l’hospital.

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

4.3.1. Introducció La matrona que em va guiar a l’hora de fer la pràctica va començar a explicar-me tot el procediment del part a partir del primer moment en què llevadora i dona es troben en una visita per començar a preparar, a parlar i a tenir una idea mínima de com serà el part. Per tant, em va semblar que seria molt interessant introduir aquesta prèvia i breu explicació sobre la seva organització. En aquest hospital atenen a la dona per primera vegada quan es fa la tercera ecografia de l’embaràs. Després, no les tornen a visitar fins a la setmana 34, on es fa una ecografia per controlar com va la gestació i veure si tot està bé, si això es compleix i tot es troba dins de la normalitat, tornen al control que tenien a l’ambulatori. Seguidament, acorden amb la mare una altra cita per a la setmana 40, pel dia probable del part i per últim, una visita amb l’anestesista. Aquesta última és molt important ja que han de tenir una valoració anestèsica prèvia per si es declara qualsevol problema durant el part o simplement per si la dona vol utilitzar l’anestesia peridural durant el mateix. Sempre intenten que la visita amb l’anestesista sigui abans de tenir el nadó, és a dir, si sospiten que el nadó serà prematur o sortirà abans de la data esperada, la visita s’avançarà. La cita 40 és obligatòria per a totes les mares encara que no estiguin de part ni tinguin contraccions, tot i que pot ser que la dona no arribi a la setmana 40 perquè el nadó ha nascut abans. La llevadora visita a la mare per primer cop a la setmana 40 i aquesta fa exactament els mateixos controls que li han anat fent a l’ambulatori, és a dir, mira si la gestació està bé, controla el batec fetal, si hi ha o no hi ha contraccions, i sobretot respon a tots els dubtes que la mare pugui tenir. En aquesta cita també entreguen una còpia del pla de naixement 1, es tracta d’un document on expliquen totes les opcions que poden oferir al llarg del part, de manera que els pares poden començar a pensar quin tipus de part els hi agradaria fer i quina idea porten d’aquest. També s’expliquen els processos del part i les coses que poden anar passant durant el transcurs del mateix. És essencial deixar molt clar que les preferències de la mare es tindran en compte però la seguretat d’ella i del nadó van per davant de tot. Per aquest motiu les llevadores, a través de pla de naixement, donen la informació necessària respecte

Vegeu Annex I

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

totes les opcions que té la mare en el part, però independentment d’això, el nadó sempre anirà per davant de les seves prioritats. Un cop s’ha fet la visita de la setmana 40, si tot està bé, programen una altra visita per a la setmana 41 i així successivament fins a la setmana 42. Si la dona arriba a la setmana 42 i el nadó no ha nascut, indiquen una inducció al part ja que la setmana 42 està considerada com el límit de l’embaràs i, per tant, el nadó no pot romandre més temps dins l’úter de la mare. Paral·lelament a això, els divendres per la tarda fan una “Escola de pares”2 on aquests poden assistir voluntàriament. L’escola de pares consisteix en una visita informativa al centre amb l’objectiu d’aconseguir que les mares el coneguin millor i, d’aquesta manera, quan arribi el dia del part no tinguin tanta por al desconegut. Seguidament, després d’ensenyar les instal·lacions, es fa una visita virtual al Bloc Obstètric, és a dir, els hi ensenyen varies fotografies de les sales de parts i dels diferents blocs que tenen. Aquesta part es fa de manera virtual ja que el Bloc Obstètric sempre està ocupat per alguna dona i, per tant, no poden entrar-hi per respecte a ella. Després, pugen a planta i els hi ensenyen una de les moltes habitacions que hi ha, on aprofiten per explicar el seu protocol de seguiment de part, quines proves li faran al nadó, quants dies es quedaran, quines comoditats ofereixen, què han de portar de casa, etc... Bàsicament, resolen els dubtes que puguin tenir les mares. Finalment els hi passen una enquesta de satisfacció3 i una vegada l’entreguen se’ls hi dona un full on s’explica tot el que cal preparar per l’ingrés4. L’hospital Sant Joan de Déu ja porta dos anys i mig fent aquest “taller” els divendres per la tarda i com que han vist que és profitós ho seguiran fent, això sí, cada cop són més atents als dubtes de les mares i directament els incorporen a l’explicació.

