Víctor Guillén Albert. Màster formació de professorat per a l’ESO i Batxillerat. Especialitat dibuix. 2015-16. Professor: Antonio Zúñiga.
Aquest dossier digital recopila totes les evidències i referents artístics treballats a l’assignatura de Didàctica I del Màster per a professorat d’ESO i Batxillerat, especialitat dibuix. He distribuit els continguts en dues parts. Per una banda, un resum sintètic dividit en diversos punts on s’introdueixen els aspectes teòrics i fonaments històrics per tal de reflexionar sobre la pràctica artística al llarg de la història Moderna. Per una altra banda, centrant-nos en l’art contemporani, un seguit de pràctiques per a desenvolupar amb els alumnes, distribuides en apartats segons la temàtica i les tècniques emprades, ja sigui fotografia, recursos audiovisuals com videoclips o pel·lícules. La prioritat ha sigut fer un inventari d’imatges amb tots els autors que ens han oferit com a referents aportant associacions i exemples útils alhora d’entendre i reflexionar al volant dels conceptes treballats a l’assignatura.
ÍNDEX
DE
CONTINGUTS
RECURSOS
pàgina
1.
Problema de la transmissió de coneixement.
1
2.
Fotografia-ideologia-perspectiva-crisis representació.
3
3.
Girs artístics del s.XXI (apropiació artística).
4
4.
L’artista etnògraf.
6
5. L’expansió dels gèneres. El retrat. 5b. L’expansió dels gèneres. El paisatge i el bodegó.
8 10
EÏNES. PROPOSES DIDÀCTIQUES
1.
Les fotografies de l’àlbum o l’arxiu familiar.
14
2.
El fotomuntatge.
17
3.
L’obra com a text.
19
4.
El videoart.
22
5.
Pictorialisme.
24
6.
Cinema i arts plàstiques.
26
7.
Literatura.
28
1. Problema de la transmissió de coneixement. Des de fa uns anys, la perspectiva amb què es treballa l’àmbit artístic es contraposa amb la perspectiva tradicional de l’art, on l’artista, considerat portador d’un do ignat elaborava una obra per a que fos sentida per l’espectador. Em passat com defenia Hegel, de considerar l’art de manera lineal i creat per homes, blancs i occidentals, a fracturar aquesta linealitat i jerarquització del pensament. De l’arbre del coneixement de Ramon Llull, al rizoma de Deleuze i Guattari. Entendre el paper del professor d’EViP com a mer transmissor de coneixements complementaris per a la formació del subjecte a través d’una programació centrada en el treball de la subjectivitat, entesa aquesta com a “conjunt de possibilitats per a que apareguin terrenys existencials”, i arribats a aquest terreny introduir-se en l’espai d’acció i de treball: l’art contemporani.
INICI: caiguda del mur de Berlín
Arbre del coneixement, coberta del llibre Arbor Scientiae, Ramon Llull.
ASPECTES CLAUS DE L’ART CONTEMPORANI Coneixement de l’entorn cultural. Ordenament de material visual personal. Consideració de l’art. La figura del geni. Varietat d’interessos entre el subjecte que observa i l’obra d’art. Subtilitat de la cultura visual. Consciència d’estructura dins l’experiència estètica. L’estructura afiança la classificació del saber, la necessitat de fer un saber útil i a disposició de la producció industrial. Hi ha un model global que s’ha de copiar. L’estètica va lligada a la política.
La història occidental és una narració més entre moltes altres. Després la globalització, en l'era postmoderna, les narracions deixen de ser lineals per esdevenir rizomàtiques. Es pot prescindir d'alguns elements sense desmuntar el discurs. En un rizoma no hi ha elements més importants que altres. (Walt Disney no és menys important que Picasso).
Una metàfora botànica, postulada per Deleuze i Guattari en el llibre Mil mesetas (1987, edició a Espanya el 1988), pot oferir una concepció més flexible de coneixement en l’era de la societat-xarxa: Una planta rizomàtica no té un centre i no hi ha una frontera o delimitació, sinó que es composa d’un numero de semi-independents nòduls, que cadascun dels quals és capaç de créixer i difondre’s per sí mateix, i que només pot estar limitat per les característiques del seu hàbitat (Cormier 2008).