Vegeu Annex II Vegeu Annex III 4 Vegeu Annex IV 3

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

4.3.2. Bloc Obstètric El Bloc Obstètric consta de quatre sales de part completament iguals, amb el mateix material i les mateixes comoditats, i a part tenen una sala més gran que funciona com un quiròfan d’urgència.

Fig. 47. Entrada Bloc Obstètric.

Quan les dones van a urgències les passen a la zona de parts on les llevadores les visiten. Seguidament la llevadora fa una valoració sobre si la dona està en treball actiu de part o no. En diuen treball de part actiu quan hi ha unes contraccions doloroses que provoquen una dilatació del cèrvix uterí. Un cop feta la valoració, es poden trobar amb dos casos:  La dona no està en treball de part actiu. Si es dóna aquest cas la dona no ingressa i, per tant, marxa cap a casa. Si no és necessari no s’esperen a l’hospital per a posar-se de part.  La dona està en treball de part actiu. Si es dóna aquest cas la dóna ingressa, per tant, el primer que fan és entrar d’urgències cap al Bloc Obstètric. Allà hi tenen una petita habitació per a que els pares es vesteixin de verd amb la bata i les polaines, sinó no poden entrar a la sala de parts. I a partir d’aquest moment, comença la fase del part dins d’una de les quatre sales.

S’ha de dir que no sempre està tant clar si la dona es troba en treball de part actiu o no. L’objectiu és ingressar només quan estan realment en un treball de part actiu per evitar interferències innecessàries. Si no ho fessin així, interferirien en un part que realment encara no ha començat.

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

4.3.3. Sala de parts Les quatre sales de part són exactament iguals, tant si es practica un part de baix risc com un d’alt risc, per tant, totes disposen del mateix material. L’hospital és molt nou i es va muntar la zona d’obstetrícia amb la idea de no diferenciar les dones segons la idea que elles porten de part, perquè pel fet que una dona tingués la idea d’un part molt medicalitzat no volien que anés a una sala on no se la deixés fer res o, pel contrari, si una dona vingués amb la idea de realitzar un part natural no volien que ho fes en una sala on no tinguessin res en el cas d’haver d’actuar ràpidament davant d’una urgència. Tot i així, han intentat mantenir la sala el menys hospitalitzada possible per no donar una sensació de quiròfan.

Fig. 48. Sala de parts, Bloc Obstètric.

Si el part és de baix risc i tot està dins de la normalitat, es pot atendre en aquesta sala, fins i tot si la dona no vol cap tipus de medicació i prefereix fer un part natural. En canvi, si el part es complica o es preveu d’alt risc, ja sigui perquè la mare pateix una eclàmpsia o perquè hi ha un patiment fetal, també es fa en la mateixa sala. Aquestes sales, per tant, s’utilitzen tant per parts naturals, com per parts eutòcics o distòcics.

Sala de parts

Part Natural

Part Eutòcic

Part Distòcic

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

Cada sala disposa d’un balancí, d’un llit articulat, d’un lavabo amb una dutxa, d’una pilota per fer la dilatació i d’una cadira de parts.

Part natural Per dur a terme el part natural disposen d’una pilota per poder fer la dilatació. També compten amb el balancí que, bàsicament, té la mateixa funció d’alleugerir el dolor a la fase de dilatació.

Fig. 49. Pilota, fase de dilatació (Part natural)

Fig. 50. Balancí, fase de dilatació (Part natural)

L’hospital Sant Joan de Déu no utilitza el ‘combitrack’, simplement tenen una cadira de parts que fa exactament la mateixa funció. Aquesta s’utilitza per dur a terme la fase d’expulsió del nadó i quan la mare s’asseu en aquesta cadira especial, les llevadores tenen tot el perineu a vistes.

Fig. 51. Cadira de parts, (part natural)

La dutxa s’utilitza o bé per fer la dilatació o per comoditat o gust propi de la mare. Quan la dona decideix anar a la dutxa, les llevadores utilitzen els monitors inalàmbrics per a poder anar escoltant el batec fetal tota l’estona.

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

Fig. 52. Dutxa, sala de parts.

Fig. 53. Monitoratge inalàmbric.

En aquest hospital no s’ofereix la possibilitat de practicar un part natural a l’aigua ja que no disposen de banyera.

Part Eutòcic Les dones que practiquen un part eutòcic són dones de baix risc que no acostumen a presentar dificultats a les que se’ls aplica l’anestèsia peridural amb l’objectiu de no sentir el dolor. En el moment en què la dona decideix posar-se l’anestèsia ja ha d’estar al llit perquè les cames no podran sustentar el pes del seu propi cos. A l’hospital Sant Joan de Déu hi ha l’opció de realitzar una “Walking Peridural”, es tracta d’un altre fàrmac que conté menys dosi i, com a resultat, la dona es pot moure i pot caminar lliurement ja que es pot refiar de les seves cames. L’inconvenient és que només té efecte una estona. És una opció poc sol·licitada ja que la dona que vol una peridural demana directament la bàsica on no sent tant de dolor. En els llits articulats, existeix l’opció de posar les cames en la posició típica penjant o amb “steps”.

Fig. 54. Llit articulat amb “cames penjant”..

Fig. 55. “Steps” per posicionar les cames.

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

El llit articulat es pot muntar en moltes posicions diferents amb l’objectiu de trobar la més còmoda per a la mare. Seguidament us mostraré una de les posicions que més demanda té per part de les mares:

Fig. 56. Posició, fase d’expulsió.

Cadascuna de les quatre sales disposa d’una pantalla on es pot apreciar la freqüència cardíaca de la mare i del fill en tot moment. Aquestes pantalles que es troben a cada sala, estan connectades les unes amb les altres, per tant, si una llevadora està atenent dos parts alhora, pot observar des d’una sala la freqüència cardíaca de la mare i el fill de l’altra, així si hi ha algun problema s’assabenta i pot recórrer ràpidament.

Fig. 57. Pantalla, sala de parts.

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

Part Distòcic Quan el part es complica i va malament estem parlant d’un part distòcic. Normalment són les dones d’alt risc les que acaben realitzant aquest tipus de part instrumentat. El ginecòleg decideix utilitzar instruments quan hi ha una sospita de que el nen està patint o bé perquè la dona està massa cansada o en situació de risc. Els fòrceps són els instruments més utilitzats en aquests casos.

Un cop ha nascut el nadó, la llevadora o el ginecòleg que ha assistit el part acaba la seva funció i deixa a la nova família en aquesta sala un parell d’hores amb el nadó. El nadó no es separa dels pares en cap moment, a no ser que hi hagi alguna complicació i hagin d’intervenir-hi en un altre lloc que no sigui la sala de parts. Si són coses mínimes com aspirar mucositat, donar una mica de calor o subministrar oxigen ho poden fer a la mateixa sala. Just davant del llit tenen un moble que subjecta un matalàs petit, a sobre del qual hi ha una làmpada que fa la mateix funció que una estufa, dóna calor al nadó.

Fig. 58. Zona d’aspiració, d’oxigen i de calor (Sala de parts)

En aquesta fase és quan s’aplica el protocol del contacte pell amb pell i es practica el deslliurament de la placenta. En primer lloc realitzen el pinçament tardà, és a dir, vigilen que tota la sang possible del cordó umbilical se’n vagi cap al nadó, moment en què també ofereixen la possibilitat de fer una donació de sang de cordó al Banc de sang i teixits públics. Aquestes dues primeres hores són molt importants per al nadó, està experimentant un canvi molt fort perquè passa de ser un fetus a ser un nounat. Per això és tan important trobar-se en contacte amb la pell de la mare, el pell amb pell serveix

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

sobretot per regular el nen: després de nou mesos dins l’úter de la seva mare, el nadó necessita regular la seva temperatura, la seva respiració i la seva freqüència cardíaca, és com un instint de supervivència. La temperatura del nadó és el més important quan neix, és a dir, si un nen es refreda només néixer comença a respirar malament i comença a patir perquè està gastant tota la seva energia en mantenir-se calent, per tant, si es practica el pell amb pell, poc a poc el bebè va adaptant-se al nou medi i, sobretot, a fer-ho amb la seguretat de que continua estant amb qui l’ha protegit durant nou mesos. Si la mare vol fer lactància materna aquest també és el moment, el nadó ha d’estar amb ella, olorar-la, notar-la, sentir el batec del seu cor, i començar amb les primeres succions. Aquestes dues hores fent pell amb pell serveixen per a que la nova família s’ajusti a la nova situació i, a més, és un moment molt íntim i molt sentimental. Mentrestant, les llevadores controlen el sagnat de la mare, la seva hidratació, la força de les cames en el que cas que s’hagi utilitzat la peridural, etc. Un cop passen les dues hores, si tot està dins de la normalitat, tots tres pujen a planta on el nen continua practicant el pell amb pell amb la mare. Aquesta pràctica del pell amb pell està fortament avalada pel científic suec Nils Bergman, expert en neurociència perinatal, qui defensa que el mètode de la mare cangur, pell amb pell, és el millor per al correcte desenvolupament del nadó. A una entrevista duta a terme a La Vanguardia, responia: “El fet que mare i fill estiguin pell amb pell durant els primers mil minuts fa que els circuits neuronals de la intel·ligència emocional es connectin (...) la connexió entre l’amígdala i el lòbul prefrontal del nadó també provoca que es connectin els de la mare, però per això han d’estar junts: separació zero. (...) El cos de la mare és la millor màquina que s’ha inventat mai: aporta nutrició, temperatura, glucosa, desenvolupament cerebral, optimisme i salut amb el mínim 5 cost”.