Recolzant la teoria que el Renaixement no és hegemònic pel que fa a creativitat, Wright apunta: “L’alliberament del jou de l’autoritat que el Renaixement donà als homes va ser aparentment un gran guany; però només va servir per lligar-los absurdament a la tradició i per desfigurar l’art de l’Edat Mitjana més enllà de tota possible reparació. Un no pot entrar dins de cap dels edificis meravellosos d’aquest gran període sense sentir créixer a l’ànima l’odi pel Renaixement.[…] El Renaixement no va ser un desenvolupament: va ser una epidèmia.” INTERPRETACIÓ
Un saber realmente útil
Straub & Huillet. En rachâchant, 1982. Película de 35 mm transferida a vídeo, b/n, sonido, 7’. Cortesía )Intermedio(. Exposició temporal del Museu Reina Sofia de Madrid.
IDENTIFICACIÓ CULTURA DE LA REPRESENTACIÓ JUDICI
CULTURA DEL
VS.
DIÀLEG OBRA
D’ART
VISTA COM A CONSTRUCCIÓ
1
SHOW & TELL
One and three Chairs. Joseph Kosuth
“Corro el riesgo de perderme si confundo la santidad con la soledad. Pero ¿no corro el riesgo, con esta frase, de devolverle a la santidad el sentido cristiano del que quiero apartarla? Quizá resulta vana esta búsqueda de la transparencia. Si la alcanzara, se convertiría en el descanso. Si deja de ser yo y deja de ser vosotros, la sonrisa que queda es una sonrisa ecuánime que se posa en los objetos.” Jean Genet, Diario de un ladrón (1949)
Narrativa cinematogràfica en contra de la linealitat
Fotograma de la pel·lícula Inland Empire de David Lynch. (fotografia)
Som una construcció sense capacitat de poder-la dominar? Cartell film Moon. De Sam Rockwell.
2
2. Fotografia - ideologia - perspectiva. La crisis de la representació.
Erwin Panofsky: Per què apareix la perspectiva? Necessitat política d’una necessitat formal, amb un tipus de narrativitat, estètica o valors en qüestió. Abans del Renaixement, la perspectiva i la composició era múltiple. La perspectiva respon a una IDEOLOGIA.
David Hockney. En el renaixement la RAÓ s’imposa per sobre de la VISIÓ.
En el Gòtic, en canvi existeixen gran varietat de perspectives en un mateix pla, parlem de perspectives simbòliques. De la mateixa manera que l’hiperrealisme del gòtic, de Jan Van Eyck, per exemple, se centra en els detalls dels objectes i les coses que apareixen, i no en les normes de la visió i la perspectiva com en el cas d’Antonio López. En realitat podriem dir que la perspectiva gòtica proporciona una sensació de realitat molt millor que la del renaixement.
Multiplicitat dels punts de vista.
Photographing Annie Leibovitz While She's Photographing Me, Mojave Desert, Feb.1983. D. Hockney
Patrick Procktor, Pembroke Studios, London. 7th May 1982 composite polaroid_ Hockney.
“El collage es un documento que fija un pensamiento en un lugar, pero lo fija de manera vaga, deformada y deformable; fija una realidad para poder trabajar con ella”. Enric Miralles. “Obras y proyectos”. Electa.
3
3. Girs artístics. Apropiació artística. L’apropiació artística apareix al s. XX com una barreja d’elements artístics extrets del món de l’art, rescatats en un sentit heurístic, que acabaran formant part d’una obra nova final. L’apropiació o l’associació de simbologies era considerat en el renaixement un misteri, segons Focault a Las palabras y las cosas. Als anys 80, l’apropiació es torna popular en les produccions artístiques convertint-les en missatges crítics o no. Acceptar com va dir Agamben, que l’obra té un marc que la conté i oferir-ne un de nou per a crear una nova obra apropiant-nos de simbologies del passat amb l’objectiu d’establir un gir educatiu, traductor o sociològic. En l’art contemporani aquests girs acaben tenint un objectiu o funció extra de la que ja té. Durant les primeres vanguardies predominaven els girs etnogràfics, i es va seguir repetint i reactivant segons quines simbologies o estètiques tenint en compte les anteriors influències. Aquest gir etnogràfic va derivar a Europa a una apropiació no crítica, la transvanguardia italiana per exemple apropiant-se formalment de les tècniques del renaixement italià, i Miquel Barceló a Espanya apropiant-se de la tècnica pictòrica de l’oli.