4.3.4. Quiròfan El quiròfan correspondria a la cinquena sala dins del Bloc Obstètric i s’utilitza per dur a terme cesàries urgents, és a dir, les que no permeten arribar a temps al quiròfan central. A Sant Joan de Déu tenen un quiròfan central on es fan les cesàries i es troba a l’altre costat del passadís, però si es presenta una placenta prèvia sagnant o un patiment fetal, on cal actuar amb la màxima rapidesa, la cesària es realitza en aquest altre quiròfan d’urgència dins del mateix Bloc Obstètric.

Nils Bergman. “Els mil primers minuts de vida determinen l’existència” La Vanguardia, 3 d’abril del 2014, p.54

40 40

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

Un cop s’ha extret el nen, li ensenyen una moment a la mare i ràpidament el treuen de quiròfan, ja que dins fa molt de fred i, com ja hem dit abans, el més important per un nadó quan surt de la panxa és que no passi fred. La mare continua amb tot el procés que comporta una operació quirúrgica. Sempre consideren que la millor opció per al nadó és la mare, però, la segona és el pare, amb això vull dir que després d’una cesària, tornen amb el nadó cap a la sala de parts i si el pare ho vol, ell mateix farà el pell amb pell. Però si l’han de mantenir més calent per alguna raó, el posen dins d’una incubadora.

Fig. 59. Quiròfan, Bloc Obstètric.

4.3.5. Curiositats Durant el transcurs d’aquesta pràctica a l’hospital Sant Joan de Déu vaig aprendre moltíssimes coses més i també vaig aprofitar per preguntar dubtes que tenia sobre el tema.  Només néixer se li posa una gorreta perquè pel cap, els nadons, perden molta escalfor (temperatura).  Els nounats no suen.  Síndrome de la vena cava. Les embarassades mai han d’estar horitzontal del tot i menys encara en treball de part. Tot el flux que arriba a la placenta del nen és mitjançant la circulació de la mare, no té un altre font d’alimentació, per tant, la irrigació cap a la placenta va a través de la vena cava de la mare. Si poses a la mare totalment en horitzontal, tot el pes de l’embaràs, del fetus i de tota la panxa, pressiona aquesta vena cava i, per tant, això pot afectar al flux de circulació que arriba al nen i, com a conseqüència, afectar al benestar fetal. Les mares, doncs, sempre han d’estar una mica incorporades i, millor encara, inclinades cap al lateral esquerra per alliberar aquesta vena cava. 41 41

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

4.4. Dades i gràfics estadístics Per dur a terme aquest apartat, vaig demanar dades estadístiques6 als dos hospitals visitats i a partir d’aquestes dades he fet les següents interpretacions.

A l’hospital de Tortosa Verge de la Cinta he observat a la taula número 1, on es representen els parts eutòcics, que als anys 2006 i 2007 van abundar molt les episiotomies i, en canvi, a partir de l’any 2008 es manifesta un fort augment de parts sense episiotomia. Per tant, es percep un canvi en la forma de fer i d’actuar, és a dir, a partir del 2008 la major part de les llevadores van començar a treballar més en la filosofia del part natural, és a dir, de “fer si cal” i de “no fer si no cal”, per tant, ha estat en aquest moment quan han començat a respectar el perineu de la dona. Aquesta nova manera de fer ens demostra que actualment les episiotomies només es fan quan són realment necessàries. A la segona taula de l’hospital Tortosa Verge de la Cinta es pot apreciar que la majoria dels parts que es realitzen són eutòcics, això vol dir que predominen molt més els parts de baix risc que els parts d’alt risc. Un altre factor a comentar és que són poques les dones que fan el part natural, per tant, avui dia, predomina molt més el part medicalitzat que el natural. Dins del part natural podem veure que només una minoria escull el part natural dins l’aigua. De l’any 2004 a l’any 2009 no hi ha resultats dins de l’àrea del part natural ja que no és fins a l’abril del 2010 que s’inaugura la nova àrea obstètrica amb la sala de part natural amb banyera.

En el cas de l’hospital de Sant Joan de Déu, m’han aportat més dades i corresponen als últims 4 anys. Podem observar que, entre el 2011 i el 2014 (taula 3), predominen els parts vaginals per sobre de les cesàries, per tant, podem interpretar que no estem davant d’un cas on es realitzin cesàries innecessàries. També podem veure que en tots aquests anys els parts normals són més comuns que els parts instrumentats. Amb l’observació dels gràfics podem veure que, en els últims dos anys, hi hagut un increment en el nombre de naixements totals, ja siguin vaginals o cesàries, i a l’any 2014 es pot observar també un cert augment. Per tant, es pot afirmar que en els darrers anys l’índex de natalitat està augmentant en aquest centre hospitalari. 6

Vegeu Annex VI 42 42

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

5. Conclusions L’elaboració d’aquest treball de recerca m’ha aportat un ampli coneixement envers els parts que es practiquen als hospitals actualment.

La hipòtesi que em vaig plantejar en un primer moment ha anat evolucionant a mida que he anat avançant en el tema, ja que l’essència del treball no ha estat tant la investigació sinó la pràctica. Si analitzo la hipòtesi plantejada, puc dir que els hospitals estudiats estan ben preparats per dur a terme diferents tipus de parts, però amb una diferència important. Mentre que els parts eutòcics i distòcics es practiquen d’una forma molt similar en els dos hospitals, el part natural només es pot dur a terme dins de l’aigua a l’hospital de Tortosa. Personalment, considero que és una bona opció el fet de poder triar aquest tipus de part poc corrent, ja que s’ha demostrat que aporta molts beneficis tant per a la mare com per al nadó. Per tant, penso que seria un avenç molt positiu que tots els hospitals del nostre país oferissin aquesta opció a les futures mares. He de dir que em va sobtar que un hospital com Sant Joan de Déu, de recent construcció (2010), no oferís el part natural dins de l’aigua.

També he observat que, malgrat que es dóna la possibilitat d’escollir el tipus de part que es vol, no sempre s’acaba fent aquell que tria la dona, ja que si hi ha complicacions en el part, és el personal mèdic qui acaba prenent les decisions, prioritzant sempre la salut de la mare i del nadó.

Pel que fa als objectius plantejats, tots han estat assolits, si bé m’hauria agradat molt poder assistir a un part en directe. Per temes legals evidents, això no ha estat possible i hauré d’esperar a ser una estudiant universitària en pràctiques per a poder fer realitat aquest desig.

El que m’ha resultat més gratificant ha estat el fet de poder accedir a l’interior de la zona de parts i obstetrícia d’aquests hospitals, ja que m’han donat l’oportunitat de poder tocar els instruments o provar els diferents espais dedicats a les fases del part, i tot això m’ha ajudat a posar-me dins la pell tant de la mare com de les 43 43

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

matrones que assisteixen els parts. Després d’aquestes visites encara estic més convençuda de que aquesta és la professió que vull estudiar i practicar. El fet d’ajudar a portar infants al món, és per a mi una feina que et fa sentir molt útil i molt propera a la vida, si bé també és una professió que comporta molta responsabilitat, ja que una errada pot tenir conseqüències molt greus.

La principal dificultat que m’he trobat en elaborar el treball ha estat aconseguir els canals adients per accedir a les persones responsables dels centres hospitalaris. En un principi volia abraçar més centres per a tenir una visió més àmplia del que s’està fent a nivell de Catalunya, però em vaig adonar que era un fet massa ambiciós. Ho vaig consultar amb la tutora del treball i vam arribar a la mateixa conclusió: no tenia ni els recursos ni el temps suficient com per a visitar i estudiar, amb un mínim de profunditat, un nombre més elevat d’hospitals. He de dir, però, que el personal dels dos centres que m’han atès m’ha facilitat tot el que he necessitat al llarg de l’elaboració del treball.