Mujer del granjero arrendatario de Alabama / Fotografía, 1936 Walker Evans (1903-1975)
4
Apropiació crítica de l’art: Fountain (after Marcel Duchamp: A.P.) / Ready-made, 1991. Sherry Levine
After Walker Evans: 4 / Sherrie Levine Fotografía de fotografía, 1981.
Un Esc
Rogelio López Cuenca - Ciudad Picasso
Hans Haacke - l’espai expositori com a obra. Indefinició del marc.
Helmsboro Country/Materials diversos, 1990. Hans Haacke
ntitled (AfterSherrieLevine/ caneo de fotografía de fotografía, 2001 Michael Mandiberg 1977.
Portrait of Lola, Julian Schnable. 1996. Apropiació d’una tècnica i mostrar-la de forma evident.
5
4. L’artista etnogràfic. A partir dels anys 30 del segle passat, apareixen estudis etnogràfics sota un nou tractament desenvolupant-se paral·lelament al surrealisme o al cubisme. En l’antropologia, dins la cultura occidental, considerem la “otredad” analitzable i no la nostra propia identitat. A partir dels anys 60, la nova antropologia moderna es torna més objectiva. Neix la necessitat d’explicar la contextualització dins del retrat. En aquesta necessitat resideix el GIR.
Sanja Iveković, Tragedija Jedne Venere (Tragedy of a Venus).
Twin/Gemelos, 1994. Íñigo Manglano-Ovalle.
“No hago obras biográficas en el sentido tradicional. En mi trabajo no se habla de identidades concretas sino de identidades globales, pero que son problemáticas ya que no encajan bien en esa globalización. Por ejemplo los retratos del ADN a pesar de ser de personas individuales, al verlos juntos se convierten en anónimas, abstractas.” Iñigo Manglano-Ovalle.
Michael Hugues, Souvenirs. Exposició al Arts Santa Mònica de Barcelona.
6
Sanja Iveković, Double Life, 1975, photo montages, black-and-white photographs, colour advertisements from magazine mounted on paper.
Federico Guzmán. Tuiza. Las culturas de la jaima, 2015. Exposició Museu Rein
"En especial, la educación en, de y para las artes, con sus epistemologías no teológicas, inestables e inconsistentes, se está convirtiendo en terreno de prueba adecuado para comprobar la necesidad de distanciarse y problematizar las relaciones entre las contribuciones y los resultados en la enseñanza, y de insistir en la imposibilidad total de conocer por anticipado adónde podrían llevar el pensamiento y la práctica. El modo en que esto influye en la enseñanza artística es especialmente escabroso, puesto que aquí el proceso y la investigación lo son todo y es virtualmente imposible lograr la determinación de “resultados” irrefutables y rápidos que atestigüen la terminación con éxito de una formación o un aprendizaje educativo. Uno se estremece ante la idea de artistas, directores, conservadores, críticos, etc. cada vez más “profesionales”, cuyos estudios están dirigidos a llevar a cabo exposiciones finales con la calidad prescrita por los museos, performances, muestras exquisitamente profesionalizadas de resistencia cultural, textos posicionados críticamente y perfectamente puestos a punto que merecen ser publicados. Uno se estremece, no porque esto sea aburrido, que ciertamente lo es, sino porque la idea de ser capaz de prever el resultado de un proceso de inv estigación es completamente ajena a la misma noción de lo que trata la “enseñanza”. Irit Rogoff, La academia como potencialidad
na Sofia de Madrid.
Sebastião Delgado - Child worker at the Mata tea plantation. Rwanda, 1991. Fotografia de conflictes. Aquest tipus de fotoperiodisme redueix el valor documental?