Per tant, agraeixo a Isabel Gendre Jornet, llevadora de l’hospital de Tortosa Verge de la Cinta, per ser la primera persona de la professió que em va donar suport i em va engrescar a tirar endavant amb aquesta recerca. Ella em va obrir les portes de l’hospital i va dedicar tot un matí a ensenyar-me què estan fent en el seu dia a dia. A més a més, totes les consultes i dubtes que li he demanat me’ls ha resolt sempre amb rapidesa i amabilitat. També ha estat molt critica quan ha considerat que en algun aspecte anava errada i això també m’ha ajudat molt a poder rectificar i a adonarme dels meus errors.

De la mateixa manera, agraeixo a la Clara García, responsable d’Infermeria de l’Àrea Materno–Infantil del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, per haver-me mostrat el centre on ella desenvolupa la seva professió i per haver atès també totes les meves peticions.

També agrair al Dr. Josep Ramon Méndez, Cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, per haver-me facilitat les dades estadístiques d’aquest centre. I a la Cristina García, Directora de l’Hospital General 44 44

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

de Sant Joan de Déu, per oferir-me la possibilitat de contactar amb el personal de l’àrea obstètrica.

I un altre agraïment per a Paquita Asensio, Directora de Salut Mental i Enric Mangas, Director General del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, ja que ells han estat l’enllaç clau per poder fer possible la segona pràctica del meu treball de recerca.

La persona que més suport m’ha donat a l’hora de desenvolupar el treball, sempre amb el seu bon criteri, ha estat la professora de biologia Lalo Abad Frances. Des del primer moment que vaig rebre la notícia conforme ella seria la tutora del meu treball, vaig tenir la certesa de que sabria guiar-me i aconsellar-me de la millor manera. Amb ella he compartit angoixes i dubtes però també alegries quan he rebut una valoració positiva del que he anat fent durant el curs. Sempre ha estat pendent de l’evolució del treball i disposada a ajudar-me.

I abans de donar per acabat aquest apartat, agraeixo la paciència i la dedicació que ha mostrat la meva mare en tot moment i des del primer dia.

45 45

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

6. Fonts d’informació

Bibliografia  Asociación Española de Matronas. Los consejos de tu matrona: apréndelo todo sobre tu embarazo y primeros meses del bebé. Madrid, 2006 : Present Service. 

Espar, Marta. Els secrets d’un part feliç. Barcelona, 2014 : Pagès.

 Gendre Jornet, Mabel. “Parts a l’aigua en l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa”. Fem camí: Revista del Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona, número 38 (juliol-setembre 2010), p. 14. 

La Guía máxima: embarazo, la aventura de nacer [enregistrament vídeo]. Barcelona, 2004 : Discovery Health Channel.



Guia per a embarassades. Barcelona, 2009 : Direcció General de salut Pública. Generalitat de Catalunya.



Leboyer, Frédérick. El part: crònica d’un viatge. Barcelona, 1996 : Altafulla.



El Nacimiento de su bebé [enregistrament vídeo] . Barcelona, 2006 : Áncora Audiovisual.



Nils Bergman. “Els mil primers minuts de vida determinen l’existència”. La Vanguardia, 3 d’abril del 2014, p.54.



Protocol per a l’assistència natural al part normal. Barcelona, 2007 : Direcció General de salut Pública. Generalitat de Catalunya.

 Stoppard, Miriam. La Increíble experiencia de tener un hijo [enregistrament vídeo]. Madrid, 2005 : Columbia.  Torras, Àngels ; Torrado, Míriam. Vínculos: gestación, parto y crianza conscientes. Barcelona, 2010 : Integral.

46 46

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

Webgrafia Atención al parto normal. http://www.guiasalud.es/egpc/parto_normal/pacientes/03_dilatacion.html [consulta: setembre 2014]

Dilatación en el parto http://www.natalben.com/parto/fase-de-dilatacion-del-parto [consulta: setembre 2014]

Distòcia http://ca.wikipedia.org/wiki/Dist%C3%B2cia [consulta: setembre 2014]

Embaràs conscient, part natural i suport a la criança. http://lesdoules.wordpress.com/category/part-natural/ [consulta: setembre 2014]

Episiotomía http://es.wikipedia.org/wiki/Episiotom%C3%ADa [consulta: agost 2014]

FAME (Federación de Asociaciones de Matronas de España) http://www.federacion-matronas.org/ [consulta: setembre 2014]

Fisiologia http://ca.wikipedia.org/wiki/Fisiologia [consulta: setembre 2014]

KidsHealth. Parto natural. http://kidshealth.org/parent/en_espanol/embarazo/natural_childbirth_esp.html [consulta: setembre 2014]

47 47

Els parts hospitalaris. Mètodes i tendències

Part http://ca.wikipedia.org/wiki/Part [consulta: agost 2014]

Part i cesària. Salut de la dona Dexeus http://www.dexeus.cat/informacio-de-salut/enciclopedia-ginecologica/obstetricia/parti-cesarea [consulta: setembre 2014]

Parto. http://es.wikipedia.org/wiki/Parto [consulta: agost 2014]

Posiciones que puedes usar durante el parto http://espanol.babycenter.com/a700436/posiciones-que-puedes-usar-durante-elparto [consulta: setembre 2014]

Primípares http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/edat-mitjana-mares-primiparescatalanes-supera-anys-primera-vegada-2775829 [consulta: setembre 2014]

Taulés, Silvia. Ventajas e inconvenientes parto natural. http://www.elmundo.es/yodona/2014/04/09/53440d66e2704e995a8b4579.html [consulta: setembre 2014]

Tipos de partos http://www.mibebeyyo.com/parto/tipos-de-parto [consulta: setembre 2014]

48 48

Els parts hospitalaris. MĂ¨todes i tendĂ¨ncies

7. Annexos

Annex I. Pla de Naixement

49 49

Els parts hospitalaris. ClĂ udia Baiges del Campo

Annex II. Escola de pares

51 51

Els parts hospitalaris. Clàudia Baiges del Campo

Annex III. Enquesta de satisfacció

ENQUESTA SATISFACCIÓ ESCOLA DE PARES Edat Nacionalitat _ Número d’embarassos Data de la sessió Mitjà a través del qual has conegut l’Escola de Pares: Llevadora del Centre d’Atenció Primària Web del Parc Sanitari Sant Joan de Déu Cartells publicitaris Altres: 1. La informació rebuda ha satisfet les seves expectatives

2. La informació rebuda ha estat suficient

3. La informació rebuda ha estat clara i comprensible

4. Ha tingut el temps i espai necessari per aclarir els seus dubtes

5. El recorregut per l’hospital ha estat suficient

6. Suggeriments

52 52

Els parts hospitalaris. ClĂ udia Baiges del Campo

Annex IV. QuĂ¨ cal preparar?

53 53

Els parts hospitalaris. Clàudia Baiges del Campo

Annex V. Dades i gràfics estadístics *Les dades del 2014 només són fins al setembre.

Hospital Tortosa Verge de la Cinta, “HTVC”