Ahlam Shibli, Tal al-Saba’a (Goter no.13), al-Naqab, Israel / Palestine, 2002 – 2003, Courtesy de l’artiste, © Ahlam Shibli
Dejando caer una urna de la dinastía Han - Ai Wei Wei
7
5. L’expansió dels gèneres. El retrat. A partir dels anys 30 del segle passat, apareixen estudis etnogràfics sota un nou tractament desenvolupant-se paral·lelament al surrealisme o al cubisme. En l’antropologia, dins la cultura occidental, considerem la “otredad” analitzable i no la nostra propia identitat. A partir dels anys 60, la nova antropologia moderna es torna més objectiva. Neix la necessitat d’explicar la contextualització dins del retrat. En aquesta necessitat resideix el GIR. A continuació es mostra una genealogia del retrat des de Frans Hals fins Rineke Dijkstra:
El retrat neix el 1700 en el context de la burgesia holadesa, sigui individual o en grup. Neix com a imatge representativa de la burgesia. Després dels 60's, amb l'aparició de la foto de carnet, l'imatge policial va substituint prgressivament la represencació burgesa del retrat. Fruit and Vegetable Seller - Frans Hals.
Bricklayer, 1928, August Sander.
Brothers, 1920, August Sander
APROCIACIÓ MIMÈTICA
Gertrude Stein, 1905–6. Pablo Picasso (1881–1973)
8
J. Auguste Dominique Ingres, Portrait of Monsieur Bertin, 1832
r.
Portrait (C. & S. Kewer), 1987. Thomas “Accra, Ghana 1996” i “Hilton Head Island, S.C., USA - June 27, 1992”. Ruff. Rineke Dijkstra
Alphonse Bertillon i l'identitat de la criminalitat. La recerca de l'arquetip de delinqüent.
9
5b. L’expansió dels gèneres. El bodegó i el paisatge. El bodegó té com a objectiu, vendre el contingut a l’espectador. Al llarg de la història de l’art, ha sigut tractat amb intenció comercial, amb un valor socio-econòmic, representant el poder al qual representa, o l’estatus de la societat en el qual està emmarcat. A la genealogia presentada, el bodegó passa a representar o criticar el sistema econòmic imperant, com el sistema religiós. Al segle xx, els bodegons s’interpreten com una representació de la realitat per a ser apresa i coneguda, com en el cas de Cézanne. En l’art contemporani, els bodegons prenen un caire crític fins i tot amb el mateix món artístic i la seva peculiar comercialització (Damien Hirst).
Adriaen van Utrecht - A Pantry, 1642
Francisco de Zurbarán - Agnus Dei
VANITAS VS. OBJECTIVITAT ALEMANA
Cézanne - Bodegó amb pomes
Damien Hirst - God Alone KnowsRobert
DESFASSAMENT PICTÒRIC
Jean Siméon Chardin - La mesa de la cocina.
Emilie Preyer - Bodegó. Evoca el Barroc al s. XX.
Albert Renger-Patzsch, Shoemaking Irons, 1928.
10
Jacob Van Ruisdael - El castell de Bentheim
Una representació sentimental, la naturalessa personalitzada. Friedrich Hölderlin - poeta.
“Los poemas de Hölderlin, con la descripción de una escena natural, un paisaje que es muy general en su aspecto exterior, pero muy preciso para captar el estado de ánimo interior de un momento particular.”
Claude Monet - Nenúfars. El paisatge construït per a la seva posterior representació.
La temporalitat dins el paisatge, el temps que es perd a través d’una escena que el pausa.
Claude Monet. Rouen Cathedral, the Portal at Noon, Later and Morning (1893).
11
PAISATGISME MODERN
Ursula Biemann «Performing the Border». La historia dels personatges que conformen el paisatge. Fotoperiodisme?
Perejaume - El postaler.
Robert Smithson, Mirror Trail, (1973).
Andy Warhol - Empire (1964)
PAISATGISME ETNOGRÀFIC
Carnival Strippers: Susan Meiselas
12
1. Les fotografies de l’àlbum o l’arxiu familiar. 2. El fotomuntatge. 3. L’obra com a text.
4. El videoart.
5. Pictorialisme.
6. Cinema i arts plàstiques.
7. Literatura. 13
1. L’àlbum o l’arxiu familiar. A partir de la fotografia analitzarem el treball d’arxiu i la narrativitat establertaa partir de l’associació d’imatges. Com a referents artístics destaquem Céline Duval, Gerard Richter, Hans-Peter Feldman, Ouka Lelee, Anna Hoch. Un camp d’investigació adequat seria la familia de l’alumne a partir de la edició de les fotografies recopil·lades amb l’ús de diverses tècniques com es destacarà en les activitats proposades.