NO ANY EUTOCICS EPISIOTOMIA EPISIOTOMIA 2006

743

494

249

2007

737

408

329

2008

763

218

545

2009

788

128

660

2010

802

724

2011

754

102

652

2012

610

515

2013

604

525

2014

410

347

Taula 1

AN Y

Nº T OTAL PAR TS

A EUTÒCICS N ATURALS L'AIGU A

4 LATR AL POTES

GATZONET A VER TICAL ASSE GUDES LIT OTOMIA DISTOSICS ESPATULES FORCEPS V ACUM CESARIES

200 4 200 5

1077 1178

665 651

412 529

200 6 200 7

1273 1334

743 737

530 597

96 111

130 100

21 40

283 346

200 8 200 9

1386 1380

763 788

623 592

105 74

115 108

64 58

339 352

201 0 201 1

1323 1266

802 754

521 512

64 57

74 61

58 62

325 332

201 2 201 3 10 56

1126

201 4 77 2

265 304

610

44 40

185

11 10

1 15

4 27

1 24

0 20

204 168

117

249 294

516

320

604

254

154

452

284

413

169

115

35 9

214

Taula 2

54 54

Els parts hospitalaris. Clàudia Baiges del Campo

Parc Sanitari de Sant Joan de Déu (Barcelona) 2011 V AGINALS CE SARIES T OT AL

gener 110

2012 V AGINALS CE SARIES T OT AL

gener

2013 V AGINALS CE SARIES T OT AL

gener

fe brer

març

abr il

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

TOT AL

104

96 27

83 22

113 22

127 29

118 28

116 30

104

84 18

104 24

1235 299

2014 V AGINALS CE SARIES T OT AL

gener

fe brer

març

abr il

maig

juny

juliol

agost

setembre

132 26

94 23

118 35

90 22

85 22

110 25

117 34

117 32

107 37

fe brer 96

març 90

132

117 fe brer

125 20 145

març

158

abr il

117

maig

153

112

juny

107

26 126

juliol

102 26 128

123

agost 95

29 110

105 22 127

102

juliol 97

24 107

93 22 115

135

juny 86

11 120

106 28 134

101

maig 96

28 115

105 21 126

128

abr il 92

135

octubre 100

novembre 101

desembre 98

121 agost

106 29 135

105

setembre 104

102 23 125

135

122 setembre 109

octubre

111 34 145

25 134

156

151

128

146

149

124

octubre

Parts segons tipus de parts

Total parts Parts vaginals Parts normals Parts instrumentals

Total Num

desembre

TOT AL

102 30

1268

128

129 novembre

306 132

128 desembre

1574

1534 TOT AL 970 256

144

1226

1.081 100,00% 863 79,83%

Fòrceps

707 156

65,40% 14,43%

Vacum

106

9,81%

Espàtules

3,42%

Ajudes manuals/natges

1,11%

0,09%

Electives

218

20,17%

Urgents

4,07%

174

16,10%

Parts per cesària

1441

102

Taula 3

2014

276 119

novembre

146

TOT AL 1165

Taula 4

55 55

Els parts hospitalaris. Clàudia Baiges del Campo

180 160 140 120 2011

100

2012 80

2013 2014

60 40 20 0 gener

febr er

ma rç

a bri l

mai g

j uny

j ul i ol

agost

setembre

octubre

novembre des embre

Gràfic 1

1700 1600 1500 1400 1300 1200 1100 1000 900 800 700 600 500 2011

2012

2013

2014

Gràfic 2

56 56

Els parts hospitalaris. Clàudia Baiges del Campo

2014 180

1 58

153

151

160 140

13 5 132

149

144

117 112

118

120 94

100

107

117

110

117

107

80 60 40

gener

febrer

a bri l

ma i g

j ul i ol

a gos t

20 0 ma rç

VAGINALS

j uny

CESARIES

s etembre

octubre

novembre

des embre

TO TAL

Gràfic 3

57 57

Els parts hospitalaris. Clàudia Baiges del Campo

Annex VI. Glossari Anestèsia peridural/epidural Consisteix en la introducció d’un anestèsic local en l’espai epidural, bloquejant d’aquesta manera les terminacions nervioses en la seva sortida de la medul·la espinal. Per tant, la seva distribució serà metamèrica, és a dir, s’anestesiarà la zona del cos que correspon als nervis on ha arribat l’anestèsic local que s’hagi injectat. Bossa amniòtica Òrgan en forma de bossa, de paret prima, que conté el fetus juntament amb el líquid amniòtic durant tot l’embaràs. S’estén a partir dels marges de la placenta. La bossa íntegra i el líquid amniòtic equilibren la pressió hidrostàtica de l'interior de l’úter i, durant el part, permeten que la força de les contraccions uterines es transmeti de forma uniforme fins al cèrvix en la fase de dilatació. Cèl·lules mare Cèl·lules primordials no diferenciades que conserven l’habilitat de diferenciar-se en altres tipus cel·lulars. Aquesta habilitat els permet d’actuar com a un sistema reparador per al cos, substituint altres cèl·lules mentre l’organisme encara és viu. Es creu que en un futur les cèl·lules mare tindran el potencial d’enfrontar-se a multitud de malalties humanes essent emprades per reparar teixits específics o substituir òrgans sencers. Contraccions (uterines) Contracció de les fibres musculars de l’úter de la dona que apareix al transcurs de l’embaràs, el part i el postpart. Durant la contracció l’úter s’endureix i el seu cos esdevé cilíndric, d’aquesta manera, la dona sent la panxa molt dura. Les contraccions sempre són doloroses. Multípara Dit de la dona que ha parit més d’una vegada. Placenta Òrgan matern dels mamífers a través del qual s’estableix, durant la gestació, el bescanvi d’oxigen i de substàncies nutritives de la mare a l’embrió i de diòxid de carboni i de productes del metabolisme de l’embrió a la mare. Preeclàmpsia S’anomena preeclàmpsia la presència d’hipertensió arterial >140/90, proteïnes a l’orina ≥0,3 g/l en orina de 24 hores i retenció de líquids a tot el cos (edemes) durant l’embaràs. Primípara Dit de la dona, femella, que pareix per primera vegada.

58 58