Hans-Peter Feldmann - "All the Clothes of a Woman", 1970’s. Treball a partir d'arxius, exercicis de repetició, inventaris.
Bernd i Hilla Becher. Fotògrafs alemanys coneguts per les seves series de fotografies d'edificis industrials, edificis amb característiques similars.
Gerhard Richter, MV. 79. Fotografia alterada.
Céline Duval. Documentation. Treball d’arxiu a partir de l’establiment d’una narrativa.
Hans-Peter Feldmann - "Voyeur" (2011). Establiment d’una narrativa amb l’associació aparentment inconnexa entre imatges. Documentation Céline Duval, L’entropie, 2011
14
Gerard Richter. ATLAS
EXERCICIS PROPOSATS: - Elaborar un catàleg a partir de la recopil·lació de retrats i paisatges, catalogant-los i introduir explicacions objectives. Opció de modificar aquestes imatges intervenint-les (acolorir fotografies fotocopiades). - Crear un retrat a partir d’una plantilla de cartolina i esprai a partir de recalcar les ombres del rostre per a la posterior estampació.
- Crear la simetria d’un retrat de perfil dibuixant la silueta.
- Elaborar una narració fotogràfica amb el recull d’imatges amb correlació o temàtica comuna. - Proposar elaborar un llibre d’artista on hi hagin recopil·lats tots els treballs d’aquesta unitat de manera indidual, o adjuntar tots els retrats intervinguts amb una mateixa tècnica de tots els companys i fer un mural per a l’aula. Comissariar la pròpia obra artística.
15
Recursos audiovisuals pel tractament de l’arxiu familiar:
Fotograma pel·lícula Tren de sombras (1997) Jose Luís Guerín.
Felicidad Blanc amb dos dels tres germans Panero al film El desencanto (1976) de Jaime Chávarri.
Exemple d’exercici d’intervenció a fotografies familiars:
Fotografies alterades del meu pare. Viatge a Galícia, desembre 2001.
16
2. El fotomuntatge. De la factura a la factografia.
ARTISTA
PRODUCCIÓ
MUSEU
DISTRIBUCIÓ
ESPECTADOR
RECEPCIÓ
A. Crítica social. Els Capritxos de Goya. Gravats amb peu d’imatge fent sàtira i crítica social pensades en reproduir-les per a la seva venda. Van arribar a prohibir-les obligant la seva retirada. B. Moviment socialista, pintor realista. Caricaturizació. C. Revista AIZ, la imatge ha d’oferir una narrativa. D. Cartellisme cinema/polític.
A
Francisco de Goya - Detall de l’autorretrat en el Capritx nº43.
Honoré Daumier - Detall de Gargantúa (1831)
B
C Hannah Hoch. Artista dadaista. Producció artística per a èl·lits i experts.
Ed Lissitzky. L’art com a producte. Narrativitat en mans de la fotografia. El museu es transforma en un arxiu.
Rodchenko. Cocina de la fábrica (1932).
D Revista AIZ - John Hertfield
Fotografia de Pere Català Pic.
Cartell de propoganda política de Josep Renau.
D 17
Artistes contemporanis que utilitzen el fotomuntatge:
Martha Rosler, Bicillin or Medical Treatment II, (1966-72).
Joan Fontcuberta - Fauna (1987).
"Fauna, también conocido como 'Dr. Ameisenhaufen's Fauna' o 'Fauna secreta', pone en tela de juicio la noción de 'verdad científica'. Fontcuberta realizó esta serie en colaboración con el escritor y fotógrafo Pere Formiguera. La premisa era que Fontcuberta y Formiguera habían descubierto los desaparecidos archivos del zoólogo alemán Peter Ameisenhaufen, nacido en 1895 y desaparecido de forma misteriosa en 1955. Ameisenhaufen había catalogado una serie de animales poco comunes, como por ejemplo el Ceropithecus icarocornu, parecido a un mono con un cuerno como el del unicornio y alas; o la Solenoglypha polipodida, similar a una serpiente de tres metros y medio. La reseña de la exposición presentada en 1988 en el Museum of Modern Art de Nueva York señalaba que entre las pruebas de la existencia de aquellos animales había 'fotografías de los mismos, tanto en sus hábitats naturales como en laboratorio; detallados estudios de campo, tanto en alemán original como sus traducciones al inglés; alguna radiografía o disección del esqueleto; dos o tres grabaciones de los chillidos de los animales y un espécimen disecado'." Richard Hamilton - Fotomuntatge apropiacionista. Crítica Social.
Fauna / Proyecto, 1988
EXERCICIS PROPOSATS. - A partir d’una fotografia extreta del diari que serveixi com a fons d’una composició de collage, juntament amb una figura retallada de revista per a ubicar-la en aquest fons i un text al·leatori retallat també en la premsa, fer una composició per tal d’elaborar una lectura automàtica amb l’associació de la imatge amb el text. - A partir del collage, jugar amb meitats de cossos humans o animals per a crear nous individus i dibuixar el resultat en gran format posteriorment.
18
3. L’obra com a text. L’obra com a text ens fa observar la transposició entre el món de l’art i la publicitat. Podem establir una classificació d’aquest tipus d’obres en les següents agrupacions: Obra com a text conceptual, on la matèria amb què es treballa són conceptes que fan qüestionar i reflexionar a l’espectador d’aquestes:
Poster Objects, 1991 Allen Ruppersberg. Smash, 1963, Ed Ruscha.
Self-defined, Joseph Kosuth.
Hollywood is a verb, Ed Ruscha.
Some objects of desire, exposició MACBA BCN 2009. Lawrence Weiner.
John Baldessari, Terms Most Useful in Describing Creative Works of Art, 1966-68.
Obra com a text poètic: Joan Brossa: “La poesía visual no es un dibujo ni pintura, es un servicio a la comunicación.” Instal·lació, Perejaume.
19
El text de la publicitat com a protagonista en part del seu treball de documentació. L’obra com a text pop, entenent pop com a significant d’una cultura popular.
Walker Evans. Fotògraf americà.
Ignasi Aballí - artista contemporani català. No-intervenció / absència / espai. L’obra com a text amb crítica social.
On Kawara – DEC. 24, 1978 “Art is what it reminds you of”.
© Robert Indiana - l'obra com a text Pop
20
"El Texto es plural. Lo cual no se limita a querer decir que tiene varios sentidos, sino que realiza la misma pluralidad del sentido: una pluralidad irreductible (y no solamente aceptable). El Texto no es coexistencia de sentidos, sino paso, travesia; que no puede por tanto depender de una interpretación, ni siquiera de una interpretación liberal, sino de una explosión, una diseminación. La pluralidad del texto, en efecto, no en la ambición de los contenidos, sino en lo que podría llamarse la pluralidad esterográfica de los significantes que lo tejen (etimológicamente el texto es un tejido)" (Roland Barthes)
El text com a un element més en l’obra artística, el text com un gest. L’obra com a text expressionista:
Cy Twombly, Untitled 1983 / Wax crayon and pencil on paper “Quality Meats for the Public” (1982), by Jean-Michel Basquiat. 3 panels
Antoni Tàpies - Transfer 01 2006
Julian Schnabel. L'obra coma text expressionista, abstracte.
EXERCICIS PROPOSATS. - Calcar un fragment d’un full de diari, o copiar-ho a partir d’una quadrícula, deixant poc marge per a la creativitat.
Rogelio López Cuenca. Exemple d’obra amb text amb crítica política.
21
4. El videoart. Considerar el videoclip com a espectacle, en contraposició al pensament de que el videoart és avorrit. Mitjançant aquest suport, es pot intentar fer prendre consciència sobre el paper analista que té l’espectador de qualsevol obra artística. Un bon recurs didàctic per tal d’aprendre referents nous o apropiats en un nou context. Jugar amb la trivialitat i la frivolitat del videoclip. Com a reflexió, també es pot valorar la velocitat o la capacitat d’aguantar que tenim com a espectadors d’una mateixa imatge durant un temps determinat. Com aquesta velocitat pot ser un reflex de la societat en què vivim. Prendre importància al fet de prendre’s el temps suficient com per a valorar el que s’observa.
Martha Rosler fa una crítica a la frivolitat de Vogue a través d’una creació amb component provocatiu.
Videoclip de la cançó Vogue de Madonna. Clara influència de l’estètica de Man Ray. El videoclip com a producte de consum
Els videoclips o videos d’altres camps de creació ens permetràn establir relacions formals, conceptuals, crítiques, etc. amb obres del videoart o d’art contemporàni en general. Per tant, utilitzarem allò conegut pels alumnes per poder anar coneixent aquest gènere mica en mica -que d’altra banda podria ser més difícil d’entendre-. A mode d'introducció al gènere podem utilitzar la famosa escena de la bossa de la pel·lícula American Beauty. En aquesta podem trobar un clar exemple de videoart.
Quan introduïm el tema a través de videoclips el que hem de perseguir que s'entengui és que en qualsevol videoclip que ens resulta atractiu hi ha un bon director, un bon guionista i, probablement un bon especialista en art contemporani. És a dir que cal transmetre que qualsevol bona idea o producció estèticament atractiva té un rerefons d'estudi de referents. Altra vegada res no sorgeix del no-res. Tot té un orígen, i aquest sol trobar-se en l'art contemporani.
22
PARIS IS BURNING, 1990. Fa palesa la distància existent entre la ètica de VOGUE com a revista i els ballarins i inculcadors del fenomen VOGUING, parodia de l’estètica de VOGUE, fenomen existent gràcies a la revista.
Fotograma del videoclip d’OK Go - This Too Shall Pass.
Escultura mòbil de Peter Fischli & David Weiss. Tant en el grup musical OK GO, com l’anunci d’Honda, s’apropien d’aquest recurs. Fotograma de l’anunci d’Honda Accord. 2014.
EXERCICIS PROPOSATS. - Elaborar un guió a partir de la il·lustració d’una sèrie de seqüències curtes i ben seqüenciades.. Possibilitat de treballar-ho en grup i amb opció d’elaborar un sketch, curtmetratge o en suport gràfic com en còmic. 23
5. Pictorialisme. PICTORIALISME VS. OBJECTIVISME, la nova objectivitat. Trobem Felix Nadar, en la frontera dels retrats pictòrics i la posterior fotografia de retrat i Ingres, retratista oficial, podem contraposar-ho amb Diane Arbús.
Karl Blossfeldt. Fotògraf alemany.
Jean Auguste Dominique Ingres - Retrat de Bartolini Félix Nadar: Sarah Bernhardt, 1860 Albert RENGER-PATZSCH, Glasses
Trobem pictorialisme en els retrats fotogràfics de Julia Margaret Cameron, fotografies que imiten l’estil rafaelesc. El prerrafaelisme és un corrent artístic anglès. Antecedent a la Bauhaus, i vinculat a l’Arts & Crafts, moment en què apareix la fotografia pictòrica. Ha estat una font d’inspiració de pel·lícules com el Senyor dels Anells i les pel·lícules d’època.
La Madonna Adolorata, 1864 Julia Margaret Cameron.
The Damsel of the Sanct Grael. Dante Rossetti. 1874.
24
Tipos y Trajes. Serie (1933) / Ortiz Echagüe
New York city, ALFRED STIEGLITZ (1864)
Claudé Monet. , Saint-Lazare station 1877. Musée d’Orsay, Paris.
Cindy Sherman Centerfold or Horitzontals (1981)
EXERCICIS PROPOSATS. - Entendre les diferències entre les fotografies del Facebook i l’Instagram. Fer fotos amb filtres i sense filtres i reflexionar sobre la diferència entre elles. - Fer estudi compositiu, analitzar temes escolllits i tècniques emprades entre Stieglitz i Monet. 25
6. Cinema i arts plàstiques. A partir del cinema, i utilitzant-lo de fil conductor, podem introduir conceptes teòrics artístics fent un anàlisi de fragments d’una pel·lícula i incloure els referents que es poden observar dins la imatge construida del director per tal de corroborar la poca arbitrarietat pel que fa als criteris artístics en el cinema. Les classes es poden estructurar amb una introducció abans del visionat sobre el que es veurà, posant referents sense arribar a auto-censurar-se per tal de poder constatar la relació entre el cinema i l’art. Com a exemples, amb el visionat de Cabaret dirigida per Bob Fosse l’any 1972, podem treballar els referents següents: Per una banda, la pel·lícula està basada en la novel·la “Good bye Berlin” de Christopher Isherwood. Per una altra, l’estètica està fortament inspirada en l’expressionisme alemany i a la nova objectivitat, exemple d’això s’observa amb l’associació següent:
Fotograma del film on apareix l’evocació de la periodista i el retrat d’Otto Dix.
Sylvia von Harden. Otto DIx, Portrait of the journalist Sylvia von Harden, 1926
26
Un altre film carregat de referents es Dracula de F. Coppola:
Retrat de Durero
Retrat de Vlad, fortament inspirat en el mostrat de Durero.
Vestit de Vlad, inspirat en els daurats i detalls dels quadres de Gustav Klimt.
RECURSOS Cursos i concursos de la Filmoteca de Catalunya (http://www.filmoteca.cat/web/serveis-educatius) Cineaula (http://auladecine.es/)
27
7. Literatura. Una bona entrada per tractar la literatura en la visual i plàstica és parlar de pintors o il·lustradors que han sigut escriptors també, com el cas de Pierre Klossowski, tutel·lat en la seva formació artística per noms com Rainier Maria Rilke o André Gide. A part de traduir llibres de Benjamin, Kafka, Nietszche, Hölderlin, entre altres, també va publicar novel·les i assajos abans d’iniciar la seva carrera com artista, la qual va començar quan tenia 49 anys amb la il·lustració de la seva novel·la Roberte ce soir. Una bona entrada per tractar la literatura en la visual i plàstica és parlar de pintors o il·lustradors que han sigut escriptors també, com el cas de Pierre Klossowski, tutel·lat en la seva formació artística per noms com Rainier Maria Rilke o André Gide. A part de traduir llibres de Benjamin, Kafka, Nietszche, Hölderlin, entre altres, també va publicar novel·les i assajos abans d’iniciar la seva carrera com artista, la qual va començar quan tenia 49 anys amb la il·lustració de la seva novel·la Roberte ce soir. Cal destacar el treball conjunt del Workshop creat l’any 1982 per Tim Rollins, professor d’art a escoles públiques del sud del Bronx de Nova York, anomenat “Art and Knowledge Workshop” amb alumnes amb alt risc d’exclusió, anomenats K.O.S (kids of survival), els quals, produeixen de manerapintures al·legòriques, esculptures i dibuixos a partir de obres literàries. El format utilitzat és la mateixa obra impresa com a suport, exemples són els adjuntats a continuació, al·legoritzant Alicia en el Pais de les Meravelles o La lletra Escarlata.
Tim Rollins and K.O.S.
28
Pierre Klossowski, Il·lustració de la seva novel·la Roberte ce soir. 1974.
TIM ROLLINS and K.O.S. A Midsummer Night’s Dream (after Shakespeare and Mendelssohn), 2009
EXERCICIS PROPOSATS. - Fer invisible a algú en una fotografia, utilitzant la tècnica del collage, fent homenatge a la novel·la L’home invisible.
La novel·la de l'Home Invisible també ens serveix com a referent per a parlar de diferents resultats plàstics que s'hi relacionen. En aquest sentit es poden plantejar activitats relacionades amb els efectes especials. Els resultats que poden sorgir de la proposta didàctica de tapar amb fragments de revista fotogrames de pel·lícules són semblants als efectes especials de la pel·lícula predator.
- Utilitzar portades per fer noves alternatives gràfiques. Crear una nova portada a un clàssic literari.
- Llegir un fragment d’una obra literària i a partir d’aquest, desenvolupar una acció artística al voltant.
TIM ROLLINS and K.O.S. La lletra escarlata.
29